Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

1298

Índex 1298

; Països Catalans.

40 les relacions: Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca, Adolf I d'Alemanya, Albert I d'Alemanya, Albert II d'Àustria, Alcúdia, Alfons el Franc, Assís, Batalla de Falkirk, Carles de Calàbria, Catedral de Barcelona, Eduard I d'Anglaterra, Elionor d'Anglaterra i de Castella, Elisabet de Caríntia, Felip d'Artois, Fushimi, Gant, Go-Fushimi, Guiu I Montefeltro, Iacopo da Varazze, Jaume el Just, Jaume II de Mallorca, Joan de Pròixida, Llegenda àuria, Llista d'emperadors del Japó, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Pere II de Sicília, Petita Armènia, Regne de Sicília, República de Gènova, República de Venècia, Sacre Imperi Romanogermànic, Setge de Siracusa (1298), Toros III, Tractat d'Argelers, Txitximeques, Vall d'Aran, Vespres Sicilianes, Violant de Polònia, William Wallace (cavaller), 15 de març.

Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca

L'administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca transcorregué entre els anys 1298 i 1313, sota el govern de Jaume II de Mallorca i els primers anys de Sanç I de Mallorca, producte de l’acord de Jaume el Just i Felip el Bell d’encomanar el govern de la vall a un rei neutral mentre es resolia la disputa sobre la seva pertinença a un o altre monarca.

Nou!!: 1298 і Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca · Veure més »

Adolf I d'Alemanya

Adolf I d'Alemanya, Adolf I de Germània o Adolf de Nassau (c. 1255- 2 de juliol de 1298) va ser rei de Germània i dels Romans (1292-98); pertanyia a la família dels Nassau.

Nou!!: 1298 і Adolf I d'Alemanya · Veure més »

Albert I d'Alemanya

Albert I d'Alemanya (en alemany: Albrecht I) (juliol de 1255-1 de maig de 1308) va ser duc d'Àustria i Estíria, i ascendí al tron d'Alemanya que va ocupar des de 1298 fins a la seva mort.

Nou!!: 1298 і Albert I d'Alemanya · Veure més »

Albert II d'Àustria

Albert II d'Àustria (12 de desembre de 1298 – 16 d'agost de 1358), conegut com el Savi o el Coix, fou duc d'Àustria i Estíria i després duc de Caríntia i marcgravi de Carniola.

Nou!!: 1298 і Albert II d'Àustria · Veure més »

Alcúdia

Alcúdia és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523; està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants.

Nou!!: 1298 і Alcúdia · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal (dit també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó), (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: 1298 і Alfons el Franc · Veure més »

Assís

Assís (en italià Assisi) és un municipi italià, situat a la regió d'Úmbria i a la província de Perusa.

Nou!!: 1298 і Assís · Veure més »

Batalla de Falkirk

La Batalla de Falkirk fou un enfrontament de la Primera guerra per la independència d'Escòcia, en la que els anglesos dirigits pel mateix rei Eduard I d'Anglaterra aconseguiren una clara victòria sobre els escocesos.

Nou!!: 1298 і Batalla de Falkirk · Veure més »

Carles de Calàbria

Escut d'armes de Carles de Calàbria Carles de Calàbria (1298 - Nàpols 1328), príncep de Nàpols i duc de Calàbria.

Nou!!: 1298 і Carles de Calàbria · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona.

Nou!!: 1298 і Catedral de Barcelona · Veure més »

Eduard I d'Anglaterra

Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.

Nou!!: 1298 і Eduard I d'Anglaterra · Veure més »

Elionor d'Anglaterra i de Castella

Elionor d'Anglaterra (Windsor, Anglaterra 1269 - Gant, Bèlgica 29 d'agost del 1298), princesa d'Anglaterra i reina consort d'Aragó (1285-1291).

Nou!!: 1298 і Elionor d'Anglaterra i de Castella · Veure més »

Elisabet de Caríntia

Elisabet de Caríntia (1298 Goerz, Àustria - v. 1349), reina consort de Sicília (1337-1342).

Nou!!: 1298 і Elisabet de Caríntia · Veure més »

Felip d'Artois

Felip d'Artois (1269 - 11 de setembre de 1298) fou senyor de Conches-en-Ouche, fill gran de Robert II el Noble, comte d'Artois i d'Amícia de Courtenay.

Nou!!: 1298 і Felip d'Artois · Veure més »

Fushimi

Fushimi —伏 见 天皇, Fushimi-Tennō— 10 de maig del 1265 - 8 d'octubre del 1317) va ser el 92è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió. Va regnar entre el 1287 i el 1298. Abans de ser ascendit al Tron de Crisantem, el seu nom personal (imina) era Príncep Imperial Hirohito (熈 仁 亲王, Hirohito-shinnō). El Príncep Imperial Hirohito va ser nomenat Príncep de la Corona el 1275, com a hereu del seu cosí segon, l'emperador Go-Uda, de la branca Daikakuji-tō. Les maniobres polítiques del seu pare, l'emperador Go-Fukakusa de la branca Jimyōin-tō, van ser la causa d'aquesta decisió. El 1287, després de les pressions de la Cort i del shogunat, l'emperador Go-Uda abdica a favor del seu cosí segon. El Príncep Imperial Hirohito assumeix el tron com l'emperador Fushimi, amb 22 anys. Durant els dos primers anys, les dues branques es van alternar el poder, però en 1289, l'emperador enclaustrat Go-Fukakusa finalitzar el seu regnat, tenint el control directe de l'emperador Fushimi. En aquest mateix any, ell decideix que el seu fill (el futur emperador Go-Fushimi) sigui el Príncep de la Corona, incrementant l'antagonisme dels Daikakuji-tō. El 1290, la família d'Asawara Tameyori intentà assassinar l'emperador. Durant el regnat de l'emperador Fushimi, es va intentar convèncer la noblesa en derrotar el shogunat Kamakura, però no va aconseguir més que l'enfortiment d'aquest. En 1298, l'emperador Fushimi abdica als 33 anys, a favor del seu fill, l'emperador Go-Fushimi. A partir de llavors, l'emperador Fushimi fungí com emperador enclaustrat, però el 1301 és forçat a abdicar juntament amb el seu fill, quan el Daikakuji-tō reprèn el poder i assumeix el tron l'emperador Go-Nijō. En 1308, amb l'ajuda del shogunat, el seu quart fill assumeix el tron com l'emperador Hanazono, i així l'emperador Fushimi es converteix novament en emperador enclaustrat. El pla d'alternar el poder entre les branques Daikakuji i Jimyōin no va resultar reeixit durant el regnat de l'emperador Fushimi, i ambdues branques es barallarien pel tron, causant l'inici de l'Era de les Corts Nord i Sud. En 1317, l'emperador Fushimi mor als 52 anys.

Nou!!: 1298 і Fushimi · Veure més »

Gant

Gant (oficialment en neerlandès Gent i en francès Gand) és la capital de la província de Flandes Oriental a Bèlgica.

Nou!!: 1298 і Gant · Veure més »

Go-Fushimi

L'emperador Go-Fushimi (后 伏 见 天皇, Go-Fushimi-Tennō, 5 d'abril del 1288 - 17 de maig de 1336) va ser el 93è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.

Nou!!: 1298 і Go-Fushimi · Veure més »

Guiu I Montefeltro

Guiu I Montefeltro (1223-1298) va ser fill i successor de Montefeltrano II Montefeltro el 1255 al comtat de Montefeltro, al comtat de Pietrarubbia, i a Urbino.

Nou!!: 1298 і Guiu I Montefeltro · Veure més »

Iacopo da Varazze

Jacopo da Varazze o da Varagine, conegut també en català com a Jaume de Voràgine (Varazze, ca. 1230 - Gènova, 1298 o 99) va ser un frare dominic, arquebisbe de Gènova i conegut com a autor de la Legenda sanctorum o Llegenda àuria una de les obres més conegudes de l'Edat mitjana europea.

Nou!!: 1298 і Iacopo da Varazze · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus; València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: 1298 і Jaume el Just · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 30 de maig 1311), rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1313).

Nou!!: 1298 і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Joan de Pròixida

Joan de Pròixida o Giovanni da Procida (Salern, 1210 - Roma, 1299) fou una de les figures principals de la conspiració que portà a les Vespres Sicilianes (1282) i ajudà a la preparació militar de l'empresa catalana.

Nou!!: 1298 і Joan de Pròixida · Veure més »

Llegenda àuria

La Llegenda àuria (Llatí: Legenda Aurea) de Iacopo da Varazze és una popular col·lecció d'hagiografies o Flos Sanctorum això és, vides de sants, que van ser de gran difusió al final de l'edat mitjana.

Nou!!: 1298 і Llegenda àuria · Veure més »

Llista d'emperadors del Japó

Tot seguit hi ha una llista dels emperadors del Japó.

Nou!!: 1298 і Llista d'emperadors del Japó · Veure més »

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.

Nou!!: 1298 і Monestir de Santa Maria de la Valldigna · Veure més »

Pere II de Sicília

Pere II de Sicília (Calascibbetta, 1304 - ibíd., 15 d'agost de 1342) fou rei de Sicília (1337-1342).

Nou!!: 1298 і Pere II de Sicília · Veure més »

Petita Armènia

Petita Armènia Petita Armènia (Armenia minor) fou el nom d'un territori creat pels romans l'any 35 aC i concedit al rei Polemó del Pont, com a part del Pont.

Nou!!: 1298 і Petita Armènia · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (en sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i que existí entre els segles XII i XIX, moment en el qual passà a integrar-se definitivament en el Regne de les Dues Sicílies.

Nou!!: 1298 і Regne de Sicília · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el segle XI i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: 1298 і República de Gènova · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, i té la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: 1298 і República de Venècia · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: 1298 і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Setge de Siracusa (1298)

El Setge de Siracusa fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Nou!!: 1298 і Setge de Siracusa (1298) · Veure més »

Toros III

Toros III (armeni: Թորոս Երրորդ) (vers 1271- 23 de juliol del 1298)) fou rei d'Armènia Menor o Petita Armènia, fill de Lleó III, que va succeir al seu germà Hethum II quan va abdicar per retirar-se a un monestir el 1293. Al cap de pocs mesos Toros va cridar al seu germà per ajudar en una aliança amb els mongols i el 1294 Hethum va assolir altre cop la corona però Toros III va restar rei associat.

Nou!!: 1298 і Toros III · Veure més »

Tractat d'Argelers

El Tractat d'Argelers fou un tractat signat a la població nord-catalana d'Argelers de la Marenda, de la comarca del Rosselló, l'any 1298 entre Felip IV de França i el comte-rei Jaume el Just.

Nou!!: 1298 і Tractat d'Argelers · Veure més »

Txitximeques

El terme txitximeca (chichimeca) és el nom que els asteques utilitzaven per referir-se als pobles indígenes que habitaven el nord de Mèxic, l'àrea coneguda com l'Aridoamèrica.

Nou!!: 1298 і Txitximeques · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània.

Nou!!: 1298 і Vall d'Aran · Veure més »

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes fou un aixecament popular de l'illa de Sicília contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Nou!!: 1298 і Vespres Sicilianes · Veure més »

Violant de Polònia

Violant d'Hongria Làscaris o Iolanda de Polònia (Esztergom, Hongria, 1235 – Gniezno, Polònia, 11 de juny de 1298) va ser una princesa d'Hongria, monja clarissa, avui venerada com a beata per l'Església catòlica com a beata Iolanda o Elena d'Hongria.

Nou!!: 1298 і Violant de Polònia · Veure més »

William Wallace (cavaller)

Sir William Wallace (Paisley?, 1270 - Londres 23 d'agost de 1305) va ser un cavaller escocès que va liderar la resistència contra l'ocupació anglesa d'Escòcia.

Nou!!: 1298 і William Wallace (cavaller) · Veure més »

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1298 і 15 de març · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »