Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: Aragó, Baronia de Castre, Bàybars I, Blanca d'Antillón, Cinca, Corona d'Aragó, Croada de Jaume I, Dalmau VI de Rocabertí, Eduard I d'Anglaterra, Galceran de Pinós, Germà, Hug V d'Empúries, Jaume el Conqueridor, Jofre III de Rocabertí, Noblesa, Pere el Gran, Pere I Ferrandis d'Híxar, Pomar de Cinca, Ramon Folc V de Cardona, Regne de Navarra, Sant Joan d'Acre, Terra Santa, Ximèn III d'Urrea, Ximeno I d'Urrea, 1240, 1250, 1269, 1274, 1275.
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Aragó · Veure més »
Baronia de Castre
La Baronia de Castre fou una jurisdicció creada pel rei Jaume el Conqueridor per al seu fill il·legítim Ferran Sanxis, fruit de la seva relació amb la dama Blanca d'Antillón.
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Baronia de Castre · Veure més »
Bàybars I
Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Bàybars I · Veure més »
Blanca d'Antillón
Blanca d'Antillón, fou una dama aragonesa i amant de Jaume I d'Aragó.
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Blanca d'Antillón · Veure més »
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Cinca · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Corona d'Aragó · Veure més »
Croada de Jaume I
La Croada de Jaume I també anomenada croada catalana o croada dels catalans, fou un fracassat intent de croada el 1269, que hagués estat la novena croada.
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Croada de Jaume I · Veure més »
Dalmau VI de Rocabertí
Dalmau VI de Rocabertí o Dalmau de Rocabertí i de Palau (?-1304) fou vescomte de Rocabertí fill de Jofre III de Rocabertí i Constança de Palau.
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Dalmau VI de Rocabertí · Veure més »
Eduard I d'Anglaterra
Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Eduard I d'Anglaterra · Veure més »
Galceran de Pinós
* Galceran V de Pinós el Jove (Principat de Catalunya ? - c 1294/96), noble, senyor de les baronies de Pinós, Bagà, fill de Galceran IV de Pinós.
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Galceran de Pinós · Veure més »
Germà
''Dues germanes'' de William-Adolphe Bouguereau Un germà o germana és una persona que respecte a una altra té els mateixos pares o solament el pare o la mare.
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Germà · Veure més »
Hug V d'Empúries
Hug V d'Empúries (ca. 1240 - 1277) fou un noble català, comte d'Empúries (1269-1277) i vescomte de Bas (1262-1277).
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Hug V d'Empúries · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jofre III de Rocabertí
Jofre III de Rocabertí (? - ?, 1282) fou vescomte de Rocabertí (1229 - 1282).
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Jofre III de Rocabertí · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Noblesa · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Pere el Gran · Veure més »
Pere I Ferrandis d'Híxar
Pere I Ferrandis d'Híxar o Pere Ferrandis (Aragó, vers 1245/1249 - ?, 1299), cavaller de l'orde de Sant Joan, primer baró d'Híxar i de Bunyol, almirall d'Aragó i Lloctinent del Regne de València.
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Pere I Ferrandis d'Híxar · Veure més »
Pomar de Cinca
Pomar (o Pomar de Cinca) és un poble del municipi de Sant Miquel del Cinca, a la província d'Osca, a la dreta del riu Cinca, aigua avall de Montsó.
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Pomar de Cinca · Veure més »
Ramon Folc V de Cardona
Ramon Folc V de Cardona (?, 1220 - Mallol, 5 de juny de 1276) fou vescomte de Cardona (1241-1276).
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Ramon Folc V de Cardona · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Regne de Navarra · Veure més »
Sant Joan d'Acre
Sant Joan d'Acre, o també Acco o Ptolemaida des de l'Edat antiga fins a l'Edat mitjana, fou el nom donat pels cristians a la ciutat que més tard es convertiria en Acre.
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Sant Joan d'Acre · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Terra Santa · Veure més »
Ximèn III d'Urrea
Ximèn III d'Urrea (? - ?).
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Ximèn III d'Urrea · Veure més »
Ximeno I d'Urrea
Ximeno I d'Urrea (també Eiximèn d'Urrea) (?- v.1196).
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і Ximeno I d'Urrea · Veure més »
1240
Sense descripció.
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і 1240 · Veure més »
1250
Sense descripció.
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і 1250 · Veure més »
1269
Sense descripció.
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і 1269 · Veure més »
1274
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і 1274 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Ferran Sanxis de Castre і 1275 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ferran Sanxis, Ferran Sanxís, Ferran Sanxís de Castre.
