Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Brescia

Índex Brescia

Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.

86 les relacions: Adige, Arquitectura longobarda, Ínsubres, Àtila, Àustria, Bèrgam, Biagio Assereto, Bois (poble celta), Brescia, Brescia Calcio, Brixia Tour, Carlo Francesco Pollarolo, Cenòmans, Como (ciutat d'Itàlia), Congrés de Viena, Cremona, Dècada del 1300, Della Scala, Domenico Crivelli, Erasmo de Narni, Estrabó, Fòrum, Fornovo di Taro, Garda, Gàl·lia Cisalpina, Giovanni Ghizzolo, Giulio Aleni, Gregorio Turini, Guerres de Llombardia, Hèrcules, Hèruls, Italià, Itàlia, Llombard, Llombardia, Maggi, Matilde de Canossa, Màntua, Milà, Ostrogots, Província de Brescia, Regne Llombardovènet, República Cisalpina, República de Venècia, Titus Livi, Triumpilins, Verona, Visconti, 1012, 1052, ..., 1115, 1195, 1257, 1259, 1266, 1269, 1281, 1298, 1311, 1313, 1319, 1330, 1332, 1337, 1403, 1404, 1421, 1426, 1439, 1493, 1509, 1516, 1604, 1797, 1815, 1848, 1849, 1860, 452, 575, 636, 690, 692, 774, 888, 980. Ampliar l'índex (36 més) »

Adige

L'Adige és un riu del nord-est d'Itàlia.

Nou!!: Brescia і Adige · Veure més »

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles  i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles  i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.

Nou!!: Brescia і Arquitectura longobarda · Veure més »

Ínsubres

Els ínsubres o insubres (llatí: Insubri) van ser un poble celta del grup dels leponcis a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Brescia і Ínsubres · Veure més »

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Nou!!: Brescia і Àtila · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Brescia і Àustria · Veure més »

Bèrgam

Bèrgam (en llombard Bèrghem, occ. ˈbɛɾɡum, or. ˈbɛɾɡɛm; en italià Bergamo, ˈbɛrɡamo) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia, a uns 40 km al nord-est de Milà.

Nou!!: Brescia і Bèrgam · Veure més »

Biagio Assereto

Biagio Assereto fou un almirall genovès del.

Nou!!: Brescia і Biagio Assereto · Veure més »

Bois (poble celta)

Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.

Nou!!: Brescia і Bois (poble celta) · Veure més »

Brescia

Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.

Nou!!: Brescia і Brescia · Veure més »

Brescia Calcio

El Brescia Calcio és un equip de futbol d'Itàlia, de la ciutat de Brescia a la província de Brescia (Regió de la Llombardia).

Nou!!: Brescia і Brescia Calcio · Veure més »

Brixia Tour

El Brixia Tour fou una cursa ciclista per etapes italiana disputada al voltant de la ciutat de Brescia a Llombardia.

Nou!!: Brescia і Brixia Tour · Veure més »

Carlo Francesco Pollarolo

Carlo Francesco Pollarolo (neix als voltants de 1653, Brescia – Venècia, 7 de febrer de 1723) fou un organista, mestres de capella i compositor italià, principalment d'òperes.

Nou!!: Brescia і Carlo Francesco Pollarolo · Veure més »

Cenòmans

Els cenòmans (llatí Cenomani) van ser un poble de la Gàl·lia Cèltica.

Nou!!: Brescia і Cenòmans · Veure més »

Como (ciutat d'Itàlia)

Como (o Còm en llombard) és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Llombardia, província de Como, amb 82.000 habitants.

Nou!!: Brescia і Como (ciutat d'Itàlia) · Veure més »

Congrés de Viena

El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Brescia і Congrés de Viena · Veure més »

Cremona

Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.

Nou!!: Brescia і Cremona · Veure més »

Dècada del 1300

Sense descripció.

Nou!!: Brescia і Dècada del 1300 · Veure més »

Della Scala

Escut dels Della Scala Els Della Scala o Scaligeri fou un llinatge que va exercir la senyoria a Verona (Itàlia) del 1260 al 1387.

Nou!!: Brescia і Della Scala · Veure més »

Domenico Crivelli

Domenico Crivelli (Brescia, 1794 - Londres, 31 de desembre de 1856) fou un compositor italià fincat a Anglaterra.

Nou!!: Brescia і Domenico Crivelli · Veure més »

Erasmo de Narni

Erasmo de Narni (1370 - 1443), més conegut com a "Gattamelata", va ser un dels condottieri o mercenaris més famosos del Renaixement italià.

Nou!!: Brescia і Erasmo de Narni · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Nou!!: Brescia і Estrabó · Veure més »

Fòrum

Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.

Nou!!: Brescia і Fòrum · Veure més »

Fornovo di Taro

Fornovo di Taro és un municipi situat dins del territori de la província de Parma, a Emília-Romanya, (Itàlia).

Nou!!: Brescia і Fornovo di Taro · Veure més »

Garda

* Itàlia.

Nou!!: Brescia і Garda · Veure més »

Gàl·lia Cisalpina

Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.

Nou!!: Brescia і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »

Giovanni Ghizzolo

Giovanni Ghizzolo (Brescia vers el 1580 – Novara vers el 1625) fou un compositor italià del Barroc.

Nou!!: Brescia і Giovanni Ghizzolo · Veure més »

Giulio Aleni

Giulio Aleni (Brescia 1582 - Yanping 1649) jesuïta italià, matemàtic i geògraf, missioner que va desenvolupar una important tasca apostòlica i científica a la Xina durant els darrers anys de la dinastia Ming.

Nou!!: Brescia і Giulio Aleni · Veure més »

Gregorio Turini

Gregorio Turini (Brescia, Llombardia, vers 1560 - Praga, Txèquia, 1600) fou un compositor italià, pare del també compositor Francesco Turini.

Nou!!: Brescia і Gregorio Turini · Veure més »

Guerres de Llombardia

Les guerres de Llombardia foren uns conflictes al centre i nord d'Itàlia que implicaren la República de Venècia i el ducat de Milà, i els seus aliats.

Nou!!: Brescia і Guerres de Llombardia · Veure més »

Hèrcules

Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.

Nou!!: Brescia і Hèrcules · Veure més »

Hèruls

Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.

Nou!!: Brescia і Hèruls · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Brescia і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Brescia і Itàlia · Veure més »

Llombard

El llombard (en llombard lombard, pronunciat lumˈbaːɾt o lomˈbaɾt) és una llengua romànica parlada principalment al nord d'Itàlia, concretament a la major part de la Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes, incloent-hi dos cantons suïssos.

Nou!!: Brescia і Llombard · Veure més »

Llombardia

Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Brescia і Llombardia · Veure més »

Maggi

Maggi és una marca internacional de sopes instantànies, de dauets de brou, ketchups, salses, condiments i fideus instantanis.

Nou!!: Brescia і Maggi · Veure més »

Matilde de Canossa

Matilde de Canossa (Màntua, 1046–Bondeno di Roncore, 24 de juliol de 1115), també anomenada la gran comtessa i també coneguda com a Matilde de Toscana, va ser una noble italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic.

Nou!!: Brescia і Matilde de Canossa · Veure més »

Màntua

Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.

Nou!!: Brescia і Màntua · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Brescia і Milà · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Brescia і Ostrogots · Veure més »

Província de Brescia

La província de Brescia (en llengua llombarda Provinça de Bressa, pronunciat o; en Italià Provincia di Brescia, pronunciat) és una província que forma part de la regió de Llombardia, a Itàlia.

Nou!!: Brescia і Província de Brescia · Veure més »

Regne Llombardovènet

El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.

Nou!!: Brescia і Regne Llombardovènet · Veure més »

República Cisalpina

La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser una república germana de la Primera República Francesa al nord de la península Itàlica creat pel general Bonaparte el 29 de juny de 1797.

Nou!!: Brescia і República Cisalpina · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Brescia і República de Venècia · Veure més »

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Nou!!: Brescia і Titus Livi · Veure més »

Triumpilins

Els triumpilins (en llatí Triumpilini) van ser un poble del nord d'Itàlia esmentats per August a la inscripció del Trofeu dels Alps on recordava la submissió de les tribus alpines.

Nou!!: Brescia і Triumpilins · Veure més »

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Nou!!: Brescia і Verona · Veure més »

Visconti

Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.

Nou!!: Brescia і Visconti · Veure més »

1012

El 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al i per tant a la plena edat mitjana.

Nou!!: Brescia і 1012 · Veure més »

1052

Sense descripció.

Nou!!: Brescia і 1052 · Veure més »

1115

Sense descripció.

Nou!!: Brescia і 1115 · Veure més »

1195

Països Catalans.

Nou!!: Brescia і 1195 · Veure més »

1257

Sense descripció.

Nou!!: Brescia і 1257 · Veure més »

1259

El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Brescia і 1259 · Veure més »

1266

Sense descripció.

Nou!!: Brescia і 1266 · Veure més »

1269

Sense descripció.

Nou!!: Brescia і 1269 · Veure més »

1281

Sense descripció.

Nou!!: Brescia і 1281 · Veure més »

1298

; Països Catalans.

Nou!!: Brescia і 1298 · Veure més »

1311

Sense descripció.

Nou!!: Brescia і 1311 · Veure més »

1313

Sense descripció.

Nou!!: Brescia і 1313 · Veure més »

1319

Sense descripció.

Nou!!: Brescia і 1319 · Veure més »

1330

El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Brescia і 1330 · Veure més »

1332

El 1332 (MCCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Brescia і 1332 · Veure més »

1337

Sense descripció.

Nou!!: Brescia і 1337 · Veure més »

1403

; Països Catalans.

Nou!!: Brescia і 1403 · Veure més »

1404

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Brescia і 1404 · Veure més »

1421

;Països Catalans.

Nou!!: Brescia і 1421 · Veure més »

1426

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Brescia і 1426 · Veure més »

1439

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Brescia і 1439 · Veure més »

1493

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Brescia і 1493 · Veure més »

1509

Sense descripció.

Nou!!: Brescia і 1509 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Brescia і 1516 · Veure més »

1604

Sense descripció.

Nou!!: Brescia і 1604 · Veure més »

1797

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Brescia і 1797 · Veure més »

1815

Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.

Nou!!: Brescia і 1815 · Veure més »

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Brescia і 1848 · Veure més »

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Brescia і 1849 · Veure més »

1860

;Països Catalans.

Nou!!: Brescia і 1860 · Veure més »

452

El 452 (CDLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a les darreries de l'edat antiga.

Nou!!: Brescia і 452 · Veure més »

575

Sense descripció.

Nou!!: Brescia і 575 · Veure més »

636

Sense descripció.

Nou!!: Brescia і 636 · Veure més »

690

El 690 (DCXC) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Brescia і 690 · Veure més »

692

Sense descripció.

Nou!!: Brescia і 692 · Veure més »

774

Sense descripció.

Nou!!: Brescia і 774 · Veure més »

888

;Països catalans.

Nou!!: Brescia і 888 · Veure més »

980

L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.

Nou!!: Brescia і 980 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Brixia, Brèscia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »