Taula de continguts
93 les relacions: Anna de la Gran Bretanya, Antônio José da Silva, Antoni de Peguera i d'Aimeric, Antoni de Saiol i de Quarteroni, Arquitecte, August II de Polònia, Austriacistes, Àndria, Barcelona, Batalla de Montjuïc (1705), Brasil, Brasilers, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Clavicembalista, Companyia de Jesús, Corona d'Aragó, Corts de Barcelona (1705-1706), Dalai-lama, David Mallet, Dénia, Desi Sangye Gyatso, Dramatúrgia, Elizabeth Wilbraham, Ermita de Sant Sebastià (Vic), Escòcia, Farinelli (castrat), Felip V d'Espanya, Francesc de Valls i Freixa, Gènova, Generalitat de Catalunya, Gran Guerra del Nord, Guerra de Successió Espanyola, Itàlia, Jean-Baptiste Charles Bouvet de Lozier, Joan Baptista Basset i Ramos, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Luca Giordano, Marguerite-Antoinette Couperin, Matías Juan de Veana, Mitford Crowe, Montjuïc (Barcelona), Nàpols, Olot, Pacte dels Vigatans, Palau de la Generalitat de Catalunya, París, Pere Ferrussola, Poeta, Polònia, ... Ampliar l'índex (43 més) »
Anna de la Gran Bretanya
Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714) fou reina de Gran Bretanya i Irlanda des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714.
Veure 1705 і Anna de la Gran Bretanya
Antônio José da Silva
Antônio José da Silva (Rio de Janeiro, 8 de maig del 1705 – Lisboa, 18 d'octubre del 1739) fou un dramaturg brasiler conegut com a O Judeu («el jueu»).
Veure 1705 і Antônio José da Silva
Antoni de Peguera i d'Aimeric
Antoni de Peguera i d'Aimeric (Barcelona, 1682 - València, 1707) fou un polític, militar i escriptor català, membre fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona i Primer Coronel del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes.
Veure 1705 і Antoni de Peguera i d'Aimeric
Antoni de Saiol i de Quarteroni
Antoni de Saiol i Quarteroni fou canonge de Barcelona.
Veure 1705 і Antoni de Saiol i de Quarteroni
Arquitecte
Larquitecte és el professional que s'encarrega de projectar edificacions o espais urbans, i vetllar per l'adequat desenvolupament de la seva construcció.
Veure 1705 і Arquitecte
August II de Polònia
Frederic August I de Saxònia, August II de Polònia o August el Fort (Dresden, 12 de maig de 1670 - 1733) fou Elector de Saxònia des de 1694 fins a 1733 i rei de Polònia (1697-1706 i 1709-33).
Veure 1705 і August II de Polònia
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Veure 1705 і Austriacistes
Àndria
Àndria és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i capital de la província de Barletta-Andria-Trani.
Veure 1705 і Àndria
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure 1705 і Barcelona
Batalla de Montjuïc (1705)
La Batalla de Montjuïc fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van prendre la fortalesa de Barcelona per immediatament assetjar i prendre la ciutat el 1705.
Veure 1705 і Batalla de Montjuïc (1705)
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Veure 1705 і Brasil
Brasilers
Els brasilers (en portuguès, brasileiros) són els ciutadans del Brasil.
Veure 1705 і Brasilers
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure 1705 і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Clavicembalista
Trevor Pinnock, un clavicembalista Un clavicembalista o clavecinista és un músic que interpreta obres al clavicèmbal.
Veure 1705 і Clavicembalista
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Veure 1705 і Companyia de Jesús
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure 1705 і Corona d'Aragó
Corts de Barcelona (1705-1706)
Convocatòria de la Cort de 1706 Actes de les Corts de 1705 Les Corts de Barcelona de 1706 van ser presidides per l'Arxiduc Carles que seria nomenat rei Carles III.
Veure 1705 і Corts de Barcelona (1705-1706)
Dalai-lama
Dalai-lama ("oceà de saviesa" en mongol; de dalai, 'oceà', i lama, 'mestre espiritual') és el títol de l'autoritat suprema del Tibet i un dels títols religiosos més importants del budisme tibetà.
Veure 1705 і Dalai-lama
David Mallet
David Mallet (?, 1705 - ?, 1765) va ser un poeta escocès.
Veure 1705 і David Mallet
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Veure 1705 і Dénia
Desi Sangye Gyatso
Desi Sangye Gyatso (1653-1705) va ser el regent del cinquè Dalai-lama (1617-1682), fundador de l'Escola de Medicina i Astrologia a Chokpori (o 'Iron Mountain') en 1694 i qui va escriure el tractat (Beryl blau).
Veure 1705 і Desi Sangye Gyatso
Dramatúrgia
La dramatúrgia a les arts escèniques és la teoria general de les ciències de l'espectacle i alhora la creació d'un espectacle dramàtic.
Veure 1705 і Dramatúrgia
Elizabeth Wilbraham
, nascuda Mytton, va ser una membre de l'aristocràcia anglesa, tradicionalment identificada com una important promotora d'arquitectura.
Veure 1705 і Elizabeth Wilbraham
Ermita de Sant Sebastià (Vic)
L'ermita de Sant Sebastià és al terme municipal de Vic, a la comarca d'Osona, sobre un turó a 770 metres d'altitud.
Veure 1705 і Ermita de Sant Sebastià (Vic)
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Veure 1705 і Escòcia
Farinelli (castrat)
Carlo Broschi, més conegut com a Farinelli (Àndria, Regne de Nàpols, 24 de gener de 1705 - 16 de setembre de 1782), fou un reconegut cantant d'òpera castrat del.
Veure 1705 і Farinelli (castrat)
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure 1705 і Felip V d'Espanya
Francesc de Valls i Freixa
Francesc de Valls (? - 26 de setembre, 1705) era cambrer del monestir de Sant Pere de Camprodon i fou President de la Generalitat de Catalunya entre el 22 de juliol de 1704 fins al dia de la seva mort el 26 de setembre de 1705.
Veure 1705 і Francesc de Valls i Freixa
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Veure 1705 і Gènova
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure 1705 і Generalitat de Catalunya
Gran Guerra del Nord
La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.
Veure 1705 і Gran Guerra del Nord
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure 1705 і Guerra de Successió Espanyola
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure 1705 і Itàlia
Jean-Baptiste Charles Bouvet de Lozier
Jean-Baptiste Charles Bouvet de Lozier (Pleudihen-sud-Rance, 14 de gener de 1705 - Pleudihen, 1786) va ser un navegant i explorador francès, conegut per ser el descobridor de l'illa antàrtica que duu el seu nom, illa Bouvet.
Veure 1705 і Jean-Baptiste Charles Bouvet de Lozier
Joan Baptista Basset i Ramos
Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.
Veure 1705 і Joan Baptista Basset i Ramos
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure 1705 і Llista de comtes de Barcelona
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Veure 1705 і Llista de reis d'Aragó
Luca Giordano
Luca Giordano (Nàpols, 18 d'octubre de 1634 - 12 de gener de 1705) fou un pintor barroc italià.
Veure 1705 і Luca Giordano
Marguerite-Antoinette Couperin
Marguerite-Antoinette Couperin (París, 19 de setembre de 1705 - idem. vers 1778), fou una clavecinista francesa a la cort reial francesa, membre de la nissaga Couperin, una nissaga de músics francesos del Barroc.
Veure 1705 і Marguerite-Antoinette Couperin
Matías Juan de Veana
Matías Juan de Veana (Xàtiva?, ca. 1656 - Madrid, 1 d'abril de 1705) fou un compositor del barroc.
Veure 1705 і Matías Juan de Veana
Mitford Crowe
o Crow, va ser un comerciant, polític, diplomàtic i administrador colonial anglès.
Veure 1705 і Mitford Crowe
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Veure 1705 і Montjuïc (Barcelona)
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure 1705 і Nàpols
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Veure 1705 і Olot
Pacte dels Vigatans
El Pacte dels Vigatans fou l'acord establert el 17 de maig de 1705 entre diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, coneguts popularment com a "Els Vigatans" i més oficialment com a Companyia d'Osona, aplegats a l'ermita de Sant Sebastià, terme municipal de Vic i parroquial de Santa Eulàlia de Riuprimer (Bisbat de Vic), pel qual s'atorgaven poders i es comissionaven Domènec Perera i Antoni de Peguera per negociar un tractat d'aliança amb Anglaterra.
Veure 1705 і Pacte dels Vigatans
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Veure 1705 і Palau de la Generalitat de Catalunya
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure 1705 і París
Pere Ferrussola
El Pare Pere Ferrussola (Olot, 1 d'agost de 1705 - Ferrara, 24 de maig de 1771) fou un religiós jesuïta i professor universitari a Cervera.
Veure 1705 і Pere Ferrussola
Poeta
Un poeta o una poetessa és una persona que escriu poesia, modernament solen ser obres relativament curts, sovint en versos o amb rima.
Veure 1705 і Poeta
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure 1705 і Polònia
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Veure 1705 і President de la Generalitat de Catalunya
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure 1705 і Principat de Catalunya
Regent
Isabel II entre 1833 i 1840. El regent (del llatí regens, 'aquell qui governa') és la figura que substitueix la del rei en una monarquia quan aquest és menor, es troba absent o és incapacitat.
Veure 1705 і Regent
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure 1705 і Regne de Nàpols
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure 1705 і Regne de València
Rio de Janeiro
Rio de Janeiro és la capital de l'estat de Rio de Janeiro i la segona ciutat més poblada del Brasil, després de São Paulo.
Veure 1705 і Rio de Janeiro
Santa Eulàlia de Riuprimer
Santa Eulàlia de Riuprimer és un municipi de la comarca d'Osona, està situat al centre-oest de la regió de l'Alt Ter.
Veure 1705 і Santa Eulàlia de Riuprimer
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure 1705 і Sàpiens
Setge de Barcelona (1705)
El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.
Veure 1705 і Setge de Barcelona (1705)
Setge de Gibraltar (1704-1705)
El Setge de Gibraltar fou una de les campanyes de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 5 de setembre de 1704a 31 de març de 1705.
Veure 1705 і Setge de Gibraltar (1704-1705)
Toruń
Toruń (Thorn) és una ciutat situada al nord de Polònia, als marges del riu Vístula.
Veure 1705 і Toruń
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Veure 1705 і Tractat d'Utrecht
Tractat de Gènova
El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.
Veure 1705 і Tractat de Gènova
Tractat de Thorn (1709)
El Tractat de Thorn fou conclòs el 9 d'octubre de 1709 entre August el Fort i Pere I de Rússia a Thorn (Toruń), durant la Gran Guerra del Nord.
Veure 1705 і Tractat de Thorn (1709)
Universitat de Cervera
La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.
Veure 1705 і Universitat de Cervera
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Veure 1705 і Vic
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Veure 1705 і 1 d'agost
12 de gener
El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure 1705 і 12 de gener
14 de gener
El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure 1705 і 14 de gener
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure 1705 і 14 de setembre
1617
Rosa de Santa Maria a Metz.
Veure 1705 і 1617
1634
;Països Catalans;Resta del món.
Veure 1705 і 1634
1682
Pere I de Rússia.
Veure 1705 і 1682
17 d'agost
El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.
Veure 1705 і 17 d'agost
17 de maig
El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure 1705 і 17 de maig
17 de setembre
El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure 1705 і 17 de setembre
1706
;Països Catalans.
Veure 1705 і 1706
1739
;Països catalans;Resta del món.
Veure 1705 і 1739
1765
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Veure 1705 і 1765
1778
; Països Catalans; Resta del món.
Veure 1705 і 1778
1782
;Països Catalans.
Veure 1705 і 1782
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Veure 1705 і 1786
19 de setembre
El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure 1705 і 19 de setembre
20 d'agost
El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Veure 1705 і 20 d'agost
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure 1705 і 20 de juny
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Veure 1705 і 24 de gener
26 de setembre
El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.
Veure 1705 і 26 de setembre
27 de juliol
El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.
Veure 1705 і 27 de juliol
28 de novembre
El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Veure 1705 і 28 de novembre
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure 1705 і 31 de març
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Veure 1705 і 5 de desembre
8 de maig
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure 1705 і 8 de maig
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure 1705 і 9 d'octubre