Comunicació

714 les relacions: Abadia de Lorsch, Abadia de Rochefort, Abat Oliba, Abd al-Uwar, Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar, Acfred I de Carcassona, Acfred II de Carcassona, Adalbert I de Metz, Adalbert II d'Ivrea, Adela d'Anglaterra, Adela de Xampanya, Adolf II de Waldeck, Agnès de Navarra, Agustín Fernando Muñoz y Sánchez, Aigua potable en els vaixells, Alamània, Albània, Albert V de Mangona, Aleksandr Tormàssov, Aleksei Grigórievitx Orlov, Alessandro Tassoni, Alessandro Volta, Alexandre II d'Escòcia, Alexis Pillet-Will, Alfons II de Provença, Alfons III de Portugal, Alfons V de Lleó, Alfons VII de Lleó, Alfredo de Saralegui y Casellas, Almenara, Almirall General, Almodis, Almodis (desambiguació), Aloer, Alonso Fernández de Córdoba, Ancià, Andrei Razumovski, Anna de França, Anna Maria Mozzoni, Ansemond, Ansur Fernández, Antoni de Borbó, Antonia Fraser, Antonio II Correggio, Archibald Wavell, Arnau de Ribagorça, Arnau I de Comenge, Arnau Mir de Pallars Jussà, Arnau Ramon I de Pallars Jussà, ..., Arquebisbat d'Embrun, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Chieti-Vasto, Arquimbald de Foix, Arsenda de Carcassona, Artau I de Pallars Sobirà, Artau II de Pallars Sobirà, Artau III de Pallars Sobirà, Artau IV de Pallars Sobirà, Arvid Wittenberg, Aspecte físic i personalitat de Wolfgang Amadeus Mozart, August von Galen, Ava de Ribagorça, Àliga de Tarragona, Babylon Berlin, Balderic I, Balingen, Ban (dret), Banu Qassi, Baró, Barnabus Oriani, Batalla d'Albesa, Batalla d'Azincourt, Batalla de Fornovo, Batalla de Hastings, Batalla de Rymnik, Batalla de Yorktown (1781), Beatriu II de Borgonya, Beltrán Vélez de Guevara, Benció I d'Empúries-Rosselló, Benció I de Carcassona, Bentheim-Limburg, Berenguer d'Elna, Berenguer del Velai, Berenguer Ramon I, Berenguer Ramon I de Provença, Bernat Guillem I de Cerdanya, Bernat I de Foix, Bernat I de Ribagorça, Bernat II de Besalú, Bernat II de Pallars Sobirà, Bernat III d'Armanyac, Bernat III de Besalú, Bernat III de Bigorra, Bernat III de Pallars Sobirà, Bernat Ramon I de Pallars Jussà, Bernat Tallaferro, Berneau, Berta de Blangy, Bertrada de Montfort, Bertran II de Provença, Besalú, Besiers-Carcassona, Bisbat d'Agde, Bisbat d'Aosta, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Besalú, Bisbat de Besiers, Bisbat de Brescia, Bisbat de Como, Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg, Bisbat de Mondovì, Bisbat de Poreč i Pula, Bisbat de Vittorio Veneto, Bisbat de Volterra, Bisbe-comte, Blanca de Borgonya, Blanca de Navarra i de Castella, Blanca de Nàpols, Blankenberge, Boleslau l'Alt, Bonna d'Armanyac, Bonna d'Artois, Borís Xeremétev, Borrell I de Pallars, Braak, Camillo Benso di Cavour, Campanya de l'Àfrica Oriental, Can Xercavins, Capitular de Quierzy, Carl Gustaf Emil Mannerheim, Carl Gustaf Tessin, Carl Gustav Rehnskiöld, Carl Nieroth, Carlemany, Carles de Montegranelli, Carles el Calb, Carles I d'Anjou, Carles I d'Orleans, Carles I de Borbó (cardenal), Carles I de Valois, Carles II d'Anjou, Carles II d'Orleans, Carles IV de França, Carles VI de França, Carles XII de Suècia, Carlo Gozzi, Carrer de Miquel de Roncalí i Destefanis (Cornellà de Llobregat), Casa de Hatzfeld, Castell d'Elderen, Castell de Méan, Castelló d'Empúries, Castellvell de Solsona, Castlà, Catarisme, Cayetana Fitz-James Stuart, Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck, Còdex Leicester, Cercle Electoral del Rin, Charles-François de Rouvroy de Saint Simon, Charles-Joseph de Ligne, Charlotta Frölich, Christine de Pisan, Ciutadella de Câlnic, Claire Booth, Claude-Henri Belgrand de Vaubois, Clàudia d'Orleans (reina consort de França), Cocentaina, Comdor, Comes, Comes (desambiguació), Comtat (divisió administrativa), Comtat (edat mitjana), Comtat d'Aiamans, Comtat d'Almenara, Comtat d'Århus, Comtat d'Empúries, Comtat d'Exmes, Comtat d'Homberg, Comtat d'Urgell, Comtat de Berga, Comtat de Besalú, Comtat de Brixey, Comtat de Caltabellotta, Comtat de Caltanissetta, Comtat de Flandes, Comtat de Flonheim, Comtat de Gascunya, Comtat de Guimerà, Comtat de Jutlàndia Septentrional, Comtat de Mayenfeld, Comtat de Mortain, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Provença, Comtat de Ripoll, Comtat de Rivalta, Comtat de Saargau, Comtat de Savoia, Comtat de Sorcy, Comtat de Toulonjon, Comtat de Vaudémont, Comtat de Vejle, Comtat de Zelanda, Comtat del Tirol, Comtats catalans, Comte de Toledo, Comte Dràcula, Comte-rei, Comtes carolingis, Comunidades de Villa y Tierra, Concili de Troyes, Condottiero, Condroz, Conquesta de Barxiluna, Conquesta feudal hispànica, Conquesta normanda d'Anglaterra, Consell Privat del Regne Unit, Constança Claramunt de Sicília, Constança d'Arle, Constança de Sicília, Corona (ornament), Corona d'Aragó, Corts de Tortosa (1365), Croada Albigesa, Cronologia de l'aviació, Curt von Bardeleben, D'Artagnan, Delingsdorf, Diana de Poitiers, Diego de Valera, Diego López II d'Haro, Dieta (assemblea), Dignitat (títol), Dinastia Borgonya, Dinastia Ximena, Dolça I de Pallars Jussà, Dolça II de Provença, Dominació musulmana de Catalunya, Dominick Elwes, Dorothea de Ficquelmont, Dràcula, Drets civils, Duc, Duc de Guisa, Ducat d'Abrantes, Ducat d'Épernon, Ducat de Savoia, Durand de Sanch-Inhan, Ealdorman, Earl, Edat mitjana, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Edith Cavell, Eduard von Keyserling, El Comte, El retorno de Walpurgis, El Vescomte de Bragelonne, Elionor d'Anjou, Elionor d'Aragó de Sicília (1346-1405), Elionor d'Aragó i de Castella, Elionor d'Aragó-Urgell, Elionor de Provença, Elionor Telles de Menezes, Elisabet d'Aragó i d'Anjou, Elisabet de Baviera (reina de França), Els Maia, Emirat de Turtuixa, Emmanuel Drake del Castillo, Emperador, En la foscor del bosc, Eneas Piccolomini, Enkenbach-Alsenborn, Enric I de Navarra, Enric III de França, Erik Jönsson Dahlbergh, Escòcia, Esclarmonda de Foix i de Cardona, Escut de Castelló d'Empúries, Escut de Ripoll, Escut de Sort, Església de Santa Maria Foris Portas, Església fortificada de Viscri, Estat de Qin, Estat del Tirol, Estònia, Estefania d'Urgell i Pallars, Eternal Sonata, Eudes I de Borgonya, Eudes II de Borgonya, Eudes IV de Borgonya, Felip d'Alsàcia, Felip de Courtenay, Felip de França i de Merània, Felip de Mallorca, Felip I de Borgonya, Felip I de França, Felip II de Borgonya, Felip II de França, Felip III de França, Felip Monsieur, Felip V de França, Felix Lichnowsky, Fengjian, Ferran de Mallorca, Ferrara, Feudalisme a Catalunya, Fiódor Apraksin, Fiódor Rostoptxín, Filippo Ariosto, Fira de Tots Sants de Cocentaina, Florian Henckel von Donnersmarck, Fogatge, Folcuí d'Hesbaye, Font Bordonera d'Organyà, François Fournier-Sarlovèze, Francesc Carles de Velbrück, Francesc d'Amat i Planella, Francesc II de França, Francesc Sforza, Francs, Franz Moritz von Lacy, Frísia Oriental, Frederic de Namur, Frederick Roberts, Friül, Fumo di Londra, Galí I Asnar, Garcia Sanxes III de Pamplona, Gastó II de Foix, Gau, Gausfred I d'Empúries-Rosselló, Géza Zichy, Gòtia, Georges de la Chapelle, Gerberga de Provença, Germana de Foix, Gerolama Orsini, Giacomo Casanova, Giambattista Vico, Gian Rinaldo Carli, Gilbert de Chalon, Giovanni Carlo Boschi, Girard I de Rosselló, Girona, Giuseppe Siri, Gonzalo de Aguilera Munro, Goryeo, Gotō Shōjirō, Graf (títol), Graf Zeppelin (1938), Gran Companyia Catalana, Gran Duc, Gregori I Boncompagni, Gregori II de Túsculum, Grimaldo Canella, Guerau d'Orlhac, Guerra d'Escània, Guifré el Pilós, Guillaume de Melun, Guillem Berenguer, Guillem de Ribagorça, Guillem I de Besalú, Guillem I de Borgonya, Guillem I de Carcassona, Guillem I de Cerdanya, Guillem II de Besalú, Guillem II de Cerdanya, Guillem II de Pallars Sobirà, Guillem II de Provença-Arle, Guillema I de Pallars Sobirà, Guinidilda d'Empúries, Guiraut Riquier, Guisclafred de Carcassona, Guislabert II de Rosselló, Gustaf Lewenhaupt, György Cseszneky, Haine, Harburg, Haspengouw, Heinrich Himmler, Henri de Baillet-Latour, Henry St John, Heràldica, Hermann Göring, Herramélluri, Hipólito José da Costa, Hispània Tarraconense, Història d'Occitània, Història de Barcelona, Història de l'Aragó, Història de la màquina de vapor, Història dels Països Catalans, Hoel II de Bretanya, Hollogne-sur-Geer, Honorine de Glimes Grimberghe, Hubert de Lieja, Hug d'Arle, Hug de Chalon, Hug I de Borgonya, Hug III de Borgonya, Hug IV d'Empúries, Hug IV de Borgonya, Humbert II de Savoia, Hyazinth Graf Strachwitz von Gross-Zauche und Camminetz, Iñaki de Juana Chaos, Ievdokia Rostoptxinà, Illa de Bathurst (Austràlia), Imperi Carolingi, Imperi Carolingi a les Illes Balears, Imperi coreà, Imperi del Brasil, Independència de Portugal, Inoue Kaoru, Isabel d'Aragó i de Fortià, Isabel d'Hainault, Isabel de Foix, Isabel de França i de Provença, Isarn I de Pallars, Isengau, Isern de Ribagorça, Itagaki Taisuke, Ivan Paskévitx, Jacques Pirenne, Janko Drašković, Januário Correia de Almeida, Jarl, Jaume II de Mallorca, Jaume IV de Mallorca, Jean-Louis Raduit de Souches, Joan d'Horne, Joan de Foix, Joan de Lancaster, Primer Duc de Bedford, Joan de Madrenas, Joan de Prades, Joan I de Borgonya, Joan Maurici de Nassau-Siegen, Joana d'Alvèrnia, Joana d'Aragó i d'Armanyac, Joana d'Aragó i de Navarra, Joana d'Empúries, Joana d'Urgell, Joana de Foix, Joana I de Borgonya, Joana I de Flandes, Joana II de Borgonya, Joana III de Borgonya, Joana III de Navarra, Jordi Guillem de Brunsvic-Lüneburg, José Fernando de Abascal y Sousa, José Ibáñez Martín, Josep Esquena i Mas, Joseph Radetzky von Radetz, Josip Jelačić, Josselin de Rohan, Juan Rodríguez de Fonseca, Judit de Flandes, comtessa de Northúmbria, Julien Davignon, Kaiserslautern, Kazoku, Kimberley (Sud-àfrica), Kinziggau, Kniaz, Kodama Gentarō, Krummhörn, L'Alcúdia de Crespins, La Baronia de Rialb, La infanta Tellina i el rei Matarot, La noche de Walpurgis, La senyoreta Júlia, Lambert de Lieja, Laura Harring, Leònida Malatesta de Roncofreddo, Leżajsk, Leiningen-Billigheim, Leiningen-Bockenheim, Leiningen-Dagsburg, Leiningen-Falkenburg, Leiningen-Guntersblum, Leiningen-Hartenburg, Leiningen-Heidesheim, Leiningen-Leiningen, Leiningen-Rickingen, Literatura romana, Llac de Constança, Llúcia de Rochefort, Lleonard Cubell, Llinatge dels Peralta (branca siciliana), Llista de comtes de Barcelona, Llop I de Pallars, Lluís de la Cerda, Lluís I d'Orleans, Lluís III d'Orleans, Lluís VI de França, Lluís VII de França, Lluís VIII de França, Lluís XI de França, Lluïsa de Guzmán, Lola Montez, Luís Alves de Lima e Silva, Mafalda de Savoia, Magdalena de Valois, Magnat (alta noblesa), Magnus de les Òrcades, Manresa, María de Zayas, Marca Hispànica, Marca Soraba, Margareta von Ascheberg, Margarida d'Escòcia i de Beaufort, Margarida de Baviera-Straubing, Margarida de Savoia (duquessa d'Anjou), Margarida I de Flandes, Margarida III de Flandes, Margarida, comtessa d'Anjou, Maria Chatillon-Blois, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Maria de Blois, Maria de França i de Merània, Maria de Luxemburg, Maria de Navarra, Maria de Nàpols, Maria de Valois, Maria Miret i Furné, Maria Skytte, Marie Walewska, Marina Deníkina, Marquès, Marquesat de Pombal, Matilde de Bèlgica, Maurice Maeterlinck, Maxim Vengerov, Mühlenau (Pinnau), Melgorès, Membruggen, Mercenari, Miró el Vell, Miró III de Cerdanya, Monarca, Montblanc, Mostra (militar), Neckargau, Neri Montefeltro de Borgo San Sepolcro, Nicolau de Peralta, Niebla, Nikolai Tolstoy, Nitard de Lieja, Noblesa, Noblesa espanyola, Noblesa francesa, Nord d'Anglaterra, Oliba I de Carcassona, Oliba II de Carcassona, Omal, Orde de la Lligacama, Orde Reial Güelf, Ordoni II de Lleó, Otó d'Eberstein, Otó Guillem de Borgonya, Otó III de Borgonya, Otto Ottoson Vellingk, Ottokars, País, Pagus, Palau d'Aquisgrà, Palau dels Condes de Toreno, Palau Khedive, Paola Ruffo di Calàbria, Parma, Peralada, Pere de Carcassona, Pere de Portugal, Pere de Prades, Pere I de Foix, Pere II de Carcassona, Pere II de Rússia, Pere II del Brasil, Pere III d'Empúries, Pere Ramon I de Pallars Jussà, Peter Wittgenstein, Placitum, Poema de Fernán González, Ponç de la Guàrdia, Pont de les Cadenes, Poppa de Bayeux, Príncep, Príncep de Girona, Prebostat de Berchtesgaden, Principat de Catalunya, Projecte Kalergi, Protector del braç militar, Quadra (castell), Queen Christina, Rachele Guidi, Ral, Ramir I d'Astúries, Ramir II de Lleó, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II de Provença, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer V de Provença, Ramon de Borgonya, Ramon I de Carcassona, Ramon I de Cerdanya, Ramon III de Pallars, Ramon III de Ribagorça, Ramon IV de Pallars Jussà, Ramon V de Pallars Jussà, Ramon VI de Pallars Jussà, Rampó, Recesvint, Recife, Regne d'Aragó, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Castella, Regne de Toledo, Relinda de Maaseik, Renat I, Revolta d'Aissó, Revolta dels Països Baixos, Robert Devereux, segon comte d'Essex, Robert I de Dreux, Robert II de Borgonya, Roberto Acciaiuoli, Roger Bernat I de Foix, Roger Bernat III de Foix, Roger I de Carcassona, Roger I de Foix, Roger II de Foix, Roger IV de Foix, Rosario Poidimani, Royal Yacht Squadron, Sabartès, Saló de Racionistes, Salvador Cubell, Sanç III de Pamplona, Sança de Provença, Sança Eiximenis d'Arenós i de Bellpuig, Sanila, Sant Quintí de Puig-rodon, Santa Maria de Castelló d'Empúries, Sasaki Takayuki, Sărmașu, Sender de Floris V, Senyor, Senyoria de Castellar, Senyoria de Montespan, Senyoria de Montgomery, Septimània, Septimània visigòtica, Setge de Girona de 827, Setge de Làrida (800), Setge de Marmanda, Setge de Tolosa (1211), Sibil·la de Barcelona, Sir Gaerfyrddin, Skorenovac, Sonata per a violoncel i piano núm. 4 (Beethoven), Sonata per a violoncel i piano núm. 5 (Beethoven), Sophie d'Arbouville, Spadenland, Stróganov, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Sunifred II d'Urgell, Sunyer I de Pallars, Susanna d'Itàlia, Tōgō Heihachirō, Títols de l'Imperi Romà d'Orient, Teatre Reduta, Teobald de Bar, Teobald II de Navarra, Teodomir (visigot), Teodora (senadora), Terauchi Masatake, Teresa de Brunszvik, The Luzhin Defence, The Vampire Lovers, Thegn, Thomas Cromwell, Thurn und Taxis, Timbre, Tivenys, Toda de Ribagorça, Tractat de Meaux, Uberto Pasolini, Unifred de Ribagorça, Valença de Tost, Vampyros Lesbos, Varvassor, Vedella Strogonoff, Vescomte, Viena del Delfinat, Vil·la romana, Waroc'h I, Waroc'h II, Wetering, Wied, Wilhelmsburg, Xarq al-Àndalus, Zalduondo, Zähringen, Zelanda, Zogú I d'Albània, Zona arqueològica de Palenque, Zweibrücken-Eberstein, Zygmunt Krasiński, 1075, 1108, 1134, 1311, 28 de desembre, 868, 994, 995. Ampliar l'índex (664 més) » « Shrink índex

Abadia de Lorsch

L'abadia imperial de Lorsch (en alemany: Reichsabtei Lorsch; en llatí: Laureshamense Monasterium; també anomenada Laurissa i Lauresham), panteó dels reis carolingis i un dels grans centres de l'art preromànic, es troba a Lorsch, a 10 km a l'est de Worms, al districte de Bergstraße, estat federat de Hessen, Alemanya.

Nou!!: Comte і Abadia de Lorsch · Veure més »

Abadia de Rochefort

L'entrada a l'església Fàbrica de cervesa a l'Abadia de Notre-Dame de Saint-Remy Rochefort L'Abadia trapenca de Rochefort o Abadia de Notre-Dame de Saint-Rémy, que pertany a l'Orde Cistercenc de l'Estricta Observança, es troba a Rochefort, a la província de Namur (Valonia, Bèlgica).

Nou!!: Comte і Abadia de Rochefort · Veure més »

Abat Oliba

Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).

Nou!!: Comte і Abat Oliba · Veure més »

Abd al-Uwar

Abd al-Uwar fou valí de Saragossa al.

Nou!!: Comte і Abd al-Uwar · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, conegut també com a Ubayd-Al·lah Abu-Marwan o el Valencià (mort el 823), fou un príncep omeia andalusí, fill de l'emir de Qúrtuba Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, que serví com a general i governador el seu germà l'emir Hixam I, el seu nebot al-Hàkam I i el seu besnebot Abd-ar-Rahman II.

Nou!!: Comte і Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí · Veure més »

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar ibn Hussayn ibn Ammar Dhu-l-Wizaratayn, més conegut simplement com a Ibn Ammar (prop de Xilb 1031-Ixbíliya 1086), fou un poeta i visir de l'Àndalus.

Nou!!: Comte і Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar · Veure més »

Acfred I de Carcassona

Acfred I de Carcassona (? - 906) fou comte de Carcassona i de Rasès (877 - 906).

Nou!!: Comte і Acfred I de Carcassona · Veure més »

Acfred II de Carcassona

Acfred II de Carcassona (? - ca. 933) fou comte de Carcassona i Rasès (908-933).

Nou!!: Comte і Acfred II de Carcassona · Veure més »

Adalbert I de Metz

Adalbert I de Metz (? - 944) fou comte de Metz (~930 -944).

Nou!!: Comte і Adalbert I de Metz · Veure més »

Adalbert II d'Ivrea

Aubert o Adalbert II d'Ivrea (Aubert o Adalbert I d'Italia) (931- 972) va ser marquès d'Ivrea i rei d'Itàlia (rei conjuntament amb el seu pare, Berenguer II (950-962) en oposició al rei d'Alemanya, Otó I, marquès o marcgravi d'Ivrea, comte d'Aosta i comte de Llombardia.

Nou!!: Comte і Adalbert II d'Ivrea · Veure més »

Adela d'Anglaterra

Adela d'Anglaterra, Adelaida de Normandia, o Adela de Blois (Normandia, França, ca. 1067 - Marcigny-sur-Loire, Saona i Loira, Borgonya, França, ca. 1137) fou una princesa d'Anglaterra, filla de Guillem I el Conqueridor i de Matilde de Flandes.

Nou!!: Comte і Adela d'Anglaterra · Veure més »

Adela de Xampanya

Adela de Xampanya (~1140 - París, 4 de juny de 1206) fou reina consort de França (1160-1180) i regent de França (1190-1192).

Nou!!: Comte і Adela de Xampanya · Veure més »

Adolf II de Waldeck

Adolf II de Waldeck (Waldeck (?), 1250 – Lieja, 13 de desembre de 1302) fou comte de Waldeck des de 1270 fins a 1276 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1301 a 1302.

Nou!!: Comte і Adolf II de Waldeck · Veure més »

Agnès de Navarra

Agnès de Navarra (1334 - 1396) fou infanta de Navarra i comtessa consort de Foix (1349-1391).

Nou!!: Comte і Agnès de Navarra · Veure més »

Agustín Fernando Muñoz y Sánchez

Agustín Fernando Muñoz y Sánchez (Tarancón, Conca, 4 de maig de 1808 - Le Havre, Mon desir, França, 11 de setembre, 1873) fou duc de Riánsares i marit de Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya).

Nou!!: Comte і Agustín Fernando Muñoz y Sánchez · Veure més »

Aigua potable en els vaixells

Bóta valenciana de roure amb cèrcols de ferro. Gràfic que resumeix la construcció de les dogues i les tapes d'una bóta. Les navegacions marítimes llargues fan que sigui imprescindible el transport d'aigua potable a bord d'un vaixell.

Nou!!: Comte і Aigua potable en els vaixells · Veure més »

Alamània

Divisió de la Gàl·lia el 481. El Regne alaman en verd Alamània (Alamannia en la seva forma llatina), citada per primera vegada l'any 289, també anomenada Regne bàrbar d'Alemanya o Regne dels alamans tot i que no designa un territori unificat governat per un sol rei, sinó una confederació de petits regnes que cohabitaren en aquesta zona geogràfica, fou un dels regnes germànics establerts a la província romana de Germània Superior, amb els territoris avui a Suïssa, Baden-Württemberg i Alsàcia.

Nou!!: Comte і Alamània · Veure més »

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Nou!!: Comte і Albània · Veure més »

Albert V de Mangona

Albert V de Mangona (abans de 1203 – 1250), fou comte de Prato.

Nou!!: Comte і Albert V de Mangona · Veure més »

Aleksandr Tormàssov

El comte Aleksandr Petróvitx Tormàssov (Александр Петрович Тормасов - 11 d'agost de 1752 - 13 de novembre de 1819) fou un prominent general de cavalleria rus durant les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: Comte і Aleksandr Tormàssov · Veure més »

Aleksei Grigórievitx Orlov

El comte (des de 1762) Aleksei Grigórievitx Orlov-Txesmenski, Алексе́й Григо́рьевич Орло́в-Чесменский ( –) fou un militar i estadista rus, que va gaudir de gran protagonisme durant el regnat de Caterina la Gran.

Nou!!: Comte і Aleksei Grigórievitx Orlov · Veure més »

Alessandro Tassoni

Alessandro Tassoni (Mòdena, 28 de setembre de 1565 - Mòdena, 25 d'abril de 1635) va ser un escriptor i poeta italià.

Nou!!: Comte і Alessandro Tassoni · Veure més »

Alessandro Volta

Alessandro Giuseppe Antonio Anastasio Volta, o senzillament Alessandro Volta (Como, Llombardia, 18 de febrer de 1745 - 5 de març de 1827), fou un físic italià, conegut pel descobriment i aïllament del gas metà, i la invenció de la primera bateria elèctrica, la pila voltaica; va demostrar que l'electricitat podria ser generada químicament.

Nou!!: Comte і Alessandro Volta · Veure més »

Alexandre II d'Escòcia

Alexandre II d'Escòcia (gaèlic escocès: Alasdair mac Uilliam Garbh, Haddington, East Lothian, 24 d'agost de 1198 - 6 de juliol de 1249) fou rei d'Escòcia, fill i successor de Guillem el Lleó.

Nou!!: Comte і Alexandre II d'Escòcia · Veure més »

Alexis Pillet-Will

Alexis Pillet-Will (Lausana, 1805 - Brussel·les, 9 d'abril de 1871) fou un banquer francès.

Nou!!: Comte і Alexis Pillet-Will · Veure més »

Alfons II de Provença

pals de gules» Alfons II de Provença (Barcelona, 1180 — Palerm, 2 de febrer de 1209), infant d'Aragó, comte de Provença (1184-1209) i '''comte consort de Forcalquer''' per matrimoni amb la comtessa Garsenda de Forcalquier (1193-1209).

Nou!!: Comte і Alfons II de Provença · Veure més »

Alfons III de Portugal

Alfons III de Portugal, dit el de Boulogne (Coïmbra, 1210 - ibíd., 1279), fou rei de Portugal (1247-1279) i comte de Boulogne (1235-1253).

Nou!!: Comte і Alfons III de Portugal · Veure més »

Alfons V de Lleó

Alfons V de Lleó, dit el Noble o el dels Bons Furs (996 - Viseu, Portugal, 1028), fou rei de Lleó (999-1028).

Nou!!: Comte і Alfons V de Lleó · Veure més »

Alfons VII de Lleó

Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).

Nou!!: Comte і Alfons VII de Lleó · Veure més »

Alfredo de Saralegui y Casellas

Placa d'homenatge al Far de Fisterra (Galícia). Alfredo de Saralegui y Casellas (Ferrol, Galícia, 6 de gener de 1883 — Madrid, 27 de març de 1961), marí, sociòleg i cooperativista gallec, fundador del Instituto Social de la Marina.

Nou!!: Comte і Alfredo de Saralegui y Casellas · Veure més »

Almenara

Almenara és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Comte і Almenara · Veure més »

Almirall General

Almirall General és un rang militar de les marines danesa, neerlandesa, alemanya, russa, espanyola i sueca.

Nou!!: Comte і Almirall General · Veure més »

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Nou!!: Comte і Almodis · Veure més »

Almodis (desambiguació)

* Almodis de la Marca, comtessa consort de Barcelona (Tolosa, 1020-Barcelona, 1071).

Nou!!: Comte і Almodis (desambiguació) · Veure més »

Aloer

L'aloer era el propietari d'un alou lliure i franc, exempt de qualsevol tipus de pagament o càrrega senyorial.

Nou!!: Comte і Aloer · Veure més »

Alonso Fernández de Córdoba

Alonso Fernández de Córdoba y Velasco, (Tafalla, 27 d'agost de 1512 - Estella, 17 de febrer de 1565), segon comte d'Alcaudete, fou un militar navarrès a les ordres de Felip II.

Nou!!: Comte і Alonso Fernández de Córdoba · Veure més »

Ancià

El terme ancià (o l'ús equivalent en una altra llengua) ha estat usat a moltes nacions o organitzacions per indicar una posició o una autoritat.

Nou!!: Comte і Ancià · Veure més »

Andrei Razumovski

El comte (més tard príncep) Andrei Kiríl·lovitx Razumovski (Андре́й Кири́ллович Разумо́вский (2 de novembre de 1752 - 23 de setembre de 1836) fou un diplomàtic rus que va passar molts anys de la seva vida a Viena. El seu cognom pot aparèixer transliterat de manera diferent segons les fonts: Razumovsky, Rasumofsky i Rasoumoffsky.

Nou!!: Comte і Andrei Razumovski · Veure més »

Anna de França

Anna de França o Anna de Beaujeu (Genappe 1462-Saint-Vincent-de-Salers 1522), fou princesa de França, vescomtessa de Thouars (1463-1473) i regent de França (1483-1491).

Nou!!: Comte і Anna de França · Veure més »

Anna Maria Mozzoni

Anna Maria Mozzoni (Milà, 5 de maig de 1837 - Roma, 14 de juny de 1920), va ser un periodista italiana, activista dels drets civils i pionera del feminisme a Itàlia.

Nou!!: Comte і Anna Maria Mozzoni · Veure més »

Ansemond

Ansemond (+ 754) fou un noble visigot amb títol de comte, que en circumstàncies desconegudes va crear un petit estat a la Septimània a Nimes (d'on era comte), Substancion (Mauguòu, abans dit Melguelh), Agde i Besiers.

Nou!!: Comte і Ansemond · Veure més »

Ansur Fernández

Ansur Fernández (ca. 929 - ?) fou comte de Castella (944-947).

Nou!!: Comte і Ansur Fernández · Veure més »

Antoni de Borbó

Antoni de Borbó o Antoni I de Navarra (La Fère, França, 22 d'abril de 1518 - Les Andelys, 17 de novembre de 1562) fou duc de Vendôme, rei de Navarra, comte de Foix i copríncep d'Andorra (1555-1562).

Nou!!: Comte і Antoni de Borbó · Veure més »

Antonia Fraser

Insígnia de DBE Antonia Margaret Caroline Fraser DBE (nascuda Pakenham; 27 d'agost del 1932) és una historiadora angloirlandesa, autora de biografies i novel·les detectivesques, més coneguda com a Lady Antonia Fraser.

Nou!!: Comte і Antonia Fraser · Veure més »

Antonio II Correggio

Antonio II Correggio va ser fill de Gherardo VI Correggio.

Nou!!: Comte і Antonio II Correggio · Veure més »

Archibald Wavell

El Mariscal de Camp Sir Archibald Percival Wavell, 1r Comte Wavell, GCB, GCSI, GCIE, CMG, MC, PC va ser un militar britànic, comandant de les forces britàniques a l'Orient Mitjà durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Comte і Archibald Wavell · Veure més »

Arnau de Ribagorça

Arnau de Ribagorça (? - ca. 990) fou comte de Ribagorça (979-990).

Nou!!: Comte і Arnau de Ribagorça · Veure més »

Arnau I de Comenge

Arnau I de Comenge o Arnau de Coserans (? - 957) fou comte de Comenge i Coserans (920-957) i comte de Carcassona i Rasès (934-957).

Nou!!: Comte і Arnau I de Comenge · Veure més »

Arnau Mir de Pallars Jussà

''Els territoris d'Arnau Mir a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Arnau Mir de Pallars Jussà (o Arnal) (ca. 1113 - 1174) fou comte de Pallars Jussà entre el 1124 i el 1174.

Nou!!: Comte і Arnau Mir de Pallars Jussà · Veure més »

Arnau Ramon I de Pallars Jussà

Arnau Ramon I de Pallars Jussà (? - 1111) fou comte de Pallars Jussà (1098-1111).

Nou!!: Comte і Arnau Ramon I de Pallars Jussà · Veure més »

Arquebisbat d'Embrun

XII. L' arquebisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença.

Nou!!: Comte і Arquebisbat d'Embrun · Veure més »

Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa

La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: Comte і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »

Arquebisbat de Chieti-Vasto

cocatedral de San Giuseppe a Vasto Larquebisbat de Chieti-Vasto (italià: Arcidiocesi di Chieti-Vasto; llatí: Archidioecesis Theatina-Vastensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Comte і Arquebisbat de Chieti-Vasto · Veure més »

Arquimbald de Foix

Armes d'Arquimbald de Grailly com a comte consort de Foix Arquimbald de Grailly (? - 1413) fou senyor de Grailly, vescomte de Benauges i captal del Bug i, pel seu matrimoni amb Isabel de Foix, comte de Foix i vescomte de Bearn i de Castellbò (1398-1413).

Nou!!: Comte і Arquimbald de Foix · Veure més »

Arsenda de Carcassona

Arsenda de Carcassona o Arsenda de Roergue (ca. 920 - ca. 970) fou comtessa de Carcassona i Rasès (comtat de Roergue) (934).

Nou!!: Comte і Arsenda de Carcassona · Veure més »

Artau I de Pallars Sobirà

Artau I de Pallars Sobirà (? - 1081) fou comte de Pallars Sobirà (1049-1081).

Nou!!: Comte і Artau I de Pallars Sobirà · Veure més »

Artau II de Pallars Sobirà

Artau II de Pallars Sobirà (c. 1065 (?) - 1124) fou comte de Pallars Sobirà (1081-1124).

Nou!!: Comte і Artau II de Pallars Sobirà · Veure més »

Artau III de Pallars Sobirà

Artau III de Pallars Sobirà, també conegut com a Artau I d'Alagón (? - 1167) fou comte de Pallars Sobirà (1124-1167) i III senyor d'Alagón (1135-1167).

Nou!!: Comte і Artau III de Pallars Sobirà · Veure més »

Artau IV de Pallars Sobirà

Artau IV de Pallars Sobirà (? - 1182) fou comte de Pallars Sobirà (1167-1182), el sisè des de la creació del comtat l'any 1011.

Nou!!: Comte і Artau IV de Pallars Sobirà · Veure més »

Arvid Wittenberg

Arvid Wittenberg o Arvid Wirtenberg von Debern (1606 – 7 de setembre del 1657), fou un comte suec, mariscal de camp i conseller privat.

Nou!!: Comte і Arvid Wittenberg · Veure més »

Aspecte físic i personalitat de Wolfgang Amadeus Mozart

L'anomenat ''Mozart de Bolonya'', una còpia realitzada el 1777 a Salzburg (Àustria) per un autor desconegut, a partir d'un retrat original. Fou una comanda per a la galeria de compositors de Giovanni Battista Martini, a Bolonya (Itàlia). L' aspecte físic i la personalitat de Wolfgang Amadeus Mozart actualment són objecte de molts estudis.

Nou!!: Comte і Aspecte físic i personalitat de Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »

August von Galen

El beat Clemens August Graf von Galen (16 de març de 1878 - 22 de març de 1946) va ser un comte alemany, bisbe de Münster i cardenal de l'Església catòlica romana.

Nou!!: Comte і August von Galen · Veure més »

Ava de Ribagorça

Ava de Ribagorça (abans de 945 - després de 995), infanta de Ribagorça i comtessa consort de Castella (970-995).

Nou!!: Comte і Ava de Ribagorça · Veure més »

Àliga de Tarragona

L'Àliga i la Catedral de Tarragona L'Àliga de Tarragona és una de les bèsties del Seguici Popular tarragoní.

Nou!!: Comte і Àliga de Tarragona · Veure més »

Babylon Berlin

Babylon Berlin és una sèrie de televisió alemanya de caràcter històric i policíac, estrenada el 13 d'octubre de 2017 en la cadena Sky 1 d'Alemanya.

Nou!!: Comte і Babylon Berlin · Veure més »

Balderic I

Baldéric I era bisbe del Bisbat de Lieja de 955 a 959.

Nou!!: Comte і Balderic I · Veure més »

Balingen

Balingen és una ciutat d'Alemanya, a l'estat de Baden-Württemberg.

Nou!!: Comte і Balingen · Veure més »

Ban (dret)

Un ban era el poder que tenien els reis germànics d'obligar i de castigar.

Nou!!: Comte і Ban (dret) · Veure més »

Banu Qassi

emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles  i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.

Nou!!: Comte і Banu Qassi · Veure més »

Baró

Corona de '''baró'''. Baró (originalment del germànic barone: home lliure), en femení baronessa, és un títol nobiliari.

Nou!!: Comte і Baró · Veure més »

Barnabus Oriani

Barnaba Oriani (Barnabus Oriani) va néixer el 17 de juliol de 1752 a Carignano, Piemont, i va morir el 12 de novembre de 1832 a Milà.

Nou!!: Comte і Barnabus Oriani · Veure més »

Batalla d'Albesa

La Batalla d'Albesa va ésser un combat esdevingut el 20 de febrer de 1003 entre l'exèrcit del comte Ramon Borrell de Barcelona i el seu germà el comte Ermengol I d'Urgell, per una banda, i l'exèrcit musulmà, per l'altra.

Nou!!: Comte і Batalla d'Albesa · Veure més »

Batalla d'Azincourt

La batalla d'Azincourt, lliurada el divendres 25 d'octubre de 1415 al nord de l'actual França, va formar part de la Guerra dels Cent Anys i hi va vèncer l'exèrcit anglès.

Nou!!: Comte і Batalla d'Azincourt · Veure més »

Batalla de Fornovo

La Batalla de Fornovo que va tenir lloc el 6 de juliol de l'any 1495 va ser un enfrontament militar localitzat en el poble de Fornovo di Taro, a uns 30 km al sud de Parma.

Nou!!: Comte і Batalla de Fornovo · Veure més »

Batalla de Hastings

La batalla de HastingsAnglès antic: Gefeoht æt Hæstingum; normand, Batâle dé Hastings.

Nou!!: Comte і Batalla de Hastings · Veure més »

Batalla de Rymnik

La Batalla de Râmnic (22 de setembre del 1789) va tenir lloc a Valàquia, a prop de Râmnicu Sărat, durant la Guerra russo-turca.

Nou!!: Comte і Batalla de Rymnik · Veure més »

Batalla de Yorktown (1781)

La batalla de Yorktown va tenir lloc durant la guerra d'Independència dels Estats Units d'Amèrica entre el 26 de setembre i el 19 d'octubre de 1781.

Nou!!: Comte і Batalla de Yorktown (1781) · Veure més »

Beatriu II de Borgonya

Beatriu II de Borgonya (1193- 1231),Jiri Louda i Michael MacLagan Les Dinasties d'Europa, Bordas, 1995.

Nou!!: Comte і Beatriu II de Borgonya · Veure més »

Beltrán Vélez de Guevara

Beltrán Manuel Manrique de Lara Velasco i Vélez de Guevara, conegut com el Duc de Nájera, va ser el capità General de l'Esquadra de Galeres d'Espanya.

Nou!!: Comte і Beltrán Vélez de Guevara · Veure més »

Benció I d'Empúries-Rosselló

Benció (? - 916) fou comte d'Empúries i Rosselló (915-916).

Nou!!: Comte і Benció I d'Empúries-Rosselló · Veure més »

Benció I de Carcassona

Benció I de Carcassona (? - 908) fou comte de Carcassona i Rasès (906-908).

Nou!!: Comte і Benció I de Carcassona · Veure més »

Bentheim-Limburg

Bentheim-Alpen fou una efímera branca o línia dels comtes de Bentheim, formada a la mort d'Arnold III de Bentheim-Steinfurt, per divisió entre els seus fills, i que va tenir com únic sobirà al comte Conrad Gumbert (1606-1618); a la seva mort sense fills mascles la branca va retornar a Bentheim-Steinfurt on governava Arnold Jobst.

Nou!!: Comte і Bentheim-Limburg · Veure més »

Berenguer d'Elna

Berenguer d'Elna o Berenguer de Cerdanya-Besalú (?, segle X— Albesa, 1003), va ser bisbe d'Elna (993-1003).

Nou!!: Comte і Berenguer d'Elna · Veure més »

Berenguer del Velai

Berenguer fou comte del Velai en dates incertes vers el 820.

Nou!!: Comte і Berenguer del Velai · Veure més »

Berenguer Ramon I

Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).

Nou!!: Comte і Berenguer Ramon I · Veure més »

Berenguer Ramon I de Provença

Berenguer Ramon I de Provença (1115 - Melguelh, Llenguadoc 1144) fou infant de Barcelona i comte de Provença (1131-1144).

Nou!!: Comte і Berenguer Ramon I de Provença · Veure més »

Bernat Guillem I de Cerdanya

Bernat Guillem I de Cerdanya i II de Berga (1109 - 1117) fou comte de Cerdanya, Conflent i Berga (1094-1117).

Nou!!: Comte і Bernat Guillem I de Cerdanya · Veure més »

Bernat I de Foix

Bernat I de Foix, dit també Bernat Roger de Foix (979/981 - ca. 1034) fou comte de Bigorra (1010-1034) i senyor de Foix (1012-1034).

Nou!!: Comte і Bernat I de Foix · Veure més »

Bernat I de Ribagorça

Bernat I de Ribagorça (? - ca. 955) fou comte de Ribagorça (920-955), dit també Unifred I i Bernat Unifred.

Nou!!: Comte і Bernat I de Ribagorça · Veure més »

Bernat II de Besalú

Bernat II de Besalú (? - ~ 1097) fou comte de Besalú i Ripoll (1066-1097).

Nou!!: Comte і Bernat II de Besalú · Veure més »

Bernat II de Pallars Sobirà

Bernat II de Pallars Sobirà (? - 1049) fou comte de Pallars Sobirà (1035-1049).

Nou!!: Comte і Bernat II de Pallars Sobirà · Veure més »

Bernat III d'Armanyac

Bernat III, mort el 1110, comte d'Armanyac de 1098 a 1110, fou fill de Guerau II, comte d'Armanyac, i d'Avisel·la de Lomanha.

Nou!!: Comte і Bernat III d'Armanyac · Veure més »

Bernat III de Besalú

Bernat III de Besalú (?,~1065 - ?, 1111) fou el darrer comte de Besalú i Ripoll (1097-1111).

Nou!!: Comte і Bernat III de Besalú · Veure més »

Bernat III de Bigorra

Bernat III († 1113) fou comte de Bigorra de 1090 a 1113, fill de Cèntul V, vescomte de Bearn i de Beatriu I, comtessa de Bigorra.

Nou!!: Comte і Bernat III de Bigorra · Veure més »

Bernat III de Pallars Sobirà

Bernat III de Pallars Sobirà (? - 1199) fou comte de Pallars Sobirà (1182-1199).

Nou!!: Comte і Bernat III de Pallars Sobirà · Veure més »

Bernat Ramon I de Pallars Jussà

Bernat Ramon I de Pallars Jussà (? - 1124) fou comte de Pallars Jussà (1113-1124).

Nou!!: Comte і Bernat Ramon I de Pallars Jussà · Veure més »

Bernat Tallaferro

Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).

Nou!!: Comte і Bernat Tallaferro · Veure més »

Berneau

Berneau (en neerlandès Berne) és un antic municipi de Bèlgica a la Província de Lieja que el 1977 va fusionar amb Dalhem.

Nou!!: Comte і Berneau · Veure més »

Berta de Blangy

Berta de Blangy (Artois, mitjans - Blangy-sur-Ternoise, 4 de juliol de 725) va ser una abadessa de sang noble franca i anglosaxona.

Nou!!: Comte і Berta de Blangy · Veure més »

Bertrada de Montfort

Bertrada de Montfort (v 1070 - Abadia de Fontevrault 1117), reina consort de França (1092-1108).

Nou!!: Comte і Bertrada de Montfort · Veure més »

Bertran II de Provença

Bertran II de Provença (? - 1093), marquès de Provença (1063-1093).

Nou!!: Comte і Bertran II de Provença · Veure més »

Besalú

Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.

Nou!!: Comte і Besalú · Veure més »

Besiers-Carcassona

Besiers-Carcassona fou un llinatge vescomtal que va governar els vescomtats de Besiers i Agde.

Nou!!: Comte і Besiers-Carcassona · Veure més »

Bisbat d'Agde

XVIII. V, que fou seu del concili d'Agde del 506. Ramon Trencavell. VIII. El bisbat d'Agde (francès: Diocèse d'Agde, llatí: Dioecesis Agathensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Comte і Bisbat d'Agde · Veure més »

Bisbat d'Aosta

El bisbat d'Aosta (italià: diocesi di Aosta; llatí: Dioecesis Augustana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Comte і Bisbat d'Aosta · Veure més »

Bisbat de Belluno-Feltre

cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Comte і Bisbat de Belluno-Feltre · Veure més »

Bisbat de Besalú

L'efímer Bisbat de Besalú va ésser creat l'any 1017 pel comte Bernat Tallaferro de Besalú, amb l'aprovació papal.

Nou!!: Comte і Bisbat de Besalú · Veure més »

Bisbat de Besiers

Vista de la roca i de la catedrale de Béziers El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.

Nou!!: Comte і Bisbat de Besiers · Veure més »

Bisbat de Brescia

concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: Comte і Bisbat de Brescia · Veure més »

Bisbat de Como

El bisbat de Como (italià: diocesi de Como; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: Comte і Bisbat de Como · Veure més »

Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg

El bisbat de Lausana fou un principat-bisbat del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Comte і Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg · Veure més »

Bisbat de Mondovì

El santuari de Vicoforte El bisbat de Mondovì (italià: diocesi di Mondovì; llatí: Dioecesis Montis Regalis in Pedemonte o Montis Vici) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont. El 2013 tenia 115.000 batejats d'un total 127.800 habitants. Actualment està regida pel bisbe Egidio Miragoli.

Nou!!: Comte і Bisbat de Mondovì · Veure més »

Bisbat de Poreč i Pula

El bisbat de Poreč i Pula - Porečko-pulska biskupija en croat; Diocesi di Parenzo e Pola en italià; Dioecesis Parentina et Polensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Rijeka.

Nou!!: Comte і Bisbat de Poreč i Pula · Veure més »

Bisbat de Vittorio Veneto

El bisbat de Vittorio Veneto (italià: diocesi di Vittorio Veneto; llatí: Dioecesis Victoriensis Venetorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Comte і Bisbat de Vittorio Veneto · Veure més »

Bisbat de Volterra

El bisbat de Volterra (italià: diocesi di Volterra; llatí: Dioecesis Volaterrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pisa, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Comte і Bisbat de Volterra · Veure més »

Bisbe-comte

En bisbe-comte, a la historiografia europea, era un feudatari d'extracció eclesiàstica investit del benefici d'un comtat per l'Emperador.

Nou!!: Comte і Bisbe-comte · Veure més »

Blanca de Borgonya

Blanca de Borgonya (1295 - abadia de Maubuisson, Pontoise, abril de 1326) fou infanta de Borgonya i reina consort de França i Navarra (1322).

Nou!!: Comte і Blanca de Borgonya · Veure més »

Blanca de Navarra i de Castella

Segell de Blanca de Navarra portant les armes del seu marit Teobald III de Xampanya, la barra, a l'anvers del segell. Blanca de Navarra (1177 - 1229), infanta de Navarra i comtessa consort de Xampanya (1199-1201).

Nou!!: Comte і Blanca de Navarra i de Castella · Veure més »

Blanca de Nàpols

Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.

Nou!!: Comte і Blanca de Nàpols · Veure més »

Blankenberge

Blankenberge és una ciutat de Bèlgica, situat a l'embocadura del Blankenbergse Vaart i el Mar del Nord a la província de Flandes Occidental, que forma part de la regió flamenca.

Nou!!: Comte і Blankenberge · Veure més »

Boleslau l'Alt

Boleslau l'Alt en un dibuix de Jan Matejko Boleslau l'Alt – – (1127 - Leśnica, 7/8 de desembre de 1201) fou Duc de Breslau—com a Boleslau I— del 1163 fins a la seva mort el 1201.

Nou!!: Comte і Boleslau l'Alt · Veure més »

Bonna d'Armanyac

Bonna d'Armagnac (1392 - 1415), infanta d'Armagnac i duquessa consort de Valois i d'Orleans (1410-1415).

Nou!!: Comte і Bonna d'Armanyac · Veure més »

Bonna d'Artois

Bonna d'Artois (1396 - Dijon 1425), duquessa consort de Borgonya (1424-1425).

Nou!!: Comte і Bonna d'Artois · Veure més »

Borís Xeremétev

Borís Petróvitx Xeremétev - Борис Петрович Шереметев - (25 d'abril de 1652, Moscou - 17 de febrer de 1719, Moscou) fou un mariscal de camp i diplomàtic rus.

Nou!!: Comte і Borís Xeremétev · Veure més »

Borrell I de Pallars

Borrell I de Pallars (? - v 995), comte de Pallars (948-995).

Nou!!: Comte і Borrell I de Pallars · Veure més »

Braak

Braak és un municipi de l'estat de Slesvig-Holstein a Alemanya a l'amt de Siek al districte de Stormarn i a l'Àrea metropolitana d'Hamburg.

Nou!!: Comte і Braak · Veure més »

Camillo Benso di Cavour

Camillo Paolo Filippo Giulio Benso, comte de Cavour, d'Isolabella i de Leri, sovint conegut simplement com a comte de Cavour o Cavour (Torí, 10 d'agost del 1810 – Torí, 6 de juny del 1861) va ser un polític, patriota i empresari italià, protagonista de la unificació italiana com a cap de govern del Regne del Piemont-Sardenya i, posteriorment, com a primer president del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia.

Nou!!: Comte і Camillo Benso di Cavour · Veure més »

Campanya de l'Àfrica Oriental

La Campanya de l'Àfrica Oriental foren les batalles que van tenir lloc a l'Àfrica Oriental durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Comte і Campanya de l'Àfrica Oriental · Veure més »

Can Xercavins

Can Xercavins és una obra del municipi de Rubí (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Comte і Can Xercavins · Veure més »

Capitular de Quierzy

La capitular de Quierzy va ser promulgada el 14 de juny de 877 a la localitat de Quierzy-sur-Oise.

Nou!!: Comte і Capitular de Quierzy · Veure més »

Carl Gustaf Emil Mannerheim

El baró va ser un militar i polític finlandès, sisè president de la República de Finlàndia (1944-1946) i Mariscal de Finlàndia.

Nou!!: Comte і Carl Gustaf Emil Mannerheim · Veure més »

Carl Gustaf Tessin

Retrat del Comte Tessin per Louis Tocqué, 1741. Carl Gustaf Tessin (1695-1770) Carl Gustaf Tessin (5 de setembre de 1695 – 7 de gener de 1770) va ser un comte i polític de Suècia.

Nou!!: Comte і Carl Gustaf Tessin · Veure més »

Carl Gustav Rehnskiöld

El comte Carl Gustav Rehnskiöld (Stralsund, 6 d'agost de 1651 - Strängnäs, 29 de gener de 1722) fou un Mariscal de Camp de l'Imperi Suec sota les ordres del Rei Carles XII de Suècia.

Nou!!: Comte і Carl Gustav Rehnskiöld · Veure més »

Carl Nieroth

El Graf Carl Nieroth fou un militar suecofinlandès que exercí el càrrec de Governador General de Finlàndia entre 1710 i 1712.

Nou!!: Comte і Carl Nieroth · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Comte і Carlemany · Veure més »

Carles de Montegranelli

Carlo di Bandino (Comtat de Monte Granelli, Romagna Toscana, ca. 1330 - Venècia, 15 de setembre de 1417) fou un noble toscà que va fer vida religiosa i va fundar la Congregació dels Eremites de Sant Jeroni de Fiesole.

Nou!!: Comte і Carles de Montegranelli · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Comte і Carles el Calb · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: Comte і Carles I d'Anjou · Veure més »

Carles I d'Orleans

Carles I d'Orleans rebent l'homenatge d'un vassall Carles I d'Orleans i I de Valois (París 1394 - Amboise 1465), príncep de França, duc d'Orleans i duc de Valois (1407-1465).

Nou!!: Comte і Carles I d'Orleans · Veure més »

Carles I de Borbó (cardenal)

Carles I Borbó (22 de setembre de 1523 - 9 de maig de 1590), cardenal de Vendôme, va ser un príncep de sang de la casa de Borbó.

Nou!!: Comte і Carles I de Borbó (cardenal) · Veure més »

Carles I de Valois

Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).

Nou!!: Comte і Carles I de Valois · Veure més »

Carles II d'Anjou

Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).

Nou!!: Comte і Carles II d'Anjou · Veure més »

Carles II d'Orleans

Escut d'armes dels ducs d'Orleans Carles II d'Orleans (Saint Germain-en-Laye 1522 - Forestmontier 1545), príncep de França i duc d'Orleans (Carles II 1522-1545) i dAngulema (Carles IV 1540-1545).

Nou!!: Comte і Carles II d'Orleans · Veure més »

Carles IV de França

Carles I de Navarra i IV de França el Bell (Clermont (Oise) 1294 - Vincennes 1328), rei de França i Navarra (1322-1328).

Nou!!: Comte і Carles IV de França · Veure més »

Carles VI de França

Carles VI de FrançaCarles VI de França el Ben Estimat o el Boig (París 1368 - íd. 1422), rei de França (1380-1422).

Nou!!: Comte і Carles VI de França · Veure més »

Carles XII de Suècia

, anomenat Carolus Rex i l'Alexandre del Nord, fou el rei de Suècia de 1697 fins a la seva mort, el 1718.

Nou!!: Comte і Carles XII de Suècia · Veure més »

Carlo Gozzi

El comte Carlo Gozzi (Venècia, 13 de desembre de 1720 - 4 d'abril de 1806), escriptor italià, va ser un dels majors representants de l'oposició al moviment il·lustrat de la Itàlia del.

Nou!!: Comte і Carlo Gozzi · Veure més »

Carrer de Miquel de Roncalí i Destefanis (Cornellà de Llobregat)

El carrer de Miquel de Roncalí i Destefanis, conegut també com a carrer de les Escaletes, és una via del Barri Centre de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat).

Nou!!: Comte і Carrer de Miquel de Roncalí i Destefanis (Cornellà de Llobregat) · Veure més »

Casa de Hatzfeld

Escut dels prínceps de Hatzfeld(t) La Casa de Hatzfeld, també anomenada Casa de Hatzfeldt, és el nom d'una antiga i influent família noble alemanya, els membres de la qual van tenir un paper important en la història del Sacre Imperi Romanogermànic, Prússia i Àustria.

Nou!!: Comte і Casa de Hatzfeld · Veure més »

Castell d'Elderen

El castell d'Elderen és un castell de Bèlgica a Genoelselderen, un nucli del municipi de Riemst.

Nou!!: Comte і Castell d'Elderen · Veure més »

Castell de Méan

El Castell de Méan és un castell construït al a Saive, un nucli de la vila de Blegny, actualment a la província de Lieja de Bèlgica.

Nou!!: Comte і Castell de Méan · Veure més »

Castelló d'Empúries

Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Comte і Castelló d'Empúries · Veure més »

Castellvell de Solsona

El Castellvell de Solsona, Castell de Castellvell o simplement el Castellvell, és un castell que es troba dalt de l'homònim turó de 838 metres d'altitud al municipi d'Olius, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Comte і Castellvell de Solsona · Veure més »

Castlà

Un castlà, castellà o carlà era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern d'una castlania que incloïa el castell sovint també el territori (normalment un feu) o terme circumdant.

Nou!!: Comte і Castlà · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: Comte і Catarisme · Veure més »

Cayetana Fitz-James Stuart

María del Rosario Cayetana Fitz-James Stuart y de Silva, 18a duquessa d'Alba, 11a duquessa de Berwick, Gran d'Espanya (Madrid, 28 de març de 1926 – Sevilla, 20 de novembre de 2014) va ser una aristòcrata espanyola, cap de la Casa d'Alba i la tercera dona a portar el títol per dret propi.

Nou!!: Comte і Cayetana Fitz-James Stuart · Veure més »

Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck

Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck. Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck (28 d'agost de 1724 - 3 de juny de 1792) va ser un príncep-bisbe del principat de Lieja del 15 d'agost de 1784 fins a la seva mort el 1792.

Nou!!: Comte і Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck · Veure més »

Còdex Leicester

''Còdex Leicester'': estudi sobre els planetes El Còdex Leicester és una col·lecció d'escrits essencialment científics de Leonardo da Vinci.

Nou!!: Comte і Còdex Leicester · Veure més »

Cercle Electoral del Rin

El Cercle Electoral del Rin (en alemany Kurrheinischer Reichskreis) va ser un Cercle Imperial del Sacre Imperi Romanogermànic creat el 1512.

Nou!!: Comte і Cercle Electoral del Rin · Veure més »

Charles-François de Rouvroy de Saint Simon

Charles-François de Rouvroy de Saint Simon Sandricourt nomenat monseigneur de Saint-Simon (5 d'abril de 1727 - París, 26 de juliol de 1794), va ser el darrer bisbe i comte d'Agde.

Nou!!: Comte і Charles-François de Rouvroy de Saint Simon · Veure més »

Charles-Joseph de Ligne

Charles-Joseph Lamoral, 7è príncep de Ligne, nascut a Brussel·les el 12 de maig de 1735 i mort a Viena el 13 de desembre de 1814, fou un mariscal dels exèrcits imperials, diplomàtic al servei de l'emperador i home de lletres dels Països Baixos austríacs.

Nou!!: Comte і Charles-Joseph de Ligne · Veure més »

Charlotta Frölich

Charlotta Frölich (Gävle, Suècia, 28 de novembre de 1698 - Uppsala, Suècia, 21 de juliol de 1770) fou una escriptora, historiadora, agrònoma i poetessa sueca. Va escriure poemes, històries i treballs sobre temes polítics i científics i va ser la primera dona a ser publicada per la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia. De vegades va utilitzar el pseudònim "Lotta Triven".

Nou!!: Comte і Charlotta Frölich · Veure més »

Christine de Pisan

fou una poeta i filòsofa que es va convertir en la primera escriptora professional a França.

Nou!!: Comte і Christine de Pisan · Veure més »

Ciutadella de Câlnic

Ciutadella Câlnic La ciutadella de Câlnic (en; en) és una ciutadella situada a Câlnic, al comtat d'Alba, a la regió de Transsilvània de Romania.

Nou!!: Comte і Ciutadella de Câlnic · Veure més »

Claire Booth

Claire Alexandra Windsor (nascuda Claire Booth el 29 de desembre de 1977 a Sheffield, Yorkshire), és esposa d'Alexander Windsor, comte d'Ulster, fill i hereu del príncep Ricard de Gloucester duc de Gloucester.

Nou!!: Comte і Claire Booth · Veure més »

Claude-Henri Belgrand de Vaubois

Claude-Henri Belgrand de Vaubois (1 d'octubre de 1748, Ville-sous-la-Ferté, Aube – 5 novembre de 1839) fou un general francès durant les Guerres Revolucionàries franceses i les Guerres napoleòniques. El 20 Agost de 1808 fou nomenat Comte de Belgrand de Vaubois.

Nou!!: Comte і Claude-Henri Belgrand de Vaubois · Veure més »

Clàudia d'Orleans (reina consort de França)

Clàudia de França i Bretanya Clàudia de França o d'Orléans (13 d'octubre de 1499, Romorantin - 20 de juliol de 1524, Blois) fou filla del rei Lluís XII de França i d'Anna, duquessa de Bretanya.

Nou!!: Comte і Clàudia d'Orleans (reina consort de França) · Veure més »

Cocentaina

Cocentaina és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat, de la qual n'és capital.

Nou!!: Comte і Cocentaina · Veure més »

Comdor

Un comdor (del llatí medieval comitore), i dins la jerarquia feudal, era aquell que, com a company del comte, estava per sota del vescomte, però per sobre del varvassor.

Nou!!: Comte і Comdor · Veure més »

Comes

Comes (en plural comites) era un rang romà que inicialment equivalia a 'company' per distingir-lo de socius ('soci').

Nou!!: Comte і Comes · Veure més »

Comes (desambiguació)

* Història.

Nou!!: Comte і Comes (desambiguació) · Veure més »

Comtat (divisió administrativa)

Un comtat (county en anglès), com a divisió administrativa, especialment en alguns països angloparlants, és un territori (land area) de govern local (local government) dins d'una contrada.

Nou!!: Comte і Comtat (divisió administrativa) · Veure més »

Comtat (edat mitjana)

Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.

Nou!!: Comte і Comtat (edat mitjana) · Veure més »

Comtat d'Aiamans

El Comtat d'Aiamans és un títol nobiliari concedit l'11 de novembre de 1634 pel rei Felip IV a Miquel Lluís Ballester de Togores i Sales sobre les seves cavalleries d'Aiamans, Lloseta i Biniali, en reconeixement a la campanya a Provença durant la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Comte і Comtat d'Aiamans · Veure més »

Comtat d'Almenara

El Comtat d'Almenara fou una jurisdicció senyorial adquirida al segle XIV per la família Pròixita, i incloïa la vila d’Almenara i els pobles de la Llosa de la Plana i Xilxes, originari del Regne de Nàpols: al web de l'Ajuntament d'Almenara Membres de la família han sigut Virreis, Almiralls, Generals, Governadors, Canonges, Capitans, Poetes, Majordoms Reials, Ambaixadors, Consellers Reials i Camarlencs de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Comte і Comtat d'Almenara · Veure més »

Comtat d'Århus

El comtat d'Århus (en danès Århus Amt) fou un comtat (amt) del centre de Dinamarca, a la península de Jutlàndia.

Nou!!: Comte і Comtat d'Århus · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Comte і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat d'Exmes

XI i localització aproximada de l'Hiémois El comtat d'Exmes (o comtat d'Hiémois) fou una jurisdicció feudal de Normandia.

Nou!!: Comte і Comtat d'Exmes · Veure més »

Comtat d'Homberg

El comtat d'Homberg fou una jurisdicció feudal de la moderna Suïssa.

Nou!!: Comte і Comtat d'Homberg · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Comte і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Comte і Comtat de Berga · Veure més »

Comtat de Besalú

El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Comte і Comtat de Besalú · Veure més »

Comtat de Brixey

El comtat de Brixey fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic sorgit amb territoris que havien estat del comtat de Chaumont i que després de la seva incorporació al comtat de les Ardennes (segona meitat del segle X) va esdevenir jurisdicció separa adquirint títol comtal quasi un segle després (meitat del segle XI).

Nou!!: Comte і Comtat de Brixey · Veure més »

Comtat de Caltabellotta

El Comtat de Caltabellotta (en català, Comtat de Catalabellota) fou una entitat feudal del Regne de Sicília que va existir entre el segle XIV i principis del segle XIX, que es correspon amb l'actual vila de Caltabellotta, a la província d'Agrigent, Sicília.

Nou!!: Comte і Comtat de Caltabellotta · Veure més »

Comtat de Caltanissetta

El comtat de Caltanissetta o Catalanissetta, (en llatí Comitatus Caltanixette), va ser una entitat feudal establerta a Sicília en el període català-aragonès.

Nou!!: Comte і Comtat de Caltanissetta · Veure més »

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Nou!!: Comte і Comtat de Flandes · Veure més »

Comtat de Flonheim

El comtat de Flonheim fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada a Flonheim avui dia municipi al districte d'Alzey-Worms, a Renània-Palatinat.

Nou!!: Comte і Comtat de Flonheim · Veure més »

Comtat de Gascunya

Situació de la vall del riu Adur, en el curs baix del qual es va establir inicialment el comtat de Gascunya El Comtat de Gascunya o de Guascònia va ser una entitat feudal de l'alta edat mitjana creada per Carlemany a Aquitània durant el 781.

Nou!!: Comte і Comtat de Gascunya · Veure més »

Comtat de Guimerà

El comtat de Guimerà és un títol nobiliari creat l'any 1599 a favor de Gaspar Galcerán de Pinós.

Nou!!: Comte і Comtat de Guimerà · Veure més »

Comtat de Jutlàndia Septentrional

El Comtat de Jutlàndia Septentrional (danès Nordjyllands Amt) fou un comtat (amt) situat a la part septentrional de la península de Jutlàndia i de l'illa de Vendsyssel-Thy, al nord de Dinamarca.

Nou!!: Comte і Comtat de Jutlàndia Septentrional · Veure més »

Comtat de Mayenfeld

El comtat de Mayenfeld fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que va existir entre els segles IX i X, per acabar finalment en mans de l'arquebisbe de Trèveris.

Nou!!: Comte і Comtat de Mayenfeld · Veure més »

Comtat de Mortain

Mortain en un mapa de la Normandia històrica El comtat de Mortain fou una jurisdicció feudal centrada a la població de Mortain a Normandia.

Nou!!: Comte і Comtat de Mortain · Veure més »

Comtat de Pallars Jussà

El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).

Nou!!: Comte і Comtat de Pallars Jussà · Veure més »

Comtat de Provença

El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.

Nou!!: Comte і Comtat de Provença · Veure més »

Comtat de Ripoll

El comtat de Ripoll fou un territori de la Catalunya carolíngia esmentat als documents dels segles  a, que gairebé sempre va dependre del comtat de Besalú.

Nou!!: Comte і Comtat de Ripoll · Veure més »

Comtat de Rivalta

El comtat de Rivalta fou una jurisdicció feudal d'Itàlia, que va pertànyer als Andreasi fins que vers el 1300 el darrer comte la va cedir a Màntua a canvi de terres.

Nou!!: Comte і Comtat de Rivalta · Veure més »

Comtat de Saargau

El Saargau prop de Kerlingen El comtat de Saargau fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic situada a l'Alta Lorena, a l'oest del comtat de Bliesgau, a l'est del comtat de Nidgau i del comtat de Saulnois, i al nord del pagus Albinsis i el Calmenzgau (dominis ducals).

Nou!!: Comte і Comtat de Saargau · Veure més »

Comtat de Savoia

El Comtat de Savoia (en llatí: Comitatus Sabaudiae; en francès: Comté de Savoie; en italià: Contea di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic que existí entre els anys 1003 i el 1416, moment en el qual el seu títol nobiliari fou ascendit a Ducat.

Nou!!: Comte і Comtat de Savoia · Veure més »

Comtat de Sorcy

El comtat de Sourcy fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic situada al pagus Bedensis, que no apareix esmentat en el tractat de Meerssen del 870.

Nou!!: Comte і Comtat de Sorcy · Veure més »

Comtat de Toulonjon

El comtat de Toulonjon fou una jurisdicció feudal de França que apareix esmentat també com Toulougeon, Toulongeon o Tolonge a causa del fet que la família borgonyona dels Toulonjon estava dividida en moltes branques.

Nou!!: Comte і Comtat de Toulonjon · Veure més »

Comtat de Vaudémont

Vaudémont fou un comtat feudal a Lorena, Regne de França.

Nou!!: Comte і Comtat de Vaudémont · Veure més »

Comtat de Vejle

El comtat de Vejle (en danès Vejle Amt) fou un comtat (amt) situat a la costa est de la península de Jutlàndia al sud de Dinamarca.

Nou!!: Comte і Comtat de Vejle · Veure més »

Comtat de Zelanda

Mapa del comtat de Zelanda El Comtat de Zelanda era un comtat, format per a una sèrie d'illes als estuaris de l'Escalda, del Mosa i del Rin.

Nou!!: Comte і Comtat de Zelanda · Veure més »

Comtat del Tirol

El comtat de Tirol o del Tirol, principat-comtat des de 1504, fou un estats del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1814 una província de l'Imperi d'Àustria; des de 1867 fou una part de la corona (Kronland) de la part de Cisletània d'Àustria-Hongria.

Nou!!: Comte і Comtat del Tirol · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Comte і Comtats catalans · Veure més »

Comte de Toledo

El Comes Toletanum o Comte de Toledo, era el funcionari encarregat de la capital del Regne de Toledo o dels visigots.

Nou!!: Comte і Comte de Toledo · Veure més »

Comte Dràcula

El comte Dràcula és un personatge de ficció creat per l'escriptor Bram Stoker en la seva novel·la epistolar Dràcula publicada el 26 de maig de 1897.

Nou!!: Comte і Comte Dràcula · Veure més »

Comte-rei

Comte-rei és un recurs historiogràficSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Comte і Comte-rei · Veure més »

Comtes carolingis

El comtes carolingis eren els governadors d'un territori dels dominis de l'Imperi Carolingi, generalment un territori relativament petit a l'entorn d'una ciutat o vila principal.

Nou!!: Comte і Comtes carolingis · Veure més »

Comunidades de Villa y Tierra

Comunidades de villa y tierra de l'Extremadura castellana La primera repoblació de la conca del riu Duero, que es realitza entre els anys 850 i 975, partint de la base cantàbrica, del baluard defensiu creat per Alfons I d'Astúries (739-757), va a seguir una pauta organitzativa uniforme, el mateix en la zona lleonesa que en la castellana.

Nou!!: Comte і Comunidades de Villa y Tierra · Veure més »

Concili de Troyes

Al Concili de Troyes, reunit pel Papa Joan VIII, l'any 878, hi fou coronat el monarca franc Lluís el Tartamut.

Nou!!: Comte і Concili de Troyes · Veure més »

Condottiero

''Il Condottiere'', de Leonardo da Vinci El condottiero (en italià plural condottieri; singular condottiero) era el nom que rebien els capitans de tropes mercenàries al servei de les ciutats estat italianes des de finals de l'Edat Mitjana fins a mitjans del.

Nou!!: Comte і Condottiero · Veure més »

Condroz

Mapa del CondrozColor taronja: les ''Ardenes condrusines''Vermell: el CondrozGris: resta de Valònia El Condroz és una regió natural de Valònia (Bèlgica), que s'estén per les províncies de Lieja, Namur i Hainaut.

Nou!!: Comte і Condroz · Veure més »

Conquesta de Barxiluna

La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.

Nou!!: Comte і Conquesta de Barxiluna · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Comte і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Conquesta normanda d'Anglaterra

La conquesta normanda d'Anglaterra va ser la invasió i ocupació d'Anglaterra al per un exèrcit format per normands, bretons, flamencs i francesos liderat pel duc Guillem II de Normandia, qui després seria conegut com Guillem el Conqueridor.

Nou!!: Comte і Conquesta normanda d'Anglaterra · Veure més »

Consell Privat del Regne Unit

El Molt Honorable Consell Privat de Sa Majestat, habitualment conegut com el Consell Privat és un cos formal de consellers del sobirà del Regne Unit.

Nou!!: Comte і Consell Privat del Regne Unit · Veure més »

Constança Claramunt de Sicília

Constança de Claramunt (en català), Constanza Chiaramonti (en sicilià) o Costanza Chiaramonte o Chiaromonte (en italià) (1377 circa – 1423), fou una reina de Nàpols, de Sicília i d'Hongria, pertanyent a la família catalana dels Claramunt, establerta a Sicília a partir del control de l'illa per part del rei català Pere el Gran, després l'episodi de les Vespres Sicilianes.

Nou!!: Comte і Constança Claramunt de Sicília · Veure més »

Constança d'Arle

Constança d'Arle (986 - Melun 1032), o de Provença, infanta de Provença i reina consort de França (1003-1031).

Nou!!: Comte і Constança d'Arle · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Nou!!: Comte і Constança de Sicília · Veure més »

Corona (ornament)

Corona prototípica Una corona és un ornament circular que se cenyeix al cap, usualment fet d'herbes, flors o metalls preciosos.

Nou!!: Comte і Corona (ornament) · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Comte і Corona d'Aragó · Veure més »

Corts de Tortosa (1365)

Les Corts de Tortosa de 1365 són convocades per Pere el Cerimoniós el febrer de 1365.

Nou!!: Comte і Corts de Tortosa (1365) · Veure més »

Croada Albigesa

La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.

Nou!!: Comte і Croada Albigesa · Veure més »

Cronologia de l'aviació

Aquesta cronologia de l'aviació presenta l'evolució, al llarg dels segles, dels aparells de vol construïts per l'ésser humà.

Nou!!: Comte і Cronologia de l'aviació · Veure més »

Curt von Bardeleben

Curt von Bardeleben (Berlín, 4 de març de 1861 – 31 de gener de 1924) fou un Comte i jugador d'escacs alemany.

Nou!!: Comte і Curt von Bardeleben · Veure més »

D'Artagnan

Estàtua de D'Artagnan D'Artagnan és el nom amb què era més conegut Charles de Batz-Castelmore (Lupiac, 1611?/1616? - Maastricht, 1673), comte d'Artagnan, un famós mosqueter gascó del.

Nou!!: Comte і D'Artagnan · Veure més »

Delingsdorf

Delingsdorf (en baix alemany Deinsdörp) és un municipi de l'estat de Slesvig-Holstein a Alemanya a l'amt de Siek al districte de Stormarn i a l'Àrea metropolitana d'Hamburg.

Nou!!: Comte і Delingsdorf · Veure més »

Diana de Poitiers

Diana de Poitiers (Castell de Saint-Vallier (Droma), 3 de setembre de 1499 - Anet, Eure-et-Loir, 25 d'abril de 1566) fou una dama de la noblesa francesa.

Nou!!: Comte і Diana de Poitiers · Veure més »

Diego de Valera

Mossèn Diego de Valera (Conca, 1412 - El Puerto de Santa María, 1488) fou un guerrer, diplomàtic, humanista, traductor, escriptor i historiador castellà.

Nou!!: Comte і Diego de Valera · Veure més »

Diego López II d'Haro

Diego López II d'Haro el Bo (Nájera prop de 1140 - † 16 d'octubre de 1214).

Nou!!: Comte і Diego López II d'Haro · Veure més »

Dieta (assemblea)

La dieta és una assemblea de deliberació formal d'un estat.

Nou!!: Comte і Dieta (assemblea) · Veure més »

Dignitat (títol)

La Dignitat és en el dret nobiliari el títol o qualificació honorífica que s'atorga a una persona per posseir o exercir un càrrec.

Nou!!: Comte і Dignitat (títol) · Veure més »

Dinastia Borgonya

La Dinastia Borgonya fou un llinatge de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1139 fins a l'any 1383; el Regne de Castella des de 1127 fins a l'any 1369, així com al Regne de Lleó durant els anys en què se separà del Regne de Castella.

Nou!!: Comte і Dinastia Borgonya · Veure més »

Dinastia Ximena

Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.

Nou!!: Comte і Dinastia Ximena · Veure més »

Dolça I de Pallars Jussà

Dolça I de Pallars Jussà o Dolça de So (? - 1198) fou comtessa de Pallars Jussà (1182-1192).

Nou!!: Comte і Dolça I de Pallars Jussà · Veure més »

Dolça II de Provença

Dolça II de Provença (? - 1172) fou comtessa de Provença (1166-1167).

Nou!!: Comte і Dolça II de Provença · Veure més »

Dominació musulmana de Catalunya

La conquesta musulmana de Catalunya va començar el.

Nou!!: Comte і Dominació musulmana de Catalunya · Veure més »

Dominick Elwes

Bede Evelyn Dominick Elwes, acreditat com Dominick Elwes o Dominic Elwes, (Billing Hall, Northamptonshire, 17 d'agost de 1931 – Chelsea (Londres), 5 de setembre de 1975) va ser un pintor de retrats anglès la fuga del qual amb una hereva l'any 1957 va ser un escàndol cèlebre.

Nou!!: Comte і Dominick Elwes · Veure més »

Dorothea de Ficquelmont

La comtessa Dorothea de Ficquelmont, nascuda comtessa Dorothea (Daria Fiódorovna Дарья Фёдоровна) von Tiesenhausen a Sant Petersburg, Imperi Rus—10 d'abril de 1863, Venècia, Imperi austríac,Nikolai Alekséievitx Raievski Portrety zagovorili // Izbrannoie.

Nou!!: Comte і Dorothea de Ficquelmont · Veure més »

Dràcula

Dràcula és una novel·la de terror de 1897 escrita per l'autor irlandès Bram Stoker.

Nou!!: Comte і Dràcula · Veure més »

Drets civils

Lyndon B. Johnson signant l'Acta de Drets Civils dels Estats Units el 2 de juliol de 1964. La lluita pel respecte dels drets civils Els drets civils són drets fonamentals, inherents a la persona i garantits per les constitucions polítiques.

Nou!!: Comte і Drets civils · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.

Nou!!: Comte і Duc · Veure més »

Duc de Guisa

Duc de Guisa (en francès Duc de Guise) fou un títol de la noblesa francesa creat el 1528 que va pertànyer inicialment a la Casa de Guisa, branca menor de la casa de Lorena.

Nou!!: Comte і Duc de Guisa · Veure més »

Ducat d'Abrantes

El Ducat d'Abrantes va ser un títol concedit a Afonso de Lancaster, un noble portuguès mort el 1654, besnet del rei Joan II de Portugal.

Nou!!: Comte і Ducat d'Abrantes · Veure més »

Ducat d'Épernon

El ducat d'Epernon fou un ducat pairia de França erigit el 1581.

Nou!!: Comte і Ducat d'Épernon · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Nou!!: Comte і Ducat de Savoia · Veure més »

Durand de Sanch-Inhan

Durand fou el fundador del monestir de Sanch-Inhan (després abadia de Sanch-Inhan, en francès Saint-Chinian).

Nou!!: Comte і Durand de Sanch-Inhan · Veure més »

Ealdorman

Un ealdorman (de l'anglès antic ealdorman, literalment "Home vell"; plural: "ealdormen") és el terme utilitzat per designar un oficial reial d'alt grau i magistrat d'un shire anglosaxó, en temps del rei Canut.

Nou!!: Comte і Ealdorman · Veure més »

Earl

Parlament de Westminster, 4 de febrer de 1512. D'esquerra a dreta: El Marquès de Dorset, Earl de Northumberland, Earl de Surrey, Earl de Shrewsbury, Earl d'Essex, Earl de Kent, Earl de Derby, Earl de Wiltshire. Un earl és un membre de la noblesa.

Nou!!: Comte і Earl · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Comte і Edat mitjana · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Comte і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Comte і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »

Edith Cavell

Edith Louisa Cavell (Swardeston, 4 de desembre de 1865 – Schaarbeek, 12 d'octubre de 1915) va ser una infermera britànica.

Nou!!: Comte і Edith Cavell · Veure més »

Eduard von Keyserling

Eduard Graf von Keyserling (Schloss Tels-Paddern, Curlàndia, 15 de maig de 1855 - Múnic, 28 de setembre de 1918) va ser un novel·lista i dramaturg alemany bàltic, un dels exponents de l'impressionisme literari.

Nou!!: Comte і Eduard von Keyserling · Veure més »

El Comte

El Comte és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Comte і El Comte · Veure més »

El retorno de Walpurgis

El retorno de Walpurgis (comercialitzada als Estats Units com Curse of the Devil o The Black Harvest of Countess Dracula) és una pel·lícula espanyola de terror de 1973 dirigida per Carlos Aured.

Nou!!: Comte і El retorno de Walpurgis · Veure més »

El Vescomte de Bragelonne

El vescomte de Bragelonne (Le Vicomte de Bragelonne en francès) és una novel·la d'Alexandre Dumas (pare) publicada el 1847.

Nou!!: Comte і El Vescomte de Bragelonne · Veure més »

Elionor d'Anjou

fou princesa de Nàpols i reina consort de Sicília (1303–1337).

Nou!!: Comte і Elionor d'Anjou · Veure més »

Elionor d'Aragó de Sicília (1346-1405)

Elionor d'Aragó (1346 – Giuliana, 1405) fou una noble de la família reial catalana i aragonesa dels Aragó (Casal d'Aragó) que fou comtessa de Caltabellotta (Catalabellota, en català) durant el domini de l'illa de Sicília per part dels catalans.

Nou!!: Comte і Elionor d'Aragó de Sicília (1346-1405) · Veure més »

Elionor d'Aragó i de Castella

Elionor d'Aragó (1182 - 1226), princesa d'Aragó i comtessa consort de Tolosa.

Nou!!: Comte і Elionor d'Aragó i de Castella · Veure més »

Elionor d'Aragó-Urgell

Elionor d'Urgell, Elionor d'Aragó-Urgell o Elionor d'Aragó i Montferrat (Balaguer?, 1378 - Ermita de Sant Joan, Montblanc, Conca de Barberà, 28 de maig de 1430), infanta d'Urgell, que es retirà a fer vida eremítica.

Nou!!: Comte і Elionor d'Aragó-Urgell · Veure més »

Elionor de Provença

Elionor de Provença (Ais de Provença v 1223 - Amesbury, Regne d'Anglaterra 26 de juny de 1291), infanta de Provença i reina consort d'Anglaterra (1236 - 1272).

Nou!!: Comte і Elionor de Provença · Veure més »

Elionor Telles de Menezes

Elionor Telles de Menezes (Trás-os-Montes, Portugal v 1350 - Tordesillas, Castella 1386), reina consort de Portugal (1371-1383) i regent del regne (1383-1384).

Nou!!: Comte і Elionor Telles de Menezes · Veure més »

Elisabet d'Aragó i d'Anjou

Elisabet d'Aragó i d'Anjou (1302 - Estíria 1330), princesa d'Aragó i reina consort d'Alemanya (1315-1330).

Nou!!: Comte і Elisabet d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Elisabet de Baviera (reina de França)

Elisabet de Baviera (1371 - París 1435), princesa de Baviera i reina consort de França (1385-1422).

Nou!!: Comte і Elisabet de Baviera (reina de França) · Veure més »

Els Maia

Els Maia (nom amb què s'ha traduït en català l'original portuguès Os Maias) és una novel·la de l'escriptor Eça de Queiroz.

Nou!!: Comte і Els Maia · Veure més »

Emirat de Turtuixa

L'emirat de Turtuixa o taifa de Tortosa fou un estat independent que sorgí a principis del segle XI arran de la desintegració del califat de Qúrtuba.

Nou!!: Comte і Emirat de Turtuixa · Veure més »

Emmanuel Drake del Castillo

Emmanuel Drake del Castillo (Paris, França, 28 de desembre de 1855 - Saint-Cyran-du-Jambot, Indre, França, 14 de maig de 1904) va ser un botànic francès.

Nou!!: Comte і Emmanuel Drake del Castillo · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: Comte і Emperador · Veure més »

En la foscor del bosc

En la foscor del bosc (títol original: Promenons-nous dans les bois) és una pel·lícula francesa de terror dirigida per Lionel Delplanque, estrenada el 2000.

Nou!!: Comte і En la foscor del bosc · Veure més »

Eneas Piccolomini

Eneas Piccolomini (Siena, 1840 - 1910) fou un hel·lenista italià.

Nou!!: Comte і Eneas Piccolomini · Veure més »

Enkenbach-Alsenborn

Enkenbach-Alsenborn és un municipi localitzat a 11 kilòmetres a l'est de Kaiserslautern situat al Districte de Kaiserslautern, a la regió del Palatinat de l'estat de Renània-Palatinat (Alemanya).

Nou!!: Comte і Enkenbach-Alsenborn · Veure més »

Enric I de Navarra

Enric I de Navarra i III de Xampanya el Gras (?, c. 1244 - Pamplona, 22 de juliol de 1274) fou rei de Navarra i comte de Xampanya (1270-1274).

Nou!!: Comte і Enric I de Navarra · Veure més »

Enric III de França

Enric III de França Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.

Nou!!: Comte і Enric III de França · Veure més »

Erik Jönsson Dahlbergh

El Comte Erik Jönsson Dahlbergh (10 d'octubre de 1625 – 16 de gener de 1703) fou un enginyer militar i mariscal de camp suec, anomenat el "Vauban de Suècia".

Nou!!: Comte і Erik Jönsson Dahlbergh · Veure més »

Escòcia

Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.

Nou!!: Comte і Escòcia · Veure més »

Esclarmonda de Foix i de Cardona

Palau dels Reis de Mallorca (Perpinyà), residència habitual de la reina Esclarmonda de Foix (Comtat de Foix, 1260 - Perpinyà, 1316), fou reina del Regne de Mallorca (1276-1285) i infanta del comtat de Foix.

Nou!!: Comte і Esclarmonda de Foix i de Cardona · Veure més »

Escut de Castelló d'Empúries

L'escut oficial de Castelló d'Empúries té el següent blasonament.

Nou!!: Comte і Escut de Castelló d'Empúries · Veure més »

Escut de Ripoll

L'escut oficial de Ripoll té el següent blasonament.

Nou!!: Comte і Escut de Ripoll · Veure més »

Escut de Sort

Escut Oficial, logotip complet descarregable amb la tipografia de l'Ajuntament de Sort des de http://sort.cat/sala-de-premsa/ Escut antic de Sort L'escut oficial de Sort té el següent blasonament.

Nou!!: Comte і Escut de Sort · Veure més »

Església de Santa Maria Foris Portas

L'església de Santa Maria Foris Portas es troba al municipi de Castelseprio de la província de Varese (Itàlia), a una distància de 200 metres de la muralla d'un antic castrum, d'aquí va rebre el nom en llatí medieval (Foris Portas.

Nou!!: Comte і Església de Santa Maria Foris Portas · Veure més »

Església fortificada de Viscri

L'església fortificada de Viscri (en; Kirchenburg von Deutschweißkirch) és una església fortificada luterana a Viscri (Deutschweißkirch), al comtat de Brașov, a la regió de Transsilvània de Romania.

Nou!!: Comte і Església fortificada de Viscri · Veure més »

Estat de Qin

Qin (778 aC - 207 aC) va ser un estat feudal xinès que existí durant el període del Primaveres i Tardors i el període dels regnes combatents de la història xinesa.

Nou!!: Comte і Estat de Qin · Veure més »

Estat del Tirol

Tirol (Alemany: Tirol) és un estat federat d'Àustria, situat a l'oest del país.

Nou!!: Comte і Estat del Tirol · Veure més »

Estònia

La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.

Nou!!: Comte і Estònia · Veure més »

Estefania d'Urgell i Pallars

Estefania d'Urgell i Pallars (? - ?) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué comtessa consort del Pallars Sobirà a causa del seu matrimoni.

Nou!!: Comte і Estefania d'Urgell i Pallars · Veure més »

Eternal Sonata

és un videojoc de rol original desenvolupat per tri-Crescendo (creador de Baten Kaitos i Baten Kaitos Origins) que narra una història fictícia amb parts de realitat del compositor i pianista Frédéric Chopin a través d'un somni quasi real.

Nou!!: Comte і Eternal Sonata · Veure més »

Eudes I de Borgonya

Eudes I de Borgonya Eudes Borrell (1058 - Tars, actual Turquia 1103), duc de Borgonya (1079-1103).

Nou!!: Comte і Eudes I de Borgonya · Veure més »

Eudes II de Borgonya

Escut del ducat de Borgonya, usat per primera vegada sota el mandat d'Eudes II de Borgonya Eudes II de Borgonya (1118 - 1162), duc de Borgonya (1143-1162).

Nou!!: Comte і Eudes II de Borgonya · Veure més »

Eudes IV de Borgonya

Escut d'armes d'Eudes IV de Borgonya, utilitzant les armes del seu oncle Eudes de Nevers Eudes IV de Borgonya-ducat i Eudes I de Borgonya-comtat (1295 - Sens 1350), duc de Borgonya (1315-1349) pel seu propi dret i comte de Borgonya i Artois (1330-1347) per dret de la seva esposa.

Nou!!: Comte і Eudes IV de Borgonya · Veure més »

Felip d'Alsàcia

Felip I de Flandes conegut com a Felip d'Alsàcia (1143 - Sant Joan d'Acre, 1 de juny de 1191), fill del comte de Flandes Teodoric d'Alsàcia i de Sibil·la d'Anjou († 1165), fou Comte de Flandes de 1157 a 1191 i comte de Vermandois per matrimoni de 1167 a 1185, i després a títol vitalici de 1186 a 1191.

Nou!!: Comte і Felip d'Alsàcia · Veure més »

Felip de Courtenay

Felip I de Courtenay (1243 – 15 desembre 1283) fou reconegut emperador de Constantinoble (1273-1283) encara que va viure en l'exili, ja que aquest estat havia passat a formar part del restablert Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Comte і Felip de Courtenay · Veure més »

Felip de França i de Merània

Escut d'armes de Felip Hurepel Felip de França i de Merània o Felip Hurepel (1200 - 1234) fou príncep de França i comte de Clermont (1218-1234) i de Mortain (1223-1234) i consort dels comtats d'Aumale, Boulogne i del Dammartin (1216-1234).

Nou!!: Comte і Felip de França i de Merània · Veure més »

Felip de Mallorca

Felip de Mallorca (Perpinyà 1288- Nàpols 1340) fou infant de Mallorca i regent del regne de Mallorca (1324-1335).

Nou!!: Comte і Felip de Mallorca · Veure més »

Felip I de Borgonya

Felip I de Borgonya, dit Felip de Rouvres, (Rouvres, 1345 - Rouvres 1361), va ser comte de Borgonya i Artois (1347-1361); duc de Borgonya (1349-1361), i comte d'Alvèrnia i Boulogne (1360-1361).

Nou!!: Comte і Felip I de Borgonya · Veure més »

Felip I de França

Felip I de França (23 de maig de 1052 - castell de Melun, 29 de juny de 1108) fou rei de França (1060-1108).

Nou!!: Comte і Felip I de França · Veure més »

Felip II de Borgonya

Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès hardi, generalment ‘agosarat’ o ‘intrèpid’) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i duc de Borgonya (1363-1404); comte de Turena (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charolais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).

Nou!!: Comte і Felip II de Borgonya · Veure més »

Felip II de França

Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).

Nou!!: Comte і Felip II de França · Veure més »

Felip III de França

Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).

Nou!!: Comte і Felip III de França · Veure més »

Felip Monsieur

Felip de Borgonya dit Felip Monsieur (10 de novembre de 1323 - Agulhon, 10 d'agost de 1346) fou infant del Ducat de Borgonya i comte d'Alvèrnia i Boulogne (1338-1346).

Nou!!: Comte і Felip Monsieur · Veure més »

Felip V de França

Felip V de França i II de Navarra el Llarg (en francés Philippe V de France, Philippe II de Navarre o Philippe V le Long), (1293 - Abadia de Longchamp, 3 de gener de 1322), fou comte de Borgonya (1315-1322); regent de França i Navarra (1316) i rei de França i Navarra (1316-1322).

Nou!!: Comte і Felip V de França · Veure més »

Felix Lichnowsky

Felix Lichnowsky (en alemany: Felix von Lichnowsky) o Felix Maria Vincenz Andreas Lichnowsky, príncep de Lichnowsky i comte de Werdenberg (palau de Gratz, al costat de Troppau, 5 d'abril de 1814 - Frankfurt del Main, 18 de setembre de 1848), va ser un militar i polític alemany que va participar com a voluntari a la Primera guerra carlina a Espanya.

Nou!!: Comte і Felix Lichnowsky · Veure més »

Fengjian

El Fēngjiàn (封建) era una ideologia política desenvolupada pels filòsofs confucianistes i "legalistes" durant l'últim període de la dinastia Zhou de la Xina antiga, l'estructura social de la qual forma un sistema decentralitzat de govern basat en quatre ocupacions, o "quatre categories de les persones".

Nou!!: Comte і Fengjian · Veure més »

Ferran de Mallorca

fou infant de Mallorca.

Nou!!: Comte і Ferran de Mallorca · Veure més »

Ferrara

Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: Comte і Ferrara · Veure més »

Feudalisme a Catalunya

El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.

Nou!!: Comte і Feudalisme a Catalunya · Veure més »

Fiódor Apraksin

Comte Theodore Apraxin El comte Fiódor Matvéievitx Apraksin (també Apraxin, Rus Фёдор Матвеевич Апраксин) (27 d'octubre de 1661 - 10 de novembre de 1728, Moscou) fou un dels primers almiralls russos que governà Estònia i Carèlia de 1712 a 1723, Almirall General (1708), presidí l'Almirallat Rus des de 1718 i comandà la Flota del Bàltic des de 1723.

Nou!!: Comte і Fiódor Apraksin · Veure més »

Fiódor Rostoptxín

El comte Fiódor Vassílievitx Rostoptxín (Фёдор Васи́льевич Ростопчи́н) (Livny, - Moscou) fou un estadista rus que serví com a governador de Moscou durant la invasió francesa de Rússia.

Nou!!: Comte і Fiódor Rostoptxín · Veure més »

Filippo Ariosto

Filippo Ariosto va ser un pintor italià nascut a Bolonya, a qui la Generalitat de Catalunya va encarregar (1587-1588) la col·lecció de retrats de comtes i reis que governaren Catalunya per a decorar la sala del consistori de la Diputació del General.

Nou!!: Comte і Filippo Ariosto · Veure més »

Fira de Tots Sants de Cocentaina

La Fira de Tots Sants de Cocentaina fou creada el 1346 per privilegi reial de Pere III (Pere II de València) al comte de Cocentaina Roger de Llúria.

Nou!!: Comte і Fira de Tots Sants de Cocentaina · Veure més »

Florian Henckel von Donnersmarck

Florian Henckel von Donnersmarck (Colònia, Alemanya, 2 de maig de 1973) és un director i guionista alemany, Provinent d'una vella família noble de l'Alta Silèsia, els Henckel von Donnersmarck, té el títol de Graf (equivalent de comte).

Nou!!: Comte і Florian Henckel von Donnersmarck · Veure més »

Fogatge

El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.

Nou!!: Comte і Fogatge · Veure més »

Folcuí d'Hesbaye

Folcuí (Folcwin) fou comte de part del comtat d'Hesbaye.

Nou!!: Comte і Folcuí d'Hesbaye · Veure més »

Font Bordonera d'Organyà

La Font Bordonera és una font de cabal abundant que marca l'inici del riu de Fontanet, que més avall corre planer fins a desguassar al riu Segre.

Nou!!: Comte і Font Bordonera d'Organyà · Veure més »

François Fournier-Sarlovèze

El comte, fou un general de l'Imperi francès.

Nou!!: Comte і François Fournier-Sarlovèze · Veure més »

Francesc Carles de Velbrück

Francesc Carles comte de Velbrück (Garath, al sud de Düsseldorf, 11 de juny de 1719 - Heks, 30 d'abril de 1784) va ser el príncep-bisbe del principat de Lieja del 14 de març de 1772 fins a la seva mort el 1784.

Nou!!: Comte і Francesc Carles de Velbrück · Veure més »

Francesc d'Amat i Planella

Francesc d'Amat i Planella (+1723) fou un noble català Comte de Castellar fill de Joan d'Amat i Despalau i de Francesca de Planella i d'Erill baronessa de Castellbell.

Nou!!: Comte і Francesc d'Amat i Planella · Veure més »

Francesc II de França

Francesc II de França (Fontainebleau, 1544 - Orleans, 1560), rei de França (1559-1560) i rei consort d'Escòcia (1558-1560).

Nou!!: Comte і Francesc II de França · Veure més »

Francesc Sforza

Francesc I Sforza (San Miniato, Toscana, 23 de juliol de 1401 - Milà, Ducat de Milà 1466) fou un noble italià que va ser Duc de Milà entre 1450 i 1466.

Nou!!: Comte і Francesc Sforza · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Comte і Francs · Veure més »

Franz Moritz von Lacy

El comte Franz Moritz von Lacy o Lascy (Sant Petersburg, 21 d'octubre de 1725 - Neuwaldegg, Viena, 24 de novembre de 1801) va ser un mariscal de l'exèrcit austríac pertanyent a la nissaga dels de Lacy. Va ser amic i conseller personal de l'emperador Josep II.

Nou!!: Comte і Franz Moritz von Lacy · Veure més »

Frísia Oriental

Frísia oriental (en alemany Ostfriesland, frisó Oostfreesland) és un antic comtat de la Frísia històrica i que avui està inclosa administrativament a Alemanya, tot formant part de l'estat de Baixa Saxònia.

Nou!!: Comte і Frísia Oriental · Veure més »

Frederic de Namur

Frederic de Namur també anomenat Frederic de Lieja (Namur, - Lieja, 2 de maig de 1121) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1119 a 1121.

Nou!!: Comte і Frederic de Namur · Veure més »

Frederick Roberts

El Mariscal de Camp Frederick Sleigh Roberts, 1r Comte Roberts, Bt, VC KG KP GCB OM GCSI GCIE KStJ PC (Cawnpore, 30 de setembre de 1832 – Saint-Omer, 14 de novembre de 1914) va ser un distingit militar britànic d'orígens indis, que s'anomenà a si mateix sempre com a anglo-irlandès, que va ser un dels comandants de més èxit durant l'època victoriana.

Nou!!: Comte і Frederick Roberts · Veure més »

Friül

El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment transformades en sengles "ens de descentralització regional", EDR) i a un petit sector de la de Venècia.

Nou!!: Comte і Friül · Veure més »

Fumo di Londra

Fumo di Londra (estrenada internacionalment com Smoke Over London i Gray Flannels) és una pel·lícula de comèdia italiana de 1966 escrita, dirigida i protagonitzada per Alberto Sordi.

Nou!!: Comte і Fumo di Londra · Veure més »

Galí I Asnar

Galí I Asnar (? - 867) fou comte d'Urgell i Cerdanya (824-834); comte de Pallars i Ribagorça (833-844) i comte d'Aragó (844-867) com a Galí II.

Nou!!: Comte і Galí I Asnar · Veure més »

Garcia Sanxes III de Pamplona

Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).

Nou!!: Comte і Garcia Sanxes III de Pamplona · Veure més »

Gastó II de Foix

Armes de Gastó II de Foix Gastó II de Foix i IX de Bearn (1308 – Sevilla, setembre de 1343) fou comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1315 – 1343).

Nou!!: Comte і Gastó II de Foix · Veure més »

Gau

Els "gaus" de l'alta edat mitjana vers l'any 1000 Gau (en plural Gaue) és una paraula alemanya que es pot traduir per país i equival al "pagus" llatí.

Nou!!: Comte і Gau · Veure més »

Gausfred I d'Empúries-Rosselló

Gausfred I d'Empúries-Rosselló (900 - 991) va ser comte d'Empúries i Rosselló de 931 fins a la seva mort el 991.

Nou!!: Comte і Gausfred I d'Empúries-Rosselló · Veure més »

Géza Zichy

El comte Géza Zichy zu Vásonykeö (Staré, Eslovàquia, 23 de juliol de 1849 - Budapest,"Dolmetsch Online - Composers Biography Z". www.dolmetsch.com. Retrieved 2016-06-25. Hongria, 14 de gener de 1924) fou un poeta i compositor hongarès.

Nou!!: Comte і Géza Zichy · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Comte і Gòtia · Veure més »

Georges de la Chapelle

El comte Luc Henri Hervé Guy Gardye de la Chapelle, conegut com a Georges de la Chapelle o Guy de la Chapelle, (Farges-Allichamps, Centre, França, 16 de juliol de 1868 − ?, 27 d'agost de 1923) fou un tennista francès que va competir per aquest país en els Jocs Olímpics de 1900 celebrats a París.

Nou!!: Comte і Georges de la Chapelle · Veure més »

Gerberga de Provença

Gerberga de Provença (? - ~1112) fou comtessa de Provença (1093-1112).

Nou!!: Comte і Gerberga de Provença · Veure més »

Germana de Foix

Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).

Nou!!: Comte і Germana de Foix · Veure més »

Gerolama Orsini

Gerolama Orsini (Roma, Estats Pontificis, 1503 - Piacenza, Ducat de Parma, 1570) fou una noble italiana que va esdevenir duquessa consort de Parma.

Nou!!: Comte і Gerolama Orsini · Veure més »

Giacomo Casanova

Giacomo Girolamo Casanova (Venècia, República de Venècia, 2 d'abril de 1725 - Castell de Dux, Bohèmia, 4 de juny de 1798) va ser un escriptor i aventurer venecià que va viure i viatjar per Europa.

Nou!!: Comte і Giacomo Casanova · Veure més »

Giambattista Vico

Portada de ''La scienza nuova'' Giambattista Vico o Giovanbattista Vico (23 de juny de 1668-23 de gener de 1744) fou un advocat napolità, filòsof de la història i protosociòleg italià.

Nou!!: Comte і Giambattista Vico · Veure més »

Gian Rinaldo Carli

Gian Rinaldo Carli (1720–1795), també conegut per altres noms, va ser un economista italià, historiador, i antiquari.

Nou!!: Comte і Gian Rinaldo Carli · Veure més »

Gilbert de Chalon

Gilbert de Chalon (? - 956) fou duc de Borgonya entre 952 i 956.

Nou!!: Comte і Gilbert de Chalon · Veure més »

Giovanni Carlo Boschi

Giovanni Carlo Boschi (Faenza, 9 d'abril de 1715 – Roma, 6 de setembre de 1788) va ser un cardenal i arquebisbe italià.

Nou!!: Comte і Giovanni Carlo Boschi · Veure més »

Girard I de Rosselló

Girard I de Rosselló (? - 1113) fou comte de Rosselló (1102-1113).

Nou!!: Comte і Girard I de Rosselló · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Comte і Girona · Veure més »

Giuseppe Siri

Giuseppe Siri (Gènova, 20 de maig de 1906 – 2 de maig de 1989) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic italià.

Nou!!: Comte і Giuseppe Siri · Veure més »

Gonzalo de Aguilera Munro

Gonzalo de Aguilera Munro (Madrid, 26 de desembre de 1886, – 15 de maig de 1965) va ser lloctinent-coronel, 11è Conde de Alba de Yeltes, terratinent salmantí, aristòcrata espanyol i agent militar que va servir amb la facció rebel de l'Exèrcit espanyol durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Comte і Gonzalo de Aguilera Munro · Veure més »

Goryeo

Goryeo o Koryo va ser un regne dinàstic coreà fundat l'any 918, durant una època de divisió nacional anomenada període dels Tres Regnes Tardans, que va unificar i va governar la península coreana fins al 1392.

Nou!!: Comte і Goryeo · Veure més »

Gotō Shōjirō

El fou un samurai i polític japonès durant el període Bakumatsu i principis de l'Era Meiji de la història japonesa.

Nou!!: Comte і Gotō Shōjirō · Veure més »

Graf (títol)

Corona heràldica de ''graf'' Graf (en alemany) era un títol nobiliari equivalent al de comte.

Nou!!: Comte і Graf (títol) · Veure més »

Graf Zeppelin (1938)

El Graf Zeppelin va ser un portaavions (Flugzeugträger «A») de la Kriegsmarine, nomenat en honor del Graf (comte) Ferdinand von Zeppelin.

Nou!!: Comte і Graf Zeppelin (1938) · Veure més »

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Nou!!: Comte і Gran Companyia Catalana · Veure més »

Gran Duc

Corona del Gran Duc de Luxemburg Gran Duc (femení: Gran Duquessa) és un títol hereditari europeu, utilitzat per certs monarques o per membres de famílies de certs monarques.

Nou!!: Comte і Gran Duc · Veure més »

Gregori I Boncompagni

Gregori I Boncompagni (Isola di Liri 7 de juliol de 1642 - Roma 1 de febrer de 1707) fou fill d'Ugo Boncompagni (duc de Sora i Arce, marquès de Vignola i comte d'Aquino des del 1636, i mort el 1676) i de Maria Ruffo, filla de Francesco Ruffo duc de Bagnara (nascuda a Bagnara el 1620 i morta a l'illa de Liri el 1705).

Nou!!: Comte і Gregori I Boncompagni · Veure més »

Gregori II de Túsculum

Gregori II de Túsculum fou fill d'Alberic III de Túsculum.

Nou!!: Comte і Gregori II de Túsculum · Veure més »

Grimaldo Canella

Grimaldo Canella és considerat el fundador (malgrat que el seu pare fou el precursor) i epònim de la dinastia Grimaldi.

Nou!!: Comte і Grimaldo Canella · Veure més »

Guerau d'Orlhac

Guerau d'Orlhac, Guiral o Sant Grau (Castell de Sant Esteve, Orlhac, 855 o 856 - Postòmis (Roerga) o Sant Cirgues (Carcin), 909-918) va ser un noble occità, fundador de l'abadia de Sant Guerau d'Orlhac.

Nou!!: Comte і Guerau d'Orlhac · Veure més »

Guerra d'Escània

La Guerra d'Escània (Danès:Skånske Krig, Suec: Skånska kriget, Alemany: Schonischer Krieg) formà part de les Guerres del Nord i involucrà el Regne de Dinamarca i Noruega, Brandenburg i l'Imperi Suec.

Nou!!: Comte і Guerra d'Escània · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Comte і Guifré el Pilós · Veure més »

Guillaume de Melun

Guillaume de Melun (Brussel·les, 1660 - Barcelona, 1735) marquès de Richebourg, comte de Beaussart, va ser un militar flamenc, al servei del Regne d'Espanya.

Nou!!: Comte і Guillaume de Melun · Veure més »

Guillem Berenguer

Guillem Berenguer (? - 1212), fill bord del comte de Barcelona i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV, abat de Mont Aragón, bisbe de Lleida i arquebisbe de Narbona.

Nou!!: Comte і Guillem Berenguer · Veure més »

Guillem de Ribagorça

Guillem de Ribagorça (? - ca. 1017) fou comte de Ribagorça (1011-1017).

Nou!!: Comte і Guillem de Ribagorça · Veure més »

Guillem I de Besalú

Guillem I de Besalú, dit el Gras (? - 1052), fou comte de Besalú i de Ripoll (1020-1052).

Nou!!: Comte і Guillem I de Besalú · Veure més »

Guillem I de Borgonya

Guillem I de Borgonya dit Guillem el Gran o Cap Intrèpid (1020- 1087) de la dinastia dels Unròquides fou comte palatí de Borgonya, comte de Mâcon i pare del papa Calixt II.

Nou!!: Comte і Guillem I de Borgonya · Veure més »

Guillem I de Carcassona

Guillem I de Carcassona (? - 1034) fou comte de Carcassona (1012-1034).

Nou!!: Comte і Guillem I de Carcassona · Veure més »

Guillem I de Cerdanya

Guillem Ramon I de Cerdanya, o senzillament Guillem I de Cerdanya, (v 1068 - 1095), fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona.

Nou!!: Comte і Guillem I de Cerdanya · Veure més »

Guillem II de Besalú

Guillem II de Besalú el Tro (? - 1066) fou comte de Besalú i Ripoll (1052-1066).

Nou!!: Comte і Guillem II de Besalú · Veure més »

Guillem II de Cerdanya

Guillem II Jordà de Cerdanya (v 1079 - Trípoli, Líban 1109), comte de Berga (1094-1109) i comte de Cerdanya i de Conflent (1095-1109).

Nou!!: Comte і Guillem II de Cerdanya · Veure més »

Guillem II de Pallars Sobirà

Guillem II de Pallars Sobirà (? - 1035) fou comte de Pallars Sobirà (1010-1035).

Nou!!: Comte і Guillem II de Pallars Sobirà · Veure més »

Guillem II de Provença-Arle

Guillem II de Provença (982 - + el 4 de març de 1018), dit el Pietós, fou comte de Provença-Arle (993-1018).

Nou!!: Comte і Guillem II de Provença-Arle · Veure més »

Guillema I de Pallars Sobirà

Guillema I de Pallars Sobirà (? - 1250) fou comtessa de Pallars Sobirà (1199-1229).

Nou!!: Comte і Guillema I de Pallars Sobirà · Veure més »

Guinidilda d'Empúries

Guinidilda d'Empúries també coneguda com a Guinedilda, Guinedell, Guidenella o GunildaSoldevila, Ferran: Prosper de Bofarull y Mascaré: (? - Cabanes, 900) casada amb Guifré el Pilós, comte de Barcelona, l'any 877.

Nou!!: Comte і Guinidilda d'Empúries · Veure més »

Guiraut Riquier

Una cançó de Guiraut Riquièr amb la notació musical conservada Guiraut Riquier està entre els últims trobadors occitans.

Nou!!: Comte і Guiraut Riquier · Veure més »

Guisclafred de Carcassona

Guisclafred de Carcassona o Giscafré (? - ca. 821) fou comte de Carcassona (810-821).

Nou!!: Comte і Guisclafred de Carcassona · Veure més »

Guislabert II de Rosselló

Guislabert II de Rosselló (? - 1102) fou comte de Rosselló (1074-1102).

Nou!!: Comte і Guislabert II de Rosselló · Veure més »

Gustaf Lewenhaupt

Carl Gustaf Sixtensson Lewenhaupt (Örebro, 20 d'agost de 1879 - Estocolm, 7 d'agost de 1962) va ser un comte, oficial de l'exèrcit, genet i pentatleta suec que va competir a començaments del.

Nou!!: Comte і Gustaf Lewenhaupt · Veure més »

György Cseszneky

El Comte György Cseszneky era un aristòcrata hongarès del.

Nou!!: Comte і György Cseszneky · Veure més »

Haine

L''''Haine''' a Havré LHaine (neerlandès Hene, alemany Henne) és un afluent de l'Escalda que neix a Anderlues i que desemboca a Condé-sur-l'Escaut a França.

Nou!!: Comte і Haine · Veure més »

Harburg

Harburg o en baix alemany Horborg és una antiga ciutat independent que ara forma un barri del districte d'Harburg al sud de l'estat d'Hamburg a Alemanya.

Nou!!: Comte і Harburg · Veure més »

Haspengouw

Momalle, Haspengouw seca, camps de remolatxesKerniel, Haspengouw humida, pomers florits Haspengouw (llatinitzat Hesbania a l'edat mitjana; Hesbaye en francés; Hespengau en alemany) és un antic comtat que cobreix parts del territori de les actuals províncies Brabant flamenc, Brabant való, Namur, Lieja i Limburg de Bèlgica.

Nou!!: Comte і Haspengouw · Veure més »

Heinrich Himmler

Heinrich Luitpold Himmler ((7 d'octubre de 1900 – 23 de maig de 1945) va ser un polític de l'Alemanya Nazi i cap dels SS. Va ser un dels homes més poderosos de l'entorn d'Adolf Hitler, juntament amb Hermann Göring i Joseph Goebbels. Com a Reichsführer-SS, controlava totes les forces de policia i de seguretat del Reich, inclosa la temuda Gestapo. El 1943 va passar a formar part del gabinet alemany com a ministre de l'Interior i, fugaçment, comandant dels Exèrcits del Rin durant el setge de Berlín. Com a gestor dels camps de concentració, dels camps d'extermini i dels Einsatzgruppen (esquadrons de la mort), Himmler coordinà la matança metòdica de més de 6 milions de jueus, i d'entre 3 i 4 milions de polonesos, gitanos, comunistes, testimonis de Jehovà i d'aquells que els nazis consideraven indignes de viure, com els que tenien diverses malalties físiques o mentals o els homosexuals; a més de milers de presoners soviètics, molts dels quals van ser usats en l'experimentació. Poc abans del final de la guerra, oferí la rendició als Aliats si no se'l jutjava. Després de ser arrestat per les forces britàniques, es va suïcidar abans que pogués ser interrogat.

Nou!!: Comte і Heinrich Himmler · Veure més »

Henri de Baillet-Latour

Henri de Baillet-Latour (Brussel·les, Bèlgica 1876 - Brussel·les, 1942) fou un aristòcrata belga, que va esdevenir el 3r President del Comitè Olímpic Internacional.

Nou!!: Comte і Henri de Baillet-Latour · Veure més »

Henry St John

Henry St John, 1r Vescomte Bolingbroke PC FRS (16 de setembre de 1678 – 12 de desembre de 1751) va ser un polític anglès, membre del govern i filòsof polític.

Nou!!: Comte і Henry St John · Veure més »

Heràldica

XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.

Nou!!: Comte і Heràldica · Veure més »

Hermann Göring

Hermann Wilhelm Göring (o Goering; - Rosenheim, Baviera, 12 de gener de 1893 – Nuremberg, 15 d'octubre de 1946) fou un polític alemany, heroi de l'aviació a la Primera Guerra Mundial i un líder destacat del NSDAP.

Nou!!: Comte і Hermann Göring · Veure més »

Herramélluri

Herramélluri és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: Comte і Herramélluri · Veure més »

Hipólito José da Costa

Hipólito José da Costa Pereira Furtado de Mendonça (13 d'agost de 1774 - 11 de setembre de 1823) va ser un periodista i diplomàtic brasiler, considerat el "pare" de la premsa brasilera.

Nou!!: Comte і Hipólito José da Costa · Veure més »

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Comte і Hispània Tarraconense · Veure més »

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Nou!!: Comte і Història d'Occitània · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Comte і Història de Barcelona · Veure més »

Història de l'Aragó

Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.

Nou!!: Comte і Història de l'Aragó · Veure més »

Història de la màquina de vapor

''Bomba de vapor Savery'' (1698), el primer dispositiu accionat per vapor comercialitzat amb èxit, construït per Thomas Savery Una màquina de vapor és un motor que fa servir com a força motriu l'expansió del vapor d'aigua.

Nou!!: Comte і Història de la màquina de vapor · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: Comte і Història dels Països Catalans · Veure més »

Hoel II de Bretanya

Hoel II de Bretanya (Hoel de Cornualla o més acuradament Hoel V de Cornualla) dit Houel Huuel en bretó i Hoël de Cornouaille en francès (vers 1030Jean-Christophe Cassard, Houel Huuel: comte de Cornouaille puis duc de Bretagne (circa 1030-1084), volum CXVII, Quimper, Société archéologique du Finistère, 1988 (ISSN 0249-6763), pàgs. 95-117 - 13 d'abril de 1084), fill gran d'Alan Canhiart, comte de Cornualla, i de Judit de Nantes filla i hereva de Judicael, comte de Nantes, fou comte de Cornualla i de Nantes, i després duc de Bretanya de 1066 a 1084.

Nou!!: Comte і Hoel II de Bretanya · Veure més »

Hollogne-sur-Geer

Hollogne-sur-Geer (en való Hologne) és una entitat del municipi de Geer, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.

Nou!!: Comte і Hollogne-sur-Geer · Veure més »

Honorine de Glimes Grimberghe

Honorine de Glimes Grimberghe (1615 - 1670) fou comtessa de Boussu.

Nou!!: Comte і Honorine de Glimes Grimberghe · Veure més »

Hubert de Lieja

Hubert de Lieja (nascut vers 655 a Tolosa i mort al 30 de maig de 727 a Tervuren al ducat de Brabant) era bisbe de Maastricht i de Lieja de 705 a 727). És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'ortodoxa. No hi gaire fonts fiables contemporanis que permetin triar entre fets i llegenda.

Nou!!: Comte і Hubert de Lieja · Veure més »

Hug d'Arle

Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).

Nou!!: Comte і Hug d'Arle · Veure més »

Hug de Chalon

Hug III de Chalon dit Hug de Borgonya (1220- 1266) fou comte de Borgonya per matrimoni amb la comtessa Adelaida I de Borgonya.

Nou!!: Comte і Hug de Chalon · Veure més »

Hug I de Borgonya

Hug I de Borgonya (1057 - Cluny 1093), duc de Borgonya (1076-1079).

Nou!!: Comte і Hug I de Borgonya · Veure més »

Hug III de Borgonya

Hug III de Borgonya (1142 - Acre 1192), duc de Borgonya (1162-1192).

Nou!!: Comte і Hug III de Borgonya · Veure més »

Hug IV d'Empúries

Hug IV d'Empúries (ca.1170 - Mallorca, 1230) fou comte d'Empúries de 1200 fins a la seva mort el 1230.

Nou!!: Comte і Hug IV d'Empúries · Veure més »

Hug IV de Borgonya

Hug IV de Borgonya (1213 - Villaines-en-Duesmois 1271), duc de Borgonya (1218-1271).

Nou!!: Comte і Hug IV de Borgonya · Veure més »

Humbert II de Savoia

Humbert II de Savoia, conegut amb el sobrenom de El Gras, (Carignano, Savoia v 1065 - 1103) fou el comte de Savoia entre 1080 i 1103.

Nou!!: Comte і Humbert II de Savoia · Veure més »

Hyazinth Graf Strachwitz von Gross-Zauche und Camminetz

Hyacinth Graf Strachwitz von Groß-Zauche und CamminetzAccording to Röll his first name is spelled "Hyainth".

Nou!!: Comte і Hyazinth Graf Strachwitz von Gross-Zauche und Camminetz · Veure més »

Iñaki de Juana Chaos

José Ignacio de Juana Chaos o Iñaki de Juana Chaos (Legazpi, 21 de setembre de 1955) és un escriptor i activista polític basc, militant de l'organització armada independentista basca ETA.

Nou!!: Comte і Iñaki de Juana Chaos · Veure més »

Ievdokia Rostoptxinà

La comtessa Ievdokia Petrovna Rostoptxinà, Евдоки́я Петро́вна Ростопчина́, de soltera Suixkova, Сушко́ва (Moscou –, Moscou) fou una poetessa, traductora, dramaturga i prosista russa, amfitriona de saló literari.

Nou!!: Comte і Ievdokia Rostoptxinà · Veure més »

Illa de Bathurst (Austràlia)

L'illa de Bathurst és una de les illes Tiwi al nord d'Austràlia.

Nou!!: Comte і Illa de Bathurst (Austràlia) · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Comte і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Carolingi a les Illes Balears

La influència de l'Imperi Carolingi a les Illes Balears es troba testimoniada a diversos textos i cronicons francs.

Nou!!: Comte і Imperi Carolingi a les Illes Balears · Veure més »

Imperi coreà

LImperi coreà (RR Daehan Jeguk, MR: Taehan Cheguk, hangul 대한제국, hanja 大韓帝國, literalment "Gran imperi coreà") fou un regne coreà proclamat l'octubre de 1897 per l'emperador Gojong de la dinastia Joseon.

Nou!!: Comte і Imperi coreà · Veure més »

Imperi del Brasil

LImperi del Brasil (en portuguès, Império do Brasil), denominat per la historiografia també com a Brasil Império, Brasil Imperial o Brasil Monàrquic, va ser un estat que va existir en el segle XIX i que comprenia, fins al 1825, aproximadament el territori que formen el Brasil i l'Uruguai actuals (aquest últim sota el nom de província cisplatina).

Nou!!: Comte і Imperi del Brasil · Veure més »

Independència de Portugal

Portugal i el context peninsular l'any 1150 Dins dels límits de l'actual frontera política de Portugal han habitat al llarg dels segles diferents civilitzacions, partint dels pobles ibèrics preromans, i passant per romans, bàrbars, visigots i musulmans (Al-Àndalus i diverses taifes).

Nou!!: Comte і Independència de Portugal · Veure més »

Inoue Kaoru

El va ser un membre de l'oligarquia Meiji al període Meiji de l'Imperi del Japó.

Nou!!: Comte і Inoue Kaoru · Veure més »

Isabel d'Aragó i de Fortià

Armes dels comtes d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Isabel d'Aragó i de Fortià (Barcelona, 1376 - Alcolea de Cinca, Aragó, 28 de gener de 1424) fou princesa d'Aragó i comtessa consort del comtat d'Urgell (1408-1413).

Nou!!: Comte і Isabel d'Aragó i de Fortià · Veure més »

Isabel d'Hainault

Isabel d'Hainault (Lilla 1170 - París 1190), reina consort de França (1180-1190).

Nou!!: Comte і Isabel d'Hainault · Veure més »

Isabel de Foix

Armes d'Isabel de Foix Isabel de Foix o Elisabet de Castellbò (? - 1426) fou comtessa de Foix i vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellbò (1398-1413).

Nou!!: Comte і Isabel de Foix · Veure més »

Isabel de França i de Provença

Isabel de França. Isabel de França i de Provença (1241 - Hieres 1271), princesa de França i reina consort de Navarra (1255-1270).

Nou!!: Comte і Isabel de França i de Provença · Veure més »

Isarn I de Pallars

Isarn I de Pallars (? - 948?), infant de Ribagorça i comte de Pallars (920-948).

Nou!!: Comte і Isarn I de Pallars · Veure més »

Isengau

El Isengau és un gau medieval de Baviera que apareix sovint als textos històrics.

Nou!!: Comte і Isengau · Veure més »

Isern de Ribagorça

Isarn de Ribagorça (? - ca. 1003) fou comte de Ribagorça (990-1003).

Nou!!: Comte і Isern de Ribagorça · Veure més »

Itagaki Taisuke

El comte fou un polític japonès i líder del, grup que va evolucionar com el primer partit polític del Japó.

Nou!!: Comte і Itagaki Taisuke · Veure més »

Ivan Paskévitx

Ivan Fiódorovitx Paskévitx (Ива́н Фёдорович Паске́вич, - sereníssima altesa príncep de Varsòvia, comte Ivan Fiódorovitx Paskévitx-Erivanski, светлейший князь Варшавский, граф Иван Фёдорович Паскевич-Эриванский,Denominació segons fonts oficials, vegeu -) fou un militar rus, estadista i diplomàtic.

Nou!!: Comte і Ivan Paskévitx · Veure més »

Jacques Pirenne

Jacques Pirenne (Gant, Bèlgica, 26 de juny de 1891- Hierges, França, 7 de setembre de 1972) Comte Pirenne, va ser un historiador i jurista belga.

Nou!!: Comte і Jacques Pirenne · Veure més »

Janko Drašković

Janko Draskovic (Zagreb, 20 d'octubre de 1770 - 14 de gener de 1856) fou un reformista nacional, polític i poeta croat.

Nou!!: Comte і Janko Drašković · Veure més »

Januário Correia de Almeida

Januário Correia de Almeida ComTE • GCC • GCA • MOBS • MOCE • GCNSC (Paço de Arcos, Oeiras, 31 de març de 1829 — Paço de Arcos, Oeiras, 27 de maig de 1901), 1r Baró de São Januário, 1r Vescomte de São Januário i 1r Comte de São Januário, fou un militar, governador colonial, polític i diplomàtic portuguès.

Nou!!: Comte і Januário Correia de Almeida · Veure més »

Jarl

Jarl és, en les llengües escandinaves, l'equivalent al títol de comte o de duc (cf. l'anglès «earl»).

Nou!!: Comte і Jarl · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Nou!!: Comte і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Jaume IV de Mallorca

Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).

Nou!!: Comte і Jaume IV de Mallorca · Veure més »

Jean-Louis Raduit de Souches

El comte Jean-Louis Raduit de Souches (La Rochelle, França, 16 d'agost del 1608 - Jevišovice (Moràvia Meridional República Txeca), 12 d'agost de 1682) va ser un general en cap del Sacre Imperi romanogermànic.

Nou!!: Comte і Jean-Louis Raduit de Souches · Veure més »

Joan d'Horne

Joan d'HorneJoan d'Horne (1450 - 18 de desembre de 1505, a Maastricht) va ser príncep-bisbe del principat de Lieja des del 1483 fins a la seva mort.

Nou!!: Comte і Joan d'Horne · Veure més »

Joan de Foix

Joan de Foix (1450 - Etampes, França 1500) fou infant de Navarra, comte d'Etampes i vescomte de Narbona.

Nou!!: Comte і Joan de Foix · Veure més »

Joan de Lancaster, Primer Duc de Bedford

Ordre de la Lligacama, agenollat davant de Sant Jordi, el qual porta la capa blava de la Ordre de la Lligacama. Miniatura pertanyent al llibre d'hores de la biblioteca privada del duc. va ser un príncep, general i estadista medieval anglès que va comandar els exèrcits d'Anglaterra a França durant una fase crítica de la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Comte і Joan de Lancaster, Primer Duc de Bedford · Veure més »

Joan de Madrenas

Joan de Madrenas fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Comte і Joan de Madrenas · Veure més »

Joan de Prades

Escut d'Armes de Joan de Prades Joan d'Aragó i de Foix o Joan I de Prades (1335 - 1414), senescal de Catalunya i comte de Prades i baró d'Entença (1358-1414).

Nou!!: Comte і Joan de Prades · Veure més »

Joan I de Borgonya

va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).

Nou!!: Comte і Joan I de Borgonya · Veure més »

Joan Maurici de Nassau-Siegen

Joan Maurici de Nassau-Siegen (Dillenburg, Hessen, Sacre Imperi Romanogermànic; 17 de juny de 1604 - Bedburg-Hau, Rin del Nord-Westfàlia; 20 de desembre de 1679), va ser un militar i polític de la Casa de Nassau que va servir a les Set Províncies Unides dels Països Baixos.

Nou!!: Comte і Joan Maurici de Nassau-Siegen · Veure més »

Joana d'Alvèrnia

Escut d'armes del comtat d'Alvèrnia Joana d'Alvèria (1326 - Argilly, 1361), comtessa d'Alvèrnia i Boulogne (1332-1360) i reina consort de França (1338-1361).

Nou!!: Comte і Joana d'Alvèrnia · Veure més »

Joana d'Aragó i d'Armanyac

Joana d'Aragó i d'Armanyac (1375 - 1407) fou princesa d'Aragó i comtessa consort de Foix.

Nou!!: Comte і Joana d'Aragó i d'Armanyac · Veure més »

Joana d'Aragó i de Navarra

Joana d'Aragó i de Navarra (Barcelona, 7 de novembre de 1344 - Castelló d'Empúries 1384) fou princesa d'Aragó i comtessa consort d'Empúries (1373-1384).

Nou!!: Comte і Joana d'Aragó i de Navarra · Veure més »

Joana d'Empúries

Joana d'Aragó i de Tàrent (1330 - Toledo 1395), infanta d'Empúries.

Nou!!: Comte і Joana d'Empúries · Veure més »

Joana d'Urgell

Escut d'Armes de Joana d'Urgell Joana d'Urgell (Sixena, 1415 - Falset, 1452 o vers 1455), fou infanta d'Urgell i comtessa consort de Foix, Bearn i Bigorra (1435-1436).

Nou!!: Comte і Joana d'Urgell · Veure més »

Joana de Foix

Joana de Foix (? - 1358), infanta de Foix i comtessa consort de Ribagorça (1331-1358), d'Empúries (1331-1341) i Prades (1349-1358).

Nou!!: Comte і Joana de Foix · Veure més »

Joana I de Borgonya

Joana I de Borgonya (1191-1205), nascuda Joana de Hohenstaufen, va ser Comtessa de Borgonya de l'edat de 9 anys a la seva defunció als 14 anys.

Nou!!: Comte і Joana I de Borgonya · Veure més »

Joana I de Flandes

Joana de Flandes o Joana d'Hainaut o Joana de Constantinoble, (1194 /1200 - abadia del Repos de Notre-Dame de Marquette 5 de desembre de 1244) fou comtessa de Flandes i d'Hainaut de 1205 a 1244.

Nou!!: Comte і Joana I de Flandes · Veure més »

Joana II de Borgonya

i Joana I d'Artois fou comtessa de Borgonya (1307-1330), comtessa d'Artois (1329- 1330), i reina consort de França (1316-1322).

Nou!!: Comte і Joana II de Borgonya · Veure més »

Joana III de Borgonya

Escut dels Comtes de Borgonya a partir de 1280 Joana III de Borgonya (1308 - 1347), comtessa de Borgonya i Artois (1330-1347) i duquessa consort de Borgonya (1318-1347).

Nou!!: Comte і Joana III de Borgonya · Veure més »

Joana III de Navarra

Joana III de Navarra, coneguda coma Joana d'Albret (Pau, Aquitània 1528 - París 1572), fou reina de Navarra suo iure, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan, Tartàs i senyora d'Albret (1555-1572).

Nou!!: Comte і Joana III de Navarra · Veure més »

Jordi Guillem de Brunsvic-Lüneburg

Jordi Guillem de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Georg Wilhelm von Braunschweig-Lüneburg) va néixer a Herzberg am Harz el 26 de gener de 1624 i va morir a Wienhausen el 28 d'agost de 1705.

Nou!!: Comte і Jordi Guillem de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

José Fernando de Abascal y Sousa

Signatura de José Fernando d'Abascal abans de ser nomenat Marquès de la Concòrdia, a partir d'aquest moment va començar a signar com a tal. José Fernando d'Abascal i Sousa (Oviedo, 30 de maig de 1743 - Madrid, 31 de juliol de 1821), fou un noble, militar i polític espanyol, mariscal de camp, trentè vuitè virrei del Perú (1806-1816) i primer Marquès de la Concòrdia Espanyola del Perú.

Nou!!: Comte і José Fernando de Abascal y Sousa · Veure més »

José Ibáñez Martín

José Ibáñez Martín, comte consort de Marín, (Valbona, Terol, 18 de desembre de 1896 - Madrid, 21 de desembre de 1969) va ser ministre d'Educació d'Espanya durant el règim franquista i el primer president del Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Nou!!: Comte і José Ibáñez Martín · Veure més »

Josep Esquena i Mas

Josep Esquena i Mas (Sant Esteve d'en Bas, la Vall d'en Bas, Garrotxa, 1850 - Barcelona, Barcelonès, 1900) va ésser un industrial.

Nou!!: Comte і Josep Esquena i Mas · Veure més »

Joseph Radetzky von Radetz

en txec Jan Josef Václav Antonín František Karel hrabě Radecký z Radče, en català Joan Josep Venceslau Antoni Francesc Carles, comte Radetzky de Radetz fou un noble txec de la casa de Radetzky, així com un important comandant militar austríac, estrateg, polític i reformador militar.

Nou!!: Comte і Joseph Radetzky von Radetz · Veure més »

Josip Jelačić

El Comte Josip Jelačić de Bužim, (16 d'octubre de 1801, Petrovaradin - 20 de maig de 1859. Zagreb) va ser el ban de Croàcia entre el 23 de març de 1848 i el 19 de maig de 1859.

Nou!!: Comte і Josip Jelačić · Veure més »

Josselin de Rohan

Bernadette Chirac i '''Josselin De Rohan''' Josselin de Rohan-Chabot (Suresnes, Alts del Sena, 1938) és un polític i aristòcrata francès, 14è duc de Rohan, comte de Porhoët i de Lorges, marquès de Blain i de La Garnache, Baró de Mouchamps, Senyor d'Héric i de Fresnay, dit Josselin de Rohan.

Nou!!: Comte і Josselin de Rohan · Veure més »

Juan Rodríguez de Fonseca

Juan Rodríguez de Fonseca (Toro, Zamora, 1451 - Burgos, 4 de març de 1524) fou un eclesiàstic i polític castellà, col·laborador dels Reis Catòlics i primer organitzador de la política colonial a Amèrica.

Nou!!: Comte і Juan Rodríguez de Fonseca · Veure més »

Judit de Flandes, comtessa de Northúmbria

Judith de Flandes, comtessa de Northímbria, i més tard duquessa de Baviera (1033-5 de març de 1094) va ser l'esposa primerament de Tostig Godwinson, comte de Northúmbria, i després de Welf I, duc de Baviera.

Nou!!: Comte і Judit de Flandes, comtessa de Northúmbria · Veure més »

Julien Davignon

de nom complet Henri François Julien Claude, vescomte Davignon, va ser un polític belga que va servir com a Ministre d'Afers Exteriors (1907-1916).

Nou!!: Comte і Julien Davignon · Veure més »

Kaiserslautern

() (abreviatura oficial: KL) és una ciutat al sud-oest d'Alemanya, a la regió del Palatinat localitzada a l'estat de Renània-Palatinat (Rheinland-Pfalz) a un marge del Bosc del Palatinat (Pfälzer Wald).

Nou!!: Comte і Kaiserslautern · Veure més »

Kazoku

El era un sistema hereditari de títols nobiliaris de l'Imperi Japonès que es va mantenir entre 1869 i 1947.

Nou!!: Comte і Kazoku · Veure més »

Kimberley (Sud-àfrica)

Kimberley és la capital de la Província del Cap, a la República de Sud-àfrica.

Nou!!: Comte і Kimberley (Sud-àfrica) · Veure més »

Kinziggau

El Kinziggau es trobava al nord-est del Maingau, assenyalat en roig al mapa (al voltant de 1000) El Kinziggau fou una regió històrica alemanya d'administració comtal sota els francs a l'època medieval, que s'estenia al llarg del riu Kinzig a Hessen.

Nou!!: Comte і Kinziggau · Veure més »

Kniaz

Alexis I de Rússia) Kniaz o Knez (en rus: князь; en polonès: kniaź; en francès: knèze) (en plural: kniazos, kniazes o knezos) és una paraula eslava que designa un títol nobiliari.

Nou!!: Comte і Kniaz · Veure més »

Kodama Gentarō

El va ser un general japonès i ministre de govern durant l'era Meiji.

Nou!!: Comte і Kodama Gentarō · Veure més »

Krummhörn

Krummhörn (en baix alemany de Krummhörn) és un municipi del districte d'Aurich a Frísia Oriental (Baixa Saxònia, Alemanya. El 31 de desembre de 2012 tenia 12.344 habitants. Després de la reorganització administrativa del 1972 Pewsum va esdevenir el centre administratiu del nou municipi creat de dinou antics municipis. Les principals activitats econòmiques són el turisme i l'agricultura. Musicalment és coneguda per a la seva col·lecció d'orgues que cobreixen quasi set segles d'història de la música. El nom és compost dels mots baix alemanys krumm (torçut) i hörn que significa cap o regió, i s'explica per a la forma torçuda de l'antiga península com es veu encara en mapes antics.

Nou!!: Comte і Krummhörn · Veure més »

L'Alcúdia de Crespins

L'Alcúdia de Crespins és una població del País Valencià de la comarca de la Costera.

Nou!!: Comte і L'Alcúdia de Crespins · Veure més »

La Baronia de Rialb

La Baronia de Rialb és un extens municipi prepirinenc al nord-est de la comarca de la Noguera (Catalunya), vertebrat al voltant del riu Rialb en el seu curs mitjà (Rialb Sobirà) i baix (Rialb Jussà) i que s'inicia al sud a la riba esquerra del Segre fins a la Serra de Grau de Moles, a les altures del Cogulló de Sant Quiri (1.355 m d'altitud).

Nou!!: Comte і La Baronia de Rialb · Veure més »

La infanta Tellina i el rei Matarot

La infanta Tellina i el rei Matarot és una comèdia burlesca atribuïda amb dubtes al frare dominicà Francesc Mulet.

Nou!!: Comte і La infanta Tellina i el rei Matarot · Veure més »

La noche de Walpurgis

La noche de Walpurgis (internacionalment Werewolf Shadow, Blood Moon o The Werewolf Vs. Vampire Woman) és una pel·lícula de terror de coproducció hispano-alemanya de 1971.

Nou!!: Comte і La noche de Walpurgis · Veure més »

La senyoreta Júlia

La senyoreta Júlia (en suec original Fröken Julie) és una obra de teatre naturalista escrita el 1888 per August Strindberg.

Nou!!: Comte і La senyoreta Júlia · Veure més »

Lambert de Lieja

Lambert de Lieja, també anomenat Lambert de Maastricht, o Llambert i venerat a l'església catòlica com a Sant Lambert (vers 635 a Maastricht i mort a Lieja el 17 de setembre de probablement 705) va ser bisbe del bisbat de Maastricht de 669 fins a la seva mort.

Nou!!: Comte і Lambert de Lieja · Veure més »

Laura Harring

Laura Elena Martínez Harring (3 de març de 1964, Los Mochis, Sinaloa), és una actriu mexicana del cinema estatunidenc.

Nou!!: Comte і Laura Harring · Veure més »

Leònida Malatesta de Roncofreddo

Leònida Malatesta de Roncofreddo (1598 - Roma, 1639) fou fill de Carlo Felice Malatesta de Roncofreddo.

Nou!!: Comte і Leònida Malatesta de Roncofreddo · Veure més »

Leżajsk

Leżajsk (en polonès: Leżajsk) (en yidis: ליזענסק, Lizhensk) (en ucraïnès: Лежайськ, Lezháisk) és una ciutat del sud-est de Polònia, en el nord del voivodat de subcarpàcia, la capital del powiat de Leżajsk. Es troba a la vall del riu San a prop del bosc de Sandomierz.

Nou!!: Comte і Leżajsk · Veure més »

Leiningen-Billigheim

Leiningen-Billigheim fou el nom que va adoptar el comtat de Leiningen-Guntersblum (segona línia) el 1803.

Nou!!: Comte і Leiningen-Billigheim · Veure més »

Leiningen-Bockenheim

Leiningen-Bockenheim fou una línia comtal d'Alemanya sorgida de la divisió del comtat de Leiningen-Hartenburg el 1722.

Nou!!: Comte і Leiningen-Bockenheim · Veure més »

Leiningen-Dagsburg

Leiningen-Dagsburg fou una línia comtal sorgida per la divisió de 1317 dels comtats de Leiningen i Dagsburg.

Nou!!: Comte і Leiningen-Dagsburg · Veure més »

Leiningen-Falkenburg

Leiningen-Falkenburg fou una línia comtal alemanya sorgida el 1541 per divisió de la línia Leiningen-Hartenburg.

Nou!!: Comte і Leiningen-Falkenburg · Veure més »

Leiningen-Guntersblum

Leiningen-Guntersblum fou una línia comtal d'Alemanya sorgida el 1658 pel repartiment de la línia de Leiningen-Falkenburg.

Nou!!: Comte і Leiningen-Guntersblum · Veure més »

Leiningen-Hartenburg

Leiningen-Hartenburg fou el nom de tres línies comtals a Alemanya.

Nou!!: Comte і Leiningen-Hartenburg · Veure més »

Leiningen-Heidesheim

Leiningen-Heidesheim fou una línia comtal sorgida de la partició del comtat de Leiningen-Falkenburg el 1658 que ja des del 1623 estava administrat en dos trossos per dos germans però no s'havia partit.

Nou!!: Comte і Leiningen-Heidesheim · Veure més »

Leiningen-Leiningen

Leiningen-Leiningen és el nom del comtat sorgit el 1317 per la divisió dels comtats de Leiningen i Dagsburg.

Nou!!: Comte і Leiningen-Leiningen · Veure més »

Leiningen-Rickingen

Leiningen-Rickingen fou una línia comtal d'Alemanya sorgida de la divisió de la línia Leiningen-Dagsburg el 1343.

Nou!!: Comte і Leiningen-Rickingen · Veure més »

Literatura romana

El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.

Nou!!: Comte і Literatura romana · Veure més »

Llac de Constança

El llac de Constança des de Meersburg Mapa del llac de Constança Entrada del Rin al llac de Constança El llac de Constança (en alemany Bodensee) és un llac de l'Europa central travessat pel Rin.

Nou!!: Comte і Llac de Constança · Veure més »

Llúcia de Rochefort

Llúcia de Rochefort (v 1088 - d 1137), reina consort de França (1104-1107).

Nou!!: Comte і Llúcia de Rochefort · Veure més »

Lleonard Cubell

Lleonard Cubell (1362-1427), marquès d'Oristany i comte del Goceà el 29 de març de 1410, i pretendent al tron d'Arborea.

Nou!!: Comte і Lleonard Cubell · Veure més »

Llinatge dels Peralta (branca siciliana)

La família Peralta (també coneguda com els Peralta d'Aragó) és una nissaga noble, molt lligada a la corona catalano-aragonesa i directament emparentada amb els Comtes de Barcelona.

Nou!!: Comte і Llinatge dels Peralta (branca siciliana) · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Comte і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llop I de Pallars

Llop I de Pallars (? - 948) fou comte de Pallars (920-948).

Nou!!: Comte і Llop I de Pallars · Veure més »

Lluís de la Cerda

Lluís de la Cerda també anomenat Lluís d'Espanya (França, 1291 - La Mota de Ròse, 5 de juliol de 1348) fou príncep o sobirà nominal de les Illes Canàries (1344), senyor de Puerto de Santa María pel seu matrimoni (1306) amb Leonor de Guzmán.

Nou!!: Comte і Lluís de la Cerda · Veure més »

Lluís I d'Orleans

Lluís I d'Orleans (París 1372 - íd. 1407), príncep de França i comte de Valois (1392-1407), elevat a duc de Valois el 1406; duc d'Orleans (1393-1407); comte de Blois (1397-1407) i comte d'Angulema (1404-1407).

Nou!!: Comte і Lluís I d'Orleans · Veure més »

Lluís III d'Orleans

Escut d'armes dels ducs d'Orleans Lluís III d'Orleans a Lluís de França (Saint Germain-en-Laye 3 de febrer de 1549 - Mante 24 d'octubre de 1550), príncep de França i duc d'Orleans (1549-1550).

Nou!!: Comte і Lluís III d'Orleans · Veure més »

Lluís VI de França

Lluís VI de França, el Gras o el Batallador, (1081 - Bethisy, Picardia, 1137) va ser rei de França entre 1108 i 1137.

Nou!!: Comte і Lluís VI de França · Veure més »

Lluís VII de França

Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.

Nou!!: Comte і Lluís VII de França · Veure més »

Lluís VIII de França

Lluís VIII de França dit el Lleó (París 1187 - Montpensier, Alvèrnia 1226), rei de França (1223-1226).

Nou!!: Comte і Lluís VIII de França · Veure més »

Lluís XI de França

Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.

Nou!!: Comte і Lluís XI de França · Veure més »

Lluïsa de Guzmán

Lluïsa Maria Francesca de Guzmán i Sandoval (Huelva, octubre de 1613 – Lisboa, 27 de febrer de 1666) va ser una noble castellana, membre de la casa ducal de Medina Sidonia, que va esdevenir reina consort de Portugal (1640-1656) a raó del seu matrimoni amb Joan IV de Portugal, primer monarca després de la revolta i guerra de Restauració, i a la mort d'aquest també va exercir de regent del regne (1656-1662).

Nou!!: Comte і Lluïsa de Guzmán · Veure més »

Lola Montez

Lola Montez, comtessa de Landsfeld, que en realitat es deia Elizabeth Rosanna Gilbert (Grange, Comtat de Sligo, Irlanda, 17 de febrer de 1821 - Nova York, Estats Units, 17 de gener de 1861), va ser una ballarina i actriu nascuda a Irlanda que es va fer cèlebre com a ballarina exòtica, cortesana i amant de Lluís I de Baviera.

Nou!!: Comte і Lola Montez · Veure més »

Luís Alves de Lima e Silva

Luís Alves de Lima e Silva, Duc de Caxias (Porto da Estrela, 25 d'agost de 1803 - Desengano, 7 de maig de 1880) va ser un militar i estadista de l'Imperi del Brasil, governador, senador, tres vegades president del consell de ministres i comandant de l'Exèrcit del Brasil durant la Guerra de la Triple Aliança.

Nou!!: Comte і Luís Alves de Lima e Silva · Veure més »

Mafalda de Savoia

Mafalda de Savoia o de Maurianne (1125 - Coïmbra 1157) va ser una noble savoiana i la primera reina consort de Portugal (1146-1157) pel seu matrimoni amb Alfons I.

Nou!!: Comte і Mafalda de Savoia · Veure més »

Magdalena de Valois

Magdalena de Valois (Saint Germain-en-Laye, 1520 - Edimburg, Escòcia, 1537), princesa de França i reina consort d'Escòcia (1537).

Nou!!: Comte і Magdalena de Valois · Veure més »

Magnat (alta noblesa)

XVII. El hetman Stefan Czarniecki empunya la bulava a la mà dreta. Les botes vermelles (''Buty karmazynowe'') són un senyal de riquesa. Magnat, designa un noble o un altre home d'una alta posició social, per naixement, riquesa o altres qualitats.

Nou!!: Comte і Magnat (alta noblesa) · Veure més »

Magnus de les Òrcades

Magnus Erldensson o Magnus, comte de les Òrcades (Noruega, ca. 1075 - Egilsay, Òrcades, 16 d'abril de 1115) va ser el primer comte de les Òrcades entre 1108 i 1115.

Nou!!: Comte і Magnus de les Òrcades · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Nou!!: Comte і Manresa · Veure més »

María de Zayas

María de Zayas Sotomayor (Madrid, 1590-1661) fou una escriptora del segle d'or espanyol.

Nou!!: Comte і María de Zayas · Veure més »

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Nou!!: Comte і Marca Hispànica · Veure més »

Marca Soraba

La Marca Soraba (del llatí: llimes Sorabicus; alemany: Sorbenmark) fou un districte fronterer a la part oriental de França Oriental entre el i el XI.

Nou!!: Comte і Marca Soraba · Veure més »

Margareta von Ascheberg

Margareta von Ascheberg (9 de juliol de 1671 - 26 d'octubre de 1753) va ser una noble terratinent sueca, i coronel suplent de regiment durant la Gran Guerra del Nord.

Nou!!: Comte і Margareta von Ascheberg · Veure més »

Margarida d'Escòcia i de Beaufort

Margarida d'Escòcia (25 de desembre de 1424 - Chalons-sur-Marne, 16 d'agost de 1445) fou princesa d'Escòcia.

Nou!!: Comte і Margarida d'Escòcia i de Beaufort · Veure més »

Margarida de Baviera-Straubing

Margarida de Baviera-Straubing (1363 - Dijon 1423), infanta de Baviera i duquessa consort de Borgonya (1404-1419).

Nou!!: Comte і Margarida de Baviera-Straubing · Veure més »

Margarida de Savoia (duquessa d'Anjou)

Margarida de Savoia (Morges, Savoia, 7 d'agost de 1420 - Stuttgart, 30 de setembre de 1479) fou infanta de Savoia i reina consort de Nàpols (1432-1434).

Nou!!: Comte і Margarida de Savoia (duquessa d'Anjou) · Veure més »

Margarida I de Flandes

Margarida d'Alsàcia (1145 - † Castell de Male, prop de Bruges, 15 de novembre de 1194), tercera filla del comte Teodoric d'Alsàcia (conegut també com a Thierry o Teodoric III de Lorena) i de Sibil·la d'Anjou († 1165), germana del comte Felip d'Alsàcia (de vegades Felip de Lorena) miniaturaVers el 1160, Margarida es va casar amb Raül II de Vermandois.

Nou!!: Comte і Margarida I de Flandes · Veure més »

Margarida III de Flandes

Margarida de Flandes Margarida III de Flandes (Male, Flandes 1350 - Arràs, França 1405), comtessa de Flandes i d'Artois (1384-1405).

Nou!!: Comte і Margarida III de Flandes · Veure més »

Margarida, comtessa d'Anjou

Margarida d'Anjou (1273 - París, 31 de desembre de 1299) fou princesa de Nàpols i comtessa d'Anjou (1290-1299).

Nou!!: Comte і Margarida, comtessa d'Anjou · Veure més »

Maria Chatillon-Blois

Maria Chatillon-Blois (1345 - 1407), duquessa consort d'Anjou (1360-1384), comtessa consort de Provença i reina consort de Nàpols (1383-1384).

Nou!!: Comte і Maria Chatillon-Blois · Veure més »

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).

Nou!!: Comte і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya) · Veure més »

Maria de Blois

Maria de Blois (1128 - v 1190), infanta de Xampanya i duquessa consort de Borgonya (1145-1162).

Nou!!: Comte і Maria de Blois · Veure més »

Maria de França i de Merània

Maria de França i de Merània (v. 1198 - 1224) fou princesa del Regne de França.

Nou!!: Comte і Maria de França i de Merània · Veure més »

Maria de Luxemburg

s) Maria de Luxemburg (1305 - Issoudun, 1324) fou reina consort de França i Navarra (1322-1324).

Nou!!: Comte і Maria de Luxemburg · Veure més »

Maria de Navarra

Maria de Navarra (~1330 - València, 29 d'abril de 1347) fou infanta del regne de Navarra i reina consort de la Corona d'Aragó (1338-1347).

Nou!!: Comte і Maria de Navarra · Veure més »

Maria de Nàpols

Maria de Nàpols (1280 - 1350), princesa de Nàpols, reina consort de Mallorca i comtessa consort de Rosselló i Cerdanya (1311-1324).

Nou!!: Comte і Maria de Nàpols · Veure més »

Maria de Valois

Maria de Valois (1309 - 1332), princesa de França.

Nou!!: Comte і Maria de Valois · Veure més »

Maria Miret i Furné

fou una vidriera artística i soprano.

Nou!!: Comte і Maria Miret i Furné · Veure més »

Maria Skytte

Maria Skytte af Duderhof (morta el 1703) va ser una baronessa i comtessa sueca coneguda pel seu estil de vida poc convencional.

Nou!!: Comte і Maria Skytte · Veure més »

Marie Walewska

va ser una influent noble polonesa, durant quatre anys amant de Napoleó Bonaparte, amb qui va tenir un fill, el polític i diplomàtic Alexandre Colonna Walewski (1810-1868).

Nou!!: Comte і Marie Walewska · Veure més »

Marina Deníkina

La comtessa Marina Antónovna Deníkina, Мари́на Анто́новна Дени́кина (20 de febrer de 1919, Ekaterinodar, Rússia-16 de novembre de 2005, Versalles, França), coneguda sota el pseudònim de Marina Grey, fou una periodista i historiadora francesa d'origen rus, filla del general Anton Denikin, líder de l'Exèrcit Blanc durant la Guerra Civil russa, i de Ksénia Deníkina.

Nou!!: Comte і Marina Deníkina · Veure més »

Marquès

Corona de '''marquès'''. Marquès o marqués és un títol nobiliari superior al de comte i inferior al de duc.

Nou!!: Comte і Marquès · Veure més »

Marquesat de Pombal

Estàtua del primer marquès de Pombal a la plaça del seu nom a Lisboa Marquès de Pombal és un títol nobiliari concedit per Josep I de Portugal l'any 1769 al seu Primer Ministre Sebastião José de Carvalho e Melo, que prèviament ja havia estat nomenat comte d'Oeiras.

Nou!!: Comte і Marquesat de Pombal · Veure més »

Matilde de Bèlgica

Matilde de Bèlgica (nascuda Mathilde Marie-Christine Ghislaine d'Udekem d'Acoz, coneguda com a Mathilde d'Udekem d'Acoz; Uccle, 20 de gener de 1973) és l'actual reina consort dels belgues des de l'ascensió al tron del seu marit, el rei Felip, el 21 de juliol de 2013.

Nou!!: Comte і Matilde de Bèlgica · Veure més »

Maurice Maeterlinck

Maurice Polydore Marie Bernard Maeterlinck (Gant, Bèlgica, 1862 - Niça, França, 1949) fou un dramaturg, poeta i assagista belga en llengua francesa, principal exponent del teatre simbolista, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1911.

Nou!!: Comte і Maurice Maeterlinck · Veure més »

Maxim Vengerov

és un rus-israelià i professor de violí de l'Ordre d'Holland Merit, que viu a Alemanya.

Nou!!: Comte і Maxim Vengerov · Veure més »

Mühlenau (Pinnau)

El Mühlenau és un afluent del Pinnau que neix al nucli Syltkuhlen de Norderstedt a l'estat de Slesvig-Holstein (Alemanya) i desemboca al Pinnau al municipi de Pinneberg.

Nou!!: Comte і Mühlenau (Pinnau) · Veure més »

Melgorès

Melgorès El melgorès o malguiurès/malguirès (en occità: melgoirés) era una moneda de billó encunyada a l'inici pels comtes de Mauguiò i després pels senyors de Montpeller, amb la participació del bisbe i dels cònsols de la ciutat.

Nou!!: Comte і Melgorès · Veure més »

Membruggen

Membruggen (en Limburguès Mummerke) és un nucli del municipi de Riemst a la província de Limburg a Bèlgica, regat pel Molenbeek, un afluent del Dèmer.

Nou!!: Comte і Membruggen · Veure més »

Mercenari

Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.

Nou!!: Comte і Mercenari · Veure més »

Miró el Vell

Miró el Vell, Miró I de Rosselló o Miró I de Conflent (? - 896) fou senyor del pagus de Conflent (870 - 896) i comte de Rosselló (878 - 896).

Nou!!: Comte і Miró el Vell · Veure més »

Miró III de Cerdanya

Miró II de Besalú i III de Cerdanya també anomenat Miró Bonfill (v 920- Girona 984) fou comte de Cerdanya, de Conflent i de Besalú (968-984) i bisbe de Girona (970-984).

Nou!!: Comte і Miró III de Cerdanya · Veure més »

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Comte і Monarca · Veure més »

Montblanc

Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: Comte і Montblanc · Veure més »

Mostra (militar)

Almogavers catalans fent mostra a Mallorca Rep el nom de mostra, mostra general o fer mostra l'ostentació o parada que es feia dels soldats i de les seves armes i la revista que se'ls passava.

Nou!!: Comte і Mostra (militar) · Veure més »

Neckargau

El Neckargau és una regió històrica d'Alemanya al ducat de Suàbia al nord del modern estat de Baden-Württemberg.

Nou!!: Comte і Neckargau · Veure més »

Neri Montefeltro de Borgo San Sepolcro

Neri Montefeltro (1290-1355), anomenat Ranier Montefeltro, va ser fill de Uguccione Montefeltro.

Nou!!: Comte і Neri Montefeltro de Borgo San Sepolcro · Veure més »

Nicolau de Peralta

Nicolau de Peralta i d'Aragó (o Nicolò, o Nicola, en sicilià) (s. XIV – Sciacca, 1399) fou un noble militar de les nissagues catalanes dels Peralta i dels Aragó que va esdevenir una de les personalitats més rellevants de Sicília.

Nou!!: Comte і Nicolau de Peralta · Veure més »

Niebla

Niebla és un poble de la província de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Condado.

Nou!!: Comte і Niebla · Veure més »

Nikolai Tolstoy

El comte Nikolai Dmítrievitx Tolstoi-Miloslavski, en Николай Дмитриевич Толстой-Милославский, conegut habitualment com a, és un historiador i polític britànic d'ascendència russa.

Nou!!: Comte і Nikolai Tolstoy · Veure més »

Nitard de Lieja

Nitard de Lieja (altres ortografies Nithard, Nithardo, Richard, Rithard) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1037 al 14 d'agost de 1042.

Nou!!: Comte і Nitard de Lieja · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: Comte і Noblesa · Veure més »

Noblesa espanyola

La noblesa espanyola comprèn aquelles persones que posseeixen un estatus de noblesa hereditària segons les lleis i tradicions de la monarquia espanyola, seguint un sistema de títols i honors d'Espanya i dels regnes anteriors.

Nou!!: Comte і Noblesa espanyola · Veure més »

Noblesa francesa

La noblesa francesa (en francès: la noblesse) va ser l'ordre privilegiada de França durant l'edat mitjana i els primers períodes de l'edat moderna de França.

Nou!!: Comte і Noblesa francesa · Veure més »

Nord d'Anglaterra

El Nord, Sud, i les Terres Mitjanes d'Anglaterra El Nord d'Anglaterra (popularment i en anglès the North, el nord) és un conjunt de comtats històrics d'Anglaterra que a través d'una història i cultura compartida, es considera una regió (o supraregió) pròpia.

Nou!!: Comte і Nord d'Anglaterra · Veure més »

Oliba I de Carcassona

Oliba I de Carcassona (? - 837) fou comte de Carcassona (821-837).

Nou!!: Comte і Oliba I de Carcassona · Veure més »

Oliba II de Carcassona

Oliba II de Carcassona (? - 879) fou comte de Carcassona i Rasès (865 - 872) i (872 - 877).

Nou!!: Comte і Oliba II de Carcassona · Veure més »

Omal

Omal és un nucli de 479 habitants del municipi de Geer, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.

Nou!!: Comte і Omal · Veure més »

Orde de la Lligacama

Enric de Grosmont, comte de Lancaster (d.1361) (posteriorment Duc de Lancaster), el segon receptor de l'Orde, apareix vestint les robes de la Garrotera en una il·lustració del ''Llibre de la Lligacama de Bruges'', fet per William Bruges (1375–1450), primer Rei d'Armes Principal de la Lligacama El Molt Noble Orde de la Lligacama (Most Noble Order of the Garter), també conegut com l'Orde de la Garrotera, és l'orde de cavalleria vigent més antic del món, i és la cúspide del sistema honorífic a Anglaterra i al Regne Unit, i està dedicat a Sant Jordi com a sant patró d'Anglaterra.

Nou!!: Comte і Orde de la Lligacama · Veure més »

Orde Reial Güelf

L'Orde Reial Güelf (en alemany: Guelphen-Orden), de vegades referit com a Orde Güelf Hannoverià, és un orde de cavalleria hannoverià instituït el 28 d'abril de 1815 pel príncep regent i després rei Jordi IV.

Nou!!: Comte і Orde Reial Güelf · Veure més »

Ordoni II de Lleó

Ordoni II de Lleó i I de Galícia (v 873 - 924) fou infant d'Astúries i rei de Galícia (910-924) i rei de Lleó (914-924).

Nou!!: Comte і Ordoni II de Lleó · Veure més »

Otó d'Eberstein

Otó d'Eberstein (nascut el – Mort a el) fou príncep-bisbe de facto del principat de Lieja de 1238 a 1239, tot i que la seva ordenació mai no va ser reconeguda pel papa Gregori IX.

Nou!!: Comte і Otó d'Eberstein · Veure més »

Otó Guillem de Borgonya

Otó Guillem de Borgonya (962 - 1026) fou comte de Borgonya (986-1026) i duc de Borgonya (1002-1004).

Nou!!: Comte і Otó Guillem de Borgonya · Veure més »

Otó III de Borgonya

Otó II d'Andechs i Merània i Otó III de Borgonya (1208- 1248) fou comte d'Andechs, duc de Merània i comte de Borgonya.

Nou!!: Comte і Otó III de Borgonya · Veure més »

Otto Ottoson Vellingk

Otto Ottoson Vellingk (1649-1708) fou un general suec durant la Gran Guerra del Nord.

Nou!!: Comte і Otto Ottoson Vellingk · Veure més »

Ottokars

Els Traungauer, més coneguts després com a Ottokars, foren comtes, marcgravis i ducs del llinatge que va governar des 1056 a 1192 a Estíria.

Nou!!: Comte і Ottokars · Veure més »

País

Un país és un territori, o una contrada, delimitat per característiques naturals (unitat fisiogràfica o paisatgística), culturals (territori d'un poble, d'una nació) o polítiques (estat).

Nou!!: Comte і País · Veure més »

Pagus

Un pagus (plural pagi) fou un lloc fortificat dels territoris romans exteriors a la ciutat on el poble i la tropa es podia retirar en cas d'un atac, però sense defenses emmurallades.

Nou!!: Comte і Pagus · Veure més »

Palau d'Aquisgrà

1.

Nou!!: Comte і Palau d'Aquisgrà · Veure més »

Palau dels Condes de Toreno

El palau dels Condes de Toreno és un dels principals exemples d'arquitectura civil barroca de la ciutat d'Oviedo (Astúries, Espanya).

Nou!!: Comte і Palau dels Condes de Toreno · Veure més »

Palau Khedive

El palau Khedive (turc: Hıdiv Kasrı) o Palau Çubuklu (Çubuklu Sarayı), situat a la part asiàtica del Bòsfor a Istanbul, Turquia, era una antiga residència del Khediv Abbàs Hilmí II d'Egipte i del Sudan.

Nou!!: Comte і Palau Khedive · Veure més »

Paola Ruffo di Calàbria

Paola Ruffo di Calàbria (Forte dei Marmi, 11 de setembre de 1937) és una aristòcrata italiana, Princesa Ruffo di Calàbria, títol pertanyent a l'alta aristocràcia de l'antic reialme de les Dues Sicílies.

Nou!!: Comte і Paola Ruffo di Calàbria · Veure més »

Parma

Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.

Nou!!: Comte і Parma · Veure més »

Peralada

Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Comte і Peralada · Veure més »

Pere de Carcassona

Pere de Carcassona o Pere Roger (ca. 981 - 1051) fou comte de Carcassona (?-1010) i bisbe de Girona (1010-1051).

Nou!!: Comte і Pere de Carcassona · Veure més »

Pere de Portugal

Pere de Portugal (Lisboa, 1392 - batalla d'Alfarobeira, Alverca, 1449), infant de Portugal, duc de Coïmbra i regent de Portugal (1439-1448).

Nou!!: Comte і Pere de Portugal · Veure més »

Pere de Prades

Escut d'Armes de Pere de Prades També anomenat Pere d'Entença (1352 - Sicília, 1395), quart comte de Prades i baró d'Entença.

Nou!!: Comte і Pere de Prades · Veure més »

Pere I de Foix

Pere I de Foix (? - 1071) fou comte de Foix (1064-1071).

Nou!!: Comte і Pere I de Foix · Veure més »

Pere II de Carcassona

Pere II de Carcassona (? - 1059) fou comte associat de Carcassona (1012- ~1059).

Nou!!: Comte і Pere II de Carcassona · Veure més »

Pere II de Rússia

Pere II (rus: Пётр II Алексеевич o Piotr II Alekseievitx) (Sant Petersburg, 23 d'octubre de 1715 – Moscou, 30 de gener de 1730) fou emperador de Rússia del 1728 fins a la seva mort.

Nou!!: Comte і Pere II de Rússia · Veure més »

Pere II del Brasil

, encunyat El Magnànim, va ser emperador del Brasil des de l'any 1831 fins al 1889.

Nou!!: Comte і Pere II del Brasil · Veure més »

Pere III d'Empúries

Pere III (? - 1401) fou comte d'Empúries (1401).

Nou!!: Comte і Pere III d'Empúries · Veure més »

Pere Ramon I de Pallars Jussà

Pere Ramon I de Pallars Jussà (? - 1113) fou comte de Pallars Jussà (1098-1113).

Nou!!: Comte і Pere Ramon I de Pallars Jussà · Veure més »

Peter Wittgenstein

El comte (des de 1834 príncep) Ludwig Adolph Peter (Piotr Khristiànovitx Wittgenstein) zu Sayn-Wittgenstein-Berleburg, nascut el 6 de gener (17 de gener segons el calendari gregorià) a Nijin o Pereiàslav i mort l'11 de juny de 1843 a Lviv, llavors Imperi Austrohongarès) fou un mariscal de camp de l'exèrcit rus distingit pels seus serveis a les guerres napoleòniques.

Nou!!: Comte і Peter Wittgenstein · Veure més »

Placitum

El placitum («La declaració») va ser un tribunal o assemblea pública.

Nou!!: Comte і Placitum · Veure més »

Poema de Fernán González

El Poema de Fernán González narra diferents fets històrics de la vida d'aquest personatge històric i rellevant en la història de Castella.

Nou!!: Comte і Poema de Fernán González · Veure més »

Ponç de la Guàrdia

Ponç de la Guàrdia (1154?-1188?) fou un cavaller del llinatge de Saguàrdia, senyors d'un castell prop de Ripoll.

Nou!!: Comte і Ponç de la Guàrdia · Veure més »

Pont de les Cadenes

El pont de les Cadenes (en magiar, Széchenyi Lánchíd, 'pont Széchenyi') és el pont més antic i sense dubte també el més conegut de Budapest, la capital d'Hongria.

Nou!!: Comte і Pont de les Cadenes · Veure més »

Poppa de Bayeux

Poppa de Bayeux fou la « frilla » (esposa a la manera danesa/normanda) del jarl dels normands Rol·ló i la mare del Duc de Normandia Guillem Llarga Espasa.

Nou!!: Comte і Poppa de Bayeux · Veure més »

Príncep

Una princesa o príncep és un membre de la família regnant, normalment el fill del rei.

Nou!!: Comte і Príncep · Veure més »

Príncep de Girona

El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.

Nou!!: Comte і Príncep de Girona · Veure més »

Prebostat de Berchtesgaden

El Prebostat de Berchtesgaden o Principat prebostal de Berchtesgaden fou una jurisdicció territorial d'origen eclesiàstic, creada per l'Orde de Sant Agustí, que abastava el territori de Berchtesgaden, un territori que és dins del que avui és el Districte de Berchtesgadener Land de l'Alta Baviera, a Alemanya.

Nou!!: Comte і Prebostat de Berchtesgaden · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Comte і Principat de Catalunya · Veure més »

Projecte Kalergi

Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi (1926) El projecte Kalergi comença amb la publicació del manifest Paneuropa per part del comte Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi el 1923, que presentà la idea d'un estat europeu unificat.

Nou!!: Comte і Projecte Kalergi · Veure més »

Protector del braç militar

El protector del Braç militar de Catalunya era el principal d'entre els oficials que regien aquesta institució catalana, que aplegava els membres de l'estament nobiliari fora de les celebracions de Corts, i que tenia una composició més àmplia que el Braç militar a les Corts, ja que incloïa també els ciutadans honrats.

Nou!!: Comte і Protector del braç militar · Veure més »

Quadra (castell)

Una quadra era el territori concedit a un cavaller o miles sobre el qual exercia la seva jurisdicció un senyor, en un àmbit i categoria inferiors als del castell termenat.

Nou!!: Comte і Quadra (castell) · Veure més »

Queen Christina

Queen Christina és una pel·lícula estatunidenc de 1933 dirigida per Rouben Mamoulian, amb Greta Garbo, John Gilbert, Ian Keith, Lewis Stone i Elizabeth Young en els papers principals.

Nou!!: Comte і Queen Christina · Veure més »

Rachele Guidi

Rachele Mussolini (de soltera Rachele Guidi, i coneguda també com a Donna Rachele), (Predappio, Emília-Romanya, 11 d'abril de 1890 - Forlì, Emília-Romanya, 30 d'octubre de 1979), va ser l'esposa oficial del dictador italià Benito Mussolini.

Nou!!: Comte і Rachele Guidi · Veure més »

Ral

Frederic IV anomenat el Senzill, 1355-1377. Ral és la denominació que reben diferents tipus de moneda, totes actualment en desús.

Nou!!: Comte і Ral · Veure més »

Ramir I d'Astúries

Ramir I d'Astúries (ca. 790 - 850) fou rei d'Astúries (842-850).

Nou!!: Comte і Ramir I d'Astúries · Veure més »

Ramir II de Lleó

Ramir II de Lleó (ca. 900 - 951) fou rei de Lleó (931-951).

Nou!!: Comte і Ramir II de Lleó · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Comte і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer II de Provença

Ramon Berenguer II (o III) de Provença (ca. 1135 - Niça, 1166) fou comte de Provença (1144-1166).

Nou!!: Comte і Ramon Berenguer II de Provença · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Comte і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Berenguer V de Provença

Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V (o IV) de Provença (Ais de Provença, 1196/1200 - 26 d'agost de 1245) fou comte de Provença i comte de Forcalquer (1209-1245).

Nou!!: Comte і Ramon Berenguer V de Provença · Veure més »

Ramon de Borgonya

Sepulcre de Ramon de Borgonya a la Catedral de Santiago de Compostel·la Ramon de Borgonya (v 1050 - Grajal, Castella 1107).

Nou!!: Comte і Ramon de Borgonya · Veure més »

Ramon I de Carcassona

Ramon I de Carcassona (ca. 979 - 1007/1011) fou comte de Carcassona (?-1010).

Nou!!: Comte і Ramon I de Carcassona · Veure més »

Ramon I de Cerdanya

Ramon I de Cerdanya (? - 1068) fou comte de Cerdanya i de Conflent (1035-1068) i comte de Berga (1050-1068).

Nou!!: Comte і Ramon I de Cerdanya · Veure més »

Ramon III de Pallars

Ramon III de Pallars (v. 947 - v. 995), comte de Pallars (948-995).

Nou!!: Comte і Ramon III de Pallars · Veure més »

Ramon III de Ribagorça

Ramon III de Ribagorça (? - 970) fou comte de Ribagorça (955-970).

Nou!!: Comte і Ramon III de Ribagorça · Veure més »

Ramon IV de Pallars Jussà

Ramon IV de Pallars Jussà (? - 1047) fou comte de Pallars Jussà (1010-1047).

Nou!!: Comte і Ramon IV de Pallars Jussà · Veure més »

Ramon V de Pallars Jussà

Ramon V de Pallars Jussà (? - 1098) fou comte de Pallars Jussà (1047-1098).

Nou!!: Comte і Ramon V de Pallars Jussà · Veure més »

Ramon VI de Pallars Jussà

Ramon VI de Pallars Jussà (? - 1178) fou comte de Pallars Jussà (1174-1178).

Nou!!: Comte і Ramon VI de Pallars Jussà · Veure més »

Rampó

Rampó (dècada del 770 - 825) fou comte de Barcelona, Girona, Besalú i Osona (820-825).

Nou!!: Comte і Rampó · Veure més »

Recesvint

Recesvint, també anomenat Recceswinth, Recceswint, Reccaswinth o Recdeswinth, fou un rei visigot d'Hispània del 649 al 672.

Nou!!: Comte і Recesvint · Veure més »

Recife

Recife és la capital de l'estat de Pernambuco.

Nou!!: Comte і Recife · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Comte і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861-1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Comte і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Nou!!: Comte і Regne de Castella · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Comte і Regne de Toledo · Veure més »

Relinda de Maaseik

Herlinda i Relinda Relinda (o Rènula) (morta el 750) fou una noble flamenca, monja benedictina.

Nou!!: Comte і Relinda de Maaseik · Veure més »

Renat I

Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).

Nou!!: Comte і Renat I · Veure més »

Revolta d'Aissó

La Revolta d'Aissó fou un alçament armat que entre els anys 826 i 827 va enfrontar la noblesa autòctona de la Marca Hispànica liderada per Aissó i la noblesa franca arribada amb la conquesta carolíngia liderada per Bernat de Septimània, llavors comte de Barcelona i Girona.

Nou!!: Comte і Revolta d'Aissó · Veure més »

Revolta dels Països Baixos

La revolta dels Països Baixos (1566 o 1568–1648)Aquest article considera que l'any d'inici va ser el 1568, ja que aquest fou l'any en què es van produir els primers combats entre els exèrcits.

Nou!!: Comte і Revolta dels Països Baixos · Veure més »

Robert Devereux, segon comte d'Essex

Robert Devereux, segon comte d'Essex (Netherwood, Cumbria, 10 de novembre de 1566 -Londres, 25 de febrer de 1601) fou un militar i privat anglès. Va estar en la cort de la reina Elisabet I d'Anglaterra i és el més conegut dels posseïdors del títol Comte d'Essex. Després de la fallida campanya militar contra els rebels irlandesos durant la guerra dels nou anys el 1599, va conspirar contra la reina i va ser executat per traïció.

Nou!!: Comte і Robert Devereux, segon comte d'Essex · Veure més »

Robert I de Dreux

Escut d'armes dels Comtes de Dreux Robert I de Dreux (1123 - Braine 1188), príncep de França i comte de Dreux (1137-1184).

Nou!!: Comte і Robert I de Dreux · Veure més »

Robert II de Borgonya

Robert II de Borgonya Robert II de Borgonya (1248 - Vernon-sur-Seine 1306), duc de Borgonya (1271-1306).

Nou!!: Comte і Robert II de Borgonya · Veure més »

Roberto Acciaiuoli

Roberto Acciaiuoli, fill d'Angelo Acciaiuoli, fou comte de Malta i Gozo i tercer comte de Melfi.

Nou!!: Comte і Roberto Acciaiuoli · Veure més »

Roger Bernat I de Foix

Roger Bernat I de Foix, dit el Gras (Foix, 1130 - 1188) fou comte de Foix (1148-1188) i governador de Provença.

Nou!!: Comte і Roger Bernat I de Foix · Veure més »

Roger Bernat III de Foix

Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).

Nou!!: Comte і Roger Bernat III de Foix · Veure més »

Roger I de Carcassona

Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).

Nou!!: Comte і Roger I de Carcassona · Veure més »

Roger I de Foix

Roger I de Foix (? - 1064) fou comte de Foix (1034-1064).

Nou!!: Comte і Roger I de Foix · Veure més »

Roger II de Foix

Roger II de Foix (? - 1124) fou comte de Foix (1071-1124).

Nou!!: Comte і Roger II de Foix · Veure més »

Roger IV de Foix

Roger IV de Foix (? - 1265) fou vescomte de Castellbò (1230-1265) i comte de Foix (1241-1265).

Nou!!: Comte і Roger IV de Foix · Veure més »

Rosario Poidimani

Bandera de la Casa Reial de Portugal Rosario Poidimani (Siracusa, 25 d'agost 1941) és pretendent als títols de príncep reial de Portugal, duc de Bragança i pretendent al tron de Portugal.

Nou!!: Comte і Rosario Poidimani · Veure més »

Royal Yacht Squadron

El Royal Yacht Squadron (RYS, en català Reial Esquadró de Iots), és un club privat amb el domicili social situat al castell de Cowes, a l'Illa de Wight, Anglaterra.

Nou!!: Comte і Royal Yacht Squadron · Veure més »

Sabartès

El Sabartès és el territori situal al sud del comtat de Foix, a l'alta conca de l'Arieja.

Nou!!: Comte і Sabartès · Veure més »

Saló de Racionistes

El Saló de Racionistes és un edifici d'estil eclèctic dissenyat l'any 1886 per l'arquitecte Joaquín María Arnau Miramón (1849 - 1906), a la ciutat de València.

Nou!!: Comte і Saló de Racionistes · Veure més »

Salvador Cubell

Salvador Cubell (vers 1404- Oristany 13 de febrer de 1470), fou el fill de Lleonard Cubell i successor de son germà Antoni Cubell com a marquès d'Oristany i comte de Goceà.

Nou!!: Comte і Salvador Cubell · Veure més »

Sanç III de Pamplona

Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).

Nou!!: Comte і Sanç III de Pamplona · Veure més »

Sança de Provença

Sança de Provença (Ais de Provença, 1225 - castell de Berkhamsted, Anglaterra, 1261) fou infanta de Provença.

Nou!!: Comte і Sança de Provença · Veure més »

Sança Eiximenis d'Arenós i de Bellpuig

Sança Eiximenis d'Arenós i de Bellpuig (c. 1335 -) fou una comtessa catalana.

Nou!!: Comte і Sança Eiximenis d'Arenós i de Bellpuig · Veure més »

Sanila

Sanila fou lloctinent del comte Gaucelm del Rosselló i d'Empúries (germà de Bernat de Septimània).

Nou!!: Comte і Sanila · Veure més »

Sant Quintí de Puig-rodon

Sant Quintí de Puig-rodon és una antiga parròquia del municipi de Campdevànol, que està situada a la serra de Sant Marc, a 1.122 metres d'altitud sobre el nivell del mar.

Nou!!: Comte і Sant Quintí de Puig-rodon · Veure més »

Santa Maria de Castelló d'Empúries

Santa Maria de Castelló d'Empúries, Catedral de l'Empordà o Catedral de Castelló d'Empúries és una església gòtica situada al barri del Puig Salner del nucli antic de Castelló d'Empúries (Alt Empordà).

Nou!!: Comte і Santa Maria de Castelló d'Empúries · Veure més »

Sasaki Takayuki

El fou un buròcrata japonès, ministre i funcionari de la cort a finals del període Meiji.

Nou!!: Comte і Sasaki Takayuki · Veure més »

Sărmașu

Sărmașu (en hongarès Nagysármás) és una ciutat del comtat de Mureș, Transsilvània, Romania, formada per les localitats components Balda, Larga, Moruț, Sărmașu (residència), Sărmășel, Sărmășel-Gară, Titiana i Vișinelu.

Nou!!: Comte і Sărmașu · Veure més »

Sender de Floris V

El Sender de Floris V és un sender de gran recorregut que transcorre 245 km d'Amsterdam cap a Bergen op Zoom als Països Baixos.

Nou!!: Comte і Sender de Floris V · Veure més »

Senyor

Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor. Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre quelcom o hom.

Nou!!: Comte і Senyor · Veure més »

Senyoria de Castellar

La senyoria de Castellar fou una jurisdicció feudal catalana dins el terme actual d'Aguilar de Segarra.

Nou!!: Comte і Senyoria de Castellar · Veure més »

Senyoria de Montespan

La senyoria de Montespan fou una jurisdicció feudal occitana centrada a Montespan (Alta Garona).

Nou!!: Comte і Senyoria de Montespan · Veure més »

Senyoria de Montgomery

La senyoria de Montgomery a Normandia fou una jurisdicció feudal que apareix al.

Nou!!: Comte і Senyoria de Montgomery · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.

Nou!!: Comte і Septimània · Veure més »

Septimània visigòtica

La Septimània visigòtica és el període que la Septimània fou regida per reis visigots, des del 507 fins al 720.

Nou!!: Comte і Septimània visigòtica · Veure més »

Setge de Girona de 827

El setge de Girona de 827 fou un conflicte armat al comtat de Girona durant la Revolta d'Aissó entre els comtes autòctons i els francs.

Nou!!: Comte і Setge de Girona de 827 · Veure més »

Setge de Làrida (800)

El setge de Làrida del 800 va ser una campanya militar dels carolingis contra la ciutat de Lleida, que havia estat ocupada pels musulmans durant gairebé un segle.

Nou!!: Comte і Setge de Làrida (800) · Veure més »

Setge de Marmanda

El setge de Marmanda és una operació militar d'Amaurí IV de Montfort durant la croada albigesa en 1219, que va finalitzar amb l'arribada de l'hereu al tron de França, el futur Lluís VIII de França, i que va acabar amb la massacre de la població de la ciutat.

Nou!!: Comte і Setge de Marmanda · Veure més »

Setge de Tolosa (1211)

El setge de Tolosa de 1211 va ser un intent de Simó IV de Montfort per pendre la ciutat al comte Ramon VI de Tolosa durant la Croada Albigesa.

Nou!!: Comte і Setge de Tolosa (1211) · Veure més »

Sibil·la de Barcelona

Sibil·la de Barcelona (1035 - 1074) fou infanta de Barcelona.

Nou!!: Comte і Sibil·la de Barcelona · Veure més »

Sir Gaerfyrddin

Sir Gaerfyrddin (en anglès Carmarthenshire) és una autoritat unitària i un antic comtat gal·lès.

Nou!!: Comte і Sir Gaerfyrddin · Veure més »

Skorenovac

Skorenovac (serbi: Скореновац, Skorenovac, hongarès: Székelykeve, alemany: és un poble ubicat al municipi de Kovin, al districte de Sèrbia, Banat del Sud, a la província autònoma de Vojvodina.

Nou!!: Comte і Skorenovac · Veure més »

Sonata per a violoncel i piano núm. 4 (Beethoven)

La Sonata per a violoncel i piano núm.

Nou!!: Comte і Sonata per a violoncel i piano núm. 4 (Beethoven) · Veure més »

Sonata per a violoncel i piano núm. 5 (Beethoven)

La Sonata per a violoncel i piano núm.

Nou!!: Comte і Sonata per a violoncel i piano núm. 5 (Beethoven) · Veure més »

Sophie d'Arbouville

Sophie de Bezancourt Loyré, comtessa d'Arbouville (París, 22 d'octubre de 1810 - ib., 22 de març de 1850), fou una novel·lista i poetessa francesa.

Nou!!: Comte і Sophie d'Arbouville · Veure més »

Spadenland

Spadenland és un barri al districte de Bergedorf a l'estat d'Hamburg a Alemanya.

Nou!!: Comte і Spadenland · Veure més »

Stróganov

Un dels escuts dels Stroganov (1836). Els Stroganov o Strogonov (en rus: Строгановы, Строгоновы), també escrit a la francesa Stroganoff, eren una família de reeixits comerciants, industrials, terratinents i homes d'estat russos d'entre el i el, als quals es va atorgar rang de noblesa.

Nou!!: Comte і Stróganov · Veure més »

Sunifred I d'Urgell-Cerdanya

Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.

Nou!!: Comte і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »

Sunifred II d'Urgell

Sunifred II d'Urgell (880? - 948) fou comte d'Urgell (897 - 948).

Nou!!: Comte і Sunifred II d'Urgell · Veure més »

Sunyer I de Pallars

Sunyer I de Pallars (? - v 1010), comte de Pallars (948-1010) i comte consort de Ribagorça.

Nou!!: Comte і Sunyer I de Pallars · Veure més »

Susanna d'Itàlia

Susanna d'Itàlia o Rozala d'Ivrea (v 937 - Flandes 1003).

Nou!!: Comte і Susanna d'Itàlia · Veure més »

Tōgō Heihachirō

Tōgō Heihachirō neix el 27 de gener de 1847 a la provincia de Kagoshima, a l'illa de Kyūshū.

Nou!!: Comte і Tōgō Heihachirō · Veure més »

Títols de l'Imperi Romà d'Orient

Basili II amb vestidura de triomf, que exemplifica la Corona Imperial per àngels. Els títols de l'Imperi Romà d'Orient eren molts d'ells merament honorífics, perquè teòricament l'únic governant era l'emperador.

Nou!!: Comte і Títols de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Teatre Reduta

El Teatre Reduta (en txec Divadlo Reduta) és un teatre situat a Brno, Moràvia, la República Txeca.

Nou!!: Comte і Teatre Reduta · Veure més »

Teobald de Bar

Teobald de Bar (en francès Thiébaut de Bar o Thibaut de Bar, en neerlandès Theobald van Bar o Dietbout van Bar) (nascut ± 1260 (?) - mort a Roma el 25 de maig de 1312 fou canceller apostòlic del papa Bonifaci VIII de 1294 a 1303 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1303 a 1312. Era el quarter fill de Teobald II, comte de Bar I de Joana de Toucy. Ja va ser candidat per a succeir a Bouchard d'Avesnes com a bisbe de Metz però no va obtindre el càrrec. A la mort del príncep-bisbe Adolf II de Waldeck, hi havia tres candidats. El capítol va elegir Guillem d'Arras que va refusar el càrrec en invocar no ésser noble. Guillem va designar Teobald com més idoni i el capítol va elegir-lo. El 13 de maig de 1303 el papa Bonifaci VIII va confirmar-lo. A aquest moment es trobava a Roma i no va poder partir immediatament, com que d'antuvi havia de pagar els seus deutes. Al 8 de setembre de 1304 va signar un tractat d'aliança amb Felip IV de França. El seu germà, Joan de Toucy va assetjar la ciutat de Maastricht, ocupat per l'exèrcit brabançó. Va començar el seu regne poc després de la "revolució" dels oficis "petits" de Lieja que van oposar-se contra la fermeté, un taxa al consum i que volien una representació, almenys de la meitat de les seus als estats, fins aleshores reservats a l'aristocracia. Els canonges de Sant Lambert van voler un equilibri entre els "grans" i els "petits" qui volien així mantenir el seu poder faç a la burgesia. Al 20 d'agost de 1307 es va signar la pau de Seraing (o pau de Vottem) que va atorgar la meitat de les 24 seus comunals als petits. El 1308, Teobald va voler apaivagar la situació en voler "refourmer en bien l'estat de sa cité entre les grans et les menuz mestiers" (traducció: reformar en bé l'estat de la ciutat entre els oficis grans i petits). Aquest decret va tenir el paper de carta constitucional de la ciutat de Lieja fins al 1384. Va esdevenir un conseller important del seu nebot Enric VII que Teobald va acompanyar al seu viatge d'investidura cap a Roma el 1312. El rei Robert I de Nàpols que neguitejava l'autoritat creixent de l'emperador nou va atacar-les amb el seu exèrcit als afores de Roma al 25 de maig. Van ferir-lo mortalment al combat i va morir poc després. Teobald tenia prou autoritat moral per a mantenir l'orde a la seva capital, però poc després de la seva mort el 1312, la lluita de poder entre els grans, els petits i el capítol va tornar a esclatar el que a la fi va conduir al mal de Sant-Martí, a la nit del 3 al 4 d'agost de 1312.

Nou!!: Comte і Teobald de Bar · Veure més »

Teobald II de Navarra

Segell de Teobald II de Navarra. Segell de Teobald II de Navarra. Denari encunyat durant el regnat de Teobald II amb la inscripció ''Tiobald rex de Navarie''. Teobald II de Navarra i V de Xampanya el Jove (?, 7 de desembre de 1238 - Trapani, 4 de desembre de 1270) fou rei de Navarra i comte de Xampanya i de Brie (1253-1270).

Nou!!: Comte і Teobald II de Navarra · Veure més »

Teodomir (visigot)

Teodomir o Tudmir (mort el 743) fou un comte visigot del sud-est de la Bètica.

Nou!!: Comte і Teodomir (visigot) · Veure més »

Teodora (senadora)

Teodora (circa 870 – 916) va ser una senadora i serenissima vestaratrix de Roma.

Nou!!: Comte і Teodora (senadora) · Veure més »

Terauchi Masatake

El comte Terauchi Masatake (en japonès 寺内正毅, 1852 - 1919) va ser un membre de la Marina Imperial Japonesa i 18è primer ministre del Japó (9 d'octubre de 1916 - 29 de setembre de 1918).

Nou!!: Comte і Terauchi Masatake · Veure més »

Teresa de Brunszvik

La comtessa Teresa de Brunszvik (27 de juliol de 1775, Bratislava - † 23 de setembre de 1861, Budapest) fou una noble hongaresa, pedagoga i musicòloga.

Nou!!: Comte і Teresa de Brunszvik · Veure més »

The Luzhin Defence

La defensa Luzhin és una pel·lícula basada en la novel·la escrita per Vladimir Nabokov anomenada "La Defensa" el protagonista de la qual és un mestre d'escacs.

Nou!!: Comte і The Luzhin Defence · Veure més »

The Vampire Lovers

The Vampire Lovers és una pel·lícula britànica de terror gòtic del 1970 dirigida per Roy Ward Baker i protagonitzada per Ingrid Pitt, Peter Cushing, George Cole, Kate O'Mara, Madeline Smith, Dawn Addams i Jon Finch.

Nou!!: Comte і The Vampire Lovers · Veure més »

Thegn

El terme thegn, també thane, o thayn, és un títol dins del thanage, un sistema de noblesa anterior als pars.

Nou!!: Comte і Thegn · Veure més »

Thomas Cromwell

Thomas Cromwell KG PC (1485 - 28 de juliol de 1540) fou Primer Ministre d'Enric VIII d'Anglaterra entre 1532 i 1540 i Comte d'Essex.

Nou!!: Comte і Thomas Cromwell · Veure més »

Thurn und Taxis

La casa principesca de Thurn und Taxis (en alemany des Fürst enhaus von Thurn und Taxis) és una família aristòcrata alemanya que va exercir un gran paper en el servei postal a Europa durant el, sent avui prou coneguda per ser la propietària de nombroses cerveseries i constructora d'un gran nombre de castells, a part de ser una de les majors fortunes d'Alemanya.

Nou!!: Comte і Thurn und Taxis · Veure més »

Timbre

En heràldica, un timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població.

Nou!!: Comte і Timbre · Veure més »

Tivenys

Tivenys (pronunciat) és una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Comte і Tivenys · Veure més »

Toda de Ribagorça

Toda de Ribagorça (? - ca. 1019) fou comtessa de Ribagorça (1003-1011) i comtessa consort de Pallars (?-1010).

Nou!!: Comte і Toda de Ribagorça · Veure més »

Tractat de Meaux

El Tractat de Meaux també conegut com a Tractat de París o de Meaux-París, fou signat l'any 1229 entre Lluís IX de França, encara sota la regència de Blanca de Castella i d'Anglaterra, i el comte Ramon VII de Tolosa.

Nou!!: Comte і Tractat de Meaux · Veure més »

Uberto Pasolini

Uberto Pasolini Dall'Onda (nascut l'1 de maig de 1957 a Roma, Itàlia) és un productor, director i antic banquer d'inversions italià conegut per produir la pel·lícula de 1997 The Full Monty i dirigir i produir la pel·lícula Machan de 2008 i Still Life de 2013.

Nou!!: Comte і Uberto Pasolini · Veure més »

Unifred de Ribagorça

Unifred de Ribagorça (? - ca. 979) fou comte de Ribagorça (970-979).

Nou!!: Comte і Unifred de Ribagorça · Veure més »

Valença de Tost

Valença de Tost (Pallars Jussà, -) fou una comtessa catalana.

Nou!!: Comte і Valença de Tost · Veure més »

Vampyros Lesbos

Jesús Franco (1930-2013), director, guionista i compositor de ''Las Vampiras.'' Las vampiras, denominada Vampyros Lesbos en algunes de les seves múltiples versions, és una de les pel·lícules de fantaterror eròtic dirigida en 1971 per cineasta espanyol Jesús Franco.

Nou!!: Comte і Vampyros Lesbos · Veure més »

Varvassor

Un varvassor (del llatí medieval vassus vassorum, vassall de vassalls) era - a la Catalunya feudal on el sobirà era el comte- un vassall d'algun dels grans vassalls del país.

Nou!!: Comte і Varvassor · Veure més »

Vedella Strogonoff

La vedella Strogonoff o Stroganoff és un plat de filet de vedella tallat en tires no gaire gruixudes i acompanyat amb bolets i salsa feta de crema agra servit amb patates fregides tallades en trossos irregulars (kartoshka zharennaya en rus).

Nou!!: Comte і Vedella Strogonoff · Veure més »

Vescomte

Corona de vescomte Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.

Nou!!: Comte і Vescomte · Veure més »

Viena del Delfinat

Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Comte і Viena del Delfinat · Veure més »

Vil·la romana

Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.

Nou!!: Comte і Vil·la romana · Veure més »

Waroc'h I

Waroc'h (mort cap al 550) també conegut com a Waroc, Waroch o Guérech, fou sobirà d'un regne situat cap al sud de l'Armòrica anomenat posteriorment Bro Waroch (Broërec o Bro-Erec).

Nou!!: Comte і Waroc'h I · Veure més »

Waroc'h II

Waroch II o Guérech (bretó: Gwereg) (mort el 594), escrit també Waroc i Waroc'h, fou rei del Bro Waroch (Broërec o Bro-Erec) al sud-oest de l'Armòrica, fill de Macliau i net de Waroch I. Fou rei entre 577 i 594, Waroch va regnar sobre la regió dels vènets i la seva capital Vennetium (antic nom de Vannes). Sembla que el títol donat pels francs fou el de comte i no el de rei. Per convenció, per diferenciar-lo del seu avi, se'l designa com a Waroch II.

Nou!!: Comte і Waroc'h II · Veure més »

Wetering

Un wetering o watering és un canal o un rec de desguàs als pòlders marítims o fluvials a la zona costanera de Calais fins al riu Neisse.

Nou!!: Comte і Wetering · Veure més »

Wied

Wied és un llinatge alemany que va governar el comtat d'aquest nom, i el 1914 van rebre el principat d'Albània.

Nou!!: Comte і Wied · Veure més »

Wilhelmsburg

Wilhelmsburg (en baix alemany Willemsborg) és un barri del bezirk de Hamburg-Mitte de l'estat d'Hamburg a Alemanya, situat en una illa entre dos braços de l'Elba.

Nou!!: Comte і Wilhelmsburg · Veure més »

Xarq al-Àndalus

Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.

Nou!!: Comte і Xarq al-Àndalus · Veure més »

Zalduondo

Zalduondo és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla de Salvatierra.

Nou!!: Comte і Zalduondo · Veure més »

Zähringen

Zähringen és el nom d'una família de la noblesa alemanya de l'edat mitjana, agafat del castell de Zähringen, avui a la ciutat de Friburg, (fundada el 1120).

Nou!!: Comte і Zähringen · Veure més »

Zelanda

Zelanda (Zeeland en neerlandès, literalment "Terra del mar"; en zelandès Zeêland) és una província del sud-oest dels Països Baixos, la capital de la qual és Middelburg.

Nou!!: Comte і Zelanda · Veure més »

Zogú I d'Albània

Ahmed Bei Zogu, més conegut com a Zogú I (Castell de Burgajet, 8 d'octubre de 1895 - Suresnes, França, 9 d'abril de 1961), fou un polític albanès, president d'Albània el 1925-1928 i després Mbret o rei d'Albània del 1928 al 1939.

Nou!!: Comte і Zogú I d'Albània · Veure més »

Zona arqueològica de Palenque

Palenque és un jaciment arqueològic maia situat prop del riu Usumacinta, a l'estat de Chiapas, Mèxic, al sud-est del país.

Nou!!: Comte і Zona arqueològica de Palenque · Veure més »

Zweibrücken-Eberstein

Eberstein fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada primer al castell d'Alterberstein i després al d'Eberstein.

Nou!!: Comte і Zweibrücken-Eberstein · Veure més »

Zygmunt Krasiński

Napoleon Stanisław Adam Feliks Zygmunt Krasiński AFI (19 de febrer de 1812, París, França - 23 de febrer de 1859, París) fou un comte polonès, tradicionalment classificat juntament amb Adam Mickiewicz i Juliusz Słowacki com un dels tres bards nacionalistes polonesos, els tres grans poetes romàntics que influencià la consciència nacional durant el període d'adhesió política a Polònia.

Nou!!: Comte і Zygmunt Krasiński · Veure més »

1075

Sense descripció.

Nou!!: Comte і 1075 · Veure més »

1108

;Països Catalans.

Nou!!: Comte і 1108 · Veure més »

1134

Sense descripció.

Nou!!: Comte і 1134 · Veure més »

1311

Sense descripció.

Nou!!: Comte і 1311 · Veure més »

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Nou!!: Comte і 28 de desembre · Veure més »

868

Sense descripció.

Nou!!: Comte і 868 · Veure més »

994

Sense descripció.

Nou!!: Comte і 994 · Veure més »

995

Sense descripció.

Nou!!: Comte і 995 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Comtessa.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant