Accés més ràpid que el navegador!
54 les relacions: Ankara, Armènia, Arxak II d'Armènia, Atenes, Bisbe, Constanci II, Dàcia, Dictini d'Astorga, Elna, Emperador romà, Faras, Flavi Juli Constant, Flavi Popili Nepocià, Galàcia, Galícia, Gàl·lia, Geberic, Gots, Grècia romana, Hermenric, Hilari de Poitiers, Hispània Tarraconense, Honorat d'Arle, Jerusalem, Magnenci, Març, Màrtir, Màxim de Jerusalem, Mèroe, Mèsia, Mesopotàmia, Monestir, Núbia, Neoplatonisme, Nisibis, Nobàtia, Pannònia, Patriarca de Constantinoble, Pau I de Constantinoble, Perses, Plutarc d'Atenes, Poitiers, Priscil·lianisme, Roma, Sàrdica, Sírmium, Tigranes VII d'Armènia, Trèveris, Vetranió, 18 de gener, ..., 25 de desembre, 3 de juny, 429, 430. Ampliar l'índex (4 més) »
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Nou!!: 350 і Ankara · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: 350 і Armènia · Veure més »
Arxak II d'Armènia
Arxak II o Aršak II (en armeni Արշակ Բ) va ser rei d'Armènia de l'any 350 al 368.
Nou!!: 350 і Arxak II d'Armènia · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: 350 і Atenes · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: 350 і Bisbe · Veure més »
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Nou!!: 350 і Constanci II · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: 350 і Dàcia · Veure més »
Dictini d'Astorga
Dictini d'Astorga o Dictí (Galícia?, ca. 350 - Astorga, ca. 430) fou un bisbe d'Astorga.
Nou!!: 350 і Dictini d'Astorga · Veure més »
Elna
Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.
Nou!!: 350 і Elna · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: 350 і Emperador romà · Veure més »
Faras
Faras (també Pachoras, Pachoris i Bukharas) fou una ciutat de Núbia entre la primera i la segona cascada del Nil, entre Abu Simbel i Wadi Halfa, que vers el 350 i fins vers l'any 600 fou la capital del regne de Nobàtia.
Nou!!: 350 і Faras · Veure més »
Flavi Juli Constant
Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.
Nou!!: 350 і Flavi Juli Constant · Veure més »
Flavi Popili Nepocià
Flavi Popili Nepocià (Flavius Popilius Nepotianus) va ser fill de Viri Nepocià i d'Eutròpia, germanastra de Constantí el Gran.
Nou!!: 350 і Flavi Popili Nepocià · Veure més »
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Nou!!: 350 і Galàcia · Veure més »
Galícia
Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: 350 і Galícia · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: 350 і Gàl·lia · Veure més »
Geberic
Geberic fou un rei dels gots del segle IV EC, es va donar fe d'ell al Getica del de Jordanes (en la seva història de la dinastia gòtica dels Amals).
Nou!!: 350 і Geberic · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: 350 і Gots · Veure més »
Grècia romana
La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.
Nou!!: 350 і Grècia romana · Veure més »
Hermenric
Hermenric (350-376) fou rei dels greutungs, governant un vast imperi a l'actual Ucraïna.
Nou!!: 350 і Hermenric · Veure més »
Hilari de Poitiers
Hilari de Poitiers, en llatí Hilarius Pictaviensis, (Pictavium, actual Poitiers, ca. 300 - ca. 368) fou un eclesiàstic i escriptor del, nascut a Poitiers, ciutat de la que va ser bisbe.
Nou!!: 350 і Hilari de Poitiers · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: 350 і Hispània Tarraconense · Veure més »
Honorat d'Arle
Honorat d'Arle - també Honoré, de vegades Honorius, Honortus- (ca. 350 - 429) va ser un bisbe d'Arle, venerat com a sant per catòlics i ortodoxos.
Nou!!: 350 і Honorat d'Arle · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: 350 і Jerusalem · Veure més »
Magnenci
referències religioses. Flavi Màxim Magnenci o Flavi Popili Magnenci (Flavius Maximus Magnentius o Flavius Popilius Magnentius) fou emperador romà del 350 al 353.
Nou!!: 350 і Magnenci · Veure més »
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Nou!!: 350 і Març · Veure més »
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dona "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.
Nou!!: 350 і Màrtir · Veure més »
Màxim de Jerusalem
Màxim de Jerusalem (Jerusalem, final del - ca. 350) fou patriarca de Jerusalem del 333 al 348, com a Màxim III.
Nou!!: 350 і Màxim de Jerusalem · Veure més »
Mèroe
Mèroe fou el continuador del Regne de Napata (també conegut com a Núbia o Regne de Kush).
Nou!!: 350 і Mèroe · Veure més »
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Nou!!: 350 і Mèsia · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: 350 і Mesopotàmia · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: 350 і Monestir · Veure més »
Núbia
Mapa general de l'antiga Núbia Núbia fou la regió del sud de l'antic Egipte, més enllà de la primera cascada del Nil.
Nou!!: 350 і Núbia · Veure més »
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Nou!!: 350 і Neoplatonisme · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: 350 і Nisibis · Veure més »
Nobàtia
Nobàtia (nubià antic: o) fou un regne de Núbia que es va establir a la part més propera a Egipte després de l'any 350 com a successor, en aquesta part del país, del regne de Mèroe.
Nou!!: 350 і Nobàtia · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: 350 і Pannònia · Veure més »
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Nou!!: 350 і Patriarca de Constantinoble · Veure més »
Pau I de Constantinoble
Pau I de Constantinoble (en Paulus, en Παυ̂λος) va ser patriarca de Constantinoble.
Nou!!: 350 і Pau I de Constantinoble · Veure més »
Perses
miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.
Nou!!: 350 і Perses · Veure més »
Plutarc d'Atenes
Plutarc d'Atenes (Plutarchus; vers 350 - 430), fill de Nestori, fou un filòsof neoplatònic grec que va dirigir l'escola neoplatònica d'Atenes al començament del.
Nou!!: 350 і Plutarc d'Atenes · Veure més »
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Nou!!: 350 і Poitiers · Veure més »
Priscil·lianisme
El priscil·lianisme fou una doctrina cristiana considerada herètica.
Nou!!: 350 і Priscil·lianisme · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: 350 і Roma · Veure més »
Sàrdica
Sàrdica (Σαρδική, la variant Sèrdica fou més usat pels grecs i Sàrdica pels romans) fou una ciutat de la Mèsia Superior.
Nou!!: 350 і Sàrdica · Veure més »
Sírmium
IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.
Nou!!: 350 і Sírmium · Veure més »
Tigranes VII d'Armènia
Tigranes VII (en armeni: Տիրան) va ser rei d'Armènia de l'any 339 al 350 (o potser el 363).
Nou!!: 350 і Tigranes VII d'Armènia · Veure més »
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Nou!!: 350 і Trèveris · Veure més »
Vetranió
Vetranió (en llatí Vetranio) va ser un oficial militar romà, usurpador del tron imperial.
Nou!!: 350 і Vetranió · Veure més »
18 de gener
El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 350 і 18 de gener · Veure més »
25 de desembre
miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: 350 і 25 de desembre · Veure més »
3 de juny
El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: 350 і 3 de juny · Veure més »
429
El 429 (CDXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: 350 і 429 · Veure més »
430
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: 350 і 430 · Veure més »
