Accés més ràpid que el navegador!
366 les relacions: Adalil, Alans, Albània, Aleix Raül, Alfons el Benigne, Alfons el Franc, Alfons Frederic d'Aragó, Almogàver, Almugatèn, Anatòlia, Antoni Rubió i Lluch, Apros, Aragó, Aragó!, Arenós (llinatge), Armènia Menor, Arnau de Vilanova, Assumpció de Maria, Atenes, Atos, Àsia Central, Bakır Çay, Balıkesir, Balcans, Ballesta, Batalla d'Ània, Batalla d'Àulax, Batalla de Bafeus, Batalla de Benevent, Batalla de Cibistra, Batalla de Gal·lípoli (1312), Batalla de Germe, Batalla de l'Skafida, Batalla de Manazkert, Batalla de Manolada, Batalla de Montaperti, Batalla de Tagliacozzo, Batalla de Tira, Batalla del cap de l'Artaqui, Batalla del Cefís, Batalla del coll de Panissars, Bàrbar, Bòsfor, Búlgar, Bei, Beilicat, Beilicat de Hamit-oğlu, Beilicat de Tin, Beilicat dels germiyànides, Beilicat dels karamànides, Beilicat dels karàsides, ..., Beilicat dels saruhànides, Beilicats d'Anatòlia, Berenguer d'Entença i de Montcada, Berenguer Estanyol d'Empúries, Bernat de Rocafort, Bitínia, Bonifaci de Verona, Bonifaci VIII, Bríndisi, Bulgària, Cambridge University Press, Cap de l'Artaqui, Carist, Carles I d'Anjou, Carles I de Valois, Carles II d'Anjou, Carpats, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Cassandrea, Catalunya, Cavaller, Cavalleria, Cària, Cèsar, Cefís de Beòcia, Clarença, Climent IV, Comte, Conquesta de Mallorca, Conradí de Sicília, Constança de Sicília, Constantinoble, Corberan d'Alet, Corona d'Aragó, Corona de Mallorca, Corsari, Crònica de Ramon Muntaner, Croada contra la Corona d'Aragó, Croades, Dard (arma), Dardanels, Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, Desperta Ferro!, Despotat de l'Epir, Dinastia d'Anjou, Dinastia Paleòleg, Drungari de la flota, Ducat d'Atenes, Ducat de Demòtica, Ducat de Neopàtria, Edirne, Efes, Egina, Emperador, Erdek, Esclarmonda de Foix i de Cardona, Escuder, Estats croats, Estuari, Eubea, Europa, Exèrcit, Expedició a Tunis (1282-1286), Felip III de França, Ferran d'Aunés, Ferran de Mallorca, Ferran Eiximenis d'Arenós, Filadèlfia (desambiguació), Filadelfia (Lídia), Florència, Folklore, Francesc de Montcada, Francs, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic II de Sicília, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gal·lípoli, Galera, Galiot (mariner), Ganivet, Gènova, Güelfs i gibel·lins, Gediz, Generalitat de Catalunya, Gihad, Gonella, Gran arcont, Gran Cisma d'Orient, Gran domèstic, Grècia, Gualter V de Brienne, Guerra civil romana d'Orient del 1321-1328, Guerra de les Vespres Sicilianes, Guerra de Sicília (1282-1294), Guillem Galceran de Cartellà, Guiu II de la Roche, Hegumen, Hemus, Hipati, Illa de Màrmara, Imperi de Nicea, Imperi de Trebisonda, Imperi Llatí, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Infanteria, Infanteria lleugera, Innocenci III, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II de Mallorca, Joan I Àngel-Comnè, Joaquim Nadal i Farreras, Jordi Paquimeres, Josep Tero, Kırkağaç, Kemalpaşa, Kuşadası, Kula (Turquia), L'Escala, Lacònia, Licaònia, Llança, Llancer, Lleny, Lluís de Borgonya, Lluís IX de França, Macedònia (regió), Magnèsia del Sípil, Maig, Manfred I de Sicília, Mar Càspia, Mar d'Aral, Mar Egea, Mar Negra, Març, Marca (territori), Maria de Bulgària, Maria, mare de Jesús, Mariner, Marquesat d'Aitona, Marules, Massacre dels genovesos, Matilda d'Hainaut, Megaduc, Mendeixia, Mercenari, Mesèmbria, Messina, Mestre racional, Milla, Miquel IX Paleòleg, Mistràs, Monarca, Monembasia, Monestir de Khilandar, Monestir de Vatopedi, Monestir dels Ibers, Mongols, Muntanyes del Taure, Musulmà, Nàpols, Nòmada, Nessèbar, Nicèfor Gregoràs, Nona, Normands, Novembre, Octubre, Oghuz, Orde del Temple, Palau de Blaquernes, Papa, Papa Climent V, Paramilitar, Parnàs, Paros, Patres, Patrologia Graeca, Pau d'Anagni, Pau de Caltabellotta, Pèrsia, Peloponès, Península Calcídica, Península de Gal·lípoli, Península de Mani, Península Ibèrica, Pera (Constantinoble), Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pirgos, Pomòrie, Porta del Ferro, Primera Croada, Principat d'Acaia, Principat de Sèrbia, Quarta Croada, Quios, Ramon III de Montcada, Ramon Muntaner, Ràtzia, Regne de Mallorca, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, Regne de Tessalònica, República de Gènova, Robert I de Nàpols, Roger de Flor, Roger de Llúria (almogàver), Roger Desllor, Roger IV de Foix, Russo de Finar, Sanç d'Aragó, Sanç I de Mallorca, Sant Joan d'Acre, Sardenya, Segon Imperi Búlgar, Senyera reial, Setembre, Setge d'Acre, Sidirókastron, Siena, Soldanat de Rum, Soma (Manisa), Sozòpol, Sozòpolis, Tarida, Tebes (Grècia), Tekirdağ, Tempe, Teodor Svetoslav de Bulgària, Tercera Croada, Terra Santa, Tessalònica, Tessàlia, Tiatira, Tibald de Cepoy, Tire, Tomàs Magistre, Tots Sants, Tractat de Viterbo, Tràcia, Trull, Turcople, Unitat perifèrica d'Argòlida, Universitat (municipi), Usatges de Barcelona, Venjança Catalana, Via romana, Violant d'Hongria, Yakup bin Ali Şir, 1 d'abril, 1060, 1071, 1076, 1202, 1204, 1207, 1243, 1260, 1261, 1265, 1266, 1267, 1268, 1269, 1273, 1274, 1276, 1281, 1284, 1285, 1291, 1295, 1296, 13 de març, 1300, 1302, 1303, 1304, 1305, 1306, 1307, 1309, 1311, 1312, 1315, 1316, 1317, 1321, 1325, 1327, 1328, 1329, 1336, 1337, 1380, 1388, 1390, 15 d'agost, 15 de març, 1586, 16 de març, 1623, 1635, 2 de maig, 27 de juliol, 4 d'abril, 476, 5 de juliol, 8 d'abril, 9 d'abril. Ampliar l'índex (316 més) »
Adalil
Ladalil era el màxim grau entre els almogàvers, anaven a cavall i guiaven les tropes.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Adalil · Veure més »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Alans · Veure més »
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Albània · Veure més »
Aleix Raül
Aleix Raül (Alexius Rhaul, Alexio Raüle, Alexius Raül, Raulem Alexium, Alexios Rallis) fou un militar romà d'Orient que amb el títol de gran domèstic comandà les tropes que l'any 1302 barraren el pas als mercenaris alans de Gírgon que havien desertat.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Aleix Raül · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Alfons el Benigne · Veure més »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Alfons el Franc · Veure més »
Alfons Frederic d'Aragó
Alfons Frederic d'Aragó (Anfós Frederic, en les fonts clàssiques), fill bastard de Frederic II de Sicília, fou vicari general de la Companyia catalana d'Orient entre els anys 1317 i 1330 (Catània, Sicília, 1294 - ?, d. 1338).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Alfons Frederic d'Aragó · Veure més »
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Almogàver · Veure més »
Almugatèn
En relació amb un grup d'almogàvers, un almugatèn o almugatén era un almogàver amb experiència que comandava una partida en incursions puntuals i en campanyes militars més generals.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Almugatèn · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Anatòlia · Veure més »
Antoni Rubió i Lluch
Antoni Rubió i Lluch (Valladolid, 24 de juliol de 1856 - Barcelona, 9 de juny de 1937) fou un historiador i intel·lectual català, fill del poeta Joaquim Rubió i Ors i d'Elisea Lluch i Garriga, germana del cardenal Joaquim Lluch i Garriga.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Antoni Rubió i Lluch · Veure més »
Apros
Apros (Ἄπρος) fou una antiga ciutat grega a la Regió de Tràcia, actualment en la moderna Turquia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Apros · Veure més »
Aragó, Aragó!
'''«C'''ridaven Aragón! Aragón!» Batalla de Cibistra (1304)Crònica de Ramon Muntaner(Còdex del 1342) El crit Aragó, Aragó! (en aragonès: Aragón, Aragón!) fou el crit de guerra principal que proferien les hosts militars del Casal d'Aragó; la raó és que era el cognom dels sobirans i era bramat unànimement per aragonesos, catalans, mallorquins, valencians i sicilians, tots súbdits del Casal d'Aragó.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Aragó, Aragó! · Veure més »
Arenós (llinatge)
El llinatge dels Arenós era un llinatge valencià d'origen aragonès, descendents del llinatge dels Tarazona.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Arenós (llinatge) · Veure més »
Armènia Menor
Armènia Menor LArmènia Menor (Armenia Minor) fou el nom d'un territori creat pels romans l'any 35 aC i concedit al rei Polemó del Pont, com a part del Pont.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Armènia Menor · Veure més »
Arnau de Vilanova
Arnau de Vilanova (lloc desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen ignot, per a alguns valencià, per a altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Arnau de Vilanova · Veure més »
Assumpció de Maria
L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Assumpció de Maria · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Atenes · Veure més »
Atos
El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Atos · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Àsia Central · Veure més »
Bakır Çay
Bakır Çay (en grec Καϊκος o Καϊκός, Caicos; en llatí Caicus, Caecus també anomenat Astraeus o Astræus pels hitites: Seha; en turc antic: Ak-su, Aksou o Bakır), és un riu a Turquia, que naixia a les muntanyes Temno i, travessant la Lídia, Mísia i Eòlida, desembocava al Golf Eleàtic.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Bakır Çay · Veure més »
Balıkesir
Balıkesir (o Balikesri) (antigament en grec: Αχυράους; en llatí: Achiraum; i també Achyraus, Anchiraois, Ancyre,Anchirao) és una ciutat de la regió de la Màrmara, a Turquia, i capital de la província homònima, amb una població de 215.436 habitants.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Balıkesir · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Balcans · Veure més »
Ballesta
Carles V Ballesta amb gafa Una ballesta és una arma per a la guerra i la caça que dispara diferents tipus de fletxes a gran distància, antigament també projectils esfèrics.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Ballesta · Veure més »
Batalla d'Ània
La Batalla d'Ània es va lliurar entre el mes de juny i juliol del 1304 a Ània (Península d'Anatòlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia l'emperador romà d'Orient, Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques del beilicat (o gavella) de Tin.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla d'Ània · Veure més »
Batalla d'Àulax
La Batalla d'Àulax (també anomenada Batalla de Filadelfia) fou una batalla decisivaSáez Abad, cap.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla d'Àulax · Veure més »
Batalla de Bafeus
La Batalla de Bafeus es lliurà el 27 de juliol del 1302 a la plana de Bafeus (situada entre Nicea i Nicomèdia), i va enfrontar les tropes de l'Imperi Romà d'Orient contra les tropes de l'emir turc Osman I, fundador de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla de Bafeus · Veure més »
Batalla de Benevent
La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla de Benevent · Veure més »
Batalla de Cibistra
La batalla de Cibistra (també anomenada batalla de les Muntanyes del Taure o batalla del Taurus) que, segons el cronista Ramon Muntaner, s'hauria produït la Diada de la Mare de Déu d'Agost (15 d'agost) del 1304 a Cibistra, prop de les Muntanyes del Taure (Anatòlia).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla de Cibistra · Veure més »
Batalla de Gal·lípoli (1312)
La batalla de Gal·lípoli es va lliurar el 1312 entre l'exèrcit del Regne de Sèrbia, enviat per Esteve Milutin,Bartusis, Mark, The Late Byzantine Army, (University of Pennsylvania Press, 1997), 83.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla de Gal·lípoli (1312) · Veure més »
Batalla de Germe
La Batalla de Germe es va lliurar entre el mes d'abril i maig del 1304Montcada cap.XIII a Germe (Anatòlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques de l'emirat dels germiyànides.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla de Germe · Veure més »
Batalla de l'Skafida
La Batalla de l'Skafida (en búlgar: Битка при Скафида) es va lliurar el 1304 al riu Skafida, prop de Sozòpol, Bulgària, i va enfrontar l'Imperi Romà d'Orient i el Segon Imperi Búlgar.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla de l'Skafida · Veure més »
Batalla de Manazkert
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla de Manazkert · Veure més »
Batalla de Manolada
La batalla de Manolada es va lliurar el 5 de juliol del 1316 a Manolada, en les planes d'Elis al Peloponès entre les tropes de Lluís de Borgonya i les de l'infant Ferran de Mallorca, que reclamaven els drets de les seves esposes al Principat d'Acaia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla de Manolada · Veure més »
Batalla de Montaperti
La Batalla de Montaperti es va lliurar el 4 de setembre de 1260 entre les repúbliques de Florència i Siena en la Toscana com a part del conflicte entre els güelfs i gibel·lins.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla de Montaperti · Veure més »
Batalla de Tagliacozzo
La Batalla de Tagliacozzo va tenir lloc el 23 d'agost de 1268 amb la victòria de Carles d'Anjou, rei de Sicília, sobre Conradí, duc de Suàbia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla de Tagliacozzo · Veure més »
Batalla de Tira
La Batalla de Tira es va lliurar entre el mes de juny i juliol del 1304 a Tira (Anatòlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia a l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques de l'Emirat de Menteşe-oğhlu (Gabella de Mendeixa), de l'Emirat dels germiyànides (Gabella de Cesa) i de l'emirat de Tin (Gabella de Tin).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla de Tira · Veure més »
Batalla del cap de l'Artaqui
La Batalla del cap de l'Artaqui o batalla del riu Cízic es va lliurar l'octubre de 1303 a la península d'Anatòlia, prop del cap de l'Artaqui, i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia l'emperador Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques de l'Emirat dels karàsides.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla del cap de l'Artaqui · Veure més »
Batalla del Cefís
La batalla del Cefís o, més correctament, batalla d'HalmirósVegeu Fonts i ubicació.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla del Cefís · Veure més »
Batalla del coll de Panissars
La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla del coll de Panissars · Veure més »
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Bàrbar · Veure més »
Bòsfor
El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Bòsfor · Veure més »
Búlgar
El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Búlgar · Veure més »
Bei
obra.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Bei · Veure més »
Beilicat
Un beilicat (beylik o beglik, de bey o beg, 'bei', i lik, adjectiu relatiu) fou un antic títol i territori turcman.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Beilicat · Veure més »
Beilicat de Hamit-oğlu
El beilicat de Hamit-oğlu o Hamid-Oghlu (també anomenat Hamitoğulları) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1300 i 1391 i tenia per capital la ciutat de Eğirdir, a l'actual Turquia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Beilicat de Hamit-oğlu · Veure més »
Beilicat de Tin
Mesquita d'Isa Beg a Selçuk. El beilicat de Tin o gavella de Tin (turc: Aydınoğulları Beyliği) fou un beilicat d'Anatòlia creat vers 1307 i annexionat a l'Imperi Otomà el 1425.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Beilicat de Tin · Veure més »
Beilicat dels germiyànides
El beilicat dels germiyànides (també anomenat Kermiyān, Germiyan, Germiyanoğulları o beilicat de Cesa) va ser un dels beilicats d'Anatòlia i tenia per capital la ciutat de Kütahya, a l'actual Turquia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Beilicat dels germiyànides · Veure més »
Beilicat dels karamànides
El beilicat dels karamànides (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos beilicats d'Anatòlia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Beilicat dels karamànides · Veure més »
Beilicat dels karàsides
El beilicat dels karàsides (també anomenat Karesi, Karasi, o Karesioğulları, o beilicat del Cap de l'Artaqui) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1299 i 1361 i estava situada aproximadament a la regió de la Mar de Màrmara, a l'actual Turquia, amb capital a Balikesri.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Beilicat dels karàsides · Veure més »
Beilicat dels saruhànides
El beilicat dels saruhànides (també anomenat Saruhan o Saruhanoğulları, per la dinastia que el va governar) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1304 i 1410 i tenia per capital, des del 1313, la ciutat de Manisa, a l'actual Turquia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Beilicat dels saruhànides · Veure més »
Beilicats d'Anatòlia
XV Els beilicats d'Anatòlia foren els petits emirats turcs governats per beis tot al llarg d'Anatòlia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Beilicats d'Anatòlia · Veure més »
Berenguer d'Entença i de Montcada
Berenguer d'Entença (Móra d'Ebre - 1307) va ser un noble català del llinatge dels Entença.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Berenguer d'Entença i de Montcada · Veure més »
Berenguer Estanyol d'Empúries
Berenguer Estanyol d'Empúries va ser el vicari general del Ducat d'Atenes durant quatre anys des del 1312 al 1316.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Berenguer Estanyol d'Empúries · Veure més »
Bernat de Rocafort
Bernat de Rocafort (o Berenguer de Rocafort) (Morella?/Barcelona? - Aversa, 1309) fou un militar valencià o català, cabdill dels almogàvers.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Bernat de Rocafort · Veure més »
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Bitínia · Veure més »
Bonifaci de Verona
Bonifaci de Verona (Bonifacio da Verona; mort a finals del 1317 o principis del 1318) fou un senyor croat llombard de la Francocràcia de finals del i principis del.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Bonifaci de Verona · Veure més »
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Bonifaci VIII · Veure més »
Bríndisi
Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Bríndisi · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Bulgària · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Cambridge University Press · Veure més »
Cap de l'Artaqui
El Cap de l'Artaqui (en turc: Kapıdağ Yarımadası) (també anomenat península de Cízic, península de Kapu-Dagh, o Arctonès) és un gran cap de Turquia situat a Anatòlia i que vessa a la mar de Màrmara.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Cap de l'Artaqui · Veure més »
Carist
Carist (Κάρυστος, Káristos) és una vila de Grècia situada al municipi homònim, a l'illa d'Eubea.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Carist · Veure més »
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Carles I d'Anjou · Veure més »
Carles I de Valois
Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Carles I de Valois · Veure més »
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Carles II d'Anjou · Veure més »
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Carpats · Veure més »
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Casa reial d'Aragó · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Casal de Barcelona · Veure més »
Cassandrea
Cassandrea (Cassandrēa, en Κασσάνδρεια, «Kassándreia»; en català antic Casseràndria) era una ciutat situada a l'estret istme que connectava la península de Pal·lene amb el continent, a la Calcídica, on abans hi havia la rica i important ciutat de Potidea (Ποτίδαια), una ciutat dòria colonitzada originàriament de Corint.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Cassandrea · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Catalunya · Veure més »
Cavaller
Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Cavaller · Veure més »
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Cavalleria · Veure més »
Cària
Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Cària · Veure més »
Cèsar
Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Cèsar · Veure més »
Cefís de Beòcia
El riu Cefís El riu Cefís (Κηφισός, Kifissós; Cephisus) és un riu de la Grècia Central que rega les regions de la Fòcida i Beòcia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Cefís de Beòcia · Veure més »
Clarença
Clarença (en grec:, en llatí) fou una ciutat que va existir durant l'edat mitjana.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Clarença · Veure més »
Climent IV
Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Climent IV · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Comte · Veure més »
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Conquesta de Mallorca · Veure més »
Conradí de Sicília
Conradí de Sicília, Conradí el Jove o Conrad V (castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Nàpols 1268), duc de Suàbia, rei titular de Jerusalem i rei de Sicília (1254-1258).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Conradí de Sicília · Veure més »
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Constança de Sicília · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Constantinoble · Veure més »
Corberan d'Alet
Corberan d'Alet (?, Navarra – Tira, Anàtolia, 1304) (també Corberan Dalet, Corberan de Lehet o Corberan Delet) fou senescal de la Companyia Catalana d'Orient.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Corberan d'Alet · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Mallorca
La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Corona de Mallorca · Veure més »
Corsari
Amaro Pargo, el corsari espanyol més famós. ''HMS Kent'', vaixell comandat pel corsari Robert Surcouf. Els corsaris eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Corsari · Veure més »
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Croades · Veure més »
Dard (arma)
El dard és una arma de tipus llançívol composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat una fulla esmolada o punxeguda.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Dard (arma) · Veure més »
Dardanels
Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Dardanels · Veure més »
Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya
L'actual Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya és la conselleria amb la competència exclusiva de gestionar i aplicar les polítiques en materia de polítiques digitals, les infraestructures i el transport públic de Catalunya, entre d'altres atribucions.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Desperta Ferro!
El crit Desperta Ferro!, que en català medieval era Desperta Ferres!, fou un dels crits de guerra emprat pels almogàvers.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Desperta Ferro! · Veure més »
Despotat de l'Epir
El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Despotat de l'Epir · Veure més »
Dinastia d'Anjou
El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Dinastia d'Anjou · Veure més »
Dinastia Paleòleg
L'àguila bicèfala, emblema de la dinastia Paleòleg i de l'Imperi Romà d'Orient. Paleòleg (en grec, Palaiologos o Paleologos (Palaios logos, literalment "Vella paraula"); en llatí) fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient que apareix al i encara existia al, si bé en l'obscuritat després del.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Dinastia Paleòleg · Veure més »
Drungari de la flota
El Drungari de la flota, en grec medieval δρουγγάριος τοῦ πλοΐμου/τῶν πλοΐμων (droungarios tou ploimou/tōn ploimōn), anomenat a partir del δρουγγάριος τοῦ στόλου(drungàrios tu stolu) era el comandant de la flota imperial, l'element central de la marina romana d'Orient, estacionada a Constantinoble.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Drungari de la flota · Veure més »
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Ducat d'Atenes · Veure més »
Ducat de Demòtica
El ducat de Demòtica va ser un estat efímer creat pels croats en territori romà d'Orient, a Tràcia, l'any 1204 durant la Quarta Croada.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Ducat de Demòtica · Veure més »
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Ducat de Neopàtria · Veure més »
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Edirne · Veure més »
Efes
Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Efes · Veure més »
Egina
Lilla d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Egina · Veure més »
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Emperador · Veure més »
Erdek
Erdek (antigament: Artàke; en grec: Αρτακη; en català medieval: Artaqui) és un municipi i districte de la Província de Balıkesir a la Regió de la Màrmara, Turquia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Erdek · Veure més »
Esclarmonda de Foix i de Cardona
Palau dels Reis de Mallorca (Perpinyà), residència habitual de la reina Esclarmonda de Foix (Comtat de Foix, 1260 - Perpinyà, 1316), fou reina del Regne de Mallorca (1276-1285) i infanta del comtat de Foix.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Esclarmonda de Foix i de Cardona · Veure més »
Escuder
Un escuder és, segons el Tresor de la Llengua, publicat el 1611: En definitiva, un escuder era, durant l'Antic Règim, un petit noble que estava estretament relacionat amb alguna gran casa, en moltes ocasions parents de les mateixes privats de fortuna.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Escuder · Veure més »
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Estats croats · Veure més »
Estuari
Estuari del Riu de la Plata. Un estuari és la part més ampla i profunda de la desembocadura d'un riu al mar obert en aquelles àrees on les marees tenen més amplitud o oscil·lació.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Estuari · Veure més »
Eubea
Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Eubea · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Europa · Veure més »
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Exèrcit · Veure més »
Expedició a Tunis (1282-1286)
Lexpedició a Tunis de 1282 fou enviada per Pere el Gran amb objecte de donar suport a Abu-Bakr ibn al-Wazir en la seva lluita contra Abu-Ishaq Ibrahim I.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Expedició a Tunis (1282-1286) · Veure més »
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Felip III de França · Veure més »
Ferran d'Aunés
Ferran d'Aunés (aragonès: Ferrando d'Ahonés; en castellà: Fernando de Ahonés), (?,? - Constantinoble, 1305) va ser un richome aragonès i almirall de la flota de la Companyia Catalana d'Orient i de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Ferran d'Aunés · Veure més »
Ferran de Mallorca
fou infant de Mallorca.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Ferran de Mallorca · Veure més »
Ferran Eiximenis d'Arenós
frame Ferran Eiximenis d'Arenós o Ferrando Eximénez d'Arenós (s. XIII-s. XIV) va ser un noble valencià del llinatge d'origen aragonès dels Arenós.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Ferran Eiximenis d'Arenós · Veure més »
Filadèlfia (desambiguació)
Filadelfia o Filadèlfia (Φιλαδέλφεια Philadélpheia) és un topònim propi de diverses ciutats de l'antiga Grècia i posteriorment aplicat també a diverses ciutats modernes.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Filadèlfia (desambiguació) · Veure més »
Filadelfia (Lídia)
Filadelfia (en llatí Philadelpheia, en grec antic Φιλαδέλφεια), actualment: Alaşehir, era una ciutat de l'antiguitat clàssica que formava part de Lídia, al nord-oest de les muntanyes Tmolos, al sud del riu Cogamos, a uns 40 km de Sardes, segons diu Plini el Vell.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Filadelfia (Lídia) · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Florència · Veure més »
Folklore
Catifa màgica. Les catifes màgiques eren uns objectes llegendaris que podien transportar persones de forma instantània o molt ràpidament. El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement') és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Folklore · Veure més »
Francesc de Montcada
Francesc de Montcada i de Montcada (València, 1586 - Goch, Renània, 1635) va ser un militar, diplomàtic i escriptor valencià pertanyent a l'antic llinatge català dels Montcada, gran d'Espanya al servei del comte-duc Olivares, tercer marquès d'Aitona, vescomte d'Illa de Cabrera i de Bas, comte d'Osona, baró de Llagostera i Mestre Racional de Catalunya.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Francesc de Montcada · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Francs · Veure més »
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Frederic II de Sicília · Veure més »
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Gal·lípoli
El port de Gal·lípoli Gal·lípoli o Gal·lípol (en Gelibolu; en Καλλίπολις, Kal·lípolis, literalment 'ciutat bella') és una ciutat de Turquia localitzada a la península de Gal·lípoli, i forma un districte de la província de Çanakkale.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Gal·lípoli · Veure més »
Galera
Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Galera · Veure més »
Galiot (mariner)
Rem a la galotxa. Detalls del cap interior d'un rem de galera de l'edat moderna o posterior. Un galiot és un home condemnat a remar a galeres o a un altre vaixell, com a forma de pagament per un delicte o per haver estat capturat en una batalla.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Galiot (mariner) · Veure més »
Ganivet
ganivet tradicional nòrdic Ganivet Kukri Un ganivet, coltell (o cotell) i raor o rasor és un estri que s'utilitza per tallar coses.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Ganivet · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Gènova · Veure més »
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Güelfs i gibel·lins · Veure més »
Gediz
El riu Gediz (Gediz Nehri o Gediz Çayi) o Hermos (Hermos) és el segon riu més important de la conca de la mar Egea d'Anatòlia (Turquia) després del Meandre.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Gediz · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Gihad
Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' El gihad o jihad (de l'àrab, ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb, ‘esforçar-se’) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Gihad · Veure més »
Gonella
La gonella és una peça de vestir tradicional de la pagesia a les illes Balears, composta de cos i de falda més o menys llarga.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Gonella · Veure més »
Gran arcont
El gran arcont (grec: μέγας ἄρχων, megas àrkhon) fou un càrrec de l'Imperi Romà d'Orient durant els segles i. Apareix a les fonts per primera vegada com a traducció de títols estrangers, amb un significat assimilable al de «gran príncep».
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Gran arcont · Veure més »
Gran Cisma d'Orient
El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Gran Cisma d'Orient · Veure més »
Gran domèstic
El gran domèstic (grec medieval: μέγας δομέστικος, mégas doméstikos) fou un alt càrrec militar de l'Imperi Romà d'Orient entre el i el.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Gran domèstic · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Grècia · Veure més »
Gualter V de Brienne
Gualter V de Brienne o Gualter I d'Atenes (circa. 1275 - 15 de març, del 1311) nascut a Brienne-le-Château, Aube, Xampanya, França.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Gualter V de Brienne · Veure més »
Guerra civil romana d'Orient del 1321-1328
La guerra civil romana d'Orient del 1321-1328, o primera guerra civil de l'era dels Paleòlegs.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Guerra civil romana d'Orient del 1321-1328 · Veure més »
Guerra de les Vespres Sicilianes
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Guerra de les Vespres Sicilianes · Veure més »
Guerra de Sicília (1282-1294)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »
Guillem Galceran de Cartellà
Guillem Galceran de Cartellà (les Planes d'Hostoles, 1230 - 1306) fou el cap dels almogàvers durant la conquesta del regne de Sicília.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Guillem Galceran de Cartellà · Veure més »
Guiu II de la Roche
Guiu II de la Roche (1280 - 5 d'octubre del 1308) va ser duc d'Atenes des de 1287 i en fou l'últim del seu llinatge.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Guiu II de la Roche · Veure més »
Hegumen
Un hegumen o higumen és el superior d'un monestir ortodox.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Hegumen · Veure més »
Hemus
Hemus (Haemus o Aemus) és una serralada al nord de Tràcia avui conegudes com els Balcans.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Hemus · Veure més »
Hipati
* Hipaci (ca. 340 - ?), prefecte de la ciutat (praefectus urbis) a Roma.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Hipati · Veure més »
Illa de Màrmara
Vista aèria de l'illa de Màrmara Màrmara és una illa de Turquia al Mar de Màrmara.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Illa de Màrmara · Veure més »
Imperi de Nicea
LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Imperi de Nicea · Veure més »
Imperi de Trebisonda
LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Imperi de Trebisonda · Veure més »
Imperi Llatí
LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Imperi Llatí · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Imperi Seljúcida · Veure més »
Infanteria
Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Infanteria · Veure més »
Infanteria lleugera
Sergent britànic amb uniforme de campanya (1898). La infanteria lleugera és un tipus especialitzat d'Infanteria, pensada per a les incursions en profunditat en el territori enemic.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Infanteria lleugera · Veure més »
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Innocenci III · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Jaume el Just · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Joan I Àngel-Comnè
Joan I Àngel-Comnè o Joan Comnè Ducas, fou governant del Despotat de l'Epir, que en aquell temps era un estat vassall de Bulgària.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Joan I Àngel-Comnè · Veure més »
Joaquim Nadal i Farreras
Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 31 de gener de 1948) és un polític català i catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Girona.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Joaquim Nadal i Farreras · Veure més »
Jordi Paquimeres
Jordi Paquimeres (en llatí Georgius Pachymeres, en grec antic Γεώργιος ὁ Παχυμερής 'Geórgios ho Pakhimerís') (Nicea 1242- Constantinoble ca. 1310) va ser un filòsof, matemàtic, historiador i un dels darrers i més importants escriptors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Jordi Paquimeres · Veure més »
Josep Tero
Josep Tero (l'Escala, Alt Empordà, 26 de novembre de 1951), cantautor català que va irrompre a l'escena musical als anys vuitanta, com un dels màxims exponents de l'anomenada «segona generació» de la cançó en català.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Josep Tero · Veure més »
Kırkağaç
Kırkağaç és una vila i districte de la Província de Manisa de Turquia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Kırkağaç · Veure més »
Kemalpaşa
Kemalpaşa, antigament Nimfèon (grec: Νυμφαίον, Nimféon), Nifs i Nif és un municipi i districte de la Província d'Esmirna, Turquia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Kemalpaşa · Veure més »
Kuşadası
Kuşadası (antigament Anea, Anaea, Annaea, Annaia; en català medieval: Ània) és una ciutat balneari de la Província d'Aydin, a la costa de la Mar Egea, Turquia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Kuşadası · Veure més »
Kula (Turquia)
Panorama de Kula Kula (també Cula, Culla o Cule; en grec: Κουλα) és un municipi i districte de la Província de Manisa, a l'actual Turquia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Kula (Turquia) · Veure més »
L'Escala
L'Escala és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà, on es troben les ruïnes d'Empúries i la vila medieval de Sant Martí d'Empúries.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і L'Escala · Veure més »
Lacònia
Lacònia (Laconica o Laconia), anomenada també Lacedemònia (ἡ Λακεδαιμονία γῆ, 'la terra lacedemònia'), fou una regió de l'antiga Grècia situada era la part sud-est del Peloponnès, entre Messènia, l'Argòlida i Arcàdia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Lacònia · Veure més »
Licaònia
Licaònia (en llatí Lycaonia, en grec antic Λυκαονία) va ser una regió d'Àsia Menor, al sud-est de Frígia i a la part occidental de Capadòcia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Licaònia · Veure més »
Llança
Recreació d'una formació hoplita Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena). Saladí contra Ricard Cor de Lleó. Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Llança · Veure més »
Llancer
Un llancer era un menestral que té com a ofici fer llances i vendre-les.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Llancer · Veure més »
Lleny
El lleny (sovint escrit leny) era un vaixell de rems, més curt que no pas la galera, més ample i pla.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Lleny · Veure més »
Lluís de Borgonya
Moneda encunyada per Lluís de Borgonya. Escut d'armes de Lluís de Borgonya. Lluís de Borgonya (1297 – 2 d'agost del 1316) fou príncep consort d'Acaia i pretendent al Regne de Tessalònica.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Lluís de Borgonya · Veure més »
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Lluís IX de França · Veure més »
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Macedònia (regió) · Veure més »
Magnèsia del Sípil
Magnèsia del Sipilos (Magnesia Ad Sipylum, Μαγνησία ὑπὸ Σιπύλῳ) fou una ciutat de Lídia a la part nord-oest de la muntanya de Sipilos (Sipylum) i a la part sud del riu Hermos (Hermus).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Magnèsia del Sípil · Veure més »
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Maig · Veure més »
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Manfred I de Sicília · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Mar Càspia · Veure més »
Mar d'Aral
Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001). Animació de l'estat del mar d'Aral. La mar d'Aral (en kazakh Арал Теңізі, Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi, en rus Аральское море, Aràlskoie more, o bé Арал, Aral) és una mar interior endorreica de l'Àsia Central, també considerada un llac d'aigua salada.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Mar d'Aral · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Mar Egea · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Mar Negra · Veure més »
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Març · Veure més »
Marca (territori)
Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Marca (territori) · Veure més »
Maria de Bulgària
Maria de Bulgària (o Maria Assèn) era la filla del tsar Ivan III Assèn de Bulgària (destronat i exiliat a Constantinoble) i de la princesa romana d'Orient Irene Paleologina, germana de l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Maria de Bulgària · Veure més »
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Maria, mare de Jesús · Veure més »
Mariner
''Des del port de Copenhagen I'' (Albert Edelfelt, ''c.'' 1890) Detall de Jaume Ferrer a l'Atles Català (1375) Un mariner és una persona que es dedica a una professió relativa al mar a bord d'un vaixell i que desenvolupa les tasques necessàries per al bon estat de navegació.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Mariner · Veure més »
Marquesat d'Aitona
El marquesat d'Aitona és un títol nobiliari.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Marquesat d'Aitona · Veure més »
Marules
Marules fou un militar romà d'Orient que, amb el títol de gran arcont, comandà les tropes romanes d'Orient formant brigada amb la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor durant la campanya militar contra els turcs d'Anatòlia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Marules · Veure més »
Massacre dels genovesos
La Massacre dels genovesos és l'enfrontament armat que es produí el setembre del 1303 a Constantinoble entre la colònia de mercaders genovesos residents a la ciutat i les tropes almogàvers de la Companyia Catalana d'Orient.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Massacre dels genovesos · Veure més »
Matilda d'Hainaut
Matilda d'Hainaut (29 de novembre del 1293 - 1331) va ser princesa d'Acaia (Matilda I d'Acaia) del 1313 al 1316, títol que va heretar de la seva mare, Isabel I d'Acaia i li fou concedit per Felip I de Tàrent.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Matilda d'Hainaut · Veure més »
Megaduc
El megaduc de l'Imperi Romà d'Orient Aleix Apocauc (1341-1345) El megaduc (Megas Doux, Μέγας Δουξ, en grec; megadux en llatí) fou el quart càrrec en importància després de l'emperador romà d'Orient dins de l'alta jerarquia politicomilitar de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Megaduc · Veure més »
Mendeixia
Mendeixia (Menteşe) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1261 i 1414 i tenia per capital la ciutat de Milas, a l'actual Turquia, corresponent a grans trets a la Cària clàssica.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Mendeixia · Veure més »
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Mercenari · Veure més »
Mesèmbria
Mesèmbria (Mesembria) fou una important ciutat grega de la costa tràcia de l'Euxí, al peu de la serralada d'Hemos, prop de la Mèsia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Mesèmbria · Veure més »
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Messina · Veure més »
Mestre racional
El mestre racional (magister racionalis) era un càrrec dins l'organització política i fiscal de la corona d'Aragó, encarregat de la tresoreria dels diversos regnes que la constituïen.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Mestre racional · Veure més »
Milla
meridià Es coneix com a milla diverses unitats de longitud més o menys semblants emprades al llarg de la història, cap de les quals forma part del sistema mètric decimal.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Milla · Veure més »
Miquel IX Paleòleg
Miquel IX Paleòleg (en grec:, Mikhaïl ho Paleologos) (17 d'abril del 1277 al 12 d'octubre del 1320) fou el fill gran d'Andrònic II Paleòleg i Anna d'Hongria (filla d'Esteve V d'Hongria), i fou associat pel seu pare al tron el 1294.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Miquel IX Paleòleg · Veure més »
Mistràs
Mistràs, també Mistra, Mystra i Mistras (grec: Μυστράς, Μυζηθράς, Mizithras Myzithra en la ''Crònica de Morea''), fou una ciutat fortificada a Morea (a l'edat mitjana, el Peloponès), a la muntanya de Taíget, prop de l'antiga Esparta.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Mistràs · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Monarca · Veure més »
Monembasia
Promontori de Monembasia, vista des del port de Gefira Badia de Monemvasia Monembasia (català medieval: Malvasia;;, també apareix Benefshe i Monvasya), és una vila medieval fortificada ubicada en una petita península de la costa est del Peloponès, a Grècia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Monembasia · Veure més »
Monestir de Khilandar
El monestir de Khilandar (grec: Χιλανδαρίου, serbi: Хиландар, búlgar: Хилендарски манастир) és un monestir ortodox serbi situat al mont Atos, a Grècia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Monestir de Khilandar · Veure més »
Monestir de Vatopedi
El monestir de Vatopedi (Βατοπεδίου) és un monestir ortodox del Mont Atos, el segon en la jerarquiaMasoliver, Alexandre, 1981, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.100, de la muntanya sagrada.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Monestir de Vatopedi · Veure més »
Monestir dels Ibers
El monestir dels Ibers (en grec: Μονή Ιβήρων, Moní Ivíron; en georgià: ივერთა მონასტერი) és el tercer en la jerarquia dels monestirs ortodoxos del Mont Atos.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Monestir dels Ibers · Veure més »
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Mongols · Veure més »
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Muntanyes del Taure · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Musulmà · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Nàpols · Veure més »
Nòmada
Poblat nòmada Un nòmada és una persona que no té un territori fix com a residència permanent, sinó que es desplaça amb freqüència d'un lloc a un altre.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Nòmada · Veure més »
Nessèbar
Nessèbar (sovint transcrit com a Nesebar i de vegades com a Nesebur, Несебър, pronunciat, traci: Melsambria, grec Μεσημβρία, Mesembria) és una antiga ciutat de Bulgària i un dels principals centres turístics de la costa búlgara del Mar Negre.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Nessèbar · Veure més »
Nicèfor Gregoràs
Nicèfor Gregoràs o Grègores (en llatí Nicephorus Gregoras, en grec Νικηφόρος ὁ Γρηγορᾶς) (Heraclea Pòntica, 1296 - Heraclea Pòntica, 1360) va ser un historiador que va viure a l'Imperi Romà d'Orient als segles i.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Nicèfor Gregoràs · Veure més »
Nona
La Nona, Hora Nona o Novena Hora després de la sortida del sol, és una pregària de l'Ofici Diví en la litúrgia de les Hores canòniques.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Nona · Veure més »
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Normands · Veure més »
Novembre
El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Novembre · Veure més »
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Octubre · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Oghuz · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Orde del Temple · Veure més »
Palau de Blaquernes
Ubicació del '''Palau de Blaquernes''' a Constantinoble El Palau de Blaquernes o de Blanquerna (Βλαχερναί; Tekfur) foren el conjunt de palaus, esglésies i residències dels emperadors romans d'Orient radicat al nord-oest de la ciutat de Constantinoble, al barri de Blaquernes.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Palau de Blaquernes · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Papa · Veure més »
Papa Climent V
Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Papa Climent V · Veure més »
Paramilitar
uniformes similars als militars, per exemple el de camuflatge urbà. Paramilitar o paramilitarisme són organitzacions civils que tenen una estructura i disciplina similar a la d'un exèrcit, però no formen part de manera formal a les forces militars d'un estat.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Paramilitar · Veure més »
Parnàs
Delfos El Parnàs (en Παρνασσός, Parnassós) és una serralada de Grècia de pedra calcària situada a la regió de la Fòcida, prop de Delfos, al nord del golf de Corint.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Parnàs · Veure més »
Paros
Paros (en Πάρος) és una illa grega que pertany a l'arxipèlag de les Cíclades; està situada a l'oest de Naxos, separada per un canal d'uns vuit quilòmetres.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Paros · Veure més »
Patres
Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Patres · Veure més »
Patrologia Graeca
La Patrologia Graeca o Patrologiae Cursus Completus Series Graeca (en català:«Patrologia grega»).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Patrologia Graeca · Veure més »
Pau d'Anagni
La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Pau d'Anagni · Veure més »
Pau de Caltabellotta
La Pau de Caltabellotta fou un tractat de pau signat el 31 d'agost de 1302 prop de la ciutat siciliana de Caltabellotta entre Frederic II de Sicília d'una banda, i Carles II de Nàpols i Carles I de Valois de l'altra, que posà fi a la Guerra de Sicília.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Pau de Caltabellotta · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Pèrsia · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Peloponès · Veure més »
Península Calcídica
La península Calcídica, dins Grècia. La península Calcídica (grec: Χαλκιδική) és una península de Grècia, a la costa de Tràcia, avui repartida entre els nomós de la Calcídica i de Tessalònica.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Península Calcídica · Veure més »
Península de Gal·lípoli
La península de Gal·lípoli (Gelibolu Yarımadası; Χερσόνησος της Καλλίπολης, Khersónissos tis Kalípolis; en català medieval, Gal·lípol), a l'antiguitat anomenada Quersonès Traci (Chersonesus Thracica), és una petita península de Turquia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Península de Gal·lípoli · Veure més »
Península de Mani
Mani (grec: Μάνη) és una de les tres penínsules meridionals del Peloponès.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Península de Mani · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Península Ibèrica · Veure més »
Pera (Constantinoble)
Mapa de les ciutats de Pera i de Constantinoble el 1422 Pera va ser una ciutat fundada com a colònia comercial per la República de Gènova després de la Conquesta de Constantinoble (1204) a mans dels croats occidentals durant la Quarta Croada.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Pera (Constantinoble) · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Pere el Gran · Veure més »
Pirgos
Pirgos (en grec Πύργος) és una ciutat grega, capital de la unitat perifèrica d'Èlide, a la perifèria de Grècia Occidental.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Pirgos · Veure més »
Pomòrie
Vista aèria de Pomòrie Pomòrie (Поморие), a l'antiguitat i fins a 1934 coneguda com a Anquíalos (Anchialus; en Анхиало, Anhialo; Ahyolu; en protobúlgar, Tuthom) és una població i complex turístic costaner del sud-est de Bulgària, situat en una estreta península rocosa a la badia de Burgàs, a la part sud de la costa búlgara de la mar Negra.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Pomòrie · Veure més »
Porta del Ferro
La Porta del Ferro (també anomenada: Porta de Cilícia o Portes de Cilícia) (en turc: Külek Boazi o Gülek Boğazı) (Turquia) és la principal porta (pas) de les muntanyes del Taure central i està situada entre els massissos de Bolkar a l'oest, i Aladag a l'est.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Porta del Ferro · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Primera Croada · Veure més »
Principat d'Acaia
El principat d'Acaia va ser un estat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Principat d'Acaia · Veure més »
Principat de Sèrbia
El Principat de Sèrbia (en serbi:: Kneževina Srbija, escrit en alfabet ciríl·lic: Кнежевина Србија) va ser un estat que va existir entre els anys 1815 i 1882.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Principat de Sèrbia · Veure més »
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Quarta Croada · Veure més »
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Quios · Veure més »
Ramon III de Montcada
Ramon III de Montcada (?, s. XIII – 1286/90), senyor de Fraga, fou un militar català.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Ramon III de Montcada · Veure més »
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Ramon Muntaner · Veure més »
Ràtzia
Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah, ‘unitat de cavalleria militar’, que alhora prové de l'àrab, ‘batalla’) és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Ràtzia · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Regne de Mallorca · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Regne de Sicília · Veure més »
Regne de Tessalònica
El Regne de Tessàlonica fou un estat croat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Regne de Tessalònica · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і República de Gènova · Veure més »
Robert I de Nàpols
Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (1278 - Nàpols 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Robert I de Nàpols · Veure més »
Roger de Flor
Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Roger de Flor · Veure més »
Roger de Llúria (almogàver)
Roger de Llúria (Neopàtria, 1321? - Tebes, 1370) fou un mariscal almogàver i vicari general dels ducats d'Atenes i Neopàtria.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Roger de Llúria (almogàver) · Veure més »
Roger Desllor
Roger Desllor fou un cavaller del Rosselló que estava al servei de Gualter V de Brienne, el duc d'Atenes, pel que va contractar el 1310 als almogàvers.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Roger Desllor · Veure més »
Roger IV de Foix
Roger IV de Foix (? - 1265) fou vescomte de Castellbò (1230-1265) i comte de Foix (1241-1265).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Roger IV de Foix · Veure més »
Russo de Finar
Russo de Finar (també Rosso de Finar o Russo de Finale) (?, ? - Constantinoble, setembre de 1303).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Russo de Finar · Veure més »
Sanç d'Aragó
* Sanç d'Aragó (castellà d'Amposta) (Catalunya, – segle XIV), hospitaler i castellà d'Amposta del 1328 al 1341.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Sanç d'Aragó · Veure més »
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Sanç I de Mallorca · Veure més »
Sant Joan d'Acre
Sant Joan d'Acre, o també Acco o Ptolemaida des de l'Edat antiga fins a l'Edat mitjana, fou el nom donat pels cristians a la ciutat que més tard es convertiria en Acre.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Sant Joan d'Acre · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Sardenya · Veure més »
Segon Imperi Búlgar
El Segon Imperi Búlgar (en búlgar: Второ българско царство, Vtorо Balgarskо Tsartsvo; en català medieval: Imperi de Latzaura) fou un estat medieval que existí entre els anys 1185 i 1396 (o 1422).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Segon Imperi Búlgar · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Senyera reial · Veure més »
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Setembre · Veure més »
Setge d'Acre
El setge d'Acre també anomenat Caiguda d'Acre del 1291 resultà en la pèrdua del control de la ciutat d'Acre per part dels cristians.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Setge d'Acre · Veure més »
Sidirókastron
Sidirókastron (castell de Ferro en grec: Σιδηρόκαστρον) va ser un assentament fortificat medieval a la muntanya Eta en la Grècia central, esmentat per primer cop al.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Sidirókastron · Veure més »
Siena
Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Siena · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Soldanat de Rum · Veure més »
Soma (Manisa)
Soma (també coneguda com a Germe, Germae, Germa, Colonia Germa, Sacra Germa o Germa de Mísia) és una vila dels districte de la Província de Manisa de Turquia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Soma (Manisa) · Veure més »
Sozòpol
Sozòpol (búlgar: Созопол, grec: Σωζόπολη, turc: Süzebolu) és una antiga i petita ciutat localitzada a 30 km al sud de Burgàs, a la part sud de la costa búlgara del mar Negre.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Sozòpol · Veure més »
Sozòpolis
Sozòpolis (Sozopolis, Σωζόπολις) fou una ciutat de Pisídia al nord de Termessos, en una plana rodejada de muntanyes.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Sozòpolis · Veure més »
Tarida
Vista lateral d'una tarida habilitada pel transport de cavalls. La tarida (de l'àrab: teridah) era un petit vaixell comercial de la família de les galeres.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Tarida · Veure més »
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Tebes (Grècia) · Veure més »
Tekirdağ
Tekirdağ (noms antics: Tzirallum, Rodostó o Rhaedestos i durant l'era romana d'Orient Bisanthi), és una ciutat de Turquia a la regió europea de la Tràcia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Tekirdağ · Veure més »
Tempe
La vall de Tempe (en Τέμπη; AFI: en grec modern, en grec antic) és un congost al nord-est de Tessàlia, entre els monts Olimp i Ossa, pel qual passa el riu Peneu fins a desembocar al Golf Termaic.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Tempe · Veure més »
Teodor Svetoslav de Bulgària
Teodor Svetoslav I Terter (Тодор Светослав, Todor Svetoslav o Теодор Светослав, Teodor Svetoslav) regnà com a tsar de Bulgària del 1300 al 1322.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Teodor Svetoslav de Bulgària · Veure més »
Tercera Croada
La Tercera Croada començà el 1189 i acabà el 1192; fou un seguit d'expedicions comandades per l'emperador alemany Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei francès Felip II i el rei Ricard I d'Anglaterra Cor de Lleó, els quals pretenien reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans del soldà Saladí després de la batalla de les Banyes de Hattin.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Tercera Croada · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Terra Santa · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Tessalònica · Veure més »
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Tessàlia · Veure més »
Tiatira
Tiatira, avui Akhisar (en llatí Thyateira, en grec antic Θυάτειρα) va ser una ciutat del nord de Lídia a la riba del Licos, a la via cap a Sardes, Turquia, (al sud) i Germa (al nord).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Tiatira · Veure més »
Tibald de Cepoy
Tibald de Cepoy (Segle XIII - Segle XIV) fou un militar francès al servei de Carles de Valois i del papa Climent V, també fou un efimer Comandant en Cap de la Companyia Catalana d'Orient, entre 1307 i 1309.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Tibald de Cepoy · Veure més »
Tire
Tire (català medieval: Tira) és una població de Turquia, capital del districte del mateix nom a la província d'Esmirna.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Tire · Veure més »
Tomàs Magistre
Tomàs Magistre (en llatí Thomas Magister, en grec), va ser un retòric i gramàtic romà d'Orient que va florir cap a l'any 1310.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Tomàs Magistre · Veure més »
Tots Sants
Tots Sants (de l'expressió llatina: Omnia Sanctorum) és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa que se celebra l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Tots Sants · Veure més »
Tractat de Viterbo
Tractat signat el 27 de maig del 1267 a la ciutat de Viterbo entre Carles I d'Anjou, Balduí II de Constantinoble i Guillem II d'Acaia, per tal de restituir l'Imperi Llatí.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Tractat de Viterbo · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Tràcia · Veure més »
Trull
Tafona de Raixa, (Mallorca). Un trull, almàssera, tafona o molí d'oli és un local destinat a la fabricació d'oli d'oliva.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Trull · Veure més »
Turcople
Turcople (plural turcopols, turcoples, turcopoles, turcopolis, turcopels) és el terme amb què es coneixia als membres de la soldadesca mercenària d'origen turc (el nom prové del grec medieval τουρκoπουλος, turkopoloi.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Turcople · Veure més »
Unitat perifèrica d'Argòlida
Argòlida (en grec antic Ἀργολίς) o també Argeia (ἡ Ἀργεία) o simplement districte d'Argos era el territori dominat per la ciutat d'Argos a l'antiga Grècia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Unitat perifèrica d'Argòlida · Veure més »
Universitat (municipi)
La universitat (del llatí: universitas, -atis; la totalitat) era la col·lectivitat, o el comú, de les persones d'una vila o parròquia o d'un terme jurisdiccional formada pels caps de casa, revestida d'una certa personalitat pública premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis i la representació davant el senyor feudal, ja fos el mateix rei, un noble o un senyor eclesiàstic.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Universitat (municipi) · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Usatges de Barcelona · Veure més »
Venjança Catalana
català o el "monstre sanguinari" que persegueix les fantasies dels nens o omple el folklore de la cultura dels balcans. La Venjança Catalana fou la guerra d'extermini i saqueig sistemàtic endegada per la Companyia Catalana d'Orient contra la població civil grega de l'Imperi Romà d'Orient entre els anys 1305 i 1307, en venjança i represàlia per l'assassinat a traïció de Roger de Flor i l'intent d'anihilació de la Companyia mentre aquesta es trobava acantonada a Gal·lípoli.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Venjança Catalana · Veure més »
Via romana
Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Via romana · Veure més »
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Violant d'Hongria · Veure més »
Yakup bin Ali Şir
Yakub Beg I o Yakup bin Ali Şir fou bei o emir fundador del Beylik de Germiyan-oğhlu o Germiyan.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Yakup bin Ali Şir · Veure més »
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1 d'abril · Veure més »
1060
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1060 · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1071 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1076 · Veure més »
1202
El 1202 (MCCII) fou un any comú del començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1202 · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1204 · Veure més »
1207
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1207 · Veure més »
1243
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1243 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1260 · Veure més »
1261
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1261 · Veure més »
1265
;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1265 · Veure més »
1266
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1266 · Veure més »
1267
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1267 · Veure més »
1268
;Països catalans.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1268 · Veure més »
1269
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1269 · Veure més »
1273
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1273 · Veure més »
1274
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1274 · Veure més »
1276
;Països Catalans.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1276 · Veure més »
1281
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1281 · Veure més »
1284
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1284 · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1285 · Veure més »
1291
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1291 · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1295 · Veure més »
1296
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1296 · Veure més »
13 de març
El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 13 de març · Veure més »
1300
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1300 · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1302 · Veure més »
1303
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1303 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1304 · Veure més »
1305
;Països Catalans.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1305 · Veure més »
1306
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1306 · Veure més »
1307
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1307 · Veure més »
1309
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1309 · Veure més »
1311
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1311 · Veure més »
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1312 · Veure més »
1315
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1315 · Veure més »
1316
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1316 · Veure més »
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1317 · Veure més »
1321
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1321 · Veure més »
1325
Països Catalans.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1325 · Veure més »
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1327 · Veure més »
1328
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1328 · Veure més »
1329
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1329 · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1336 · Veure més »
1337
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1337 · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1380 · Veure més »
1388
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1388 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1390 · Veure més »
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 15 d'agost · Veure més »
15 de març
El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 15 de març · Veure més »
1586
;Països Catalans.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1586 · Veure més »
16 de març
El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 16 de març · Veure més »
1623
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1623 · Veure més »
1635
; Països Catalans.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1635 · Veure més »
2 de maig
El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 2 de maig · Veure més »
27 de juliol
El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 27 de juliol · Veure més »
4 d'abril
El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 4 d'abril · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 476 · Veure més »
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 5 de juliol · Veure més »
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 8 d'abril · Veure més »
9 d'abril
El 9 d'abril és el noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el centè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 9 d'abril · Veure més »
Redirigeix aquí:
Campanya catalana a l'Àsia menor, Companyia Catalana, Companyia Catalana d'Orient, Companyia Catalana d’Orient, Companyia catalana, Companyia catalana d'Orient, Companyia catalana d'orient, Expedició a Orient, Gran Companyia.
