Comunicació

748 les relacions: Açores, ABC-Clio, Abdicació, Absentisme, Absolutisme, Adolf I d'Alemanya, Albert I d'Alemanya, Albert I de Prússia, Albert II d'Àustria, Albert III d'Habsburg, Albert IV d'Habsburg, Albert VI d'Habsburg, Albert VII d'Àustria, Albrecht von Wallenstein, Alcalá de Henares, Alemany, Alemanya, Alexandre I de Parma, Alsàcia, Alt alemany, Alta Àustria, Alta Àustria (Habsburg), Alteracions d'Aragó, Alzira, Ambrosi Spinola, Ansbach, Antiga Confederació Suïssa, Antoni I de Portugal, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Arquebisbat de Magdeburg, Artois, Arxiduc d'Àustria, Arxiducat d'Àustria, Índies Orientals, Ínterim d'Augsburg, Àustria, Àustria Anterior, Àustria Interior, Babenberg, Baixa Àustria, Balcans, Baltasar Carles d'Àustria, Barcelona, Basc, Batalla d'Almansa, Batalla d'Austerlitz, Batalla de Blenheim, Batalla de Dornach, Batalla de Höchstädt, Batalla de Hohenlinden, ..., Batalla de Jemappes, Batalla de Kasr al-Kabir, Batalla de la Muntanya Blanca, Batalla de Lützen (1632), Batalla de Leipzig, Batalla de Lens, Batalla de Lepant (1571), Batalla de les Dunes (1639), Batalla de Leuthen, Batalla de Lobositz, Batalla de Marengo, Batalla de Mühlberg, Batalla de Mohács (1526), Batalla de Mohács (1687), Batalla de Nördlingen (1634), Batalla de Pavia, Batalla de Praga (1757), Batalla de Rocroi, Batalla de Rossbach, Batalla de Sadowa, Batalla de Sant Gotard (1664), Batalla de Schellenberg, Batalla de Valmy, Batalla de Wagram, Batalla de Znaim, Baviera, Bayreuth, Bèlgica, Bé comú, Bòsnia, Bessaràbia, Bisbat de Halberstadt, Bisbat de Minden, Bohèmia, Borgonya, Brandenburg-Prússia, Breisach, Bremen, Brussel·les, Bucarest, Buda (ciutat), Budapest, Butlla d'or de 1356, Calvinisme, Camí dels espanyols, Cambridge, Carib, Carlemany, Carles Alexandre de Lorena, Carles d'Habsburg-Lorena, Carles II d'Àustria Interior, Carles II de Castella, Carles IV de Lorena, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles V de Lorena, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles X Gustau de Suècia, Carmelites, Casa de Luxemburg, Castella, Castella la Vella, Castellà, Caterina II de Rússia, Catolicisme, Còdex Gigas, Centralisme, Charles François Dumouriez, Cinquena Coalició, Climent VII, Companyia de Jesús, Comtat del Tirol, Comtats de Rosselló i Cerdanya, Concejo (història), Concili de Trento, Confederació Alemanya del Nord, Confederació de Bar, Confederació de Polònia i Lituània, Confederació del Rin, Confederació Germànica, Confessió d'Augsburg, Congrés de Viena, Conquesta austriacista de Menorca, Conrad IV d'Alemanya, Consell Àulic, Constitució (llei), Contrareforma, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts de Castella, Corts de Montsó (1533), Corts de Montsó (1537), Corts de Montsó (1542), Corts de Montsó (1547), Corts de Montsó (1552-1553), Corts forals valencianes, Corts Generals, Cristià IV, Cristina de Suècia, Dalmàcia, Danubi, Dénia, Dídac d'Àustria, De facto, Decàpolis alsaciana, Decrets de Nova Planta, Defenestració de Praga, Despotisme il·lustrat, Dieta (assemblea), Dieta d'Augsburg, Dieta de Worms, Dieta Imperial, Dinamarca, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Savoia, Discapacitat intel·lectual, Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic, Dresden, Ducat d'Àustria, Ducat d'Estíria, Ducat de Baviera, Ducat de Caríntia, Ducat de Carniola, Ducat de Milà, Ducat de Parma, Ducat de Savoia, Ebre, Edat moderna, Edicte de Nantes, Educació, Eger, El Escorial, Electorat de Baviera, Electorat de Saxònia, Electorat del Palatinat, Elionor d'Àustria, Elionor de Màntua, Elisabet de Luxemburg (regent d'Hongria), Enric de Prússia (1726-1802), Enric I de Bohèmia, Enric I de Portugal, Enric II de Navarra, Enric III de França, Enric IV de França, Ernst Gideon von Laudon, Església Catòlica Romana, Eslavònia, Eslovènia, Espanya, Estanislau August Poniatowski, Estat nació, Estats de Savoia, Estats Generals dels Països Baixos, Esteve Bathory, Estrasburg, Esztergom, Eugeni de Savoia, Europa, Europa Central, Expulsió dels moriscos, Felip I de Castella, Felip I de Parma, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, Ferran el Catòlic, Ferran I d'Àustria, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II d'Habsburg, Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran IV d'Hongria, Ferran Maria de Baviera, Ferran VI d'Espanya, Finale Ligure, Flandes, Florí, França, François Bidal d'Asfeld, Franc Comtat, Francès, Francesc Ferran d'Àustria, Francesc I d'Àustria, Francesc I de França, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Francesc III d'Este, Francesc Josep I d'Àustria, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja, Frankfurt del Main, Frederic August I de Saxònia, Frederic el Gran, Frederic Guillem II de Prússia, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic V del Palatinat, Freiberg, Friül - Venècia Júlia, Gandia, Gant, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Güelfs i gibel·lins, Germana de Foix, Giulio Raimondo Mazzarino, Gran Guerra Turca, Granada, Grande Armée, Guerra Austroprussiana, Guerra d'Esmalcalda, Guerra d'Itàlia de 1542-1546, Guerra de la Lliga de Cognac, Guerra de la Ribagorça, Guerra de Suàbia, Guerra de Successió Austríaca, Guerra de Successió bavaresa, Guerra de Successió Espanyola, Guerra de Torstenson, Guerra del Francès, Guerra dels Ducats, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Segadors, Guerra dels Set Anys, Guerra dels Trenta Anys, Guerra dels Vuitanta Anys, Guerra franco-índia, Guerra Francoholandesa, Guerra italiana del 1521-1526, Guerra russo-turca (1735-1739), Guerra russo-turca (1787-1792), Guerres de religió a França, Guerres Habsburg-Otomanes, Guerres otomanes a Europa, Guillem d'Habsburg, Guillem el Savi, Guillem I d'Orange-Nassau, Guillem I de Prússia, Guillem II d'Holanda, Gustau II Adolf, Győr, Hala dels Draps, Hamburg, Hannover, Història de les enciclopèdies, Història del dret català, Història del País Basc, Hongria, Iconoclàstia, Il·lustració, Illes Canàries, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Imperi Espanyol, Imperi Habsburg, Imperi Otomà, Imperi Rus, Imperi Suec, Inn (riu), Innsbruck, Inquisició dels Països Baixos, Inquisició espanyola, Invasió francesa de Rússia, Isabel I de Castella, Itàlia, James Fitz-James Stuart, Jean Victor Moreau, Joan d'Àustria i Blomberg, Joan el Cec, Joan I d'Hongria, Joan II Casimir Vasa, Joan III Sobieski, Joan Jordi I de Saxònia, Joan Josep d'Àustria, Joana I de Castella, Joanot Colom, John Churchill (1r duc de Marlborough), Jordi II del Regne Unit, Jordi III del Regne Unit, Jornada d'Alger (1541), Jornada de Tunis, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Joseph Radetzky von Radetz, Juliol, Jutlàndia, Karlovac, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, Ladislau el Pòstum, Leipzig, Lennart Torstenson, Leopold Guillem d'Habsburg, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Leopold III, duc d'Àustria, Leopold IV d'Habsburg, Liberalisme, Linz, Lisboa, Llarga Guerra Turca, Llatí, Llei Sàlica, Llengües d'Europa, Llibertat de culte, Lliga Catòlica, Lliga Catòlica (1609), Lliga d'Esmalcalda, Lliga Santa (1571), Llista d'emperadors de Mèxic, Llista de governadors dels Països Baixos, Llista de monarques britànics, Llista de monarques de Bohèmia, Llista de reis d'Hongria, Llista de reis de França, Llista de reis de Portugal, Llombardia, Lluís de Nassau, Lluís de Requesens i Zúñiga, Lluís II d'Hongria, Lluís Josep de Borbó-Condé, Lluís XIII de França, Lluís XIV de França, Lluís XV de França, Lluís XVI de França, Lluís, Le Grand Condé, Lluc, Londres, Longwy, Lorena, Lusàcia, Luteranisme, Luxemburg, Madrid, Mallorca, Manifest de Brunswick, Manuel I de Portugal, Mar Bàltica, Mar Mediterrània, Marca de Carniola, Margarida de Parma, Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica), Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya), Maria Antonieta d'Àustria, Maria de Borgonya, Maria Lluïsa d'Àustria, Maria Teresa I d'Àustria, Marroc, Martí Luter, Maties Corví, Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maurici de Saxònia, Maximilià I de Baviera, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià III d'Habsburg, Maximilià III Josep de Baviera, Màntua, Mòdena, Múnic, Münster, Mecklenburg (regió), Meinard II de Gorízia-Tirol, Meinard III de Gorízia-Tirol, Mercantilisme, Milà, Monarquia, Monarquia absoluta, Monarquia d'Espanya, Monarquia d'Irlanda, Montsó, Moràvia, Moriscos, Multilingüisme, Napoleó Bonaparte, Navarra, Neerlandès, Neue Zürcher Zeitung, Niça, Oświęcim, Ocupació austriacista de Madrid, Ortenau, Oruç Reis, Osnabrück, Otó d'Habsburg-Lorena, Ottavio Piccolomini, Ottokar II, Oxford University Press, Països Baixos, Països Baixos espanyols, Països Catalans, Pacificació de Gant, Pactisme, Pau d'Augsburg, Pau de Cambrai, Pau de Crépy, Pau de Praga (1635), Pau de Schönbrunn, Pau de Vervins, Pau de Westfàlia, Pena de mort, Pere III de Rússia, Pest, Petita Polònia, Piemont, Pirna, Pius IV, Plena edat mitjana, Plet del virrei estranger, Polònia, Pomerània, Pomerània Occidental, Porto, Praga, Pragmàtica sanció, Pragmàtica Sanció del 1713, Príncep d'Astúries, Príncep elector, Prússia, Primera Coalició, Primera guerra d'independència italiana, Primera Guerra de Schleswig, Primera Guerra Mundial, Primera República Francesa, Principat de Catalunya, Principat de Piombino, Principat de Transsilvània, Protectorat, Protestantisme, Província de Càceres, Província de Trento, Províncies Unides, Rússia, Reforma Protestant, Regió d'Ístria, Regne d'Aragó, Regne d'Hongria, Regne d'Hongria (medieval), Regne de Baviera, Regne de Bohèmia, Regne de Croàcia, Regne de Dinamarca, Regne de França, Regne de Hannover, Regne de la Gran Bretanya, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Polònia, Regne de Prússia, Regne de Sardenya, Regne de Sardenya-Piemont, Regne de València, Regne de Württemberg, Regne de Westfàlia, Regne Llombardovènet, Regne napoleònic d'Itàlia, Regne Unit, Rei dels Romans, Reial audiència, Reis Catòlics, República Batava, República de Venècia, República Lígur, Restauració francesa, Revolta de les Germanies, Revolució de 1848, Revolució Francesa, Rin, Rodolf I d'Alemanya, Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic, Rodolf IV d'Habsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, Salamanca, Salzburg, Santa Aliança, Santa Lliga (1684), Saqueig de Roma (1527), Saragossa, Sarajevo, Savoia (regió), Saxònia, Sàpiens, Sèrbia, Sebastià I de Portugal, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Segimon II August, Segle XIV, Segle XIX, Segon Imperi Francès, Segona Coalició, Segona Guerra del Nord, Servitud, Setge de Viena (1529), Silèsia, Sinan Paixà, Sisena Coalició, Slesvig-Holstein, Solimà I el Magnífic, Solimà II, Suècia, Suïssa, Sundgau, Tabernaemontana, Tercera Coalició, Tirol, Tirol del Sud, Tractat d'Aquisgrà (1748), Tractat d'Oñate, Tractat d'Oliwa, Tractat d'Ulm (1647), Tractat d'Utrecht, Tractat de Baden, Tractat de Belgrad, Tractat de Berlín (1742), Tractat de Brömsebro (1645), Tractat de Campo Formio, Tractat de Chambord, Tractat de Hubertusburg, Tractat de Karlowitz, Tractat de Lunéville, Tractat de Madrid (1526), Tractat de Nimega, Tractat de París (1814), Tractat de Pressburg, Tractat de Rastatt, Tractat de Rijswijk, Tractat de Sistova, Tractat de Teschen, Tractat de Versalles (1756), Tractat de Viena (1725), Tractat de Viena (1866), Tractat de Westminster (1756), Transsilvània, Trento, Tres Bisbats, Treva de Niça, Treva dels dotze anys, Treviso, Tribunal de la Cambra Imperial, Trieste, Turcs, Unió d'Arràs, Unió d'Utrecht, Unificació italiana, Universitat, Valàquia, Valtellina, Vác, Vèneto, Venècia, Verdun (Mosa), Vicent Peris, Viena, Virrei, Wenzel Anton, Westfàlia, Wieliczka, Wismar, Wittelsbach, Worms, Xàtiva, 1 d'agost, 1246, 1273, 1291, 1298, 1335, 14 d'octubre, 14 de març, 1422, 1452, 1454, 1490, 1495, 1499, 15 de maig, 1512, 1516, 1519, 1521, 1522, 1523, 1526, 1527, 1529, 1530, 1538, 1540, 1542, 1544, 1551, 1552, 1555, 1556, 1557, 1558, 1560, 1565, 1567, 1571, 1576, 1593, 1596, 1598, 1609, 1618, 1620, 1625, 1626, 1629, 1631, 1632, 1634, 1635, 1637, 1640, 1643, 1646, 1649, 1651, 1652, 1655, 1656, 1660, 1672, 1678, 1683, 1686, 1687, 1697, 1699, 1705, 1706, 1708, 1711, 1713, 1714, 1716, 1718, 1736, 1737, 1739, 1740, 1741, 1742, 1745, 1748, 1756, 1757, 1765, 1779, 1781, 1790, 1791, 1792, 1799, 18 de juny, 1800, 1804, 1805, 1806, 1809, 1813, 1814, 1815, 1820, 1835, 1849, 1859, 1864, 1866, 1867, 1871, 19 de març, 1914, 1916, 1918, 20 d'abril, 20 d'octubre, 21 de setembre, 22 d'agost, 24 d'agost, 24 de gener, 27 d'agost, 27 de juliol, 29 d'agost, 29 de setembre, 3 de febrer, 4 d'agost, 5 de desembre, 5 de novembre, 6 d'agost, 6 de maig, 6 de novembre, 7 de novembre, 9 de desembre, 9 de setembre. Ampliar l'índex (698 més) » « Shrink índex

Açores

Les Açores (en portugués Os Açores) formen un arxipèlag d'illes portugueses al bell mig de l'oceà Atlàntic a uns 1.500 km de Lisboa i a uns 3.900 km de la costa est d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Açores · Veure més »

ABC-Clio

ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і ABC-Clio · Veure més »

Abdicació

Abdicació de Napoleó L'abdicació és la renúncia voluntària d'un monarca (com un rei/reina, emperador/a, etc.) al seu títol, poder i drets.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Abdicació · Veure més »

Absentisme

L'absentisme és un patró habitual d'absència davant d'un dret o deure.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Absentisme · Veure més »

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Absolutisme · Veure més »

Adolf I d'Alemanya

Adolf I d'Alemanya, Adolf I de Germània o Adolf de Nassau (c. 1255- 2 de juliol de 1298) va ser rei de Germània i dels Romans (1292-98); pertanyia a la família dels Nassau.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Adolf I d'Alemanya · Veure més »

Albert I d'Alemanya

Albert I d'Alemanya (en alemany: Albrecht I) (juliol de 1255-1 de maig de 1308) va ser duc d'Àustria i Estíria, i ascendí al tron d'Alemanya que va ocupar des de 1298 fins a la seva mort.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Albert I d'Alemanya · Veure més »

Albert I de Prússia

Albert I de Prússia o Albert de Hohenzollern (1490-1568) va ser el 37è i darrer Gran Mestre de l'Orde Teutònic i el primer duc de Prússia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Albert I de Prússia · Veure més »

Albert II d'Àustria

Albert II d'Àustria (12 de desembre de 1298 – 16 d'agost de 1358), conegut com el Savi o el Coix, fou duc d'Àustria i Estíria i després duc de Caríntia i marcgravi de Carniola.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Albert II d'Àustria · Veure més »

Albert III d'Habsburg

Albert III d'Àustria (9 de setembre de 1349 – 29 d'agost de 1395), conegut com a Albert el de la Trena o el de la Cua (alemany: Herzog Albrecht III "mit dem Zopf"), fou un arxiduc d'Àustria, duc d'Estíria, Caríntia i Carniola i comte de Tirol de la casa d'Habsburg.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Albert III d'Habsburg · Veure més »

Albert IV d'Habsburg

dit el Pacient fou arxiduc-duc d'Àustria.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Albert IV d'Habsburg · Veure més »

Albert VI d'Habsburg

Albert VI d'Habsburg anomenat el Noble o el Pròdig (nascut el 12 de desembre de 1418 a Viena; mort el 2 de desembre de 1463 a Viena) fou un membre de casa d'Habsburg, duc de l'Àustria Interior (Estíria, Caríntia i Carniola) i després arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Albert VI d'Habsburg · Veure més »

Albert VII d'Àustria

Albert VII d'Àustria (Wiener Neustadt, 13 de novembre de 1559 - Brussel·les, Països Baixos espanyols 13 de juliol de 1621) fou un Arxiduc d'Àustria, príncep d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Albert VII d'Àustria · Veure més »

Albrecht von Wallenstein

Albrecht Wenzel Eusebius von Wallenstein, en txec:Albrecht Václav Eusebius z Valdštejna),Schiller, Friedrich. (1911) Schiller's Wallenstein, Macmillan també com von Waldstein, va ser un príncep de Bohèmia, un polític i un dirigent militar durant la Guerra dels 30 Anys (1618–48). Va ser governant del Ducat de Friedland del nord de Bohèmia. Wallenstein va ser alliberat del servei el 13 d'agost de 1630 després que Ferdinand II en temés l'ambició. Wallenstein va ser assassinat a Cheb, Bohèmia, per un dels oficials del seu exèrcit, Walter Devereux, que disposava de l'aprovació de l'emperador Ferdinand II.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Albrecht von Wallenstein · Veure més »

Alcalá de Henares

Alcalá de Henares és una ciutat de la Comunitat de Madrid (Espanya).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Alcalá de Henares · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Alemanya · Veure més »

Alexandre I de Parma

Alexandre Farnese o Alexandre I de Parma (Roma, Estats Pontificis, 27 d'agost de 1545 - Arràs, Països Baixos espanyols, 3 de desembre de 1592) fou el tercer Duc de Parma, càrrec que ostentà entre 1586 i 1592.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Alexandre I de Parma · Veure més »

Alsàcia

Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Alsàcia · Veure més »

Alt alemany

Línia divisòria entre les llengües germàniques occidentals i septentrionals. alt alemany inferior (blau), i el baix alemany (groc). Les principals isoglosses, les línies de Benrath i Speyer, estan marcades en negre. L'alt alemany (en alemany, Hochdeutsche Dialekte) és un conjunt de diversos estàndards d'alemany, luxemburguès i ídix, així com els dialectes alemanys parlats al centre i sud d'Alemanya, Àustria, Liechtenstein, Suïssa, Luxemburg i petites poblacions veïnes a Bèlgica, França (Alsàcia i el nord de Lorena), Itàlia, i Polònia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Alt alemany · Veure més »

Alta Àustria

L'Alta Àustria (en alemany Oberösterreich, en txec Horní Rakousko i en austro-bavarès Obaöstarreich) és un estat d'Àustria.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Alta Àustria · Veure més »

Alta Àustria (Habsburg)

Alta Àustria fou un conjunt territorial de la línia Leopoldina d'Àustria format per l'Àustria Anterior (de títol ducal) i el comtat de Tirol.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Alta Àustria (Habsburg) · Veure més »

Alteracions d'Aragó

Les tropes castellanes entren a Saragossa el 1591. Les Alteracions d'Aragó és el nom que la historiografia actual dona als conflictes esdevinguts al regne d'Aragó durant la dècada del 1580 i els primers anys de la dècada del 1590 al regne d'Aragó.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Alteracions d'Aragó · Veure més »

Alzira

Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Alzira · Veure més »

Ambrosi Spinola

Ambrosio Spinola, segons un gravat de l'època Ambrosi Spinola Doria —en italià —, marqués dels Balbasos (1569-1630), fou un general espanyol d'origen genovès, capità general dels Països Baixos espanyols i comandant de l'exèrcit espanyol durant la guerra dels Vuitanta Anys.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ambrosi Spinola · Veure més »

Ansbach

Ansbach és una ciutat independent, la capital de la Regierungsbezirk de Mittelfranken o Francònia del Mig o Francònia Central, a l'estat federat de Baviera (Alemanya).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ansbach · Veure més »

Antiga Confederació Suïssa

La Confederació Suïssa va ser la precursora de la Suïssa actual.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Antiga Confederació Suïssa · Veure més »

Antoni I de Portugal

Antoni I de Portugal (Lisboa, 1531 - París, 1595) fou infant de Portugal i rei de Portugal durant 23 dies (1580).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Antoni I de Portugal · Veure més »

Armand Jean du Plessis de Richelieu

Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Armand Jean du Plessis de Richelieu · Veure més »

Arquebisbat de Magdeburg

LArquebisbat de Magdeburg (alemany Erzbistum Magdeburg) fou una arxidiòcesi de l'Església catòlica Romana i un Principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic centrat a la ciutat de Magdeburg, al riu Elba.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Arquebisbat de Magdeburg · Veure més »

Artois

Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Artois · Veure més »

Arxiduc d'Àustria

El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Arxiduc d'Àustria · Veure més »

Arxiducat d'Àustria

L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Arxiducat d'Àustria · Veure més »

Índies Orientals

Índies Orientals. Mapa per William Dampiers (1697). Índies Orientals va ser un terme utilitzat el 1600 endavant per al que avui és conegut com a Sud-est asiàtic.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Índies Orientals · Veure més »

Ínterim d'Augsburg

Línterim d'Augsburg és un decret de l'emperador Carles V del 1548, amb el qual volia fer complir els seus objectius polític-religiosos al Sacre Imperi Romanogermànic després de la victòria sobre la Lliga d'Esmalcalda.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ínterim d'Augsburg · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Àustria · Veure més »

Àustria Anterior

Àustria Anterior (alemany: Vorderösterreich, die Vorlande) fou el nom col·lectiu donat a les antigues possessions de la casa d'Habsburg a l'antic ducat de Suàbia però incloent territoris a Alsàcia a l'oest del Rin, a Voralberg, a Suïssa i Baviera.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Àustria Anterior · Veure més »

Àustria Interior

Àustria Interior fou el nom donat al conjunt territorial format pels ducats d'Estíria, Caríntia i Carniola, governats en unió personal per la branca leopoldina dels Habsburg.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Àustria Interior · Veure més »

Babenberg

Babenberg fou un llinatge alemany originat a Bamberg a Francònia (avui al nord de Baviera).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Babenberg · Veure més »

Baixa Àustria

Baixa Àustria (alemany Niederösterreich) és un dels nou estats d'Àustria.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Baixa Àustria · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Balcans · Veure més »

Baltasar Carles d'Àustria

Baltasar Carles Domènec d'Àustria i de Borbó (Madrid, 17 d'octubre de 1629 - Saragossa, 9 d'octubre de 1646) anomenat usualment només Baltasar Carles, va ser infant d'Espanya i príncep d'Astúries, de Girona, de Viana i de Portugal entre 1632 i 1646, però no va arribar a regnar a causa de la seva mort prematura.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Baltasar Carles d'Àustria · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Barcelona · Veure més »

Basc

El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Basc · Veure més »

Batalla d'Almansa

La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla d'Almansa · Veure més »

Batalla d'Austerlitz

La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla d'Austerlitz · Veure més »

Batalla de Blenheim

La batalla de Blenheim va tenir lloc el 1704 a la segona fase de la guerra de Successió Espanyola, a la qual es van enfrontar les tropes angleses de John Churchill, duc de Marlborough i les italianes d'Eugeni de Savoia amb les franco-bavareses de Camille de Tallard, i que va acabar amb la retirada per part de Baviera de la guerra.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Blenheim · Veure més »

Batalla de Dornach

La Batalla de Dornach del 22 de juliol de 1499 va ser l'última confrontació militar entre la Lliga de Suàbia, al comandament del comte Enric de Fürstenberg, i la Confederació Suïssa durant la Guerra de Suàbia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Dornach · Veure més »

Batalla de Höchstädt

La (primera) batalla de Höchstädt (també es pot trobar escrit com a Hoechstaedt, sense que això n'afecti la pronúncia) es va disputar el 20 de setembre de 1703, prop de Höchstädt o Hoechstaedt a Baviera, i va acabar amb una victòria de les tropes franc-bavareses, comandades pel mariscal Claude Louis Hector de Villars contra els austríacs, comandats pel general Limburg Styrum.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Höchstädt · Veure més »

Batalla de Hohenlinden

La Batalla de Hohenlinden va tenir lloc el 3 de desembre de 1800 durant les guerres revolucionàries franceses.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Hohenlinden · Veure més »

Batalla de Jemappes

La batalla de Jemappes entre Àustria i França va tenir lloc al 6 de novembre de 1792 a Jemappes, un poble prop de Mons als Països Baixos austríacs, actualment a Hainaut a Bèlgica.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Jemappes · Veure més »

Batalla de Kasr al-Kabir

La batalla de Kasr al-Kabir o Alcazarquivir, o batalla dels Tres Reis perquè hi van morir el rei de Portugal i els dos sultans que disputaven el tron del Marroc va ser una batalla que va tenir lloc el 4 d'agost de 1578, i va enfrontar a les forces Regne de Portugal i les dels pretendents al tron de la Dinastia sadita.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Kasr al-Kabir · Veure més »

Batalla de la Muntanya Blanca

La Batalla de la Muntanya Blanca, del 8 de novembre de 1620, va ser una de les primeres confrontacions militars de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de la Muntanya Blanca · Veure més »

Batalla de Lützen (1632)

La Batalla de Lützen (16 novembre de 1632) fou una de les batalles més importants de la guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Lützen (1632) · Veure més »

Batalla de Leipzig

La batalla de Leipzig (o Batalla de les Nacions. Alemany: Völkerschlacht bei Leipzig) es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Leipzig · Veure més »

Batalla de Lens

La batalla de Lens (20 d'agost de 1648) va ser una victòria francesa obtinguda per Lluís II de Borbó, príncep de Condé, sobre l'exèrcit espanyol manat per l'arxiduc Leopold en la guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Lens · Veure més »

Batalla de Lepant (1571)

La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »

Batalla de les Dunes (1639)

La batalla naval de les Dunes va ser una batalla entre les armades espanyola i neerlandesa que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1639 a la rada de les Dunes, prop de la costa del comtat de Kent, a Anglaterra, en el transcurs de la Guerra dels Vuitanta Anys.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de les Dunes (1639) · Veure més »

Batalla de Leuthen

Quadre que reflecteix la cruenta batalla de Leuthen Batalla de Leuthen (També coneguda com la batalla de Lissa, és una batalla de la Guerra dels Set Anys que va tenir lloc el 5 de desembre de 1757, prop de Leuthen, Silèsia. El regne de Prússia de Frederic II hi va aixafar l'exèrcit imperial del Sacre Imperi. La victòria aconseguida Rossbach, a l'extrem occidental del teatre d'operacions, a més de ser d'un efecte moral grandíssim per a les tropes de Frederic II, li permetia córrer a l'extrem oriental, a la Silèsia, on el príncep de Lorena havia vençut l'exèrcit prussià, fent presoner el seu general, el príncep de Baver, en prendre la plaça de Breslau (avui Wroclaw). El dia 12 de novembre de 1757 va sortir Frederic II de Leipzig amb uns 14.000 homes, arribant el 28 al punt on desemboca el Katzbach al Oder. A Parchwitz va esperar l'aproximació del seu exèrcit de Silèsia que havia fet trucar, i que, manat pel general Zieten, era a Głogów. El 2 de desembre va arribar el general Zieten amb 20.000 homes, de sort que el total de les forces de Federico II va pujar a 34.000 soldats, dels quals 12.000 mil eren de cavalleria, comptant, a més, 167 canons. Després de reanimar l'esperit de l'exèrcit de Silèsia i deixar-lo descansar diversos dies, el 5 de desembre a l'alba, va emprendre un avenç ofensiu, aprofitant l'ocasió d'haver abandonat l'exèrcit austríac les seves línies fortificades davant de Breslau per prendre posicions a camp obert estenent-se els seus 90.000 homes des de Nippern, on recolzava la seva ala dreta, fins a més enllà de Sagschütz i estan el centre prop de Probelwitz i Leuthen. L'avantguarda prussiana va trobar-se amb un destacament enemic prop de Borna, i després de derrotar-lo va ocupar unes altures, des de les quals podia dominar-se tot el camp de l'adversari. En un ràpid reconeixement va comprendre Frederic que havia de dirigir l'atac principal contra l'ala esquerra, que s'estenia sobre un turó cobert d'avets, però que estava mal recolzada, ja que amo d'aquesta posició tindria a favor seu l'avantatge del terreny, que des d'allà baixava en suau pendent fins a Nippern, on hi havia l'extrema dreta de l'enemic. Perquè l'èxit coronés el pla de batalla, calia enganyar al príncep de Lorena, fent creure que l'objectiu anava a ser Nippern, les avançades del qual havien patit ja el primer embat de la cavalleria prussiana, i així va succeir, doncs el de Lorena, el veure en fugida el destacament de Borna, va creure imminent un atac sobre la seva ala dreta, i la va reforçar a costa de la seva segona línia i d'una part de la cavalleria de l'ala esquerra, que va partir al galop. Frederic, després de deixar enfront a Borna uns batallons, va portar gairebé tot el seu exèrcit cap a la dreta, travessant una plana que es domina des de Leuthen i Frobelwitz, desapareixent després darrere de les altures, al peu del qual estan els llogarets de Radaxdorf i Lobetinz. El príncep Carles i el feldmariscal Daum, que van creure que Frederic es retirava, van cometre l'error de no perseguir-lo, i van deixar que acabés la maniobra amb tota tranquil·litat, establint el fort de l'exèrcit al llogaret de Schriegwitz, exactament davant del bosc d'avets de Sagschütz, des de la posició del qual, a la una de la tarda, va emprendre l'atac. El general Wedell, cap de l'avantguarda, va atacar el flanc esquerre austríac, manat per Nadasdy, que va demanar reforços al príncep Carles, sense que les seves peticions fossin ateses. La superioritat de l'artilleria prussiana va començar a decidir el combat, i va donar lloc a que la infanteria s'apoderés de l'altura de Sagschütz, retrocedint les tropes que l'ocupaven vers Gohlau, on van tractar de constituir una nova línia de batalla, intent impedit per un atac de la cavalleria que va posar en fugida tota l'ala esquerra austríaca, la qual no va parar fins al bosc de Rathen, on va tractar de refer-se i formar de nou. El contratemps sofert en un dels seus flancs va canviar la línia sensiblement recta adoptada per Lorena, en una línia angular, amb el vèrtex a Leuthen, que va resultar, així, la clau del camp. Cap a aquesta posició va avançar, sense deixar-se intimidar pels obstacles, l'ala dreta prussiana, seguida pel gruix de l'exèrcit. La lluita per apoderar-se de Leuthen fou horrible i obstinadíssima, i quan en van ser amos els prussians, es van trobar que les masses d'infants austríaca feien un foc tan horrorós com mortífer contra els que intentaven passar més enllà del llogaret. Eren les quatre de la tarda, i al centre hi havia la lluita indecisa, quan el general Lucchesi, que va arribar amb la cavalleria de la dreta austríaca, va voler decidir la batalla carregant contra el flanc de la infanteria prussiana, que creia sense suport, a el precís moment en què la cavalleria de l'ala esquerra prussiana, manada per Driesen i obeint ordres de Frederic, anava a llançar-se sobre les seves masses de genets, sortint de darrere de Radexdorf on estava oculta. Va ser tan impetuós l'atac de Driesen, que va atropellar completament la cavalleria enemiga, obligant-la a refugiar-se darrere de la infanteria de l'ala dreta, que, en veure fugir els genets, van abandonar l'artilleria i van emprendre la fugida. Poc abans havien desaparegut les massa d'infanteria amuntegades darrere de Leuthen, no quedant al camp de batalla més que quatre heroics batallons, apostats en un turó davant de la ciutat, on es van sostenir fins que sorpresos per rereguarda per forces de cavalleria, van ser fets presoners. Al capvespre, la victòria dels prussians era completa; l'enemic fugia en terrible desordre a l'altre costat del Weistritz, i només la seva ala esquerra podia emprendre una retirada una mica ordenada, gràcies a la intel·ligent direcció de Nadasdy.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Leuthen · Veure més »

Batalla de Lobositz

La batalla de Lobositz o Lovosice o Lowositz fou un enfrontament armat que es produí el primer d'octubre de 1756 que donà inicia a la Tercera Guerra Silèsia i a la Guerra dels Set Anys en general.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Lobositz · Veure més »

Batalla de Marengo

La batalla de Marengo fou lliurada al Piemont, a la plana entre les viles actuals de Spinetta Marengo (en piamontès La Spinëta) i Castelceriolo (en piamontès Castesirió), properes a la ciutat d'Alessandria (municipi del Piemont), el 14 de juny del 1800, en el marc de la Guerra de la Segona Coalició.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Marengo · Veure més »

Batalla de Mühlberg

La batalla de Mühlberg va tenir lloc el 24 d'abril de 1547 en aquesta localitat alemanya entre les tropes de l'emperador Carles V i les de la Lliga Smalkalda, amb el triomf de les primeres.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Mühlberg · Veure més »

Batalla de Mohács (1526)

La batalla de Mohács, lluitada el 29 d'agost de 1526 a prop de Mohács al Regne d'Hongria va significar l'inici de la dominació otomana sobre Hongria.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Mohács (1526) · Veure més »

Batalla de Mohács (1687)

La batalla de Mohács fou un combat produït el 1687 entre les forces de la Santa Lliga i els otomans que es va lliurar prop de Mohács però no a la rodalia d'aquesta població sinó entre el mont Harsány i Vallány a uns 20/25 km de Mohács.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Mohács (1687) · Veure més »

Batalla de Nördlingen (1634)

La Batalla de Nördlingen (Schlacht bei Nördlingen) es va lluitar el 1634 durant la guerra dels Trenta Anys, el 27 d'agost (calendari Julià) o el 6 de setembre (calendari Gregorià).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Nördlingen (1634) · Veure més »

Batalla de Pavia

La batalla de Pavia fou una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victòria d'aquestes últimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Pavia · Veure més »

Batalla de Praga (1757)

La batalla de Praga de 1757 fou una batalla en què s'enfrontà l'exèrcit prussià (de 64.000 soldats) contra l'exèrcit del Sacre Imperi Romanogermànic (de 61.000 soldats) durant el període de la Guerra dels Set Anys.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Praga (1757) · Veure més »

Batalla de Rocroi

La Batalla de Rocroi va tenir lloc el 19 de maig de 1643 durant la Guerra dels Trenta Anys, el seu resultat va ser una decisiva victòria de l'exèrcit francès sobre l'exèrcit espanyol.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Rocroi · Veure més »

Batalla de Rossbach

La batalla de Rossbach (5 de novembre de 1757) es va lliurar durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) prop del poble de Rossbach, per aquell temps pertanyent a la Saxònia prussiana.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Rossbach · Veure més »

Batalla de Sadowa

La batalla de Königgrätz (o Hradec Králové) o batalla de Sadowa (o Sadová) tingué lloc el 3 de juliol de 1866 i fou lliurada en el marc de la Guerra de les Set Setmanes.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Sadowa · Veure més »

Batalla de Sant Gotard (1664)

La Batalla de Sant Gotard (turc: Saint Gotthard Muhaberesi; Schlacht bei Mogersdorf i Schlacht bei St. Gotthard; Bataille de Saint-Gothard) es va produir l'1 d'agost de 1664 com a part de la guerra Austro-Turca (1663–1664), entre l'Exèrcit de l'Imperi Austríac juntament amb el Sacre Imperi Romanogermànic i l'exèrcit de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Sant Gotard (1664) · Veure més »

Batalla de Schellenberg

La batalla de Schellenberg va ser un enfrontament armat que es va desenvolupar durant la Guerra de Successió espanyola, el 2 de juliol de 1704 al voltant del fort de Schellenberg, que dominava la ciutat emmurallada de Donauwörth, sobre el riu Danubi, a Baviera (Alemanya meridional).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Schellenberg · Veure més »

Batalla de Valmy

La batalla de Valmy, va tenir lloc el 20 de setembre de 1792, fou enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Valmy · Veure més »

Batalla de Wagram

La batalla de Wagram, fou el combat més important de la Guerra de la Cinquena Coalició.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Wagram · Veure més »

Batalla de Znaim

La batalla de Znaim va tenir lloc el 10 i 11 de juliol de 1809 entre les tropes austríaques de l'arxiduc Carles i un exèrcit francès comandat pel general Marmont a Znaim,, una petita vila a noranta quilòmetres al nord-oest de Viena, al costat de l'actual frontera estatal entre Àustria i la República Txeca.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Batalla de Znaim · Veure més »

Baviera

LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Baviera · Veure més »

Bayreuth

Bayreuth [b̥aɪ̯ˈʁɔʏ̯tʰ] és una ciutat de Baviera a la vora del riu Main.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Bayreuth · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Bèlgica · Veure més »

Bé comú

El bé comú o procomú és, en l'àmbit de la filosofia, l'economia i la ciència política, allò que és compartit i que és beneficiós per a tots o gran part dels membres d'una comunitat determinada, o, en alguns casos, allò que s'ha aconseguit per la ciutadania, ja sigui per acció col·lectiva o per la participació en l'acció política i el servei públic d'una comunitat determinada.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Bé comú · Veure més »

Bòsnia

Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Bòsnia · Veure més »

Bessaràbia

Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Bessaràbia · Veure més »

Bisbat de Halberstadt

El bisbat de Halberstadt - Bistum Halberstadt - fou una diòcesi catòlica romana des de 804 fins a 1648 i un principat eclesiàstic de l'Sacre Imperi durant l'edat mitjana.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Bisbat de Halberstadt · Veure més »

Bisbat de Minden

Mapa el 1560; el bisbat en vermell El Bisbat de Minden - Bistum Minden - fou una diòcesi catòlica romana i un estat imperial (principat-bisbat en alemany Hochstift Minden), del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Bisbat de Minden · Veure més »

Bohèmia

Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Bohèmia · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Borgonya · Veure més »

Brandenburg-Prússia

Brandenburg-Prússia - Brandenburg-Preußen, Brannenborg-Preußen en baix alemany - és la denominació historiogràfica per a la unió personal constituïda a principis de l'edat moderna dels Hohenzollern de Brandenburg entre 1618 i 1701.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Brandenburg-Prússia · Veure més »

Breisach

Breisach am Rhein o simplement Breisach (antigament Altbreisach, és a dir «Breisach Vell») és una ciutat d'aproximadament 16.500 habitants, situada a la vall del Rin, al districte Breisgau-Hochschwarzwald, Baden-Württemberg, Alemanya, a mig camí entre Friburg de Brisgòvia i Colmar (a uns 20 km de cadascuna) i a 60 km de Basilea.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Breisach · Veure més »

Bremen

La ciutat de Bremen, al nord-oest d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 ländern federats que formen la República Federal d'Alemanya.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Bremen · Veure més »

Brussel·les

Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Brussel·les · Veure més »

Bucarest

Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Bucarest · Veure més »

Buda (ciutat)

Església dita de Maties a Buda. Buda (alemany: Ofen, croat: Budim o serbi: Будим) és la part occidental de la capital d'Hongria, Budapest.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Buda (ciutat) · Veure més »

Budapest

Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Budapest · Veure més »

Butlla d'or de 1356

Primera pàgina de la butlla d'or del rei de Bohèmia, ÖNB, Cod.338. daurat annexat al decret. La Butlla d'Or (bulla aurea), també anomenada butlla d'or de NurembergEncyclopædia Universalis, artículo Allemagne médiévale o butlla d'or de Metz, és un text essencial del Sacre Imperi Romà.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Butlla d'or de 1356 · Veure més »

Calvinisme

Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Calvinisme · Veure més »

Camí dels espanyols

El "Camí dels espanyols", amb les seves variants principal i secundària, de Barcelona i Nàpols a Brussel·les, via Milà. El camí dels espanyols, també conegut com a Corredor Sard, era una ruta seguida pels terços espanyols els segles i, (de fet fins al 1714), des de la Mediterrània fins als Països Baixos.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Camí dels espanyols · Veure més »

Cambridge

Cambridge és una antiga ciutat universitària anglesa i la capital del comtat de Cambridgeshire.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Cambridge · Veure més »

Carib

Localització del Carib Carib S'anomena el Carib l'àrea d'Amèrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Carib · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Carlemany · Veure més »

Carles Alexandre de Lorena

Carles Alexandre de Lorena (Lunéville, 12 de desembre de 1712 - castell de Tervuren, prop de Brussel·les, 4 de juliol de 1780, inhumat el 10 a la Catedral de Brussel·les), fou governador general dels Països Baixos austríacs (1741-1780), Gran Mestre de l'Orde Teutònic (1761-1780) i cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Carles Alexandre de Lorena · Veure més »

Carles d'Habsburg-Lorena

Carles d'Habsburg-Lorena (1961-), arxiduc d'Àustria, per als monàrquics Carles II d'Àustria, Carles IV de Bohèmia o Carles V d'Hongria i Croàcia, és un polític austríac, actual cap de la Casa Imperial i Reial d'Habsburg, i Gran Mestre de l'Orde del Toisó d'Or.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Carles d'Habsburg-Lorena · Veure més »

Carles II d'Àustria Interior

Carles d'Habsburg conegut amb els numerals Carles II d'Estíria, Carles II d'Àustria Interior —Karl II Franz von Innerösterreich— (Viena, 3 de juny de 1540 - Graz el 10 de juliol de 1590) Com tots els prínceps d'Àustria tenia el títol d'arxiduc, i era duc d'Estíria, de Caríntia i de Carniola i comte de Gorizia (que formaven l'anomenada Àustria Interior).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Carles II d'Àustria Interior · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Carles II de Castella · Veure més »

Carles IV de Lorena

Carles de Vaudémont, nascut a Nancy el 5 d'abril de 1604, mort a Bernkastel el 18 de setembre de 1675, va ser duc de Lorena i de Bar en dret de 1625 a 1675 i en fet de 1625 a 1634, el 1641 i de 1659 a 1670, sota el nom de Carles IV.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Carles IV de Lorena · Veure més »

Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles V de Lorena

Carles V de Lorena (Viena, 3 d'abril de 1643 -Wels, 18 d'abril de 1690) fou Duc de Lorena i de Bar.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Carles V de Lorena · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic o Carles Albert I de Baviera (Brussel·les 1697 - Múnic 1745) fou un Elector de Baviera des de 1726 i fins a 1745, any en què morí.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles X Gustau de Suècia

Carles X Gustau de Suècia (en suec Karl X Gustav av Sverige) va néixer al palau de Nyköping (Suècia) el 8 de novembre de 1622 i va morir a Göteborg a 13 de febrer de 1660.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Carles X Gustau de Suècia · Veure més »

Carmelites

Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Carmelites · Veure més »

Casa de Luxemburg

Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Casa de Luxemburg · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Castella · Veure més »

Castella la Vella

Separació de 1855 Castella la Vella és una regió històrica espanyola que comprenia el territori que després va correspondre a les províncies de Santander (des de 1982 Cantàbria), Burgos, Logronyo (des de 1980 La Rioja), Sòria, Segòvia i Àvila, a la qual alguns tratadistes afegixen Valladolid i Palència.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Castella la Vella · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Castellà · Veure més »

Caterina II de Rússia

, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Caterina II de Rússia · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Catolicisme · Veure més »

Còdex Gigas

El còdex Gigas —o la Bíblia del Diable— és un manuscrit en pergamí escrit a principis del en llatí.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Còdex Gigas · Veure més »

Centralisme

Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Centralisme · Veure més »

Charles François Dumouriez

Charles François du Périer du Mouriez, anomenat Dumouriez (Cambrai, 26 de gener de 1739 - Turville Park, Oxford, 14 de març de 1823) fou un general i polític francès.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Charles François Dumouriez · Veure més »

Cinquena Coalició

La Cinquena coalició va ser una aliança entre Àustria i el Regne Unit, creada el 1809 per lluitar contra l'Imperi francès de l'emperador Napoleó I. El Regne Unit es trobava ja lluitant contra França aliat amb els rebels espanyols en la Guerra del Francès.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Cinquena Coalició · Veure més »

Climent VII

Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Climent VII · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Companyia de Jesús · Veure més »

Comtat del Tirol

El comtat de Tirol o del Tirol, principat-comtat des de 1504, fou un estats del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1814 una província de l'Imperi d'Àustria; des de 1867 fou una part de la corona (Kronland) de la part de Cisletània d'Àustria-Hongria.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Comtat del Tirol · Veure més »

Comtats de Rosselló i Cerdanya

Els Comtats de Rosselló i Cerdanya o senzillament Els Comtats van ser els territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei de Mallorca des del 1276 i fins al 1344 formant part de la Corona de Mallorca.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Comtats de Rosselló i Cerdanya · Veure més »

Concejo (història)

Un concejo era l'assemblea dels veïns de les localitats que participaven en el seu govern en els regnes cristians de l'alta edat mitjana a la península Ibèrica.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Concejo (història) · Veure més »

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Concili de Trento · Veure més »

Confederació Alemanya del Nord

La Confederació Alemanya del Nord (Norddeutscher Bund en alemany) fou l'agrupament transitori de 22 estats en el que avui és el nord d'Alemanya, que s'inicià el 1867, amb la dissolució de la Confederació Germànica, i durà fins a la proclamació de l'Imperi Alemany, el 1871.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Confederació Alemanya del Nord · Veure més »

Confederació de Bar

La Confederació de Bar, va ser un aixecament dels patriotes polonesos contra la ingerència russa a Polònia l'any 1768 reunits a la ciutat de Bar i al mateix temps contra el Rei Estanislau August Poniatowski i els reformadors polonesos que volien limitar el poder de la noblesa.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Confederació de Bar · Veure més »

Confederació de Polònia i Lituània

La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »

Confederació del Rin

La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Confederació del Rin · Veure més »

Confederació Germànica

La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Confederació Germànica · Veure més »

Confessió d'Augsburg

miniatura Les Confessions d'Augsburg, van ser la primera exposició oficial dels principis del protestantisme que serà anomenat posteriorment luteranisme.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Confessió d'Augsburg · Veure més »

Congrés de Viena

El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Congrés de Viena · Veure més »

Conquesta austriacista de Menorca

La conquesta austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, consistent a la conquesta de l'illa de Menorca per part de tropes militars angleses.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Conquesta austriacista de Menorca · Veure més »

Conrad IV d'Alemanya

Conrad IV de Hohenstaufen (25 d'abril de 1228 - 21 de maig de 1254) va ser Rei de Jerusalem (com a Conrad II) (1228-1254), d'Alemanya (1237-1254), i de Sícilia (com a Conrad I) (1250-1254).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Conrad IV d'Alemanya · Veure més »

Consell Àulic

El Consell Àulic (Reichshofrat, literalment ‘Consell de Tribunal de l'Imperi’) era un dels dos tribunals suprems del Sacre Imperi Romanogermànic; l'altre era el Tribunal de la Cambra Imperial (Reichskammergericht).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Consell Àulic · Veure més »

Constitució (llei)

Les constitucions (constitutiones), o furs al regne de València, eren el primer rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Constitució (llei) · Veure més »

Contrareforma

Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Contrareforma · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Corts de Castella

Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Corts de Castella · Veure més »

Corts de Montsó (1533)

Constitucions publicades l'any 1534 Les Corts de Montsó de 1533 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Dionís de Carcassona.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Corts de Montsó (1533) · Veure més »

Corts de Montsó (1537)

Les Corts de Montsó de 1537 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Joan Pasqual.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Corts de Montsó (1537) · Veure més »

Corts de Montsó (1542)

Les Corts de Montsó de 1542 foren convocades el 5 d'abril de 1542 i se celebraren entre el 23 de juny i el 6 d'octubre d'aquell any a la ciutat de Montsó.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Corts de Montsó (1542) · Veure més »

Corts de Montsó (1547)

Les Corts de Montsó de 1547 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat en Jaume Caçador.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Corts de Montsó (1547) · Veure més »

Corts de Montsó (1552-1553)

Constitucions de les Corts de 1552-1553 Les Corts de Montsó de 1552-1553, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Carles V, a Innsbruck estant, el 30 de març de 1552, per a celebrar-se el 30 de juny, però foren prorrogades o posposades fins al 5 de juliol, en què es van obrir en la vila de Montsó sota la presidència del príncep Felip, amb l'assistència d'aragonesos, catalans i valencians, i tancades el 27 de desembre de 1553; amb l'objectiu d'aconseguir recursos per a continuar la política imperial i per a defensar-se dels atacs de França i dels corsaris turcs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Corts de Montsó (1552-1553) · Veure més »

Corts forals valencianes

Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Corts forals valencianes · Veure més »

Corts Generals

Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Corts Generals · Veure més »

Cristià IV

Cristià IV (Castell de Frederiksborg, Hillerød, 12 d'abril de 1577 - Copenhaguen, 28 de febrer de 1648) va ser rei de Dinamarca entre el 1588 i el 1648.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Cristià IV · Veure més »

Cristina de Suècia

, més tard coneguda com a Cristina Maria Alexandra, va ser reina de Suècia del 1632 al 1654.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Cristina de Suècia · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Dalmàcia · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Danubi · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Dénia · Veure més »

Dídac d'Àustria

Dídac Fèlix d'Àustria i d'Àustria (Madrid, 12 de juliol de 1575 - ídem, 21 de novembre de 1582) va ser un infant d'Espanya i príncep d'Astúries, de Girona, de Viana i de Portugal, fill de Felip II de Castella i la seva quarta esposa Anna d'Àustria, mort prematurament.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Dídac d'Àustria · Veure més »

De facto

De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і De facto · Veure més »

Decàpolis alsaciana

La Decàpolis (Zehnstädtebund o Dekapolis en alemany) alsaciana fou una aliança de deu ciutats del Sacre Imperi Romà a Alsàcia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Decàpolis alsaciana · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Defenestració de Praga

L'incident conegut com la defenestració de Praga és generalment considerat com el detonant de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Defenestració de Praga · Veure més »

Despotisme il·lustrat

Caterina II fou una gran impulsora de l'art i l'educació a Rússia. El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la racionalitat.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Despotisme il·lustrat · Veure més »

Dieta (assemblea)

La dieta és una assemblea de deliberació formal d'un estat.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Dieta (assemblea) · Veure més »

Dieta d'Augsburg

Carles V rep la ''Confessió d'Augsbug'' en la sessió del 25 de juny de 1530 La Dieta d'Augsburg foren les reunions del Reichstag del Sacre Imperi Romanogermànic en la ciutat alemanya d'Augsburg.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Dieta d'Augsburg · Veure més »

Dieta de Worms

Luter a Worms La Dieta de Worms de 1521 (en alemany: Wormser Reichstag) va ser una assemblea dels prínceps del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Dieta de Worms · Veure més »

Dieta Imperial

La Dieta Imperial (Reichstag) era el parlament del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Dieta Imperial · Veure més »

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Dinamarca · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Dinastia Savoia · Veure més »

Discapacitat intel·lectual

Pacient infantil d'escafocefàlia el 1923. Una discapacitat intel·lectual, retard mental o deficiència mental és el que es considera que té una persona amb funcions cognitives significativament inferiors a les de la mitjana de la població i de manera que a més aquestes limitin la seva conducta adaptativa, com per exemple tenir cura d'ella mateixa o les habilitats socials.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Discapacitat intel·lectual · Veure més »

Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic

La dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic es produí de facto el 6 d'agost del 1806, quan l'últim emperador romanogermànic, Francesc II, de la casa d'Habsburg-Lorena, abdicà el seu títol i alliberà tots els estats i funcionaris imperials dels seus juraments i obligacions envers l'imperi.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Dresden

Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Dresden · Veure més »

Ducat d'Àustria

El ducat d'Àustria fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, creat el 1156 en el que fins aleshores era la Marca Oriental de Baviera.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ducat d'Àustria · Veure més »

Ducat d'Estíria

El ducat d'Estíria (alemany Herzogtum Steiermark; eslovè Vojvodina Štajerska) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, successora de la Marca d'Estíria, localitzada al sud d'Àustria i nord d'Eslovènia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ducat d'Estíria · Veure més »

Ducat de Baviera

El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ducat de Baviera · Veure més »

Ducat de Caríntia

El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ducat de Caríntia · Veure més »

Ducat de Carniola

escut El ducat de Carniola (eslovè: Vojvodina Kranjska, alemany: Herzogtum Krain) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic establert el 1364, anteriorment anomenat marcgraviat o marca de Carniola.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ducat de Carniola · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ducat de Milà · Veure més »

Ducat de Parma

El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ducat de Parma · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ducat de Savoia · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ebre · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Edat moderna · Veure més »

Edicte de Nantes

L‘edicte de Nantes, firmat el 30 d'abril de 1598 pel rei Enric IV de França, va ser un decret que va autoritzar la llibertat de culte, amb certs límits, als protestants calvinistes, també coneguts com hugonots.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Edicte de Nantes · Veure més »

Educació

Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític. Leducació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults i està concernida tant per un procés de donar coneixements (ensenyament) com el de rebre'ls (aprenentatge).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Educació · Veure més »

Eger

Eger (llatí Agria, alemany Erlau, turc Eğri, serbocroata Jegar/Jегар o Jegra/Јегра, txec Jager, eslovac Jáger, eslovè Jagar, polonès Jagier) és una ciutat d'Hongria al comtat d'Heves, a l'est de les muntanyes Mátra prop del massís de Bükk i a la vora del riu Eger afluent del Tisza (Theiss), famosa pel seu castells, els banys termals i diversos edificis històrics, i pels seus vins.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Eger · Veure més »

El Escorial

L'Escorial també en espanyol i oficialment El Escorial, conegut en el com El Escurial, és un municipi de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і El Escorial · Veure més »

Electorat de Baviera

L'Electorat de Baviera (Kurfürstentum Bayern) va ser un electorat independent hereditari del Sacre Imperi Romanogermànic de 1623 a 1806, quan va ser succeït pel Regne de Baviera.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Electorat de Baviera · Veure més »

Electorat de Saxònia

LElectorat de Saxònia (Kurfürstentum Sachsen) fou un antic principat alemany format a partir del ducat de Saxònia-Wittenberg després de la dieta de Nuremberg, en la qual l'Emperador Carles IV de Luxemburg establí l'organització del Sacre Imperi Romanogermànic per mitjà de la Butlla d'Or de 1356.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Electorat de Saxònia · Veure més »

Electorat del Palatinat

El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Electorat del Palatinat · Veure més »

Elionor d'Àustria

Elionor d'Àustria (Lovaina, 15 de novembre de 1498 - Talavera la Real, 25 de febrer del 1558) va ser una infanta de Castella i d'Aragó, filla dels reis Joana I i Felip I de Castella.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Elionor d'Àustria · Veure més »

Elionor de Màntua

Elionor Gonzaga de Màntua -en italià Eleonora Gonzaga di Mantova- coneguda també com a Elionor de Nevers-Màntua o Elionor de Mayenne (Màntua, 18 de novembre de 1630 -Viena, 6 de desembre de 1686) fou una noble italiana de la casa de Gonzaga, filla del duc Carles II de Màntua (1609-1631) i de Maria Gonzaga de Màntua (1609-1660).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Elionor de Màntua · Veure més »

Elisabet de Luxemburg (regent d'Hongria)

Elisabet de Luxemburg (Visegrád, Regne d'Hongria, 7 d'octubre de 1409 - Győr, Hongria, 19 de desembre de 1442) va ser reina consort d'Hongria i Bohèmia, i duquessa consort d'Àustria.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Elisabet de Luxemburg (regent d'Hongria) · Veure més »

Enric de Prússia (1726-1802)

Enric de Prússia (Frederic Enric Lluís de Prússia, en alemany Friedrich Heinrich Ludwig Prinz von Preußen, 18 de gener de 1726 a Berlín—3 d'agost de 1802 a Rheinsberg) fou el tretzè fill del rei Frederic Guillem I de Prússia i de la seva muller, Sofia Dorotea de Hannover.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Enric de Prússia (1726-1802) · Veure més »

Enric I de Bohèmia

Enric I de Bohèmia conegut com a Enric el Carinti en txec: Jindrich Korutanský (vers 1265 -2 d'abril de 1335) fou un membre de la dinastia dels Meinardins, comte de Tirol o Gorízia-Tirol (com Enric II), duc de Caríntia (Enric VIII) i Carniola (Enric III) des de 1295 a la seva mort, i rei de Bohèmia el 1306 i de nou des 1307-1310.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Enric I de Bohèmia · Veure més »

Enric I de Portugal

Enric I de Portugal, dit el Cardenal o el Cast (Lisboa, 1512 - Almeirim, 1580), fou regent de Portugal (1562-1568) i rei de Portugal (1578-1580).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Enric I de Portugal · Veure més »

Enric II de Navarra

Enric II de Navarra (Sangüesa, Navarra, 1503 - Pau, 1555) fou rei de Navarra, copríncep d'Andorra, comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan (1517-1555).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Enric II de Navarra · Veure més »

Enric III de França

Enric III de França Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Enric III de França · Veure més »

Enric IV de França

Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Enric IV de França · Veure més »

Ernst Gideon von Laudon

Ernst Gideon von Laudon (Ļaudona, Livadia, 2 de febrer de 1716 - Nový Jičín, 14 de juliol de 1790) fou un general austríac d'origen escocès.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ernst Gideon von Laudon · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Església Catòlica Romana · Veure més »

Eslavònia

Mapa d'Eslavònia Eslavònia (en croat: Slavonija) és una regió geogràfica i històrica a la Croàcia oriental.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Eslavònia · Veure més »

Eslovènia

La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Eslovènia · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Espanya · Veure més »

Estanislau August Poniatowski

Estanislau August Poniatowski o Estanislau II August (en polonès: Stanisław August Poniatowski, nascut Stanisław Antoni Poniatowski) (Voŭčyn (Belarús), 17 de gener de 1732 – Sant Petersburg (Rússia), 12 de febrer de 1798) fou el darrer rei de Polònia i gran duc de Lituània (Confederació de Polònia i Lituània), del 25 de novembre de 1764 al 7 de gener de 1795.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Estanislau August Poniatowski · Veure més »

Estat nació

Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Estat nació · Veure més »

Estats de Savoia

Font:http://www.sabaudia.org Sabaudia.org, web dels arxius departamentals de l'Assemblea dels Països de Savoia Estats de Savoia, Monarquia Savoiana o, de manera sintètica, però imprecisa, Savoia, són les designacions historiogràfiques amb què es coneix el conjunt de possessions de la dinastia dels Savoia pel que fa al període anterior a 1720; per al període 1720-1861 hom tendeix a designar aquest conjunt pluriestatal com a Piemont-Sardenya (o, a voltes, monarquia sarda o sardopiemontesa).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Estats de Savoia · Veure més »

Estats Generals dels Països Baixos

Els Estats Generals dels Països Baixos (en neerlandès, Staten-Generaal) és el parlament bicameral dels Països Baixos, format pel Senat (Eerste Kamer) i la Cambra de Representants (Tweede Kamer).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Estats Generals dels Països Baixos · Veure més »

Esteve Bathory

fou un rei polonès sota el numeral d'Esteve I. El seu regnat és considerat com el segle d'or de la literatura polonesa, perquè l'il·lustraren homes com Maciej Stryjkowski (1547-1593) i Barlomiej Paprocki (1543-1614), el literat Lukassz Gornicki (1527-1603) i el publicista Jakub Wujek (1541-1597, primer traductor de la Bíblia al polonès. Reformà l'administració de justícia, creant dos tribunals de primera instància; regularitzà la hisenda i fundà l'escola superior de Vílnius, que confià als jesuïtes, orde a la qual afavorí des que, per pujar al tron, abraçà el catolicisme. El 1886 les províncies poloneses, austríaques i alemanyes, celebraren per primera vegada el tres-cents aniversari secular de la seva mort. Pels polonesos resta considerat com un dels reis més importants, malgrat que fins al final de la seva vida, Bathory es va mantenir cultural-ment identificat com a hongarès. Molts dels següents prínceps transilvans continuaren amb la seva postura amb el qual intentaren reunificar el regne hongarès partint de Transsilvània contra els Habsburg.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Esteve Bathory · Veure més »

Estrasburg

Estrasburg (oficialment Strasbourg en francès, també coneguda com a Strossburi en alsacià i Straßburg en alemany) és la capital d'Europa i una ciutat del nord-est de França que se situa al departament del Baix Rin.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Estrasburg · Veure més »

Esztergom

Esztergom (En llatí s'anomena Strigonium, en eslovac Ostrihom, en hongarès Esztergom, en turc Estergon, i en alemany Gran) és una ciutat d'Hongria, antiga capital del país fins a 1241.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Esztergom · Veure més »

Eugeni de Savoia

Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Eugeni de Savoia · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Europa · Veure més »

Europa Central

L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Europa Central · Veure més »

Expulsió dels moriscos

Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Expulsió dels moriscos · Veure més »

Felip I de Castella

Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Felip I de Castella · Veure més »

Felip I de Parma

Felip I de Parma o Felip de Borbó i Farnese (Madrid, Regne d'Espanya, 1720 - Alessandria, Ducat de Parma, 1765) nascut infant d'Espanya fou el Duc de Parma, Piacenza i Guastalla entre 1748 i 1765.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Felip I de Parma · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Felip II de Castella · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Felip III de Castella · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Felip V d'Espanya · Veure més »

Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel

Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba de Tormes, fou un militar i polític castellà nascut a Piedrahita (1507) i mort a Lisboa (1582).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran I d'Àustria

Ferran I d'Àustria, Ferran V de Bohèmia o Ferran V d'Hongria (19 d'abril de 1793, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic - 29 de juny de 1875, Praga, Imperi austríac) fou emperador d'Àustria (1835 - 1848), any en què hagué d'abdicar en favor del seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ferran I d'Àustria · Veure més »

Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Ferran II d'Habsburg

Retrat de Ferran II per Francesco Terzi Ferran II d'Habsburg (Linz, 14 de juny de 1529 - 24 de gener de 1595 a Innsbruck) fou un arxiduc austríac dels Habsburg, que en el repartiment de 1564 va rebre el ducat d'Àustria Anterior i el comtat de Tirol.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ferran II d'Habsburg · Veure més »

Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Ferran IV d'Hongria

Ferran IV d'Hongria (Viena, 8 de setembre de 1633 - ibídem, 9 de juliol de 1654) fou arxiduc d'Àustria, rei dels Romans, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ferran IV d'Hongria · Veure més »

Ferran Maria de Baviera

Ferran Maria o Ferran I de Baviera (31 d'octubre de 1636, Múnic - Palau de Schleissheim, 1679) fou elector de Baviera des del 1654 fins a la seva mort.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ferran Maria de Baviera · Veure més »

Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ferran VI d'Espanya · Veure més »

Finale Ligure

Finale Ligure (en ligur Finâ) és un comune italià, situat a la regió de la Ligúria i a la província de Savona.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Finale Ligure · Veure més »

Flandes

Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Flandes · Veure més »

Florí

Florí d'or de Florència del 1347 El florí és una moneda d'origen italià que es va usar a diverses parts d'Europa i que actualment és encara la unitat monetària de les Antilles Neerlandeses, Aruba i Hongria.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Florí · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і França · Veure més »

François Bidal d'Asfeld

Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і François Bidal d'Asfeld · Veure més »

Franc Comtat

El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Franc Comtat · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Francès · Veure més »

Francesc Ferran d'Àustria

L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família. Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Francesc Ferran d'Àustria · Veure més »

Francesc I d'Àustria

Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Francesc I d'Àustria · Veure més »

Francesc I de França

Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Francesc I de França · Veure més »

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Francesc III d'Este

Francesc III d'Este o Francesc III de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1698 - Varese, Regne de Sardenya-Piemont 1780) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1737 i 1780.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Francesc III d'Este · Veure més »

Francesc Josep I d'Àustria

Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Francesc Josep I d'Àustria · Veure més »

Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja

Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja (Tordesillas, 1553 — Valladolid, 1625) més conegut com a Duc de Lerma, fou ministre espanyol, 5è marquès de Dénia i primer duc de Lerma.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja · Veure més »

Frankfurt del Main

Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Frankfurt del Main · Veure més »

Frederic August I de Saxònia

Frederic August I de Saxònia (Dresden, 23 de desembre de 1750 - ibídem, 5 d'agost de 1827) fou elector de Saxònia, com Frederic August III, des de 1763 fins al 1806, i primer rei de Saxònia des de 1806 i fins al 1827.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Frederic August I de Saxònia · Veure més »

Frederic el Gran

Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Frederic el Gran · Veure més »

Frederic Guillem II de Prússia

, quart rei de Prússia, regnà des del 1786 fins a la seva mort.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Frederic Guillem II de Prússia · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415 - 19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Frederic V del Palatinat

Frederic V del Palatinat (Amberg, Alt Palatinat, 26 d'agost de 1596 - Magúncia, 1632) fou elector palatí des de 1610 i fins a la seva mort l'any 1632.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Frederic V del Palatinat · Veure més »

Freiberg

Mercat de Nadal a Freiberg Freiberg és una ciutat universitària i minera situada a l'estat de Saxònia, entre Dresden i Chemnitz a Alemanya.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Freiberg · Veure més »

Friül - Venècia Júlia

El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Friül - Venècia Júlia · Veure més »

Gandia

Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Gandia · Veure més »

Gant

Gant (oficialment i en Gent; en Gand) és la capital de la província de Flandes Oriental (Bèlgica).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Gant · Veure més »

Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles  i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

Germana de Foix

Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Germana de Foix · Veure més »

Giulio Raimondo Mazzarino

Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Giulio Raimondo Mazzarino · Veure més »

Gran Guerra Turca

La Gran Guerra Turca (en alemany: Der Große Türkenkrieg; en turc: Kutsal İttifak Savaşları) és el nom pel qual es coneixen els conflictes que van enfrontar a l'Imperi Otomà i els seus aliats els tàrtars de Crimea durant gran part del contra el Sacre Imperi Romanogermànic, la Confederació de Polònia i Lituània, la República de Venècia i el Tsarat Rus.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Gran Guerra Turca · Veure més »

Granada

Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Granada · Veure més »

Grande Armée

La Grande Armée fou el conjunt de forces multinacionals reunides sota el comandament de Napoleó al llarg de les Guerres Napoleòniques d'inicis del.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Grande Armée · Veure més »

Guerra Austroprussiana

La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerra Austroprussiana · Veure més »

Guerra d'Esmalcalda

La Guerra d'Esmalcalda (en Schmalkaldischer Krieg) es va desenvolupar al Sacre Imperi Romanogermànic entre 1546 i 1547, i va enfrontar a l'exèrcit de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, comandat per Fernando Álvarez de Toledo, duc d'Alba, contra l'exèrcit de la Lliga d'Esmalcalda, formada per la major part dels estats luterans del Sacre Imperi i dirigida per Joan Frederic de Saxònia i Felip I de Hessen.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerra d'Esmalcalda · Veure més »

Guerra d'Itàlia de 1542-1546

La guerra d'Itàlia de 1542-1546 va ser un conflicte bèl·lic emmarcat en el context de les Guerres Italianes, en què es van veure enfrontats Francesc I de França i Solimà I de l'Imperi Otomà contra Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Enric VIII d'Anglaterra Els enfrontaments van tenir lloc Itàlia, França i els Països Baixos, incloent intents d'invasió contra Espanya i Anglaterra.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerra d'Itàlia de 1542-1546 · Veure més »

Guerra de la Lliga de Cognac

''El saqueig de Roma'', de Martin van HeemskerckLa Guerra de la Lliga de Cognac, una de les guerres del Renaixement italià, fou disputada entre el 1526 i el 1530 entre Carles V i Francesc I.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerra de la Lliga de Cognac · Veure més »

Guerra de la Ribagorça

S'anomena guerra de la Ribagorça o guerra de Ribagorça a un enfrontament en el Comtat de Ribagorça a la fi del que va marcar el final del comtat.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerra de la Ribagorça · Veure més »

Guerra de Suàbia

La Guerra de Suàbia de 1499 (Schawabenkrieg, Schweizerkrieg o "Guerra Suïssa" a Alemanya, i Engadiner Krieg o "Guerra d'Engadina" a Àustria) va ser l'últim gran conflicte militar entre l'Antiga Confederació Suïssa i la Casa d'Habsburg. El que va començar com un conflicte local pel control del Val Müstair i el Pas d'Umbrail en els Grisons, aviat es va estendre en demanar, ambdues parts, ajut als seus aliats: els Habsburg van demanar el suport de la Lliga de Suàbia i la Confederació de les Tres Lligues el suport dels Grisons.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerra de Suàbia · Veure més »

Guerra de Successió Austríaca

La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió Austríaca · Veure més »

Guerra de Successió bavaresa

La Guerra de Successió de Baviera o Guerra de Successió bavaresa (1778 -1779), fou un conflicte entre l'Arxiducat d'Àustria i Prússia, a causa de les oposades pretensions pel que fa a diverses parts del regne de Baviera després de la mort sense fills de Maximilià III Josep, elector de Baviera (1727-1777).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió bavaresa · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra de Torstenson

La guerra de Torstenson, controvèrsia d'Hannibal o guerra d'Hannibal (noruec Hannibalsfeiden) és un conflicte que va tenir lloc entre 1643 i 1645 entre l'Imperi suec i el regne de Dinamarca i Noruega al final de la guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerra de Torstenson · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra dels Ducats

La Guerra dels Ducats o Segona Guerra de Slesvig va ser un conflicte militar que va enfrontar l'Imperi Austríac i Prússia contra Dinamarca el 1864.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerra dels Ducats · Veure més »

Guerra dels Nou Anys

La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerra dels Nou Anys · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guerra dels Set Anys

La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerra dels Set Anys · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra dels Vuitanta Anys

La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerra dels Vuitanta Anys · Veure més »

Guerra franco-índia

Es coneix com Guerra franco-índia (1754 - 1763) a la part de la Guerra dels Set Anys desenvolupada en l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerra franco-índia · Veure més »

Guerra Francoholandesa

La guerra Francoholandesa (1672-1678) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre França, per una part, i una quàdruple aliança per l'altra.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerra Francoholandesa · Veure més »

Guerra italiana del 1521-1526

La guerra italiana del 1521-1526, coneguda igualment com a Guerra dels Quatre Anys,Tot i que entre el 1521 i el 1526 hi ha cinc anys, es considera que la guerra s'acaba amb la batalla de Pavia; per tant, quatre anys a partir de l'inici de les hostilitats el 1521 forma part de les Guerres d'Itàlia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerra italiana del 1521-1526 · Veure més »

Guerra russo-turca (1735-1739)

La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerra russo-turca (1735-1739) · Veure més »

Guerra russo-turca (1787-1792)

La Guerra Russo-turca de 1787-1792 fou a causa de l'intent frustrat de l'Imperi Otomà per reconquerir territoris cedits a Rússia en el curs de l'anterior Guerra russo-turca (1768-1774).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerra russo-turca (1787-1792) · Veure més »

Guerres de religió a França

Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerres de religió a França · Veure més »

Guerres Habsburg-Otomanes

Les guerres austro-turques o guerres Hasburg-Otomanes són el conjunt de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Otomà als Habsburg d'Àustria i Espanya.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerres Habsburg-Otomanes · Veure més »

Guerres otomanes a Europa

'''Setge de Viena (1683)''' Les guerres otomanes a Europa són les guerres de l'Imperi Otomà a Europa també conegudes com a guerres turques, particularment en textos antics europeus.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guerres otomanes a Europa · Veure més »

Guillem d'Habsburg

Guillem el Cortès o "el Guapo" (vers 1370 – 15 de juliol de 1406)Early Habsburg a accés 2011 fou un membre de la línia leopoldina dels Habsburg que va regir els ducats de Caríntia, Estíria i Carniola (conjunt després anomenat Àustria Interior), el comtat de Tirol i l'Àustria Anterior.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guillem d'Habsburg · Veure més »

Guillem el Savi

Guillem el Savi, conegut també com a Guillem IV de Hessen-Kassel (24 de juny de 1532 - 25 d'agost de 1592) fou el primer Landgravi de Hessen-Kassel (o Hessen-Cassel).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guillem el Savi · Veure més »

Guillem I d'Orange-Nassau

Guillem I d'Orange-Nassau (castell de Dillenburg, Nassau, 24 d'abril de 1533 - Delft, 10 de juliol de 1584), també conegut com Guillem el Taciturn (traduït del neerlandès: Willem de Zwijger), o als Països Baixos com a Guillem d'Orange (neerlandès: Willem van Oranje), va ser el principal líder o estatúder de la revolta holandesa contra els Habsburg espanyols que va desencadenar la guerra dels vuitanta anys (1568–1648) i va donar lloc a la independència formal de les Províncies Unides el 1581.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guillem I d'Orange-Nassau · Veure més »

Guillem I de Prússia

Guillem I de Prússia Guillem I de Prússia (Berlín 1797 - 1888).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guillem I de Prússia · Veure més »

Guillem II d'Holanda

Guillem II d'Holanda (1227 - Hoogwoud, 28 de gener de 1256) fou un aristòcrata neerlandès, que fou comte d'Holanda des 1234 a 1256 i Rei dels Romans, rival de Conrad IV durant el Gran Interregne.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Guillem II d'Holanda · Veure més »

Gustau II Adolf

fou rei de Suècia des de 1611 fins a 1632.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Gustau II Adolf · Veure més »

Győr

Győr és la ciutat més important del nord-oest d'Hongria i la capital del comtat de Győr-Moson-Sopron.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Győr · Veure més »

Hala dels Draps

El Pla de Palau baixmedieval, en una maqueta que s'exposa al Museu Marítim de Barcelona. El Palau Reial cap al 1850, en una postal antiga. LHala dels Draps, nom original del Palau Reial, en l'actual Pla de Palau de Barcelona, al qual donà nom.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Hala dels Draps · Veure més »

Hamburg

Hamburg (baix alemany: Hamborg) és una ciutat estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Hamburg · Veure més »

Hannover

Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Hannover · Veure més »

Història de les enciclopèdies

Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Una història de les enciclopèdies hauria de presentar un recull de les obres esmentades i de treballs de caràcter semblant, amb independència del títol original.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Història de les enciclopèdies · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Història del dret català · Veure més »

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Història del País Basc · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Hongria · Veure més »

Iconoclàstia

Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Iconoclàstia · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Il·lustració · Veure més »

Illes Canàries

Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Illes Canàries · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Imperi Austríac · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Imperi Espanyol · Veure més »

Imperi Habsburg

La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Imperi Habsburg · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Imperi Rus · Veure més »

Imperi Suec

L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721. En suec, el període és anomenat stormaktstiden, traduït literalment "l'era de la gran potència". Després de la mort de Gustau II Adolf el 1632, l'imperi fou, durant llargs períodes, controlats per part de l'alta noblesa, la més prominent de les quals fou la família Oxenstierna, actuant com a tutors de monarques menors d'edat. Els interessos de l'alta noblesa contrastaven amb la política d'uniformitat tradicional de la monarquia sueca que promovia una igualtat d'estatus entre els diferents estats (noblesa, clergat, burgesos i camperols). En els territoris adquirits durant els períodes de govern de facto nobiliari, la servitud no fou abolida, i la noblesa s'apropià de terres de la corona. La Gran Reducció de 1680 posà final a aquestes tendències i obligà al retorn de les terres al patrimoni reial. La servitud, no obstant això, romangué amb força a molts dels territoris adquirits al Sacre Imperi Romanogermànic i a l'Estònia Sueca, on l'aplicació de la uniformitat política fou obstaculitzada pels tractats signats durant la seva annexió. Després de les victòries a la Guerra dels Trenta Anys, el clímax de la stormaktstiden s'aconseguí durant la Segona Guerra del Nord, quan el principal adversari dels suecs, Dinamarca, fou neutralitzada en el Tractat de Roskilde de 1658. No obstant això, en el curs posterior de la guerra, així com en la Guerra d'Escània, Suècia només pogué mantenir el seu imperi gràcies al suport del seu màxim aliat, el Regne de França. Carles XI de Suècia consolidà l'imperi i assegurà un període de pau, abans que el Tsarat Rus, Electorat de Saxònia i Dinamarca-Noruega efectuessin un atac conjunt contra el seu successor, Carles XII. Després d'un seguit de victòries inicials sueques, Carles va aconseguir assegurar per darrer cop l'imperi amb el Tractat de Traventhal (1700) i el Tractat d'Altranstädt (1706), després de la batalla de Poltava (1709) portà la stormaktstiden sueca a un abrupte final. Expansió de l'Imperi suec entre 1560 i 1815.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Imperi Suec · Veure més »

Inn (riu)

L'Inn (en alemany, Inn; en llatí, Aenus; en romanx, En) és un riu amb una llargada de 517 km.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Inn (riu) · Veure més »

Innsbruck

Innsbruck és la capital de l'estat federal del Tirol, a l'oest d'Àustria i té l'estatus de ciutat estatutària.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Innsbruck · Veure més »

Inquisició dels Països Baixos

La Inquisició dels Països Baixos va ser una estensió de la Inquisició espanyola als Països Baixos espanyols, establerta durant el regnat de Carles V. Com que la idea de la Inquisició no era congènita del temperament flamenc, el procés d'introducció va ser lent i gradual de principi a fi.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Inquisició dels Països Baixos · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Inquisició espanyola · Veure més »

Invasió francesa de Rússia

La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Invasió francesa de Rússia · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Isabel I de Castella · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Itàlia · Veure més »

James Fitz-James Stuart

James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і James Fitz-James Stuart · Veure més »

Jean Victor Moreau

Jean Víctor Marie Moreau (Montroulez, Bretanya, 13 de febrer de 1763 - Louny, Bohèmia, 2 de setembre de 1813) fou un militar i revolucionari bretó.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Jean Victor Moreau · Veure més »

Joan d'Àustria i Blomberg

Joan d'Àustria (Ratisbona, Baviera, 24 de febrer de 1545 o 1547 - Namur, Països Baixos espanyols, 1 d'octubre de 1578) fou fill fora de mariatge de l'emperador Carles V i de Bàrbara Blomberg, va ser un militar i diplomàtic durant el regnat del seu germanastre Felip II d'Espanya.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Joan d'Àustria i Blomberg · Veure més »

Joan el Cec

Joan el Cec (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Joan el Cec · Veure més »

Joan I d'Hongria

Joan Szapolya (o Zápolya) (Szepesváralja, 2 de febrer de 1487 - Szászsebes, 17 de juliol de 1540) va ser un noble hongarès, voivoda de Transsilvània, que fou coronat Rei d'Hongria després de la Batalla de Mohács (1526).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Joan I d'Hongria · Veure més »

Joan II Casimir Vasa

, també conegut com a Joan II Casimir de Polònia o Casimir V, fou un rei de la Confederació de Polònia i Lituània (1648 - 1668).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Joan II Casimir Vasa · Veure més »

Joan III Sobieski

Setge de Viena (1683). Pintat per Jerzy Siemiginowski-Eleuter, ca. 1686, Museu Nacional de Warsaw. Joan III de Polònia (Jan III Sobieski al polonés ogirinal) (Castell d'Olesko (actual Ucraïna) 17 d'agost de 1629 – Wilánow, 17 de juny de 1696).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Joan III Sobieski · Veure més »

Joan Jordi I de Saxònia

Joan Jordi I de Saxònia (en alemany Johann Georg I von Sachsen) va néixer a Dresden (Alemanya) el 5 de març de 1585 i va morir a la mateixa ciutat el 8 d'octubre de 1656.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Joan Jordi I de Saxònia · Veure més »

Joan Josep d'Àustria

Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Joan Josep d'Àustria · Veure més »

Joana I de Castella

Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Joana I de Castella · Veure més »

Joanot Colom

Joanot Colom (Felanitx, ? - Palma, 1523) va ser un cap dels agermanats mallorquins.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Joanot Colom · Veure més »

John Churchill (1r duc de Marlborough)

John Churchill (Ashe House, Devon, 26 de maig de 1650 – Windsor Lodge, 16 de juny de 1722) va ser un militar i estadista anglès, 1r Duc de Marlborough, Príncep de Mindelheim, cavaller de l'Orde de la Lligacama i membre del Consell Privat del Regne Unit, la carrera del qual s'estengué sota cinc monarques a cavall dels segles  i. Va entrar a la cort de Jaume, Duc de York el 1665 a baix de tot de la jerarquia com a patge.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і John Churchill (1r duc de Marlborough) · Veure més »

Jordi II del Regne Unit

Jordi II del Regne Unit o de Hannover (en alemany Georg Augustus von Hannover) va néixer a Hannover (Alemanya) el 10 de novembre de 1683 i va morir al palau de Kensington a Londres el 25 d'octubre de 1760.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Jordi II del Regne Unit · Veure més »

Jordi III del Regne Unit

fou rei de la Gran Bretanya i rei d'Irlanda des del dia 25 d'octubre de 1760 fins al dia 1 de gener de 1801, i posteriorment rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda fins a la seva mort el 29 de gener de 1820.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Jordi III del Regne Unit · Veure més »

Jornada d'Alger (1541)

Es coneix com la Jornada d'Alger a l'expedició efectuada per l'Emperador Carles V per prendre Alger a Khair ed-Din Barba-rossa.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Jornada d'Alger (1541) · Veure més »

Jornada de Tunis

La Jornada de Tunis va ser una expedició efectuada per l'emperador Carles V per tal d'arrabassar Tunis a Khair ed-Din Barba-rossa i que va tenir com a resultat la breu annexió d'aquesta ciutat a la Monarquia Hispànica.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Jornada de Tunis · Veure més »

Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic

Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Joseph Radetzky von Radetz

en txec Jan Josef Václav Antonín František Karel hrabě Radecký z Radče, en català Joan Josep Venceslau Antoni Francesc Carles, comte Radetzky de Radetz fou un noble txec de la casa de Radetzky, així com un important comandant militar austríac, estrateg, polític i reformador militar.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Joseph Radetzky von Radetz · Veure més »

Juliol

El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Juliol · Veure més »

Jutlàndia

Holstein (Alemanya) Jutlàndia (en danès: Jylland, en alemany: Jütland) és una península de l'Europa nord-occidental que comprèn la part continental de Dinamarca i el nord d'Alemanya (estat federal de Slesvig-Holstein).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Jutlàndia · Veure més »

Karlovac

Karlovac —Karlstadt o Carlstadt, Károlyváros o Marinograd — és una ciutat i municipi al centre de Croàcia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Karlovac · Veure més »

Klemens Wenzel Lothar von Metternich

Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Klemens Wenzel Lothar von Metternich · Veure més »

Ladislau el Pòstum

Ladislau el Pòstum (22 de febrer de 1440 - 23 de novembre de 1457) va ser Duc d'Àustria (1440-1457), rei d'Hongria (1444-1457) i rei de Bohèmia (1453-1457).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ladislau el Pòstum · Veure més »

Leipzig

(IPA) és una ciutat de Saxònia (Alemanya).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Leipzig · Veure més »

Lennart Torstenson

Lennart Torstenson (Forstena, Västergötland, 17 d'agost de 1603 - Estocolm, 7 d'abril de 1651) fou un important comandant i enginyer militar suec.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Lennart Torstenson · Veure més »

Leopold Guillem d'Habsburg

Leopold Guillem d'Habsburg, arxiduc d'Àustria (Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 5 de gener de 1614 – Viena, 20 de novembre de 1662) va ser un militar, bisbe i col·leccionista d'art austríac.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Leopold Guillem d'Habsburg · Veure més »

Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic

Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Leopold III, duc d'Àustria

Leopold III d'Habsburg dit el Just o el Valent, (1 de novembre de 1351 - 9 de juliol de 1386), fou un noble pertanyent a la família Habsburg que fou arxiduc i duc d'Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola (i comte de Tirol) de 1365 a 1379, i després només d'Estíria, Caríntia i Carniola (conjunt conegut com a Àustria Interior) de 1379 a 1386.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Leopold III, duc d'Àustria · Veure més »

Leopold IV d'Habsburg

Leopold IV d'Habsburg dit el Gros, (1371 – 3 de juny de 1411) fou un membre de la casa d'Habsburg, de la línia leopoldina, que va governar com a duc a l'Àustria Anterior.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Leopold IV d'Habsburg · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Liberalisme · Veure més »

Linz

Linz és una ciutat estatutària i la tercera ciutat més gran d'Àustria i capital de l'estat Alta Àustria (Oberösterreich).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Linz · Veure més »

Lisboa

Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Lisboa · Veure més »

Llarga Guerra Turca

La Llarga guerra turca o la Guerra dels Tretze anys va ser una guerra indecisa entre la monarquia dels Habsburg i l'Imperi Otomà, principalment sobre els principats de Valàquia, Transsilvània i Moldàvia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Llarga Guerra Turca · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Llatí · Veure més »

Llei Sàlica

El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Llei Sàlica · Veure més »

Llengües d'Europa

Mapa de les llengües d'Europa Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Llengües d'Europa · Veure més »

Llibertat de culte

Declaració dels Drets de l'Home garanteix la llibertat de culte. La llibertat de culte, llibertat religiosa o llibertat de consciència és un dret fonamental que es refereix a l'opció de cada ser humà d'elegir lliurement la seva religió, de no elegir cap (irreligió), o de no creure o validar l'existència d'un Déu (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creença públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o intent de canviar-la.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Llibertat de culte · Veure més »

Lliga Catòlica

La Lliga Catòlica (LC) és el nom de diverses formacions polítiques locals i independents de caràcter conservador i catòlic que va existir durant la restauració borbònica.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Lliga Catòlica · Veure més »

Lliga Catòlica (1609)

Senyera de la Lliga catòlicaLa fundació de la Lliga Catòlica, pintura de Carl Theodor von Piloty del 1870 La Lliga Catòlica de 1609 va ser una aliança militar dels estats imperials catòlics del Sacre Imperi Romanogermànic que va crear-se el 1609 en el marc de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Lliga Catòlica (1609) · Veure més »

Lliga d'Esmalcalda

La Lliga d'Esmalcalda va ser una associació de prínceps protestants del Sacre Imperi Romanogermànic que es va crear en el per a defensar els seus territoris i lluitar contra l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, defensor del catolicisme enfront de la Reforma luterana.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Lliga d'Esmalcalda · Veure més »

Lliga Santa (1571)

La Lliga Santa era la lliga formada pels estats controlats pels Habsburg d'Espanya, Nàpols, Sicília, els Estats Pontificis, la República de Venècia, la República de Gènova, el Gran Ducat de la Toscana, els ducats de Savoia, Parma i Urbino, i els Cavallers de Malta; tots ells representant països ancorats al voltant de la Mar Mediterrània, per lluitar contra l'Imperi Otomà i la seva expansió al voltant de l'est del Mediterrani amb la presa de Xipre, i que va obtenir la victòria a la Batalla de Lepant.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Lliga Santa (1571) · Veure més »

Llista d'emperadors de Mèxic

Tot seguit hi ha una llista dels emperadors de Mèxic.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Llista d'emperadors de Mèxic · Veure més »

Llista de governadors dels Països Baixos

Aquests són els governadors que tingué els Països Baixos durant l'ocupació d'aquests territoris per la Corona de Castella, el Regne d'Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic des de mitjans de fins a finals del.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Llista de governadors dels Països Baixos · Veure més »

Llista de monarques britànics

Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Llista de monarques britànics · Veure més »

Llista de monarques de Bohèmia

Escut de Bohèmia Llista de monarques de Bohèmia és la llista de tots els governants de l'antic ducat i després regne de Bohèmia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Llista de monarques de Bohèmia · Veure més »

Llista de reis d'Hongria

Aquesta llista de reis d'Hongria inclou als grans prínceps (895–1000), els reis (1000–1918), i el regent Miklós Horthy (1920–1944).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Llista de reis d'Hongria · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia carolíngia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Llista de reis de França · Veure més »

Llista de reis de Portugal

Aquesta llista de monarques Portugal inclou els comtes i reis de Portugal ordenats cronològicament des de l'any 868 amb la fundació comtat de Portugal, passant per la creació el 1139 del Regne de Portugal fins a l'abolició de la monarquia el 1910.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Llista de reis de Portugal · Veure més »

Llombardia

Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Llombardia · Veure més »

Lluís de Nassau

Lluís de Nassau (Dillenburg, 10 de gener de 1538 - Mook en Middelaar, 14 d'abril de 1574) va ser una figura clau durant la guerra dels vuitanta anys que les forces rebels dels Països Baixos, antecessores de les Províncies Unides, van mantenir contra Espanya per tal d'aconseguir la seva independència.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Lluís de Nassau · Veure més »

Lluís de Requesens i Zúñiga

Lluís de Requesens (Molins de Rei, 1528 - Brussel·les, 5 de març de 1576) fou un militar, marí, diplomàtic i polític català.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Lluís de Requesens i Zúñiga · Veure més »

Lluís II d'Hongria

Lluís II d'Hongria i I de Bohèmia (Buda, 1 de juliol de 1506 - Mohács, 29 d'agost de 1526) fou el trenta-sisè Rei d'Hongria i Rei de Bohèmia, amb el nom de Lluís I de Bohèmia. Fill d'Anna de Candale i de Vladislau II de Bohèmia, al que va succeir (1516-1526), encara que va ser proclamat rei del territori anys abans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Lluís II d'Hongria · Veure més »

Lluís Josep de Borbó-Condé

Imatge de Lluís Josep de Borbó-Condé. Lluís Josep de Borbó-Condé (París, 9 d'agost de 1740 - Chantilly 1818) fou el vuitè príncep de Condé amb el nom de Lluís V des de 1740 fins a la seva mort; els Prínceps de Condé tenien la consideració de prínceps de sang del Regne de França.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Lluís Josep de Borbó-Condé · Veure més »

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Lluís XIII de França · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Lluís XIV de França · Veure més »

Lluís XV de França

Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Lluís XV de França · Veure més »

Lluís XVI de França

Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Lluís XVI de França · Veure més »

Lluís, Le Grand Condé

El Gran Condé pintat pel flamenc Teniers, el Jove. En Lluís II de Borbó-Condé, conegut com a “el Gran Condé”, (París, 1621 — Fontainebleau, 1686) va ser mariscal militar, primer príncep de sang reial a França, i virrei de Catalunya el 1647.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Lluís, Le Grand Condé · Veure més »

Lluc

Cel·les per als pelegrins del monestir de Lluc Lluc (del llatí Lucus, bosc sagrat) és un nucli de població del municipi d'Escorca, a Mallorca, aglutinat entorn del monestir de Lluc.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Lluc · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Londres · Veure més »

Longwy

Longwy és un municipi francès situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Longwy · Veure més »

Lorena

La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Lorena · Veure més »

Lusàcia

Lusàcia bilíngüe, on els sòrabs són més del 10% de la població Mapa de Lusàcia Lusàcia (alemany Lausitz, alt sòrab Łužica, baix sòrab Łužyca, polonès Łużyce, txec Lužice, a vegades nomenada Sòrbia, és una regió històrica entre els rius Bóbr-Kwisa i Elba al nord-oest d'Alemanya (estats de Saxònia i Brandenburg), el sud-est de Polònia (voivodats de Baixa Silèsia) i el nord de la República Txeca. Es divideix entre.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Lusàcia · Veure més »

Luteranisme

El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Luteranisme · Veure més »

Luxemburg

Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Luxemburg · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Madrid · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Mallorca · Veure més »

Manifest de Brunswick

Caricatura que mostra el tractament que va donar la població francesa al Manifest de Brunswick El Manifest de Brunswick va ser una proclamació emesa per Charles William Ferdinand, Duc de Brunswick, commandant de les Forces Aliades (principalment austríaques i prussianes), el dia 25 de juliol de 1792 a la població de París, França durant la Guerra de la Primera Coalició.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Manifest de Brunswick · Veure més »

Manuel I de Portugal

Manuel I de Portugal, dit l'Afortunat (Alcochete, 1469 - Lisboa, 1521), fou infant de Portugal i rei de Portugal (1495-1521).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Manuel I de Portugal · Veure més »

Mar Bàltica

La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Mar Bàltica · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Mar Mediterrània · Veure més »

Marca de Carniola

X. La capital era Krainburg/Kranj, que després fou Laibach/Ljubljana La marca o marcgraviat de Carniola (en eslovè Kranjska krajina; en alemany Mark Krain) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic predecessora del ducat de Carniola; correspon a bona part de la moderna Eslovènia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Marca de Carniola · Veure més »

Margarida de Parma

Vitrall de Margarida de Parma a l'església de St. Jan a Gouda (Països Baixos) Margarida de Parma o Margarida d'Àustria (Oudenaarde, 5 de juliol de 1522 - Ortona, Ducat de Parma, 18 de gener de 1586) fou infanta de Castella, governadora dels Països Baixos (1559-1567) i duquessa consort de Parma (1552-1586).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Margarida de Parma · Veure més »

Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica)

Maria Anna d'Àustria (El Escorial, 18 d'agost de 1606—Linz, 13 de maig de 1646) va ser una infanta d'Espanya, filla de Felip III, que va esdevenir emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic pel seu matrimoni amb Ferran III.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica) · Veure més »

Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)

Maria Anna d'Àustria (Wiener Neustadt, 23 de desembre de 1634 - Madrid, 16 de maig de 1696) fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica (1649-1665) i regent de la monarquia (1665-1675).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya) · Veure més »

Maria Antonieta d'Àustria

'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Maria Antonieta d'Àustria · Veure més »

Maria de Borgonya

Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Maria de Borgonya · Veure més »

Maria Lluïsa d'Àustria

Maria Lluïsa d'Àustria Maria Lluïsa d'Àustria (Viena, Arxiducat d'Àustria, 12 de desembre de 1791 - Parma, Ducat de Parma, 17 de desembre de 1847) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Maria Lluïsa d'Àustria · Veure més »

Maria Teresa I d'Àustria

Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Marroc · Veure més »

Martí Luter

Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Martí Luter · Veure més »

Maties Corví

Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Maties Corví · Veure més »

Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maties I, emperador romanogermànic (Viena 24 de febrer de 1557 - 20 de març de 1619) fou arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Croàcia i rei de Bohèmia des de 1611 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1612.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Maurici de Saxònia

Maurici, Comte de Saxònia (Graf Hermann Moritz von Sachsen; Maurice de Saxe) (1696 – 1750) va ser un soldat saxó al servei de França que esdevingué Mariscal General de França.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Maurici de Saxònia · Veure més »

Maximilià I de Baviera

L'elector Maximilià I de Baviera i la seva muller, l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria. Maximilià I de Baviera (17 d'abril de 1573, Múnic - 27 de setembre de 1651, Ingolstadt) fou Duc de Baviera i primer elector de Baviera.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Maximilià I de Baviera · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic (31 de juliol de 1527, Viena - 12 d'octubre del 1576, Ratisbona) fou Emperador del Sacre Imperi, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia des de l'any 1564 i fins a la seva mort dotze anys després.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Maximilià III d'Habsburg

Maximilià III d'Habsburg o d'Àustria, conegut també com a Maximilià Gran Mestre dels Cavallers Teutònics (12 d'octubre de 1558 – 2 de novembre de 1618) fou arxiduc i duc de l'Àustria Anterior (i comte de Tirol) de 1612 fins a la seva mort, si bé nominalment com a regent del seu germà Maties I.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Maximilià III d'Habsburg · Veure més »

Maximilià III Josep de Baviera

L'elector Maximilià III Josep de Baviera essent una criatura. Maximilià III Josep de Baviera (28 de març de 1727, Múnic - 1777) fou Elector de Baviera (1745 - 1777).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Maximilià III Josep de Baviera · Veure més »

Màntua

Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Màntua · Veure més »

Mòdena

Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Mòdena · Veure més »

Múnic

Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Múnic · Veure més »

Münster

Münster (pronunciació en alemany:; en baix alemany: Mönster; en llatí: Monasterium, del grec μοναστήριον monastērion, «monestir») és una ciutat independent (Kreisfreie Stadt) situada a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, seu del Regierungsbezirk de Münsterland.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Münster · Veure més »

Mecklenburg (regió)

Mecklenburg (en baix alemany: Mękel(n)borg) és una regió històrica al nord d'Alemanya que comprèn la part occidental i més gran de l'estat federat de Mecklenburg-Pomerània Occidental.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Mecklenburg (regió) · Veure més »

Meinard II de Gorízia-Tirol

Meinard IV de Görz o Gorízia, II de Tirol (Gorízia-Tirol) i I de Caríntia (vers 1238 - finals d'octubre de 1295) de la casa dels Siegardings, fou comte de Gorízia (com Meinard IV) a partir de 1258-1271 i comte de Tirol des 1258 fins a la seva mort.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Meinard II de Gorízia-Tirol · Veure més »

Meinard III de Gorízia-Tirol

Meinard III (Landshut, 9 de febrer de 1344 - Castell de Tirol, 13 de gener de 1363) va ser duc nominal de l'Alta Baviera i l'últim comte del Tirol, primer i únic de la casa de Wittelsbach successora dels Meinardins o Gorízia-Tirol.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Meinard III de Gorízia-Tirol · Veure més »

Mercantilisme

Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Mercantilisme · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Milà · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Monarquia · Veure més »

Monarquia absoluta

La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Monarquia absoluta · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Monarquia d'Irlanda

Armes reials irlandeses.. La Monarquia d'Irlanda ha tingut al llarg de la seva història tres períodes durant els quals ha estat regida per monarques.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Monarquia d'Irlanda · Veure més »

Montsó

Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Montsó · Veure més »

Moràvia

Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Moràvia · Veure més »

Moriscos

Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Moriscos · Veure més »

Multilingüisme

"Posa't el casc", escrit informalment a una caixa de cartró a una comunitat multilíngüe, en les tres llengües que s'hi parlen Multilingüisme o plurilingüisme és un terme de la sociolingüística per referir-se a un individu que pot usar dos o més idiomes, una comunitat de parlants en què s'usen dues o més llengües, o la comunicació entre parlants de diferents idiomes.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Multilingüisme · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Navarra · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Neerlandès · Veure més »

Neue Zürcher Zeitung

Neue Zürcher Zeitung o NZZ és un diari en llengua alemanya a Suïssa, editat a Zúric.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Neue Zürcher Zeitung · Veure més »

Niça

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Niça · Veure més »

Oświęcim

Oświęcim (Auschwitz en alemany) és una ciutat polonesa situada al sud del voivodat de la Petita Polònia (Małopolska en polonès), a 50 km a l'oest de Cracòvia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Oświęcim · Veure més »

Ocupació austriacista de Madrid

Locupació austriacista de Madrid de 1706 fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ocupació austriacista de Madrid · Veure més »

Ortenau

El Ortenau (històricament Mortenau) és una regió històrica d'Alemanya al modern Baden-Württemberg.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ortenau · Veure més »

Oruç Reis

Oruç Reis, també anomenat Oruç Barba-rossa (d'aquí que també sigui conegut com a Aruj) (Mitilene, vers 1474- Tlemcen, 1518) fou un corsari al servei de l'Imperi Otomà, que va governar Algèria com a bei d'Alger i beglerbegi (governador en cap) de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Oruç Reis · Veure més »

Osnabrück

Osnabrück és una ciutat alemanya de l'antic Regne de Prússia, província de Hannover, capital de la regència i cercles del seu nom, situada en una fèrtil vall a la vora del riu Hase, a 65 m sobre el nivell del mar i amb 163.285 h. el 2006.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Osnabrück · Veure més »

Otó d'Habsburg-Lorena

Dr.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Otó d'Habsburg-Lorena · Veure més »

Ottavio Piccolomini

Ottavio Piccolomini (Florència, Toscana, 11 de novembre de 1599 - 11 d'agost de 1656 en caure del cavall) Fou un militar italià pertanyent a la família Piccolomini.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ottavio Piccolomini · Veure més »

Ottokar II

Recreació artística de la fisonomia feta al segle XVIII Přemysl Otakar II (generalment escrit Ottokar II o Přemysl Ottokar II) (vers 1233 – 26 d'agost de 1278), el rei de ferro i or, fou rei de Bohèmia (1253–1278).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Ottokar II · Veure més »

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Oxford University Press · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Països Baixos · Veure més »

Països Baixos espanyols

Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Països Baixos espanyols · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Països Catalans · Veure més »

Pacificació de Gant

Al·legoria de la Pacificació de Gant, per Adriaen van de Venne. La Pacificació de Gant del 8 de novembre de 1576 va ser un acord a què van arribar els estats generals de les províncies dels Països Baixos, tant les que s'havien rebel·lat contra la corona espanyola com les que hi havien romàs lleials.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Pacificació de Gant · Veure més »

Pactisme

època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Pactisme · Veure més »

Pau d'Augsburg

La Pau d'Augsburg fou un important tractat de 1555 que posà fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic, a més de ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Pau d'Augsburg · Veure més »

Pau de Cambrai

Margarida d'Àustria. Lluïsa de Savoia. La Pau de Cambrai o Pau de les Dames va ser el tractat signat a la ciutat de Cambrai entre Espanya i França el 5 d'agost de 1529 per posar fi a la implicació francesa en la Guerra de la Lliga de Cognac entre el rei francès Francesc I i l'emperador espanyol dels Habsburg Carles V. El tractat va confirmar temporalment l'hegemonia espanyola (Habsburg) al Ducat de Milà i en Sud d'Itàlia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Pau de Cambrai · Veure més »

Pau de Crépy

La pau de Crépy-en-Laonnois, signada el 18 de setembre de 1544 entre Francesc I de França i Carlos I d'Espanya (i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), va suposar la sortida de Carles de la guerra d'Itàlia de 1542-1546.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Pau de Crépy · Veure més »

Pau de Praga (1635)

La Pau de Praga del 30 de maig de 1635 va ser un tractat entre l'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II, i la majoria dels estats protestants de l'Imperi.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Pau de Praga (1635) · Veure més »

Pau de Schönbrunn

La Pau de Schönbrunn va ser signada entre França i l'Imperi Austríac el 14 d'octubre de 1809, posant fi a la guerra de la Cinquena Coalició durant el període de les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Pau de Schönbrunn · Veure més »

Pau de Vervins

La pau de Vervins es va signar el 2 de maig de 1598 a Vervins (actual Aisne) entre els reis Felip II d'Espanya i Enric IV de França.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Pau de Vervins · Veure més »

Pau de Westfàlia

La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Pau de Westfàlia · Veure més »

Pena de mort

Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Pena de mort · Veure més »

Pere III de Rússia

fou Duc de Holstein-Gottorp i Tsar de Rússia durant escassos sis mesos de l'any 1762.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Pere III de Rússia · Veure més »

Pest

Pest és una província (megye) de la zona central d'Hongria.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Pest · Veure més »

Petita Polònia

Morskie Oko als Tatra La Petita Polònia (des de l'edat mitjana, en llatí, Polonia Minor, en polonès Małopolska) és - al contrari de la Gran Polònia - originalment, la part meridional de l'antic estat polonès, amb les ciutats de Cracòvia, Lublin, Zamość i Sandomierz, el ducat de la Petita Polònia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Petita Polònia · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Piemont · Veure més »

Pirna

Pirna és una ciutat del districte de Saxònia, Alemanya, en el cercle de Dresden, i és la capital del mateix nom.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Pirna · Veure més »

Pius IV

, nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre 1559 i 1565.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Pius IV · Veure més »

Plena edat mitjana

La plena edat mitjana o edat mitjana central són els noms que alguns historiadors donen al període de la Història d'Europa que ocupa els segles  al, mentre que per a uns altres seria el començament de la baixa edat mitjana.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Plena edat mitjana · Veure més »

Plet del virrei estranger

Es coneix com a plet del virrei estranger al conflicte jurídic de competències entre els reis de la Monarquia d'Espanya i les institucions d'autogovern del Regne d'Aragó que existí al llarg del i que esclatà violentament durant el regnat de Felip II de Castella durant les Alteracions d'Aragó (1590-1591).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Plet del virrei estranger · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Polònia · Veure més »

Pomerània

s Pomerània (en polonès: Pomorze, en alemany: Pommern, en rus: Померания) és una regió historicogeogràfica situada al nord de Polònia i Alemanya, al litoral bàltic.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Pomerània · Veure més »

Pomerània Occidental

La Pomerània Occidental (en alemany Vorpommern, en polonès Pomorze Zachodnie, Pomorze Szczecińskie o Pomorze Nadodrzańskie, en caixubi Zôpadnô Pòmòrskô) és una regió geogràfica i històrica de l'oest de Pomerània, repartida avui dia en territoris al nord-oest de Polònia i al nord-est d'Alemanya.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Pomerània Occidental · Veure més »

Porto

Porto és una ciutat i un municipi portuguès, situat al districte de Porto, a la regió del Nord i a la subregió del Gran Porto.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Porto · Veure més »

Praga

Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Praga · Veure més »

Pragmàtica sanció

Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Pragmàtica sanció · Veure més »

Pragmàtica Sanció del 1713

La Pragmàtica Sanció del 1713 fou promulgada pel rei Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic el 19 d'abril de 1713 per abolir la Llei Sàlica que distingia els sexes en la successió al tron del Sacre Imperi.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Pragmàtica Sanció del 1713 · Veure més »

Príncep d'Astúries

El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Príncep d'Astúries · Veure més »

Príncep elector

Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Príncep elector · Veure més »

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Prússia · Veure més »

Primera Coalició

La Primera Coalició (1792-1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Primera Coalició · Veure més »

Primera guerra d'independència italiana

La Primera guerra d'independència italiana es va lliurar entre el 1848 i 1849, entre el Regne de Sardenya i l'imperi austríac.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Primera guerra d'independència italiana · Veure més »

Primera Guerra de Schleswig

La primera guerra de Schleswig o primera guerra pruso-danesa va ser un conflicte que va enfrontar a la Confederació Germànica amb Dinamarca entre el mes de març de 1848 fins a 1851.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Primera Guerra de Schleswig · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Primera República Francesa

* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Primera República Francesa · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Principat de Catalunya · Veure més »

Principat de Piombino

El Principat de Piombino, en italià:Principato di Piombino, en francès: Principauté de Piombino.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Principat de Piombino · Veure més »

Principat de Transsilvània

El Principat de Transsilvània (en romanès: Principatul Transilvaniei; en hongarès: Erdélyi Fejedelemség; en alemany: Fürstentum Siebenbürgen) va ser un estat independent d'idioma i cultura hongaresa, amb una monarquia electiva que va existir entre mitjans del i principis del, en els territoris de l'actual regió de Transsilvània que es troba dins de les fronteres de la moderna Romania.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Principat de Transsilvània · Veure més »

Protectorat

El protectorat és un règim d'ocupació d'un estat per un altre.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Protectorat · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Protestantisme · Veure més »

Província de Càceres

Càceres (fala de Xàlima: Cáciris) és una de les dues províncies d'Extremadura, la més septentrional.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Província de Càceres · Veure més »

Província de Trento

La província de Trento o Trentino (en trentí Trènt, en alemany Trient) forma part de la regió de Trentino-Tirol del Sud dins d'Itàlia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Província de Trento · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Províncies Unides · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Rússia · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Reforma Protestant · Veure més »

Regió d'Ístria

Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regió d'Ístria · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne d'Hongria

El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne d'Hongria · Veure més »

Regne d'Hongria (medieval)

El Regne d'Hongria es formà a partir de l'antic Principat d'Hongria, amb la coronació d'Esteve I l'any 1000.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne d'Hongria (medieval) · Veure més »

Regne de Baviera

El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne de Baviera · Veure més »

Regne de Bohèmia

El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne de Bohèmia · Veure més »

Regne de Croàcia

El Regne de Croàcia (Regnum Croatiae; croat: Kraljevina Hrvatska, Hrvatsko Kraljevstvo) fou un regne medieval de l'Europa central que comprenia la major part del que avui és Croàcia (sense l'Ístria occidental i algunes ciutats costaneres dàlmates), a més de l'actual Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne de Croàcia · Veure més »

Regne de Dinamarca

Dinamarca, Groenlàndia i les Illes Fèroe. El Regne de Dinamarca (danès: Kongeriget Danmark o Danmarks Rige., en feroés: Kongsríki Danmarkar, en groenlandès: Kunngeqarfik Danmarki), és una monarquia constitucional i comunitat que es compon de tres parts autònomes: Dinamarca al nord d'Europa, les Illes Fèroe a l'Atlàntic Nord, i Groenlàndia a l'Amèrica del Nord, sent Dinamarca la part hegemònica, on resideixen els poders judicial, executiu i legislatiu residuals.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne de Dinamarca · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne de França · Veure més »

Regne de Hannover

El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles  i. El seu centre principal era la ciutat de Hannover de qui agafà el nom.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne de Hannover · Veure més »

Regne de la Gran Bretanya

El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Polònia

El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne de Polònia · Veure més »

Regne de Prússia

El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne de Prússia · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne de València · Veure més »

Regne de Württemberg

El Regne de Wurtemberg (Königreich Württemberg) fou un estat del sud-oest de l'actual Alemanya vigent entre 1806 i 1918.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne de Württemberg · Veure més »

Regne de Westfàlia

El Regne de Westfàlia va ser un Estat monàrquic de 1807 el 1813, amb capital a Kassel, en l'actual territori d'Alemanya.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne de Westfàlia · Veure més »

Regne Llombardovènet

El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne Llombardovènet · Veure més »

Regne napoleònic d'Itàlia

El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Regne Unit · Veure més »

Rei dels Romans

Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Rei dels Romans · Veure més »

Reial audiència

Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Reial audiència · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Reis Catòlics · Veure més »

República Batava

Rutger Jan Schimmelpennick, cap de la RepúblicaLa República Batava (neerlandès: Bataafse Republiek) fou una república amb aproximadament el mateix territori que els actuals Països Baixos, que va existir entre 1795 i 1806.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і República Batava · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і República de Venècia · Veure més »

República Lígur

La República Lígur va ser proclamada sota la influència francesa el 14 de juny de 1797 i va persistir fins a juny de 1805, que fou annexada al Primer Imperi Francès com a tres departaments, excepte un breu període des de maig al 24 de juny de 1800.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і República Lígur · Veure més »

Restauració francesa

La Restauració Francesa designa el període de la història de França comprès entre la caiguda del Primer Imperi, el 6 d'abril de 1814, i la revolució de les Trois Glorieuses (Tres Glorioses) del 29 de juliol de 1830.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Restauració francesa · Veure més »

Revolta de les Germanies

La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Revolta de les Germanies · Veure més »

Revolució de 1848

Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Revolució de 1848 · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Revolució Francesa · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Rin · Veure més »

Rodolf I d'Alemanya

Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Rodolf I d'Alemanya · Veure més »

Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic

Rodolf II d'Habsburg (Viena, 18 de juliol de 1552-Praga, 20 de gener de 1612) fou Arxiduc d'Àustria, Rei d'Hongria (1572-1608) i de Bohèmia (1575-1611) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1576-1612), era fill i successor de l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i de Maria d'Àustria i de Portugal, filla de l'emperador Carles V. De caràcter feble, malaltís i excèntric, va residir en el Castell de Praga des de 1583 fins a la seva mort el 1612, essent el seu caràcter un element definitori del seu regnat, ja que passava de l'apatia a la malenconia sense cap motiu aparent.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Rodolf IV d'Habsburg

Rodolf IV d'Habsburg dit "el Fundador" (der Stifter) (1 de novembre de 1339 - 27 de julio de 1365) fou un membre de la casa d'Habsburg duc d'Àustria, d'Estíria i Caríntia i marcgravi de Carniola (i des de 1363 també comte de Tirol).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Rodolf IV d'Habsburg · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Salamanca

Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Salamanca · Veure més »

Salzburg

és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Salzburg · Veure més »

Santa Aliança

La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Santa Aliança · Veure més »

Santa Lliga (1684)

La Santa Lliga fou una aliança contra l'Imperi Otomà entre els Habsburg, la Confederació de Polònia i Lituània, Rússia i la república de Venècia que es va formar el 5 de març de 1684 a Linz.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Santa Lliga (1684) · Veure més »

Saqueig de Roma (1527)

El saqueig de Roma (de l'italià sacco di Roma), el 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I, va ser una victòria crucial del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac (l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat, vigent entre 1526 i 1529).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Saqueig de Roma (1527) · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Saragossa · Veure més »

Sarajevo

Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Sarajevo · Veure més »

Savoia (regió)

Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Savoia (regió) · Veure més »

Saxònia

L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Saxònia · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Sàpiens · Veure més »

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Sèrbia · Veure més »

Sebastià I de Portugal

Sebastià I de Portugal, dit el Desitjat (Lisboa, 1554 - Kasr al-Kabir, Marroc, 1578), fou Rei de Portugal (1557-1578).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Sebastià I de Portugal · Veure més »

Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic

Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Segimon II August

Segimon II August (en polonès, Zygmunt II August; en lituà, Žygimantas III Augustas I) (Cracòvia, 1520 – Knyszyn, 1572) fou rei de Polònia i gran duc de Lituània (1548-1572).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Segimon II August · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Segle XIV · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Segle XIX · Veure més »

Segon Imperi Francès

El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre el 1852 i 1870.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Segon Imperi Francès · Veure més »

Segona Coalició

Es coneix com a Segona Coalició (1798 - 1800) al segon esforç combinat de múltiples països europeus per contenir a la Revolució francesa.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Segona Coalició · Veure més »

Segona Guerra del Nord

La Segona Guerra del Nord (1655-1660, també Primera o Petita Guerra del Nord) es va lliurar entre l'Imperi Suec i els seus adversaris de la Confederació de Polònia i Lituània (1655-1660), Rússia (1656-58), Brandenburg-Prússia (1657-1660), la Monarquia dels Habsburg (1657-1660) i Regne de Dinamarca i Noruega (1657-58 i 1658-60).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Segona Guerra del Nord · Veure més »

Servitud

La servitud és el dret real que grava parcialment una finca, que és la servent, en benefici d'una altra, que és la dominant, i pot consistir en l'atorgament a aquesta d'un determinat ús de la finca servent o en una reducció de les facultats del titular o la titular de la finca servent.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Servitud · Veure més »

Setge de Viena (1529)

El setge de Viena va marcar l'apogeu de la invasió de l'Imperi Otomà a Europa.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Setge de Viena (1529) · Veure més »

Silèsia

Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Silèsia · Veure més »

Sinan Paixà

* Hadım Sinan Paşa (?-1517), gran visir otomà (1516-1517).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Sinan Paixà · Veure més »

Sisena Coalició

La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Sisena Coalició · Veure més »

Slesvig-Holstein

Slesvig-Holstein (en baix alemany Sleswig-Holsteen, en alemany Schleswig-Holstein) és el més septentrional dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya. Slesvig-Holstein es divideix en 11 districtes rurals i quatre ciutats sense districte. L'estat té quatre llengües oficials: alemany, baix alemany, danès i frisó. Fou constituït com land el 1946 i s'integrà a la República Federal d'Alemanya tres anys més tard. Fitxer:Schleswig-Holstein Kreise (nummeriert).svg També hi ha quatre districtes urbans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Slesvig-Holstein · Veure més »

Solimà I el Magnífic

Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Solimà I el Magnífic · Veure més »

Solimà II

Solimà II (15 d'abril de 1642 - 22/23 de juny de 1691) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1687 fins a la seva mort.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Solimà II · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Suècia · Veure més »

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Suïssa · Veure més »

Sundgau

Localització de Sundgau Sundgau (de l'alemany gau i sund, "comtat del sud"), és una regió natural o país tradicional de França en l'entorn del districte administratiu d'Altkirch que s'estén a les comunas veïnes de Dannemarie, Hirsingue i Ferrette, al sud de la regió d'Alsàcia i sud-est del Territori de Belfort, pròxim a l'aglomeració urbana de Mülhausen.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Sundgau · Veure més »

Tabernaemontana

Tabernaemontana és un gènere amb 100-110 espècies de plantes de flors que pertanyen a la família de les Apocynaceae, amb una distribució tropical.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tabernaemontana · Veure més »

Tercera Coalició

La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tercera Coalició · Veure més »

Tirol

Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tirol · Veure més »

Tirol del Sud

El Tirol del Sud (alemany i ladí: Südtirol, italià Alto-Adige) és la part meridional de la regió històrica del Tirol.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tirol del Sud · Veure més »

Tractat d'Aquisgrà (1748)

El Tractat d'Aquisgrà és un tractat de pau signat el 18 d'octubre de 1748 a la ciutat d'Aquisgrà que va posar fi a la Guerra de Successió Austríaca iniciada l'any 1740.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat d'Aquisgrà (1748) · Veure més »

Tractat d'Oñate

Íñigo Vélez de Guevara i Tassis, VII comte de Oñate i del que el tractat pren nom. El tractat d'Oñate o acord d'Oñate del 29 de juliol de 1617 va ser un tractat secret entre les branques espanyoles i austríaques de la Casa d'Habsburg.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat d'Oñate · Veure més »

Tractat d'Oliwa

Habitació al monestir d'Oliva on es va signar el tractat El Tractat d'Oliva (o Pau d'Oliva; en alemany: Vertrag von Oliva, en polonès: pokój Oliwski, en suec: Freden i Oliva) va ser un tractat de pau signat a la ciutat d'Oliwa (en llatí: Oliva) a prop de Danzig a la Prússia Reial, província de la Mancomunitat polonesolituana, el 3 de maig de 1660 que tancava la Segona Guerra del Nord poc després de la mort de Carles X Gustau de Suècia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat d'Oliwa · Veure més »

Tractat d'Ulm (1647)

El Tractat d'Ulm o Treva d'Ulm (en alemany: Waffenstillstand von Ulm) és un tractat de pau signat a la ciutat d'Ulm el 14 de març de 1647 entre el Regne de França, Suècia i l'Electorat de Baviera.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat d'Ulm (1647) · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de Baden

El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat de Baden · Veure més »

Tractat de Belgrad

El Tractat de Belgrad va ser el tractat segellat el 18 de setembre de 1739, en Belgrad, Sèrbia, per l'Imperi Otomà d'una banda, i pels Habsburg de l'altre.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat de Belgrad · Veure més »

Tractat de Berlín (1742)

El Tractat de Berlín és un tractat internacional signat a la ciutat de Berlín el 28 de juliol de 1742 entre Maria Teresa I d'Àustria i Frederic II de Prússia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat de Berlín (1742) · Veure més »

Tractat de Brömsebro (1645)

El Tractat de Brömsebro, també conegut com a Pau de Brömsebro, fou signat el 13 d'agost de 1645, i finalitzà la Guerra de Torstenson, un conflicte local, que començà el 1643 i fou part de la Guerra dels Trenta Anys, entre Suècia i Dinamarca i Noruega.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat de Brömsebro (1645) · Veure més »

Tractat de Campo Formio

El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat de Campo Formio · Veure més »

Tractat de Chambord

Enric II de França. Maurici de Saxònia. El Tractat de Chambord va ser un tractat signat entre el monarca francès Enric II i els prínceps alemanys, representats per Maurici de Saxònia, el 15 de gener de 1552.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat de Chambord · Veure més »

Tractat de Hubertusburg

Hubertusburg, Wermsdorf El Tractat de Hubertusburg (Frieden von Hubertusburg) va ser signat el 15 de febrer de 1763 a Hubertusburg per Prússia, Àustria i Saxònia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat de Hubertusburg · Veure més »

Tractat de Karlowitz

Europa el 1648 abans del tractat Europa el 1700 després del tractat Polònia abans del tractat Polònia després del tractat El Tractat de Karlowitz o Karlovci fou un acord de pau signat el 26 de gener de 1699 a la ciutat de Sremski Karlovci (serbi: Сремски Карловци, croat: Srijemski Karlovci, alemany: Karlowitz o Carlowitz, turc: Karlofça, hongarès: Karlóca), a l'actual Sèrbia (província de Voivodina) que va posar fi a la Gran Guerra Turca o Guerra Austrootomana de 1683-1697 en la qual els otomans van ser finalment derrotats.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat de Karlowitz · Veure més »

Tractat de Lunéville

El Tractat de Lunéville es va signar el 9 de febrer de 1801 a Lunéville entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic per José Bonaparte i Luis, Comte de Cobentzel, respectivament.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat de Lunéville · Veure més »

Tractat de Madrid (1526)

Carles V, un dels signants del tractat Francesc I, va signar el tractat però més endavant se'n va desdir El Tractat de Madrid, firmat el 14 de gener de 1526, fou un tractat entre l'emperador Carles V i Francesc I de França.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat de Madrid (1526) · Veure més »

Tractat de Nimega

El Tractat o Pau de Nimega (en francès Négotiations de Nimegue o Négotiations de la Paix de Nimègue) foren una sèrie de pactes que es van signar a la fi de la Guerra Francoholandesa el 17 de setembre de 1678, després de la invasió de l'exèrcit de Lluís XIV de França a la República de les Set Províncies Unides.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat de Nimega · Veure més »

Tractat de París (1814)

El Tractat de París (o Primer Tractat de París) va ser signat el 30 de maig de 1814, acabant la guerra entre França i la Sisena Coalició formada pel: Regne Unit, Rússia, Àustria, Suècia, Portugal i Prússia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat de París (1814) · Veure més »

Tractat de Pressburg

El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat de Pressburg · Veure més »

Tractat de Rastatt

El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat de Rastatt · Veure més »

Tractat de Rijswijk

El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Províncies Unides (avui Països Baixos).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat de Rijswijk · Veure més »

Tractat de Sistova

El Tractat de Sistova va acabar la guerra austro-turca de 1788-1791 entre l'Imperi Otomà i l'Arxiducat d'Àustria, i es va signar a Sistova el 4 d'agost de 1791.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat de Sistova · Veure més »

Tractat de Teschen

El Tractat de Teschen signat el 13 de maig de 1779 a Teschen (avui Cieszyn) va posar fi a la Guerra de Successió bavaresa.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat de Teschen · Veure més »

Tractat de Versalles (1756)

El Tractat de Versalles (1756) és un tractat d'ajuda mútua firmat per l'Arxiducat d'Àustria i el Regne de França l'1 de maig de 1756 com a resposta al Tractat de Westminster del mateix any que establia una aliança entre Frederic el Gran del Regne de Prússia i Jordi II del Regne de la Gran Bretanya.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat de Versalles (1756) · Veure més »

Tractat de Viena (1725)

El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat de Viena (1725) · Veure més »

Tractat de Viena (1866)

El Tractat de Viena de 1866 va ser un acord signat el 3 d'octubre i ratificat posteriorment el 12 pel Regne d'Itàlia i l'Imperi Austríac que va concloure les hostilitats de la Tercera Guerra d'Independència Italiana, un teatre concurrent amb la Guerra Austro-Prussiana.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat de Viena (1866) · Veure més »

Tractat de Westminster (1756)

El Tractat de Westminster va ser un tractat internacional de neutralitat signat el 16 de gener de 1756 entre Frederic el Gran del Regne de Prússia i Jordi II del Regne de la Gran Bretanya.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tractat de Westminster (1756) · Veure més »

Transsilvània

Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Transsilvània · Veure més »

Trento

Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Trento · Veure més »

Tres Bisbats

Mapa dels Tres Bisbats l'any 1756, superposant-hi els municipis actuals Els Tres Bisbats (en francès, Trois-Évêchés) és una regió històrica de l'època de l'antic règim francès format per les ciutats imperials lliures de Metz, Toul i Verdun i pels territoris dependents de les seves diòcesis; i que tenia coma capital a la ciutat de Metz.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tres Bisbats · Veure més »

Treva de Niça

La Treva de Niça va ser un tractat signat a Niça entre l'emperador Carles V i Francesc I de França el 18 de juny de 1538 per aturar durant 10 anys els enfrontaments pels territoris italians del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Treva de Niça · Veure més »

Treva dels dotze anys

Imperi de la Monarquia Hispànica Províncies Unides La treva dels dotze anys, també anomenada treva d'Anvers, va ser un tractat signat el 1609 entre la Monarquia Hispànica i les Províncies Unides dels Països Baixos; va suposar una aturada pacífica en la guerra dels Vuitanta Anys que els neerlandesos mantenien contra l'Imperi Espanyol des de 1568 per aconseguir la seva independència política.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Treva dels dotze anys · Veure més »

Treviso

Treviso és una ciutat capital de la província de Treviso a la regió del Vèneto.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Treviso · Veure més »

Tribunal de la Cambra Imperial

El Tribunal de la Cambra Imperial (Reichskammergericht //; en) era el màxim tribunal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Tribunal de la Cambra Imperial · Veure més »

Trieste

Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Trieste · Veure més »

Turcs

Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Turcs · Veure més »

Unió d'Arràs

saqueig d'Anvers (neutrals, reconeixent l'autoritat reial). En verd fort-turquesa territoris presos per Espanya inicialment. En blau la Unió d'Arràs, aliada d'Espanya. En marró fosc el Bisbat de Lieja, aliat d'Espanya. La unió d'Arràs va ser un acord signat el 5 de gener de 1579 a la ciutat d'Arràs pel qual algunes províncies del sud dels Països Baixos reconeixien la sobirania de Felip II en el marc de la Guerra dels vuitanta anys en resposta a la República de Gant, on els calvinistes radicals havien pres la direcció i es va convertir en un reducte d'intolerància envers els catòlics.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Unió d'Arràs · Veure més »

Unió d'Utrecht

Mapa dels Països Baixos, amb la unió d'Utrecht i la d'Arràs (1579) La unió d'Utrecht fou una aliança militar establerta el 23 de gener del 1580 per algunes les províncies dissidents de les Disset Províncies.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Unió d'Utrecht · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Unificació italiana · Veure més »

Universitat

THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Universitat · Veure més »

Valàquia

Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Valàquia · Veure més »

Valtellina

Mapa de la Valtellina Un paisatge de Valtellina Església de Tresivio Valtellina o la Valtelline és una vall dins la Llombardia a Itàlia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Valtellina · Veure més »

Vác

Vác és una ciutat (en hongarès város) la qual es troba al comtat de Pest, a Hongria.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Vác · Veure més »

Vèneto

El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Vèneto · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Venècia · Veure més »

Verdun (Mosa)

Verdun és un municipi francès, situat al departament del Mosa i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Verdun (Mosa) · Veure més »

Vicent Peris

Vicent Peris (Sogorb, 1478- València, 1522) va ser un militar valencià, capità general de l'exèrcit agermanat durant de la revolta de les Germanies del Regne de València.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Vicent Peris · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Viena · Veure més »

Virrei

García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Virrei · Veure més »

Wenzel Anton

Wenzel Anton, Príncep de Kaunitz-Rietberg (en txec: Václav Antonín z Kounic a Rietbergu), Wenzel Anton Fürst von Kaunitz-Rietberg) (1711 –1794) va ser un diplomàtic i un home d'Estat del Sacre Imperi Romanogermànic. El 1764 va ser fet príncep com a Reichfürst von Kaunitz-Rietberg i el 1776 príncep del Regne de Bohèmia. La família Kaunitz era una antiga família de nobles de Bohèmia que descendien del Ducat de Troppau, del castell Slavkov (Austerlitz) de Moràvia. Estudià dret i diplomàcia a Viena, Leipzig i Leyden. L'any 1735, va ser nomenat conseller àulic de l'Imperi (Reichshofrath). El març de 1741, va ser enviat en missió diplomàtica a Florència, Roma, i Torí, i l'agost de 1742 va ser nomenat ambaixador d'Àustria a Torí. Kaunitz va ser de fet cap de governs d'Àustria. El 1748, va ser el representant del Sagrat Imperi Germànic al Congrés d'Aquisgrà que va cloure la Guerra de Successió Austríaca. A contracor va acabar signant el resultant Tractat d'Aquisgrà pel qual Àustria perdia Silèsia. Glatzf Kaunitz també va ser ministre d'afers estrangers (1753-1793) i canceller d'estat. Kaunitz va patrocinar les arts i l'educació.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Wenzel Anton · Veure més »

Westfàlia

Tres entitats amb el nom de Westfàlia, sobreposades sobre les actuals fronteres d'Alemanya: Verd: Regne de Westfàlia (1807-1813)Vermell: Província de Westfàlia (1815-1946)Gris: Rin del Nord-Westfàlia (1946-) Westfàlia (alemany Westfalen) és una regió històrica d'Alemanya situada avui dia entre els estats federals de Rin del Nord-Westfàlia i Baixa Saxònia.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Westfàlia · Veure més »

Wieliczka

Wieliczka és una ciutat de Polònia amb una mica menys de 20.000 habitants, situada a 14 km de Cracòvia i mundialment coneguda per a la seva mina de sal.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Wieliczka · Veure més »

Wismar

Wismar és una ciutat alemanya de l'estat federal de Mecklemburg-Pomerània Occidental, situada al costat del Mar Bàltic, a la badia de Wismar, que gaudeix de la protecció de l'illa de Poel.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Wismar · Veure més »

Wittelsbach

Blasó de l'escut dels Wittelsbach Armes ampliades dels Wittelsbach amb les insígnies reials Els Wittelsbach són una família reial europea i una dinastia alemanya de Baviera.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Wittelsbach · Veure més »

Worms

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Worms · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і Xàtiva · Veure més »

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1 d'agost · Veure més »

1246

El 1246 (MCCXLVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1246 · Veure més »

1273

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1273 · Veure més »

1291

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1291 · Veure més »

1298

; Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1298 · Veure més »

1335

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1335 · Veure més »

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 14 d'octubre · Veure més »

14 de març

El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 14 de març · Veure més »

1422

El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1422 · Veure més »

1452

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1452 · Veure més »

1454

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1454 · Veure més »

1490

Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1490 · Veure més »

1495

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1495 · Veure més »

1499

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1499 · Veure més »

15 de maig

El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 15 de maig · Veure més »

1512

El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1512 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1516 · Veure més »

1519

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1519 · Veure més »

1521

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1521 · Veure més »

1522

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1522 · Veure més »

1523

El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1523 · Veure més »

1526

;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1526 · Veure més »

1527

Saqueig de Roma del 1527.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1527 · Veure més »

1529

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1529 · Veure més »

1530

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1530 · Veure més »

1538

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1538 · Veure més »

1540

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1540 · Veure més »

1542

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1542 · Veure més »

1544

El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1544 · Veure més »

1551

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1551 · Veure més »

1552

El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1552 · Veure més »

1555

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1555 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1556 · Veure més »

1557

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1557 · Veure més »

1558

; Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1558 · Veure més »

1560

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1560 · Veure més »

1565

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1565 · Veure més »

1567

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1567 · Veure més »

1571

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1571 · Veure més »

1576

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1576 · Veure més »

1593

Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1593 · Veure més »

1596

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1596 · Veure més »

1598

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1598 · Veure més »

1609

1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1609 · Veure més »

1618

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1618 · Veure més »

1620

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1620 · Veure més »

1625

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1625 · Veure més »

1626

;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1626 · Veure més »

1629

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1629 · Veure més »

1631

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1631 · Veure més »

1632

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1632 · Veure més »

1634

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1634 · Veure més »

1635

; Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1635 · Veure més »

1637

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1637 · Veure més »

1640

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1640 · Veure més »

1643

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1643 · Veure més »

1646

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1646 · Veure més »

1649

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1649 · Veure més »

1651

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1651 · Veure més »

1652

El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1652 · Veure més »

1655

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1655 · Veure més »

1656

Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1656 · Veure més »

1660

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1660 · Veure més »

1672

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1672 · Veure més »

1678

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1678 · Veure més »

1683

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1683 · Veure més »

1686

; Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1686 · Veure més »

1687

; Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1687 · Veure més »

1697

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1697 · Veure més »

1699

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1699 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1705 · Veure més »

1706

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1706 · Veure més »

1708

;Països catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1708 · Veure més »

1711

;Països catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1711 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1713 · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1714 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1716 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1718 · Veure més »

1736

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1736 · Veure més »

1737

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1737 · Veure més »

1739

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1739 · Veure més »

1740

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1740 · Veure més »

1741

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1741 · Veure més »

1742

El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1742 · Veure més »

1745

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1745 · Veure més »

1748

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1748 · Veure més »

1756

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1756 · Veure més »

1757

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1757 · Veure més »

1765

Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1765 · Veure més »

1779

;Països catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1779 · Veure més »

1781

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1781 · Veure més »

1790

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1790 · Veure més »

1791

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1791 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1792 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1799 · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 18 de juny · Veure més »

1800

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1800 · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1804 · Veure més »

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1805 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1806 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1809 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1813 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1814 · Veure més »

1815

Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1815 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1820 · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1835 · Veure més »

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1849 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1859 · Veure més »

1864

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1864 · Veure més »

1866

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1866 · Veure més »

1867

Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1867 · Veure més »

1871

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1871 · Veure més »

19 de març

El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 19 de març · Veure més »

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1914 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1916 · Veure més »

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 1918 · Veure més »

20 d'abril

El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 20 d'abril · Veure més »

20 d'octubre

El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 20 d'octubre · Veure més »

21 de setembre

El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 21 de setembre · Veure més »

22 d'agost

El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 22 d'agost · Veure més »

24 d'agost

El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 24 d'agost · Veure més »

24 de gener

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 24 de gener · Veure més »

27 d'agost

El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 27 d'agost · Veure més »

27 de juliol

El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 27 de juliol · Veure més »

29 d'agost

El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 29 d'agost · Veure més »

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 29 de setembre · Veure més »

3 de febrer

El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 3 de febrer · Veure més »

4 d'agost

El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 4 d'agost · Veure més »

5 de desembre

El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 5 de desembre · Veure més »

5 de novembre

El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 5 de novembre · Veure més »

6 d'agost

El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 6 d'agost · Veure més »

6 de maig

El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 6 de maig · Veure més »

6 de novembre

El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 6 de novembre · Veure més »

7 de novembre

El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 7 de novembre · Veure més »

9 de desembre

El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 9 de desembre · Veure més »

9 de setembre

El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia dels Habsburg і 9 de setembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

AEIOU, Ausburg, Casa Ausburg, Casa Habsburg, Casa d'Habsburg, Casa d'Àustria, Casa de Austria, Casa dels Habsburg, Casa dels Àustries, Casa d’Habsburg, Casa d’Àustria, Casal d'Habsburg, Dinastia Habsburg, Dinastia dels Àustria, Dinastia dels Àustries, Família Ausburg, Àustries.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant