Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Llibre dels fets

Índex Llibre dels fets

El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.

87 les relacions: Al-Azraq, Arxiu de la Corona d'Aragó, Arxiu del Regne de Mallorca, Barcelona, Basílica de la Mercè, Batalla de Muret, Berenguer de Castellbisbal, Biblioteca de Catalunya, Biblioteca de la Universitat de Barcelona, Biblioteca Nacional d'Espanya, Cancelleria Reial, Català, Còdex, Celestí Destorrents, Comtat d'Aiamans, Comtat d'Urgell, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Conquesta de Mallorca, Corona d'Aragó, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Pere el Cerimoniós, Crònica de Ramon Muntaner, Diada Nacional del País Valencià, Elionor de Castella i d'Anglaterra, Estil directe i indirecte als texts narratius, Felip II de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran Sanxis de Castre, Festa de l'Estendard, Francesc Comes, Guillem II de Montcada i de Bearn, Hug IV d'Empúries, Isidre Bonsoms i Sicart, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume Ramon Vila, Jerónimo Zurita y Castro, Joan March i Ordinas, Johan de Barbastro, Josep Maria Pujol i Sanmartín, Lambert de Lieja, Les quatre grans Cròniques, Llatí, Lluís Nicolau i d'Olwer, Mallorca, Múrcia, Miquel (arcàngel), Nunó Sanç, Orde del Temple, Orde dels Predicadors, ..., Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere Marsili, Pere Martell, Ponç de Copons, Pregària cristiana, Regne de Castella, Regne de Mallorca, Regne de Múrcia, Regne de València, Reial Acadèmia de la Història, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Retrat de Jaume I, Robert Vinas, San Lorenzo de El Escorial, Sarraïns, Sàpiens, Stefano Maria Cingolani, València, Xàtiva, 11 de novembre, 1208, 1228, 1229, 1238, 1240, 1265, 1276, 1313, 1343, 1380, 1557, 1585, 17 de setembre, 2 d'abril, 29 de setembre. Ampliar l'índex (37 més) »

Al-Azraq

''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.

Nou!!: Llibre dels fets і Al-Azraq · Veure més »

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Nou!!: Llibre dels fets і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Arxiu del Regne de Mallorca

L'Arxiu del Regne de Mallorca és el principal dipòsit documental de Mallorca i les illes Balears.

Nou!!: Llibre dels fets і Arxiu del Regne de Mallorca · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Llibre dels fets і Barcelona · Veure més »

Basílica de la Mercè

La Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, o simplement de la Mercè, és una església d'estil barroc a la Plaça de la Mercè del Barri Gòtic de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Llibre dels fets і Basílica de la Mercè · Veure més »

Batalla de Muret

La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.

Nou!!: Llibre dels fets і Batalla de Muret · Veure més »

Berenguer de Castellbisbal

Berenguer de Castellbisbal (?- ciutat de Nàpols, 6 de febrer de 1254) fou un frare dominic que fou bisbe de Girona.

Nou!!: Llibre dels fets і Berenguer de Castellbisbal · Veure més »

Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.

Nou!!: Llibre dels fets і Biblioteca de Catalunya · Veure més »

Biblioteca de la Universitat de Barcelona

Edifici històric de la UB, seu dels fons antics de la Biblioteca i de les Biblioteques de Lletres i de Matemàtiques. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona integra el conjunt de biblioteques i centres de documentació que donen suport a la docència, l'aprenentatge i la investigació, facilitant l'accés i la difusió dels recursos d'informació entre els membres de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Llibre dels fets і Biblioteca de la Universitat de Barcelona · Veure més »

Biblioteca Nacional d'Espanya

La Biblioteca Nacional d'Espanya està situada en el número 20 del passeig de Recoletos de Madrid, compartint edifici amb el Museu Arqueològic Nacional.

Nou!!: Llibre dels fets і Biblioteca Nacional d'Espanya · Veure més »

Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.

Nou!!: Llibre dels fets і Cancelleria Reial · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Llibre dels fets і Català · Veure més »

Còdex

Un còdex és un llibre antic escrit a mà durant l'edat mitjana.

Nou!!: Llibre dels fets і Còdex · Veure més »

Celestí Destorrents

Celestí Destorrents (també Celestí des Torrents).

Nou!!: Llibre dels fets і Celestí Destorrents · Veure més »

Comtat d'Aiamans

El Comtat d'Aiamans és un títol nobiliari concedit l'11 de novembre de 1634 pel rei Felip IV a Miquel Lluís Ballester de Togores i Sales sobre les seves cavalleries d'Aiamans, Lloseta i Biniali, en reconeixement a la campanya a Provença durant la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Llibre dels fets і Comtat d'Aiamans · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Llibre dels fets і Comtat d'Urgell · Veure més »

Conquesta de la ciutat de Balansiya

La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.

Nou!!: Llibre dels fets і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Nou!!: Llibre dels fets і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Llibre dels fets і Corona d'Aragó · Veure més »

Crònica de Bernat Desclot

El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.

Nou!!: Llibre dels fets і Crònica de Bernat Desclot · Veure més »

Crònica de Pere el Cerimoniós

enllaç.

Nou!!: Llibre dels fets і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Nou!!: Llibre dels fets і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »

Diada Nacional del País Valencià

La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.

Nou!!: Llibre dels fets і Diada Nacional del País Valencià · Veure més »

Elionor de Castella i d'Anglaterra

Elionor de Castella (1202 - Burgos, 1251) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1221-1229).

Nou!!: Llibre dels fets і Elionor de Castella i d'Anglaterra · Veure més »

Estil directe i indirecte als texts narratius

Els estils directe i indirecte són dos procediments utilitzats als texts narratius per reflectir les veus diferents de la del narrador que apareixen al text, normalment les paraules i pensaments dels personatges; és el discurs reportat.

Nou!!: Llibre dels fets і Estil directe i indirecte als texts narratius · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Llibre dels fets і Felip II de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Llibre dels fets і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran Sanxis de Castre

Ferran Sanxis de Castre (1240 - Pomar, Aragó 1275) fou un noble catalanoaragonès, fill (il·legítim) de Jaume I i Blanca d'Antillón i primer baró de Castre (1250-1275).

Nou!!: Llibre dels fets і Ferran Sanxis de Castre · Veure més »

Festa de l'Estendard

La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229.

Nou!!: Llibre dels fets і Festa de l'Estendard · Veure més »

Francesc Comes

Probable retrat de Jaume I, al retaule de la Verge de Gràcia, de Francesc Comes, al Museu de Mallorca Francesc Comes (documentat a Mallorca entre 1392 i 1415) fou un pintor pertanyent a l'escola mallorquina del gòtic internacional.

Nou!!: Llibre dels fets і Francesc Comes · Veure més »

Guillem II de Montcada i de Bearn

Guillem II de Montcada i de Bearn, o Guillem de Montcada i de Castellvell, fou vescomte de Bearn, Auloron, Brulhès i Gabardà (1223-1229) i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1229).

Nou!!: Llibre dels fets і Guillem II de Montcada i de Bearn · Veure més »

Hug IV d'Empúries

Hug IV d'Empúries (ca.1170 - Mallorca, 1230) fou comte d'Empúries de 1200 fins a la seva mort el 1230.

Nou!!: Llibre dels fets і Hug IV d'Empúries · Veure més »

Isidre Bonsoms i Sicart

Isidre Bonsoms i Sicart (Barcelona, 22 de gener de 1849 – Valldemossa, Mallorca, 14 de novembre de 1922) fou un bibliòfil i cervantista català.

Nou!!: Llibre dels fets і Isidre Bonsoms i Sicart · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Llibre dels fets і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Llibre dels fets і Jaume el Just · Veure més »

Jaume Ramon Vila

Jaume Ramon Vila (Barcelona, 1569/1570 - 1638) fou un heraldista i prevere natural de Barcelona, fill de Jaume Vila i Joana d'Hortis, provenia d'una família noble d'origen empordanès.

Nou!!: Llibre dels fets і Jaume Ramon Vila · Veure més »

Jerónimo Zurita y Castro

Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.

Nou!!: Llibre dels fets і Jerónimo Zurita y Castro · Veure més »

Joan March i Ordinas

Joan March i Ordinas, conegut també com el banquer de Franco (Santa Margalida, Mallorca, 4 d'octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962) va ser un contrabandista, polític i financer mallorquí.

Nou!!: Llibre dels fets і Joan March i Ordinas · Veure més »

Johan de Barbastro

Johan de Barbastro (o Joan de Barbastre).

Nou!!: Llibre dels fets і Johan de Barbastro · Veure més »

Josep Maria Pujol i Sanmartín

Josep Maria Pujol i Sanmartín (Barcelona, 1947 - Barcelona, 26 d'agost de 2012) va ser doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1991) i professor titular de Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona).

Nou!!: Llibre dels fets і Josep Maria Pujol i Sanmartín · Veure més »

Lambert de Lieja

Lambert de Lieja, també anomenat Lambert de Maastricht, o Llambert i venerat a l'església catòlica com a Sant Lambert (vers 635 a Maastricht i mort a Lieja el 17 de setembre de probablement 705) va ser bisbe del bisbat de Maastricht de 669 fins a la seva mort.

Nou!!: Llibre dels fets і Lambert de Lieja · Veure més »

Les quatre grans Cròniques

Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Llibre dels fets і Les quatre grans Cròniques · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Llibre dels fets і Llatí · Veure més »

Lluís Nicolau i d'Olwer

Lluís Nicolau i d'Olwer (Barcelona, 20 de gener de 1888 - Mèxic, 24 de desembre de 1961) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Llibre dels fets і Lluís Nicolau i d'Olwer · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Llibre dels fets і Mallorca · Veure més »

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Nou!!: Llibre dels fets і Múrcia · Veure més »

Miquel (arcàngel)

Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.

Nou!!: Llibre dels fets і Miquel (arcàngel) · Veure més »

Nunó Sanç

Nunó Sanç (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).

Nou!!: Llibre dels fets і Nunó Sanç · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Llibre dels fets і Orde del Temple · Veure més »

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Nou!!: Llibre dels fets і Orde dels Predicadors · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: Llibre dels fets і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Llibre dels fets і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Llibre dels fets і Pere el Gran · Veure més »

Pere Marsili

Pere Marsili fou un pare dominic, arxidiaca del Bisbat de Mallorca, cronista i ambaixador reial al servei de Jaume II d'Aragó.

Nou!!: Llibre dels fets і Pere Marsili · Veure més »

Pere Martell

va ser un navegant català, còmit de galeres, armador i potent comerciant marítim amb interessos comercials en diversos ports de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Llibre dels fets і Pere Martell · Veure més »

Ponç de Copons

Ponç de Copons (? - Poblet, Conca de Barberà, 1348) fou abat del Monestir de Benifassà (1311-1316) i del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (1316-1348).

Nou!!: Llibre dels fets і Ponç de Copons · Veure més »

Pregària cristiana

Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.

Nou!!: Llibre dels fets і Pregària cristiana · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Nou!!: Llibre dels fets і Regne de Castella · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Llibre dels fets і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Múrcia

LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.

Nou!!: Llibre dels fets і Regne de Múrcia · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Llibre dels fets і Regne de València · Veure més »

Reial Acadèmia de la Història

La Reial Acadèmia de la Història d'Espanya és la institució encarregada de l'estudi de la història d'Espanya "antiga i moderna, política, civil, eclesiàstica, militar, de les ciències, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilització i cultura dels pobles espanyols", i té la seu a Madrid.

Nou!!: Llibre dels fets і Reial Acadèmia de la Història · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Llibre dels fets і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Retrat de Jaume I

Un Retrat de Jaume I, datat del, es troba a la Casa de la Vila de Palma, on presideix la sala de sessions.

Nou!!: Llibre dels fets і Retrat de Jaume I · Veure més »

Robert Vinas

Robert Vinas (Rià i Cirac, 3 de setembre del 1939) és un historiador i paleògraf nord-català que s'ha especialitzat en l'estudi dels templers, en l'obra de Jaume el Conqueridor i en les cròniques catalanes.

Nou!!: Llibre dels fets і Robert Vinas · Veure més »

San Lorenzo de El Escorial

San Lorenzo de El Escorial, també anomenat esporàdiament en català com Sant Llorenç de l'Escorial, és un municipi de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Llibre dels fets і San Lorenzo de El Escorial · Veure més »

Sarraïns

Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Nou!!: Llibre dels fets і Sarraïns · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Llibre dels fets і Sàpiens · Veure més »

Stefano Maria Cingolani

Stefano Maria Cingolani (Roma, 7 de desembre de 1956) és un historiador medievalista italià instal·lat a Catalunya, doctor en filologia romànica a la Universitat La Sapienza de Roma.

Nou!!: Llibre dels fets і Stefano Maria Cingolani · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Llibre dels fets і València · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Llibre dels fets і Xàtiva · Veure més »

11 de novembre

L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Llibre dels fets і 11 de novembre · Veure més »

1208

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Llibre dels fets і 1208 · Veure més »

1228

Sense descripció.

Nou!!: Llibre dels fets і 1228 · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Llibre dels fets і 1229 · Veure més »

1238

1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.

Nou!!: Llibre dels fets і 1238 · Veure més »

1240

Sense descripció.

Nou!!: Llibre dels fets і 1240 · Veure més »

1265

;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.

Nou!!: Llibre dels fets і 1265 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Llibre dels fets і 1276 · Veure més »

1313

Sense descripció.

Nou!!: Llibre dels fets і 1313 · Veure més »

1343

El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Llibre dels fets і 1343 · Veure més »

1380

Sense descripció.

Nou!!: Llibre dels fets і 1380 · Veure més »

1557

;Països Catalans.

Nou!!: Llibre dels fets і 1557 · Veure més »

1585

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Llibre dels fets і 1585 · Veure més »

17 de setembre

El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Llibre dels fets і 17 de setembre · Veure més »

2 d'abril

El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Llibre dels fets і 2 d'abril · Veure més »

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Llibre dels fets і 29 de setembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme primer, Crònica de Jaume I, Crònica del rei en Jacme, Crònica o llibre dels Feits, El llibre dels feits, Libre dels feyts, Libre dels feyts del Rey En Jacme, Llibre del Feyts, Llibre dels Feits, Llibre dels Feits del Rey En Jacme, Llibre dels Fets, Llibre dels Feyts, Llibre dels feits, Llibre dels fets de Jaume I, Llibre dels fets del rei en Jaume, Llibre dels feyts.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »