Similituds entre Jaume el Conqueridor і Pere el Gran
Jaume el Conqueridor і Pere el Gran tenen 111 coses en comú (en Uniopèdia): Al-Azraq, Alcoi, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons VII de Lleó, Alfons X de Castella, Almodis, Andreu II d'Hongria, Aragonès, Arnau Roger I de Pallars Sobirà, Batalla d'Alcoi, Benigànim, Beniopa, Blanca d'Antillón, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Català, Catalunya, Cinca, Climent IV, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Cerdanya, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Comtat del Rosselló, ..., Confiscació del Regne de Mallorca, Consell de Cent, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Cort Comtal, Corts Catalanes, Crònica de Ramon Muntaner, Croada contra la Corona d'Aragó, Dalmau VI de Rocabertí, Desamortitzacions espanyoles, Dinastia almohade, Dinastia Ximena, Eduard I d'Anglaterra, Emirat de Granada, Emirat de Múrsiya, Eudòxia Comnena, Felip III de França, Ferran Sanxis de Castre, Fidel Fita i Colomer, França, Guillem VII de Montpeller, Guillem VIII de Montpeller, Hug V d'Empúries, Illa, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Joana I de Navarra, Jofre III de Rocabertí, Justícia d'Aragó, La Vall d'Alcalà, Llatí, Llíria, Llibre dels fets, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de València, Llutxent, Mar Mediterrània, Maria de Montpeller, Marroc, Matilda de Borgonya, Montesa, Montpeller, Numeració del Casal d'Aragó, Occità, Orde del Cister, Ordinals dels reis d'Aragó, Papa, Pego, Pere el Cerimoniós, Peronella d'Aragó, Perpinyà, Principat de Catalunya, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer IV, Ramon Folc V de Cardona, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de València, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Ribagorça, Riquilda de Polònia, Sança de Castella i de Polònia, Senyoria d'Albarrasí, Setge de Montesa, Societat de Lingüística Aragonesa, Tractat d'Alcaràs, Tractat d'Almizra, Tractat de Perpinyà (1279), Usatges de Barcelona, València, Vall d'Albaida, Vall d'Aran, Violant d'Aragó i d'Hongria, Violant d'Hongria, Xàtiva, 18 d'abril, 26 d'agost, 30 de març. Ampliar l'índex (81 més) »
Al-Azraq
''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.
Al-Azraq і Jaume el Conqueridor · Al-Azraq і Pere el Gran ·
Alcoi
Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
Alcoi і Jaume el Conqueridor · Alcoi і Pere el Gran ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Jaume el Conqueridor · Alfons el Cast і Pere el Gran ·
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Jaume el Conqueridor · Alfons el Franc і Pere el Gran ·
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Alfons VII de Lleó і Jaume el Conqueridor · Alfons VII de Lleó і Pere el Gran ·
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Alfons X de Castella і Jaume el Conqueridor · Alfons X de Castella і Pere el Gran ·
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Almodis і Jaume el Conqueridor · Almodis і Pere el Gran ·
Andreu II d'Hongria
Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.
Andreu II d'Hongria і Jaume el Conqueridor · Andreu II d'Hongria і Pere el Gran ·
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Aragonès і Jaume el Conqueridor · Aragonès і Pere el Gran ·
Arnau Roger I de Pallars Sobirà
Arnau Roger I de Pallars Sobirà (ca. 1236 - 1288) fou comte del Pallars Sobirà de la segona dinastia entre 1256entrada: "Arnau Roger I de Pallars" Diccionari d'Història de Catalunya; p. 61; ed.
Arnau Roger I de Pallars Sobirà і Jaume el Conqueridor · Arnau Roger I de Pallars Sobirà і Pere el Gran ·
Batalla d'Alcoi
La Batalla d'Alcoi va tindre lloc a finals del mes d'abril de l'any 1276, i va enfrontar cristians i musulmans.
Batalla d'Alcoi і Jaume el Conqueridor · Batalla d'Alcoi і Pere el Gran ·
Benigànim
Benigànim és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.
Benigànim і Jaume el Conqueridor · Benigànim і Pere el Gran ·
Beniopa
Beniopa és una població del terme municipal de Gandia, situada al nord-oest de la ciutat de Gandia amb la qual forma un sol nucli urbà.
Beniopa і Jaume el Conqueridor · Beniopa і Pere el Gran ·
Blanca d'Antillón
Blanca d'Antillón, fou una dama aragonesa i amant de Jaume I d'Aragó.
Blanca d'Antillón і Jaume el Conqueridor · Blanca d'Antillón і Pere el Gran ·
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Casa reial d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Casa reial d'Aragó і Pere el Gran ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Casal de Barcelona і Pere el Gran ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Jaume el Conqueridor · Català і Pere el Gran ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Jaume el Conqueridor · Catalunya і Pere el Gran ·
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Cinca і Jaume el Conqueridor · Cinca і Pere el Gran ·
Climent IV
Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.
Climent IV і Jaume el Conqueridor · Climent IV і Pere el Gran ·
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Comtat d'Osona і Jaume el Conqueridor · Comtat d'Osona і Pere el Gran ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Comtat d'Urgell і Jaume el Conqueridor · Comtat d'Urgell і Pere el Gran ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Comtat de Barcelona і Pere el Gran ·
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Berga і Jaume el Conqueridor · Comtat de Berga і Pere el Gran ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Jaume el Conqueridor · Comtat de Cerdanya і Pere el Gran ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Comtat de Girona і Jaume el Conqueridor · Comtat de Girona і Pere el Gran ·
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Comtat de Manresa і Jaume el Conqueridor · Comtat de Manresa і Pere el Gran ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Ribagorça і Jaume el Conqueridor · Comtat de Ribagorça і Pere el Gran ·
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Comtat de Sobrarb і Jaume el Conqueridor · Comtat de Sobrarb і Pere el Gran ·
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Comtat del Rosselló і Jaume el Conqueridor · Comtat del Rosselló і Pere el Gran ·
Confiscació del Regne de Mallorca
Es coneix com la Confiscació del Regne de Mallorca l'operació bèl·lica per la qual el rei de Catalunya i Aragó, Pere el Gran, s'annexionà l'any 1285 el Regne de Mallorca en el context de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Confiscació del Regne de Mallorca і Jaume el Conqueridor · Confiscació del Regne de Mallorca і Pere el Gran ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Consell de Cent і Jaume el Conqueridor · Consell de Cent і Pere el Gran ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Corona d'Aragó і Pere el Gran ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Jaume el Conqueridor · Corona de Castella i Lleó і Pere el Gran ·
Cort Comtal
'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.
Cort Comtal і Jaume el Conqueridor · Cort Comtal і Pere el Gran ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Jaume el Conqueridor · Corts Catalanes і Pere el Gran ·
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Crònica de Ramon Muntaner і Jaume el Conqueridor · Crònica de Ramon Muntaner і Pere el Gran ·
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Croada contra la Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Croada contra la Corona d'Aragó і Pere el Gran ·
Dalmau VI de Rocabertí
Dalmau VI de Rocabertí o Dalmau de Rocabertí i de Palau (?-1304) fou vescomte de Rocabertí fill de Jofre III de Rocabertí i Constança de Palau.
Dalmau VI de Rocabertí і Jaume el Conqueridor · Dalmau VI de Rocabertí і Pere el Gran ·
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Desamortitzacions espanyoles і Jaume el Conqueridor · Desamortitzacions espanyoles і Pere el Gran ·
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Dinastia almohade і Jaume el Conqueridor · Dinastia almohade і Pere el Gran ·
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Dinastia Ximena і Jaume el Conqueridor · Dinastia Ximena і Pere el Gran ·
Eduard I d'Anglaterra
Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.
Eduard I d'Anglaterra і Jaume el Conqueridor · Eduard I d'Anglaterra і Pere el Gran ·
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Emirat de Granada і Jaume el Conqueridor · Emirat de Granada і Pere el Gran ·
Emirat de Múrsiya
L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.
Emirat de Múrsiya і Jaume el Conqueridor · Emirat de Múrsiya і Pere el Gran ·
Eudòxia Comnena
Eudòxia Comnena (en grec: Ευδοκία Κομνηνή, Evdokia Komniní) (1150/1152-1203), noble romana d'Orient.
Eudòxia Comnena і Jaume el Conqueridor · Eudòxia Comnena і Pere el Gran ·
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Felip III de França і Jaume el Conqueridor · Felip III de França і Pere el Gran ·
Ferran Sanxis de Castre
Ferran Sanxis de Castre (1240 - Pomar, Aragó 1275) fou un noble catalanoaragonès, fill (il·legítim) de Jaume I i Blanca d'Antillón i primer baró de Castre (1250-1275).
Ferran Sanxis de Castre і Jaume el Conqueridor · Ferran Sanxis de Castre і Pere el Gran ·
Fidel Fita i Colomer
Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
Fidel Fita i Colomer і Jaume el Conqueridor · Fidel Fita i Colomer і Pere el Gran ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Jaume el Conqueridor · França і Pere el Gran ·
Guillem VII de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Guillem de Montpeller - Guilhèm VII de Montpeller - (? - 1172) va ser un cavaller occità, senyor de Montpeller i senyor d'Omeladès.
Guillem VII de Montpeller і Jaume el Conqueridor · Guillem VII de Montpeller і Pere el Gran ·
Guillem VIII de Montpeller
Guillem VIII de Montpeller (1157-1203) va ser senyor de Montpeller, fill i successor de Guillem VII de Montpeller i de Matilda de Borgonya.
Guillem VIII de Montpeller і Jaume el Conqueridor · Guillem VIII de Montpeller і Pere el Gran ·
Hug V d'Empúries
Hug V d'Empúries (ca. 1240 - 1277) fou un noble català, comte d'Empúries (1269-1277) i vescomte de Bas (1262-1277).
Hug V d'Empúries і Jaume el Conqueridor · Hug V d'Empúries і Pere el Gran ·
Illa
Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Illa і Jaume el Conqueridor · Illa і Pere el Gran ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Jaume el Conqueridor і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Pere el Gran ·
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Jaume II de Mallorca і Jaume el Conqueridor · Jaume II de Mallorca і Pere el Gran ·
Joana I de Navarra
Joana I de Navarra (1273-Vincennes, França, 1305) fou reina de Navarra, comtessa de Xampanya (1274-1305) i reina consort de França (1285-1305).
Jaume el Conqueridor і Joana I de Navarra · Joana I de Navarra і Pere el Gran ·
Jofre III de Rocabertí
Jofre III de Rocabertí (? - ?, 1282) fou vescomte de Rocabertí (1229 - 1282).
Jaume el Conqueridor і Jofre III de Rocabertí · Jofre III de Rocabertí і Pere el Gran ·
Justícia d'Aragó
Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.
Jaume el Conqueridor і Justícia d'Aragó · Justícia d'Aragó і Pere el Gran ·
La Vall d'Alcalà
La Vall d'Alcalà és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta, a la subcomarca de les Valls de Pego.
Jaume el Conqueridor і La Vall d'Alcalà · La Vall d'Alcalà і Pere el Gran ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Jaume el Conqueridor і Llatí · Llatí і Pere el Gran ·
Llíria
Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.
Jaume el Conqueridor і Llíria · Llíria і Pere el Gran ·
Llibre dels fets
El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.
Jaume el Conqueridor і Llibre dels fets · Llibre dels fets і Pere el Gran ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Jaume el Conqueridor і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Pere el Gran ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Jaume el Conqueridor і Llista de reis d'Aragó · Llista de reis d'Aragó і Pere el Gran ·
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Jaume el Conqueridor і Llista de reis de València · Llista de reis de València і Pere el Gran ·
Llutxent
Llutxent és un municipi del País Valencià situat a la Vall d'Albaida.
Jaume el Conqueridor і Llutxent · Llutxent і Pere el Gran ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Jaume el Conqueridor і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і Pere el Gran ·
Maria de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.
Jaume el Conqueridor і Maria de Montpeller · Maria de Montpeller і Pere el Gran ·
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Jaume el Conqueridor і Marroc · Marroc і Pere el Gran ·
Matilda de Borgonya
Matilda de Borgonya (?-?), muller de Guilhèm VII de Montpeller.
Jaume el Conqueridor і Matilda de Borgonya · Matilda de Borgonya і Pere el Gran ·
Montesa
Montesa és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.
Jaume el Conqueridor і Montesa · Montesa і Pere el Gran ·
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Jaume el Conqueridor і Montpeller · Montpeller і Pere el Gran ·
Numeració del Casal d'Aragó
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.
Jaume el Conqueridor і Numeració del Casal d'Aragó · Numeració del Casal d'Aragó і Pere el Gran ·
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Jaume el Conqueridor і Occità · Occità і Pere el Gran ·
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Jaume el Conqueridor і Orde del Cister · Orde del Cister і Pere el Gran ·
Ordinals dels reis d'Aragó
Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.
Jaume el Conqueridor і Ordinals dels reis d'Aragó · Ordinals dels reis d'Aragó і Pere el Gran ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Jaume el Conqueridor і Papa · Papa і Pere el Gran ·
Pego
Pego és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta que té 10.295 habitants (2022).
Jaume el Conqueridor і Pego · Pego і Pere el Gran ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós · Pere el Cerimoniós і Pere el Gran ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Jaume el Conqueridor і Peronella d'Aragó · Pere el Gran і Peronella d'Aragó ·
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Jaume el Conqueridor і Perpinyà · Pere el Gran і Perpinyà ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Jaume el Conqueridor і Principat de Catalunya · Pere el Gran і Principat de Catalunya ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer I · Pere el Gran і Ramon Berenguer I ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer IV · Pere el Gran і Ramon Berenguer IV ·
Ramon Folc V de Cardona
Ramon Folc V de Cardona (?, 1220 - Mallol, 5 de juny de 1276) fou vescomte de Cardona (1241-1276).
Jaume el Conqueridor і Ramon Folc V de Cardona · Pere el Gran і Ramon Folc V de Cardona ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Jaume el Conqueridor і Regne d'Aragó · Pere el Gran і Regne d'Aragó ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Jaume el Conqueridor і Regne de França · Pere el Gran і Regne de França ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Jaume el Conqueridor і Regne de Mallorca · Pere el Gran і Regne de Mallorca ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Jaume el Conqueridor і Regne de Navarra · Pere el Gran і Regne de Navarra ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Jaume el Conqueridor і Regne de València · Pere el Gran і Regne de València ·
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Jaume el Conqueridor і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Pere el Gran і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Jaume el Conqueridor і Ribagorça · Pere el Gran і Ribagorça ·
Riquilda de Polònia
Riquilda o Riclitza de Polònia (Wrocław, Polònia - ~1140 - 16 de juny de 1185) fou princesa de Polònia de la dinastia Piast i reina consort de Castella, Lleó i Galícia (1152-1157), comtessa consort de Provença (1161-1166) i comtessa consort de Tolosa (1166-1183).
Jaume el Conqueridor і Riquilda de Polònia · Pere el Gran і Riquilda de Polònia ·
Sança de Castella i de Polònia
Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).
Jaume el Conqueridor і Sança de Castella i de Polònia · Pere el Gran і Sança de Castella i de Polònia ·
Senyoria d'Albarrasí
La Senyoria d'Albarrasí fou una senyoria cristiana independent enclavada entre el Regne d'Aragó i la Corona de Castella, creada a partir de l'antiga taifa islàmica d'Albarrasí, creada per la dinastia amaziga del Banū Razín.
Jaume el Conqueridor і Senyoria d'Albarrasí · Pere el Gran і Senyoria d'Albarrasí ·
Setge de Montesa
El setge de Montesa fou un dels darrers episodis de la Conquesta del Regne de València.
Jaume el Conqueridor і Setge de Montesa · Pere el Gran і Setge de Montesa ·
Societat de Lingüística Aragonesa
La Societat de Lingüística Aragonesa o SLA (en aragonès: Sociedat de Lingüistica Aragonesa) és una associació que es dedica a la promoció de la llengua aragonesa i la ribagorçana a través de la investigació científica en lingüística.
Jaume el Conqueridor і Societat de Lingüística Aragonesa · Pere el Gran і Societat de Lingüística Aragonesa ·
Tractat d'Alcaràs
El Tractat d'Alcaràs, signat a Alcaraz el mes d'abril de 1243, reconeixia el protectorat castellà sobre l'emirat de Múrsiya i va significar la seva incorporació a Castella com a Regne de Múrcia.
Jaume el Conqueridor і Tractat d'Alcaràs · Pere el Gran і Tractat d'Alcaràs ·
Tractat d'Almizra
Tractat d'Almizra, Camp de Mirra El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella al segle XIII que estipulà els límits del Regne de València.
Jaume el Conqueridor і Tractat d'Almizra · Pere el Gran і Tractat d'Almizra ·
Tractat de Perpinyà (1279)
El Tractat de Perpinyà fou l'acord signat entre Jaume II de Mallorca i el seu germà gran Pere el Gran de Catalunya i Aragó el dia 20 de gener 1279, mitjançant el qual el primer es reconeixia com a feudatari d'honor de l'altre.
Jaume el Conqueridor і Tractat de Perpinyà (1279) · Pere el Gran і Tractat de Perpinyà (1279) ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Jaume el Conqueridor і Usatges de Barcelona · Pere el Gran і Usatges de Barcelona ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Jaume el Conqueridor і València · Pere el Gran і València ·
Vall d'Albaida
La Vall d'Albaida (de l'àrab البيضاء al-baīḍāʾ, "la blanca") és una comarca valencianoparlant central del País Valencià, amb capital a Ontinyent.
Jaume el Conqueridor і Vall d'Albaida · Pere el Gran і Vall d'Albaida ·
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Jaume el Conqueridor і Vall d'Aran · Pere el Gran і Vall d'Aran ·
Violant d'Aragó i d'Hongria
Violant d'Aragó (?, 1236 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 1301) va ser infanta d'Aragó i reina consort de Castella (1252-1284).
Jaume el Conqueridor і Violant d'Aragó i d'Hongria · Pere el Gran і Violant d'Aragó i d'Hongria ·
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Jaume el Conqueridor і Violant d'Hongria · Pere el Gran і Violant d'Hongria ·
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Jaume el Conqueridor і Xàtiva · Pere el Gran і Xàtiva ·
18 d'abril
El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.
18 d'abril і Jaume el Conqueridor · 18 d'abril і Pere el Gran ·
26 d'agost
El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
26 d'agost і Jaume el Conqueridor · 26 d'agost і Pere el Gran ·
30 de març
El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.
30 de març і Jaume el Conqueridor · 30 de març і Pere el Gran ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Jaume el Conqueridor і Pere el Gran
- Què tenen en comú Jaume el Conqueridor і Pere el Gran
- Semblances entre Jaume el Conqueridor і Pere el Gran
Comparació entre Jaume el Conqueridor і Pere el Gran
Jaume el Conqueridor té 557 relacions, mentre que Pere el Gran té 321. Com que tenen en comú 111, l'índex de Jaccard és 12.64% = 111 / (557 + 321).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Jaume el Conqueridor і Pere el Gran. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: