Similituds entre Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg
Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg tenen 77 coses en comú (en Uniopèdia): Absolutisme, Alteracions d'Aragó, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Artois, Àustria, Barcelona, Batalla d'Almansa, Batalla de Rocroi, Borgonya, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Castellà, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts de Castella, Corts forals valencianes, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Milà, Ducat de Savoia, Enric IV de França, Espanya, Estat nació, Europa, Felip II de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, ..., França, Franc Comtat, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guerra Francoholandesa, Imperi Otomà, Inquisició espanyola, Isabel I de Castella, James Fitz-James Stuart, Juliol, Liberalisme, Lluís XIII de França, Londres, Luxemburg, Madrid, Monarquia, Monarquia absoluta, Monarquia d'Espanya, Navarra, Països Baixos espanyols, Pactisme, Plet del virrei estranger, Pragmàtica sanció, Principat de Catalunya, Províncies Unides, Reforma Protestant, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Regne de València, Reial audiència, Reis Catòlics, Sacre Imperi Romanogermànic, Saragossa, Tractat d'Utrecht, Tractat de Rastatt, Tractat de Viena (1725), Viena, Xàtiva, 18 de juny, 3 de febrer. Ampliar l'índex (47 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Decrets de Nova Planta · Absolutisme і Dinastia dels Habsburg ·
Alteracions d'Aragó
Les tropes castellanes entren a Saragossa el 1591. Les Alteracions d'Aragó és el nom que la historiografia actual dona als conflictes esdevinguts al regne d'Aragó durant la dècada del 1580 i els primers anys de la dècada del 1590 al regne d'Aragó.
Alteracions d'Aragó і Decrets de Nova Planta · Alteracions d'Aragó і Dinastia dels Habsburg ·
Armand Jean du Plessis de Richelieu
Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.
Armand Jean du Plessis de Richelieu і Decrets de Nova Planta · Armand Jean du Plessis de Richelieu і Dinastia dels Habsburg ·
Artois
Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Artois і Decrets de Nova Planta · Artois і Dinastia dels Habsburg ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Decrets de Nova Planta · Àustria і Dinastia dels Habsburg ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Decrets de Nova Planta · Barcelona і Dinastia dels Habsburg ·
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Batalla d'Almansa і Decrets de Nova Planta · Batalla d'Almansa і Dinastia dels Habsburg ·
Batalla de Rocroi
La Batalla de Rocroi va tenir lloc el 19 de maig de 1643 durant la Guerra dels Trenta Anys, el seu resultat va ser una decisiva victòria de l'exèrcit francès sobre l'exèrcit espanyol.
Batalla de Rocroi і Decrets de Nova Planta · Batalla de Rocroi і Dinastia dels Habsburg ·
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Borgonya і Decrets de Nova Planta · Borgonya і Dinastia dels Habsburg ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Decrets de Nova Planta · Carles II de Castella і Dinastia dels Habsburg ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Castella і Decrets de Nova Planta · Castella і Dinastia dels Habsburg ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Decrets de Nova Planta · Castellà і Dinastia dels Habsburg ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Decrets de Nova Planta · Corona d'Aragó і Dinastia dels Habsburg ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Decrets de Nova Planta · Corona de Castella i Lleó і Dinastia dels Habsburg ·
Corts de Castella
Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.
Corts de Castella і Decrets de Nova Planta · Corts de Castella і Dinastia dels Habsburg ·
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Corts forals valencianes і Decrets de Nova Planta · Corts forals valencianes і Dinastia dels Habsburg ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Decrets de Nova Planta і Dinastia borbònica · Dinastia borbònica і Dinastia dels Habsburg ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Dinastia dels Habsburg ·
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Decrets de Nova Planta і Ducat de Milà · Dinastia dels Habsburg і Ducat de Milà ·
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Decrets de Nova Planta і Ducat de Savoia · Dinastia dels Habsburg і Ducat de Savoia ·
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Decrets de Nova Planta і Enric IV de França · Dinastia dels Habsburg і Enric IV de França ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Decrets de Nova Planta і Espanya · Dinastia dels Habsburg і Espanya ·
Estat nació
Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.
Decrets de Nova Planta і Estat nació · Dinastia dels Habsburg і Estat nació ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Decrets de Nova Planta і Europa · Dinastia dels Habsburg і Europa ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Decrets de Nova Planta і Felip II de Castella · Dinastia dels Habsburg і Felip II de Castella ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Decrets de Nova Planta і Felip IV de Castella · Dinastia dels Habsburg і Felip IV de Castella ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Decrets de Nova Planta і Felip V d'Espanya · Dinastia dels Habsburg і Felip V d'Espanya ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Decrets de Nova Planta і Ferran el Catòlic · Dinastia dels Habsburg і Ferran el Catòlic ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Decrets de Nova Planta і França · Dinastia dels Habsburg і França ·
Franc Comtat
El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.
Decrets de Nova Planta і Franc Comtat · Dinastia dels Habsburg і Franc Comtat ·
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Decrets de Nova Planta і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Dinastia dels Habsburg і Gaspar de Guzmán y Pimentel ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola · Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió Espanyola ·
Guerra dels Nou Anys
La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".
Decrets de Nova Planta і Guerra dels Nou Anys · Dinastia dels Habsburg і Guerra dels Nou Anys ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Decrets de Nova Planta і Guerra dels Segadors · Dinastia dels Habsburg і Guerra dels Segadors ·
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Decrets de Nova Planta і Guerra dels Trenta Anys · Dinastia dels Habsburg і Guerra dels Trenta Anys ·
Guerra Francoholandesa
La guerra Francoholandesa (1672-1678) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre França, per una part, i una quàdruple aliança per l'altra.
Decrets de Nova Planta і Guerra Francoholandesa · Dinastia dels Habsburg і Guerra Francoholandesa ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Decrets de Nova Planta і Imperi Otomà · Dinastia dels Habsburg і Imperi Otomà ·
Inquisició espanyola
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.
Decrets de Nova Planta і Inquisició espanyola · Dinastia dels Habsburg і Inquisició espanyola ·
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Decrets de Nova Planta і Isabel I de Castella · Dinastia dels Habsburg і Isabel I de Castella ·
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Decrets de Nova Planta і James Fitz-James Stuart · Dinastia dels Habsburg і James Fitz-James Stuart ·
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Decrets de Nova Planta і Juliol · Dinastia dels Habsburg і Juliol ·
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Decrets de Nova Planta і Liberalisme · Dinastia dels Habsburg і Liberalisme ·
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Decrets de Nova Planta і Lluís XIII de França · Dinastia dels Habsburg і Lluís XIII de França ·
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Decrets de Nova Planta і Londres · Dinastia dels Habsburg і Londres ·
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Decrets de Nova Planta і Luxemburg · Dinastia dels Habsburg і Luxemburg ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Decrets de Nova Planta і Madrid · Dinastia dels Habsburg і Madrid ·
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Decrets de Nova Planta і Monarquia · Dinastia dels Habsburg і Monarquia ·
Monarquia absoluta
La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.
Decrets de Nova Planta і Monarquia absoluta · Dinastia dels Habsburg і Monarquia absoluta ·
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Decrets de Nova Planta і Monarquia d'Espanya · Dinastia dels Habsburg і Monarquia d'Espanya ·
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Decrets de Nova Planta і Navarra · Dinastia dels Habsburg і Navarra ·
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Decrets de Nova Planta і Països Baixos espanyols · Dinastia dels Habsburg і Països Baixos espanyols ·
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Decrets de Nova Planta і Pactisme · Dinastia dels Habsburg і Pactisme ·
Plet del virrei estranger
Es coneix com a plet del virrei estranger al conflicte jurídic de competències entre els reis de la Monarquia d'Espanya i les institucions d'autogovern del Regne d'Aragó que existí al llarg del i que esclatà violentament durant el regnat de Felip II de Castella durant les Alteracions d'Aragó (1590-1591).
Decrets de Nova Planta і Plet del virrei estranger · Dinastia dels Habsburg і Plet del virrei estranger ·
Pragmàtica sanció
Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.
Decrets de Nova Planta і Pragmàtica sanció · Dinastia dels Habsburg і Pragmàtica sanció ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Decrets de Nova Planta і Principat de Catalunya · Dinastia dels Habsburg і Principat de Catalunya ·
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Decrets de Nova Planta і Províncies Unides · Dinastia dels Habsburg і Províncies Unides ·
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Decrets de Nova Planta і Reforma Protestant · Dinastia dels Habsburg і Reforma Protestant ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Decrets de Nova Planta і Regne d'Aragó · Dinastia dels Habsburg і Regne d'Aragó ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Decrets de Nova Planta і Regne de França · Dinastia dels Habsburg і Regne de França ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Decrets de Nova Planta і Regne de Mallorca · Dinastia dels Habsburg і Regne de Mallorca ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Decrets de Nova Planta і Regne de Navarra · Dinastia dels Habsburg і Regne de Navarra ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Decrets de Nova Planta і Regne de Nàpols · Dinastia dels Habsburg і Regne de Nàpols ·
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Decrets de Nova Planta і Regne de Sardenya · Dinastia dels Habsburg і Regne de Sardenya ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Decrets de Nova Planta і Regne de València · Dinastia dels Habsburg і Regne de València ·
Reial audiència
Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
Decrets de Nova Planta і Reial audiència · Dinastia dels Habsburg і Reial audiència ·
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Decrets de Nova Planta і Reis Catòlics · Dinastia dels Habsburg і Reis Catòlics ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Decrets de Nova Planta і Sacre Imperi Romanogermànic · Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Decrets de Nova Planta і Saragossa · Dinastia dels Habsburg і Saragossa ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Decrets de Nova Planta і Tractat d'Utrecht · Dinastia dels Habsburg і Tractat d'Utrecht ·
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Decrets de Nova Planta і Tractat de Rastatt · Dinastia dels Habsburg і Tractat de Rastatt ·
Tractat de Viena (1725)
El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.
Decrets de Nova Planta і Tractat de Viena (1725) · Dinastia dels Habsburg і Tractat de Viena (1725) ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Decrets de Nova Planta і Viena · Dinastia dels Habsburg і Viena ·
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Decrets de Nova Planta і Xàtiva · Dinastia dels Habsburg і Xàtiva ·
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
18 de juny і Decrets de Nova Planta · 18 de juny і Dinastia dels Habsburg ·
3 de febrer
El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
3 de febrer і Decrets de Nova Planta · 3 de febrer і Dinastia dels Habsburg ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg
- Què tenen en comú Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg
- Semblances entre Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg
Comparació entre Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg
Decrets de Nova Planta té 483 relacions, mentre que Dinastia dels Habsburg té 748. Com que tenen en comú 77, l'índex de Jaccard és 6.26% = 77 / (483 + 748).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: