Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Bascos

Índex Bascos

Els bascos (o bascs) i les basques (en singular: basc, basca) són un grup ètnic que habita majoritàriament al País Basc (en basc: Euskal Herria) situat a l'extrem oest del Pirineu i al nord del riu Ebre.

81 les relacions: Alemany, Alta edat mitjana, Anglès, Antonio Cánovas del Castillo, Aquitània, Aragonesos, Ètnia, Àlaba, Baixa Navarra, Basc, Biscaia, Carlemany, Castella, Castellà, Català, Celtes, Comunitat autònoma del País Basc, Constitució espanyola, Diàspora basca, Ducat de Gascunya, Duranguesat, Ebre, Edat mitjana, Escriptures ibèriques, Església Catòlica Romana, Espanyolisme, Estrabó, Europa, Euskaldun, Euskobarómetro, França, Francès, Franquisme, Furs, Garona, Grec, Guipúscoa, Hongarès, Ibers, Iparralde, Italià, Lapurdi, Nació, Nació espanyola, Nacionalisme basc, Navarra, Neologisme, Occitans, Occità, Occità gascó, ..., País Basc, Paleolític, Pamplona, Península Ibèrica, Pirineus, Plini el Vell, Portuguès, Protobasc, Províncies traïdores, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de Navarra, Rocafort de Queralt, Sabino Arana, Sanç III de Pamplona, Segle IX, Segle XII, Segle XIX, Sola, Vascons, Zuberoa, 1035, 1200, 1512, 1521, 1937, 1968, 1976, 23 de juny, 30 d'octubre, 6 de juny. Ampliar l'índex (31 més) »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Bascos і Alemany · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi romà fins a l'any 1000.

Nou!!: Bascos і Alta edat mitjana · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Bascos і Anglès · Veure més »

Antonio Cánovas del Castillo

Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.

Nou!!: Bascos і Antonio Cánovas del Castillo · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn i l'Iparralde).

Nou!!: Bascos і Aquitània · Veure més »

Aragonesos

Els aragonesos i les aragoneses (en singular: aragonès, aragonesa; en aragonès os aragoneses, m. aragonés, f. aragonesa; en castellà los aragoneses, m. aragonés, f. aragonesa) són un poble originari dAragó. 47.686, o un 3%, comparteixen llengua i cultura amb els catalans (els anomenats franjolins); 25.000, o un 2%, parlen aragonès, la llengua pròpia i històrica dels aragonesos, però limitada a les zones septentrionals i orientals. Avui en dia la majoria de la població de l'Aragó parla castellà aragonès. Amb una població d'1.277.471 (2006) habitants, representen un 3% de la població total espanyola.

Nou!!: Bascos і Aragonesos · Veure més »

Ètnia

Una ètnia o grup ètnic és un grup de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups.

Nou!!: Bascos і Ètnia · Veure més »

Àlaba

Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria. Àlaba (basc: Araba, castellà: Álava, oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.

Nou!!: Bascos і Àlaba · Veure més »

Baixa Navarra

La Baixa Navarra (en basc Nafarroa Beherea o Baxenabarre) és un dels set territoris que formen el País Basc com a regió lingüística i cultural, però no pas política.

Nou!!: Bascos і Baixa Navarra · Veure més »

Basc

Distribució dels parlants de basc al País Basc Zuberotarra El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons els dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Bascos і Basc · Veure més »

Biscaia

Situació de Biscaia al conjunt d'Euskal Herria. Biscaia (en basc i oficialment Bizkaia, en castellà Vizcaya) és la província més poblada de la Comunitat Autònoma Basca i un dels set territoris (lurraldeak) del País Basc.

Nou!!: Bascos і Biscaia · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Bascos і Carlemany · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Bascos і Castella · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Bascos і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Bascos і Català · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Bascos і Celtes · Veure més »

Comunitat autònoma del País Basc

Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc, (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes), és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït actualment com una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Bascos і Comunitat autònoma del País Basc · Veure més »

Constitució espanyola

Durant els segles XIX i XX, Espanya ha tingut moltes constitucions a causa de la seva història convulsa des de la invasió de Napoleó.

Nou!!: Bascos і Constitució espanyola · Veure més »

Diàspora basca

Diàspora basca és com es coneix a la dispersió dels bascs que, per diferents motius, van deixar la seva terra per a emigrar a altres llocs.

Nou!!: Bascos і Diàspora basca · Veure més »

Ducat de Gascunya

Ducat de Gascunya (vermell) sota Odó el Gran (c. 710-740). El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya) Sota domini dels merovingis des del 507 el control corresponia a ducs nomenats pels reis.

Nou!!: Bascos і Ducat de Gascunya · Veure més »

Duranguesat

Les set comarques de Biscaia. El Duranguesat (en basc: Durangaldea) és una comarca de Biscaia (País Basc) a l'extrem sud-oest del territori, limitant amb Guipúscoa i Àlaba i amb la comarca biscaïna de Lea-Artibai.

Nou!!: Bascos і Duranguesat · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (en castellà, basc i aragonès Ebro, en llatí Hiberus Flumen, en àrab أبرة Ibruh) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània.

Nou!!: Bascos і Ebre · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Bascos і Edat mitjana · Veure més »

Escriptures ibèriques

Escriptures paleohispàniques Llengües paleohispàniques Un signari ibèric nord-oriental no-dual Un signari ibèric nord-oriental dual Una proposta de signari ibèric sud-oriental (Correa 2004). Un alfabet grecoibèric. Les escriptures ibèriques són les escriptures que els ibers van usar per a representar la seva llengua.

Nou!!: Bascos і Escriptures ibèriques · Veure més »

Església Catòlica Romana

LEsglésia Catòlica, també coneguda com a Església Catòlica Romana, és l'església més gran del món cristià.

Nou!!: Bascos і Església Catòlica Romana · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, consegüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia.

Nou!!: Bascos і Espanyolisme · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec (nascut a Amàsia a mitjans del segle I a.C. vers 62 a.C., mort cap a l'any 20 d.C.). Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'ecumene.

Nou!!: Bascos і Estrabó · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Bascos і Europa · Veure més »

Euskaldun

Euskaldun, euskalduna, és una paraula que en basc vol dir «bascoparlant».

Nou!!: Bascos і Euskaldun · Veure més »

Euskobarómetro

Euskobarómetro és una sèrie de enquestes sociològiques sobre el País Basc realitzades cada sis mesos per un grup d'investigadors de la Universitat del País Basc.

Nou!!: Bascos і Euskobarómetro · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Bascos і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Bascos і Francès · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Bascos і Franquisme · Veure més »

Furs

Mapa del segle XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Nació, Principat o Regne un territori conquerit.

Nou!!: Bascos і Furs · Veure més »

Garona

La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Bascos і Garona · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Bascos і Grec · Veure més »

Guipúscoa

Situació de Guipúscoa al conjunt d'Euskal Herria. Guipúscoa (en basc i únic topònim oficial Gipuzkoa i en castellà Guipúzcoa) és una província de la Comunitat autònoma del País Basc i alhora un territori del País Basc, sent la seva capital Sant Sebastià.

Nou!!: Bascos і Guipúscoa · Veure més »

Hongarès

L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel-Palestina i als Estats Units.

Nou!!: Bascos і Hongarès · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Ruf Fest Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys des del: elisyces, sordons, cerretans, airenosis, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castel·lans, lacetans, laietans, cossetans, ilergets, iacetans, suessetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans.

Nou!!: Bascos і Ibers · Veure més »

Iparralde

Iparralde o País Basc del Nord (en basc Iparralde o Ipar Euskal Herria) és el conjunt de territoris històrics del País Basc sota administració francesa.

Nou!!: Bascos і Iparralde · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Bascos і Italià · Veure més »

Lapurdi

Lapurdi (Lapurdi en euskera, Labourd en francès, i Labord en gascó) és un dels set territoris del País Basc.

Nou!!: Bascos і Lapurdi · Veure més »

Nació

El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.

Nou!!: Bascos і Nació · Veure més »

Nació espanyola

Banderes a l'entrada del Senat. Reial Decret de Nova Planta de Catalunya Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" (10 de juliol del 2010) Nació espanyola, també referida com a Poble espanyol, és un concepte jurídic definit per la vigent Constitució Espanyola de 1978 que fixa quin és el subjecte polític que legalment és titular i del que emana tota font de sobirania, i que fou legitimat pel Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978.

Nou!!: Bascos і Nació espanyola · Veure més »

Nacionalisme basc

"Ets al País Basc, no a Espanya" - un adhesiu en anglès de Gazte Abertzaleak al nucli antic de Bilbao. Simbologia nacionalista basca en un mural a Pasaia. Nacionalisme basc és una ideologia política que advoca per la unitat i defensa de l'entitat política dels territoris que entén que configuren la nació basca i que actualment es reparteixen entre Espanya i França, pel que la seva extensió territorial es correspondria amb la d'Euskal Herria.

Nou!!: Bascos і Nacionalisme basc · Veure més »

Navarra

Navarra (en basc: Nafarroa, i en castellà: Navarra) és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en èuscar: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Bascos і Navarra · Veure més »

Neologisme

Un neologisme és una paraula de nova incorporació a una llengua.

Nou!!: Bascos і Neologisme · Veure més »

Occitans

Els occitans i les occitanes (mpl. los occitans, fpl. las occitanas, m. occitan, f. occitana en occità; les Occitans, m. occitan, f. occitane en francès) són un poble europeu que originen al nord-oest del Mediterrani, i resideix en la seua majoria al sud de França, i en menor grau a territoris fronterers amb aquest país, una zona anomenada col·lectivament Occitània.

Nou!!: Bascos і Occitans · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Bascos і Occità · Veure més »

Occità gascó

El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.

Nou!!: Bascos і Occità gascó · Veure més »

País Basc

El País Basc (en basc: Euskal Herria, 'país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Bascos і País Basc · Veure més »

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.

Nou!!: Bascos і Paleolític · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Bascos і Pamplona · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Bascos і Península Ibèrica · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Bascos і Pirineus · Veure més »

Plini el Vell

Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus (Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25 d'agost de 79), va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Bascos і Plini el Vell · Veure més »

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la cinquena llengua més parlada del món i la tercera més parlada del món occidental.

Nou!!: Bascos і Portuguès · Veure més »

Protobasc

Extensió possible del basc arcaic a l'any 1 El protobasc és la reconstrucció de l'antecessor directe de la llengua basca, tal com podria haver estat possiblement parlat entre el segle V aC i el començament de l'era cristiana, en les àrees circumpirenenca i cantàbrica.

Nou!!: Bascos і Protobasc · Veure més »

Províncies traïdores

"Províncies traïdores" és el nom amb el qual es va qualificar a les províncies de Guipúscoa i Biscaia per part de la propaganda franquista després de la promulgació per part del general Francisco Franco a Burgos, el 23 de juny de 1937, del decret llei nº 247, quan encara no s'havia complert un any del començament de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Bascos і Províncies traïdores · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Bascos і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir amb entitat política autònoma a partir del segle X com comtat vassall del Regne de Lleó.

Nou!!: Bascos і Regne de Castella · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra va ser un dels nuclis pirinencs a la marca hispànica de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, igual que el Regne d'Aragó i els comtats catalans, o el Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Bascos і Regne de Navarra · Veure més »

Rocafort de Queralt

Rocafort de Queralt és un municipi situat al nord-est de la part central de la comarca de la Conca de Barberà, i constitueix la separació física entre la Conca estricta i la zona de la Baixa Segarra, en el coll de Deogràcies.

Nou!!: Bascos і Rocafort de Queralt · Veure més »

Sabino Arana

Sabino Arana Goiri (Abando, Biscaia, 26 de gener de 1865 - Sukarrieta, Biscaia, 25 de novembre de 1903) (o Arana ta Goiri'taŕ Sabin, segons el sistema onomàstic que ell va desenvolupar) va ser un polític i ideòleg, considerat el pare del nacionalisme basc.

Nou!!: Bascos і Sabino Arana · Veure més »

Sanç III de Pamplona

Sanç III de Pamplona, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III (v. 992 - 22 d'octubre de 1035), dit el Gran (el Mayor en castellà), fou rei de Navarra, comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).

Nou!!: Bascos і Sanç III de Pamplona · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Bascos і Segle IX · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Bascos і Segle XII · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Bascos і Segle XIX · Veure més »

Sola

La sola és una part del calçat que, en general, està formada per una material més resistent que el calçat en si.

Nou!!: Bascos і Sola · Veure més »

Vascons

Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, celtitzat i iberitzat, que vivia a la província Tarraconense, a la regió que avui és Navarra i algunes zones veïnes de l'Aragó, La Rioja, i Guipúscoa.

Nou!!: Bascos і Vascons · Veure més »

Zuberoa

Zuberoa (Xiberoa en el dialecte suletí de l'euskera, Soule en francès i Sola en gascó) és un dels set territoris que formen el País Basc i pertany a França.

Nou!!: Bascos і Zuberoa · Veure més »

1035

Sense descripció.

Nou!!: Bascos і 1035 · Veure més »

1200

Sense descripció.

Nou!!: Bascos і 1200 · Veure més »

1512

L'any 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que perany a l'edat moderna.

Nou!!: Bascos і 1512 · Veure més »

1521

;Països Catalans.

Nou!!: Bascos і 1521 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Billet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: Bascos і 1937 · Veure més »

1968

;Països Catalans.

Nou!!: Bascos і 1968 · Veure més »

1976

;Països Catalans.

Nou!!: Bascos і 1976 · Veure més »

23 de juny

El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Bascos і 23 de juny · Veure més »

30 d'octubre

El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Bascos і 30 d'octubre · Veure més »

6 de juny

El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Bascos і 6 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

Basca, Bascs, Poble basc.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »