Taula de continguts
99 les relacions: Adelaida de Melguèlh, Almenar, Almodis, Alou, Antoni Altadill i Teixidó, Astor comú, Ava de Ribagorça, Barcelona, Baronia d'Eramprunyà, Batalla d'Almenar (1082), Berenguer Dalmau, Berenguer Ramon I, Berenguer Ramon II, Bernat Amat de Claramunt, Besòs, Bisbat de Girona, Borrell II, Casal de Barcelona, Castell de Barberà, Castell de Cubelles, Castell de Montagut (Querol), Castell de Port, Castell de Santa Perpètua, Castell de Tamarit, Castell de Vallmoll, Castell de Vilademàger, Castell Nou de Pontons, Catedral de Girona, Catedral de Sant Ponç de Tomièiras, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Carcassona, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Rasès, Conca de Barberà, Cort Comtal, Ducat de Cardona, Ducat de la Pulla i Calàbria, Emirat d'Ixbíliya, Emirat de Balànsiya, Emirat de Làrida, Emirat de Màlaqa, Emirat de Múrsiya, Emirat de Saraqusta, Emirat de Tulàytula, Ermessenda de Carcassona, Fidel Fita i Colomer, Garcia I de Castella, ... Ampliar l'índex (49 més) »
- Casal de Barcelona
- Comtes de Barcelona
Adelaida de Melguèlh
Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.
Veure Ramon Berenguer II і Adelaida de Melguèlh
Almenar
Almenar és una vila i cap del municipi del mateix nom a la comarca del Segrià.
Veure Ramon Berenguer II і Almenar
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Veure Ramon Berenguer II і Almodis
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Veure Ramon Berenguer II і Alou
Antoni Altadill i Teixidó
Antoni Altadill i Teixidó (Tortosa, 1828 - Barcelona, 1880) fou un prolífic escriptor i articulista català en llengua castellana.
Veure Ramon Berenguer II і Antoni Altadill i Teixidó
Astor comú
L' astor comú, astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba als boscos d'Euràsia i l'Amèrica del Nord.
Veure Ramon Berenguer II і Astor comú
Ava de Ribagorça
Ava de Ribagorça (abans de 945 - després de 995), infanta de Ribagorça i comtessa consort de Castella (970-995).
Veure Ramon Berenguer II і Ava de Ribagorça
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Ramon Berenguer II і Barcelona
Baronia d'Eramprunyà
la Morella al fons La baronia d'Eramprunyà va ser una jurisdicció nobiliària medieval amb centre al castell d'Eramprunyà a Gavà, al Baix Llobregat.
Veure Ramon Berenguer II і Baronia d'Eramprunyà
Batalla d'Almenar (1082)
El 1079, Rodrigo Díaz de Vivar va ser comissionat pel rei per a cobrar les paries al rei de Sevilla i va ser atacat pel rei de Granada i García Ordóñez.
Veure Ramon Berenguer II і Batalla d'Almenar (1082)
Berenguer Dalmau
Berenguer Dalmau fou bisbe de Girona (1114-1146).
Veure Ramon Berenguer II і Berenguer Dalmau
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Veure Ramon Berenguer II і Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Veure Ramon Berenguer II і Berenguer Ramon II
Bernat Amat de Claramunt
Bernat Amat de Cardona abans Bernat Amat de Claramunt (1086- 27 d'abril de 1151).
Veure Ramon Berenguer II і Bernat Amat de Claramunt
Besòs
El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
Veure Ramon Berenguer II і Besòs
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Veure Ramon Berenguer II і Bisbat de Girona
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Veure Ramon Berenguer II і Borrell II
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Veure Ramon Berenguer II і Casal de Barcelona
Castell de Barberà
El Castell de Barberà és un castell termenat documentat el 1005 del municipi de Barberà del Vallès (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer II і Castell de Barberà
Castell de Cubelles
El castell de Cubelles, conegut com el casal dels marquesos d'Alfarràs, està situat al municipi de Cubelles, a la comarca del Garraf.
Veure Ramon Berenguer II і Castell de Cubelles
Castell de Montagut (Querol)
El Castell de Montagut és un edifici de Querol (Alt Camp) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Veure Ramon Berenguer II і Castell de Montagut (Querol)
Castell de Port
El Castell de Port és un castell enrunat situat al sud-oest de la muntanya de Montjuïc.
Veure Ramon Berenguer II і Castell de Port
Castell de Santa Perpètua
El Castell de Santa Perpètua és un castell al capdamunt del nucli de Santa Perpètua de Gaià (localitat al terme de Pontils, la Conca de Barberà) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer II і Castell de Santa Perpètua
Castell de Tamarit
El castell de Tamarit està situat sobre un promontori a la vora de la mar Mediterrània, al terme municipal de Tarragona.
Veure Ramon Berenguer II і Castell de Tamarit
Castell de Vallmoll
El Castell de Vallmoll és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Vallmoll (Alt Camp).
Veure Ramon Berenguer II і Castell de Vallmoll
Castell de Vilademàger
El castell de Vilademàger, ubicat a la Llacuna, inclou les restes del castell i de l'església adjacent dedicada a Sant Pere.
Veure Ramon Berenguer II і Castell de Vilademàger
Castell Nou de Pontons
El castell Nou de Pontons és un edifici de Pontons (Alt Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer II і Castell Nou de Pontons
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Veure Ramon Berenguer II і Catedral de Girona
Catedral de Sant Ponç de Tomièiras
L'antiga abadia de Sant Ponç de Tomeres estava situada en una vall a la part baixa del Llenguadoc, al nord-oest de Narbona, envoltat de muntanyes i travessat el riu Jaur.
Veure Ramon Berenguer II і Catedral de Sant Ponç de Tomièiras
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Ramon Berenguer II і Comtat d'Osona
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Veure Ramon Berenguer II і Comtat d'Urgell
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Ramon Berenguer II і Comtat de Barcelona
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Veure Ramon Berenguer II і Comtat de Carcassona
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Veure Ramon Berenguer II і Comtat de Girona
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Veure Ramon Berenguer II і Comtat de Manresa
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Veure Ramon Berenguer II і Comtat de Rasès
Conca de Barberà
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.
Veure Ramon Berenguer II і Conca de Barberà
Cort Comtal
'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.
Veure Ramon Berenguer II і Cort Comtal
Ducat de Cardona
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.
Veure Ramon Berenguer II і Ducat de Cardona
Ducat de la Pulla i Calàbria
Castell de la ciutat de Melfi El Ducat de la Pulla i Calàbria fou un estat al sud de la península Itàlica des del fins al.
Veure Ramon Berenguer II і Ducat de la Pulla i Calàbria
Emirat d'Ixbíliya
L'emirat o taifa d'Ixbíliya fou un regne andalusí centrat en la ciutat d'Ixbíliya (Sevilla), governat per la dinastia abbadita entre 1023 i 1091.
Veure Ramon Berenguer II і Emirat d'Ixbíliya
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Veure Ramon Berenguer II і Emirat de Balànsiya
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Veure Ramon Berenguer II і Emirat de Làrida
Emirat de Màlaqa
L'emirat de Màlaga o Màlaqa (o) fou un estat independent que es va formar a l'Àndalus arran del procés de desintegració del califat de Còrdova.
Veure Ramon Berenguer II і Emirat de Màlaqa
Emirat de Múrsiya
L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.
Veure Ramon Berenguer II і Emirat de Múrsiya
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Veure Ramon Berenguer II і Emirat de Saraqusta
Emirat de Tulàytula
L'emirat de Tulàytula, conegut com a taifa de Toledo o regne islàmic de Toledo, va ser una de les taifes de l'Àndalus, que posteriorment passaria a ser part del regne de Castella.
Veure Ramon Berenguer II і Emirat de Tulàytula
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària.
Veure Ramon Berenguer II і Ermessenda de Carcassona
Fidel Fita i Colomer
Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
Veure Ramon Berenguer II і Fidel Fita i Colomer
Garcia I de Castella
Garcia I de Castella, dit el de Les mans blanques (Burgos, 938 - Medinaceli, 995) fou comte de Castella (970-995).
Veure Ramon Berenguer II і Garcia I de Castella
Gavà
Gavà és una ciutat del sud del Baix Llobregat.
Veure Ramon Berenguer II і Gavà
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Ramon Berenguer II і Girona
Gorg d'en Perxistor
Monument commemoratiu del comte Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes, a Sant Feliu de Buixalleu El gorg d'en Perxistor (també anomenat gorg Negre, gorg de la Perxa de l'Astor o gorg del Comte) és un gorg de la Tordera que es troba a Gaserans (Sant Feliu de Buixalleu), sota la masia de la Perxa d'Astor, actualment Can Perxistor.
Veure Ramon Berenguer II і Gorg d'en Perxistor
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Veure Ramon Berenguer II і Gregori VII
Guillem Morell (escultor)
Guillem Morell o Guillem Morei (en llatí: Guillelmus Morey) (Mallorca, - Girona, d.1396).
Veure Ramon Berenguer II і Guillem Morell (escultor)
L'Espluga de Francolí
L'Espluga de Francolí és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona.
Veure Ramon Berenguer II і L'Espluga de Francolí
Letgarda de Tolosa
Letgarda de Tolosa i d'Alvèrnia (945-978) fou filla del comte de Tolosa Ramon III i la seva esposa Garsinda de Roergue.
Veure Ramon Berenguer II і Letgarda de Tolosa
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Ramon Berenguer II і Lleida
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Veure Ramon Berenguer II і Llista de bisbes de Barcelona
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Ramon Berenguer II і Llista de comtes de Barcelona
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Veure Ramon Berenguer II і Llobregat
Mafalda de Pulla-Calàbria
Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060 - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde, fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).
Veure Ramon Berenguer II і Mafalda de Pulla-Calàbria
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Veure Ramon Berenguer II і Monestir de Sant Cugat
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Veure Ramon Berenguer II і Monestir de Santa Maria de Ripoll
Olèrdola
Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola.
Veure Ramon Berenguer II і Olèrdola
Pallejà
Pallejà és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, forma part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Veure Ramon Berenguer II і Pallejà
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Ramon Berenguer II і Papa
Paria
Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles i, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes catalans, i en concret als de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini.
Veure Ramon Berenguer II і Paria
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Ramon Berenguer II і Pere el Cerimoniós
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Ramon Berenguer II і Principat de Catalunya
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Veure Ramon Berenguer II і Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Veure Ramon Berenguer II і Ramon Berenguer III
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Veure Ramon Berenguer II і Ramon Borrell I
Robert Guiscard
Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand.
Veure Ramon Berenguer II і Robert Guiscard
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Veure Ramon Berenguer II і Rodrigo Díaz de Vivar
Roger I de Carcassona
Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).
Veure Ramon Berenguer II і Roger I de Carcassona
Sanç I Garcia de Castella
Sanç I Garcia de Castella, dit el dels Bons furs (ca. 965 - 1017), fou comte de Castella (995-1017).
Veure Ramon Berenguer II і Sanç I Garcia de Castella
Sança de Castella (1006-1027)
Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.
Veure Ramon Berenguer II і Sança de Castella (1006-1027)
Sant Feliu de Buixalleu
Sant Feliu de Buixalleu és un municipi de la comarca de la Selva.
Veure Ramon Berenguer II і Sant Feliu de Buixalleu
Sant Vicenç dels Horts
Sant Vicenç dels Horts és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat a 16,9 km de la Ciutat Comtal.
Veure Ramon Berenguer II і Sant Vicenç dels Horts
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Veure Ramon Berenguer II і Sarraïns
Sidamon
Sidamon és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
Veure Ramon Berenguer II і Sidamon
Taifa de Granada
Lemirat de Gharnata, emirat zírida de Gharnata o taifa de Granada —— fou un dels estats que es van crear a l'Àndalus, arran la descomposició del califat de Còrdova.
Veure Ramon Berenguer II і Taifa de Granada
Testament
Testament de la reina Peronella d'Aragó (4 d'abril del 1152) El testament (del llatí testatio mentis, que significa 'testimoniatge de la voluntat') és l'acte jurídic pel qual una persona disposa per a després de la seva mort de tots els seus béns o de part d'ells.
Veure Ramon Berenguer II і Testament
Torregrossa
Església Parroquial de Santa Maria de l'Assumpció Torregrossa és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
Veure Ramon Berenguer II і Torregrossa
Urraca Salvadórez
Urraca Salvadórez (? - 1025) fou infanta de Castella i comtessa consort de Castella (995 - 1017).
Veure Ramon Berenguer II і Urraca Salvadórez
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Veure Ramon Berenguer II і Usatges de Barcelona
Vallmoll
Vallmoll és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.
Veure Ramon Berenguer II і Vallmoll
Vescomtat d'Agde
El vescomtat d'Agde fou una jurisdicció feudal d'Occitània, de curta durada a finals del, unida després amb el vescomtat de Besiers.
Veure Ramon Berenguer II і Vescomtat d'Agde
Vescomtat de Besiers
El vescomtat de Besiers fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat de Besiers, creada el 881.
Veure Ramon Berenguer II і Vescomtat de Besiers
Vescomtat de Fenollet
Escut d'armes Bernat Tallaferro de Besalú amb el seu fill Guillem l'any 1030. El vescomtat de Fenollet fou una jurisdicció feudal a la Fenolleda amb centre al castell de Fenollet.
Veure Ramon Berenguer II і Vescomtat de Fenollet
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Veure Ramon Berenguer II і Vilafranca del Penedès
1053
El 1053 (MLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Ramon Berenguer II і 1053
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Ramon Berenguer II і 1077
1078
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Ramon Berenguer II і 1078
1082
;Països Catalans.
Veure Ramon Berenguer II і 1082
1131
;Resta del món.
Veure Ramon Berenguer II і 1131
1140
El 1140 (MCXL) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Ramon Berenguer II і 1140
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Veure Ramon Berenguer II і 5 de desembre
Vegeu també
Casal de Barcelona
- Alfons el Cast
- Berenguer Ramon I de Provença
- Berenguera de Barcelona
- Casal de Barcelona
- Dolça II de Provença
- Ferran Sanxis de Castre
- Jaume III de Mallorca
- Llista de comtes de Barcelona
- Mafalda de Pulla-Calàbria
- Pere Ramon de Barcelona
- Pere el Gran
- Ramon Berenguer I
- Ramon Berenguer II
- Ramon Berenguer II de Provença
- Ramon Berenguer III
- Ramon Berenguer IV
- Sança d'Aragó
Comtes de Barcelona
- Aleran de Troyes
- Alfons el Benigne
- Alfons el Cast
- Alfons el Franc
- Alfons el Magnànim
- Berà I
- Berenguer Ramon I
- Berenguer Ramon II
- Berenguer de Tolosa
- Bernat Plantapilosa
- Bernat de Gòtia
- Bernat de Septimània
- Borrell II
- Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
- Casal de Barcelona
- Enric IV de Castella
- Ferran d'Antequera
- Ferran el Catòlic
- Guifré II de Barcelona
- Guifré el Pilós
- Guillem de Septimània
- Humfrid
- Jaume el Conqueridor
- Jaume el Just
- Joan el Caçador
- Joan el Sense Fe
- Joana I de Castella
- Llista de comtes de Barcelona
- Martí l'Humà
- Miró I de Barcelona
- Odalric
- Pere el Catòlic
- Pere el Cerimoniós
- Pere el Conestable de Portugal
- Pere el Gran
- Ramon Berenguer I
- Ramon Berenguer II
- Ramon Berenguer III
- Ramon Berenguer IV
- Ramon Borrell I
- Rampó
- Renat I
- Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
També conegut com Ramon Berenguer II de Barcelona, Ramon Berenguer II el Cap d'Estopes.