Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Illa de Malta

+ Desa el concepte

L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.

39 les relacions: Arxipèlag, Belisari, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Cartago, Collbató, Comtat d'Anjou, Comtat de Malta, Corona d'Aragó, Cristianisme, Dècada del 1000 aC, Gozo, Hohenstaufen, Imperi Bizantí, Imperi Otomà, Imperi Romà, Itàlia, La Valletta, Líbia, Llengua fenícia, Mar Mediterrània, Napoleó Bonaparte, Normand, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Regne de França, Regne de la Gran Bretanya, República de Malta, Segle IX, Setge de Malta (1565), Tomàs Gargall, 1090, 1194, 1268, 1283, 1798, 1800, 29 d'agost, 5 de setembre, 6 de juny, 870.

Arxipèlag

Un arxipèlag o arxipèleg és un conjunt d'illes sovint amb característiques geogràfiques o geomorfològiques similars, per exemple l'origen volcànic, un conjunt d'atols, etc.

Nou!!: Illa de Malta і Arxipèlag · Veure més »

Belisari

Belisari (505 - 565 dC) és el general més famós de la història de Bizanci.

Nou!!: Illa de Malta і Belisari · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Illa de Malta і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Illa de Malta і Cartago · Veure més »

Collbató

Collbató és un municipi de la comarca del Baix Llobregat que es troba a sota de la muntanya de Montserrat.

Nou!!: Illa de Malta і Collbató · Veure més »

Comtat d'Anjou

El comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al s. IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.

Nou!!: Illa de Malta і Comtat d'Anjou · Veure més »

Comtat de Malta

El Comtat de Malta va ser un senyoriu feudal del Regne de Sicília que dominava les illes de Malta i Gozo.

Nou!!: Illa de Malta і Comtat de Malta · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Illa de Malta і Corona d'Aragó · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Illa de Malta і Cristianisme · Veure més »

Dècada del 1000 aC

Sense descripció.

Nou!!: Illa de Malta і Dècada del 1000 aC · Veure més »

Gozo

Gozo (en maltès Għawdex, antigament Gozzo, i antigament en català, el Goi) és una illa de la mar Mediterrània entre Sicília i la costa d'Àfrica, separada per un estret de l'illa de Malta, amb la qual forma una República independent (República de Malta).

Nou!!: Illa de Malta і Gozo · Veure més »

Hohenstaufen

Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.

Nou!!: Illa de Malta і Hohenstaufen · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Illa de Malta і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Illa de Malta і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Illa de Malta і Imperi Romà · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Illa de Malta і Itàlia · Veure més »

La Valletta

Edificis vora el port La Valletta (en maltès i anglès: Valletta) és la capital de Malta.

Nou!!: Illa de Malta і La Valletta · Veure més »

Líbia

Líbia (en àrab ليبيا, Lībiyā), també coneguda com a Estat de Líbia (en àrab دولة ليبيا, Dawlat Lībiyā), és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Illa de Malta і Líbia · Veure més »

Llengua fenícia

La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.

Nou!!: Illa de Malta і Llengua fenícia · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Illa de Malta і Mar Mediterrània · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Illa de Malta і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Normand

El normand és una llengua romànica que es parla a Normandia i a les Illes Anglonormandes.

Nou!!: Illa de Malta і Normand · Veure més »

Orde de Sant Joan de Jerusalem

LOrde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lOrde dels Germans Hospitalers, Orde dels Cavallers Hospitalers, Orde Hospitaler o Orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santal segle XI.

Nou!!: Illa de Malta і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana (s. IX) i l'edat moderna (final del s. XVIII) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Illa de Malta і Regne de França · Veure més »

Regne de la Gran Bretanya

El Regne de Gran Bretanya, fou un estat que existí a l'Illa de Gran Bretanya al 1707.

Nou!!: Illa de Malta і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »

República de Malta

La República de Malta és un estat insular del Mediterrani.

Nou!!: Illa de Malta і República de Malta · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Illa de Malta і Segle IX · Veure més »

Setge de Malta (1565)

El setge de Malta (també conegut com a Gran setge de Malta) va tenir lloc el 1565 quan l'Imperi otomà va envair l'Illa de Malta, aleshores ocupada pels cavallers de l'orde de Sant Joan.

Nou!!: Illa de Malta і Setge de Malta (1565) · Veure més »

Tomàs Gargall

Tomàs Gargall (Collbató, 1536 – Illa de Malta, 10 de juny de 1614) era un monjo de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i bisbe de Malta de 1578 a 1614.

Nou!!: Illa de Malta і Tomàs Gargall · Veure més »

1090

Sense descripció.

Nou!!: Illa de Malta і 1090 · Veure més »

1194

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Illa de Malta і 1194 · Veure més »

1268

;Països catalans.

Nou!!: Illa de Malta і 1268 · Veure més »

1283

Sense descripció.

Nou!!: Illa de Malta і 1283 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Illa de Malta і 1798 · Veure més »

1800

;Països Catalans.

Nou!!: Illa de Malta і 1800 · Veure més »

29 d'agost

El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Illa de Malta і 29 d'agost · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Illa de Malta і 5 de setembre · Veure més »

6 de juny

El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Illa de Malta і 6 de juny · Veure més »

870

Sense descripció.

Nou!!: Illa de Malta і 870 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »