Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Regne de Mallorca

Índex Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

124 les relacions: Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Assalt al castell d'Alaró, Barcelona, Batalla de Llucmajor, Batlle, Carladès, Carles II de Castella, Carles V de França, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carta de Franquesa de Mallorca, Casal de Barcelona, Castell d'Alaró, Castell de Santueri, Castell del Rei (castell), Català, Catolicisme, Comtat d'Urgell, Comtat del Rosselló, Concòrdia de Segòvia, Confiscació del Regne de Mallorca, Conquesta de Mallorca, Conquesta de Menorca, Corona d'Aragó, Corona de Mallorca, Corts Catalanes, Corts del Regne d'Aragó, Croada contra la Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Edat mitjana, Elisabet de Mallorca, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Felip IV de França, Felip V d'Espanya, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Formentera, Germania de Mallorca, Illa d'Eivissa, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Jaume IV de Mallorca, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, ..., Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, Llatí, Llista de reis de Mallorca, Mallorca, Martí l'Humà, Menorca, Monarquia Catòlica, Monarquia d'Espanya, Pactisme, Palau de l'Almudaina, Palma, Pau d'Anagni, Pau i Treva de Déu, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere I d'Urgell, Pere Martell, Perpinyà, Província, Reis Catòlics, Revolta Forana, Sacre Imperi Romanogermànic, Sanç I de Mallorca, Senyoria de Montpeller, Sou (moneda), Tarragona, Tractat d'Argelers, Tractat de Capdepera, Tractat de Perpinyà (1279), Universitat (municipi), Vall d'Aran, Vegueria, Vespres Sicilianes, 1213, 1228, 1229, 1231, 1235, 1244, 1249, 1254, 1256, 1262, 1276, 1279, 1285, 1287, 1295, 1298, 1313, 1336, 1349, 1387, 1396, 1410, 1412, 1416, 1450, 1458, 1475, 1479, 1516, 1521, 1556, 1598, 1621, 1665, 1700, 1705, 1715, 1833, 2 d'agost, 26 d'abril, 30 de juny. Ampliar l'índex (74 més) »

Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca

L'administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca transcorregué entre els anys 1298 i 1313, sota el govern de Jaume II de Mallorca i els primers anys de Sanç I de Mallorca, producte de l’acord de Jaume el Just i Felip el Bell d’encomanar el govern de la vall a un rei neutral mentre es resolia la disputa sobre la seva pertinença a un o altre monarca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal (dit també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó), (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Regne de Mallorca і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim. Ral d'Alfons el Magnànim. Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat alfonsí. Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Regne de Mallorca і Alfons el Magnànim · Veure més »

Assalt al castell d'Alaró

LAssalt al castell d'Alaró va ser una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó, amb el resultat de la derrota mallorquina i la confiscació del Regne de Mallorca per Pere el Gran.

Nou!!: Regne de Mallorca і Assalt al castell d'Alaró · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Regne de Mallorca і Barcelona · Veure més »

Batalla de Llucmajor

La Batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349), és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Batalla de Llucmajor · Veure més »

Batlle

El batlle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.

Nou!!: Regne de Mallorca і Batlle · Veure més »

Carladès

Escut del Carladès El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.

Nou!!: Regne de Mallorca і Carladès · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II, anomenat l'Embruixat (el Hechizado, en castellà; Madrid 1661 - ídem 1700) fou monarca d'Espanya (1665-1700), rei de Castella, d'Aragó, de València, de Sicília, de Nàpols, de Sardenya; duc de Borgonya i de Milà i comte de Barcelona.

Nou!!: Regne de Mallorca і Carles II de Castella · Veure més »

Carles V de França

Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).

Nou!!: Regne de Mallorca і Carles V de França · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Regne de Mallorca і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.

Nou!!: Regne de Mallorca і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carta de Franquesa de Mallorca

La Carta de Franquesa és la concessió de drets feta per Jaume I l'1 de març de 1230 als habitants del Regne de Mallorca amb la finalitat d'atreure-hi pobladors.

Nou!!: Regne de Mallorca і Carta de Franquesa de Mallorca · Veure més »

Casal de Barcelona

Armes heràldiques del Casal de Barcelona, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona (també anomenat Guifré el Pilós).

Nou!!: Regne de Mallorca і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell d'Alaró

El Castell d'Alaró és un castell al cim del mateix nom, al terme municipal d'Alaró, a Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Castell d'Alaró · Veure més »

Castell de Santueri

El castell de Santueri és una fortificació inexpugnable situada damunt uns penya-segats de les serres de Llevant de Mallorca (terme de Felanitx) a una alçada de 408 metres.

Nou!!: Regne de Mallorca і Castell de Santueri · Veure més »

Castell del Rei (castell)

El castell del Rei és un castell roquer situat a la muntanya del Castell del Rei, a la vall de Ternelles, a Pollença, i té una alçada de 492 m. A l'època romana, ja fou usat com a fortificació i en l'època musulmana fou, amb el castell d'Alaró l'últim reducte de resistència a les tropes catalanes que van envair Mallorca el 1229.

Nou!!: Regne de Mallorca і Castell del Rei (castell) · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Regne de Mallorca і Català · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Regne de Mallorca і Catolicisme · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats existents durant l'alta edat mitjana en el territori anomenat Marca Hispànica després de la conquesta carolíngia com una extensió del poder imperial.

Nou!!: Regne de Mallorca і Comtat del Rosselló · Veure més »

Concòrdia de Segòvia

La Concòrdia de Segòvia determinà la simbologia unificada de les Cases Reials d'Aragó i de CastellaLa Concòrdia de Segovia, o Acuerdo de Gobernación del Reino, és el tractat que dóna naixement a la Monarquia Catòlica i pel qual s'unien dinàsticament la Corona de Castella i la Corona d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Concòrdia de Segòvia · Veure més »

Confiscació del Regne de Mallorca

Es coneix com la Confiscació del Regne de Mallorca l'operació bèl·lica per la qual el rei de Catalunya i Aragó s'annexionà el Regne de Mallorca en el context de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Confiscació del Regne de Mallorca · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La Conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa (en àrab Al-jaza'ir al-Sharquiya li-l-Andalus: Les Illes Orientals d'al-Àndalus).

Nou!!: Regne de Mallorca і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Conquesta de Menorca

La conquesta de Menorca fou la invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades, duta a terme en el marc de la campanya militar de confiscació del Regne de Mallorca, durant la croada contra la corona d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Conquesta de Menorca · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Regne de Mallorca і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Mallorca

La Corona de Mallorca fou el conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Corona de Mallorca · Veure més »

Corts Catalanes

'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del segle XIII fins al segle XVIII.

Nou!!: Regne de Mallorca і Corts Catalanes · Veure més »

Corts del Regne d'Aragó

Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.

Nou!!: Regne de Mallorca і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La croada contra la corona d'Aragó va ser un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Regne de Mallorca і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Regne de Mallorca і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Regne de Mallorca і Edat mitjana · Veure més »

Elisabet de Mallorca

Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).

Nou!!: Regne de Mallorca і Elisabet de Mallorca · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Regne de Mallorca і Felip II de Castella · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Nou!!: Regne de Mallorca і Felip III de Castella · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665) fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Regne de Mallorca і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip IV de França

Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.

Nou!!: Regne de Mallorca і Felip IV de França · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Regne de Mallorca і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, de Trastàmara, el Just i lHonest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Regne de Mallorca і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Regne de Mallorca і Ferran el Catòlic · Veure més »

Formentera

Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.

Nou!!: Regne de Mallorca і Formentera · Veure més »

Germania de Mallorca

La Germania de Mallorca fou una revolta que va enfrontar els menestrals i el poble de la Ciutat de Mallorca, aliats amb la part forana de l'illa, amb l'alta noblesa i altres estaments ciutadans privilegiats.

Nou!!: Regne de Mallorca і Germania de Mallorca · Veure més »

Illa d'Eivissa

L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Regne de Mallorca і Illa d'Eivissa · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus; València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Regne de Mallorca і Jaume el Just · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 30 de maig 1311), rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1313).

Nou!!: Regne de Mallorca і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Jaume III de Mallorca

Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).

Nou!!: Regne de Mallorca і Jaume III de Mallorca · Veure més »

Jaume IV de Mallorca

Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).

Nou!!: Regne de Mallorca і Jaume IV de Mallorca · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, dit també «el Descurats» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396).En aragonès: Juan; en llatí: Johannes.

Nou!!: Regne de Mallorca і Joan el Caçador · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan II, dit el Sense Fe o el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Regne de Mallorca і Joan el Sense Fe · Veure més »

Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca

Els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, o Juraria de la Ciutat i Regne de Mallorca, eren la màxima representació de la ciutat i el regne, entès aquest com l'illa, constituint un òrgan col·legiat que s'encarregava del govern i l'administració, en les competències municipals de la ciutat i les conjuntes de l'illa que no fossin reials.

Nou!!: Regne de Mallorca і Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Regne de Mallorca і Llatí · Veure més »

Llista de reis de Mallorca

Escut d'armes dels reis de Mallorca derivat dels comtes de Barcelona.Escut d'armes dels reis privatius de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Llista de reis de Mallorca · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears –per això també se l'anomena la Balear Major–, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Regne de Mallorca і Mallorca · Veure més »

Martí l'Humà

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Nou!!: Regne de Mallorca і Martí l'Humà · Veure més »

Menorca

Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Regne de Mallorca і Menorca · Veure més »

Monarquia Catòlica

Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).

Nou!!: Regne de Mallorca і Monarquia Catòlica · Veure més »

Monarquia d'Espanya

La Monarquia d'Espanya, Monarquia Universal o Les Espanyes fou la monarquia formada pel conjunt de territoris que compartien el mateix monarca de la Casa d'Àustria entre el segle XVI i el segle XVIII.

Nou!!: Regne de Mallorca і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Pactisme

època moderna. El pactisme és la fórmula de repartiment de la sobirania entre el rei d'Aragó i els Braços que va caracteritzar la política constitucionalista de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Pactisme · Veure més »

Palau de l'Almudaina

El palau de l'Almudaina o, simplement, l'Almudaina, està situat a la ciutat de Palma, al costat de la Seu, i fou la residència històrica dels reis de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Palau de l'Almudaina · Veure més »

Palma

Palma és un municipi on s'ubica una ciutat mallorquina amb el mateix nom, també coneguda popularment i localment com a Ciutat, que fou anomenada Mallorca des de l'època musulmana fins ben entrat el segle XVIII, havent-se interpretat a vegades que la seva denominació havia estat Ciutat de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Palma · Veure més »

Pau d'Anagni

La Pau d'Anagni del 1295 va finalitzar la Guerra de Sicília (1282-1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior Papa Nicolau IV).

Nou!!: Regne de Mallorca і Pau d'Anagni · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al segle XI com a resposta de l'Església i dels pagesos a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: Regne de Mallorca і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Regne de Mallorca і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Regne de Mallorca і Pere el Gran · Veure més »

Pere I d'Urgell

Pere de Portugal, fragment del Llibre dels privilegis de Mallorca (1334) Pere I d'Urgell o Pere de Portugal (Portugal, ca. 1187 - Mallorca, ca. 1255) fou infant de Portugal, comte consort d'Urgell (1229-1231) i, en dues ocasions, senyor de Mallorca (1231-1244 i 1254-1256).

Nou!!: Regne de Mallorca і Pere I d'Urgell · Veure més »

Pere Martell

El llibre dels feits de Jaume I, amb la il·lustració de l'anomenat «Sopar de Tarragona», on s'hauria decidit la conquesta de Mallorca Pere Martell (? - 1244) va ser un navegant expert que coneixia la importància de les Illes Balears en l'entramat comercial mediterrani.

Nou!!: Regne de Mallorca і Pere Martell · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà ((en francès, Perpignan)) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Regne de Mallorca і Perpinyà · Veure més »

Província

romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.

Nou!!: Regne de Mallorca і Província · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Regne de Mallorca і Reis Catòlics · Veure més »

Revolta Forana

La Revolta Forana és la rebel·lió esdevinguda a Mallorca entre 1450 i 1453 quan la mà menor dels forans i els menestrals de Ciutat de Mallorca s'aixecaren contra els cavallers ciutadans i mercaders.

Nou!!: Regne de Mallorca і Revolta Forana · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Regne de Mallorca і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sanç I de Mallorca

Sanç I de Mallorca i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).

Nou!!: Regne de Mallorca і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Senyoria de Montpeller

Escut dels Senyors de Montpeller La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.

Nou!!: Regne de Mallorca і Senyoria de Montpeller · Veure més »

Sou (moneda)

Constantí El sou era una unitat de compte del sistema monetari carolingi i dels seus derivats que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles.

Nou!!: Regne de Mallorca і Sou (moneda) · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Regne de Mallorca і Tarragona · Veure més »

Tractat d'Argelers

El Tractat d'Argelers fou un tractat signat a la població nord-catalana d'Argelers de la Marenda, de la comarca del Rosselló, l'any 1298 entre Felip IV de França i el comte-rei Jaume el Just.

Nou!!: Regne de Mallorca і Tractat d'Argelers · Veure més »

Tractat de Capdepera

El Tractat de Capdepera va ésser signat el 17 de juny de 1231, en aquesta població de Mallorca, entre Jaume I i Abu Abd Al·lah Muhammad ibn Ahmad ibn Hisam, cadi de Menorca, en què aquest reconeixia al rei catalano-aragonès la sobirania sobre la seua illa i es comprometia a pagar-li un tribut.

Nou!!: Regne de Mallorca і Tractat de Capdepera · Veure més »

Tractat de Perpinyà (1279)

El Tractat de Perpinyà fou l'acord signat entre Jaume II de Mallorca i el seu germà gran Pere el Gran de Catalunya i Aragó el dia 20 de gener 1279, mitjançant el qual el primer es reconeixia com a feudatari d'honor de l'altre.

Nou!!: Regne de Mallorca і Tractat de Perpinyà (1279) · Veure més »

Universitat (municipi)

La universitat (del llatí: universitas, -atis; la totalitat) era la col·lectivitat, o el comú, de les persones d'una vila o parròquia o d'un terme jurisdiccional formada pels caps de casa, revestida d'una certa personalitat pública premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis i la representació davant el senyor feudal, ja fos el mateix rei, un noble o un senyor eclesiàstic.

Nou!!: Regne de Mallorca і Universitat (municipi) · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània.

Nou!!: Regne de Mallorca і Vall d'Aran · Veure més »

Vegueria

Una vegueria (antigament vegueriu) és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.

Nou!!: Regne de Mallorca і Vegueria · Veure més »

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes fou un aixecament popular de l'illa de Sicília contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Nou!!: Regne de Mallorca і Vespres Sicilianes · Veure més »

1213

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1213 · Veure més »

1228

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1228 · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1229 · Veure més »

1231

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1231 · Veure més »

1235

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1235 · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1244 · Veure més »

1249

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1249 · Veure més »

1254

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1254 · Veure més »

1256

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1256 · Veure més »

1262

L'any 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1262 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1276 · Veure més »

1279

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1279 · Veure més »

1285

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1285 · Veure més »

1287

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1287 · Veure més »

1295

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1295 · Veure més »

1298

; Països Catalans.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1298 · Veure més »

1313

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1313 · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1336 · Veure més »

1349

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1349 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1387 · Veure més »

1396

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1396 · Veure més »

1410

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1410 · Veure més »

1412

L'any 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1412 · Veure més »

1416

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1416 · Veure més »

1450

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1450 · Veure més »

1458

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1458 · Veure més »

1475

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1475 · Veure més »

1479

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1479 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1516 · Veure més »

1521

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1521 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1556 · Veure més »

1598

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1598 · Veure més »

1621

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1621 · Veure més »

1665

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1665 · Veure més »

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països catalans.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1700 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1705 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1715 · Veure més »

1833

;Països catalans.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1833 · Veure més »

2 d'agost

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Mallorca і 2 d'agost · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Mallorca і 26 d'abril · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Mallorca і 30 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

Regne De Mallorca, Regne de Mallorques, Regne de les Mallorques, Rei De Mallorca.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »