Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Humfrid

Índex Humfrid

Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).

Taula de continguts

  1. 89 les relacions: Abadia de Montoliu, Abadia de Saint-Germain-des-Prés, Abd al-Uwar, Agde, Alps, Alvèrnia, Andèol del Vivarès, Angulema, Aquitània, Beaune (Costa d'Or), Benevent, Bernat de Gòtia, Bernat I d'Alvèrnia, Bernat II de Tolosa, Besalú, Besiers, Bisbat d'Usès, Bordeus, Carles de Provença, Carles el Calb, Carles l'Infant, Còrdova, Clarmont d'Alvèrnia, Comtat d'Autun, Comtat de Beaune, Comtat de Chalon, Comtat de Girona, Comtat de Mâcon, Comtat de Périgord, Comtat de Poitiers, Delà I d'Empúries, Esteve d'Alvèrnia, França, Gòtia, Girard del Rosselló, Girona, Guerí de Provença, Isembard de Borgonya, Itàlia, Llemotges, Llista de comtes d'Empúries, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Rosselló, Llista de comtes de Tolosa, Lluís el Germànic, Lluís II d'Itàlia, Loira, Lotari I, Mauguòu, Muhàmmad I, ... Ampliar l'índex (39 més) »

  2. Comtes d'Empúries
  3. Comtes de Barcelona
  4. Comtes de Girona

Abadia de Montoliu

L'abadia de Montoliu (Montolieu en francès) fou un establiment religiós fundat en temps de Carlemany, a la diòcesi de Carcassona, fundat sota advocació de Sant Joan Baptista per Olemond al costat d'un castell anomenat Castrum Mallasti que fou el nom inicial del monestir després canviat per Montoliu perquè als turons veïns es començaven a veure les oliveres.

Veure Humfrid і Abadia de Montoliu

Abadia de Saint-Germain-des-Prés

XVII. L'Abadia de Saint-Germain-des-Prés fou un antic establiment religiós de França prop de París, avui al barri de Saint-Germain-des-Prés a París (6è arrondissement de París) que va existir fins a la revolució sent més tard església parroquial.

Veure Humfrid і Abadia de Saint-Germain-des-Prés

Abd al-Uwar

Abd al-Uwar fou valí de Saragossa al.

Veure Humfrid і Abd al-Uwar

Agde

Agde (en occità, en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc al departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Veure Humfrid і Agde

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Veure Humfrid і Alps

Alvèrnia

Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.

Veure Humfrid і Alvèrnia

Andèol del Vivarès

Andèol del Vivarès o Aniol, en francès Andéol du Vivarais (Esmirna, Anatòlia, segle II - Viviers, Gàl·lia, 1 de maig de 208) fou un religiós que va evangelitzar el sud de la Gàl·lia.

Veure Humfrid і Andèol del Vivarès

Angulema

Angulema o Angolema (en francès i oficialment, Angoulême; en saintongès, Engoulaeme; en occità, Engoleime) és una ciutat de França al departament del Charente i a la regió de la Nova Aquitània, travessada pel riu Charente.

Veure Humfrid і Angulema

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Veure Humfrid і Aquitània

Beaune (Costa d'Or)

Beaune (i Beuna antigament en català) és un municipi francès al departament de Costa d'Or (regió de Borgonya - Franc Comtat).

Veure Humfrid і Beaune (Costa d'Or)

Benevent

Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.

Veure Humfrid і Benevent

Bernat de Gòtia

Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).

Veure Humfrid і Bernat de Gòtia

Bernat I d'Alvèrnia

Bernat d'Alvèrnia conegut com el Vell, fou comte d'Alvèrnia i abat laic de Brioude vers 846-863 i 864 a una data posterior al 866.

Veure Humfrid і Bernat I d'Alvèrnia

Bernat II de Tolosa

Bernat II de Tolosa dit "el Vedell" (?-872), fou comte de Tolosa de Pallars, de Ribagorça, de Roergue, de comtat de Carcí i de Llemotges o Llemosí (865 - 872) i comte de Carcassona i Rasès (872).

Veure Humfrid і Bernat II de Tolosa

Besalú

Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.

Veure Humfrid і Besalú

Besiers

Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Veure Humfrid і Besiers

Bisbat d'Usès

El bisbat d'Usès o Uzès fou una divisió eclesiàstica de França centrada a la ciutat d'Usès.

Veure Humfrid і Bisbat d'Usès

Bordeus

Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.

Veure Humfrid і Bordeus

Carles de Provença

Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís. Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença Foundation for Medieval Genealogy: (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia carolíngia.

Veure Humfrid і Carles de Provença

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Veure Humfrid і Carles el Calb

Carles l'Infant

Carles l'Infant (llatí Karolus pudir, segons els Annales Bertiniani (Annals de Saint-Bertin; Frankfurt del Main 847/848 - Buzançais) 29 de setembre del 866) fou rei d'Aquitània del 15 d'octubre de 855 a la seva mort el 866. Era el segon fill de Carles II el Calb, que també fou rei d'Aquitània efímerament el 833, del 839 al 845, del 848 al 855 (les dues vegades en disputa amb Pipí II d'Aquitània), i de fet del 864 al 865.

Veure Humfrid і Carles l'Infant

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Veure Humfrid і Còrdova

Clarmont d'Alvèrnia

Clarmont d'Alvèrnia (en occità, Clarmont e Montferrand; en francès, Clermont-Ferrand) és una ciutat de França, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, capital del departament del Puèi Domat.

Veure Humfrid і Clarmont d'Alvèrnia

Comtat d'Autun

El comtat d'Autun era un comtat feudal del Regne dels Francs i després del Regne de França que ja s'esmenta abans de Carlemany (finals del s. VII) fins al 960 quan fou unit al ducat de Borgonya.

Veure Humfrid і Comtat d'Autun

Comtat de Beaune

El comtat de Beaune fou una antiga jurisdicció feudal de Borgonya.

Veure Humfrid і Comtat de Beaune

Comtat de Chalon

El comtat de Chalon (comtat de Chaunois) fou una jurisdicció feudal de Borgonya, centrada a Chalon-sur-Saône a l'actual departament de Saône-et-Loire.

Veure Humfrid і Comtat de Chalon

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Veure Humfrid і Comtat de Girona

Comtat de Mâcon

Situació de Mâcon Escut del comtat de Mâcon El Comtat de Mâcon (arpità Mâconês) fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Mâcon.

Veure Humfrid і Comtat de Mâcon

Comtat de Périgord

El comtat de Périgord fou una jurisdicció feudal d'Aquitània centrada a la població de Perigús.

Veure Humfrid і Comtat de Périgord

Comtat de Poitiers

El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.

Veure Humfrid і Comtat de Poitiers

Delà I d'Empúries

Delà I d'Empúries (? - ~894) va ser comte d'Empúries (862-894/895?) en un govern conjunt amb el seu germà Sunyer II.

Veure Humfrid і Delà I d'Empúries

Esteve d'Alvèrnia

Esteve d'Alvèrnia fou un magnat notable d'Aquitània, vescomte i comte usurpador d'Alvèrnia.

Veure Humfrid і Esteve d'Alvèrnia

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Humfrid і França

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Veure Humfrid і Gòtia

Girard del Rosselló

Girart Gerard, Girard o Gyrart del Rosselló (vers 810-874) conegut també sota els noms de Girard de Viena i Gérard II de París (comte de París i comte de Vienne).

Veure Humfrid і Girard del Rosselló

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Veure Humfrid і Girona

Guerí de Provença

Guerí de Provença o Warinus (? - 853), fou comte de Mâcon, possible successor del seu presumpte pare Guerí d'Alvèrnia a Mâcon vers 825.

Veure Humfrid і Guerí de Provença

Isembard de Borgonya

Isembard de Borgonya fou comte d'Autun, de Chalon sur Saône, de Mâcon i de Dijon (853-858); així mateix fou nomenat marquès de Gòtia (849 o 850-852) comte de Barcelona, Empúries i Rosselló.

Veure Humfrid і Isembard de Borgonya

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Humfrid і Itàlia

Llemotges

Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i capital de la regió occitana del Llemosí.

Veure Humfrid і Llemotges

Llista de comtes d'Empúries

or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.

Veure Humfrid і Llista de comtes d'Empúries

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Veure Humfrid і Llista de comtes de Barcelona

Llista de comtes de Rosselló

Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Veure Humfrid і Llista de comtes de Rosselló

Llista de comtes de Tolosa

Escut d'Armes dels comtes de Tolosa Llista cronològica dels comtes de Tolosa des de l'inici del comtat de Tolosa l'any 778 fins a la seva integració al Regne de França el 1271.

Veure Humfrid і Llista de comtes de Tolosa

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.

Veure Humfrid і Lluís el Germànic

Lluís II d'Itàlia

Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).

Veure Humfrid і Lluís II d'Itàlia

Loira

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.

Veure Humfrid і Loira

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Veure Humfrid і Lotari I

Mauguòu

Mauguòu (pronunciat en occità), antigament Melgor/Melgur/Malgur, després Melguel o Melguer (en francès Mauguio, ant. Melgue(i)l) és una localitat situada a la costa mediterrània del sud d'Occitània, al departament de l'Erau, al Llenguadoc, vorejant l'Estanh de l'Òrt (mal traduït en francès com a Etang de l'Or).

Veure Humfrid і Mauguòu

Muhàmmad I

Muhàmmad I o Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (Còrdova, 823 - 886) fou el cinquè emir de Qúrtuba (852-886), fill i successor d'Abd-ar-Rahman II, ambdós de la dinastia omeia.

Veure Humfrid і Muhàmmad I

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Veure Humfrid і Narbona

Nevers

Nevers és un municipi francès, capital del departament del Nièvre, a la regió de Borgonya-Franc Comtat.

Veure Humfrid і Nevers

Nimes

Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Veure Humfrid і Nimes

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Veure Humfrid і Normands

Odalric

Odalric (? - ?, 859) fou comte de Barcelona, Girona, Rosselló, Empúries i Narbona i marquès de Gòtia (852 - 858).

Veure Humfrid і Odalric

Osona

La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.

Veure Humfrid і Osona

Otger

Otger fou el darrer comte privatiu de Girona, amb el pagus annex de Besalú (ca. 862 - ca. 870).

Veure Humfrid і Otger

Peralada

Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Veure Humfrid і Peralada

Pipí II d'Aquitània

Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.

Veure Humfrid і Pipí II d'Aquitània

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Veure Humfrid і Provença

Rainulf I de Poitiers

Rainulf I (? - 866) fou comte de Poitiers, fill del comte Gerard I d'Alvèrnia (o Guerau) mort a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye el 841, i d'Hildegarda, filla de Lluís el Pietós.

Veure Humfrid і Rainulf I de Poitiers

Ramon I de Tolosa

Ramon I de Tolosa o Ramon I de Roergue (810-863) fou comte i duc de Tolosa (amb Pallars i Ribagorça), Roergue, Carcassona, Rasès, Carcí i Llemosí.

Veure Humfrid і Ramon I de Tolosa

Ràtzia de 861

La ràtzia de 861 fou una campanya del valiat de l'Àndalus contra la marca Hispànica.

Veure Humfrid і Ràtzia de 861

Rècia

Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.

Veure Humfrid і Rècia

Robert el Fort

Robert el Fort (nascut entre 815 i 830, mort el 2 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe, (Maine i Loira) fou un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels Robertians, avantpassats de la Dinastia Capet. Va ser marquès de Nèustria, Comte de Tours i d'Anjou.

Veure Humfrid і Robert el Fort

Saint-Quentin

Saint-Quentin (en picard: Saint-Kintin o Saint-Quintin, en flamenc: Sint-Kwintens, en català: Sant Quintí) és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.

Veure Humfrid і Saint-Quentin

Salomó d'Urgell-Cerdanya

Salomó (? - c. 869) fou comte d'Urgell i Cerdanya (848 - 869).

Veure Humfrid і Salomó d'Urgell-Cerdanya

Saraqusta

Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.

Veure Humfrid і Saraqusta

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.

Veure Humfrid і Septimània

Setembre

Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.

Veure Humfrid і Setembre

Sunyer II d'Empúries-Rosselló

Sunyer II d'Empúries-Rosselló (?, ca. 840 - ?, 915) fou comte d'Empúries (862-915) i comte de Rosselló (896-915).

Veure Humfrid і Sunyer II d'Empúries-Rosselló

Unroch de Friül

Unroch II de Friül (768-853) va ser comte de Ternois del 839 al 853.

Veure Humfrid і Unroch de Friül

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Veure Humfrid і València

Vescomtat de Narbona

El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.

Veure Humfrid і Vescomtat de Narbona

Vivarès

Zona lingüística del baix vivarès El Vivarès (en occità Vivarés, en francès Vivarais) era, abans del 1789, una comarca que formava part de la regió històrica del Llenguadoc.

Veure Humfrid і Vivarès

Viviers

* Viviers o Vivièrs (Ardecha), municipi francès al departament de l'Ardecha (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps).

Veure Humfrid і Viviers

11 de maig

L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Humfrid і 11 de maig

15 de gener

El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Humfrid і 15 de gener

19 d'agost

El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Humfrid і 19 d'agost

21 de març

El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Humfrid і 21 de març

4 d'octubre

El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Humfrid і 4 d'octubre

849

El 849 (DCCCXLIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Humfrid і 849

858

El 858 (DCCCLVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Humfrid і 858

861

El 861 (DCCCLXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Humfrid і 861

862

El 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.

Veure Humfrid і 862

863

El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Humfrid і 863

864

El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Veure Humfrid і 864

865

El 865 (DCCCLXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Humfrid і 865

877

El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Humfrid і 877

Vegeu també

Comtes d'Empúries

Comtes de Barcelona

Comtes de Girona

També conegut com Humfrid de Gòtia, Humsfrid, Humsfrid de Gòtia, Unifred, Unifred de Gòtia.

, Narbona, Nevers, Nimes, Normands, Odalric, Osona, Otger, Peralada, Pipí II d'Aquitània, Provença, Rainulf I de Poitiers, Ramon I de Tolosa, Ràtzia de 861, Rècia, Robert el Fort, Saint-Quentin, Salomó d'Urgell-Cerdanya, Saraqusta, Septimània, Setembre, Sunyer II d'Empúries-Rosselló, Unroch de Friül, València, Vescomtat de Narbona, Vivarès, Viviers, 11 de maig, 15 de gener, 19 d'agost, 21 de març, 4 d'octubre, 849, 858, 861, 862, 863, 864, 865, 877.