Accés més ràpid que el navegador!
27 les relacions: Amalasunta, Atalaric, Belisari, Calàbria, Neoplatonisme, Odoacre, Pasqua de Resurrecció, Pelagianisme, Prefecte del pretori, Regne dels ostrogots, Salm, Scriptorium, Squillace, Teòdat, Teodoric el Gran, Trívium, Valentinià III, Vitigès, 425, 455, 476, 490, 523, 524, 526, 550, 580.
Amalasunta
Amalasunta, també coneguda com a Amalasuntha, Amalasuentha, Amalaswintha o Amalasuintha (c. 495 - 30 d'abril de 535), fou reina dels ostrogots.
Nou!!: Cassiodor і Amalasunta · Veure més »
Atalaric
Atalaric (516 - 534) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 526 al 534.
Nou!!: Cassiodor і Atalaric · Veure més »
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Cassiodor і Belisari · Veure més »
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Cassiodor і Calàbria · Veure més »
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Nou!!: Cassiodor і Neoplatonisme · Veure més »
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Nou!!: Cassiodor і Odoacre · Veure més »
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Nou!!: Cassiodor і Pasqua de Resurrecció · Veure més »
Pelagianisme
El pelagianisme és una heretgia, segons l'Església catòlica, que va sorgir al i va tenir molt de pes a l'edat antiga.
Nou!!: Cassiodor і Pelagianisme · Veure més »
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Nou!!: Cassiodor і Prefecte del pretori · Veure més »
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Nou!!: Cassiodor і Regne dels ostrogots · Veure més »
Salm
Un salm (o psalm) era una poesia destinada a ser cantada.
Nou!!: Cassiodor і Salm · Veure més »
Scriptorium
Aquesta miniatura del segle XV de Jean Miélot (mort el 1472)Cf Christopher De Hamel, '' Scribe and Illuminators '', Toronto: U Toronto Press, 1992, pàg. 36. representa el mateix autor treballant, precisament mentre compila els seus '' Miracles de Nostre Dame '', en els quals aquesta miniatura apareix. El terme scriptorium, literalment «un lloc per escriure», es fa servir habitualment per referir-se a l'habitació dels monestirs de l'Europa medieval dedicada a la còpia de manuscrits per part dels escribes monàstics.
Nou!!: Cassiodor і Scriptorium · Veure més »
Squillace
Squillace és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, província de Catanzaro situada a uns 5 km de la costa.
Nou!!: Cassiodor і Squillace · Veure més »
Teòdat
Teòdat (Skopje, 482 - Ravenna, 536) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 534 al 536.
Nou!!: Cassiodor і Teòdat · Veure més »
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Nou!!: Cassiodor і Teodoric el Gran · Veure més »
Trívium
El trívium o també trivi (del llatí trivium, 'tres vies') és la divisió inferior de les set arts liberals i comprèn gramàtica (entrada), lògica (processament) i retòrica (sortida).
Nou!!: Cassiodor і Trívium · Veure més »
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Nou!!: Cassiodor і Valentinià III · Veure més »
Vitigès
o Witiges fou rei dels ostrogots del 536 al 540.
Nou!!: Cassiodor і Vitigès · Veure més »
425
Sense descripció.
Nou!!: Cassiodor і 425 · Veure més »
455
Sense descripció.
Nou!!: Cassiodor і 455 · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Cassiodor і 476 · Veure més »
490
El 490 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Cassiodor і 490 · Veure més »
523
El 523 (DXXIII) fou un any comú iniciat en diumenge pertanyent a l'etapa de l'edat mitjana coneguda com a antiguitat tardana.
Nou!!: Cassiodor і 523 · Veure més »
524
El 524 (DXXIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Cassiodor і 524 · Veure més »
526
Sense descripció.
Nou!!: Cassiodor і 526 · Veure més »
550
Sense descripció.
Nou!!: Cassiodor і 550 · Veure més »
580
El 580 (DLXXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Cassiodor і 580 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Casiodor, Cassiodorus, Flavi Magne Aureli Cassiodor, Magne Aureli Cassiodor.
