Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Viena

Índex Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

266 les relacions: Acadèmia de Belles Arts de Viena, Acord de Potsdam, Adolf Hitler, Adolf Loos, Agència Internacional de l'Energia Atòmica, Alban Berg, Albertina, Albrecht Dürer, Alemany, Alemanya, Alfred Hermann Fried, Alps, Anglaterra, Antonio Canova, Argentina, Arquitectura eclèctica, Austromarxisme, Òpera de l'Estat de Viena, Àustria, Baixa Àustria, Barroc, Batalla de Wagram, Bàrbar, Bòsnia i Hercegovina, BBC, Berlín, Bosnians, Bruno Kreisky, Bucovina, Burgtheater, Caiguda de l'Imperi Romà, Caríntia, Carlemany, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Catedral de Sant Esteve de Viena, Celtes, Cercle de Viena, Ciutat del Vaticà, Civilització asteca, Clima continental, Coloman Moser, Concert de Cap d'Any de la Filharmònica de Viena, Congrés de Viena, Constantinoble, Cripta Imperial de Viena, Cristià, Croades, Croats, Croàcia, ..., Danubi, Dinastia dels Habsburg, El petó, El tercer home, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria), Els Verds (Àustria), Engelbert Dollfuß, Enrica von Handel-Mazzetti, Eric Richard Kandel, Erwin Schrödinger, Escola Espanyola d'Equitació, Església Votiva (Viena), Eslovac, Eslovacs, Eslovàquia, Eslovènia, Espionatge, Estat, Estíria, Estiu, Eugeni de Savoia, Exèrcit Roig, Exili austriacista, Fortificació, França, Francès, Francesc de Berardo i Espuny, Francesc de Castellví i Obando, Francesc Ferran d'Àustria, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Francesc Josep I d'Àustria, Friedensreich Hundertwasser, Friedrich August von Hayek, Friedrich Gulda, Galítsia, Gavrilo Princip, Germànics, Glorieta, Gracià (fill de Teodosi I), Graham Greene, Guerra Austroprussiana, Gustav Klimt, Haus des Meeres, Historicisme arquitectònic, Hivern, Hofburg, Hongarès, Hongria, Hundertwasserhaus, Imperi Austrohongarès, Imperi mongol, Imperi Otomà, Imperi Romà, Iran, Jörg Haider, Joseph Maria Olbrich, Karl Landsteiner, Karl Popper, Karl von Frisch, Kärtnerstrasse, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, Konrad Lorenz, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Llatí, Lluís XVI de França, Londres, Ludwig Wittgenstein, Magiar, Maria Antonieta d'Àustria, Maria Lluïsa d'Àustria, Maria Teresa I d'Àustria, Martin Karplus, Maties Corví, Max Ferdinand Perutz, Mèxic, Moctezuma II, Modernisme català, Moritz Schlick, Moscou, Museu d'Història de l'Art de Viena, Musikverein, Napoleó Bonaparte, Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725, Nazisme, Neurologia, Nicolas de Verdun, Nostra Senyora de Guadalupe, Ofensiva de Viena, Ogodei, Organització de les Nacions Unides, Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial, Organització de Països Exportadors de Petroli, Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, Organització territorial d'Àustria, Oskar Kokoschka, Otto Bauer, Otto Wagner, Palau Belvedere, Palau de Schönbrunn, Pannònia, París, Partit Liberal d'Àustria, Partit Socialdemòcrata d'Àustria, Pastís Sacher, Patrimoni de la Humanitat, Prater, Prússia, Precipitació atmosfèrica, Primavera, Primera Guerra Mundial, Psicoanàlisi, Racionalisme arquitectònic, Rússia, República Txeca, Richard Adolf Zsigmondy, Richard Kuhn, Ringstraße, Robert Bárány, Roda de fira, Romanès, Romaní, Rutènia, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Petersburg, Sarajevo, Sèrbia, Secessió de Viena, Segle I aC, Segle IV, Segle IX, Segle XIII, Segle XIX, Segle XVIII, Segle XX, Segona Guerra Mundial, Serbis, Serbocroat, Setge de Viena (1529), Setge de Viena (1683), Sigmund Freud, Socialdemocràcia, Socialisme, Sofia Chotek von Chotkowa, Solimà I el Magnífic, Stefan Zweig, Tardor, Temperatura, Teodosi I el Gran, Tercer Reich, Tractat de Saint-Germain-en-Laye, Transsilvània, Tríptic, Trentino - Alto Adige, Turquia, Txec, UNESCO, Uruguai, Vals, Venus de Willendorf, Viena, Walter Kohn, Wolfgang Pauli, Xile, Xina, 106, 1237, 1278, 13 aC, 14 de març, 1440, 1529, 1532, 1556, 1683, 1693, 1720, 1724, 1754, 1790, 1800, 1809, 1810, 1814, 1815, 1830, 1840, 1850, 1857, 1858, 1866, 1869, 1880, 1890, 1895, 1900, 1910, 1916, 1918, 1919, 1923, 1934, 1938, 1939, 1945, 1948, 1951, 1961, 1970, 1971, 1981, 1988, 1991, 2001, 2007, 2009. Ampliar l'índex (216 més) »

Acadèmia de Belles Arts de Viena

Façana de l'Acadèmia de Bellers Arts de Viena, a la Schillerplatz. LAcadèmia de Belles Arts de Viena (en alemany: Akademie der bildenden Künste Wien) és una institució d'ensenyament artitsic superior situada a Viena, Àustria.

Nou!!: Viena і Acadèmia de Belles Arts de Viena · Veure més »

Acord de Potsdam

L'Acord de Potsdam (en alemany: Potsdamer Abkommen) va ser l'acord entre tres dels Aliats de la Segona Guerra Mundial, el Regne Unit, els Estats Units, i la Unió Soviètica.

Nou!!: Viena і Acord de Potsdam · Veure més »

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 – Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg del nazisme.

Nou!!: Viena і Adolf Hitler · Veure més »

Adolf Loos

Adolf Loos (Brno, Moràvia, 10 de desembre de 1870 - Kalksburg (Viena), 23 d'agost de 1933) fou un arquitecte austríac i un dels pioners de l'arquitectura moderna.

Nou!!: Viena і Adolf Loos · Veure més »

Agència Internacional de l'Energia Atòmica

L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), també anomenat Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) és el centre mundial de cooperació en el camp nuclear.

Nou!!: Viena і Agència Internacional de l'Energia Atòmica · Veure més »

Alban Berg

Alban Maria Johannes Berg (Viena, 9 de febrer de 1885 - 24 de desembre de 1935) fou un compositor austríac.

Nou!!: Viena і Alban Berg · Veure més »

Albertina

La Albertina a Viena, amb l'original voladís de la recent remodelació. La Albertina és un museu del centre de Viena, Àustria.

Nou!!: Viena і Albertina · Veure més »

Albrecht Dürer

Albrecht Dürer (Nuremberg, 21 de maig de 1471 - íd., 6 d'abril de 1528) és l'artista més famós del Renaixement alemany, conegut a tot el món per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art, obres que van exercir una profunda influència en els artistes del segle XVI del seu propi país i dels Països Baixos.

Nou!!: Viena і Albrecht Dürer · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Viena і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Viena і Alemanya · Veure més »

Alfred Hermann Fried

Alfred Hermann Fried (Viena, Imperi austrohongarès 1864 - íd. 1921) fou un periodista i pacifista austríac guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1911 juntament amb l'advocat neerladès Tobias Michael Carel Asser.

Nou!!: Viena і Alfred Hermann Fried · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Viena і Alps · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Viena і Anglaterra · Veure més »

Antonio Canova

Antonio Canova (Possagno, Vèneto, 1 de novembre de 1757 - Venècia, 13 d'octubre de 1822) va ser un escultor venecià.

Nou!!: Viena і Antonio Canova · Veure més »

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Nou!!: Viena і Argentina · Veure més »

Arquitectura eclèctica

L'arquitectura eclèctica pren les seves arrels de l'arquitectura historicista.

Nou!!: Viena і Arquitectura eclèctica · Veure més »

Austromarxisme

LAustromarxisme (en alemany: Austromarxismus) és un terme empleat a partir de 1914 per anomenar a una generació de teòrics marxistes austríacs, els escrits dels quals van aparèixer en la col·lecció Marx Studien i la revista Blätter zur Theorie und Politik donis wissenschaftlichen Sozialismus. Lluny de ser un moviment homogeni, van formar part d'ell diferents polítics i pensadors, com el neokantià Max Adler, el nacionalista Otto Bauer i el més ortodox Rudolf Hilferding.

Nou!!: Viena і Austromarxisme · Veure més »

Òpera de l'Estat de Viena

L'Òpera de l'Estat de Viena (Wiener Staatsoper) és un edifici públic d'òpera i ballet situat a Viena.

Nou!!: Viena і Òpera de l'Estat de Viena · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Viena і Àustria · Veure més »

Baixa Àustria

Baixa Àustria (alemany Niederösterreich) és un dels nou estats d'Àustria.

Nou!!: Viena і Baixa Àustria · Veure més »

Barroc

El barroc, a més d'un període artístic, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques des del 1600 fins a 1700, aproximadament.

Nou!!: Viena і Barroc · Veure més »

Batalla de Wagram

La batalla de Wagram, fou el combat més important de la Guerra de la Cinquena Coalició.

Nou!!: Viena і Batalla de Wagram · Veure més »

Bàrbar

Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.

Nou!!: Viena і Bàrbar · Veure més »

Bòsnia i Hercegovina

Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.

Nou!!: Viena і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

BBC

Seu principal de la BBC headquarters, Broadcasting House, a Portland Place, Central London. La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Difusió), més coneguda com a BBC, és la primera empresa de televisió i ràdio del Regne Unit.

Nou!!: Viena і BBC · Veure més »

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Nou!!: Viena і Berlín · Veure més »

Bosnians

Bosnians són un poble eslau del sud originari de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Viena і Bosnians · Veure més »

Bruno Kreisky

Bruno Kreisky (Viena, Àustria-Hongria 1911 -.id, Àustria 1990) Polític austríac socialdemòcrata, fou President de la República d'Àustria interinament durant l'any 1974, fou Canceller d'Àustria entre 1970 i 1983, i també Ministre d'Afers Exteriors entre 1959 i 1966.

Nou!!: Viena і Bruno Kreisky · Veure més »

Bucovina

Bucovina (verd); Ucraïna (groc);Romania (vermell) La Bucovina (ucraïnès: Буковина, Bukovina; romanès: Bucovina; alemany i polonès: Bukowina) és una regió de l'Europa centreoriental, situada entre la regió històrica de Galítsia i la regió de Moldàvia, que constituí una província de l'imperi austrohongarès, i actualment està dividida entre Ucraïna i Romania.

Nou!!: Viena і Bucovina · Veure més »

Burgtheater

El vell Burgtheater (abans de 1888). El Burgtheater (després de la seva construcció.) Burgtheater (lateral) El Burgtheater (Teatre imperial de la cort), originalment anomenat "K.K. Theater an der Burg", i a partir de 1920 "K.K. Hofburgtheater", és el Teatre Nacional d'Àustria a Viena i un dels més importants teatres del món en llengua alemanya.

Nou!!: Viena і Burgtheater · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà

Imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476.

Nou!!: Viena і Caiguda de l'Imperi Romà · Veure més »

Caríntia

Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.

Nou!!: Viena і Caríntia · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Viena і Carlemany · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Viena і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.

Nou!!: Viena і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Catedral de Sant Esteve de Viena

La catedral de Sant Esteve (en alemany Domkirche St Stephan, abreujat popularment com Stephansdom) és l'església principal de l'arxidiòcesi de Viena (Àustria) i la seu del seu arquebisbat.

Nou!!: Viena і Catedral de Sant Esteve de Viena · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Viena і Celtes · Veure més »

Cercle de Viena

El Cercle de Viena (alemany: Wiener Kreis) va ser un moviment científic i filosòfic format per Moritz Schlick a Viena, Àustria, l'any 1922 i dissolt definitivament en 1936.

Nou!!: Viena і Cercle de Viena · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ.

Nou!!: Viena і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Civilització asteca

Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del segle XII al.

Nou!!: Viena і Civilització asteca · Veure més »

Clima continental

Clima continental humit La continentalitat és una característica del clima, que consisteix en una gran diferència entre les temperatures d'hivern i les de l'estiu.

Nou!!: Viena і Clima continental · Veure més »

Coloman Moser

Koloman Moser (Viena, 30 de març de 1868 - 18 d'octubre de 1918), també anomenat Kolo Moser va ser pintor, dibuixant i dissenyador austríac i un dels fundadors de la Sezession.

Nou!!: Viena і Coloman Moser · Veure més »

Concert de Cap d'Any de la Filharmònica de Viena

El Concert de Cap d'Any de Viena (en alemany: Das Neujahrskonzert der Wiener Philharmoniker, literalment El concert de cap d'any de la Filharmònica de Viena) és un concert que se celebra cada any el matí de l'1 de gener a Viena, Àustria.

Nou!!: Viena і Concert de Cap d'Any de la Filharmònica de Viena · Veure més »

Congrés de Viena

Fronteres nacionals d'Europa fixades pel congrés de Viena, 1815 El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Viena і Congrés de Viena · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Viena і Constantinoble · Veure més »

Cripta Imperial de Viena

L'Església del Caputxins de Viena on s'ubica la Cripta Imperial La Cripta Imperial de Viena o Cripta dels Caputxins (en alemany: Kaisergruft o Kapuzinergruft) va ser des de 1633 el principal lloc de sepultura per als Habsburg austríacs, és a dir, per als emperadors hereditaris del Sacre Imperi Romanogermànic i els seus descendents.

Nou!!: Viena і Cripta Imperial de Viena · Veure més »

Cristià

Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del Cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Viena і Cristià · Veure més »

Croades

Les croades foren una sèrie de campanyes militars de caràcter religiós, organitzades per coalicions d'estats europeus a fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, i sostingudes pels denominats 'estats cristians' de la regió.

Nou!!: Viena і Croades · Veure més »

Croats

Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Viena і Croats · Veure més »

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Nou!!: Viena і Croàcia · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Viena і Danubi · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Viena і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

El petó

El petó (original en alemany: Der Kuss) és una obra del pintor austríac Gustav Klimt, probablement la seva obra més coneguda.

Nou!!: Viena і El petó · Veure més »

El tercer home

El tercer home (títol original en anglès The Third Man) és una pel·lícula anglesa dirigida per Carol Reed l'any 1949.

Nou!!: Viena і El tercer home · Veure més »

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou una princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.

Nou!!: Viena і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »

Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria)

Elisabet de Baviera (Elisabeth Amalie Eugenie Herzogin in Bayern, o Isabel de Wittelsbach), emperadriu d'Àustria i reina d'Hongria (Possenhofen 1837 - Ginebra 1898), més coneguda com a Sissi, va ser, pel seu naixement duquessa a Baviera amb el grau d'Altesa reial i es convertí, pel seu matrimoni amb Francesc Josep I d'Àustria, en emperadriu d'Àustria-Hongria des de 1854 fins a 1898 i reina d'Hongria, entre altres.

Nou!!: Viena і Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria) · Veure més »

Els Verds (Àustria)

Els Verds (en alemany Die Grünen - Die grüne Alternative) és un partit polític austríac.

Nou!!: Viena і Els Verds (Àustria) · Veure més »

Engelbert Dollfuß

Engelbert Dollfuss (Texingtal, Baixa Àustria 1892 - Viena 1934) va ser un polític conservador feixista austríac, canceller d'Àustria des de 1932 fins 1934, any en què fou assassinat per agents nacionalsocialistes alemanys.

Nou!!: Viena і Engelbert Dollfuß · Veure més »

Enrica von Handel-Mazzetti

Enrica von Handel-Mazzetti (10 de gener de 1871, Viena–8 d'abril de 1955, Linz) fou una escriptora coneguda per les seves novel·les de tesi.

Nou!!: Viena і Enrica von Handel-Mazzetti · Veure més »

Eric Richard Kandel

Erik Richard Kandel (Viena, Àustria 1929) és un metge i professor universitari nord-americà, d'origen austríac, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2000.

Nou!!: Viena і Eric Richard Kandel · Veure més »

Erwin Schrödinger

Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger (Viena, Imperi austrohongarès, 12 d'agost de 1887 - Viena, Àustria 4 de gener de 1961) fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.

Nou!!: Viena і Erwin Schrödinger · Veure més »

Escola Espanyola d'Equitació

El semental Maestoso Basowizza essent muntat per Andreas Hausberger L'Escola Espanyola d'Equitació (en alemany Spanische Hofreitschule) és una institució de la ciutat de Viena (Àustria) d'equitació i centrada molt especialment en l'especialitat de la doma clàssica, de la qual és un dels referents a nivell mundial, també coneguda per l'ús que fa dels cavalls lipizzans, és a més un destí turístic vienès molt important.

Nou!!: Viena і Escola Espanyola d'Equitació · Veure més »

Església Votiva (Viena)

L'Església votiva (alemany: Votivkirche) és una església catòlica romana que es troba a Viena, Àustria.

Nou!!: Viena і Església Votiva (Viena) · Veure més »

Eslovac

L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.

Nou!!: Viena і Eslovac · Veure més »

Eslovacs

Els eslovacs o poble eslovac (en eslovac: Slováci, singular, Slovák, femení, Slovenka, en plural, Slovenky) són un grup humà eslau occidental que viuen sobretot a Eslovàquia i que parlen eslovac.

Nou!!: Viena і Eslovacs · Veure més »

Eslovàquia

Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.

Nou!!: Viena і Eslovàquia · Veure més »

Eslovènia

La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Viena і Eslovènia · Veure més »

Espionatge

L'espionatge és la pràctica i el conjunt de tècniques associades a l'obtenció d'informació confidencial.

Nou!!: Viena і Espionatge · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Viena і Estat · Veure més »

Estíria

Estíria (en alemany die Steiermark, en eslovè i croat, Štajerska, en hongarès Stájerország i en prekmur Štájersko) és un dels nou estats d'Àustria.

Nou!!: Viena і Estíria · Veure més »

Estiu

Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Nou!!: Viena і Estiu · Veure més »

Eugeni de Savoia

Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.

Nou!!: Viena і Eugeni de Savoia · Veure més »

Exèrcit Roig

Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.

Nou!!: Viena і Exèrcit Roig · Veure més »

Exili austriacista

Escut d'armes del Sacre Imperi Romanogermànic. L'exili austriacista va ser l'abandó forçós d'Espanya de diverses desenes de milers d'austriacistes com a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat a l'Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.

Nou!!: Viena і Exili austriacista · Veure més »

Fortificació

revellins de Bourtange, província de Groningen, Països Baixos. Restaurat al seu estat de 1750 La fortificació és la pràctica d'incrementar la capacitat defensiva d'un lloc per mitjà d'obres de protecció, tant simples com una barricada o parapet o tan elaborades com una ciutadella.

Nou!!: Viena і Fortificació · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Viena і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Viena і Francès · Veure més »

Francesc de Berardo i Espuny

Francesc de Berardo i Espuny (Barcelona, s. XVII - Viena - 1714) marquès de Montnegre.

Nou!!: Viena і Francesc de Berardo i Espuny · Veure més »

Francesc de Castellví i Obando

Monument a Francesc Castellví Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, Principat de Catalunya, 1682 - Viena, Arxiducat d'Àustria, 15 de setembre de 1757) fou un militar català austriacista i historiador.

Nou!!: Viena і Francesc de Castellví i Obando · Veure més »

Francesc Ferran d'Àustria

L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família. Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914).

Nou!!: Viena і Francesc Ferran d'Àustria · Veure més »

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.

Nou!!: Viena і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Francesc Josep I d'Àustria

Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.

Nou!!: Viena і Francesc Josep I d'Àustria · Veure més »

Friedensreich Hundertwasser

Friedensreich Regentag Dunkelbunt Hundertwasser, nascut com Friedrich Stowasser (Viena, 15 de desembre de 1928 – a bord del Queen Elizabeth 2, 19 de febrer de 2000),Pawley, Martin.

Nou!!: Viena і Friedensreich Hundertwasser · Veure més »

Friedrich August von Hayek

Friedrich August von Hayek (Viena, Imperi austrohongarès, 8 de maig de 1899 - Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 23 de març de 1992) fou un economista austríac guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1974.

Nou!!: Viena і Friedrich August von Hayek · Veure més »

Friedrich Gulda

Friedrich Gulda (Viena, Àustria, 16 de maig de 1930 - 27 de gener de 2000) fou un pianista austríac.

Nou!!: Viena і Friedrich Gulda · Veure més »

Galítsia

200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà (en ucraïnès: Галичина, Halitxinà; en polonès: Galicja, pronunciat: Galítsia; jiddisch: גאליציע, pronunciat: Galítsie; alemany: Galizien; rus: Галиция, transcrit: Galítsiia, txec: Halič, pronunciat: Hàlits; eslovac: Halič, pronunciat: Hàlits; hongarès: Halics / Gácsország) és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.

Nou!!: Viena і Galítsia · Veure més »

Gavrilo Princip

Gavrilo Princip (Obljaj, Bòsnia i Hercegovina, 25 de juliol de 1894 (o 1895) - Terezín 28 d'abril de 1918) va ser un nacionalista serbo-bosnià que assassinà l'hereu a la corona d'Àustria, l'arxiduc Francesc Ferran, i la seva muller, la comtessa Sofia, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia).

Nou!!: Viena і Gavrilo Princip · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Viena і Germànics · Veure més »

Glorieta

* Glorieta o templet, construcció a manera de pavelló erigit en llocs públics obert per tots els seus costats.

Nou!!: Viena і Glorieta · Veure més »

Gracià (fill de Teodosi I)

Gracià (Gratianus) fou un fill de Teodosi I el Gran, nascut de la seva segona dona Gal·la.

Nou!!: Viena і Gracià (fill de Teodosi I) · Veure més »

Graham Greene

Henry Graham Greene (Berkhamsted, Hertfordshire, 2 d'octubre de 1904 - Vevey, Suïssa 3 d'abril de 1991) va ser un escriptor, dramaturg, guionista i crític anglès que, amb la seua obra, va explorar l'ambigüitat de l'home modern i un seguit de qüestions polítiques i moralment ambivalents en la societat contemporània.

Nou!!: Viena і Graham Greene · Veure més »

Guerra Austroprussiana

La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.

Nou!!: Viena і Guerra Austroprussiana · Veure més »

Gustav Klimt

Gustav Klimt (Baumgarten, 14 de juliol del 1862 – Viena, 6 de febrer del 1918) fou un pintor simbolista austríac.

Nou!!: Viena і Gustav Klimt · Veure més »

Haus des Meeres

La Haus des Meeres (en alemany significa: casa del mar) és un aquari públic a Viena, Àustria.

Nou!!: Viena і Haus des Meeres · Veure més »

Historicisme arquitectònic

Parlament britànic, exemple d'obra neogòtica L'historicisme en arquitectura fou un moviment desenvolupat al segle XIX que pretenia recuperar l'arquitectura de temps passats.

Nou!!: Viena і Historicisme arquitectònic · Veure més »

Hivern

alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Nou!!: Viena і Hivern · Veure més »

Hofburg

Planta del palau '''Hofburg''' El Hofburg o antic Palau Imperial de Viena, és el primer entre els edificis de la capital austríaca per la seva magnificència i tradicions, que es remunta als temps de Rodolf d'Habsburg (1273-91).

Nou!!: Viena і Hofburg · Veure més »

Hongarès

L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel-Palestina i als Estats Units.

Nou!!: Viena і Hongarès · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Viena і Hongria · Veure més »

Hundertwasserhaus

La Hundertwasserhaus és un edifici residencial situat als números 34-38 del carrer Kegelgasse en el districte 3 de la ciutat de Viena, va ser construït pel municipi entre els anys 1983 i 1986.

Nou!!: Viena і Hundertwasserhaus · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb lAusgleich o Compromís austrohongarès.

Nou!!: Viena і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Imperi mongol

L'Imperi mongol, fundat per Genguis Khan al segle XIII, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.

Nou!!: Viena і Imperi mongol · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Viena і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Viena і Imperi Romà · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Viena і Iran · Veure més »

Jörg Haider

Jörg Haider (Bad Goisern, Alta Àustria, 26 de gener de 1950 - Klagenfurt, Caríntia, 11 d'octubre de 2008) va ser un polític austríac, xenòfob i d'extrema dreta primer líder del Partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ, Freiheitliche Partei Österreichs, entre 1986 i 2000) i després, des de 2005 fins a la seva mort, líder del partit Unió pel futur (una escissió del FPÖ).

Nou!!: Viena і Jörg Haider · Veure més »

Joseph Maria Olbrich

Joseph Maria Olbrich (Opava, Imperi Austrohongarès, 22 de desembre de 1867 - Düsseldorf, Imperi Alemany, 8 d'agost de 1908) va ser un arquitecte austríac, cofundador de la Secessió de Viena.

Nou!!: Viena і Joseph Maria Olbrich · Veure més »

Karl Landsteiner

Karl Landsteiner (Viena, Imperi austrohongarès 1868 - Nova York, EUA 1943) fou un patòleg i professor universitari nord-americà, d'origen austríac, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1930.

Nou!!: Viena і Karl Landsteiner · Veure més »

Karl Popper

Tomba de Karl Popper Sir Karl Raimund Popper, Kt, CH, FRS, FBA (Viena, Imperi austrohongarès, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994) fou un dels filòsofs i sociòlegs més importants del segle XX.

Nou!!: Viena і Karl Popper · Veure més »

Karl von Frisch

Karl Ritter von Frisch (Viena, Imperi austrohongarès 1886 - Munic, Alemanya 1982) fou un etòleg i professor universitari austríac guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1973.

Nou!!: Viena і Karl von Frisch · Veure més »

Kärtnerstrasse

Kärntner Straße és el carrer comercial més famós del centre de Viena.

Nou!!: Viena і Kärtnerstrasse · Veure més »

Klemens Wenzel Lothar von Metternich

Metternich, retrat pintat per Thomas Lawrence Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.

Nou!!: Viena і Klemens Wenzel Lothar von Metternich · Veure més »

Konrad Lorenz

Nikolaas Tinbergen (esquerra) i Konrad Lorenz l'any 1978. Konrad Zacharias Lorenz (Viena, Imperi austrohongarès 1903 - Altenberg, Àustria 1989) fou un etòleg i professor universitari austríac guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1973.

Nou!!: Viena і Konrad Lorenz · Veure més »

Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic

Leopold I, emperador romanogermànic, va néixer a Viena el 9 de juny de 1640 i va morir a la mateixa ciutat el 5 de maig de 1705.

Nou!!: Viena і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Viena і Llatí · Veure més »

Lluís XVI de França

Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).

Nou!!: Viena і Lluís XVI de França · Veure més »

Londres

Londres —London — és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa.

Nou!!: Viena і Londres · Veure més »

Ludwig Wittgenstein

Ludwig Josef Johann Wittgenstein (Viena, 26 d'abril del 1889 - Cambridge, 29 d'abril del 1951) fou un filòsof austríac, nascut en una família de l'alta burgesia industrial d'ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge.

Nou!!: Viena і Ludwig Wittgenstein · Veure més »

Magiar

Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al segle IX el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.

Nou!!: Viena і Magiar · Veure més »

Maria Antonieta d'Àustria

'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 23 d'agost de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França, muller de Lluís XVI de França.

Nou!!: Viena і Maria Antonieta d'Àustria · Veure més »

Maria Lluïsa d'Àustria

Maria Lluïsa d'Àustria Maria Lluïsa d'Àustria (Viena, Arxiducat d'Àustria, 12 de desembre de 1791 - Parma, Ducat de Parma, 17 de desembre de 1847) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Nou!!: Viena і Maria Lluïsa d'Àustria · Veure més »

Maria Teresa I d'Àustria

Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Viena і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »

Martin Karplus

Martin Karplus (Viena, Àustria; 15 de març de 1930) és un químic teòric austríac (nacionalitzat nord-americà) i professor de la prestigiosa Universitat Harvard.

Nou!!: Viena і Martin Karplus · Veure més »

Maties Corví

Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.

Nou!!: Viena і Maties Corví · Veure més »

Max Ferdinand Perutz

Max Ferdinand Perutz (Viena, Imperi austrohongarès 1914 - Cambridge, Anglaterra 2002) fou un químic britànic, d'origen austríac, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1962.

Nou!!: Viena і Max Ferdinand Perutz · Veure més »

Mèxic

Mèxic (en castellà: México), oficialment els Estats Units Mexicans (en castellà: Estados Unidos Mexicanos), és una república federal constitucional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Viena і Mèxic · Veure més »

Moctezuma II

''Moctezuma II'', 1699, per Antonio de Solis Moctezuma (c. 1466 – juny de 1520), el seu nom és transliterat amb diverses variant com Montezuma, Moteuczoma, Motecuhzoma i s'anomena en textos en llengua nàhuatl com Motecuhzoma Xocoyotzin i semblants.

Nou!!: Viena і Moctezuma II · Veure més »

Modernisme català

'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.

Nou!!: Viena і Modernisme català · Veure més »

Moritz Schlick

Moritz Schlick (Berlín, 14 d'abril del 1882 – Viena, el 22 de juny del 1936) va ser un filòsof alemany que estudià ciències físiques amb Max Planck i rebé la influència de l'epistemòleg físic Ernst Mach.

Nou!!: Viena і Moritz Schlick · Veure més »

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Nou!!: Viena і Moscou · Veure més »

Museu d'Història de l'Art de Viena

El Museu d'Història de l'Art de Viena, oficialment i en alemany Kunsthistorisches Museum, és un museu situat a l'avinguda Ringstraße de Viena.

Nou!!: Viena і Museu d'Història de l'Art de Viena · Veure més »

Musikverein

La Musikverein a Viena, Àustria, és una sala de concerts que fou oberta al públic el 6 de gener de 1870, i és famosa per la seva acústica, la qual la situa entre les tres millors sales del món pel que fa a la sonoritat, i és la seu de l'Orquestra Filharmònica de Viena.

Nou!!: Viena і Musikverein · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Viena і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725

Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725 és el títol del llibre que va escriure el militar català austriacista i historiador Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, Principat de Catalunya, 1682 - Viena, Arxiducat d'Àustria, 1757) on explicà els esdeveniments entre 1700 i 1725 dels fets viscuts en primera persona.

Nou!!: Viena і Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725 · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Viena і Nazisme · Veure més »

Neurologia

La neurologia és l'especialitat mèdica que, conjuntament amb la neurocirurgia, s'ocupa de les malalties del sistema nerviós, tant central com perifèric.

Nou!!: Viena і Neurologia · Veure més »

Nicolas de Verdun

Nicolas de Verdun (Verdun (Mosa), 1130 - Tournai, cap a 1205) va ser un orfebre francès actiu entre 1181 i 1205, que treballà a Viena, a Colònia i a Tournai.

Nou!!: Viena і Nicolas de Verdun · Veure més »

Nostra Senyora de Guadalupe

Reina de Mèxic i Emperadriu d'Amèrica La nostra Senyora de Guadalupe és una advocació mariana de la religió catòlica, la imatge de la qual es venera en la basílica de Guadalupe, al nord de la Ciutat de Mèxic.

Nou!!: Viena і Nostra Senyora de Guadalupe · Veure més »

Ofensiva de Viena

LOfensiva de Viena va ser llençada pel 3r Front Ucraïnès Soviètic contra Viena.

Nou!!: Viena і Ofensiva de Viena · Veure més »

Ogodei

Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon khan suprem o gran khan (kakhan) de les tribus turcomongoles o imperi mongol, en el que va succeir al seu pare.

Nou!!: Viena і Ogodei · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Viena і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial

L'Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial, ONUDI, (en anglés: United Nations Industrial Development Organisation) va ser establida per l'Assemblea General en 1966 com organ encarregat de promoure i accelerar la industrialització en els països en desenvolupament.

Nou!!: Viena і Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial · Veure més »

Organització de Països Exportadors de Petroli

LOrganització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) - en anglès OPEC, Organization of the Petroleum Exporting Countries) és un càrtel format per països productors de petroli amb la intenció de negociar conjuntament amb les empreses petrolieres temes referents a volums de producció, preus i drets d'explotació. Seu central de l'OPEP a Viena (Àustria) Fundada el 4 de setembre de 1960 a la Conferència de Bagdad, l'OPEP estava constituïda només per cinc països que signaren un acord que especificava la quantitat produïda de petroli i els preus per a l'exportació assignant quotes de producció als estats membres. L'OPEP té la seu central és a Viena (Àustria). Les decisions de l'OPEP tenen una forta influència en els preus del petroli en els mercats internacionals. Un mostra d'això és la Crisi del Petroli de (1973) en la qual els països de l'OPEP es van negar a subministrar cru als països occidentals que havien donat suport a Israel en el seu conflicte amb Egipte (Guerra del Iom Kippur). Aquesta aturada en el subministrament, causa un fort augment en els preus que durà uns cinc mesos, del 17 d'octubre de 1973 al 18 de març de 1974. Posteriorment, el 7 de gener de 1975 decidiren augmentar el preu del cru un 10%. Al contrari que molts altres càrtels, l'OPEP ha tingut èxit en mantenir preus elevats durant períodes llargs de temps. Bona part d'aquest èxit es deu a la flexibilitat de l'Aràbia Saudita (principal país productor) que ha tolerat que altres països incomplissin el pacte reduint la seva pròpia producció per tal de compensar l'excés de producció dels països que excedien la seva quota. Tanmateix, la capacitat de l'OPEP d'augmentar preus és limitada, ja que un augment de preus comporta una disminució en el consum (per l'anomenat efecte renda) i per tant també dels ingressos dels països membres. Així mateix, degut a l'efecte substitució, un augment del preu del petroli provoca un augment del consum d'energies alternatives i un augment de la investigació en energies renovables.

Nou!!: Viena і Organització de Països Exportadors de Petroli · Veure més »

Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa

L'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), és l'organització intergovernamental de seguretat més gran del món, que té per finalitat garantir la pau, la democràcia i l'estabilitat.

Nou!!: Viena і Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa · Veure més »

Organització territorial d'Àustria

Àustria es divideix en nou Estats Federals (Bundesländer), cadascun d'ells amb el seu propi govern.

Nou!!: Viena і Organització territorial d'Àustria · Veure més »

Oskar Kokoschka

Oskar Kokoschka 1963 La seva signatura Oskar Kokoschka (1 de març de 1886 - 22 de febrer de 1980) va ser un artista i poeta austríac, conegut principalment pels seus retrats i paisatges expressionistes.

Nou!!: Viena і Oskar Kokoschka · Veure més »

Otto Bauer

Otto Bauer (Viena, Àustria-Hongria 1881 - París, França 1938) fou ministre d'Afers Exteriors d'Àustria i membre del Partit Socialdemòcrata d'Àustria (SDAPÖ/SPÖ).

Nou!!: Viena і Otto Bauer · Veure més »

Otto Wagner

Estació de Viena Otto Wagner (Penzing, 13 de juliol de 1841 - † Viena, 11 d'abril de 1918) va ser un arquitecte austríac.

Nou!!: Viena і Otto Wagner · Veure més »

Palau Belvedere

El Palau Belvedere és un palau d'estil barroc situat al carrer Prinz-Eugen-Strasse 27 de Viena (Àustria).

Nou!!: Viena і Palau Belvedere · Veure més »

Palau de Schönbrunn

El Palau de Schönbrunn es troba a Viena a (Àustria) i és un dels monuments més important d'Àustria i de l'Europa Central essent un magnífic exponent de l'arquitectura barroca civil i de l'arquitectura palatina del segle XVIII.

Nou!!: Viena і Palau de Schönbrunn · Veure més »

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia fou una regió del centre d'Europa al sud i oest del Danubi que la limitava pel nord i est.

Nou!!: Viena і Pannònia · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Viena і París · Veure més »

Partit Liberal d'Àustria

El Partit Liberal d'Àustria o Partit de la Llibertat d'Àustria (en alemany, Freiheitliche Partei Österreichs, FPÖ) és un partit polític austríac, d'ideologia nacionalista i considerat d'extrema dreta.

Nou!!: Viena і Partit Liberal d'Àustria · Veure més »

Partit Socialdemòcrata d'Àustria

El Partit Socialdemòcrata d'Àustria (en alemany, Sozialdemokratische Partei Österreichs, SPÖ) és un partit polític que forma part del Partit Socialista Europeu i que, actualment, es troba al govern a Àustria, i també governa alguns estats federats de Burgenland, Salzburg, Viena i Estíria.

Nou!!: Viena і Partit Socialdemòcrata d'Àustria · Veure més »

Pastís Sacher

Un pastís sacher o, de vegades, simplement, sacher, (en alemany, Sachertorte) és un pastís austríac rodó, a base de pa de pessic de xocolata untat amb melmelada d'albercoc i cobert de xocolata sòlida.

Nou!!: Viena і Pastís Sacher · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Viena і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Prater

Vista del ''Wurstelprater'' des de la Sínia de Viena (''Wiener Riesenrad'') Prater o Wurstelprater en alemany és un parc d'atraccions localitzat al Prater de Viena, en el segon districte, Leopoldstadt.

Nou!!: Viena і Prater · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: Viena і Prússia · Veure més »

Precipitació atmosfèrica

Repartició de la precipitació mitjana a la Terra mes a mes segons les dades disponibles entre 1961 i 1990. En meteorologia, la precipitació és l'aigua procedent de l'atmosfera que es diposita sobre la superfície de la terra en forma sòlida o líquida com a conseqüència dels processos de condensació i agregació que afecten al vapor d'aigua dins dels núvols.

Nou!!: Viena і Precipitació atmosfèrica · Veure més »

Primavera

Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Nou!!: Viena і Primavera · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Viena і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Psicoanàlisi

Freud i altres psicoanalistes l'any 1922. D'esquerra a dreta, asseguts: Sigmund Freud, Sándor Ferenczi i Hanns Sachs; dempeus: Otto Rank, Karl Abraham, Max Eitingon i Ernest Jones. La psicoanàlisi és un conjunt de teories i tècniques terapèutiques relacionades amb l'estudi de l'inconscient, que conjuntament formen un mètode de tractament de trastorns en la salut mental.

Nou!!: Viena і Psicoanàlisi · Veure més »

Racionalisme arquitectònic

Exposició Internacional de Barcelona del 1929 El racionalisme arquitectònic (en anglès: rationalism, functionalism, international style o tot simplement modern architecture, o modernist architecture) és un corrent sorgit a Europa després de la Primera Guerra mundial que defensa el funcionalisme dels edificis, l'absència de decoració, la ruptura amb els valors històrics i la influència de la producció industrial.

Nou!!: Viena і Racionalisme arquitectònic · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Viena і Rússia · Veure més »

República Txeca

La República Txeca (Česká republika) o Txèquia (Česko) és un país de l'Europa central sense sortida al mar.

Nou!!: Viena і República Txeca · Veure més »

Richard Adolf Zsigmondy

Richard Adolf Zsigmondy (Viena, Imperi austrohongarès 1865 - Göttingen, Alemanya 1929) fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1925.

Nou!!: Viena і Richard Adolf Zsigmondy · Veure més »

Richard Kuhn

Richard Kuhn (Viena, Imperi austrohongarès 1900 - Heidelberg, Alemanya 1967) fou un químic i professor universitari germano-austríac guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1938.

Nou!!: Viena і Richard Kuhn · Veure més »

Ringstraße

El ''Schubertring'', un dels trams de la ''Ringstraße'' La 'Ringstraße' (equivalent, en alemany, de "Ronda") és una gran avinguda que envolta completament el nucli antic de Viena o Innere Stadt. És una de les avingudes principals de Viena i un dels bulevards més importants d'Europa.

Nou!!: Viena і Ringstraße · Veure més »

Robert Bárány

Robert Bárány (Viena, Imperi austrohongarès 1876 - Uppsala, Suècia 1936) fou un metge austríac guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1914.

Nou!!: Viena і Robert Bárány · Veure més »

Roda de fira

L'Estel de Nanchang, de 160 metres d'alçària, va ser la roda de fira més gran del món des de la seva inauguració el 2006 fins que fou superada per la Singapore Flyer el 2008. Una roda de fira, roda (gran) o sínia (sínia d'observació) és una atracció de fira consistent en una gran roda giratòria muntada en posició vertical que té cabines o seients penjats a tot el seu volt i que gira entorn d'un eix horitzontal perpendicular al pla de la roda.

Nou!!: Viena і Roda de fira · Veure més »

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Nou!!: Viena і Romanès · Veure més »

Romaní

La llengua romaní o romanó (estrictament i en romaní, "romaní" és la forma femenina de la paraula i "romanó" la masculina) pertany a la branca indoària de les llengües indoiranianes, subgrup dins de la família indoeuropea.

Nou!!: Viena і Romaní · Veure més »

Rutènia

Rutènia Rutènia és un territori de l'est d'Europa que fou habitat pels pobles eslaus orientals, i també pels diversos estats que hi van existir en el passat.

Nou!!: Viena і Rutènia · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Viena і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, "ciutat de Sant Pere" en alemany), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans coneguda com a Leningrad (Ленинград, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Nevà, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.

Nou!!: Viena і Sant Petersburg · Veure més »

Sarajevo

Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Viena і Sarajevo · Veure més »

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Nou!!: Viena і Sèrbia · Veure més »

Secessió de Viena

Detall del Pavelló de la ''Sezession'' La Secessió de Viena, Sezession o Sezessionsstil, forma part del moviment anomenat Art Nouveau que a Catalunya es va denominar modernisme.

Nou!!: Viena і Secessió de Viena · Veure més »

Segle I aC

Vil·la romana de can Llauder, relacionada amb Gai Mari a Mataró, '''segle I aC''', segle III dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.

Nou!!: Viena і Segle I aC · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Viena і Segle IV · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Viena і Segle IX · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Viena і Segle XIII · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Viena і Segle XIX · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Viena і Segle XVIII · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Viena і Segle XX · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Viena і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Serbis

Els serbis (en serbi: Srbi, en ciríl·lic: Срби) són un poble eslau del sud que viuen principalment a Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina i, en una menor mesura, a Croàcia.

Nou!!: Viena і Serbis · Veure més »

Serbocroat

Àrea on es parla el serbocroat El terme serbocroat es va fer servir durant la major part del segle XX per a referir-se a l'idioma comú de croats i serbis.

Nou!!: Viena і Serbocroat · Veure més »

Setge de Viena (1529)

El setge de Viena va marcar l'apogeu de la invasió de l'Imperi otomà a Europa.

Nou!!: Viena і Setge de Viena (1529) · Veure més »

Setge de Viena (1683)

La Batalla de Kahlenberg, o Segon Setge de Viena, va tenir lloc a Viena el 1683.

Nou!!: Viena і Setge de Viena (1683) · Veure més »

Sigmund Freud

Sigmund Freud (Freiberg, Moràvia, 6 de maig del 1856 - Londres, Regne Unit, 23 de setembre del 1939) fou un neuròleg austríac que va començar a interessar-se en la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar els malalts mentals.

Nou!!: Viena і Sigmund Freud · Veure més »

Socialdemocràcia

La rosa vermella, símbol internacional de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.

Nou!!: Viena і Socialdemocràcia · Veure més »

Socialisme

El socialisme és una gamma de sistemes econòmics i socials caracteritzats per la socialització de la propietat i el control democràtic dels mitjans de producció, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Nou!!: Viena і Socialisme · Veure més »

Sofia Chotek von Chotkowa

'''Sofia Chotek''' Sofia Chotek von Chotkova, Sophie Maria Josephine Albina Chotek (Stuttgart, 1 de març de 1868 - Sarajevo, 28 de juny de 1914), duquessa de Hohenberg, era l'esposa morganàtica de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria.

Nou!!: Viena і Sofia Chotek von Chotkowa · Veure més »

Solimà I el Magnífic

Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'imperi Otomà (1520-1566).

Nou!!: Viena і Solimà I el Magnífic · Veure més »

Stefan Zweig

Stefan Zweig ʃtéfanədzβájk (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de novembre de 1881 - Petròpolis, Brasil, 22 de febrer de 1942) va ser un escriptor austríac.

Nou!!: Viena і Stefan Zweig · Veure més »

Tardor

Imatge d'un bosc a la tardor. La tardor, rerevera, primavera d'hivern, santmiquelada (santamiquelada) o més poèticament autumne és una de les quatre estacions de l'any, de les zones temperades.

Nou!!: Viena і Tardor · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Viena і Temperatura · Veure més »

Teodosi I el Gran

Teodosi I el Gran, (en llatí, 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395).

Nou!!: Viena і Teodosi I el Gran · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich és el nom que rebé el darrer Imperi Alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme.

Nou!!: Viena і Tercer Reich · Veure més »

Tractat de Saint-Germain-en-Laye

Trianon. El Tractat de Saint-Germain-en-Laye, signat a aquesta població propera a París el 10 de setembre de 1919, fou el resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la Primera Guerra Mundial entre les potències aliades vencedores i l'Imperi Austrohongarès.

Nou!!: Viena і Tractat de Saint-Germain-en-Laye · Veure més »

Transsilvània

Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.

Nou!!: Viena і Transsilvània · Veure més »

Tríptic

''Tríptic El jardí de les delícies'' de Hieronymus Bosch (1500-1505). Museu del Prado Tríptic explicatiu de la gastronomia del Baix Empordà en format PDF. Un tríptic (del grec τρίπτυχο, tri- "tres" + ptychē "plegar") és un objecte artístic que consta de tres caselles articulades, de manera que les dues caselles laterals (també anomenades ales) es poden plegar sobre la casella central.

Nou!!: Viena і Tríptic · Veure més »

Trentino - Alto Adige

El Trentino – Alto Adige (en italià Trentino-Alto Adige, en alemany Trentino-Südtirol, en ladí Trentin-Südtirol; oficialment, Trentino-Alto Adige/Südtirol) és una regió amb Estatut Especial d'Itàlia.

Nou!!: Viena і Trentino - Alto Adige · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Viena і Turquia · Veure més »

Txec

El txec (čeština en txec) és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.

Nou!!: Viena і Txec · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Viena і UNESCO · Veure més »

Uruguai

LUruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina.

Nou!!: Viena і Uruguai · Veure més »

Vals

"Vals del minut", de Chopin. El vals és un ball de saló i una dansa tradicional.

Nou!!: Viena і Vals · Veure més »

Venus de Willendorf

Venus de Willendorf La Venus de Willendorf, també coneguda com la Dona de Willendorf, és una estatueta d'una figura femenina d'11,1 cm d'alçada, descoberta en un jaciment paleolític proper a Willendorf, Àustria, el 1908 per l'arqueòleg Josef Szombathy.

Nou!!: Viena і Venus de Willendorf · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Viena і Viena · Veure més »

Walter Kohn

Walter Kohn (Viena, Àustria 1923 - Santa Barbara, EUA 2016) és un físic nord-americà, d'origen austríac, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1998.

Nou!!: Viena і Walter Kohn · Veure més »

Wolfgang Pauli

Wolfgang Ernst Pauli (Viena, Àustria 1900 - Zuric, Suïssa 1958) fou un físic austríac, posteriorment nacionalitzat suís i finalment estatunidenc.

Nou!!: Viena і Wolfgang Pauli · Veure més »

Xile

Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.

Nou!!: Viena і Xile · Veure més »

Xina

Ubicació de la Xina al món La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris, que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Viena і Xina · Veure més »

106

Sense descripció.

Nou!!: Viena і 106 · Veure més »

1237

L'any 1237 (MCCXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Viena і 1237 · Veure més »

1278

Sense descripció.

Nou!!: Viena і 1278 · Veure més »

13 aC

Sense descripció.

Nou!!: Viena і 13 aC · Veure més »

14 de març

El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs.

Nou!!: Viena і 14 de març · Veure més »

1440

Sense descripció.

Nou!!: Viena і 1440 · Veure més »

1529

Sense descripció.

Nou!!: Viena і 1529 · Veure més »

1532

Sense descripció.

Nou!!: Viena і 1532 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1556 · Veure més »

1683

Sense descripció.

Nou!!: Viena і 1683 · Veure més »

1693

Sense descripció.

Nou!!: Viena і 1693 · Veure més »

1720

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Viena і 1720 · Veure més »

1724

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Viena і 1724 · Veure més »

1754

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Viena і 1754 · Veure més »

1790

Sense descripció.

Nou!!: Viena і 1790 · Veure més »

1800

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1800 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1809 · Veure més »

1810

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1810 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1814 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Viena і 1815 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1830 · Veure més »

1840

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1840 · Veure més »

1850

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1850 · Veure més »

1857

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1857 · Veure més »

1858

Sense descripció.

Nou!!: Viena і 1858 · Veure més »

1866

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1866 · Veure més »

1869

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1869 · Veure més »

1880

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1880 · Veure més »

1890

Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.

Nou!!: Viena і 1890 · Veure més »

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Viena і 1895 · Veure més »

1900

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1900 · Veure més »

1910

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1910 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1916 · Veure més »

1918

font al carrer Cucurulla de Barcelona.

Nou!!: Viena і 1918 · Veure més »

1919

Llinda d'un edifici del carrer Major d'Olot.

Nou!!: Viena і 1919 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1923 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1934 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1938 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Viena і 1939 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1945 · Veure més »

1948

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Viena і 1948 · Veure més »

1951

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1951 · Veure més »

1961

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1961 · Veure més »

1970

Sense descripció.

Nou!!: Viena і 1970 · Veure més »

1971

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1971 · Veure més »

1981

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1981 · Veure més »

1988

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1988 · Veure més »

1991

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 1991 · Veure més »

2001

;Països Catalans.

Nou!!: Viena і 2001 · Veure més »

2007

; Gener.

Nou!!: Viena і 2007 · Veure més »

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Nou!!: Viena і 2009 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Bundesland Wien, Bécs, Estat de Viena, Land Wien, Vidnya, Viedeň, Viena (estat federat), Viena (estat), Vienesa, Viyana, Vídeň, Wien.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »