Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ramon Berenguer I

Índex Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

221 les relacions: Abat Oliba, Adelaida de Carcassona, Adelaida de Melguèlh, Agustí Duran i Sanpere, Ajuntament de Barcelona, Al-Àndalus, Almodis, Arles, Arnau I de Comenge, Arquebisbat de Barcelona, Arsenda de Carcassona, Ava de Ribagorça, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Baixa Ribagorça, Ban, Ban (dret), Barcelona, Berenguer Ramon I, Berenguer Ramon II, Berga, Bernat I, Bernat II de Melguer, Besalú, Bisbat de Girona, Bisbat de Vic, Blanca de Narbona, Borrell II, Califat de Còrdova, Canyelles, Carcassona, Cardona, Carta de franquesa, Casal de Barcelona, Casserres, Castell de Montjuïc, Castell de Ribes, Castellbò, Castlà, Catalunya, Còrdova, Celrà, Cerdanya, Cervelló, Cervià, Codi de Recesvint, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, ..., Comtat de Carcassona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Foix, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Pallars, Comtat de Rasès, Comte, Convenientia, Cort Comtal, Creu de Sant Jordi, Ducat de Cardona, Elisabet de Nimes, Emirat de Làrida, Emirat de Saraqusta, Ermengarda de Carcassona, Ermengarda de Narbona, Ermengol II d'Urgell, Ermengol III d'Urgell, Ermengol IV d'Urgell, Ermessenda de Carcassona, Espanya (geografia), Estats Pontificis, Europa, Excomunió, Ferran González, Ferran Soldevila i Zubiburu, Feudalisme, Fidel Fita i Colomer, Galeria de Catalans Il·lustres, Garcia I de Castella, Girona, Gombau de Besora, Gregori VII, Guerra contra l'emirat de Saraqusta, Guillem I d'Osona, Guillem I de Cerdanya, Guillem II de Besalú, Guillem Ramon I de Montcada, Guislabert, Guislabert I de Barcelona, Gurb, Islam, La Vit, Les Oluges, Letgarda de Tolosa, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llobregat, Lluís I el Pietós, Manresa, Marca Hispànica, Mir Geribert, Monestir de Sant Cugat, Montjuïc (Barcelona), Musulmà, Narbona, Occitània, Olèrdola, Omeies, Orís, Osona, Papa Víctor II, Paria, Penedès, Pierre Bonnassie, Ponç I d'Empúries, Potestas, Principat de Catalunya, Queralt, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Borrell, Ramon I de Cerdanya, Ramon III de Ribagorça, Ramon III de Tolosa, Rasès, Regne d'Aragó, Riquilda de Tolosa, Roger I de Carcassona, Rosselló, Sanç I Garcia de Castella, Sança de Barcelona, Sança de Castella (1006-1027), Sança de Pamplona, Sant Martí Sarroca, Santiago Sobrequés i Vidal, Saragossa, Saraqusta, Segle X, Segle XI, Segle XII, Segle XIII, Segle XIV, Senescal, Stefano Maria Cingolani, Subirats, Sunyer I de Barcelona, Taifa, Tamarit de Llitera, Tarragona, Tàrrega, Tolosa de Llenguadoc, Tortosa, Turtuixa, Udalard II, Unça, Urraca Salvadórez, Usatges de Barcelona, Vallès, Vassallatge, Vegueria, Vegueria de Barcelona, Vescomtat d'Agde, Vescomtat de Barcelona, Vescomtat de Besiers, Vescomtat de Cabrera, Vescomtat de Cerdanya, Vescomte, Vic, 1 de març, 1010, 1017, 1018, 1020, 1023, 1025, 1026, 1030, 1031, 1034, 1035, 1039, 1040, 1041, 1044, 1045, 1046, 1049, 1050, 1051, 1052, 1053, 1054, 1056, 1057, 1058, 1059, 1060, 1062, 1063, 1065, 1066, 1067, 1068, 1069, 1070, 1071, 1072, 1076, 1077, 1082, 1095, 1096, 1097, 26 de maig, 948, 971, 975, 992. Ampliar l'índex (171 més) »

Abat Oliba

Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Abat Oliba · Veure més »

Adelaida de Carcassona

Adelaida de Carcassona, o Carcassona-Rasès, (Carcassona, segle XI ?) fou la filla de Pere II de Carcassona i Rangarda de Tolosa.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Adelaida de Carcassona · Veure més »

Adelaida de Melguèlh

Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Adelaida de Melguèlh · Veure més »

Agustí Duran i Sanpere

Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 5 de juny de 1887 - Barcelona, 29 d'abril de 1975) fou un historiador, arxiver i arqueòleg català.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Agustí Duran i Sanpere · Veure més »

Ajuntament de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona és una de les cinc administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya, el Consell comarcal del Barcelonès i la Diputació de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Ajuntament de Barcelona · Veure més »

Al-Àndalus

Al-Àndalus o lÀndalus (en àrab الأندلس, al-Andalus) és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Al-Àndalus · Veure més »

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Almodis · Veure més »

Arles

Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Arles · Veure més »

Arnau I de Comenge

Arnau I de Comenge o Arnau de Coserans (? - 957) fou comte de Comenge i Coserans (920-957) i comte de Carcassona i Rasès (934-957).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Arnau I de Comenge · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Arsenda de Carcassona

Arsenda de Carcassona o Arsenda de Roergue (ca. 920 - ca. 970) fou comtessa de Carcassona i Rasès (comtat de Roergue) (934).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Arsenda de Carcassona · Veure més »

Ava de Ribagorça

Ava de Ribagorça (abans de 945 - després de 995), infanta de Ribagorça i comtessa consort de Castella (970-995).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Ava de Ribagorça · Veure més »

Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir

Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir (en àrab أبو جعفر أحمد بن سليمان بن هود المقتدر, Abū Jaʿfar Aḥmad ibn Sulaymān ibn Hūd al-Muqtadir) fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir · Veure més »

Baixa Ribagorça

Situació de la '''Ribagorça''' en el context de la '''Franja de Ponent''' (postura integracionista) Baixa Ribagorça és com sovint s'ha anomenat la part administrativament aragonesa de la zona catalanoparlant de comarca natural de la Ribagorça, sobretot en contraposició amb la comarca de l'Alta Ribagorça de la comunitat autònoma de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Baixa Ribagorça · Veure més »

Ban

* Ban (dret), poder que tenien els reis germànics d'obligar i de castigar.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Ban · Veure més »

Ban (dret)

Un ban era el poder que tenien els reis germànics d'obligar i de castigar.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Ban (dret) · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Barcelona · Veure més »

Berenguer Ramon I

Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1000 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Berenguer Ramon I · Veure més »

Berenguer Ramon II

Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Berenguer Ramon II · Veure més »

Berga

Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Berga · Veure més »

Bernat I

* Bernat I d'Alvèrnia dit “el Vell”, comte d'Alvèrnia i abat laic de Brioude vers 846-863 i 864 a una data posterior al 866.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Bernat I · Veure més »

Bernat II de Melguer

Bernat II de Melguer (va morir entre 985 i 988) fou comte de Melguer o Melgueil (o Substantion).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Bernat II de Melguer · Veure més »

Besalú

Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Besalú · Veure més »

Bisbat de Girona

El Bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Bisbat de Girona · Veure més »

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Bisbat de Vic · Veure més »

Blanca de Narbona

Blanca de Narbona fou comtessa consort de Barcelona (1051-1052).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Blanca de Narbona · Veure més »

Borrell II

Borrell II (927 - 992) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992) i comte d'Urgell (948-992).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Borrell II · Veure més »

Califat de Còrdova

El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Califat de Còrdova · Veure més »

Canyelles

Canyelles des del poblat d'Olèrdola Canyelles és un municipi de la comarca del Garraf.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Canyelles · Veure més »

Carcassona

Carcassona (en occità Carcassona, pronunciat; en francès Carcassonne) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d' Occitània.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Carcassona · Veure més »

Cardona

Cardona és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Cardona · Veure més »

Carta de franquesa

La carta de franquesa és un privilegi concedit als habitants d'una població o d'un territori.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Carta de franquesa · Veure més »

Casal de Barcelona

Armes heràldiques del Casal de Barcelona, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona (també anomenat Guifré el Pilós).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Casal de Barcelona · Veure més »

Casserres

Casserres és una vila i municipi de la comarca del Berguedà, a 12 km al sud de la capital de comarca, Berga.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Casserres · Veure més »

Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Castell de Montjuïc · Veure més »

Castell de Ribes

El castell de Ribes, també anomenat castell de Bell-lloc o castell de Sota-ribes, és una obra del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Castell de Ribes · Veure més »

Castellbò

Castellbò és un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) situat a la vall del mateix nom.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Castellbò · Veure més »

Castlà

Un castlà, castellà o carlà era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern d'una castlania que incloïa el castell sovint també el territori (normalment un feu) o terme circumdant.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Castlà · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Catalunya · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Còrdova · Veure més »

Celrà

Celrà és un municipi empordanès adscrit a la comarca del Gironès i emplaçat a la plana del Ter un cop ha depassat Girona, la capital provincial.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Celrà · Veure més »

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Cerdanya · Veure més »

Cervelló

Cervelló és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Cervelló · Veure més »

Cervià

* Cervià de les Garrigues, municipi de les Garrigues.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Cervià · Veure més »

Codi de Recesvint

El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Codi de Recesvint · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori que, al segle IX, alguns cronistes francs denominaren ''marca hispànica''.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (Ausona) va ser constituït cap al 798, sobre la base de l'antic bisbat d'Ausona, i tenia com a capital Vic (Vicus).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat d'Osona · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'imperi carolingi erigiren al segle IX sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un territori de la Catalunya carolíngia esmentat als documents dels segles X a XII, que gairebé sempre va dependre del comtat de Cerdanya.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat de Berga · Veure més »

Comtat de Carcassona

Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat de Carcassona · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El comtat de Cerdanya fou un dels constituïts en el territori anomenat Marca Hispànica.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Foix

El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat de Foix · Veure més »

Comtat de Girona

El comtat de Girona fou un dels comtats que es constituí al sud del Pirineu després de la conquesta franca del territori l'any 785; formà part del territori denominat Marca Hispànica i va ser un dels comtats que donarien origen a la regió coneguda com la Gòtia.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Manresa

Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat de Manresa · Veure més »

Comtat de Pallars

El comtat de Pallars fou un dels existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat de Pallars · Veure més »

Comtat de Rasès

El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat de Rasès · Veure més »

Comte

Corona comtalComte és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Comte · Veure més »

Convenientia

Una convenientia (en plural: convenientiae; en català: convinença) era, en l'edat mitjana, un contracte mitjançant el qual les parts contractants es posaven d'acord entre si, lliurement, i sense mediació de cap jurisprudència pública superior, a imposar-se unes obligacions mútues que quedaven segellades documentalment per escrit i garantides amb un jurament solemne.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Convenientia · Veure més »

Cort Comtal

'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el segle XI, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Cort Comtal · Veure més »

Creu de Sant Jordi

Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Creu de Sant Jordi · Veure més »

Ducat de Cardona

El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el segle XI i fins al segle XVI restarà en mans de la família Cardona.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Ducat de Cardona · Veure més »

Elisabet de Nimes

Elisabet de Nimes (? - 29 de juny de 1050), comtessa consort de Barcelona (1039-1050).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Elisabet de Nimes · Veure més »

Emirat de Làrida

L'emirat de Làrida o taifa de Làrida (en àrab طائفة لاردة, ṭāʾifa Lārida) fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Emirat de Làrida · Veure més »

Emirat de Saraqusta

L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del segle XI tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Emirat de Saraqusta · Veure més »

Ermengarda de Carcassona

Ermengarda de Carcassona († 1099), vescomtessa de Carcassona, de Besiers i d’Agde, filla del comte Pere II de Carcassona i de Raingarda de la Marca.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Ermengarda de Carcassona · Veure més »

Ermengarda de Narbona

Ermengarda de Narbona (1127/29 ? - 1196/97 Perpinyà), filla del comte de Narbona Eimeric II i la seva primera esposa Ermengarda.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Ermengarda de Narbona · Veure més »

Ermengol II d'Urgell

Ermengol II d'Urgell, dit el Pelegrí (1009 - Jerusalem, 1038), va ser comte d'Urgell entre els anys 1010 i 1038.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Ermengol II d'Urgell · Veure més »

Ermengol III d'Urgell

Ermengol III, dit el de Barbastre (?, 1032 - Barbastre, 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Ermengol III d'Urgell · Veure més »

Ermengol IV d'Urgell

Ermengol IV d'Urgell, dit el de Gerb (1056 – Gerb, 1092), fou comte d'Urgell (1066–1092).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Ermengol IV d'Urgell · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al segle XV.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Espanya (geografia)

Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Espanya (geografia) · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Estats Pontificis · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Europa · Veure més »

Excomunió

Lexcomunió al del dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Excomunió · Veure més »

Ferran González

J. Villanueva, 1750-53). Ferran González (Castell de Lara, ? - Burgos, 970) fou comte de Castella (931-944 i 945-970).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Ferran González · Veure més »

Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Ferran Soldevila i Zubiburu · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social creat durant l'Edat mitjana a Europa amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Feudalisme · Veure més »

Fidel Fita i Colomer

Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Fidel Fita i Colomer · Veure més »

Galeria de Catalans Il·lustres

Vista parcial de la galeria, dins el palau Requesens La galeria de Catalans Il·lustres és una galeria de retrats de personalitats catalanes creada per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1871, gràcies a l'impuls de Francesc de Paula Rius i Taulet.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Galeria de Catalans Il·lustres · Veure més »

Garcia I de Castella

Garcia I de Castella, dit el de les mans blanques (Burgos, 938 - Medinaceli, 995) fou comte de Castella (970-995).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Garcia I de Castella · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Girona · Veure més »

Gombau de Besora

Gombau de Besora (? 992 - d 1050) fou un conseller i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona que va tenir una influència molt gran als afers polítics de l'època.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Gombau de Besora · Veure més »

Gregori VII

Gregori VII és el nom que agafa com a papa Ildebrando Aldobrandeschi (Sovana, Toscana, vers 1020 - Salern, 1085), fou capdavanter de la reforma moral de l'Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Gregori VII · Veure més »

Guerra contra l'emirat de Saraqusta

La Guerra contra la Taifa de Saraqusa fou una campanya de Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol III d'Urgell contra Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, emir de Saraqusta.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Guerra contra l'emirat de Saraqusta · Veure més »

Guillem I d'Osona

Guillem I d'Osona (1028 - 1057) fou comte d'Osona (1035-1054).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Guillem I d'Osona · Veure més »

Guillem I de Cerdanya

Guillem Ramon I de Cerdanya, o senzillament Guillem I de Cerdanya, (v 1068 - 1095), fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Guillem I de Cerdanya · Veure més »

Guillem II de Besalú

Guillem II de Besalú el Tro (? - 1066) fou comte de Besalú i Ripoll (1052-1066).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Guillem II de Besalú · Veure més »

Guillem Ramon I de Montcada

Guillem Ramon I de Montcada dit el Gran Senescal (? - 1173) fou senescal de Barcelona (1130-1173) i senyor de Tortosa, Sentmenat, Arraona, Peníscola i Carles, i castlà de Lleida.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Guillem Ramon I de Montcada · Veure més »

Guislabert

* Guislabert I (? - 1013), comte de Rosselló (991-1013).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Guislabert · Veure més »

Guislabert I de Barcelona

Guislabert I de Barcelona (? - 5 de desembre de 1062) fou per regència vescomte de Barcelona (1020-1041) i bisbe de Barcelona (~1034-1062).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Guislabert I de Barcelona · Veure més »

Gurb

Gurb és un municipi de la comarca d'Osona situat a la Plana de Vic fent frontera amb el Lluçanès.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Gurb · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Islam · Veure més »

La Vit

La Vit (en francès Lavit) és un municipi francès, situat al departament de Tarn i Garona i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Ramon Berenguer I і La Vit · Veure més »

Les Oluges

Les Oluges és un municipi de la comarca de la Segarra, situat a banda i banda de la vall alta de la ribera del Riu Sió.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Les Oluges · Veure més »

Letgarda de Tolosa

Letgarda de Tolosa i d'Alvèrnia (945–978) fou filla del comte de Tolosa Ramon III i la seva esposa Garsinda de Roergue.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Letgarda de Tolosa · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Lleida · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Cerdanya

Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Llobregat · Veure més »

Lluís I el Pietós

Lluís I dit «el Pietós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840) va ser l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i fou el seu successor com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Lluís I el Pietós · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Manresa · Veure més »

Marca Hispànica

Comtats catalans i d'altres territoris a inicis del segle IX La Marca Hispànica és la locució que entre el 821 i el 850 fou usada en els Annales regni Francorum (Annals Reials dels Francs) i en els Annales Bertiniani per a designar globalment els territoris i comtats conquerits per Carlemany a l'entorn dels PirineusCatalunya Vella, Aragó, Sobrarb, Ribagorça i el Regne de Pamplona per tal de defensar l'imperi Carolingi de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del califat de Còrdova.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Marca Hispànica · Veure més »

Mir Geribert

Mir Geribert (? - Tortosa, Baix Ebre, 1060) fou un noble català, autoanomenat príncep d'Olèrdola, que es convertí en el cap de la revolta d'una part de la noblesa catalana contra el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, en no acceptar el règim de franqueses, que aquests havien concedit als camperols.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Mir Geribert · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Montjuïc (Barcelona)

La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Musulmà · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Narbona · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa Occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Occitània · Veure més »

Olèrdola

Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Olèrdola · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies (en àrab بنو أمية, Banū Umayya) van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Omeies · Veure més »

Orís

Orís és un municipi de la comarca d'Osona, amb capital a Can Branques.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Orís · Veure més »

Osona

La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Osona · Veure més »

Papa Víctor II

Víctor II (de nom Gebhard de Dollnstein-Hirschberg) (Baviera, ? – Arezzo, 28 de juny de 1057) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1055 al 1057.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Papa Víctor II · Veure més »

Paria

Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles XI i XII, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes de la Marca Hispànica, i en concret als comtes de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Paria · Veure més »

Penedès

Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Penedès · Veure més »

Pierre Bonnassie

Pierre Bonnassie, nascut a Rinhac (Òlt) (França) el 24 de novembre de 1932, i mort a Tolosa de Llenguadoc el 14 de març de 2005, fou un historiador professor de la Universitat de Tolosa Le Mirail, dedicat a l'estudi de la Catalunya Medieval.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Pierre Bonnassie · Veure més »

Ponç I d'Empúries

Ponç I d'Empúries (? v 990 - ? 1078) va ser comte d'Empúries-Peralada (1040-1078).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Ponç I d'Empúries · Veure més »

Potestas

Potestat (del llatí: potestas) és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja sien persones o institucions.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Potestas · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estatSesma 2000, pàg.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Principat de Catalunya · Veure més »

Queralt

* Toponímia.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Queralt · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer II · Veure més »

Ramon Borrell

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992-1017).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Ramon Borrell · Veure més »

Ramon I de Cerdanya

Ramon I de Cerdanya (? - 1068) fou comte de Cerdanya i de Conflent (1035-1068) i comte de Berga (1050-1068).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Ramon I de Cerdanya · Veure més »

Ramon III de Ribagorça

Ramon III de Ribagorça (? - 970), comte de Ribagorça (955-970).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Ramon III de Ribagorça · Veure més »

Ramon III de Tolosa

Ramon III, també conegut com a Ponç I (?-950) fou comte de Tolosa i comte en indivís d'Albí, de Carcí i de Nimes (923-950); també fou duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia per investidura reial que es van perdre a la seva mort davant els comtes de Poitou.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Ramon III de Tolosa · Veure més »

Rasès

El Rasès és una regió històrica d'Occitània, al sud-oest de l'actual departament francès de l'Aude.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Rasès · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Regne d'Aragó · Veure més »

Riquilda de Tolosa

Riquilda de Tolosa (905-955) fou infanta de Tolosa i comtessa consort de Barcelona (925-954).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Riquilda de Tolosa · Veure més »

Roger I de Carcassona

Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Roger I de Carcassona · Veure més »

Rosselló

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Mapa de Catalunya i de les comarques històriques Banyuls de la Marenda El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Rosselló · Veure més »

Sanç I Garcia de Castella

Sanç I Garcia de Castella (ca. 965 - 1017) fou comte de Castella (995-1017).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Sanç I Garcia de Castella · Veure més »

Sança de Barcelona

Sança de Barcelona (v 1057 - 1095), comtessa consort de Cerdanya.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Sança de Barcelona · Veure més »

Sança de Castella (1006-1027)

Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Sança de Castella (1006-1027) · Veure més »

Sança de Pamplona

Sança de Pamplona (v 900- 959), infanta de Navarra, reina consort de Lleó (923-924) i comtessa consort de Castella (932-959).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Sança de Pamplona · Veure més »

Sant Martí Sarroca

Sant Martí Sarroca és una població i un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, situat a la vall del riu de Foix al nord-oest de la capital comarcal.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Sant Martí Sarroca · Veure més »

Santiago Sobrequés i Vidal

Santiago Sobrequés i Vidal (Girona, 1911 - 1973) fou un historiador català especialista en la història medieval catalana, sobretot en història social i els fets que van provocar la Guerra Civil Catalana del segle XV.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Santiago Sobrequés i Vidal · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Saragossa · Veure més »

Saraqusta

Almussara Saraqusta (en àrab سرقسطة; en hebreu סרקסטא), també coneguda com Medina Albaida (en àrab, ciutat blanca, pel color dels seus edificis), era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la zona.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Saraqusta · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Segle X · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Segle XI · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Segle XII · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Segle XIII · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Segle XIV · Veure més »

Senescal

El senescal o dàpifer era l'oficial major de palau de la majoria de corts feudals d’Europa a l’edat mitjana.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Senescal · Veure més »

Stefano Maria Cingolani

Stefano Maria Cingolani (Roma, 1956) és un historiador medievalista italià, doctor en filologia romànica a la Universitat La Sapienza de Roma, però s'ha vinculat a Catalunya, on ha exercit de professor visitant a la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Stefano Maria Cingolani · Veure més »

Subirats

Subirats és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès limítrof amb les comarques del Baix Llobregat i el Garraf.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Subirats · Veure més »

Sunyer I de Barcelona

Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Sunyer I de Barcelona · Veure més »

Taifa

Les taifes (de l'àrab طائفة, tā'ifa, 'part', 'secció', 'grup', 'facció') eren els petits nuclis polítics i militars (fins a 39) en què es va esberlar el califat de Còrdova després que fos destronat Hixam III, de la dinastia dels omeies, l'any 1031.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Taifa · Veure més »

Tamarit de Llitera

Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera), és una vila i municipi aragonès a la província d'Osca, capital històrica-cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Tamarit de Llitera · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Tarragona · Veure més »

Tàrrega

Tàrrega (pron. local), capital de la comarca de l'Urgell, és una població de Ponent just al començament d'una petita serra, prop de la qual passa el riu Ondara, on destaca el tossal de Sant Eloi, amb 420 msnm, on es troba un parc de prop de 20 d'hectàrees i una església romànica del segle XIII, la qual va ser reconstruïda.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Tàrrega · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat, municipi i capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Tortosa · Veure més »

Turtuixa

Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita Turtuixa (en àrab طرطوشة, Ṭurṭūxa) és una antiga ciutat andalusina que es correspon amb l'actual ciutat de Tortosa.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Turtuixa · Veure més »

Udalard II

Udalard II (? – 1077/80) fou vescomte de Barcelona (1041 - ~1077/80), fill del vescomte Bernat I i d'Ermengarda i nét d'Udalard I de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Udalard II · Veure més »

Unça

Unça vers 270 aC L’unça és una unitat fraccionària, inicialment designava la dotzena part d'algunes unitats.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Unça · Veure més »

Urraca Salvadórez

Urraca Salvadórez (? - 1025), infanta de Castella i comtessa consort de Castella (995 - 1017).

Nou!!: Ramon Berenguer I і Urraca Salvadórez · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona (en llatí: Usatici Barchinonae) foren una recopilació dels Usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Usatges de Barcelona · Veure més »

Vallès

Localització del Vallès (límits fins abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Vallès · Veure més »

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Vassallatge · Veure més »

Vegueria

Una vegueria (antigament vegueriu) és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Vegueria · Veure més »

Vegueria de Barcelona

Àmbit metropolità de Barcelona Àmbit metropolità de Barcelona (1995 - 2016) Regió I de Barcelona (1936 - 1939) La vegueria de Barcelona fou una de les vegueries històriques del Principat de Catalunya, amb cinc segles de vigència.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Vegueria de Barcelona · Veure més »

Vescomtat d'Agde

El vescomtat d'Agde fou una jurisdicció feudal d'Occitània, de curta durada a finals del segle IX, unida després amb el vescomtat de Besiers.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Vescomtat d'Agde · Veure més »

Vescomtat de Barcelona

El vescomtat de Barcelona fou una jurisdicció feudal del Comtat de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Vescomtat de Barcelona · Veure més »

Vescomtat de Besiers

El vescomtat de Besiers fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat de Besiers, creada el 881.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Vescomtat de Besiers · Veure més »

Vescomtat de Cabrera

El vescomtat de Cabrera fou una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya regida pel llinatge dels Cabrera i que s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Vescomtat de Cabrera · Veure més »

Vescomtat de Cerdanya

El vescomtat de Cerdanya fou una jurisdicció feudal del comtat de Cerdanya.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Vescomtat de Cerdanya · Veure més »

Vescomte

Corona de vescomte Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Vescomte · Veure més »

Vic

Vic és la capital de la comarca d'Osona, al centre-nord de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer I і Vic · Veure més »

1 de març

L'1 de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1 de març · Veure més »

1010

L'any 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1010 · Veure més »

1017

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1017 · Veure més »

1018

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1018 · Veure més »

1020

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1020 · Veure més »

1023

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1023 · Veure més »

1025

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1025 · Veure més »

1026

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1026 · Veure més »

1030

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1030 · Veure més »

1031

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1031 · Veure més »

1034

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1034 · Veure més »

1035

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1035 · Veure més »

1039

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1039 · Veure més »

1040

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1040 · Veure més »

1041

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1041 · Veure més »

1044

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1044 · Veure més »

1045

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1045 · Veure més »

1046

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1046 · Veure més »

1049

L'any 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1049 · Veure més »

1050

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1050 · Veure més »

1051

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1051 · Veure més »

1052

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1052 · Veure més »

1053

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1053 · Veure més »

1054

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1054 · Veure més »

1056

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1056 · Veure més »

1057

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1057 · Veure més »

1058

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1058 · Veure més »

1059

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1059 · Veure més »

1060

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1060 · Veure més »

1062

L'any 1062 (MLXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1062 · Veure més »

1063

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1063 · Veure més »

1065

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1065 · Veure més »

1066

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1066 · Veure més »

1067

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1067 · Veure més »

1068

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1068 · Veure més »

1069

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1069 · Veure més »

1070

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1070 · Veure més »

1071

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1071 · Veure més »

1072

L'any 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1072 · Veure més »

1076

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1076 · Veure més »

1077

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1077 · Veure més »

1082

;Països Catalans.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1082 · Veure més »

1095

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1095 · Veure més »

1096

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1096 · Veure més »

1097

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 1097 · Veure més »

26 de maig

El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 26 de maig · Veure més »

948

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 948 · Veure més »

971

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 971 · Veure més »

975

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 975 · Veure més »

992

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer I і 992 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ramon Berenguer I de Barcelona, Ramon Berenguer I el Vell, Ramon Berenguer el Vell.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »