Accés més ràpid que el navegador!
149 les relacions: Adda, Aeci, Alans, Alaric II, Alps, Alvèrnia, Amalasunta, Amals, Amboise, Antiguitat tardana, Ardecha, Arianisme, Arle, Ataülf, Avit, Àfrica (província romana), Àtila, Bagaudes, Baltungs, Batalla de Vouillé, Batalla dels Camps Catalàunics, Bàrcino, Bètica, Berric, Besiers, Bordeus, Braga, Breviari d'Alaric, Britànnia, Burgundis, Caiguda de l'Imperi Romà, Calagurris, Calàbria, Cartaginense, Cesaraugusta, Clodoveu I, Clunia, Codi de Recesvint, Constanci (secretari d'Àtila), Constanci III, Dalmàcia, Duero, Durance, Estret de Gibraltar, Euric, Feudalisme, Filostorgi, Flavi Honori, França, Francs, ..., Gal·la Placídia, Gauteric, Gàl·lia, Gàl·lia Aquitània, Gàl·lia Narbonesa, Gòtic (llengua), Genseric, Guadiana, Gundebald, Hispània, Hispània Tarraconense, Hospitalitas, Huns, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Isidor de Sevilla, Joví, Khilderic I, Latifundi, Llatí, Loira, Lusitània, Madrid, Marsella, Mèrida, Minifundi, Narbona, Novempopulània, Odoacre, Olimpiodor de Tebes, Ostrogots, Patrici (classe romana), Pau Orosi, Paulí el Penitent, Pavia, Península Ibèrica, Pirineus, Pisuerga, Poitiers, Provença, Ravenna, Regne de Toledo, Regne dels sueus, Requiari, Salamanca, Septimània, Setembre, Siagri (rei dels romans), Sigeric (rei dels visigots), Silinges, Soča, Sueus, Tajo, Tàrraco, Teodoric el Gran, Teodoric I (rei dels visigots), Teodoric II (rei dels visigots), Terratinent, Toledo, Tolosa de Llenguadoc, Tortosa, Turismund, Uxama Argaela, Vareia, Vàlia, Vàndals, Verona, Virovesca, Visigots, Zenó, 14 d'agost, 27 de febrer, 375, 412, 413, 414, 415, 416, 418, 421, 457, 475, 476, 478, 480, 481, 483, 484, 486, 489, 490, 493, 495, 500, 504, 506, 507, 508, 510. Ampliar l'índex (99 més) »
Adda
Situació del riu '''Adda''' LAdda (en llatí Addua, en grec antic Ἀδούας) és un riu del nord d'Itàlia afluent per l'esquerra del riu Po.
Nou!!: Regne de Tolosa і Adda · Veure més »
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Regne de Tolosa і Aeci · Veure més »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Regne de Tolosa і Alans · Veure més »
Alaric II
Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.
Nou!!: Regne de Tolosa і Alaric II · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Regne de Tolosa і Alps · Veure més »
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Nou!!: Regne de Tolosa і Alvèrnia · Veure més »
Amalasunta
Amalasunta, també coneguda com a Amalasuntha, Amalasuentha, Amalaswintha o Amalasuintha (c. 495 - 30 d'abril de 535), fou reina dels ostrogots.
Nou!!: Regne de Tolosa і Amalasunta · Veure més »
Amals
La dinastia dels Amals fou una nissaga governant dels ostrogots que derivà el seu nom de la paraula Amalungen és a dir 'els incansables'.
Nou!!: Regne de Tolosa і Amals · Veure més »
Amboise
* Amboise (Indre i Loira), ciutat de França.
Nou!!: Regne de Tolosa і Amboise · Veure més »
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Nou!!: Regne de Tolosa і Antiguitat tardana · Veure més »
Ardecha
L'Ardecha o Ardeixa (07) (en francès Ardèche i en occità Ardecha) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia - Roine-Alps i que correspon majoritàriament a la regió occitana del Vivarès.
Nou!!: Regne de Tolosa і Ardecha · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Regne de Tolosa і Arianisme · Veure més »
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Nou!!: Regne de Tolosa і Arle · Veure més »
Ataülf
Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.
Nou!!: Regne de Tolosa і Ataülf · Veure més »
Avit
Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).
Nou!!: Regne de Tolosa і Avit · Veure més »
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Regne de Tolosa і Àfrica (província romana) · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Regne de Tolosa і Àtila · Veure més »
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Nou!!: Regne de Tolosa і Bagaudes · Veure més »
Baltungs
Balts o Baltungs, fou una dinastia dels visigots suposadament originada en un cap de nom Balth.
Nou!!: Regne de Tolosa і Baltungs · Veure més »
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
Nou!!: Regne de Tolosa і Batalla de Vouillé · Veure més »
Batalla dels Camps Catalàunics
La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.
Nou!!: Regne de Tolosa і Batalla dels Camps Catalàunics · Veure més »
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Regne de Tolosa і Bàrcino · Veure més »
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Nou!!: Regne de Tolosa і Bètica · Veure més »
Berric
El Berric (Berrí, Berry) és una antiga província del regne de França, que actualment està compresa pels departaments del Cher i de l'Indra.
Nou!!: Regne de Tolosa і Berric · Veure més »
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Regne de Tolosa і Besiers · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Regne de Tolosa і Bordeus · Veure més »
Braga
Braga (del llatí Bracara Augusta) és una ciutat i un municipi portuguès, capital del districte de Braga, situat a la regió del Nord i a la subregió del Cávado.
Nou!!: Regne de Tolosa і Braga · Veure més »
Breviari d'Alaric
Còpia manuscrita del Breviari d'Alaric conservat a la Universitat de Clermont-Ferrand, segle X El Breviari d'Alaric (Breviarium Alaricianum) és un codi de lleis visigot que fou vigent al Regne de Toledo.
Nou!!: Regne de Tolosa і Breviari d'Alaric · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Regne de Tolosa і Britànnia · Veure més »
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Nou!!: Regne de Tolosa і Burgundis · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà
* Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476).
Nou!!: Regne de Tolosa і Caiguda de l'Imperi Romà · Veure més »
Calagurris
Calagurris (actual Calahorra) fou una ciutat dels vascons a la Hispània Tarraconense.
Nou!!: Regne de Tolosa і Calagurris · Veure més »
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Regne de Tolosa і Calàbria · Veure més »
Cartaginense
La Cartaginense (en llatí Carthaginensis) era una província de l'Imperi Romà i després visigoda d'Hispània.
Nou!!: Regne de Tolosa і Cartaginense · Veure més »
Cesaraugusta
NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.
Nou!!: Regne de Tolosa і Cesaraugusta · Veure més »
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Nou!!: Regne de Tolosa і Clodoveu I · Veure més »
Clunia
Ruïnes de Clunia La Colonia Clunia Sulpicia és una ciutat romana situada a l'Alto de Castro, a més de 1.000 msnm, entre els municipis de Coruña del Conde i Peñalba de Castro, al Sud de la província de Burgos (Castella i Lleó).
Nou!!: Regne de Tolosa і Clunia · Veure més »
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Nou!!: Regne de Tolosa і Codi de Recesvint · Veure més »
Constanci (secretari d'Àtila)
Constanci (en llatí Constantius) era un romà nascut a la Gàl·lia que va arribar a secretari privat d'Àtila i del seu germà Bleda, als que Aeci va recomanar.
Nou!!: Regne de Tolosa і Constanci (secretari d'Àtila) · Veure més »
Constanci III
Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.
Nou!!: Regne de Tolosa і Constanci III · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Regne de Tolosa і Dalmàcia · Veure més »
Duero
El Duero o Douro és un dels majors rius de la península Ibèrica.
Nou!!: Regne de Tolosa і Duero · Veure més »
Durance
La Durença, Durance, Durença (segons la norma clàssica), o Durènço en provençal (segons la norma mistralenca) és un riu al sud-est de França, afluent del Roine, del qual és el segon afluent després del Saona pel que fa a la seva longitud i el tercer després del Saona i l'Isèra pel cabal.
Nou!!: Regne de Tolosa і Durance · Veure més »
Estret de Gibraltar
Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.
Nou!!: Regne de Tolosa і Estret de Gibraltar · Veure més »
Euric
Euric -de ehu (força) i ric (poderós, ric); - (?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou el rei visigot del Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.
Nou!!: Regne de Tolosa і Euric · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Regne de Tolosa і Feudalisme · Veure més »
Filostorgi
Filostorgi (en llatí Philostorgius, en grec antic φιλοστόργιος) va ser un historiador eclesiàstic grec nadiu de Borissos a Capadòcia, fill de Carteri i Eulàmpia.
Nou!!: Regne de Tolosa і Filostorgi · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Regne de Tolosa і Flavi Honori · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Regne de Tolosa і França · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Regne de Tolosa і Francs · Veure més »
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Nou!!: Regne de Tolosa і Gal·la Placídia · Veure més »
Gauteric
Gauteric fou un comes (cap militar) visigot enviat pel rei Euric a conquerir la Tarraconense central i oriental i altres regions fins al Regne dels sueus vers el 481.
Nou!!: Regne de Tolosa і Gauteric · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Regne de Tolosa і Gàl·lia · Veure més »
Gàl·lia Aquitània
Aquitània (Aquitania) va ser una província romana creada l'any 27 aC per l'emperador August.
Nou!!: Regne de Tolosa і Gàl·lia Aquitània · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Regne de Tolosa і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Gòtic (llengua)
El gòtic és una llengua extinta de la branca oriental (o òstic) de les llengües germàniques.
Nou!!: Regne de Tolosa і Gòtic (llengua) · Veure més »
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Nou!!: Regne de Tolosa і Genseric · Veure més »
Guadiana
El Guadiana és un dels rius més importants de la península Ibèrica.
Nou!!: Regne de Tolosa і Guadiana · Veure més »
Gundebald
Gundebald o Gondebald fou rei de Burgúndia.
Nou!!: Regne de Tolosa і Gundebald · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Regne de Tolosa і Hispània · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Regne de Tolosa і Hispània Tarraconense · Veure més »
Hospitalitas
El principi de lhospitalitas fou establert pel patrici Constanci III quan va assentar els visigots a Aquitània el 418.
Nou!!: Regne de Tolosa і Hospitalitas · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Regne de Tolosa і Huns · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Regne de Tolosa і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Regne de Tolosa і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Nou!!: Regne de Tolosa і Isidor de Sevilla · Veure més »
Joví
Joví (en llatí Jovinus) va ser un senador gal·loromà que es va proclamar emperador l'any 411 i es va mantenir en el poder fins al 413.
Nou!!: Regne de Tolosa і Joví · Veure més »
Khilderic I
Khilderic (? ~436 - Tournai, Bèlgica, 481) fou rei dels francs salis.
Nou!!: Regne de Tolosa і Khilderic I · Veure més »
Latifundi
Un latifundi (del llatí latifundĭum) és una explotació agrària de grans dimensions.
Nou!!: Regne de Tolosa і Latifundi · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Regne de Tolosa і Llatí · Veure més »
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Nou!!: Regne de Tolosa і Loira · Veure més »
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Nou!!: Regne de Tolosa і Lusitània · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Regne de Tolosa і Madrid · Veure més »
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Regne de Tolosa і Marsella · Veure més »
Mèrida
Mèrida (topònim oficial: Mérida, en castellà) és una ciutat espanyola, capital de la comunitat autònoma d'Extremadura i seu de les seves institucions de govern.
Nou!!: Regne de Tolosa і Mèrida · Veure més »
Minifundi
Cultius en minifundi Un minifundi és una finca rústica de dimensions reduïdes, la producció de la qual és insuficient per a l'abastiment de la família propietària.
Nou!!: Regne de Tolosa і Minifundi · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Regne de Tolosa і Narbona · Veure més »
Novempopulània
La Novempopulània (en llatí Novempopulania) fou una província romana que va tenir com a capital Elusa o Eause.
Nou!!: Regne de Tolosa і Novempopulània · Veure més »
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Nou!!: Regne de Tolosa і Odoacre · Veure més »
Olimpiodor de Tebes
Olimpiodor (Olympiodorus) va ser un escriptor i historiador grec nadiu de Tebes d'Egipte que va viure al.
Nou!!: Regne de Tolosa і Olimpiodor de Tebes · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Regne de Tolosa і Ostrogots · Veure més »
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Nou!!: Regne de Tolosa і Patrici (classe romana) · Veure més »
Pau Orosi
s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).
Nou!!: Regne de Tolosa і Pau Orosi · Veure més »
Paulí el Penitent
Paulí de Pel·la o Paulí el Penitent, en llatí Paulinus o Paulinus Poenitens, en grec antic, (Pel·la, Macedònia vers 376-?) fou un escriptor eclesiàstic romà, fill de Hesperi, prefecte del pretori romà i procònsol d'Àfrica, i net del poeta Ausoni.
Nou!!: Regne de Tolosa і Paulí el Penitent · Veure més »
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Nou!!: Regne de Tolosa і Pavia · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Regne de Tolosa і Península Ibèrica · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Regne de Tolosa і Pirineus · Veure més »
Pisuerga
El riu Pisuerga és un afluent del riu Duero.
Nou!!: Regne de Tolosa і Pisuerga · Veure més »
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Nou!!: Regne de Tolosa і Poitiers · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Regne de Tolosa і Provença · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Regne de Tolosa і Ravenna · Veure més »
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Nou!!: Regne de Tolosa і Regne de Toledo · Veure més »
Regne dels sueus
El Regne dels sueus fou un estat que va existir de facto al nord-oest de la península Ibèrica del 410 al 585, si bé del 410 al final de l'Imperi Romà (entre 475 i 480) els sueus només van tenir la consideració de federats.
Nou!!: Regne de Tolosa і Regne dels sueus · Veure més »
Requiari
Requiari fou rei dels sueus (448-456).
Nou!!: Regne de Tolosa і Requiari · Veure més »
Salamanca
Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.
Nou!!: Regne de Tolosa і Salamanca · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Regne de Tolosa і Septimània · Veure més »
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Nou!!: Regne de Tolosa і Setembre · Veure més »
Siagri (rei dels romans)
Mapa representant el '''regne de Siagri''' respecte als regnes germànics veïns. Siagri (en llatí Syagrius) (~430 - 486) va ser el darrer governant romà de la Gàl·lia després de la caiguda de l'Imperi Romà el 476.
Nou!!: Regne de Tolosa і Siagri (rei dels romans) · Veure més »
Sigeric (rei dels visigots)
Sigeric, de Sig-ric, 'poderós per la victòria'; (?, ? - Barcino, 415) va ser un noble visigot que va esdevenir rei dels visigots de Tolosa durant una setmana l'any 415, un dels regnats més breus en la història de la monarquia visigoda.
Nou!!: Regne de Tolosa і Sigeric (rei dels visigots) · Veure més »
Silinges
Els silinges (Silingae, Σιλίγγαι) foren un poble de Germania que vivia al sud dels sèmnons entre el Mons Asciburgius i el riu Albis (Elba).
Nou!!: Regne de Tolosa і Silinges · Veure més »
Soča
El Soča (en eslovè), Lusinç (en furlà) o Isonzo (en italià) és un riu del nord d'Itàlia, al Friül, que neix a Eslovènia.
Nou!!: Regne de Tolosa і Soča · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Regne de Tolosa і Sueus · Veure més »
Tajo
El Tajo (Tacho en aragonès, Tajo en castellà, Tejo en portuguès) és el riu més llarg de la península Ibèrica.
Nou!!: Regne de Tolosa і Tajo · Veure més »
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Nou!!: Regne de Tolosa і Tàrraco · Veure més »
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Nou!!: Regne de Tolosa і Teodoric el Gran · Veure més »
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Nou!!: Regne de Tolosa і Teodoric I (rei dels visigots) · Veure més »
Teodoric II (rei dels visigots)
Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.
Nou!!: Regne de Tolosa і Teodoric II (rei dels visigots) · Veure més »
Terratinent
Terratinent és un terme que es refereix a l'amo o posseïdor d'una terra o finca rústica.
Nou!!: Regne de Tolosa і Terratinent · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Regne de Tolosa і Toledo · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Regne de Tolosa і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Regne de Tolosa і Tortosa · Veure més »
Turismund
Turismund - de Thurs (gegant) i mods (valor), «gegant valerós»; (?, 453) va ser reis dels visigots durant el període del regne de Tolosa, des de la seva aclamació el 451 a la mort del seu pare en el camp de batalla, fins al seu assassinat per part dels seus germans el 453.
Nou!!: Regne de Tolosa і Turismund · Veure més »
Uxama Argaela
Uxama Argaela és una ciutat celtíbero-romana.
Nou!!: Regne de Tolosa і Uxama Argaela · Veure més »
Vareia
Vareia (Varia Οὐάρεια) va ser una ciutat dels berons, a la província romana de la Tarraconense, a la riba de l'Ebre, allà on aquest riu començava a ser navegable, segons diu Plini el Vell.
Nou!!: Regne de Tolosa і Vareia · Veure més »
Vàlia
Vàlia, també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»; (?,? - Tolosa, darreria del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.
Nou!!: Regne de Tolosa і Vàlia · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Regne de Tolosa і Vàndals · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Regne de Tolosa і Verona · Veure més »
Virovesca
Virovesca és una ciutat hispana citada per antics cronistes romans com Plini el vell el 77 i Pomponi Mela.
Nou!!: Regne de Tolosa і Virovesca · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Regne de Tolosa і Visigots · Veure més »
Zenó
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
Nou!!: Regne de Tolosa і Zenó · Veure més »
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Tolosa і 14 d'agost · Veure més »
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Regne de Tolosa і 27 de febrer · Veure més »
375
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Tolosa і 375 · Veure més »
412
El 412 (CDXII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Regne de Tolosa і 412 · Veure més »
413
El 413 (CDXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Regne de Tolosa і 413 · Veure més »
414
El 414 (CDXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Regne de Tolosa і 414 · Veure més »
415
El 415 (CDXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Regne de Tolosa і 415 · Veure més »
416
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Tolosa і 416 · Veure més »
418
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Tolosa і 418 · Veure més »
421
El 421 (CDXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Regne de Tolosa і 421 · Veure més »
457
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Tolosa і 457 · Veure més »
475
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Tolosa і 475 · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Tolosa і 476 · Veure més »
478
El 478 (DCLXXVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Regne de Tolosa і 478 · Veure més »
480
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Tolosa і 480 · Veure més »
481
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Tolosa і 481 · Veure més »
483
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Tolosa і 483 · Veure més »
484
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Tolosa і 484 · Veure més »
486
El 486 (CDLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Regne de Tolosa і 486 · Veure més »
489
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Tolosa і 489 · Veure més »
490
El 490 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Regne de Tolosa і 490 · Veure més »
493
El 493 (CDXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Regne de Tolosa і 493 · Veure més »
495
El 495 (CDXCV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Regne de Tolosa і 495 · Veure més »
500
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Tolosa і 500 · Veure més »
504
El 504 (DIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Regne de Tolosa і 504 · Veure més »
506
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Tolosa і 506 · Veure més »
507
L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Regne de Tolosa і 507 · Veure més »
508
El 508 (DVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Regne de Tolosa і 508 · Veure més »
510
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Tolosa і 510 · Veure més »
Redirigeix aquí:
El Regne visigot de Tolosa, Regne visigot de Tolosa.
