Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Dresden

Índex Dresden

Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia.

46 les relacions: Alemanya, Amén de Dresden, Bombardeig de Dresden, Capella (música), Còdex Dresden, Compositor, Edmund Kretschmer, Elba (riu), Friedrich Reichel, Friedrich von Schiller, Georg Cantor, Gottlob Benedict Bierey, Guerra de Successió Austríaca, Guerra dels Set Anys, Guerra dels Trenta Anys, Himne Europeu, Hugo Bruckler, Julius Adolf Rühlmann, Karl Borromäus von Miltitz, Karl Scheidemantel, Land, Neolític, Nicolaus Ludwig von Zinzendorf, Oda a l'Alegria, Organista, Pietisme, Príncep elector, Prússia, Protestantisme, Regne de Saxònia, República Democràtica Alemanya, Reunificació alemanya, Ruth Berghaus, Sacre Imperi Romanogermànic, Saxònia, Segle XV, Segona Guerra Mundial, Semperoper, Wettin, 1206, 1685, 1760, 1785, 1833, 1889, 1908.

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Dresden і Alemanya · Veure més »

Amén de Dresden

L'Amén de Dresden és una seqüència de dos compassos formada per sis notes cantades per corals durant el serveis religiosos a l'estat alemany de Saxònia des de principis del segle XIX.

Nou!!: Dresden і Amén de Dresden · Veure més »

Bombardeig de Dresden

El bombardeig de Dresden va ser un atac estratègic militar a la ciutat alemanya de Dresden, la capital de l'estat de Saxònia, que va tenir lloc en els mesos finals de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Dresden і Bombardeig de Dresden · Veure més »

Capella (música)

Una capella de música era una estructura musical que feia possible que en un determinat indret es pogués disposar de música sempre que les circumstàncies ho fessin necessari.

Nou!!: Dresden і Capella (música) · Veure més »

Còdex Dresden

El Còdex Dresden, també conegut com a Codex Dresdensis, és un llibre dels maies de Chichén Itzá en la península de Yucatán, que data del segle XI o XII.

Nou!!: Dresden і Còdex Dresden · Veure més »

Compositor

Un compositor és algú que compon música, és a dir, que forma un tot reunint o combinant diversos elements musicals.

Nou!!: Dresden і Compositor · Veure més »

Edmund Kretschmer

Edmund Kretschmer (Ostritz, Saxònia, 31 d'agost de 1830 - Dresden, capital de Saxònia, 13 de setembre de 1908) fou un compositor i organista alemany.

Nou!!: Dresden і Edmund Kretschmer · Veure més »

Elba (riu)

L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.

Nou!!: Dresden і Elba (riu) · Veure més »

Friedrich Reichel

Friedrich Reichel (Oderwitz, Regne de Saxònia, 1833 - Dresden, 1889) fou un compositor alemany.

Nou!!: Dresden і Friedrich Reichel · Veure més »

Friedrich von Schiller

Johann Christoph Friedrich von Schiller (Marbach am Neckar, 10 de novembre del 1759 - Weimar, 9 de maig del 1805) va ser un poeta, escriptor, filòsof, historiador i professor alemany.

Nou!!: Dresden і Friedrich von Schiller · Veure més »

Georg Cantor

Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna.

Nou!!: Dresden і Georg Cantor · Veure més »

Gottlob Benedict Bierey

Gottlob Benedict Bierey (Dresden, 25 de juliol de 1772 - Breslau, 5 de maig de 1840) fou un compositor, mestre de capella i director teatral.

Nou!!: Dresden і Gottlob Benedict Bierey · Veure més »

Guerra de Successió Austríaca

La Guerra de Successió Austríaca (o Guerra del rei Jordi en el seu escenari americà) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Dresden і Guerra de Successió Austríaca · Veure més »

Guerra dels Set Anys

La Guerra dels Set Anys és un conflicte que va tenir lloc de 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.

Nou!!: Dresden і Guerra dels Set Anys · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Dresden і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Himne Europeu

L'himne europeu des de l'any 1972 és l'Oda a l'Alegria, escrita per Ludwig van Beethoven el 1793 sobre un text homònim de Friedrich Schiller del 1785.

Nou!!: Dresden і Himne Europeu · Veure més »

Hugo Bruckler

Hugo Bruckler (Dresden, Saxònia, 1845 - id. 1871) fou un compositor alemany, sobretot de cançons populars.

Nou!!: Dresden і Hugo Bruckler · Veure més »

Julius Adolf Rühlmann

Julius Adolf Rühlmann (Dresden, Saxònia, ibídem 28 de febrer de 1816 - 27 d'octubre de 1877) fou un músic alemany del Romanticisme.

Nou!!: Dresden і Julius Adolf Rühlmann · Veure més »

Karl Borromäus von Miltitz

Karl Borromäus von Miltitz (Dresden, 9 de novembre de 1780 - ibídem, 19 de gener de 1845) fou un literat i compositor musical.

Nou!!: Dresden і Karl Borromäus von Miltitz · Veure més »

Karl Scheidemantel

Karl Scheidemantel (Weimar, 29 de gener de 1859 - Dresden, 26 de juny de 1921) fou un baríton i director de teatres d'òpera alemany.

Nou!!: Dresden і Karl Scheidemantel · Veure més »

Land

Land és un despoblat al Comtat de Butte (Califòrnia) a a l'est/sud-est de Bidwell's Bar seguint la línia fèrria de la Southern Pacific.

Nou!!: Dresden і Land · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris, procés conegut com la revolució neolítica.

Nou!!: Dresden і Neolític · Veure més »

Nicolaus Ludwig von Zinzendorf

Nicolaus Ludwig von Zinzendorf (Dresden, Saxònia, 26 de maig de 1700 – Hernhut, Saxònia, 9 de maig de 1760) fou un noble (comte) i teòleg alemany.

Nou!!: Dresden і Nicolaus Ludwig von Zinzendorf · Veure més »

Oda a l'Alegria

L'Oda a l'Alegria (primera línia) és una oda escrita el 1785 pel poeta i escriptor alemany Friedrich Schiller, per celebrar l'ideal d'unitat i germanor de tota la humanitat.

Nou!!: Dresden і Oda a l'Alegria · Veure més »

Organista

Un organista és una persona que toca l'orgue.

Nou!!: Dresden і Organista · Veure més »

Pietisme

El pietisme fou un corrent religiós de caràcter reformista que sorgí durant el segle XVIII en el si del luteranisme, i que va tenir importància a certs circuits culturals de l'Alemanya del moment, influenciant molt pensadors.

Nou!!: Dresden і Pietisme · Veure més »

Príncep elector

Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.

Nou!!: Dresden і Príncep elector · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: Dresden і Prússia · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església Catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Dresden і Protestantisme · Veure més »

Regne de Saxònia

El Regne de Saxònia en 1895. Posició de Saxònia al Segon Reich. El Regne de Saxònia (en alemany: Königreich Sachsen), que va existir entre 1806 i 1918, va ser un membre independent de la Confederació del Rin, la Confederació Alemanya del Nord i finalment un dels 25 estats de l'Imperi Alemany.

Nou!!: Dresden і Regne de Saxònia · Veure més »

República Democràtica Alemanya

La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).

Nou!!: Dresden і República Democràtica Alemanya · Veure més »

Reunificació alemanya

Esquema dels països La reunificació alemanya (Deutsche Wiedervereinigung) va ocórrer el 3 d'octubre de 1990, data en què les àrees de l'antiga República Democràtica Alemanya (comunament anomenada "Alemanya Oriental") van ser incorporades a la República Federal Alemanya (comunament anomenada "Alemanya Occidental").

Nou!!: Dresden і Reunificació alemanya · Veure més »

Ruth Berghaus

Ruth Berghaus (Dresden, Westfàlia, 2 de juliol de 1927 - Zeuthen, Brandenburg, 25 de gener de 1996) fou una ballarina, coreògrafa, teòrica teatral i directora escènica alemanya.

Nou!!: Dresden і Ruth Berghaus · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Dresden і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saxònia

L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.

Nou!!: Dresden і Saxònia · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Dresden і Segle XV · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Dresden і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Semperoper

Semperoper de nit La Semperoper és l'edifici de l'òpera pertanyent a l'Estat de Saxònia i ubicat a Dresden, Alemanya.

Nou!!: Dresden і Semperoper · Veure més »

Wettin

Els Wettin fou un llinatge alemany, el territori inicial de la qual fou el comtat de Grabfeld o Grabfeldgau.

Nou!!: Dresden і Wettin · Veure més »

1206

Sense descripció.

Nou!!: Dresden і 1206 · Veure més »

1685

Sense descripció.

Nou!!: Dresden і 1685 · Veure més »

1760

;Països Catalans.

Nou!!: Dresden і 1760 · Veure més »

1785

;Països Catalans.

Nou!!: Dresden і 1785 · Veure més »

1833

;Països catalans.

Nou!!: Dresden і 1833 · Veure més »

1889

''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.

Nou!!: Dresden і 1889 · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Dresden і 1908 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Dresde.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »