Taula de continguts
74 les relacions: Albert II d'Alemanya, Anna de Baviera, Antoni de Borgonya, Arquebisbat de Cambrai, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbat de Trèveris, Artur III de Bretanya, Bisbat de Laon, Bisbat de Metz, Bona de Luxemburg, Carles I d'Hongria, Carles IV de França, Carles IV del Maine, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Holanda, Comtat de Flandes, Comtat de Ligny, Comtat de Luxemburg, Comtat de Namur, Comtat de Soissons, Comtat de Vaudémont, Comtat del Maine, Dinastia dels Habsburg, Dourlers, Ducat de Baviera, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Bretanya, Ducat de Limburg, Ducat de Luxemburg, Durbuy, Eduard IV d'Anglaterra, Elisabet de Görlitz, Elisabet de Luxemburg (regent d'Hongria), Elisabet Woodville, Enric II de Wittelsbach, Enric V de Luxemburg, Enric VI de Luxemburg, Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Ermesinda I de Luxemburg, Estíria, Felip II de Borgonya, Guisa, Guiu I de Flandes, Joan de Gant, Joan el Cec, Joan I d'Hainaut, Joan II de França, ... Ampliar l'índex (24 més) »
- Història de Luxemburg
Albert II d'Alemanya
Albert II d'Habsburg, I de Bohèmia, V d'Àustria, i II d'Alemanya (10 d'agost de 1397-27 d'octubre de 1439) va ser arxiduc d'Àustria des de 1404, i des de 1438, rei d'Alemanya, d'Hongria i de Bohèmia, i duc de Luxemburg.
Veure Casa de Luxemburg і Albert II d'Alemanya
Anna de Baviera
Anna Enriqueta Julia de Baviera - Anna Henrietta Julia von Wittelsbach, Anne Henriette Julie de Wittelsbach - (París, 13 de març de 1648 - ibídem, 23 de febrer de 1723) fou una princesa palatina, el 1708 va heretar el principat d'Arches, l'actual Departament de les Ardenes, en morir el seu cosí Carles Ferran III, el darrer duc de Màntua.
Veure Casa de Luxemburg і Anna de Baviera
Antoni de Borgonya
Dominis borgonyons Antoni de Borgonya (també apareix com Antoni de Brabant i Antoni de Valois, nascut l'agost de 1384, va morir el 25 d'octubre de 1415 a Agincourt), fou comte de Rethel (1393-1406), duc de Brabant, de Limburg i de Lothier (1406-1415), fill del Felip el Bo, duc de Borgonya, i Margarida III de Flandes, comtessa de Flandes, Nevers i Rethel, era també el germà de Joan Sense Por.
Veure Casa de Luxemburg і Antoni de Borgonya
Arquebisbat de Cambrai
L'arquebisbat de Cambrai o arxidiòcesi de Cambrai és una de les divisions administratives de l'església catòlica centrada en la ciutat de Cambrai (Departament del Nord, França).
Veure Casa de Luxemburg і Arquebisbat de Cambrai
Arquebisbat de Magúncia
LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.
Veure Casa de Luxemburg і Arquebisbat de Magúncia
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen.
Veure Casa de Luxemburg і Arquebisbat de Rouen
Arquebisbat de Trèveris
LArquebisbat de Trèveris (Erzbistum Trier) o Electorat de Trèveris (Kurfürstentum Trier o Kurtrier) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica romana al Regne de Germània, que va existir des de temps dels carolingis fins al final del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Casa de Luxemburg і Arquebisbat de Trèveris
Artur III de Bretanya
Artur III de Bretanya conegut com el Conestable de Richemont o Artur III el Justicier (castell de Suscinio /Sarzeau, 24 d'agost de 1393 - Nantes, 26 de desembre de 1458), fill de Joan IV de Bretanya, duc de Bretanya, i de la seva tercera esposa Joana de Navarra, va ser conestable de França a partir de 1425 i duc de Bretanya de 1457 a 1458.
Veure Casa de Luxemburg і Artur III de Bretanya
Bisbat de Laon
El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Veure Casa de Luxemburg і Bisbat de Laon
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Veure Casa de Luxemburg і Bisbat de Metz
Bona de Luxemburg
saltiri Bona de Luxemburg (20 de maig de 1315 - 11 de setembre de 1349, Abadia de Maubuisson) era una noble de la casa de Luxemburg.
Veure Casa de Luxemburg і Bona de Luxemburg
Carles I d'Hongria
Carles I d'Hongria, o Carles Robert d'Anjou-Hongria (en hongarès Károly Róbert) (Nàpols, 1288 - Visegrád, 1342) va ser rei d'Hongria durant la primera meitat del, el primer de la dinastia angevina a ocupar el tron hongarès.
Veure Casa de Luxemburg і Carles I d'Hongria
Carles IV de França
Carles I de Navarra i IV de França el Bell (Clermont (Oise) 1294 - Vincennes 1328), rei de França i Navarra (1322-1328).
Veure Casa de Luxemburg і Carles IV de França
Carles IV del Maine
Tomba de Carles IV d'Anjou, comte del Maine, a la catedrale de Mans, escultura atribuïda a Francesco Laurana d'atzur sembrat de lliris d'or i la bordure de gules, carregada al cantó de lleó de plata Carles IV d'Anjou, nascut el 14 d'octubre de 1414 a Montils-lès-Tours, mort el 10 d'abril de 1472 a Neuvy-le-Roi, fou comte del Maine de 1434 a 1472 i de Guisa de 1444 a 1472, fill de Lluís II de Provença i de Violant d'Aragó; fou un príncep de la sang francès que va ser sobretot el favorit de Carles VII de França de 1433 a 1445.
Veure Casa de Luxemburg і Carles IV del Maine
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).
Veure Casa de Luxemburg і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Veure Casa de Luxemburg і Comtat d'Hainaut
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Veure Casa de Luxemburg і Comtat d'Holanda
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Veure Casa de Luxemburg і Comtat de Flandes
Comtat de Ligny
Escut de Walerà I de Ligny escut el 1348 El comtat de Ligny fou una jurisdicció feudal de la Xampanya, inicialment una senyoria que es va transformar en comtat el 1367, centrada a Ligny-en-Barrois.
Veure Casa de Luxemburg і Comtat de Ligny
Comtat de Luxemburg
El comtat de Luxemburg després ducat de Luxemburg fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Casa de Luxemburg і Comtat de Luxemburg
Comtat de Namur
El '''Comtat de Namur''' a les Disset Províncies (1559-1608) El comtat de Namur era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut.
Veure Casa de Luxemburg і Comtat de Namur
Comtat de Soissons
Comtat de Soissons fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a la població de Soissons.
Veure Casa de Luxemburg і Comtat de Soissons
Comtat de Vaudémont
Vaudémont fou un comtat feudal a Lorena, Regne de França.
Veure Casa de Luxemburg і Comtat de Vaudémont
Comtat del Maine
El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.
Veure Casa de Luxemburg і Comtat del Maine
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Casa de Luxemburg і Dinastia dels Habsburg
Dourlers
Dourlers és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.
Veure Casa de Luxemburg і Dourlers
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Veure Casa de Luxemburg і Ducat de Baviera
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Veure Casa de Luxemburg і Ducat de Borgonya
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Veure Casa de Luxemburg і Ducat de Brabant
Ducat de Bretanya
El Ducat de Bretanya fou una organització política instaurada a Bretanya (bretó Dugaelez Breizh) dos cops, una en el i l'altra en el.
Veure Casa de Luxemburg і Ducat de Bretanya
Ducat de Limburg
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Veure Casa de Luxemburg і Ducat de Limburg
Ducat de Luxemburg
El ducat de Luxemburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, formada amb l'antic comtat de Luxemburg.
Veure Casa de Luxemburg і Ducat de Luxemburg
Durbuy
Durbuy (en való Derbu) és un municipi belga de la província de Luxemburg a la regió valona, regat per l'Ourthe.
Veure Casa de Luxemburg і Durbuy
Eduard IV d'Anglaterra
Eduard IV (28 d'abril de 1442 - 9 d'abril de 1483) va ser un pretendent de la Casa de York a la corona anglesa.
Veure Casa de Luxemburg і Eduard IV d'Anglaterra
Elisabet de Görlitz
Elisabet de Görlitz (Hořovice -Bohèmia-, 2 de novembre de 1390 - Trèveris, 2 d'agost de 1451) fou una aristòcrata bohèmia, Duquessa de Luxemburg per patrimoni del 1415 al 1443.
Veure Casa de Luxemburg і Elisabet de Görlitz
Elisabet de Luxemburg (regent d'Hongria)
Elisabet de Luxemburg (Visegrád, Regne d'Hongria, 7 d'octubre de 1409 - Győr, Hongria, 19 de desembre de 1442) va ser reina consort d'Hongria i Bohèmia, i duquessa consort d'Àustria.
Veure Casa de Luxemburg і Elisabet de Luxemburg (regent d'Hongria)
Elisabet Woodville
Elisabet Woodville (vers 1437 - 7/8 de juny de 1492) va ser reina consort del rei Eduard IV d'Anglaterra des del 1464 fins a la mort d'aquest el 1483.
Veure Casa de Luxemburg і Elisabet Woodville
Enric II de Wittelsbach
Enric XIV de Baviera o II de Wittelsbach, anomenat el Vell (29 de setembre de 1305 - Landshut, 1 de setembre de 1339), fou duc de la Baixa Baviera.
Veure Casa de Luxemburg і Enric II de Wittelsbach
Enric V de Luxemburg
Enric V de Luxemburg (1216 - Magúncia, 24 de desembre de 1281), nomenat el Ros, va ser el comte de Luxemburg, Laroche i Arlon des de 1247 fins a la seva mort, i el comte de Namur entre 1256 i 1264 com Enric III.
Veure Casa de Luxemburg і Enric V de Luxemburg
Enric VI de Luxemburg
Enric VI de Luxemburg cau mortalment ferit en la batalla de Worringen, il·luminació d'un manuscrit del segle XIV. Enric VI de Luxemburg (1250 - Worringen, 5 de juny de 1288), comte de Luxemburg i d'Arlon a partir de 1281 i fins a la seva mort, va ser fill d'Enric V, comte de Luxemburg, i de Margarita de Bar.
Veure Casa de Luxemburg і Enric VI de Luxemburg
Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric VII (en alemany: Heinrich; en italià: Arrigo), (1275-1313) va ser Rei dels Romans de 1308 a 1312, i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a partir de 1312.
Veure Casa de Luxemburg і Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Ermesinda I de Luxemburg
Ermesinda I de Luxemburg, nascuda el juliol de 1186, morta el 12 de febrer de 1247, va ser comtessa de Luxemburg, de La Roche i de Durbuy de 1196 a 1247.
Veure Casa de Luxemburg і Ermesinda I de Luxemburg
Estíria
Estíria (en alemany Steiermark, en eslovè i croat, Štajerska, en hongarès Stájerország i en prekmur Štájersko) és un dels nou estats d'Àustria.
Veure Casa de Luxemburg і Estíria
Felip II de Borgonya
Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès hardi, generalment ‘agosarat’ o ‘intrèpid’) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i duc de Borgonya (1363-1404); comte de Turena (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charolais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).
Veure Casa de Luxemburg і Felip II de Borgonya
Guisa
Armes dels ducs de Guisa Guisa fou una senyoria i després comtat i ducat de França, a la Picardia, a la vila de Guise.
Veure Casa de Luxemburg і Guisa
Guiu I de Flandes
Guiu o Guy de Dampierre, nascut vers 1226, mort a Compiègne el 7 de març de 1305, fou comte de Flandes proclamat el 1253 per la seva mare i es va fer comte efectiu a la mort d'aquesta última el 1279 fins al 1305.
Veure Casa de Luxemburg і Guiu I de Flandes
Joan de Gant
Joan de Gant Joan de Gant (6 de març de 1340 - 3 de febrer de 1399), el 1r Duc de Lancaster, va ser el tercer fill del rei Eduard III d'Anglaterra que arribà a l'edat adulta.
Veure Casa de Luxemburg і Joan de Gant
Joan el Cec
Joan el Cec (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346).
Veure Casa de Luxemburg і Joan el Cec
Joan I d'Hainaut
Joan I d'Hainaut (circa 1248) - Valenciennes, 22 d'agost de 1304) va ser comte d'Hainaut des 1280 a 1304 i comte d'Holanda (Joan II d'Holanda) des 1299 a 1304. Era fill de Joan I, comte d'Holanda, i d'Adelaida d'Holanda.
Veure Casa de Luxemburg і Joan I d'Hainaut
Joan II de França
Joan II de França dit «el Bo» (Le Mans, 26 d'abril de 1319 - Londres, 8 d'abril de 1364) fou comte d'Anjou i Maine i duc de Normandia (1332-1350) i rei de França (1350-1364).
Veure Casa de Luxemburg і Joan II de França
Jobst de Moràvia
Jobst de Moràvia (vers 1354 - Brno 18 de gener de 1411) va ser un membre de la Casa de Luxemburg, Marcgravi de Moràvia, Duc de Luxemburg i Elector de Brandenburg de 1388.
Veure Casa de Luxemburg і Jobst de Moràvia
Lluís I d'Hongria
Lluís I d'Hongria (en hongarès I. Lajos), conegut com a Lluís el Gran (Nagy), va regnar com a rei d'Hongria des de 1342, i de Polònia des de 1370.
Veure Casa de Luxemburg і Lluís I d'Hongria
Lovaina
Lovaina (en neerlandès i oficialment: Leuven; en Louvain; en Löwen) és una ciutat i municipi flamenc de la província del Brabant Flamenc, Bèlgica, situada a la confluència dels rius Dijle i Voer.
Veure Casa de Luxemburg і Lovaina
Maria de Luxemburg
s) Maria de Luxemburg (1305 - Issoudun, 1324) fou reina consort de França i Navarra (1322-1324).
Veure Casa de Luxemburg і Maria de Luxemburg
Maria I d'Hongria
Maria I d'Hongria (vers 1371-1395) va ser la reina d'Hongria des de 1382 fins a la seva mort.
Veure Casa de Luxemburg і Maria I d'Hongria
Mateu II de Lorena
Mateu II (h. 1193 – 9 de febrer de 1251) va ser duc de Lorena des del 1220 fins a la seva mort.
Veure Casa de Luxemburg і Mateu II de Lorena
Pere de Luxemburg
Pere de Luxemburg (20 de juliol de 1369 - 2 de juliol de 1387) va ser un prelat catòlic francès que va servir al bisbe de Metz i pseudocardenal des de 1384 fins a la seva mort.
Veure Casa de Luxemburg і Pere de Luxemburg
Regne d'Alemanya
El Regne d'Alemanya, o Regne de Germania o Regne dels Germans (en llatí: Regnum Teutonicorum, "Regne dels Teutons", Regnum Teutonicum, "Regne Teutònic") va ser un regne que es va desenvolupar a partir de la França Oriental, la divisió oriental de l'antic Imperi carolingi.
Veure Casa de Luxemburg і Regne d'Alemanya
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Veure Casa de Luxemburg і Regne de Bohèmia
Ricard II d'Anglaterra
Ricard II d'Anglaterra (6 de gener de 1367-14 de febrer de 1400) va ser el darrer rei d'Anglaterra de la branca principal de la Casa de Plantagenet.
Veure Casa de Luxemburg і Ricard II d'Anglaterra
Rodolf IV d'Habsburg
Rodolf IV d'Habsburg dit "el Fundador" (der Stifter) (1 de novembre de 1339 - 27 de julio de 1365) fou un membre de la casa d'Habsburg duc d'Àustria, d'Estíria i Caríntia i marcgravi de Carniola (i des de 1363 també comte de Tirol).
Veure Casa de Luxemburg і Rodolf IV d'Habsburg
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Casa de Luxemburg і Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Veure Casa de Luxemburg і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Senyoria de Joinville
La senyoria de Joinville fou una jurisdicció feudal del Regne de França.
Veure Casa de Luxemburg і Senyoria de Joinville
Sigifred de Luxemburg
Sigifred, nascut vers 922 i mort el 998, fou el primier comte d'un territori que després fou el comtat de Luxemburg.
Veure Casa de Luxemburg і Sigifred de Luxemburg
Venceslau de Luxemburg
Venceslau de Luxemburg també Wenceslau o Václav, sovint anomenat Wenceslau o Venceslau de Bohèmia a les cròniques (Praga, 25 de febrer de 1337 - Luxemburg, 7 de desembre de 1383) va ser el primer duc de Luxemburg des 1355, i després duc de Brabant i Limburg per matrimoni.
Veure Casa de Luxemburg і Venceslau de Luxemburg
Venceslau IV
Venceslau de Luxemburg (Nuremberg, 26 de febrer de 1361 – Praga, 16 d'agost de 1419), va ser escollit el 1376 rei de Germània (Rei dels Romans, com a Venceslau I) i heretà el 1378 el títol de Rei de Bohèmia (com a Venceslau IV).
Veure Casa de Luxemburg і Venceslau IV
Walerà III de Limburg
Tomba de Walerà III a Rolduc Walerà III de Limburg (1180 - Rolduc, 2 de juliol de 1226).
Veure Casa de Luxemburg і Walerà III de Limburg
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Casa de Luxemburg і 1312
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Casa de Luxemburg і 1330
1400
; Països Catalans.
Veure Casa de Luxemburg і 1400
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Casa de Luxemburg і 1411
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Casa de Luxemburg і 1437
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Casa de Luxemburg і 1451
Vegeu també
Història de Luxemburg
- Casa de Luxemburg
- Gàl·lia Cèltica
- Història de Luxemburg
- Països Baixos (regió històrica)
També conegut com Casal de Luxemburg, Dinastia Luxemburg, Dinastia de Luxemburg.