Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Regne de Mallorca

Índex Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

81 les relacions: Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca, Alfons el Franc, Assalt al castell d'Alaró, Barcelona, Batlle, Carladès, Carles V de França, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carta de Franquesa de Mallorca, Casal de Barcelona, Castell d'Alaró, Castell de Santueri, Castell del Rei (Pollença), Comtat d'Urgell, Comtat del Rosselló, Confiscació del Regne de Mallorca, Conquesta catalanoaragonesa de Menorca, Conquesta de Mallorca, Corona d'Aragó, Corona de Mallorca, Corts Catalanes, Corts del Regne d'Aragó, Croada contra la Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Eivissa, Elisabet de Mallorca, Felip IV de França, Formentera, Germania de Mallorca, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Jaume IV de Mallorca, Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, Mallorca, Menorca, Monarquia d'Espanya, Palau Reial de l'Almudaina, Pau d'Anagni, Pau i Treva de Déu, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere I d'Urgell, Pere Martell, Província, Reis Catòlics, Revolta Forana, Sacre Imperi Romanogermànic, Sanç I de Mallorca, ..., Senyoria de Montpeller, Sou (moneda), Tarragona, Tractat d'Argelers, Tractat de Capdepera, Tractat de Perpinyà (1279), Universitat (municipi), Vall d'Aran, Vegueria, Vespres Sicilianes, 1228, 1229, 1231, 1235, 1244, 1249, 1254, 1256, 1262, 1276, 1279, 1285, 1287, 1295, 1298, 1313, 1715, 1833, 2 d'agost, 26 d'abril, 30 de juny. Ampliar l'índex (31 més) »

Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca

L'administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca transcorregué entre els anys 1298 i 1313, sota el govern de Jaume II de Mallorca i els primers anys de Sanç I de Mallorca, producte de l'acord de Jaume el Just i Felip el Bell d'encomanar el govern de la vall a un rei neutral mentre es resolia la disputa sobre la seva pertinença a un o altre monarca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Nou!!: Regne de Mallorca і Alfons el Franc · Veure més »

Assalt al castell d'Alaró

L'assalt al castell d'Alaró va ser una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó, amb el resultat de la derrota mallorquina i la confiscació del Regne de Mallorca per Pere el Gran.

Nou!!: Regne de Mallorca і Assalt al castell d'Alaró · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Regne de Mallorca і Barcelona · Veure més »

Batlle

miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.

Nou!!: Regne de Mallorca і Batlle · Veure més »

Carladès

El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.

Nou!!: Regne de Mallorca і Carladès · Veure més »

Carles V de França

Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).

Nou!!: Regne de Mallorca і Carles V de França · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Regne de Mallorca і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carta de Franquesa de Mallorca

La Carta de Franquesa de Mallorca és una carta de franquesa feta per Jaume I l'1 de març de 1230 que concedeix drets als habitants del Regne de Mallorca amb la finalitat d'atreure-hi pobladors.

Nou!!: Regne de Mallorca і Carta de Franquesa de Mallorca · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Regne de Mallorca і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell d'Alaró

Gravat antic del Castell d'Alaró (segle XIX) El Castell d'Alaró és un castell al cim del mateix nom, al terme municipal d'Alaró, a Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Castell d'Alaró · Veure més »

Castell de Santueri

El castell de Santueri és una fortificació inexpugnable situada damunt uns penya-segats de les serres del Migjorn de Mallorca (terme de Felanitx) a una alçada de 408 metres.

Nou!!: Regne de Mallorca і Castell de Santueri · Veure més »

Castell del Rei (Pollença)

El castell del Rei és un castell roquer situat a la muntanya del Castell del Rei, a la vall de Ternelles, a Pollença, i té una alçada de 492 m. A l'època romana, ja fou usat com a fortificació i en l'època musulmana fou, amb el castell d'Alaró l'últim reducte de resistència a les tropes catalanes que van envair Mallorca el 1229.

Nou!!: Regne de Mallorca і Castell del Rei (Pollença) · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Regne de Mallorca і Comtat del Rosselló · Veure més »

Confiscació del Regne de Mallorca

Es coneix com la Confiscació del Regne de Mallorca l'operació bèl·lica per la qual el rei de Catalunya i Aragó, Pere el Gran, s'annexionà l'any 1285 el Regne de Mallorca en el context de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Confiscació del Regne de Mallorca · Veure més »

Conquesta catalanoaragonesa de Menorca

La Conquesta de Menorca fou la invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades, duta a terme en el marc de la campanya militar de confiscació del Regne de Mallorca, durant la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Conquesta catalanoaragonesa de Menorca · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Nou!!: Regne de Mallorca і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Regne de Mallorca і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Mallorca

La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Corona de Mallorca · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Regne de Mallorca і Corts Catalanes · Veure més »

Corts del Regne d'Aragó

Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.

Nou!!: Regne de Mallorca і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Regne de Mallorca і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Regne de Mallorca і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Eivissa

Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Regne de Mallorca і Eivissa · Veure més »

Elisabet de Mallorca

Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).

Nou!!: Regne de Mallorca і Elisabet de Mallorca · Veure més »

Felip IV de França

Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.

Nou!!: Regne de Mallorca і Felip IV de França · Veure més »

Formentera

Situació de Formentera respecte als Països Catalans Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.

Nou!!: Regne de Mallorca і Formentera · Veure més »

Germania de Mallorca

La Germania de Mallorca fou una revolta que va enfrontar els menestrals i el poble de la ciutat de Mallorca, aliats amb la Part Forana de l'illa, amb l'alta noblesa i altres estaments ciutadans privilegiats.

Nou!!: Regne de Mallorca і Germania de Mallorca · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Regne de Mallorca і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Regne de Mallorca і Jaume el Just · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Nou!!: Regne de Mallorca і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Jaume III de Mallorca

Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).

Nou!!: Regne de Mallorca і Jaume III de Mallorca · Veure més »

Jaume IV de Mallorca

Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).

Nou!!: Regne de Mallorca і Jaume IV de Mallorca · Veure més »

Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca

Els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, o Juraria de la Ciutat i Regne de Mallorca, eren la màxima representació de la ciutat i el regne, entès aquest com l'illa, constituint un òrgan col·legiat que s'encarregava del govern i l'administració, en les competències municipals de la ciutat i les conjuntes de l'illa que no fossin reials.

Nou!!: Regne de Mallorca і Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Regne de Mallorca і Mallorca · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Regne de Mallorca і Menorca · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Regne de Mallorca і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Palau Reial de l'Almudaina

El Castell o Palau Reial de l'Almudaina, dit també simplement l'Almudaina, està situat a la ciutat de Palma, al costat de la Seu, i fou la residència històrica dels reis de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Palau Reial de l'Almudaina · Veure més »

Pau d'Anagni

La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).

Nou!!: Regne de Mallorca і Pau d'Anagni · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: Regne de Mallorca і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Regne de Mallorca і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Regne de Mallorca і Pere el Gran · Veure més »

Pere I d'Urgell

Pere I d'Urgell o Pere de Portugal (Coïmbra, 23 de febrer de 1187 - Mallorca, 2 de juny de 1258) fou infant de Portugal, comte consort d'Urgell (1229-1231) i, en dues ocasions, senyor de Mallorca (1231-1244 i 1254-1256).

Nou!!: Regne de Mallorca і Pere I d'Urgell · Veure més »

Pere Martell

va ser un navegant català, còmit de galeres, armador i potent comerciant marítim amb interessos comercials en diversos ports de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Regne de Mallorca і Pere Martell · Veure més »

Província

romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.

Nou!!: Regne de Mallorca і Província · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Regne de Mallorca і Reis Catòlics · Veure més »

Revolta Forana

La Revolta Forana és la rebel·lió esdevinguda a Mallorca entre 1450 i 1453 quan la mà menor dels forans i els menestrals de la ciutat s'aixecaren contra els cavallers ciutadans i mercaders.

Nou!!: Regne de Mallorca і Revolta Forana · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Regne de Mallorca і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sanç I de Mallorca

Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).

Nou!!: Regne de Mallorca і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Senyoria de Montpeller

La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.

Nou!!: Regne de Mallorca і Senyoria de Montpeller · Veure més »

Sou (moneda)

Constantí El sou era una unitat de compte del sistema monetari carolingi i dels seus derivats que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles.

Nou!!: Regne de Mallorca і Sou (moneda) · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Regne de Mallorca і Tarragona · Veure més »

Tractat d'Argelers

El Tractat d'Argelers fou un tractat signat a la població nord-catalana d'Argelers de la Marenda, de la comarca del Rosselló, l'any 1298 entre Felip IV de França i el comte-rei Jaume el Just.

Nou!!: Regne de Mallorca і Tractat d'Argelers · Veure més »

Tractat de Capdepera

El Tractat de Capdepera va ser la solució adoptada per incorporar a Menorca sota el domini de la Corona de Aragó després de la conquesta de Mallorca el 1229.

Nou!!: Regne de Mallorca і Tractat de Capdepera · Veure més »

Tractat de Perpinyà (1279)

El Tractat de Perpinyà fou l'acord signat entre Jaume II de Mallorca i el seu germà gran Pere el Gran de Catalunya i Aragó el dia 20 de gener 1279, mitjançant el qual el primer es reconeixia com a feudatari d'honor de l'altre.

Nou!!: Regne de Mallorca і Tractat de Perpinyà (1279) · Veure més »

Universitat (municipi)

La universitat (del llatí: universitas, -atis; la totalitat) era la col·lectivitat, o el comú, de les persones d'una vila o parròquia o d'un terme jurisdiccional formada pels caps de casa, revestida d'una certa personalitat pública premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis i la representació davant el senyor feudal, ja fos el mateix rei, un noble o un senyor eclesiàstic.

Nou!!: Regne de Mallorca і Universitat (municipi) · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Nou!!: Regne de Mallorca і Vall d'Aran · Veure més »

Vegueria

230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Regne de Mallorca і Vegueria · Veure més »

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Nou!!: Regne de Mallorca і Vespres Sicilianes · Veure més »

1228

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1228 · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1229 · Veure més »

1231

Resum dels esdeveniments de l'any 1231.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1231 · Veure més »

1235

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1235 · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1244 · Veure més »

1249

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1249 · Veure més »

1254

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1254 · Veure més »

1256

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1256 · Veure més »

1262

El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1262 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1276 · Veure més »

1279

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1279 · Veure més »

1285

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1285 · Veure més »

1287

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1287 · Veure més »

1295

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1295 · Veure més »

1298

; Països Catalans.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1298 · Veure més »

1313

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1313 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1715 · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1833 · Veure més »

2 d'agost

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Mallorca і 2 d'agost · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Mallorca і 26 d'abril · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Mallorca і 30 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

Regne De Mallorca, Regne de Mallorques, Regne de les Mallorques, Rei De Mallorca.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »