Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

1800

Índex 1800

;Països Catalans.

62 les relacions: Alemanya, Alessandria, Alessandro Volta, Àustria, Barcelona, Batalla de Hohenlinden, Batalla de Marengo, Baviera, Bolivia, Can Cots (Guixers), Classicisme, Compositor, Copenhaguen, Corrent elèctric, Costa Rica, Dinamarca, Electorat de Baviera, Emil Aarestrup, Ernst Friedrich Roesler, Estats Units d'Amèrica, Guerres de la Revolució Francesa, Guixers, Hohenlinden, Ievstignei Fomín, Imperi Espanyol, Itàlia, Joan Güell i Ferrer, La Paz, Louise Rogée, Louisiana, Malta, Marengo, Millard Fillmore, Napoleó Bonaparte, Nova York, Palau Reial de La Granja de San Ildefonso, Piemont, Pius VII, President dels Estats Units, Primera República Francesa, Província de Segòvia, Revolució Francesa, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Petersburg, Segona Coalició, Setge de Malta (1798–1800), Torredembarra, Tractat de Sant Ildefons (1800), Viena, 1 d'octubre, ..., 1 de desembre, 1 de maig, 14 de juny, 16 de juliol, 1845, 20 de març, 27 d'abril, 3 de desembre, 3 de març, 4 de desembre, 4 de setembre, 7 de gener. Ampliar l'índex (12 més) »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: 1800 і Alemanya · Veure més »

Alessandria

* Alessandria (municipi del Piemont), municipi a la regió del Piemont i a la província d'Alessandria (Itàlia).

Nou!!: 1800 і Alessandria · Veure més »

Alessandro Volta

Alessandro Giuseppe Antonio Anastasio Volta, o senzillament Alessandro Volta (Como, Llombardia, 18 de febrer de 1745 - 5 de març de 1827), fou un físic italià, conegut pel descobriment i aïllament del gas metà, i la invenció de la primera bateria elèctrica, la pila voltaica; va demostrar que l'electricitat podria ser generada químicament i així negà la teoria prevalent a l'època que l'electricitat només podia ser generada pels éssers vius.

Nou!!: 1800 і Alessandro Volta · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: 1800 і Àustria · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: 1800 і Barcelona · Veure més »

Batalla de Hohenlinden

La Batalla de Hohenlinden va tenir lloc el 3 de desembre de 1800 durant les guerres revolucionàries franceses.

Nou!!: 1800 і Batalla de Hohenlinden · Veure més »

Batalla de Marengo

La batalla de Marengo fou lliurada al Piemont, a la plana entre les viles actuals de Spinetta Marengo (en piamontès La Spinëta) i Castelceriolo (en piamontès Castesirió), properes a la ciutat d'Alessandria, el 14 de juny del 1800, en el marc de la Guerra de la Segona Coalició.

Nou!!: 1800 і Batalla de Marengo · Veure més »

Baviera

LEstat lliure de Baviera (en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels 16 Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: 1800 і Baviera · Veure més »

Bolivia

* Bolívia o Bolivia, estat a l'Amèrica del Sud.

Nou!!: 1800 і Bolivia · Veure més »

Can Cots (Guixers)

Can Cots és una masia situada al municipi de Guixers a la comarca del Solsonès construïda aproximadament pel 1800.

Nou!!: 1800 і Can Cots (Guixers) · Veure més »

Classicisme

Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.

Nou!!: 1800 і Classicisme · Veure més »

Compositor

Un compositor és algú que compon música, és a dir, que forma un tot reunint o combinant diversos elements musicals.

Nou!!: 1800 і Compositor · Veure més »

Copenhaguen

Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.

Nou!!: 1800 і Copenhaguen · Veure més »

Corrent elèctric

El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.

Nou!!: 1800 і Corrent elèctric · Veure més »

Costa Rica

Costa Rica és una república de l'Amèrica Central, que limita al nord amb Nicaragua, a l'est amb el mar Carib, al sud-est amb Panamà i al sud i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: 1800 і Costa Rica · Veure més »

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark) és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Faroe.

Nou!!: 1800 і Dinamarca · Veure més »

Electorat de Baviera

L'Electorat de Baviera va ser un electorat independent hereditari del Sacre Imperi Romanogermànic de 1623 a 1806, quan va ser succeït pel Regne de Baviera.

Nou!!: 1800 і Electorat de Baviera · Veure més »

Emil Aarestrup

Carl Ludvig Emil Aarestrup (Copenhaguen, 4 de desembre de 1800 – Odense, 21 de juliol de 1856) fou un poeta danès.

Nou!!: 1800 і Emil Aarestrup · Veure més »

Ernst Friedrich Roesler

Ernst Friedrich Roesler (Rastenberg, Weimar, 1748 - 1800) fou un organista alemany.

Nou!!: 1800 і Ernst Friedrich Roesler · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: 1800 і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Guerres de la Revolució Francesa

Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.

Nou!!: 1800 і Guerres de la Revolució Francesa · Veure més »

Guixers

Guixers és un municipi de la comarca del Solsonès, amb capital a la Casa Nova de Valls i, alhora, una de les 7 entitats de població o pobles que hi ha al municipi.

Nou!!: 1800 і Guixers · Veure més »

Hohenlinden

Hohenlinden (també coneguda com a Linden o Healin) és una població de Baviera, Alemanya, al districte d'Ebersberg.

Nou!!: 1800 і Hohenlinden · Veure més »

Ievstignei Fomín

Ievstignei Ipàtievitx Fomín, Евстигне́й Ипа́тьевич Фоми́н - (Sant Petersburg, 16 d'agost de 1761 – Sant Petersburg, 27 d'abril de 1800) fou un compositor rus del classicisme.

Nou!!: 1800 і Ievstignei Fomín · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà) L'Imperi Espanyol fou al conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: 1800 і Imperi Espanyol · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: 1800 і Itàlia · Veure més »

Joan Güell i Ferrer

Joan Güell i Ferrer (Torredembarra, 3 de març de 1800 – Barcelona, 29 de novembre de 1872) fou un economista, marxant d'esclaus i industrial català.

Nou!!: 1800 і Joan Güell i Ferrer · Veure més »

La Paz

La Paz és la capital administrativa de Bolívia, i també la capital del departament de La Paz.

Nou!!: 1800 і La Paz · Veure més »

Louise Rogée

Louise Rogée coneguda amb el cognom del seu espòs von Holtei (1800-1825) va ser una actriu alemanya.

Nou!!: 1800 і Louise Rogée · Veure més »

Louisiana

Louisiana (del francès Louisiane) és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud del país.

Nou!!: 1800 і Louisiana · Veure més »

Malta

* Toponímia.

Nou!!: 1800 і Malta · Veure més »

Marengo

* Marengo (Illinois).

Nou!!: 1800 і Marengo · Veure més »

Millard Fillmore

Millard Fillmore (pronunciat /ˈmɪlɚd ˈfɪlmɔər/; 7 de gener del 1800 – 8 de març del 1874) va ser el tretzè president dels Estats Units.

Nou!!: 1800 і Millard Fillmore · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: 1800 і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nova York

Nova York (en anglès i oficialment New York City) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.

Nou!!: 1800 і Nova York · Veure més »

Palau Reial de La Granja de San Ildefonso

El Palau Reial de La Granja de San Ildefonso és una de les residències de la Família Reial Espanyola.

Nou!!: 1800 і Palau Reial de La Granja de San Ildefonso · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: 1800 і Piemont · Veure més »

Pius VII

Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i Papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.

Nou!!: 1800 і Pius VII · Veure més »

President dels Estats Units

El president dels Estats Units és el cap d'Estat i el cap de govern dels Estats Units d'Amèrica i és el funcionari polític amb el rang més elevat del país.

Nou!!: 1800 і President dels Estats Units · Veure més »

Primera República Francesa

La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.

Nou!!: 1800 і Primera República Francesa · Veure més »

Província de Segòvia

La província de Segòvia es troba a Castella i Lleó, la capital de la qual és la ciutat homònima.

Nou!!: 1800 і Província de Segòvia · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: 1800 і Revolució Francesa · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: 1800 і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, "ciutat de Sant Pere" en alemany), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans coneguda com a Leningrad (Ленинград, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Nevà, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.

Nou!!: 1800 і Sant Petersburg · Veure més »

Segona Coalició

Es coneix com Segona Coalició (1798 - 1800) al segon esforç combinat de múltiples països europeus per contenir a la Revolució francesa.

Nou!!: 1800 і Segona Coalició · Veure més »

Setge de Malta (1798–1800)

El Setge de Malta (L-Imblokk tal-Franċiżi en maltès) va ser un bloqueig de dos anys del destacament francès a Valletta, la capital de l'Illa de Malta, entre 1798 i 1800.

Nou!!: 1800 і Setge de Malta (1798–1800) · Veure més »

Torredembarra

Torredembarra és una vila i municipi costaner a la comarca del Tarragonès.

Nou!!: 1800 і Torredembarra · Veure més »

Tractat de Sant Ildefons (1800)

El tractat de Sant Ildefons de 1800 i el tractat d'Aranjuez de 1801 van ser dos acords secrets signats entre Espanya i França en el transcurs de les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: 1800 і Tractat de Sant Ildefons (1800) · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: 1800 і Viena · Veure més »

1 d'octubre

L'1 d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1800 і 1 d'octubre · Veure més »

1 de desembre

L'1 de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1800 і 1 de desembre · Veure més »

1 de maig

L'1 de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1800 і 1 de maig · Veure més »

14 de juny

El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1800 і 14 de juny · Veure més »

16 de juliol

El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1800 і 16 de juliol · Veure més »

1845

Sense descripció.

Nou!!: 1800 і 1845 · Veure més »

20 de març

El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1800 і 20 de març · Veure més »

27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1800 і 27 d'abril · Veure més »

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1800 і 3 de desembre · Veure més »

3 de març

El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1800 і 3 de març · Veure més »

4 de desembre

El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1800 і 4 de desembre · Veure més »

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1800 і 4 de setembre · Veure més »

7 de gener

El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1800 і 7 de gener · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »