Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Lorena

Índex Lorena

Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.

245 les relacions: Albert Lebrun, Alemany, Alemanya, Alsàcia, Arnulf de Caríntia, Émile Durkheim, Émile Friant, Émile Gallé, Batalla de Crécy, Batalla de Nancy, Bèlgica, Bernard-Marie Koltès, Brunó de Colònia, Carles de Provença, Carles el Calb, Carles I de Borgonya, Carles II de Lorena, Carles IV de Lorena, Charles Hermite, Charles Messier, Colònia (Alemanya), Comtat d'Anjou, Comtat d'Holanda, Cristina, Dinamarca, Ducat d'Alta Lorena, Ducat de Baixa Lorena, Ducat de Bar, Ducat de Brabant, Ducat de Lorena, Edmond Laguerre, Enciclopèdia Espasa, Erckmann-Chatrian, Escalda, Estanislau I de Polònia, Felip III de Borgonya, Ferri II de Vaudémont, Flandes, Forbach, França Lliure, Franc Comtat, Francès, Francònia, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frísia, Frederic I de Lorena, Gerard I de Lorena, Gerberga, Giulio Raimondo Mazzarino, Gran Ducat de Toscana, ..., Gran Est, Guerra de Borgonya, Guerra de Successió de Polònia, Guerra dels Trenta Anys, Hainaut, Henri Grégoire, Henri Poincaré, Hubert Curien, Imperi, Isabel de Lorena, Jacques Callot, Jean Victor Poncelet, Jean-François Pilâtre de Rozier, Jerusalem, Joana d'Arc, Jules Bastien-Lepage, Jules Ferry, Lleó IX, Lluís el Germànic, Lluís II de França, Lluís III de França, Lluís XIII de França, Lluís XIV de França, Lorenès, Lotari I, Lotari II de Lotaríngia, Luxemburg, Maria Teresa I d'Àustria, Marie Marvingt, Maurice Barrès, Metz, Michel François Platini, Mosa, Mosel·la, Nancy, Nazisme, Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic, Partit Socialista (França), Paul Émile Debraux, Paul Verlaine, Polònia, Producte interior brut, Raymond Poincaré, Regió francesa, Regne de França, Regne de Lotaríngia, Renat I, Renat II de Lorena, Renània-Palatinat, Rin, Rodolf II de Borgonya, Saarland, Toul, Tractat de Frankfurt, Tractat de Meerssen, Tractat de Nimega (1678), Tractat de Rijswijk, Tractat de Viena (1738), Tractat dels Pirineus, Valònia, Verdun (Mosa), Xampanya-Ardenes, Zuentibold, 1002, 1012, 1014, 1023, 1033, 1044, 1048, 1054, 1065, 1088, 1100, 1155, 1186, 1235, 13 de març, 1304, 1306, 1346, 1404, 1405, 1412, 1428, 1429, 1431, 1437, 1475, 1477, 1480, 1483, 1508, 1545, 1552, 1559, 1592, 1600, 1608, 1635, 1659, 1670, 1678, 1682, 1697, 1729, 1730, 1733, 1738, 1750, 1754, 1757, 1770, 1774, 1785, 1788, 1801, 1817, 1822, 1826, 1828, 1831, 1832, 1834, 1835, 1838, 1844, 1846, 1848, 1853, 1854, 1856, 1858, 1859, 1860, 1862, 1863, 1864, 1865, 1867, 1870, 1871, 1875, 1884, 1886, 1890, 1893, 1896, 1899, 1901, 1904, 1909, 1912, 1917, 1922, 1923, 1924, 1925, 1926, 1929, 1930, 1932, 1933, 1934, 1936, 1937, 1939, 1943, 1947, 1948, 1950, 1953, 1956, 1959, 1963, 1966, 1989, 2005, 2006, 855, 869, 870, 879, 895, 900, 911, 921, 923, 939, 944, 953, 954, 964, 965, 976. Ampliar l'índex (195 més) »

Albert Lebrun

Albert Lebrun (Mercy-le-Haut, 29 d'agost de 1871 - París, 6 de març de 1950) fou un polític francès, President de la República francesa del 1932 al 1940, el darrer president de la Tercera República.

Nou!!: Lorena і Albert Lebrun · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Lorena і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Lorena і Alemanya · Veure més »

Alsàcia

Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Lorena і Alsàcia · Veure més »

Arnulf de Caríntia

Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia Carolíngia.

Nou!!: Lorena і Arnulf de Caríntia · Veure més »

Émile Durkheim

David Émile Durkheim neix a Épinal, Lorena (França), el 15 d’abril del 1858 i mor a París (França), el 15 de novembre de 1917.

Nou!!: Lorena і Émile Durkheim · Veure més »

Émile Friant

''Autorretrat'', 1893 Émile Friant (16 d'abril de 1863 - 6 de juny de 1932) va ser un pintor realista francès, que va ser professor d'art de l'École des Beaux-Arts de París.

Nou!!: Lorena і Émile Friant · Veure més »

Émile Gallé

Émile Gallé (Nancy, 4 de maig de 1846 - 23 de setembre de 1904), fou un industrial, mestre vitraller, ebenista i ceramista francès.

Nou!!: Lorena і Émile Gallé · Veure més »

Batalla de Crécy

La batalla de Crécy, que es va lliurar el 26 d'agost del 1346 fou la segona gran batalla de la Guerra dels Cent Anys després del combat naval de Sluys, sent primera batalla terrestre important de la guerra.

Nou!!: Lorena і Batalla de Crécy · Veure més »

Batalla de Nancy

La batalla de Nancy es va lliurar el 5 de gener de 1477, i els seus principals protagonistes, d'una banda, al duc de Borgonya, Carles I de Borgonya i el duc de Lorena, Renat II de Lorena.

Nou!!: Lorena і Batalla de Nancy · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Lorena і Bèlgica · Veure més »

Bernard-Marie Koltès

Bernard-Marie Koltès (Metz, 1948 - París, 1989) fou un dramaturg francès.

Nou!!: Lorena і Bernard-Marie Koltès · Veure més »

Brunó de Colònia

Brunó el Gran o Brunó I (925 – 965) va ser Arquebisbe de Colònia, des del 953 fins a la seva mort, i Duc de Lotaríngia a partir del 954.

Nou!!: Lorena і Brunó de Colònia · Veure més »

Carles de Provença

Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís. Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença Foundation for Medieval Genealogy: (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia Carolíngia.

Nou!!: Lorena і Carles de Provença · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Lorena і Carles el Calb · Veure més »

Carles I de Borgonya

Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).

Nou!!: Lorena і Carles I de Borgonya · Veure més »

Carles II de Lorena

Carles II de Lorena, dit l'Intrepid (1364 - Nancy, 25 de gener de 1431) fou duc de Lorena de 1390 a 1431.

Nou!!: Lorena і Carles II de Lorena · Veure més »

Carles IV de Lorena

Carles de Vaudémont, nascut a Nancy el 5 d'abril de 1604, mort a Bernkastel el 18 de setembre de 1675, va ser duc de Lorena i de Bar en dret de 1625 a 1675 i en fet de 1625 a 1634, el 1641 i de 1659 a 1670, sota el nom de Carles IV.

Nou!!: Lorena і Carles IV de Lorena · Veure més »

Charles Hermite

Charles Hermite (Dieuze, Lorena, 1822 — París, 14 de gener de 1901) va ser un matemàtic francès.

Nou!!: Lorena і Charles Hermite · Veure més »

Charles Messier

Charles Messier (26 de juny de 1730 - 12 d'abril de 1817) va ser un astrònom francès conegut per compilar un catàleg de 110 objectes de l'espai profund (nebuloses i cúmuls d'estels) (els objectes Messier) que porta el seu nom.

Nou!!: Lorena і Charles Messier · Veure més »

Colònia (Alemanya)

Colònia (Köln en alemany; Kölle en kölsch; Keulen en holandès) és una ciutat alemanya a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Nou!!: Lorena і Colònia (Alemanya) · Veure més »

Comtat d'Anjou

El comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al s. IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.

Nou!!: Lorena і Comtat d'Anjou · Veure més »

Comtat d'Holanda

El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del segle XIX a altres províncies.). Per als afers eclèsiastics, el territori depenia del bisbat d'Utrecht.

Nou!!: Lorena і Comtat d'Holanda · Veure més »

Cristina

Cristina és un municipi de la província de Badajoz, a la comunitat autònoma d'Extremadura.

Nou!!: Lorena і Cristina · Veure més »

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark) és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Faroe.

Nou!!: Lorena і Dinamarca · Veure més »

Ducat d'Alta Lorena

El ducat d'Alta Lorena fou una jurisdicció feudal que va sorgir del repartiment del ducat de Lotaríngia el 959 en dos ducats, l'Alta Lorena (o Alta Lotaríngia) i la Baixa Lorena (o Baixa Lotaríngia).

Nou!!: Lorena і Ducat d'Alta Lorena · Veure més »

Ducat de Baixa Lorena

La Baixa Lotaríngia fou un ducat format a partir de la part nord del ducat de Lotaríngia.

Nou!!: Lorena і Ducat de Baixa Lorena · Veure més »

Ducat de Bar

Blasó dels comtes de Bar;d'azur sembrat de creuetes d'or i dos barres d'or El comtat de Bar o Barrois i després ducat de Bar fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Lorena і Ducat de Bar · Veure més »

Ducat de Brabant

Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.

Nou!!: Lorena і Ducat de Brabant · Veure més »

Ducat de Lorena

El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.

Nou!!: Lorena і Ducat de Lorena · Veure més »

Edmond Laguerre

Edmond Nicolas Laguerre (Bar-le-Duc, 9 d'abril de 1834 – Bar-le-Duc, 14 d'agost de 1886) fou un matemàtic francès, membre de l'Acadèmia Francesa (1885).

Nou!!: Lorena і Edmond Laguerre · Veure més »

Enciclopèdia Espasa

3 volums de Enciclopèdia Espasa. Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del segle XX, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del segle XIX.

Nou!!: Lorena і Enciclopèdia Espasa · Veure més »

Erckmann-Chatrian

Woodburytípia d'Erckmann i Chatrian, cap al 1875. Erckmann-Chatrian era el nom amb el qual signaven a mitges les seves obres els dramaturgs i narradors francesos Émile Erckmann (1822-1899) i Alexandre Chatrian (1826-1890).

Nou!!: Lorena і Erckmann-Chatrian · Veure més »

Escalda

L'Escalda (en neerlandès: Schelde, en francès: Escaut, en anglès Scheldt, en llatí Scaldis) és un riu que neix a França prop de Gouy (Aisne).

Nou!!: Lorena і Escalda · Veure més »

Estanislau I de Polònia

Estanislau Leszczyński -en polonès Stanisław Leszczyński- conegut com a Estanislau I de Polònia (Lviv, actualment Ucraïna, 20 d'octubre de 1677 - Lunéville, 23 de febrer de 1766) fou rei de Polònia del 1704 al 1709 i del 1733 al 1736 amb el nom d'Estanislau I. Va presidir la República de les Dues Nacions i va ser Gran Duc de Lituània.

Nou!!: Lorena і Estanislau I de Polònia · Veure més »

Felip III de Borgonya

Felip III de Borgonya el Bo (Dijon 1396 - Bruges 1467), duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).

Nou!!: Lorena і Felip III de Borgonya · Veure més »

Ferri II de Vaudémont

Ferri II de Lorena, nascut cap a 1428, mort a Joinville el 31 d'agost de 1470 fou comte de Vaudémont i senyor de Joinville de 1458 a 1470.

Nou!!: Lorena і Ferri II de Vaudémont · Veure més »

Flandes

Flandes (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Nou!!: Lorena і Flandes · Veure més »

Forbach

Forbach (fràncic lorenès Fuerboch) és una ciutat francesa del departament de Mosel·la, a la regió del Gran Est.

Nou!!: Lorena і Forbach · Veure més »

França Lliure

França Lliure és el nom que es donava a la resistència fundada a Londres pel general De Gaulle després de la crida del 18 de juny de 1940 de qui fou reconegut com a cap dels francesos que continuen la guerra per Winston Churchill durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Lorena і França Lliure · Veure més »

Franc Comtat

El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.

Nou!!: Lorena і Franc Comtat · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Lorena і Francès · Veure més »

Francònia

Escut d'armes de Francònia Francònia és una regió geogràfica i històrica del centre d'Alemanya, tot i que no existeix de forma oficial ni unificada.

Nou!!: Lorena і Francònia · Veure més »

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.

Nou!!: Lorena і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Frísia

Vista de satèl·lit de la badia d'Helgoland (la costa de Frísia) Frísia (en frisó occidental: Fryslân, en frisó septentrional: Fraschlönj, en frisó oriental: Fräislound, en baix saxó: Freesland, en alemany i neerlandès: Friesland, en danès: Frisland) és una regió històrica costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada ''badia d'Helgoland''.

Nou!!: Lorena і Frísia · Veure més »

Frederic I de Lorena

Frederic I o Ferry I (v. 910/915 - 978) va ser comte de Bar i duc d'Alta Lorena.

Nou!!: Lorena і Frederic I de Lorena · Veure més »

Gerard I de Lorena

Gerard d'Alsàcia, V de Metz, I de Lorena (~1030 - 11 d'agost de 1070, Remiremont), fou comte de Metz (1047 -1070) com i duc de l'Alta Lorena (1048-1070) i senyor de Châtenois.

Nou!!: Lorena і Gerard I de Lorena · Veure més »

Gerberga

* Gerberga (filla de Guillem el Sant) (?-834), monja carolíngia filla de Guillem I de Tolosa el Sant.

Nou!!: Lorena і Gerberga · Veure més »

Giulio Raimondo Mazzarino

Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.

Nou!!: Lorena і Giulio Raimondo Mazzarino · Veure més »

Gran Ducat de Toscana

El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.

Nou!!: Lorena і Gran Ducat de Toscana · Veure més »

Gran Est

El Gran Est (en francès Grand Est), és una regió administrativa de França creada després de la reforma territorial de 2014 per la qual es van fusionar les regions històriques d'Alsàcia, de Xampanya-Ardenes i de Lorena.

Nou!!: Lorena і Gran Est · Veure més »

Guerra de Borgonya

La guerra de Borgonya va ser un conflicte entre el ducat de Borgonya i la dinastia Valois, en què es va involucrar l'antiga Confederació Suïssa, que hi tindria un paper decisiu.

Nou!!: Lorena і Guerra de Borgonya · Veure més »

Guerra de Successió de Polònia

La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui anava a succeir a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Lorena і Guerra de Successió de Polònia · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Lorena і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Hainaut

Hainaut (neerlandès Henegouwen, alemany Hennegau, picard Hénau, való Hinnot) és una província de Bèlgica dins de la regió de Valònia.

Nou!!: Lorena і Hainaut · Veure més »

Henri Grégoire

Henri Grégoire (4 de desembre de 1750 - 20 de maig de 1831), conegut també com a Abat Gregori (en francès, Abbé Grégoire), fou un capellà francès, esdevingut bisbe constitucional de Blois durant la Revolució Francesa de la qual en fou un dels dirigents.

Nou!!: Lorena і Henri Grégoire · Veure més »

Henri Poincaré

, matemàtic francès destacat pels seus treballs sobre equacions diferencials i les seves aplicacions a la mecànica celeste.

Nou!!: Lorena і Henri Poincaré · Veure més »

Hubert Curien

Hubert Curien (Cornimont (Vosges), 30 d'octubre de 1924 - Loury, 6 de febrer de 2005), fou físic, Ministre francés de Recerca (1984-1986 i 1988-1993), president del CERN (1994-1996) i primer director de l'Agència Espacial Europea (ESA) (1981-1984).

Nou!!: Lorena і Hubert Curien · Veure més »

Imperi

Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.

Nou!!: Lorena і Imperi · Veure més »

Isabel de Lorena

Isabel de Lorena (1400-Angers el 28 de febrer de 1453) fou duquessa de Lorena (1431-1453), comtessa consort de Provença (1434-1453) i reina consort de Nàpols (1435-1453).

Nou!!: Lorena і Isabel de Lorena · Veure més »

Jacques Callot

Jacques Callot (Nancy 1592 - 1635), fou un gravador i dibuixant francès.

Nou!!: Lorena і Jacques Callot · Veure més »

Jean Victor Poncelet

Jean Victor Poncelet (Metz, 1 de juliol del 1788 - París, 22 de desembre del 1867) va ser un matemàtic francès del segle XIX.

Nou!!: Lorena і Jean Victor Poncelet · Veure més »

Jean-François Pilâtre de Rozier

Primer ascens humà en un globus captiu, 15 d'octubre de 1783. Arribant a una altura de 25 metres, va ser realitzat pel Marquès d'Arlandes i Pilâtre de Rozier. Jean-François Pilâtre de Rozier (Metz, 30 de març de 1754 - Boulogne-sur-Mer, 15 de juny de 1785) va ser un professor de física i química francès i un dels primers pioners de l'aviació.

Nou!!: Lorena і Jean-François Pilâtre de Rozier · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem —en hebreu יְרוּשָׁלַיִם, Yeruixalàyim; en àrab أورشليم القدس, Urxalim al-Quds (lit. «Jerusalem la Santa») o, senzillament, القدس, al-Quds; en llatí Hierosolyma; en grec Ιεροσόλυμα, Ierosólyma, o Ιερουσαλήμ, Ierusalēm—situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Lorena і Jerusalem · Veure més »

Joana d'Arc

Joana d'Arc, també coneguda com a Joana, la donzella d'Orléans –en francès Jeanne, la Pucelle d'Orléans– (Domrémy, ca. 1412 - Rouen, 30 de maig de 1431), fou una mística esdevinguda heroïna i actualment patrona de França, així com santa de l'Església Catòlica.

Nou!!: Lorena і Joana d'Arc · Veure més »

Jules Bastien-Lepage

Jules Bastien-Lepage (Damvillers, 1 de novembre de 1848 – París, 10 de desembre de 1884) va ser un pintor naturalista francès.

Nou!!: Lorena і Jules Bastien-Lepage · Veure més »

Jules Ferry

Jules Ferry (Saint-Dié-des-Vosges, 1832 - París, 1893), apodat "el tonkinès", va ser un polític francès de dretes, centralista i nacionalista.

Nou!!: Lorena і Jules Ferry · Veure més »

Lleó IX

Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a Papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.

Nou!!: Lorena і Lleó IX · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals similar a l'actual Alemanya.

Nou!!: Lorena і Lluís el Germànic · Veure més »

Lluís II de França

Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut (en francès: Louis II le Bègue) (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.

Nou!!: Lorena і Lluís II de França · Veure més »

Lluís III de França

Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).

Nou!!: Lorena і Lluís III de França · Veure més »

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i co-príncep d'Andorra (1610-43).

Nou!!: Lorena і Lluís XIII de França · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a Rei de França i Rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la Dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Lorena і Lluís XIV de França · Veure més »

Lorenès

El lorenès (lorrain a França o gaumais a Bèlgica) és una llengua romànica classificada al grup de les llengües d'oïl.

Nou!!: Lorena і Lorenès · Veure més »

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia Carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Nou!!: Lorena і Lotari I · Veure més »

Lotari II de Lotaríngia

Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.

Nou!!: Lorena і Lotari II de Lotaríngia · Veure més »

Luxemburg

El Gran Ducat de Luxemburg és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Nou!!: Lorena і Luxemburg · Veure més »

Maria Teresa I d'Àustria

Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Lorena і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »

Marie Marvingt

Marie Marvingt, de nom complet Marie Félicie Elisabeth Marvingt (20 de febrer de 1875 – 14 desembre 1963) va ser una atleta, alpinista, pilot i periodista francesa.

Nou!!: Lorena і Marie Marvingt · Veure més »

Maurice Barrès

Maurice Barrès (Charmes, Vosges, 1862 - 1923) va ser un polític, novel·lista i periodista francès antisemita.

Nou!!: Lorena і Maurice Barrès · Veure més »

Metz

Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est.

Nou!!: Lorena і Metz · Veure més »

Michel François Platini

Michel François Platini, conegut com a Michel Platini nascut el 21 de juny de 1955 a Joeuf (França, és un exjugador guanyador en tres ocasions de la Pilota d'Or (1983, 1984 i 1985) i és des del 2007 president de la UEFA actualment sota investigació formal pel comitè d'ètica independent de la FIFA. El 8 d'octubre de 2015 va ser suspès provisionalment per 90 dies a partir de qualsevol activitat relacionada amb el futbol i el seu nom també s'ha relacionat amb l'escàndol del futbol grec del 2005. Michel Platini, Rafał Dutkiewicz, Grzegorz Lato (Breslau, 2009).

Nou!!: Lorena і Michel François Platini · Veure més »

Mosa

El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.

Nou!!: Lorena і Mosa · Veure més »

Mosel·la

Mosel·la (llatí Mosella, alemany Mosel, francès Moselle) és un riu de França i Alemanya, afluent del Rin, amb un curs de 550 km.

Nou!!: Lorena і Mosel·la · Veure més »

Nancy

Nancy és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió de Gran Est.

Nou!!: Lorena і Nancy · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Lorena і Nazisme · Veure més »

Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Nou!!: Lorena і Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic · Veure més »

Partit Socialista (França)

El Partit Socialista (Parti Socialiste en francès) és un partit polític francès d'esquerres, membre del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista.

Nou!!: Lorena і Partit Socialista (França) · Veure més »

Paul Émile Debraux

Paul Émile Debraux (Ancerville, Lorena, 30 d'agost de 1796 - París, 12 de febrer de 1831) fou un chansonier francès.

Nou!!: Lorena і Paul Émile Debraux · Veure més »

Paul Verlaine

Paul Verlaine (Metz, 30 de març del 1844 - París, 8 de gener del 1896), fou un poeta francès.

Nou!!: Lorena і Paul Verlaine · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Lorena і Polònia · Veure més »

Producte interior brut

Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.

Nou!!: Lorena і Producte interior brut · Veure més »

Raymond Poincaré

'''Raymond Poincaré''' Raymond Poincaré (Bar-le-Duc, Mosa (Lorena), 20 d'agost, 1860 – París 15 d'octubre, 1934) fou un polític francès que fou Primer ministre de França cinc cops i President de la República francesa del 1913 al 1920.

Nou!!: Lorena і Raymond Poincaré · Veure més »

Regió francesa

La divisió administrativa de primer ordre a França és la regió, que se subdivideix al seu torn en 101 departaments.

Nou!!: Lorena і Regió francesa · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana (s. IX) i l'edat moderna (final del s. XVIII) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Lorena і Regne de França · Veure més »

Regne de Lotaríngia

El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnét de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.

Nou!!: Lorena і Regne de Lotaríngia · Veure més »

Renat I

Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I dit el Bo - en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn - (Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou Duc de Lorena (1431 – 1453), Comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), Rei de Nàpols (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i Comte de Barcelona (1466 – 1472).

Nou!!: Lorena і Renat I · Veure més »

Renat II de Lorena

Renat II de Lorena (2 de maig de 1451 - Fains-Véel, 10 de desembre de 1508) va ser duc de Lorena a partir de 1470.

Nou!!: Lorena і Renat II de Lorena · Veure més »

Renània-Palatinat

Renània-Palatinat (en alemany: Rheinland-Pfalz) és un dels 16 Bundesländer d'Alemanya.

Nou!!: Lorena і Renània-Palatinat · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Lorena і Rin · Veure més »

Rodolf II de Borgonya

Rodolf II de Borgonya (880 - 937) fou rei de la Borgonya Transjurana (912-937), rei de la Borgonya Cisjurana amb Provença (934-937) i rei d'Itàlia (922-926).

Nou!!: Lorena і Rodolf II de Borgonya · Veure més »

Saarland

Saarland (en alemany) és un dels 16 estats federats que formen Alemanya.

Nou!!: Lorena і Saarland · Veure més »

Toul

Toul és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Lorena і Toul · Veure més »

Tractat de Frankfurt

El Tractat de Frankfurt, signat el 10 de maig de 1871, és el tractat de pau entre França i Prússia que, oficialment, posà fi a la guerra francoprussiana.

Nou!!: Lorena і Tractat de Frankfurt · Veure més »

Tractat de Meerssen

Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.

Nou!!: Lorena і Tractat de Meerssen · Veure més »

Tractat de Nimega (1678)

Edició impresa del Tractat de Nimega publicada en 1679 El Tractat de Nimega o Pau de Nimega (en francès: Négotiations de Nimegue o Négotiations de la Paix de Nimègue) és una sèrie de pactes que es van signar a la fi de la guerra francoholandesa el 17 de setembre de 1678, després de la invasió de l'exèrcit de Lluís XIV de França a la República de les Set Províncies Unides.

Nou!!: Lorena і Tractat de Nimega (1678) · Veure més »

Tractat de Rijswijk

Obelisc rememorant el '''Tractat de Rijswijk''' El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Províncies Unides (avui Països Baixos).

Nou!!: Lorena і Tractat de Rijswijk · Veure més »

Tractat de Viena (1738)

El Tractat de Viena o Pau de Viena va ser signat el 18 de novembre de 1738 i va posar fi a la Guerra de Successió Polonesa.

Nou!!: Lorena і Tractat de Viena (1738) · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, als límits del País Basc Nord), tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Lorena і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Valònia

La Valònia (en francès Wallonie, alemany: Wallonien,neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.

Nou!!: Lorena і Valònia · Veure més »

Verdun (Mosa)

Verdun és un municipi francès, situat al departament del Mosa i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Lorena і Verdun (Mosa) · Veure més »

Xampanya-Ardenes

Xampanya-Ardenes (Champagne-Ardenne en francès) és una antiga regió de França, actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Lorena і Xampanya-Ardenes · Veure més »

Zuentibold

Zwentibold (Zuentibold, Suentibold) (870/ 871 - 13 o 30 d'agost de 900) fou rei de Lotaríngia de 895 a 900.

Nou!!: Lorena і Zuentibold · Veure més »

1002

L'any 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del segle XI, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.

Nou!!: Lorena і 1002 · Veure més »

1012

L'any 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al segle XI i per tant a la plena edat mitjana.

Nou!!: Lorena і 1012 · Veure més »

1014

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1014 · Veure més »

1023

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1023 · Veure més »

1033

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1033 · Veure més »

1044

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1044 · Veure més »

1048

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Lorena і 1048 · Veure més »

1054

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1054 · Veure més »

1065

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1065 · Veure més »

1088

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1088 · Veure més »

1100

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1100 · Veure més »

1155

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1155 · Veure més »

1186

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1186 · Veure més »

1235

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1235 · Veure més »

13 de març

El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lorena і 13 de març · Veure més »

1304

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Lorena і 1304 · Veure més »

1306

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1306 · Veure més »

1346

Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1346 · Veure més »

1404

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1404 · Veure més »

1405

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1405 · Veure més »

1412

L'any 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Lorena і 1412 · Veure més »

1428

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1428 · Veure més »

1429

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1429 · Veure més »

1431

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1431 · Veure més »

1437

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1437 · Veure més »

1475

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Lorena і 1475 · Veure més »

1477

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1477 · Veure més »

1480

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Lorena і 1480 · Veure més »

1483

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Lorena і 1483 · Veure més »

1508

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1508 · Veure més »

1545

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1545 · Veure més »

1552

L'any 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Lorena і 1552 · Veure més »

1559

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1559 · Veure més »

1592

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1592 · Veure més »

1600

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Lorena і 1600 · Veure més »

1608

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Lorena і 1608 · Veure més »

1635

; Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1635 · Veure més »

1659

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1659 · Veure més »

1670

Categoria:Dècada del 1670 Categoria:Anys del segle XVII.

Nou!!: Lorena і 1670 · Veure més »

1678

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Lorena і 1678 · Veure més »

1682

Pere I de Rússia.

Nou!!: Lorena і 1682 · Veure més »

1697

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1697 · Veure més »

1729

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Lorena і 1729 · Veure més »

1730

;Països catalans.

Nou!!: Lorena і 1730 · Veure més »

1733

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1733 · Veure més »

1738

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Lorena і 1738 · Veure més »

1750

Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Lorena і 1750 · Veure més »

1754

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Lorena і 1754 · Veure més »

1757

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Lorena і 1757 · Veure més »

1770

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Lorena і 1770 · Veure més »

1774

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Lorena і 1774 · Veure més »

1785

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1785 · Veure més »

1788

Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Lorena і 1788 · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1801 · Veure més »

1817

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Lorena і 1817 · Veure més »

1822

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1822 · Veure més »

1826

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1826 · Veure més »

1828

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1828 · Veure més »

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Lorena і 1831 · Veure més »

1832

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1832 · Veure més »

1834

;Països catalans.

Nou!!: Lorena і 1834 · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1835 · Veure més »

1838

centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.

Nou!!: Lorena і 1838 · Veure més »

1844

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1844 · Veure més »

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Lorena і 1846 · Veure més »

1848

'''La Benedicció del tren''', (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1848 · Veure més »

1853

;Països Catalans: 23 d'abril - Barcelona: Fundació de l'Orfeó Barcelonès, primer orfeó de l'Estat Espanyol.

Nou!!: Lorena і 1853 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1854 · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1856 · Veure més »

1858

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 1858 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1859 · Veure més »

1860

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Lorena і 1860 · Veure més »

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, Barcelona.

Nou!!: Lorena і 1862 · Veure més »

1863

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1863 · Veure més »

1864

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1864 · Veure més »

1865

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Lorena і 1865 · Veure més »

1867

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1867 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1870 · Veure més »

1871

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1871 · Veure més »

1875

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1875 · Veure més »

1884

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Lorena і 1884 · Veure més »

1886

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1886 · Veure més »

1890

Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.

Nou!!: Lorena і 1890 · Veure més »

1893

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1893 · Veure més »

1896

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1896 · Veure més »

1899

;Països catalans.

Nou!!: Lorena і 1899 · Veure més »

1901

209x209px;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1901 · Veure més »

1904

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1904 · Veure més »

1909

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1909 · Veure més »

1912

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1912 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1917 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1922 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1923 · Veure més »

1924

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1924 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Lorena і 1925 · Veure més »

1926

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1926 · Veure més »

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1929 · Veure més »

1930

Terrassa, el raval de Montserrat, el '''1930'''.

Nou!!: Lorena і 1930 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1932 · Veure més »

1933

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1933 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1934 · Veure més »

1936

;Països Catalans: Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Lorena і 1936 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Billet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: Lorena і 1937 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Lorena і 1939 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1943 · Veure més »

1947

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1947 · Veure més »

1948

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Lorena і 1948 · Veure més »

1950

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Lorena і 1950 · Veure més »

1953

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Lorena і 1953 · Veure més »

1956

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1956 · Veure més »

1959

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1959 · Veure més »

1963

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1963 · Veure més »

1966

;Catalunya.

Nou!!: Lorena і 1966 · Veure més »

1989

;Països Catalans.

Nou!!: Lorena і 1989 · Veure més »

2005

Llibertat al món el 2005 segons la Freedom House.

Nou!!: Lorena і 2005 · Veure més »

2006

L'any 2006 fou declarat lAny internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Lorena і 2006 · Veure més »

855

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 855 · Veure més »

869

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 869 · Veure més »

870

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 870 · Veure més »

879

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 879 · Veure més »

895

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 895 · Veure més »

900

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 900 · Veure més »

911

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 911 · Veure més »

921

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 921 · Veure més »

923

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 923 · Veure més »

939

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 939 · Veure més »

944

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 944 · Veure més »

953

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 953 · Veure més »

954

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 954 · Veure més »

964

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 964 · Veure més »

965

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 965 · Veure més »

976

Sense descripció.

Nou!!: Lorena і 976 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Lorraine, Regió de Lorena.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »