Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Princeps namque

Índex Princeps namque

Compilació dels usatges de 1413. El Decret de Nova Planta va derogar la institució del ''princeps namque''. Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes.

22 les relacions: Batalla de Llucmajor, Batalló del Principat, Comú, Constitucions catalanes, Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1368), Croada contra la Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Diputació del General de Catalunya, Felip IV de Castella, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Guerra dels dos Peres, Guerra dels Segadors, Història econòmica de Catalunya, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Principat de Catalunya, Recognoverunt Proceres, Sàpiens, Sometent, Unió d'armes, Usatges de Barcelona.

Batalla de Llucmajor

La Batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349), és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.

Nou!!: Princeps namque і Batalla de Llucmajor · Veure més »

Batalló del Principat

El Batalló del Principat fou un batalló de tropes regulars catalanes que va lluitar en la Guerra dels Segadors, aixecat d'acord amb l'usatge princeps namque Pocs dies després de la victòria de Barcelona, el 14 de febrer, arribava l'ajuda de l'exèrcit francès de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt i l'armada de Jean Armand de Maillé-Brézé, el 1642 es forma el Batalló del Principat d'exèrcit regular que lluitarà amb l'exèrcit francès, amb de 5.000 soldats d'infanteria, composta per 4 terços de 1.250 homes en 10 companyies de 125 homes cadascuna dirigits per Josep Sacosta, i 500 de cavalleria en 8 companyies comandats per Josep d'Ardena, que es paguen amb l'impost del batalló.

Nou!!: Princeps namque і Batalló del Principat · Veure més »

Comú

Un comú (o, a la Catalunya del Nord, i per influència francesa, una comuna encara que el terme s'usava antigament) és una divisió administrativa menor que correspon a una zona urbana o rural, o mixta.

Nou!!: Princeps namque і Comú · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis catalanes proposades pel Comte de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes.

Nou!!: Princeps namque і Constitucions catalanes · Veure més »

Corts Catalanes

'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del segle XIII fins al segle XVIII.

Nou!!: Princeps namque і Corts Catalanes · Veure més »

Corts de Barcelona (1368)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona en 1368-1369, durant el període de regència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Princeps namque і Corts de Barcelona (1368) · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La croada contra la corona d'Aragó va ser un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Princeps namque і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Princeps namque і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Princeps namque і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665) fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Princeps namque і Felip IV de Castella · Veure més »

Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc Olivares, (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645) fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.

Nou!!: Princeps namque і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »

Guerra dels dos Peres

La Guerra dels dos Peres, compresa entre 1356 i 1375, va enfrontar la corona d'Aragó i el Regne de Castella; i en certa mesura fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel, i va ser un dels episodis de la Primera Guerra civil castellana.

Nou!!: Princeps namque і Guerra dels dos Peres · Veure més »

Guerra dels Segadors

La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.

Nou!!: Princeps namque і Guerra dels Segadors · Veure més »

Història econòmica de Catalunya

La història econòmica de Catalunya és la història de l'organització econòmica de Catalunya des de l'edat mitjana fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vincles ideològics, polítics i socials amb l'economia de cada època.

Nou!!: Princeps namque і Història econòmica de Catalunya · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Princeps namque і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Princeps namque і Pere el Gran · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estatSesma 2000, pàg.

Nou!!: Princeps namque і Principat de Catalunya · Veure més »

Recognoverunt Proceres

El Recognoverunt Proceres és un privilegi concedit per Pere III d'Aragó el Gran a la universitat (municipi) de Barcelona l'11 de gener de 1284 durant les Corts de Barcelona (1283-1284).

Nou!!: Princeps namque і Recognoverunt Proceres · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Princeps namque і Sàpiens · Veure més »

Sometent

El sometent, actualment dissolt des de 1978 pel Senat espanyol, fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

Nou!!: Princeps namque і Sometent · Veure més »

Unió d'armes

La Unió d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de 1626 pel comte Duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella i III d'Aragó, amb la finalitat de fer contribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment d'un exèrcit comú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.

Nou!!: Princeps namque і Unió d'armes · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona (en llatí: Usatici Barchinonae) foren una recopilació dels Usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: Princeps namque і Usatges de Barcelona · Veure més »

Redirigeix aquí:

Princeps namque (Usatge), Princeps namque (usatge).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »