Accés més ràpid que el navegador!
35 les relacions: Cassiodor, Cletorològion, Constantí I el Gran, Emperador, Estilià Zaützes, Hadrià (prefecte), Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Justinià I, Liutprand de Cremona, Lleó VI el Filòsof, Logoteta, Mestre dels soldats, Ministeri de l'Interior d'Espanya, Miquel III l'Embriac, Nicèfor II Focas, Oxford University Press, Pere Patrici el Mestre, Pròedre, Prefecte del pretori, Teodoric el Gran, Vestes (títol), 320, 523, 527, 539, 565, 842, 867, 886, 899, 912, 963, 969.
Cassiodor
Cassiodor Cassiodor o Magne Aureli Cassiodor, en llatí Cassiodorus o Magnus Aurelius Cassiodorus (Squillace vers 490– Vivarium vers 580) era un polític, escriptor i monjo romà,.
Nou!!: Mestre dels oficis і Cassiodor · Veure més »
Cletorològion
El Cletorològion de Filoteu, en grec medieval Κλητορολόγιον, paraula derivada de Κλησις (invitació) i Κλητοριον (banquet), és la més completa i important de les llistes de càrrecs i precedències a la cort de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Mestre dels oficis і Cletorològion · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Mestre dels oficis і Constantí I el Gran · Veure més »
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Nou!!: Mestre dels oficis і Emperador · Veure més »
Estilià Zaützes
Estilià Zaützes, en grec antic Στυλιανὸς Ζαούτζης, va ser un estadista bizantí de finals del, primer ministre de l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof durant els primers anys del seu regnat.
Nou!!: Mestre dels oficis і Estilià Zaützes · Veure més »
Hadrià (prefecte)
Hadrià o Adrià (en llatí Hadrianus o Adrianus) va ser un magistrat romà probablement nadiu d'Egipte, que exercia com a magister officiorum en el regnat de Flavi Honori, vers 397 a 399, segons apareix al Codi Teodosià.
Nou!!: Mestre dels oficis і Hadrià (prefecte) · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Mestre dels oficis і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Mestre dels oficis і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Mestre dels oficis і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Mestre dels oficis і Justinià I · Veure més »
Liutprand de Cremona
Liutprand de Cremona, en llatí Liutprandus Cremonensis, (?, — ?, segle X) fou historiador dels llombards i bisbe de Cremona.
Nou!!: Mestre dels oficis і Liutprand de Cremona · Veure més »
Lleó VI el Filòsof
Lleó VI el Filòsof o el Savi (grec: Λέων ο Σοφός, Léon o Sofós; 865-911) fou emperador romà d'Orient del 886 al 911.
Nou!!: Mestre dels oficis і Lleó VI el Filòsof · Veure més »
Logoteta
Logoteta, en grec medieval λογοθέτης, plural λογοθέται, va ser un títol administratiu de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Mestre dels oficis і Logoteta · Veure més »
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Nou!!: Mestre dels oficis і Mestre dels soldats · Veure més »
Ministeri de l'Interior d'Espanya
El Ministeri de l'Interior d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o ministra de l'Interior.
Nou!!: Mestre dels oficis і Ministeri de l'Interior d'Espanya · Veure més »
Miquel III l'Embriac
Miquel III l'Embriac (Mikhaïl III o Méthussos) (Constantinoble, 19 de gener de 840 - 23/24 de setembre de 867) fou emperador romà d'Orient del 842 al 867.
Nou!!: Mestre dels oficis і Miquel III l'Embriac · Veure més »
Nicèfor II Focas
Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969.
Nou!!: Mestre dels oficis і Nicèfor II Focas · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Mestre dels oficis і Oxford University Press · Veure més »
Pere Patrici el Mestre
Pere Patrici el Mestre (en llatí Petrus Patricius i Magister, en grec Πέτρος Pétros) fou un historiador romà d'Orient del nadiu de Tessalònica (província de Macedònia que en aquell temps incloïa la prefectura d'Il·líria raó per la qual apareix de vegades esmentat com il·liri).
Nou!!: Mestre dels oficis і Pere Patrici el Mestre · Veure més »
Pròedre
Pròedre, en grec medieval πρόεδρος (president), va ser un càrrec de l'Imperi Romà d'Orient, civil i eclesiàstic que es va utilitzar des del fins a mitjans del.
Nou!!: Mestre dels oficis і Pròedre · Veure més »
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Nou!!: Mestre dels oficis і Prefecte del pretori · Veure més »
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Nou!!: Mestre dels oficis і Teodoric el Gran · Veure més »
Vestes (títol)
Vestes, en grec medieval βέστης, en plural βέσται (vestai), va ser un títol de la cort de l'Imperi Romà d'Orient usat durant els segles X i XI.
Nou!!: Mestre dels oficis і Vestes (títol) · Veure més »
320
Sense descripció.
Nou!!: Mestre dels oficis і 320 · Veure més »
523
El 523 (DXXIII) fou un any comú iniciat en diumenge pertanyent a l'etapa de l'edat mitjana coneguda com a antiguitat tardana.
Nou!!: Mestre dels oficis і 523 · Veure més »
527
Sense descripció.
Nou!!: Mestre dels oficis і 527 · Veure més »
539
Sense descripció.
Nou!!: Mestre dels oficis і 539 · Veure més »
565
El 565 (DLXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Mestre dels oficis і 565 · Veure més »
842
El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Mestre dels oficis і 842 · Veure més »
867
Sense descripció.
Nou!!: Mestre dels oficis і 867 · Veure més »
886
Sense descripció.
Nou!!: Mestre dels oficis і 886 · Veure més »
899
Sense descripció.
Nou!!: Mestre dels oficis і 899 · Veure més »
912
Sense descripció.
Nou!!: Mestre dels oficis і 912 · Veure més »
963
Sense descripció.
Nou!!: Mestre dels oficis і 963 · Veure més »
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Mestre dels oficis і 969 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Magister officiorum, Magistros, Mestres dels oficis.
