Taula de continguts
61 les relacions: Agde, Amalaric, Amboise (Indre i Loira), Arianisme, Arle, Atanaric, Bagaudes, Baltungs, Barcelona, Batalla, Batalla de Vouillé, Batalla dels Camps Catalàunics, Biblioteca Nacional de França, Bordeus, Breviari d'Alaric, Clodoveu I, Danubi, Euric, Gàl·lia, Gesaleic, Goiaric, Gregori de Tours, Gundebald, Hèruls, Historiografia, Imperi Romà d'Orient, Isidor de Sevilla, Loira, Madrid, Narbona, Odoacre, Ostrogots, Procopi de Cesarea, Ragnahilda, Ravenna, Regne de Tolosa, Saintes, Sena, Septimània, Siagri (rei dels romans), Teodoric el Gran, Teodoric I (rei dels visigots), Tiudigota, Tolosa de Llenguadoc, Trasamund, Turingis, Universitat Nacional d'Educació a Distància, Valent, Visigots, Vouillé (Viena), ... Ampliar l'índex (11 més) »
Agde
Agde (en occità, en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Veure Alaric II і Agde
Amalaric
Amalaric (? - Barcelona, 531) fou rei dels visigots del 510 al 531.
Veure Alaric II і Amalaric
Amboise (Indre i Loira)
Amboise és una comuna francesa del departament de l'Indre i Loira i de la regió de Centre-Vall del Loira.
Veure Alaric II і Amboise (Indre i Loira)
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Veure Alaric II і Arianisme
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Veure Alaric II і Arle
Atanaric
Atanaric (?,? - Constantinoble, Imperi Romà d'Orient, 25 de gener de 381) va ser un guerrer i jutge o cabdill dels gots tervings entre el 365 al 380.
Veure Alaric II і Atanaric
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Veure Alaric II і Bagaudes
Baltungs
Balts o Baltungs, fou una dinastia dels visigots suposadament originada en un cap de nom Balth.
Veure Alaric II і Baltungs
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Alaric II і Barcelona
Batalla
''La Batalla de Waterloo'' per William Sadler. Una batalla és un combat entre dos o més contendents.
Veure Alaric II і Batalla
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
Veure Alaric II і Batalla de Vouillé
Batalla dels Camps Catalàunics
La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.
Veure Alaric II і Batalla dels Camps Catalàunics
Biblioteca Nacional de França
La Biblioteca Nacional de França (en francès: Bibliothèque nationale de France) fundada el 1792, coneguda amb l'acrònim BnF i anomenada també Biblioteca Nacional de París, és una de les biblioteques més importants de França i del món.
Veure Alaric II і Biblioteca Nacional de França
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Veure Alaric II і Bordeus
Breviari d'Alaric
Còpia manuscrita del Breviari d'Alaric conservat a la Universitat de Clermont-Ferrand, segle X El Breviari d'Alaric (Breviarium Alaricianum) és un codi de lleis visigot que fou vigent al Regne de Toledo.
Veure Alaric II і Breviari d'Alaric
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Veure Alaric II і Clodoveu I
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Alaric II і Danubi
Euric
Euric -de ehu (força) i ric (poderós, ric); - (?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou el rei visigot del Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.
Veure Alaric II і Euric
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Alaric II і Gàl·lia
Gesaleic
Geseleic o Gesaleic (de Gisil, «fletxa» o Giselaic «que juga amb la fletxa») va ser el rei dels visigots des del 507 al 510.
Veure Alaric II і Gesaleic
Goiaric
Goiaric fou un noble alà que compilà el Breviari d'Alaric per Alaric II.
Veure Alaric II і Goiaric
Gregori de Tours
Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.
Veure Alaric II і Gregori de Tours
Gundebald
Gundebald o Gondebald fou rei de Burgúndia.
Veure Alaric II і Gundebald
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Veure Alaric II і Hèruls
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Veure Alaric II і Historiografia
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Alaric II і Imperi Romà d'Orient
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Veure Alaric II і Isidor de Sevilla
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Veure Alaric II і Loira
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Alaric II і Madrid
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Veure Alaric II і Narbona
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Veure Alaric II і Odoacre
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Veure Alaric II і Ostrogots
Procopi de Cesarea
Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.
Veure Alaric II і Procopi de Cesarea
Ragnahilda
Ragnahilda va ser una princesa germànica, d'origen i filiació desconegudes, que va ser reina dels visigots pel seu casament amb Euric (466-493) i mare d'Alaric II.
Veure Alaric II і Ragnahilda
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Veure Alaric II і Ravenna
Regne de Tolosa
El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.
Veure Alaric II і Regne de Tolosa
Saintes
Saintes (antigament escrit Xaintes i Xainctes) o Santes és un municipi francès, situat al departament del Charente Marítim i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Alaric II і Saintes
Sena
El Sena (en francès la Seine) és un riu francès que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de París i als voltants de Troyes i Rouen.
Veure Alaric II і Sena
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Veure Alaric II і Septimània
Siagri (rei dels romans)
Mapa representant el '''regne de Siagri''' respecte als regnes germànics veïns. Siagri (en llatí Syagrius) (~430 - 486) va ser el darrer governant romà de la Gàl·lia després de la caiguda de l'Imperi Romà el 476.
Veure Alaric II і Siagri (rei dels romans)
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Veure Alaric II і Teodoric el Gran
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Veure Alaric II і Teodoric I (rei dels visigots)
Tiudigota
Tiudigota o Teodegota,També és escrit com Teudigota, Tiudigoto, entre altres diverses variants.
Veure Alaric II і Tiudigota
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Veure Alaric II і Tolosa de Llenguadoc
Trasamund
Trasamund (ca. 450-6 de maig 523) va ser rei dels vàndals de 496 a 523, va ser el quart governant del regne vàndal i, després que el seu avi Genseric, el que va regnar més temps entre els reis d'aquest regne.
Veure Alaric II і Trasamund
Turingis
Els turingis van ser un poble germànic originari de Turíngia (estat federat alemany).
Veure Alaric II і Turingis
Universitat Nacional d'Educació a Distància
La Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) és una universitat pública espanyola d'àmbit estatal.
Veure Alaric II і Universitat Nacional d'Educació a Distància
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Veure Alaric II і Valent
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Alaric II і Visigots
Vouillé (Viena)
Vouillé és un municipi francès situat al departament de la Viena i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Alaric II і Vouillé (Viena)
28 de desembre
El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.
Veure Alaric II і 28 de desembre
486
El 486 (CDLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Alaric II і 486
490
El 490 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Alaric II і 490
493
El 493 (CDXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Alaric II і 493
494
El 494 (CDXCIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Alaric II і 494
496
El 496 (CDXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Alaric II і 496
497
El 497 (CDXCVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Alaric II і 497
498
El 498 (CDXCVIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Alaric II і 498
504
El 504 (DIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Alaric II і 504
507
L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.
Veure Alaric II і 507
511
El 511 (DXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Alaric II і 511