Accés més ràpid que el navegador!
37 les relacions: Andalusia, Cadi, Cadis, Castelló d'Empúries, Caterina de Ricci, Catolicisme, Circumnavegació, Dominica, Enric d'Aragó i de Pimentel, Fernão de Magalhães, Florència, Hebron, Illa, Jaume Fiella, Jerusalem, Joanot Colom, Juan Sebastián Elcano, Llista de comtes d'Empúries, Lloctinent de Catalunya, Mallorca, Mujir-ad-Din al-Ulaymí, Muro (Mallorca), Octubre, President de la Generalitat de Catalunya, Revolta de les Germanies, Sanlúcar de Barrameda, Sant, Terra, València, Vicent Peris, 1445, 1456, 1478, 19 d'octubre, 2 de juliol, 23 d'abril, 6 de setembre.
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Nou!!: 1522 і Andalusia · Veure més »
Cadi
Un cadi (de l'àrab) és, en el món musulmà, un jutge que aplica la xaria, la llei religiosa islàmica; en conseqüència els cadis tenen jurisdicció sobre aquells temes legals que afecten la xaria i exerceixen funcions civils, judicials i religioses.
Nou!!: 1522 і Cadi · Veure més »
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Nou!!: 1522 і Cadis · Veure més »
Castelló d'Empúries
Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: 1522 і Castelló d'Empúries · Veure més »
Caterina de Ricci
Caterina de Ricci, al segle Alessandra Lucrezia Romola (Florència, 23 d'abril de 1522 - Prato, 2 de febrer de 1590) va ser una religiosa dominica i autora mística italiana, venerada com a santa per l'Església catòlica.
Nou!!: 1522 і Caterina de Ricci · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: 1522 і Catolicisme · Veure més »
Circumnavegació
Els corrents oceànics El viatge de Magalhães i Elcano El viatge de Le Maire i Shouten Ruta de circumnavegació de W. Dampier Circumnavegar és navegar al voltant d'un lloc, especialment fer la volta al món.
Nou!!: 1522 і Circumnavegació · Veure més »
Dominica
Dominica és un estat insular de l'Amèrica Central, a les Petites Antilles, format per l'illa homònima.
Nou!!: 1522 і Dominica · Veure més »
Enric d'Aragó i de Pimentel
Enric d'Aragó i Pimentel (Calataiud, 11 de novembre de 1445 - Castelló d'Empúries, 2 de juliol de 1522), també conegut pels sobrenoms «Infant Fortuna» o «Infant Enric»,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: 1522 і Enric d'Aragó i de Pimentel · Veure més »
Fernão de Magalhães
Fernão de Magalhães (conegut també com a Magallanes en castellà, Magellanus en llatí o Magellan en francès i anglès, entre altres variants), nascut al nord de Portugal, probablement a Ponte da Barca, al voltant del 1480 i mort a l'illa de Mactan (vora l'illa de Cebú, a les Filipines) el 27 d'abril de 1521, va ser un navegant i explorador portuguès de l'època dels grans descobriments.
Nou!!: 1522 і Fernão de Magalhães · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: 1522 і Florència · Veure més »
Hebron
Hebron és una ciutat de Palestina, a Cisjordània, a la vall d'Eixkol.
Nou!!: 1522 і Hebron · Veure més »
Illa
Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Nou!!: 1522 і Illa · Veure més »
Jaume Fiella
L'església de Sant Miquel que Jaume Fiella va fer decorar ja no existeix, però la façana amb les talles de Ducroux es va incorporar com a façana lateral de la basílica de la Mercè.cita cirici Jaume Fiella (Tremp,? - ?, setembre del 1522) fou doctor en dret canònic i civil, degà de Barcelona i President de la Generalitat de Catalunya de 1514 a 1515). Era fill de Joan i Constança; va néixer a mitjan i va tenir tres germans, Antoni Joan, Esperança i Orient. Va ser un dels més destacats personatges de la seva ciutat, on va fundar un hospital per a pobres el 3 de setembre del 1521. Estudià a Lleida, Tolosa de Llenguadoc i Roma, on visqué des del 1471, i durant onze anys, treballant d'abreviador per a la Santa Seu, nomenat per Sixt IV. Se sap que residí a Barcelona a partir del 1495, on ja fou degà i canonge de la seu, si bé sembla que abans havia estat abat a Santa Cecília de Montserrat o de Sant Pere de Montsó. De la seva estança a Roma prové l'estreta relació que Fiella va mantenir amb el valencià Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, qui el 1492 obtingué protagonisme en promulgar la butlla que repartia les conquestes futures d'Espanya i Portugal a l'oest i est de les Açores, respectivament. Entre el 1504 i 1507, participà en actes de la Inquisició. Actuà en multitud de sentències arbitrals en temes eclesiàstics. Encarregà Gabriel Pellisser i René Ducloux la decoració goticorenaixentista de l'església de Sant Miquel (Barcelona), el 1516. Va ser nomenat president de la Generalitat el 18 de juliol del 1514, per a substituir Joan d'Aragó, que havia presentat la seva renúncia. Al seu poble nadal, va fundar l'any 1521 l'Hospital de pobres del qual l'edifici en l'actualitat serveix de jutjats de primera instància.
Nou!!: 1522 і Jaume Fiella · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: 1522 і Jerusalem · Veure més »
Joanot Colom
Joanot Colom (Felanitx, ? - Palma, 1523) va ser un cap dels agermanats mallorquins.
Nou!!: 1522 і Joanot Colom · Veure més »
Juan Sebastián Elcano
Juan Sebastián Elcano,Some sources state that he was born on 1476.
Nou!!: 1522 і Juan Sebastián Elcano · Veure més »
Llista de comtes d'Empúries
or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.
Nou!!: 1522 і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: 1522 і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: 1522 і Mallorca · Veure més »
Mujir-ad-Din al-Ulaymí
Abu-l-Yumm Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad al-Hanbalí al-Maqdissí al-Ulaymí Mujir-ad-Din, més conegut com a Mujir-ad-Din al-Ulaymí —en àrab مجير الدين العليمي, Mujīr ad-Dīn al-ʿUlaymī— (1456 – 1522) fou un historiador àrab de Jerusalem, on fou cadi, que va escriure una història de Jerusalem i Hebron a l'edat mitjana (Al-uns al-jalil bi-tarikh al-Quds wa-l-Khalil, "Gloriosa història de Jerusalem i Hebron") vers 1495, que és considerada la més valuosa, extensa i detallada font de la història del Jerusalem del seu temps.
Nou!!: 1522 і Mujir-ad-Din al-Ulaymí · Veure més »
Muro (Mallorca)
Muro és una vila i municipi de Mallorca, situat al centre-nord de l'illa, a la comarca del Pla de Mallorca.
Nou!!: 1522 і Muro (Mallorca) · Veure més »
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: 1522 і Octubre · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: 1522 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Nou!!: 1522 і Revolta de les Germanies · Veure més »
Sanlúcar de Barrameda
Sanlúcar de Barrameda és una localitat de la província de Cadis, a Andalusia.
Nou!!: 1522 і Sanlúcar de Barrameda · Veure més »
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Nou!!: 1522 і Sant · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: 1522 і Terra · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: 1522 і València · Veure més »
Vicent Peris
Vicent Peris (Sogorb, 1478- València, 1522) va ser un militar valencià, capità general de l'exèrcit agermanat durant de la revolta de les Germanies del Regne de València.
Nou!!: 1522 і Vicent Peris · Veure més »
1445
Països Catalans.
Nou!!: 1522 і 1445 · Veure més »
1456
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: 1522 і 1456 · Veure més »
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: 1522 і 1478 · Veure més »
19 d'octubre
El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1522 і 19 d'octubre · Veure més »
2 de juliol
El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1522 і 2 de juliol · Veure més »
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1522 і 23 d'abril · Veure més »
6 de setembre
El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1522 і 6 de setembre · Veure més »
