Obrir a Google MapsTaula de continguts
198 les relacions: Agost, Ajuntament, Alfons X de Castella, Alfons XI de Castella, Anglaterra, Antoni Tàpies i Puig, Aragó, Argamassa, Art gòtic, Atzucac, Àrabs, Barri de la Vila, recinte medieval de Requena, Barrio Arroyo, Batlle, Bunyol, Butlletí Oficial de l'Estat, Cabriol, Calamarsa, Calderón, Campo Arcís, Camporrobles, Carreu, Carta de poblament, Cases d'Eufèmia, Cases de Quadra, Cases de Sotos, Cases del Riu, Castell de Sardineros (Requena), Castell i muralles de Requena, Castellà, Caudete de las Fuentes, Còlera, Cercavila, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Cofrents, Comarca, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Cortes de Pallars, Cubisme, Denominació d'Origen Utiel-Requena, Dilluns de Pasqua, Diputació de València, Divisió territorial d'Espanya de 1833, Edat del bronze, Edat mitjana, El Derramador (pedania de Requena), El Pontón, El Rebollar, ... Ampliar l'índex (148 més) »
- Plana d'Utiel
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Requena і Agost
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Veure Requena і Ajuntament
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Veure Requena і Alfons X de Castella
Alfons XI de Castella
Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).
Veure Requena і Alfons XI de Castella
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Requena і Anglaterra
Antoni Tàpies i Puig
fou un pintor, escultor i teòric de l'art català.
Veure Requena і Antoni Tàpies i Puig
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Requena і Aragó
Argamassa
Col·locació de filades mitjançant argamassa polimèrica L'argamassa o morter de calç és una mena de morter que es fa servir com a material de construcció, compost per una barreja de calç, sorra i aigua.
Veure Requena і Argamassa
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Veure Requena і Art gòtic
Atzucac
Un atzucac a Manchester, RU Un atzucac a Melbourne Un atzucac és un carrer o camí sense sortida.
Veure Requena і Atzucac
Àrabs
Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.
Veure Requena і Àrabs
Barri de la Vila, recinte medieval de Requena
El Barri de la Vila, també anomenat Recinte Medieval de Requena, és un bé d'interès cultural sense nombre d'anotació ministerial, però amb codi 46.17.213-006.
Veure Requena і Barri de la Vila, recinte medieval de Requena
Barrio Arroyo
Barrio Arroyo és una pedania del municipi valencià de Requena, a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena.
Veure Requena і Barrio Arroyo
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Veure Requena і Batlle
Bunyol
Bunyol (oficialment i en castellà Buñol) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.
Veure Requena і Bunyol
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Veure Requena і Butlletí Oficial de l'Estat
Cabriol
El Cabriol (en castellà Cabriel) és un riu de la península Ibèrica, afluent del Xúquer, que passa per les comarques valencianes dels Serrans i de la Vall de Cofrents, i castellanomanxega de la Serranía de Cuenca.
Veure Requena і Cabriol
Calamarsa
Un gra de calamarsa excepcionalment gros. Tempesta de calamarsa a Bogotà, a Colòmbia. Tempesta de calamarsa. La calamarsa, calabruix, granissa, pedra, graníssol o granís és un tipus de precipitació que consisteix en partícules irregulars de glaç.
Veure Requena і Calamarsa
Calderón
Calderón és una pedania del municipi valencià de Requena, a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena.
Veure Requena і Calderón
Campo Arcís
Campo Arcís és una pedania del municipi valencià de Requena, a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena.
Veure Requena і Campo Arcís
Camporrobles
Camporrobles és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel.
Veure Requena і Camporrobles
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Veure Requena і Carreu
Carta de poblament
Carta de poblament de Lleida any 1150 La carta de poblament o carta pobla (en llatí, charta populationis) era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d'obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d'interès econòmic o estratègic durant la Conquesta.
Veure Requena і Carta de poblament
Cases d'Eufèmia
Cases d'Eufèmia (en castellà i oficialment, Casas de Eufemia) és una pedania del municipi valencià de Requena, a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena.
Veure Requena і Cases d'Eufèmia
Cases de Quadra
Cases de Quadra (en castellà i oficialment, Casas de Cuadra) és una pedania del municipi valencià de Requena, a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena.
Veure Requena і Cases de Quadra
Cases de Sotos
Cases de Sotos (en castellà i oficialment, Casas de Sotos) és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel-Requena).
Veure Requena і Cases de Sotos
Cases del Riu
Cases del Riu (en castellà i oficialment, Casas del Río) és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel-Requena).
Veure Requena і Cases del Riu
Castell de Sardineros (Requena)
El Castell de Sardineros és una fortalesa situada prop del mas de Los Sardineros, al municipi de Requena, província de València.
Veure Requena і Castell de Sardineros (Requena)
Castell i muralles de Requena
El castell i muralles de Requena, són un Bé d'interés cultural, que es troben al municipi de Requena (la Plana d'Utiel, província de València) amb número d'anotació ministerial: RI-51-0012146 i data d'anotació 21 de juliol de 2008.
Veure Requena і Castell i muralles de Requena
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Requena і Castellà
Caudete de las Fuentes
Caudete de las Fuentes o Capdet de les Fonts és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel.
Veure Requena і Caudete de las Fuentes
Còlera
El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae dels serotips O1 i O139.
Veure Requena і Còlera
Cercavila
Una cercavila és una marxa musical breu que té lloc pels carrers de caràcter festiu.
Veure Requena і Cercavila
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.
Veure Requena і Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Cofrents
Cofrents Cofrents (oficialment i en castellà Cofrentes) és un municipi del País Valencià situat a la Vall d'Aiora.
Veure Requena і Cofrents
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Veure Requena і Comarca
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Veure Requena і Conquesta de la ciutat de Balansiya
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Requena і Corona d'Aragó
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Requena і Corona de Castella i Lleó
Cortes de Pallars
Cortes de Pallars (en castellà i oficialment Cortes de Pallás) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents-Aiora.
Veure Requena і Cortes de Pallars
Cubisme
Juan Gris: ''Home en un cafè'', 1914, oli i ''collage'' El cubisme és un dels moviments artístics pertanyents a l'art modern (altrament anomenats -ismes), present principalment en la pintura i l'escultura.
Veure Requena і Cubisme
Denominació d'Origen Utiel-Requena
La Denominació d'Origen Utiel-Requena és l'àrea de la Plana d'Utiel que elabora bàsicament vins negres de la varietat de raïm autòctona boval.
Veure Requena і Denominació d'Origen Utiel-Requena
Dilluns de Pasqua
Mona de Pasqua El dilluns de Pasqua (o dilluns de Pasqua Florida) és l'endemà del diumenge de Pasqua, celebrat (i festiu) en gran part del món.
Veure Requena і Dilluns de Pasqua
Diputació de València
La Diputació de València és l'organisme polític i administratiu encarregat de gestionar els interessos econòmics, culturals i administratius de la província de València, i de donar suport als municipis que en formen part en la seua activitat.
Veure Requena і Diputació de València
Divisió territorial d'Espanya de 1833
Mapa polític de la divisió territorial d'Espanya en 1833 marcant els límit provincials i acolorint les regions La divisió territorial d'Espanya de 1833 fou una gran reforma de l'organització administrativa d'Espanya, que passà d'organitzar-se en corregiments a províncies canviant no només els noms d'aquests sinó reorganitzant els territoris a l'entorn d'una capital dotada dels instruments més típics de l'estat (caserna, jutjat i governador civil), dependents directament pel govern d'Espanya.
Veure Requena і Divisió territorial d'Espanya de 1833
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Veure Requena і Edat del bronze
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Requena і Edat mitjana
El Derramador (pedania de Requena)
El Derramador és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel).
Veure Requena і El Derramador (pedania de Requena)
El Pontón
El Pontón és la pedania més propera a Requena, a uns 3 quilòmetres.
Veure Requena і El Pontón
El Rebollar
El Rebollar és un dels 25 llogarets (aldea) o pedanies del municipi valencià de Requena, a la Plana d'Utiel-Requena.
Veure Requena і El Rebollar
Eleccions municipals espanyoles de 2019
Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.
Veure Requena і Eleccions municipals espanyoles de 2019
Els Coixos (Requena)
Els Coixos (en castellà i oficialment, Los Cojos) és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel-Requena).
Veure Requena і Els Coixos (Requena)
Emma Iranzo Martín
María Concepción Emma Iranzo Martín (Madrid, 1 de febrer de 1959) és una política valenciana d'origen madrileny, alcaldessa de Requena i diputada a les Corts Valencianes en la VII i VIII legislatures pel Partit Popular.
Veure Requena і Emma Iranzo Martín
Enric II de Castella
Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.
Veure Requena і Enric II de Castella
Església de Sant Nicolau de Bari (Requena)
L'església de Sant Nicolau és la més antiga de les tres esglésies existents a Requena (Província de València, Espanya).
Veure Requena і Església de Sant Nicolau de Bari (Requena)
Església de Santa Maria (Requena)
L'Església de Santa Maria és un edifici religiós que es troba a la població de Requena (Província de València).
Veure Requena і Església de Santa Maria (Requena)
Església parroquial del Salvador (Requena)
L'Església parroquial del Salvador de Requena està declarada Bé d'interès cultural, amb declaració singular, com a monument, amb anotació ministerial: R-I-51-0000979, estant publicada tal declaració al BOE amb data 4 de juny de 1931, segons consta en la fitxa de la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.
Veure Requena і Església parroquial del Salvador (Requena)
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Requena і Espanya
Esquerra Unida del País Valencià
Esquerra Unida del País Valencià, o de forma abreviada EUPV és la federació d'Izquierda Unida (IU) al País Valencià.
Veure Requena і Esquerra Unida del País Valencià
Estiu
Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Veure Requena і Estiu
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Requena і Europa
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Veure Requena і Febrer
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Veure Requena і Felip III de Castella
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Requena і Felip V d'Espanya
Foguera
jueva de Lag Ba'omer Una foguera, fogueró, foc o pira és un foc mantingut voluntàriament per escalfar-se, cuinar, dur a terme execucions o celebrar ritus i determinades festes.
Veure Requena і Foguera
Foia de Bunyol
La Foia de Bunyol és una comarca del centre del País Valencià, amb capital a Xiva.
Veure Requena і Foia de Bunyol
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Requena і França
Fuen-Vich
Fuen-Vich és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel).
Veure Requena і Fuen-Vich
Fuenterrobles
Fuenterrobles és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel.
Veure Requena і Fuenterrobles
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Requena і Guerra de Successió Espanyola
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Veure Requena і Guerres Carlines
Hortunas
Hortunas és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel).
Veure Requena і Hortunas
Iàtova
Iàtova (en castellà i oficialment, Yátova) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.
Veure Requena і Iàtova
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Veure Requena і Ibers
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Requena і Imperi Romà
Iniesta (Conca)
Iniesta és un municipi de la província de Conca, a la comunitat autònoma de Castella la Manxa, que està situat a la zona sud-oest de la província, a 105 km de la ciutat de Conca.
Veure Requena і Iniesta (Conca)
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Veure Requena і Isabel II d'Espanya
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Requena і Jaume el Conqueridor
Jerez de la Frontera
Plànol de la ciutat de Jerez. Jerez de la Frontera és un municipi d'Espanya situat a la província de Cadis, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Veure Requena і Jerez de la Frontera
Joan Miró i Ferrà
Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.
Veure Requena і Joan Miró i Ferrà
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Requena і Jueus
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Requena і Juny
L'Assegador
L'Assegador (en castellà i oficialment, El Azagador) és una pedania al municipi valencià de Requena, a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena.
Veure Requena і L'Assegador
La Portera
La Portera és una pedania del municipi de Requena, al País Valencià, comarca de Requena-Utiel.
Veure Requena і La Portera
Las Nogueras
Las Nogueras és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel).
Veure Requena і Las Nogueras
Litre
Un recipient amb indicacions del volum de líquid contingut, fins a 1 litre. Proveta de laboratori que mesura fins a un litre. El litre de símbol l o bé L, lletra ela en minúscula o en majúscula, és des del 1964 un nom especial per al decímetre cúbic (dm³) segons decisió presa a la 12a Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM).
Veure Requena і Litre
Loriguilla
Loriguilla (en castellà i oficialment, Loriguilla, i en la parla xurra, Lauriguilla) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.
Veure Requena і Loriguilla
Los Duques
Los Duques és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel).
Veure Requena і Los Duques
Los Isidros
Los Isidros és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel).
Veure Requena і Los Isidros
Los Ochandos
Los Ochandos és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel).
Veure Requena і Los Ochandos
Los Pedrones
Los Pedrones és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel).
Veure Requena і Los Pedrones
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Requena і Mar Mediterrània
Marquesat de Villena
Escut del marquesat de Villena Castell de la Talaia, a Villena, Alacant El Marquesat de Villena és un títol nobiliari espanyol concedit per Joan II de Castella, el 12 de novembre de 1445 a Juan Pacheco, que a més era Gran Mestre de l'Orde de Santiago, Avançat Major de Castella al Regne de Múrcia i posteriorment primer duc d'Escalona.
Veure Requena і Marquesat de Villena
Meseta
La Meseta (mot espanyol; literalment, lAltiplà), també coneguda com la Meseta Central, és un altiplà que es troba al mig de la península Ibèrica.
Veure Requena і Meseta
Miquel Navarro
Cap de la lluna minvant, escultura dedicada a Mislata. Miquel Navarro (Mislata, 1945) és un pintor, escultor i gravador valencià.
Veure Requena і Miquel Navarro
Mudèjar
Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.
Veure Requena і Mudèjar
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure Requena і Municipi
Museu Municipal de Requena
El Museu Municipal de Requena es va crear en 1968 i està situat en l'antic convent del Carme.
Veure Requena і Museu Municipal de Requena
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Veure Requena і Neoclassicisme
Neomudèjar
Edifici de Correus de Saragossa. L'art neomudèjar és una renaixença de l'art mudèjar que es donà a la península Ibèrica al canvi del al.
Veure Requena і Neomudèjar
Neu
Neu a Colorado, Estats Units La neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, dits flocs de neu (o volves, borrall(on)s, cóps, tofes, flòbies, ballarusques).
Veure Requena і Neu
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Requena і País Valencià
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Veure Requena і Partit judicial
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Veure Requena і Partit Popular de la Comunitat Valenciana
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Veure Requena і Partit Socialista del País Valencià-PSOE
Penén de Albosa
Penén de Albosa, o Casas de Penén de Albosa, és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel).
Veure Requena і Penén de Albosa
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Requena і Pere el Cerimoniós
Pere I de Castella
Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.
Veure Requena і Pere I de Castella
Pi (arbre)
''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.
Veure Requena і Pi (arbre)
Plana d'Utiel
La Plana d'Utiel és una comarca castellanoparlant de l'interior del País Valencià, amb Utiel (capital o centre de communicació).
Veure Requena і Plana d'Utiel
Podem
Podem (en castellà: Podemos) és un partit polític espanyol creat el gener de 2014 i inscrit l'11 de març del mateix any com a partit en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior d'Espanya.
Veure Requena і Podem
Port de València
El Port de València (oficialment Autoritat Portuària de València o Valenciaport) es troba a l'est de la ciutat de València limitant al nord amb les platges de les Arenes i la Malva-rosa i al sud amb el llit nou del Túria Pla Sud i la platja de Pinedo.
Veure Requena і Port de València
Presó
Presó d'Alcatraz, una presó antiga de l'Agència Federal de Presons. Una presó és un edifici o conjunt d'edificis on es confina gent que ha estat privada de llibertat per no haver respectat certes normes d'una societat (a la majoria de països aquestes normes són definides per les lleis).
Veure Requena і Presó
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Veure Requena і Primera Guerra Carlina
Província de València
La província de València (València/Valencia, ambdós topònims oficials) és una província d'Espanya.
Veure Requena і Província de València
Racionalisme arquitectònic
Exposició Internacional de Barcelona del 1929 El racionalisme arquitectònic (en anglès: rationalism, functionalism, international style o tot simplement modern architecture, o modernist architecture) és un corrent sorgit a Europa després de la Primera Guerra Mundial que defensa el funcionalisme dels edificis, l'absència de decoració, la ruptura amb els valors històrics i la influència de la producció industrial.
Veure Requena і Racionalisme arquitectònic
Rafel Janini Janini
Rafel Janini Janini (Tarragona, 1866 - València, 1948) fou un enginyer agrònom català.
Veure Requena і Rafel Janini Janini
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Veure Requena і Regidor
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Veure Requena і Regne de Castella
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Veure Requena і Regne de Toledo
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Requena і Regne de València
Rei Carnestoltes
El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que presideix les activitats del cicle festiu de Carnaval i que encarna totes les qualitats relacionades amb la disbauxa, la transgressió, la burla i la festa.
Veure Requena і Rei Carnestoltes
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Veure Requena і Reis Catòlics
Revetlla
S'anomena revetlla al vespre abans d'una festa important, és a dir, d'un dia assenyalat, d'una diada assenyalada, i més específicament, a la festa que normalment va associada amb aquest vespre, tradicionalment especialment amb ball popular als carrers o a la plaça, i sovint acompanyat de barraques de fira.
Veure Requena і Revetlla
Ricardo García Cárcel
Francesc de Carreras, Ricardo García Cárcel amb carpeta vermella, amb el líder de Ciutadans - Partit de la Ciutadania Albert Rivera, i Matías Alonso, secretari general de la mateixa organització política. Ricardo García Cárcel (Requena, Plana d'Utiel, 1948) és un historiador i assagista valencià.
Veure Requena і Ricardo García Cárcel
Riu Magre
El Magre és un riu valencià i un important afluent del Xúquer pel seu marge esquerre, juntament amb el Cabriol i el riu d'Albaida.
Veure Requena і Riu Magre
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Veure Requena і Rodrigo Díaz de Vivar
Roma (llogaret de Requena)
Roma és un llogaret del municipi de Requena, a la comarca de Requena-Utiel, al País Valencià i situada a la vega del Riu Magre.
Veure Requena і Roma (llogaret de Requena)
Salvador Dalí i Domènech
Salvador Dalí i Domènech, marquès de Dalí de Púbol (Figueres, l'Alt Empordà, Catalunya, 11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989) fou un pintor, escultor, decorador, escriptor i pensador català, que va esdevenir un dels principals representants del surrealisme.
Veure Requena і Salvador Dalí i Domènech
San Juan (pedania de Requena)
San Juan és una pedania de Requena (Plana d'Utiel) al País Valencià, en l'any 2010 tenia 156 habitants.
Veure Requena і San Juan (pedania de Requena)
Sant Antoni de Requena
Sant Antoni de Requena (en castellà i oficialment, San Antonio) és una entitat local menor del País Valencià ubicada dins del terme municipal de Requena. Amb 1.840 habitants en 2015 (INE), és el tercer nucli més poblat de la comarca de la Plana d'Utiel-Requena.
Veure Requena і Sant Antoni de Requena
Segle II
El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.
Veure Requena і Segle II
Segle II aC
El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.
Veure Requena і Segle II aC
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Requena і Segona Guerra Mundial
Serra del Negrete
La serra del Negrete, o d'Utiel, és un sistema muntanyenc del País Valencià que separa les comarques de l'interior de la Plana d'Utiel (al sud) i els Serrans (al nord).
Veure Requena і Serra del Negrete
Serrania
La Serrania, anteriorment anomenada els Serrans, també coneguda com la Serrania de Xelva, és una comarca de l'interior del País Valencià, que té Xelva com a capital.
Veure Requena і Serrania
Setaigües
Setaigües (en castellà i oficialment, Siete Aguas) és un municipi del País Valencià situat a la Foia de Bunyol, és l'últim municipi de la comarca que limita amb la Plana d'Utiel-Requena.
Veure Requena і Setaigües
Setge de Conca
El setge de Conca fou una sèrie d'episodis ocorreguts en el front peninsular de la Guerra de Successió Espanyola que conduïren a una ràpida alternança de la possessió de la ciutat de Conca a finals d'estiu i principis de la tardor del 1706.
Veure Requena і Setge de Conca
Setge de Moya
El Setge de Moya fou un dels episodis de l'expansió feudal hispànica, produït l'any 1183.
Veure Requena і Setge de Moya
Sinarques
Sinarques (en castellà i oficialment Sinarcas, i en la parla xurra, Senarcas) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, encara que culturalment i històricament forma part de la comarca dels Serrans.
Veure Requena і Sinarques
Sporting Club Requena
L Sporting Club Requena és un club de futbol de la ciutat de Requena (la Plana d'Utiel, País Valencià).
Veure Requena і Sporting Club Requena
Túria
El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.
Veure Requena і Túria
Tempesta
Cel de tempesta Una tempesta, tempestat, borrasca o cicló és una forta pertorbació meteorològica de l'atmosfera acompanyada de vent, pluja, neu o pedra i especialment d'intensa activitat elèctrica.
Veure Requena і Tempesta
Teresa de Jesús
Teresa de Cepeda y Ahumada (Gotarrendura, Regne de Castella, 28 de març 1515 - Alba de Tormes, 4/15 d'octubre de 1582Morí en una hora de la nit del 4 al 15 d'octubre de 1582, la nit de la transició del calendari julià al gregorià a Espanya.), també coneguda com a Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, fou una monja carmelita, reformadora de l'orde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora d'obres de gran valor teològic, místic i literari.
Veure Requena і Teresa de Jesús
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Veure Requena і Toledo
Torre de telegrafia òptica de Sant Antoni de Requena
La Torre de telegrafia òptica de Sant Antoni de Requena és una torre que formava part de la línia de telegrafia òptica que a mitjan connectava Madrid amb València.
Veure Requena і Torre de telegrafia òptica de Sant Antoni de Requena
Torre de telegrafia òptica del Rebollar
La Torre de telegrafia òptica del Rebollar és una torre que formava part de la línia de telegrafia òptica que a mitjan connectava Madrid amb València.
Veure Requena і Torre de telegrafia òptica del Rebollar
Torre de telegrafia òptica del turó de la Talaia de Requena
La Torre de telegrafia òptica del Turó de la Talaia és una torre que formava part de la línia de telegrafia òptica que a mitjan connectava Madrid amb València.
Veure Requena і Torre de telegrafia òptica del turó de la Talaia de Requena
Tova
Palència). Mur de tova sobre una base de pedra d'una casa de la província de Burgos. La tova (també anomenada atova o atovó) és una peça per a la construcció feta amb una massa de fang (argila i sorra) barrejada de vegades amb palla, modelada en forma de maó i assecada al sol; amb les toves es construeixen parets i murs d'edificacions variades.
Veure Requena і Tova
Tova calcària
església de Sant Bertomeu a Xàbia, edifici construït amb '''tova calcària''' La tova calcària és una varietat de roca calcària formada per la precipitació de carbonat càlcic dissolt en aigües subterrànies que afloren a la superfície a temperatura ambient.
Veure Requena і Tova calcària
Unió de Centre Democràtic
Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.
Veure Requena і Unió de Centre Democràtic
Utiel
Utiel és un municipi i una ciutat del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena.
Veure Requena і Utiel
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Requena і València
Vall de Cofrents
La Vall de Cofrents és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Aiora.
Veure Requena і Vall de Cofrents
Venta del Moro
Venta del Moro és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena.
Veure Requena і Venta del Moro
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Veure Requena і Vi
Villar de Olmos i la Cañada
Villar de Olmos Villar de Olmos i la Cañada és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel).
Veure Requena і Villar de Olmos i la Cañada
Villargordo del Cabriel
Villargordo del Cabriel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel.
Veure Requena і Villargordo del Cabriel
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Veure Requena і Vinya
Vox
Vox és un partit polític ultradretà, ultranacionalista espanyol, feixista i xenòfob, fundat el 2013 per antics membres del Partit Popular.
Veure Requena і Vox
Xelva
Xelva (en castellà i oficialment Chelva) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca dels Serrans.
Veure Requena і Xelva
Xera
Xera (oficialment i en castellà, Chera) és un municipi del País Valencià que oficialment es troba a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena, però geogràficament i històricament se'l considera part de la comarca dels Serrans.
Veure Requena і Xera
1177
El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Requena і 1177
1183
El 1183 (MCLXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Requena і 1183
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Veure Requena і 1238
1264
;Països Catalans.
Veure Requena і 1264
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Requena і 1369
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Requena і 1467
16 de novembre
El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Veure Requena і 16 de novembre
17 de setembre
El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Requena і 17 de setembre
1702
;Món.
Veure Requena і 1702
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Veure Requena і 1707
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Requena і 1786
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Veure Requena і 1836
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Requena і 1851
1877
; Països Catalans.
Veure Requena і 1877
1900
;Països Catalans.
Veure Requena і 1900
1901
209x209px;Països Catalans.
Veure Requena і 1901
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Requena і 1910
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Requena і 1920
1930
;Països Catalans.
Veure Requena і 1930
1931
;Països Catalans.
Veure Requena і 1931
1940
;Països Catalans.
Veure Requena і 1940
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Requena і 1950
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Veure Requena і 1952
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Requena і 1960
1961
;Països Catalans.
Veure Requena і 1961
1966
Catalunya.
Veure Requena і 1966
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure Requena і 1970
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure Requena і 1981
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure Requena і 1983
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Requena і 1985
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Requena і 1991
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Requena і 2000
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Requena і 2006
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Veure Requena і 2015
3 de juny
El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Requena і 3 de juny
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Veure Requena і 4 d'agost
Vegeu també
Plana d'Utiel
- Barrio Arroyo
- Calderón
- Camporrobles
- Cases d'Eufèmia
- Cases de Quadra
- Cases de Sotos
- Caudete de las Fuentes
- El Derramador (pedania de Requena)
- El Pontón
- Els Coixos (Requena)
- Estació de Requena-Utiel
- Fuen-Vich
- Fuenterrobles
- Hortunas
- L'Assegador
- La Portera
- Las Nogueras
- Los Duques
- Los Isidros
- Los Pedrones
- Penén de Albosa
- Plana d'Utiel
- Requena
- Roma (llogaret de Requena)
- Sant Antoni de Requena
- Serra del Negrete
- Sinarques
- Venta del Moro
- Villar de Olmos i la Cañada
- Villargordo del Cabriel
- Xera
També conegut com Requenenc, Requenenca.