Accés més ràpid que el navegador!
218 les relacions: Abat Oliba, Adelaida de Carcassona, Adelaida de Melguèlh, Agustí Duran i Sanpere, Ajuntament de Barcelona, Al-Àndalus, Almodis, Arles, Arnau I de Comenge, Arquebisbat de Barcelona, Arsenda de Carcassona, Ava de Ribagorça, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Baixa Ribagorça, Ban, Ban (dret), Barcelona, Berenguer Ramon I, Berenguer Ramon II, Berga, Bernat II de Melguer, Besalú, Bisbat de Girona, Bisbat de Vic, Blanca de Narbona, Borrell II, Califat de Còrdova, Canyelles, Carcassona, Cardona, Carta de franquesa, Casal de Barcelona, Casserres, Castell de Montjuïc, Castell de Ribes, Castellbò, Castlà, Catalunya, Còrdova, Celrà, Cerdanya, Cervelló, Cervià, Codi de Recesvint, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Carcassona, ..., Comtat de Cerdanya, Comtat de Foix, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Pallars, Comtat de Rasès, Comtats catalans, Comte, Convenientia, Cort Comtal, Creu de Sant Jordi, Ducat de Cardona, Elisabet de Nimes, Emirat de Làrida, Emirat de Saraqusta, Ermengarda de Carcassona, Ermengarda de Narbona, Ermengol II d'Urgell, Ermengol III d'Urgell, Ermengol IV d'Urgell, Ermessenda de Carcassona, Estats Pontificis, Europa, Excomunió, Ferran González, Ferran Soldevila i Zubiburu, Feudalisme, Fidel Fita i Colomer, Galeria de Catalans Il·lustres, Garcia I de Castella, Girona, Gombau de Besora, Gregori VII, Guerra contra l'emirat de Saraqusta, Guigó II d'Albon, Guillem I d'Osona, Guillem I de Cerdanya, Guillem II de Besalú, Guillem Ramon I de Montcada, Guislabert I de Barcelona, Gurb, Islam, La Vit, Les Oluges, Letgarda de Tolosa, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llobregat, Lluís el Pietós, Manresa, Mir Geribert, Monestir de Sant Cugat, Montjuïc (Barcelona), Musulmà, Narbona, Occitània, Olèrdola, Omeies, Orís, Osona, Paria, Penedès, Pere Ramon de Barcelona, Pierre Bonnassie, Pilzà, Ponç I d'Empúries, Potestas, Principat de Catalunya, Purroi, Queralt, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Borrell I, Ramon I de Cerdanya, Ramon III de Ribagorça, Ramon III de Tolosa, Rasès, Regne d'Aragó, Riquilda de Tolosa, Roger I de Carcassona, Rosselló, Sanç d'Olèrdola, Sanç I Garcia de Castella, Sança de Barcelona, Sança de Castella (1006-1027), Sança Sanxes, Sant Martí Sarroca, Santiago Sobrequés i Vidal, Saragossa, Saraqusta, Senescal, Stefano Maria Cingolani, Subirats, Sunyer I de Barcelona, Taifa, Tamarit de Llitera, Tarragona, Tàrrega, Tolosa de Llenguadoc, Tortosa, Turtuixa, Udalard II, Unça, Urraca Salvadórez, Usatges de Barcelona, Vallès, Vassallatge, Víctor II, Vegueria, Vegueria de Barcelona, Vescomtat d'Agde, Vescomtat de Barcelona, Vescomtat de Besiers, Vescomtat de Cabrera, Vescomtat de Cerdanya, Vescomte, Vic, 1 de març, 1010, 1017, 1018, 1020, 1023, 1025, 1026, 1030, 1031, 1034, 1035, 1039, 1040, 1041, 1044, 1045, 1046, 1049, 1050, 1051, 1052, 1053, 1054, 1056, 1057, 1058, 1059, 1060, 1062, 1063, 1065, 1066, 1067, 1068, 1069, 1070, 1071, 1072, 1076, 1077, 1082, 1095, 1096, 1097, 26 de maig, 948, 971, 975, 992. Ampliar l'índex (168 més) »
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Abat Oliba · Veure més »
Adelaida de Carcassona
Adelaida de Carcassona, o Carcassona-Rasès, (Carcassona, ?) fou la filla de Pere II de Carcassona i Rangarda de La Marca.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Adelaida de Carcassona · Veure més »
Adelaida de Melguèlh
Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Adelaida de Melguèlh · Veure més »
Agustí Duran i Sanpere
Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 5 de juny de 1887 - Barcelona, 29 d'abril de 1975) va ser un historiador, arqueòleg, arxiver i museòleg català.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Agustí Duran i Sanpere · Veure més »
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Ajuntament de Barcelona · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Al-Àndalus · Veure més »
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Almodis · Veure més »
Arles
Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Arles · Veure més »
Arnau I de Comenge
Arnau I de Comenge o Arnau de Coserans (? - 957) fou comte de Comenge i Coserans (920-957) i comte de Carcassona i Rasès (934-957).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Arnau I de Comenge · Veure més »
Arquebisbat de Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »
Arsenda de Carcassona
Arsenda de Carcassona o Arsenda de Roergue (ca. 920 - ca. 970) fou comtessa de Carcassona i Rasès (comtat de Roergue) (934).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Arsenda de Carcassona · Veure més »
Ava de Ribagorça
Ava de Ribagorça (abans de 945 - després de 995), infanta de Ribagorça i comtessa consort de Castella (970-995).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Ava de Ribagorça · Veure més »
Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir · Veure més »
Baixa Ribagorça
La Baixa Ribagorça és una comarca de la Franja de Ponent, situada al voltant de Benavarri, que n'és la capital i principal centre de serveis.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Baixa Ribagorça · Veure més »
Ban
* Ban (dret), poder que tenien els reis germànics d'obligar i de castigar.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Ban · Veure més »
Ban (dret)
Un ban era el poder que tenien els reis germànics d'obligar i de castigar.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Ban (dret) · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Barcelona · Veure més »
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Berenguer Ramon I · Veure més »
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Berenguer Ramon II · Veure més »
Berga
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Berga · Veure més »
Bernat II de Melguer
Bernat II de Melguer (va morir entre 985 i 988) fou comte de Melguer o Melgueil (o Substantion).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Bernat II de Melguer · Veure més »
Besalú
Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Besalú · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Bisbat de Girona · Veure més »
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Bisbat de Vic · Veure més »
Blanca de Narbona
Blanca de Narbona fou comtessa consort de Barcelona (1051-1052).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Blanca de Narbona · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Borrell II · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Califat de Còrdova · Veure més »
Canyelles
Canyelles des del poblat d'Olèrdola Canyelles és un municipi de la comarca del Garraf.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Canyelles · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Carcassona · Veure més »
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Cardona · Veure més »
Carta de franquesa
La carta de franquesa és un privilegi concedit als habitants d'una població o d'un territori.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Carta de franquesa · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Casal de Barcelona · Veure més »
Casserres
Casserres és una vila i municipi de la comarca del Berguedà, a 12 km al sud de la capital de comarca, Berga.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Casserres · Veure més »
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Castell de Montjuïc · Veure més »
Castell de Ribes
El castell de Ribes, també anomenat castell de Bell-lloc o castell de Sota-ribes, és una obra del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Castell de Ribes · Veure més »
Castellbò
Castellbò és un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) situat a la vall del mateix nom.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Castellbò · Veure més »
Castlà
Un castlà, castellà o carlà era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern d'una castlania que incloïa el castell sovint també el territori (normalment un feu) o terme circumdant.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Castlà · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Catalunya · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Còrdova · Veure més »
Celrà
Celrà és un municipi empordanès adscrit a la comarca del Gironès i emplaçat a la plana del Ter un cop ha depassat Girona, la capital provincial, al norest.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Celrà · Veure més »
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Cerdanya · Veure més »
Cervelló
Cervelló és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Cervelló · Veure més »
Cervià
* Cervià de les Garrigues, municipi de les Garrigues.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Cervià · Veure més »
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Codi de Recesvint · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat d'Empúries · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat de Berga · Veure més »
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat de Carcassona · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat de Foix · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat de Girona · Veure més »
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat de Manresa · Veure més »
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat de Pallars · Veure més »
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtat de Rasès · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Comtats catalans · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Comte · Veure més »
Convenientia
Una convenientia (en plural: convenientiae; en català: convinença) era, en l'edat mitjana, un contracte mitjançant el qual les parts contractants es posaven d'acord entre si, lliurement, i sense mediació de cap jurisprudència pública superior, a imposar-se unes obligacions mútues que quedaven segellades documentalment per escrit i garantides amb un jurament solemne.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Convenientia · Veure més »
Cort Comtal
'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Cort Comtal · Veure més »
Creu de Sant Jordi
Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Creu de Sant Jordi · Veure més »
Ducat de Cardona
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Ducat de Cardona · Veure més »
Elisabet de Nimes
Elisabet de Nimes (? - 29 de juny de 1050), comtessa consort de Barcelona (1039-1050).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Elisabet de Nimes · Veure més »
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Emirat de Làrida · Veure més »
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Emirat de Saraqusta · Veure més »
Ermengarda de Carcassona
Ermengarda de Carcassona († 1099), vescomtessa de Carcassona, de Besiers i d'Agde, filla del comte Pere II de Carcassona i de Raingarda de la Marca.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Ermengarda de Carcassona · Veure més »
Ermengarda de Narbona
Ermengarda de Narbona (1127/29 ? - 1196/97 Perpinyà), filla del comte de Narbona Eimeric II i la seva primera esposa Ermengarda.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Ermengarda de Narbona · Veure més »
Ermengol II d'Urgell
Ermengol II d'Urgell, anomenat Ermengol II el Pelegrí (1009 - Jerusalem, 1038), va ser comte d'Urgell entre els anys 1010 i 1038.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Ermengol II d'Urgell · Veure més »
Ermengol III d'Urgell
Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032 — Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Ermengol III d'Urgell · Veure més »
Ermengol IV d'Urgell
Ermengol IV d'Urgell, anomenat Ermengol IV el de Gerb (1056 – Gerb, 1092), fou comte d'Urgell (1066-1092), comte consort del Pallars Sobirà (1077-1079), comte consort de Forcalquier (1079-1092).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Ermengol IV d'Urgell · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Estats Pontificis · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Europa · Veure més »
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Excomunió · Veure més »
Ferran González
J. Villanueva, 1750-53). Ferran González (Castell de Lara, ? - Burgos, 970) fou comte de Castella (931-944 i 945-970).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Ferran González · Veure més »
Ferran Soldevila i Zubiburu
Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Ferran Soldevila i Zubiburu · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Feudalisme · Veure més »
Fidel Fita i Colomer
Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Fidel Fita i Colomer · Veure més »
Galeria de Catalans Il·lustres
La galeria de Catalans Il·lustres és una galeria de retrats de personalitats catalanes creada per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1871, gràcies a l'impuls de Francesc de Paula Rius i Taulet.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Galeria de Catalans Il·lustres · Veure més »
Garcia I de Castella
Garcia I de Castella, dit el de Les mans blanques (Burgos, 938 - Medinaceli, 995) fou comte de Castella (970-995).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Garcia I de Castella · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Girona · Veure més »
Gombau de Besora
Gombau de Besora (? 992 - d 1050) fou un conseller i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona que va tenir una influència molt gran als afers polítics de l'època.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Gombau de Besora · Veure més »
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Gregori VII · Veure més »
Guerra contra l'emirat de Saraqusta
La Guerra contra la Taifa de Saraqusa fou una campanya de Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol III d'Urgell contra Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, emir de Saraqusta.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Guerra contra l'emirat de Saraqusta · Veure més »
Guigó II d'Albon
Guigó II d'Albon, anomenat el Gras o Pinguis, nascut cap a 1025, mort el 1079, va ser comte al Grésivaudan i al Briançonnais de 1070 a 1079.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Guigó II d'Albon · Veure més »
Guillem I d'Osona
Guillem I d'Osona (1028 - 1057) fou comte d'Osona (1035-1054).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Guillem I d'Osona · Veure més »
Guillem I de Cerdanya
Guillem Ramon I de Cerdanya, o senzillament Guillem I de Cerdanya, (v 1068 - 1095), fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Guillem I de Cerdanya · Veure més »
Guillem II de Besalú
Guillem II de Besalú el Tro (? - 1066) fou comte de Besalú i Ripoll (1052-1066).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Guillem II de Besalú · Veure més »
Guillem Ramon I de Montcada
Guillem Ramon I de Montcada, dit el Gran Senescal (1090 - 1173) fou senescal de Barcelona (1130-1173) i senyor de Tortosa, Sentmenat, Arraona, Peníscola i Carles, i castlà de Lleida.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Guillem Ramon I de Montcada · Veure més »
Guislabert I de Barcelona
Guislabert I de Barcelona (? - 5 de desembre de 1062) fou per regència vescomte de Barcelona (1020-1041) i bisbe de Barcelona (~1034-1062).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Guislabert I de Barcelona · Veure més »
Gurb
Gurb és un municipi de la comarca d'Osona situat a la Plana de Vic fent frontera amb el Lluçanès.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Gurb · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Islam · Veure més »
La Vit
La Vit (en francès Lavit) és un municipi francès, situat al departament de Tarn i Garona i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Ramon Berenguer I і La Vit · Veure més »
Les Oluges
Les Oluges és un municipi de la comarca de la Segarra, situat a banda i banda de la vall alta de la ribera del Riu Sió.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Les Oluges · Veure més »
Letgarda de Tolosa
Letgarda de Tolosa i d'Alvèrnia (945-978) fou filla del comte de Tolosa Ramon III i la seva esposa Garsinda de Roergue.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Letgarda de Tolosa · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Lleida · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Llobregat · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Lluís el Pietós · Veure més »
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Manresa · Veure més »
Mir Geribert
Mir Geribert (? - Tortosa, Baix Ebre, 1060) fou un noble català, autoanomenat príncep d'Olèrdola, que es convertí en el cap de la revolta d'una part de la noblesa catalana contra el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, en no acceptar el règim de franqueses, que aquests havien concedit als camperols.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Mir Geribert · Veure més »
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Monestir de Sant Cugat · Veure més »
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Musulmà · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Narbona · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Occitània · Veure més »
Olèrdola
Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Olèrdola · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Omeies · Veure més »
Orís
Orís és un municipi de la comarca d'Osona, amb capital a Can Branques.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Orís · Veure més »
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Osona · Veure més »
Paria
Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles i, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes catalans, i en concret als de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Paria · Veure més »
Penedès
Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Penedès · Veure més »
Pere Ramon de Barcelona
fou fill de Ramon Berenguer I i la seva primera dona, Elisabet de Nimes, comtes de Barcelona, Girona i Osona, entre d'altres.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Pere Ramon de Barcelona · Veure més »
Pierre Bonnassie
Pierre Bonnassie, nascut a Rinhac (Òlt) (França) el 24 de novembre de 1932, i mort a Tolosa de Llenguadoc el 14 de març de 2005, fou un historiador professor de la Universitat de Tolosa Le Mirail, dedicat a l'estudi de la Catalunya Medieval.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Pierre Bonnassie · Veure més »
Pilzà
Pilzà és un llogaret pertanyent al municipi de Benavarri, a la Baixa Ribagorça, actualment dins de la província d'Osca.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Pilzà · Veure més »
Ponç I d'Empúries
Ponç I d'Empúries (?, ca. 990–ca. 1078) va ser comte d'Empúries-Peralada (1040-1078).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Ponç I d'Empúries · Veure més »
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Potestas · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Principat de Catalunya · Veure més »
Purroi
Purroi és un poble pertanyent al municipi de Benavarri, a la Baixa Ribagorça, actualment dins de la província d'Osca.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Purroi · Veure més »
Queralt
* Toponímia.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Queralt · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Ramon Borrell I · Veure més »
Ramon I de Cerdanya
Ramon I de Cerdanya (? - 1068) fou comte de Cerdanya i de Conflent (1035-1068) i comte de Berga (1050-1068).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Ramon I de Cerdanya · Veure més »
Ramon III de Ribagorça
Ramon III de Ribagorça (? - 970) fou comte de Ribagorça (955-970).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Ramon III de Ribagorça · Veure més »
Ramon III de Tolosa
Ramon III, també conegut com a Ponç I (?-950) fou comte de Tolosa i comte en indivís d'Albí, de Carcí i de Nimes (923-950); també fou duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia per investidura reial que es van perdre a la seva mort davant els comtes de Poitou.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Ramon III de Tolosa · Veure més »
Rasès
El Rasès és una regió històrica d'Occitània, al sud-oest de l'actual departament francès de l'Aude.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Rasès · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Regne d'Aragó · Veure més »
Riquilda de Tolosa
Riquilda de Tolosa (905-955) fou infanta de Tolosa i comtessa consort de Barcelona (925-954).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Riquilda de Tolosa · Veure més »
Roger I de Carcassona
Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Roger I de Carcassona · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Rosselló · Veure més »
Sanç d'Olèrdola
Sanç d'Olèrdola, Sanç Berenguer o Sanç de Lluça († d. 6 març 1058), era el fill petit de Berenguer Ramon I amb la seva primera esposa Sança de Castella.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Sanç d'Olèrdola · Veure més »
Sanç I Garcia de Castella
Sanç I Garcia de Castella, dit el dels Bons furs (ca. 965 - 1017), fou comte de Castella (995-1017).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Sanç I Garcia de Castella · Veure més »
Sança de Barcelona
Sança de Barcelona (v 1057 - 1095), comtessa consort de Cerdanya.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Sança de Barcelona · Veure més »
Sança de Castella (1006-1027)
Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Sança de Castella (1006-1027) · Veure més »
Sança Sanxes
Sança Sanxes de Pamplona (Navarra, ?–Castella, 960) va ser una noble navarresa, filla del rei Sanç I de Pamplona.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Sança Sanxes · Veure més »
Sant Martí Sarroca
Sant Martí Sarroca és una població i un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, situat a la vall del riu de Foix al nord-oest de la capital comarcal.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Sant Martí Sarroca · Veure més »
Santiago Sobrequés i Vidal
fou un historiador català especialista en la història medieval catalana, sobretot en història social i els fets que van provocar la Guerra Civil Catalana del segle XV.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Santiago Sobrequés i Vidal · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Saragossa · Veure més »
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Saraqusta · Veure més »
Senescal
El senescal o dàpifer era l'oficial major de palau de la majoria de corts feudals d'Europa a l'edat mitjana.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Senescal · Veure més »
Stefano Maria Cingolani
Stefano Maria Cingolani (Roma, 7 de desembre de 1956) és un historiador medievalista italià instal·lat a Catalunya, doctor en filologia romànica a la Universitat La Sapienza de Roma.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Stefano Maria Cingolani · Veure més »
Subirats
Subirats és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès limítrof amb les comarques del Baix Llobregat i el Garraf.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Subirats · Veure més »
Sunyer I de Barcelona
Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Sunyer I de Barcelona · Veure més »
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Taifa · Veure més »
Tamarit de Llitera
Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera) és una vila i municipi d'Aragó situat a la Franja de Ponent, a la província d'Osca, capital històrica i cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Tamarit de Llitera · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Tarragona · Veure més »
Tàrrega
Tàrrega (pronúncia local: o) és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Tàrrega · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Tortosa · Veure més »
Turtuixa
Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Turtuixa · Veure més »
Udalard II
Udalard II (? – 1077/80) fou vescomte de Barcelona (1041 - ~1077/80), fill del vescomte Bernat I i d'Ermengarda i net d'Udalard I de Barcelona.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Udalard II · Veure més »
Unça
Unça vers 270 aC Lunça és una unitat fraccionària, inicialment designava la dotzena part d'algunes unitats.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Unça · Veure més »
Urraca Salvadórez
Urraca Salvadórez (? - 1025) fou infanta de Castella i comtessa consort de Castella (995 - 1017).
Nou!!: Ramon Berenguer I і Urraca Salvadórez · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Usatges de Barcelona · Veure més »
Vallès
Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Vallès · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Vassallatge · Veure més »
Víctor II
Víctor II (nascut Gebard, comte de Dollnstein-Hirschberg) (Baviera, ? – Arezzo, 28 de juny de 1057) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1055 al 1057.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Víctor II · Veure més »
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Vegueria · Veure més »
Vegueria de Barcelona
Àmbit metropolità de Barcelona Àmbit metropolità de Barcelona (1995 - 2016) Regió I de Barcelona (1936 - 1939) La vegueria de Barcelona fou una de les vegueries històriques del Principat de Catalunya, amb cinc segles de vigència.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Vegueria de Barcelona · Veure més »
Vescomtat d'Agde
El vescomtat d'Agde fou una jurisdicció feudal d'Occitània, de curta durada a finals del, unida després amb el vescomtat de Besiers.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Vescomtat d'Agde · Veure més »
Vescomtat de Barcelona
El vescomtat de Barcelona fou una jurisdicció feudal del comtat de Barcelona durant l'edat mitjana.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Vescomtat de Barcelona · Veure més »
Vescomtat de Besiers
El vescomtat de Besiers fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat de Besiers, creada el 881.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Vescomtat de Besiers · Veure més »
Vescomtat de Cabrera
El vescomtat de Cabrera fou una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya regida pel llinatge dels Cabrera i que s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Vescomtat de Cabrera · Veure més »
Vescomtat de Cerdanya
El vescomtat de Cerdanya fou una jurisdicció feudal del comtat de Cerdanya.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Vescomtat de Cerdanya · Veure més »
Vescomte
Corona de vescomte Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Vescomte · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Ramon Berenguer I і Vic · Veure més »
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1 de març · Veure més »
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1010 · Veure més »
1017
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1017 · Veure més »
1018
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1018 · Veure més »
1020
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1020 · Veure més »
1023
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1023 · Veure més »
1025
El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1025 · Veure més »
1026
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1026 · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1030 · Veure més »
1031
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1031 · Veure més »
1034
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1034 · Veure més »
1035
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1035 · Veure més »
1039
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1039 · Veure més »
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1040 · Veure més »
1041
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1041 · Veure més »
1044
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1044 · Veure més »
1045
El 1045 (MXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1045 · Veure més »
1046
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1046 · Veure més »
1049
El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1049 · Veure més »
1050
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1050 · Veure més »
1051
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1051 · Veure més »
1052
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1052 · Veure més »
1053
El 1053 (MLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1053 · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1054 · Veure més »
1056
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1056 · Veure més »
1057
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1057 · Veure més »
1058
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1058 · Veure més »
1059
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1059 · Veure més »
1060
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1060 · Veure més »
1062
El 1062 (MLXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1062 · Veure més »
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1063 · Veure més »
1065
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1065 · Veure més »
1066
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1066 · Veure més »
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1067 · Veure més »
1068
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1068 · Veure més »
1069
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1069 · Veure més »
1070
El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1070 · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1071 · Veure més »
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1072 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1076 · Veure més »
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1077 · Veure més »
1082
;Països Catalans.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1082 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1095 · Veure més »
1096
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1096 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 1097 · Veure més »
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 26 de maig · Veure més »
948
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 948 · Veure més »
971
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 971 · Veure més »
975
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 975 · Veure més »
992
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer I і 992 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ramon Berenguer I de Barcelona, Ramon Berenguer I el Vell, Ramon Berenguer el Vell.
