Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ostrogots

Índex Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

114 les relacions: Alamans, Alans, Alaric II, Alateu, Alta edat mitjana, Antiga Roma, Atalaric, Àtila, Batalla de Nedao, Batalla de Vouillé, Bòsfor, Belisari, Bielorússia, Brescia, Cambridge University Press, Catalunya, Cònsol romà, Clodoveu I, Constantinoble, Costum, Crimea, Dalmàcia, Danubi, Dàcia, Déu, Dnièster, Eraric, Francs, Gàl·lia, Gèpides, Gòtia, Gòtic (llengua), Germànics, Gots, Hèruls, Hispània, Huns, Idioma, Imperi Bizantí, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Itàlia, Itàlia romana, Justinià I, Longobards, Magrebí, Mar Mediterrània, Mar Negra, Mart (mitologia), Milà, ..., Narbona, Nàpols, Odoacre, Pannònia, Patrici (classe romana), Perses, Provença, Ravena, Ravenna, Ròmul August, Rússia, Regnes germànics, Religió, Roma, Safrax, Septimània, Sicília, Tòtila, Teòdat, Teia, Teodoric el Gran, Tolosa de Llenguadoc, Turismund, Ucraïna, Vàndals, Verona, Visigots, Vitigès, Vitimir, Zenó (emperador), 242, 257, 271, 300, 350, 371, 375, 376, 380, 387, 390, 400, 425, 447, 454, 456, 469, 474, 484, 493, 508, 526, 534, 535, 536, 537, 539, 540, 541, 543, 546, 552, 553, 554. Ampliar l'índex (64 més) »

Alamans

Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alammani), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Nou!!: Ostrogots і Alamans · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Ostrogots і Alans · Veure més »

Alaric II

Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.

Nou!!: Ostrogots і Alaric II · Veure més »

Alateu

Alateu també citat com Odateu per Claudià, (segle IV) fou cabdill dels greutungs i regent del rei Videric.

Nou!!: Ostrogots і Alateu · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi romà fins a l'any 1000.

Nou!!: Ostrogots і Alta edat mitjana · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Ostrogots і Antiga Roma · Veure més »

Atalaric

Atalaric (516 - 534) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 526 al 534.

Nou!!: Ostrogots і Atalaric · Veure més »

Àtila

Àtila (406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del segle V. Va bastir l'imperi més gran del seu temps, que s'estenia des de l'Europa Central fins al Mar Negre, i des del Danubi al Mar Bàltic.

Nou!!: Ostrogots і Àtila · Veure més »

Batalla de Nedao

La Batalla de Nedao va tenir lloc a Panònia el 454.

Nou!!: Ostrogots і Batalla de Nedao · Veure més »

Batalla de Vouillé

La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques del nord del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.

Nou!!: Ostrogots і Batalla de Vouillé · Veure més »

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment "l'Estret" o "l'Estret d'Istanbul") és un estret que separa la part europea de Turquia (la Rumèlia) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Nou!!: Ostrogots і Bòsfor · Veure més »

Belisari

Belisari (505 - 565 dC) és el general més famós de la història de Bizanci.

Nou!!: Ostrogots і Belisari · Veure més »

Bielorússia

Belarús (en belarús: Белару́сь, transcrit: Biełarúś), tradicionalment esmentada en català com a Bielorússia és una república de l'Europa oriental.

Nou!!: Ostrogots і Bielorússia · Veure més »

Brescia

Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.

Nou!!: Ostrogots і Brescia · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Nou!!: Ostrogots і Cambridge University Press · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Ostrogots і Catalunya · Veure més »

Cònsol romà

El cònsol (en llatí, consul) era el magistrat suprem de la República de Roma.

Nou!!: Ostrogots і Cònsol romà · Veure més »

Clodoveu I

El Regne Franc a l'inici del regnat de Clodoveu. Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia.

Nou!!: Ostrogots і Clodoveu I · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Ostrogots і Constantinoble · Veure més »

Costum

Un Costum és una norma jurídica del dret consuetudinari creada basant-se en un ús prolongat i reiterat.

Nou!!: Ostrogots і Costum · Veure més »

Crimea

La península de Crimea (en ucraïnès Автономна Республіка Крим, Avtonomna Respúblika Krym; en rus Автономная Республика Крым, Avtonómnaia Respúblika Krim; en tàtar de Crimea Qırım Muhtar Cumhuriyeti) és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Nou!!: Ostrogots і Crimea · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Ostrogots і Dalmàcia · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Ostrogots і Danubi · Veure més »

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Nou!!: Ostrogots і Dàcia · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Ostrogots і Déu · Veure més »

Dnièster

El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dnestr; en grec antic Τύρας, Tyras, derivat d'una paraula escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.

Nou!!: Ostrogots і Dnièster · Veure més »

Eraric

Eraric fou rei dels Ostrogots assentats a Itàlia.

Nou!!: Ostrogots і Eraric · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Ostrogots і Francs · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Ostrogots і Gàl·lia · Veure més »

Gèpides

539-551 Els gèpides (en llatí gepidae o gepidi, en grec getaides) foren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan són esmentats per primer cop per Vopiscus (segle I).

Nou!!: Ostrogots і Gèpides · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Ostrogots і Gòtia · Veure més »

Gòtic (llengua)

El gòtic és una llengua extinta de la branca oriental de les llengües germàniques.

Nou!!: Ostrogots і Gòtic (llengua) · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Ostrogots і Germànics · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mitja Europa amenaçant el poder de l'imperi Romà.

Nou!!: Ostrogots і Gots · Veure més »

Hèruls

Els hèruls —heruli, eruli o aeruli — foren un poble germànic emparentat amb els gots.

Nou!!: Ostrogots і Hèruls · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Ostrogots і Hispània · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del segle IV dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Ostrogots і Huns · Veure més »

Idioma

Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Nou!!: Ostrogots і Idioma · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Ostrogots і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Ostrogots і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'imperi Romà d'Occident és l'estat successor de l'Imperi Romà, quan aquest es va dividir el 395 dC a la mort de Teodosi I el gran, que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

Nou!!: Ostrogots і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Ostrogots і Itàlia · Veure més »

Itàlia romana

Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.

Nou!!: Ostrogots і Itàlia romana · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador de l'Imperi Bizantí des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Ostrogots і Justinià I · Veure més »

Longobards

Els longobards (longobardi, grec: Λαγγοβάρδοι, o Λογγοβάρδοι, i també Λαγγοβάρδαι i Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones d'Itàlia com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Ostrogots і Longobards · Veure més »

Magrebí

''Moros del nord de l'Àfrica''. Fotografia de ''National Geographic'' de 1917 ''Gypsies and Moors in Northern Africa'' Un moro o magribí (també dit magrebí) és una persona originària de la regió nord-occidental de l'Àfrica, el Magrib.

Nou!!: Ostrogots і Magrebí · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Ostrogots і Mar Mediterrània · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: Ostrogots і Mar Negra · Veure més »

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Nou!!: Ostrogots і Mart (mitologia) · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈla(n), Milano en italià, miˈlano) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Ostrogots і Milà · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Ostrogots і Narbona · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Ostrogots і Nàpols · Veure més »

Odoacre

Sòlid d'Odacre Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, "el que vigila la riquesa", en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul August, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Ostrogots і Odoacre · Veure més »

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia fou una regió del centre d'Europa al sud i oest del Danubi que la limitava pel nord i est.

Nou!!: Ostrogots і Pannònia · Veure més »

Patrici (classe romana)

Els patricis foren la classe més alta i dirigent de Roma des de la fundació de la ciutat fins al segle II aC.

Nou!!: Ostrogots і Patrici (classe romana) · Veure més »

Perses

Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.

Nou!!: Ostrogots і Perses · Veure més »

Provença

Escut de Provença Bandera tradicional de Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Ostrogots і Provença · Veure més »

Ravena

Ravena és una vila del Comtat d'Albany a l'Estat de Nova York als Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Ostrogots і Ravena · Veure més »

Ravenna

Ravenna - Ravêna en emilià-romanyol - és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: Ostrogots і Ravenna · Veure més »

Ròmul August

Flavi Ròmul August, nascut en el 461 va ser l'últim emperador romà d'occident (475-476).

Nou!!: Ostrogots і Ròmul August · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Ostrogots і Rússia · Veure més »

Regnes germànics

Batalla de Vouillé (507), entre francs i visigots, representada en un manuscrit del segle XIV. Els regnes germànics, regnes romanogermànics o monarquies germàniques van ser els estats que es van establir a partir del segle V a l'antic territori de l'Imperi romà d'Occident.

Nou!!: Ostrogots і Regnes germànics · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Ostrogots і Religió · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Ostrogots і Roma · Veure més »

Safrax

Safrax, Saphrax o Safrac (? - aproximadament 400) fiu un duc ostrogot que va liderar el seu poble un cop mort el rei Vitimir.

Nou!!: Ostrogots і Safrax · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità: Septimània, en Septimanie) és una regió històrica que es correspon aproximadament amb l'actual regió del Llenguadoc-Rosselló a França i després del 747 la regió dels pirineus fins a l'Ebre (aproximadament l'actual Catalunya).

Nou!!: Ostrogots і Septimània · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Ostrogots і Sicília · Veure més »

Tòtila

Tòtila enderrocant les muralles de Florència Tòtila va ser rei dels Ostrogots (541-552).

Nou!!: Ostrogots і Tòtila · Veure més »

Teòdat

Teòdat (Skopje, 482 - Ravenna, 536) fou rei dels ostrogots i rei d’Itàlia del 534 al 536.

Nou!!: Ostrogots і Teòdat · Veure més »

Teia

En el fris de l'Altar de Zeus de Pèrgam (Berlin), es conjetura que la deessa que lluita darrere d'Helios és Teia. Tia, Tea o Teia (en grec antic Θεία), és una de les titànides de la mitologia grega, filla d'Urà i de Gea.

Nou!!: Ostrogots і Teia · Veure més »

Teodoric el Gran

Estàtua representant Teodoric el Gran. Teodoric (Theodoricus) conegut com el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Nou!!: Ostrogots і Teodoric el Gran · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Ostrogots і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Turismund

Turismund (de Thurs (gegant) i mods (valor), «gegant valerós»; ?, ? - ?, 453) va ser reis dels visigots durant el període del regne de Tolosa, des de la seva aclamació el 451 a la mort del seu pare en el camp de batalla, fins al seu assassinat per part dels seus germans el 453.

Nou!!: Ostrogots і Turismund · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Ostrogots і Ucraïna · Veure més »

Vàndals

Imperi romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Ostrogots і Vàndals · Veure més »

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Nou!!: Ostrogots і Verona · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Ostrogots і Visigots · Veure més »

Vitigès

Vitiges o Witiges (mort el 540) fou rei dels Ostrogots del 536 al 540.

Nou!!: Ostrogots і Vitigès · Veure més »

Vitimir

Vitimir (també Withimer) era membre de la família de Hermenric i va ser escollit rei dels ostrogots el 375-376, després que Hermenric es suïcidés.

Nou!!: Ostrogots і Vitimir · Veure més »

Zenó (emperador)

Zenó (en grec:, Zenon) fou emperador bizantí del 474 al 491, descendent d'una família d'Isàuria.

Nou!!: Ostrogots і Zenó (emperador) · Veure més »

242

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 242 · Veure més »

257

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 257 · Veure més »

271

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 271 · Veure més »

300

Diverses extensions i dominis vers l'any 300. (text en anglès).;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Ostrogots і 300 · Veure més »

350

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 350 · Veure més »

371

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 371 · Veure més »

375

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 375 · Veure més »

376

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 376 · Veure més »

380

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 380 · Veure més »

387

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 387 · Veure més »

390

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 390 · Veure més »

400

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 400 · Veure més »

425

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 425 · Veure més »

447

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 447 · Veure més »

454

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 454 · Veure més »

456

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 456 · Veure més »

469

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 469 · Veure més »

474

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 474 · Veure més »

484

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 484 · Veure més »

493

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 493 · Veure més »

508

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 508 · Veure més »

526

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 526 · Veure més »

534

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 534 · Veure més »

535

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 535 · Veure més »

536

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 536 · Veure més »

537

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 537 · Veure més »

539

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 539 · Veure més »

540

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 540 · Veure més »

541

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 541 · Veure més »

543

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 543 · Veure més »

546

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 546 · Veure més »

552

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 552 · Veure més »

553

Sense descripció.

Nou!!: Ostrogots і 553 · Veure més »

554

L'any 554 (DLIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Ostrogots і 554 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Greutung, Greutungs, Ostrogot.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »