Accés més ràpid que el navegador!
56 les relacions: Agnès de Borgonya, Artois, Borgonya, Bruges, Brussel·les, Carles de Valois, duc de Berry, Carles I de Borbó, Carles I de Borgonya, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Holanda, Comtat de Flandes, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Valois, Disset Províncies, Duc, Ducat de Bar, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Limburg, Ducat de Lorena, Emperador, Felip I de Castella, Felip III de Borgonya, Ferran el Catòlic, Filibert II de Savoia, Franc Comtat, Gant, Isabel de Portugal i de Lancaster, Joan d'Aragó (príncep d'Astúries), Joan el Sense Fe, Joana I de Castella, Llista de reis de Castella, Lluís IX de França, Lluís XI de França, Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia), Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Nicolau I de Lorena, Països Baixos, Papa Pau II, Picardia, 10 de febrer, 13 de febrer, 1457, 1462, 1469, 1477, 1478, 1480, 1482, 1496, ..., 1497, 1501, 1506, 1530, 18 d'agost, 27 de març. Ampliar l'índex (6 més) »
Agnès de Borgonya
Agnès de Borgonya (1407 – 1 de desembre de 1476) fou filla de Joan Sense Por, duc de Borgonya, comte de Nevers, de Borgonya i de Flandes, i de Margarida de Baviera.
Nou!!: Maria de Borgonya і Agnès de Borgonya · Veure més »
Artois
Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Nou!!: Maria de Borgonya і Artois · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Maria de Borgonya і Borgonya · Veure més »
Bruges
Bruges (en neerlandès i oficialment, Brugge) és la capital de la província belga de Flandes occidental.
Nou!!: Maria de Borgonya і Bruges · Veure més »
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Nou!!: Maria de Borgonya і Brussel·les · Veure més »
Carles de Valois, duc de Berry
Carles de Valois (26 de desembre de 1446 - 24 de maig de 1472) va ser fill de Carles VII, Rei de França i Maria d'Anjou.
Nou!!: Maria de Borgonya і Carles de Valois, duc de Berry · Veure més »
Carles I de Borbó
Carles I de Borbó, nascut el 1401, mort el 4 de desembre de 1456 al castell de Moulins, fou duc de Borbó i d'Alvèrnia de 1434 a 1456.
Nou!!: Maria de Borgonya і Carles I de Borbó · Veure més »
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Nou!!: Maria de Borgonya і Carles I de Borgonya · Veure més »
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Nou!!: Maria de Borgonya і Comtat d'Hainaut · Veure més »
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Nou!!: Maria de Borgonya і Comtat d'Holanda · Veure més »
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Nou!!: Maria de Borgonya і Comtat de Flandes · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Maria de Borgonya і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dinastia Valois
La dinastia Valois és una branca de la Dinastia Capet que va governar el Regne de França entre els anys 1328 i 1589, el Regne de Polònia entre el 1573 i 1574 i el Ducat de Borgonya entre el 1363 i 1477.
Nou!!: Maria de Borgonya і Dinastia Valois · Veure més »
Disset Províncies
Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del al XVI també anomenats Països Baixos.
Nou!!: Maria de Borgonya і Disset Províncies · Veure més »
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Nou!!: Maria de Borgonya і Duc · Veure més »
Ducat de Bar
El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Maria de Borgonya і Ducat de Bar · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Maria de Borgonya і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Maria de Borgonya і Ducat de Brabant · Veure més »
Ducat de Limburg
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Nou!!: Maria de Borgonya і Ducat de Limburg · Veure més »
Ducat de Lorena
El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.
Nou!!: Maria de Borgonya і Ducat de Lorena · Veure més »
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Nou!!: Maria de Borgonya і Emperador · Veure més »
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Nou!!: Maria de Borgonya і Felip I de Castella · Veure més »
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Nou!!: Maria de Borgonya і Felip III de Borgonya · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Maria de Borgonya і Ferran el Catòlic · Veure més »
Filibert II de Savoia
Filibert II de Savoia, anomenat el Bell, (Pont-d'Ain, Savoia 1480 - íd. 1504) fou el duc de Savoia entre 1497 i 1504.
Nou!!: Maria de Borgonya і Filibert II de Savoia · Veure més »
Franc Comtat
El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.
Nou!!: Maria de Borgonya і Franc Comtat · Veure més »
Gant
Gant (oficialment i en Gent; en Gand) és la capital de la província de Flandes Oriental (Bèlgica).
Nou!!: Maria de Borgonya і Gant · Veure més »
Isabel de Portugal i de Lancaster
Isabel de Portugal i de Lancaster, també dita Isabel de Portugal o Isabel d'Avís,(Évora, 1397 - Dijon, 1471) fou infanta de Portugal i duquessa consort de Borgonya (1430-1467).
Nou!!: Maria de Borgonya і Isabel de Portugal i de Lancaster · Veure més »
Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)
Joan d'Aragó (Sevilla, 30 de juny de 1478 - Salamanca, 4 d'octubre de 1497) va ser un infant d'Aragó i de Castella, únic fill mascle dels Reis Catòlics, esdevingut hereu dels seus regnes.
Nou!!: Maria de Borgonya і Joan d'Aragó (príncep d'Astúries) · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Maria de Borgonya і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Nou!!: Maria de Borgonya і Joana I de Castella · Veure més »
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Nou!!: Maria de Borgonya і Llista de reis de Castella · Veure més »
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Nou!!: Maria de Borgonya і Lluís IX de França · Veure més »
Lluís XI de França
Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.
Nou!!: Maria de Borgonya і Lluís XI de França · Veure més »
Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)
Imatge de Margarida d'Habsburg, pintada pel Mestre de Moulins vers el 1490. Margarida d'Àustria o Margarida d'Habsburg (Brussel·les, Països Baixos borgonyons 10 de gener de 1480 - Mechelen –o Malines–, 1 de desembre de 1530) fou una princesa borgonyona, filla de l'emperador Maximilià I d'Àustria, duquessa consort de Savoia, comtessa consort de Ginebra i titular de Charlorais.
Nou!!: Maria de Borgonya і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) · Veure més »
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Maria de Borgonya і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Nicolau I de Lorena
Nicolau I de Lorena-Anjou, duc de Lorena (1470- 1473), nascut i mort a Nancy (1448- 1473) fou el fill de Joan II de Lorena-anjou, Duc De Lorraine, i de Marie de Bourbon.
Nou!!: Maria de Borgonya і Nicolau I de Lorena · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Maria de Borgonya і Països Baixos · Veure més »
Papa Pau II
Pau II (Venècia, 23 de febrer de 1417 - Roma, 26 de juliol de 1471) fou un papa de Roma.
Nou!!: Maria de Borgonya і Papa Pau II · Veure més »
Picardia
La Picardia (Picardie en francès) fou una regió francesa, amb caràcter administratiu a l'estat francès, situada al nord de la França europea.
Nou!!: Maria de Borgonya і Picardia · Veure més »
10 de febrer
El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Maria de Borgonya і 10 de febrer · Veure més »
13 de febrer
El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Maria de Borgonya і 13 de febrer · Veure més »
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Maria de Borgonya і 1457 · Veure més »
1462
; Països Catalans.
Nou!!: Maria de Borgonya і 1462 · Veure més »
1469
(Brescia.
Nou!!: Maria de Borgonya і 1469 · Veure més »
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Maria de Borgonya і 1477 · Veure més »
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Maria de Borgonya і 1478 · Veure més »
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Maria de Borgonya і 1480 · Veure més »
1482
Països Catalans.
Nou!!: Maria de Borgonya і 1482 · Veure més »
1496
''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.
Nou!!: Maria de Borgonya і 1496 · Veure més »
1497
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Maria de Borgonya і 1497 · Veure més »
1501
Sense descripció.
Nou!!: Maria de Borgonya і 1501 · Veure més »
1506
;Països Catalans.
Nou!!: Maria de Borgonya і 1506 · Veure més »
1530
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Maria de Borgonya і 1530 · Veure més »
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maria de Borgonya і 18 d'agost · Veure més »
27 de març
El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maria de Borgonya і 27 de març · Veure més »
