Taula de continguts
33 les relacions: Abadia de Saint-Germain-des-Prés, Accident vascular cerebral, Arxiduc d'Àustria, Arxiducat d'Àustria, Barcelona, Brandenburg-Prússia, Carles II d'Àustria Interior, Carles X Gustau de Suècia, Catedral de Wawel, Climent X, Companyia de Jesús, Confederació de Polònia i Lituània, Cracòvia, Felip IV de Castella, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Gènova, Guerra dels Trenta Anys, Imperi Otomà, Innocenci X, Kàmianets-Podilski, Ladislau IV de Polònia, Llista de monarques de Polònia, Lo Pòrt de Boc, Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria), Miquel Korybut Wiśniowiecki, Polònia, Principat de Transsilvània, Sant Tropetz, Segimon III Vasa, Selon (Provença), Sisteron, Vincennes, 1648.
- Casa de Vasa
- Grans Ducs de Lituània
- Morts el 1672
- Naixements del 1609
Abadia de Saint-Germain-des-Prés
XVII. L'Abadia de Saint-Germain-des-Prés fou un antic establiment religiós de França prop de París, avui al barri de Saint-Germain-des-Prés a París (6è arrondissement de París) que va existir fins a la revolució sent més tard església parroquial.
Veure Joan II Casimir Vasa і Abadia de Saint-Germain-des-Prés
Accident vascular cerebral
Un accident vascular cerebral (AVC) o accident cerebrovascular, popularment anomenat atac de feridura (o en tal "s'ha ferit”), sobresang, vessament cerebral o ictus cerebral, és un episodi agut d'afectació de la circulació cerebral; es produeix una lesió irreversible en un territori cerebral a causa de la pèrdua de flux sanguini al cervell, que produeix una sèrie de símptomes i/o signes variables en funció de l'àrea cerebral afectada.
Veure Joan II Casimir Vasa і Accident vascular cerebral
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Veure Joan II Casimir Vasa і Arxiduc d'Àustria
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Veure Joan II Casimir Vasa і Arxiducat d'Àustria
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Joan II Casimir Vasa і Barcelona
Brandenburg-Prússia
Brandenburg-Prússia - Brandenburg-Preußen, Brannenborg-Preußen en baix alemany - és la denominació historiogràfica per a la unió personal constituïda a principis de l'edat moderna dels Hohenzollern de Brandenburg entre 1618 i 1701.
Veure Joan II Casimir Vasa і Brandenburg-Prússia
Carles II d'Àustria Interior
Carles d'Habsburg conegut amb els numerals Carles II d'Estíria, Carles II d'Àustria Interior —Karl II Franz von Innerösterreich— (Viena, 3 de juny de 1540 - Graz el 10 de juliol de 1590) Com tots els prínceps d'Àustria tenia el títol d'arxiduc, i era duc d'Estíria, de Caríntia i de Carniola i comte de Gorizia (que formaven l'anomenada Àustria Interior).
Veure Joan II Casimir Vasa і Carles II d'Àustria Interior
Carles X Gustau de Suècia
Carles X Gustau de Suècia (en suec Karl X Gustav av Sverige) va néixer al palau de Nyköping (Suècia) el 8 de novembre de 1622 i va morir a Göteborg a 13 de febrer de 1660.
Veure Joan II Casimir Vasa і Carles X Gustau de Suècia
Catedral de Wawel
La catedral de Wawel, amb el nom complet de basílica de la catedral de Sant Estanislau i Sant Wenceslau, és el santuari nacional de Polònia a la ciutat de Cracòvia.
Veure Joan II Casimir Vasa і Catedral de Wawel
Climent X
Climent X (Roma, 13 de juliol de 1590 - Roma, 22 de juliol de 1676), nascut Emilio Bonaventura Altieri, va ser escollit papa el 1670 amb vuitanta anys.
Veure Joan II Casimir Vasa і Climent X
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Veure Joan II Casimir Vasa і Companyia de Jesús
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Veure Joan II Casimir Vasa і Confederació de Polònia i Lituània
Cracòvia
Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.
Veure Joan II Casimir Vasa і Cracòvia
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Veure Joan II Casimir Vasa і Felip IV de Castella
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Veure Joan II Casimir Vasa і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Veure Joan II Casimir Vasa і Gènova
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Veure Joan II Casimir Vasa і Guerra dels Trenta Anys
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Joan II Casimir Vasa і Imperi Otomà
Innocenci X
Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.
Veure Joan II Casimir Vasa і Innocenci X
Kàmianets-Podilski
Escut històric Kàmianets-Podilski (ucrainès: Ка́м'янець-Поді́льський, Kàmianets-Podilski; rus: Каменец-Подольский, Kàmienets-Podolski, armeni: Կամիանեց-Պոդոլսկ, polonès: Kamieniec Podolski) és una ciutat d'Ucraïna a la vora del riu Smótrytx, afluent del Dnièster.
Veure Joan II Casimir Vasa і Kàmianets-Podilski
Ladislau IV de Polònia
fou rei de Polònia.
Veure Joan II Casimir Vasa і Ladislau IV de Polònia
Llista de monarques de Polònia
Polònia ha estat dirigida per ducs (v.962 - 1025, 1032 - 1076, 1079 - 1295, 1296 - 1300 i 1306 - 1320) i dels reis (1025 - 1032, 1076 - 1079, 1295 - 1296, 1300 - 1305 i 1320 - 1795).
Veure Joan II Casimir Vasa і Llista de monarques de Polònia
Lo Pòrt de Boc
Lo Pòrt de Boc (nom occità; en francès Port-de-Bouc) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Joan II Casimir Vasa і Lo Pòrt de Boc
Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)
Maria Anna de Baviera Maria Anna de Baviera - en alemany Maria Anna von Bayern - (Múnic, 21 de març de 1551 -Graz, 29 d'abril de 1608) fou una noble alemanya, filla del duc Albert V de Baviera (1528 - 1579) i d'Anna d'Àustria (1528 - 1590).
Veure Joan II Casimir Vasa і Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)
Miquel Korybut Wiśniowiecki
Miquel Korybut Wiśniowiecki (Wisniowiec, 31 de maig de 1640 † Lviv, 10 de novembre de 1673), rei de Polònia i Gran Duc de Lituània per la Confederació de Polònia i Lituània (1669-1673), pertanyent al clan Korybut.
Veure Joan II Casimir Vasa і Miquel Korybut Wiśniowiecki
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Joan II Casimir Vasa і Polònia
Principat de Transsilvània
El Principat de Transsilvània (en romanès: Principatul Transilvaniei; en hongarès: Erdélyi Fejedelemség; en alemany: Fürstentum Siebenbürgen) va ser un estat independent d'idioma i cultura hongaresa, amb una monarquia electiva que va existir entre mitjans del i principis del, en els territoris de l'actual regió de Transsilvània que es troba dins de les fronteres de la moderna Romania.
Veure Joan II Casimir Vasa і Principat de Transsilvània
Sant Tropetz
Sant Tropetz (en la norma clàssica de l'occità; grafiat erròniament Sant Tropés Sant Tropet, i Sant Troupez en norma mistralenca, en francès Saint-Tropez) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Joan II Casimir Vasa і Sant Tropetz
Segimon III Vasa
, fou rei de Polònia entre 1587 i 1632, amb el nom de Segimon III.
Veure Joan II Casimir Vasa і Segimon III Vasa
Selon (Provença)
Selon (Salon-de-Provence) és una comuna francesa al departament de les Boques del Roine (regió de Provença-Alps-Costa Blava).
Veure Joan II Casimir Vasa і Selon (Provença)
Sisteron
Sisteron (nom occità i francès) és un municipi francès, situat al departament dels Alps de l'Alta Provença i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Joan II Casimir Vasa і Sisteron
Vincennes
Vincennes (en català antic, Vinsanya) és un municipi francès, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regió de l'Illa de França.
Veure Joan II Casimir Vasa і Vincennes
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Veure Joan II Casimir Vasa і 1648
Vegeu també
Casa de Vasa
- Carl Sandburg
- Carles IX
- Caterina Vasa
- Caterina Vasa (1539-1610)
- Cecília Renata d'Habsburg
- Cristina de Suècia
- Dinastia Vasa
- Elisabet Vasa
- Eric XIV
- Gustau I
- Gustau II Adolf
- Joan II Casimir Vasa
- Joan III de Suècia
- Karin Månsdotter
- Ladislau IV de Polònia
- Magnus Vasa
- Segimon III Vasa
Grans Ducs de Lituània
- Švarnas
- Švitrigaila
- Algirdas
- Anna de Polònia
- August II de Polònia
- Casimir IV Jagelló
- Enric III de França
- Estanislau August Poniatowski
- Estanislau I de Polònia
- Esteve Bathory
- Frederic August II de Saxònia (elector)
- Gediminas
- Jaunutis
- Joan II Casimir Vasa
- Joan III Sobieski
- Kęstutis
- Ladislau II Jagelló
- Ladislau IV de Polònia
- Mindaugas
- Miquel Korybut Wiśniowiecki
- Segimon II August
- Segimon III Vasa
- Segimon el Vell
- Skirgaila
- Treniota
- Vaišvilkas
- Vitenis
- Vytautas
Morts el 1672
- Adriaen van de Velde
- Anna Maria Martinozzi
- Anne Bradstreet
- Cornelis de Witt
- Diego Luis de San Vitores
- Enric Ernest de Stolberg-Wernigerode
- François de La Mothe Le Vayer (1588-1672)
- Francis Willughby
- Franciscus Sylvius
- Georg Stiernhielm
- Heinrich Schütz
- Hendrick Bloemaert
- Henry Cooke
- Jacques Rohault
- Joan II Casimir Vasa
- Johan de Witt
- John Webb
- John Wilkins
- Juan Pérez Roldán
- Lucas van Uden
- Madeleine Béjart
- Maria de l'Encarnació Guyart
- Mulay al-Rashid
- Peter Stuyvesant
- Philipp Jacob Sachs von Löwenheim
- Reynier Hals
- Simó Gurieli
- Terao Magonojo
- Thomas Gobert (compositor)
Naixements del 1609
- Alberich Mazak
- Alexandre III d'Imerètia
- Ambrosius Bosschaert el Jove
- Carles de Gonzaga-Nevers
- Enriqueta Maria de França
- Ernest Gunther de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg
- Ferran d'Àustria (cardenal-infant)
- Francesc Eusebi de Lobkowicz
- Frederic III de Dinamarca
- Giovanni Battista Salvi
- Giovanni Benedetto Castiglione
- Jean Rotrou
- Joan II Casimir Vasa
- Katib Čelebi
- Luc d'Achery
- Maria Gonzaga de Màntua
- Nicolaes Knüpfer
- Nicolau II de Lorena
- Pierre-Paul Riquet
- Salomon Koninck
- Sofia Elionor de Saxònia
- Wu Weiye
També conegut com Casimir V, Joan II Casimir de Polònia.