Obrir a Google MapsTaula de continguts
69 les relacions: Adige, Arquitectura longobarda, Ínsubres, Àtila, Àustria, Bèrgam, Biagio Assereto, Bois (poble celta), Brescia, Brescia Calcio, Brixia Tour, Carlo Francesco Pollarolo, Cenòmans, Como (ciutat d'Itàlia), Congrés de Viena, Cremona, Della Scala, Domenico Crivelli, Erasmo de Narni, Estrabó, Fòrum, Fornovo di Taro, Garda, Gàl·lia Cisalpina, Giovanni Ghizzolo, Giulio Aleni, Gregorio Turini, Guerres de Llombardia, Hèrcules, Hèruls, Italià, Itàlia, Llombard, Llombardia, Maggi, Matilde de Canossa, Màntua, Milà, Ostrogots, Província de Brescia, Regne Llombardovènet, República Cisalpina, República de Venècia, Titus Livi, Triumpilins, Verona, Visconti, 1012, 1195, 1259, ... Ampliar l'índex (19 més) »
- Municipis de Brescia
- Possessions de la República de Venècia
Adige
L'Adige és un riu del nord-est d'Itàlia.
Veure Brescia і Adige
Arquitectura longobarda
L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i.
Veure Brescia і Arquitectura longobarda
Ínsubres
Els ínsubres o insubres (llatí: Insubri) van ser un poble celta del grup dels leponcis a la Gàl·lia Cisalpina.
Veure Brescia і Ínsubres
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Veure Brescia і Àtila
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Brescia і Àustria
Bèrgam
Bèrgam (en llombard Bèrghem, occ. ˈbɛɾɡum, or. ˈbɛɾɡɛm; en italià Bergamo, ˈbɛrɡamo) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia, a uns 40 km al nord-est de Milà.
Veure Brescia і Bèrgam
Biagio Assereto
Biagio Assereto fou un almirall genovès del.
Veure Brescia і Biagio Assereto
Bois (poble celta)
Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.
Veure Brescia і Bois (poble celta)
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Veure Brescia і Brescia
Brescia Calcio
El Brescia Calcio és un equip de futbol d'Itàlia, de la ciutat de Brescia a la província de Brescia (Regió de la Llombardia).
Veure Brescia і Brescia Calcio
Brixia Tour
El Brixia Tour fou una cursa ciclista per etapes italiana disputada al voltant de la ciutat de Brescia a Llombardia.
Veure Brescia і Brixia Tour
Carlo Francesco Pollarolo
Carlo Francesco Pollarolo (neix als voltants de 1653, Brescia – Venècia, 7 de febrer de 1723) fou un organista, mestres de capella i compositor italià, principalment d'òperes.
Veure Brescia і Carlo Francesco Pollarolo
Cenòmans
Els cenòmans (llatí Cenomani) van ser un poble de la Gàl·lia Cèltica.
Veure Brescia і Cenòmans
Como (ciutat d'Itàlia)
Como (o Còm en llombard) és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Llombardia, província de Como, amb 82.000 habitants.
Veure Brescia і Como (ciutat d'Itàlia)
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Veure Brescia і Congrés de Viena
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Veure Brescia і Cremona
Della Scala
Escut dels Della Scala Els Della Scala o Scaligeri fou un llinatge que va exercir la senyoria a Verona (Itàlia) del 1260 al 1387.
Veure Brescia і Della Scala
Domenico Crivelli
Domenico Crivelli (Brescia, 1794 - Londres, 31 de desembre de 1856) fou un compositor italià fincat a Anglaterra.
Veure Brescia і Domenico Crivelli
Erasmo de Narni
Erasmo de Narni (1370 - 1443), més conegut com a "Gattamelata", va ser un dels condottieri o mercenaris més famosos del Renaixement italià.
Veure Brescia і Erasmo de Narni
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Brescia і Estrabó
Fòrum
Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.
Veure Brescia і Fòrum
Fornovo di Taro
Fornovo di Taro és un municipi situat dins del territori de la província de Parma, a Emília-Romanya, (Itàlia).
Veure Brescia і Fornovo di Taro
Garda
* Itàlia.
Veure Brescia і Garda
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Veure Brescia і Gàl·lia Cisalpina
Giovanni Ghizzolo
Giovanni Ghizzolo (Brescia vers el 1580 – Novara vers el 1625) fou un compositor italià del Barroc.
Veure Brescia і Giovanni Ghizzolo
Giulio Aleni
Giulio Aleni (Brescia 1582 - Yanping 1649) jesuïta italià, matemàtic i geògraf, missioner que va desenvolupar una important tasca apostòlica i científica a la Xina durant els darrers anys de la dinastia Ming.
Veure Brescia і Giulio Aleni
Gregorio Turini
Gregorio Turini (Brescia, Llombardia, vers 1560 - Praga, Txèquia, 1600) fou un compositor italià, pare del també compositor Francesco Turini.
Veure Brescia і Gregorio Turini
Guerres de Llombardia
Les guerres de Llombardia foren uns conflictes al centre i nord d'Itàlia que implicaren la República de Venècia i el ducat de Milà, i els seus aliats.
Veure Brescia і Guerres de Llombardia
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Veure Brescia і Hèrcules
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Veure Brescia і Hèruls
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Brescia і Italià
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Brescia і Itàlia
Llombard
El llombard (en llombard lombard, pronunciat lumˈbaːɾt o lomˈbaɾt) és una llengua romànica parlada principalment al nord d'Itàlia, concretament a la major part de la Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes, incloent-hi dos cantons suïssos.
Veure Brescia і Llombard
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Veure Brescia і Llombardia
Maggi
Maggi és una marca internacional de sopes instantànies, de dauets de brou, ketchups, salses, condiments i fideus instantanis.
Veure Brescia і Maggi
Matilde de Canossa
Matilde de Canossa (Màntua, 1046–Bondeno di Roncore, 24 de juliol de 1115), també anomenada la gran comtessa i també coneguda com a Matilde de Toscana, va ser una noble italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic.
Veure Brescia і Matilde de Canossa
Màntua
Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.
Veure Brescia і Màntua
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Brescia і Milà
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Veure Brescia і Ostrogots
Província de Brescia
La província de Brescia (en llengua llombarda Provinça de Bressa, pronunciat o; en Italià Provincia di Brescia, pronunciat) és una província que forma part de la regió de Llombardia, a Itàlia.
Veure Brescia і Província de Brescia
Regne Llombardovènet
El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.
Veure Brescia і Regne Llombardovènet
República Cisalpina
La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser una república germana de la Primera República Francesa al nord de la península Itàlica creat pel general Bonaparte el 29 de juny de 1797.
Veure Brescia і República Cisalpina
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Brescia і República de Venècia
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Brescia і Titus Livi
Triumpilins
Els triumpilins (en llatí Triumpilini) van ser un poble del nord d'Itàlia esmentats per August a la inscripció del Trofeu dels Alps on recordava la submissió de les tribus alpines.
Veure Brescia і Triumpilins
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Veure Brescia і Verona
Visconti
Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.
Veure Brescia і Visconti
1012
El 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al i per tant a la plena edat mitjana.
Veure Brescia і 1012
1195
Països Catalans.
Veure Brescia і 1195
1259
El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Brescia і 1259
1298
; Països Catalans.
Veure Brescia і 1298
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Brescia і 1330
1332
El 1332 (MCCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Brescia і 1332
1403
; Països Catalans.
Veure Brescia і 1403
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Brescia і 1404
1421
;Països Catalans.
Veure Brescia і 1421
1426
Països Catalans Resta del món.
Veure Brescia і 1426
1439
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Brescia і 1439
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Brescia і 1493
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Brescia і 1516
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Brescia і 1797
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Brescia і 1815
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Brescia і 1848
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Brescia і 1849
1860
;Països Catalans.
Veure Brescia і 1860
452
El 452 (CDLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a les darreries de l'edat antiga.
Veure Brescia і 452
690
El 690 (DCXC) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Brescia і 690
888
;Països catalans.
Veure Brescia і 888
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Veure Brescia і 980
Vegeu també
Municipis de Brescia
- Acquafredda
- Adro
- Agnosine
- Alfianello
- Anfo
- Angolo Terme
- Artogne
- Azzano Mella
- Bagnolo Mella
- Bagolino
- Barbariga
- Barghe
- Bassano Bresciano
- Bedizzole
- Berlingo
- Berzo Demo
- Berzo Inferiore
- Bienno
- Bione
- Borgo San Giacomo
- Borgosatollo
- Borno (Itàlia)
- Botticino
- Brescia
- Brione
- Chiari
- Concesio
- Desenzano del Garda
- Gavardo
- Idro
- Lumezzane
- Montichiari
- Poncarale
- Salò
- Sirmione
- Temù
- Villa Carcina
Possessions de la República de Venècia
- Òtranto
- Šibenik
- Alónnissos
- Anticitera
- Bèrgam
- Belluno (municipi)
- Bríndisi
- Brescia
- Cefalònia
- Citera
- Corfú
- Cremona
- Creta
- Dubrovnik
- Ducat de Naxos
- Durrës
- Esciros
- Este (Pàdua)
- Eubea
- Feltre (Itàlia)
- Feodòssia
- Friül
- Illa de Zacint
- Illes Jòniques
- Imotski
- Kotor
- Lemnos
- Mola di Bari
- Monopoli (ciutat italiana)
- Oderzo
- Pàdua
- Pàtria del Friül
- Patres
- Peloponès
- Península de Gal·lípoli
- Rovigo
- Samotràcia
- Split
- Trani
- Treviso
- Trogir
- Verona
- Vicenza
- Vittorio Veneto
- Zadar
També conegut com Brixia.