Taula de continguts
193 les relacions: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí, Afaia, Ahmet III, Aléxandros Mavrokordatos, Alexandros Panagoulis, Alfons Frederic d'Aragó, Amfícrates (rei), Anaxàgores d'Egina, Anguistri, Arc volcànic del sud de l'Egeu, Argonautes, Argos, Aristònous d'Egina, Aristides d'Atenes, Aristoclides d'Egina, Art antic, Asop, Atanàsia d'Egina, Atena, Èac, Èmil, Èupolis, Àrquias de Túrios, Àtal I de Pèrgam, Àtica, Batalla de Platea, Batalla de Salamina, Bonifaci Frederic d'Aragó, Branques del casal de Barcelona, Britomartis, Cal·ló d'Egina, Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat, Cassandre d'Egina, Catàleg de les naus, Càbries, Cecrifalea, Ceràmica del període geomètric, Ceràmica grega, Ceràmica protoàtica, Cinúria, Cleòmenes I, Cleones, Corègia, Corint, Corona d'Aragó, Cosme, Cosme II de Constantinoble, Costums de l'antiga Grècia, Críties (escultor), Crònica de Paros, ... Ampliar l'índex (143 més) »
Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí
Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí (Bitrawj, Fahs al-Bal·lut, ? - Creta, ?) fou un líder musulmà i emir de Creta.
Veure Egina і Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí
Afaia
Temple d'Afea a l'illa d'Egina. En la mitologia grega Afaia o Afea (en grec Ἀφαία, "sense llum") era una deessa grega de la llum, filla de Leto i per tant, germanastra d'Apol·lo i Àrtemis.
Veure Egina і Afaia
Ahmet III
Ahmet III (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser el 23è soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730.
Veure Egina і Ahmet III
Aléxandros Mavrokordatos
Aléxandros Mavrokordatos (en grec: Αλέξανδρος Μαυροκορδάτος) (Constantinoble, Imperi Otomà, 11 de febrer de 1791 - Illa d'Egina, Grècia, 18 d'agost de 1865) fou un polític grec, membre de la família de fanariotes Mavrokordatos.
Veure Egina і Aléxandros Mavrokordatos
Alexandros Panagoulis
, va ser un polític i poeta grec que va tenir un paper actiu en la lluita contra la Dictadura dels coronels a Grècia.
Veure Egina і Alexandros Panagoulis
Alfons Frederic d'Aragó
Alfons Frederic d'Aragó (Anfós Frederic, en les fonts clàssiques), fill bastard de Frederic II de Sicília, fou vicari general de la Companyia catalana d'Orient entre els anys 1317 i 1330 (Catània, Sicília, 1294 - ?, d. 1338).
Veure Egina і Alfons Frederic d'Aragó
Amfícrates (rei)
Amfícrates (en llatí Amphicrates, en grec antic Ἀμφικράτης) va ser un primitiu rei de Samos que només es coneix per una menció que en fa Heròdot.
Veure Egina і Amfícrates (rei)
Anaxàgores d'Egina
Anaxàgores d'Egina (Anaxagoras) fou un escultor grec de l'illa d'Egina de la primera meitat del.
Veure Egina і Anaxàgores d'Egina
Anguistri
Anguistri (grec: Αγκίστρι) és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura de l'Àtica, Grècia.
Veure Egina і Anguistri
Arc volcànic del sud de l'Egeu
Arc volcànic del sud de l'Egeu que inclou els volcans de Metana, Melos, Santorí i Níssiros L'Arc volcànic del sud de l'Egeu és una cadena d'illes volcàniques al sud del Mar Egeu formada per la tectònica de plaques a conseqüència de la subducció de la Placa Africana sota la Placa d'Euràsia.
Veure Egina і Arc volcànic del sud de l'Egeu
Argonautes
''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (Ἀργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.
Veure Egina і Argonautes
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Veure Egina і Argos
Aristònous d'Egina
Aristònous d'Egina (Aristonous) va ser un escultor grec nadiu de l'illa d'Egina.
Veure Egina і Aristònous d'Egina
Aristides d'Atenes
Aristides (Aristīdes; 530 aC - 468 aC) fou un general i home d'estat atenenc, fill de Lisímac.
Veure Egina і Aristides d'Atenes
Aristoclides d'Egina
Aristoclides d'Egina (Ἀριστοκλείδας) fou un esportista grec nascut a l'illa d'Egina que va obtenir una victòria al pancraci als Jocs Nemeus.
Veure Egina і Aristoclides d'Egina
Art antic
84-376-0194-0.
Veure Egina і Art antic
Asop
Asop (Asōpós, tal vegada format per ἄσις 'llot', 'fang' i l'arrel h₂ep 'aigua') fou un nom de riu a l'antiga Grècia.
Veure Egina і Asop
Atanàsia d'Egina
Atanàsia d'Egina (Egina, ca. 790 - Timia, Egina, 14 d'agost de 860) va ser una dona pietosa i monja de l'imperi romà d'Orient, consellera de l'emperadriu Teodora.
Veure Egina і Atanàsia d'Egina
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Veure Egina і Atena
Èac
D'acord amb la mitologia grega, Èac (en Αἴακος, Aiakos) va ser un semidéu que esdevingué rei de l'illa d'Egina.
Veure Egina і Èac
Èmil
Èmil o Èmilos (Emilus) fou un escultor grec natural de l'illa d'Egina.
Veure Egina і Èmil
Èupolis
Èupolis (en llatí Eupolis, en grec antic Εὔπολις) fou un poeta còmic atenenc, fill de Sosípolis, que va pertànyer a la vella comèdia.
Veure Egina і Èupolis
Àrquias de Túrios
Àrquias de Túrios (en Archias) fou un actor grec i després militar.
Veure Egina і Àrquias de Túrios
Àtal I de Pèrgam
Àttal I de Pèrgam (Attălus Soter) fou rei de Pèrgam del al.
Veure Egina і Àtal I de Pèrgam
Àtica
L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.
Veure Egina і Àtica
Batalla de Platea
La Batalla de Platea o de Platees va ser la darrera batalla de les Guerres Mèdiques al sud de Grècia.
Veure Egina і Batalla de Platea
Batalla de Salamina
La Batalla de Salamina Ναυμαχία τῆς Σαλαμῖνος, Naumakhia tes Salaminos) va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes.
Veure Egina і Batalla de Salamina
Bonifaci Frederic d'Aragó
Bonifaci Frederic d'Aragó fou fill d'Alfons Frederic d'Aragó.
Veure Egina і Bonifaci Frederic d'Aragó
Branques del casal de Barcelona
El casal de Barcelona va originar diverses branques.
Veure Egina і Branques del casal de Barcelona
Britomartis
'''''L'ofegament de Britomartis''''', tapís dissenyat, probablement, per '''Jean Cousin el Vell'''. D'acord amb la mitologia grega, BritomartisTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establerts al Diccionari Grec-Català, Βριτόμαρτις.
Veure Egina і Britomartis
Cal·ló d'Egina
Cal·ló d'Egina (Callon) fou un artista escultor nascut a l'illa d'Egina deixeble d'Angelió i de Tecteu, que al seu torn eren deixebles de Dipè i Escil·lis, segons que diu Pausànies.
Veure Egina і Cal·ló d'Egina
Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat
Papir amb el llistat de vencedors Olímpics, segle III, Biblioteca Britànica. Aquest llistat conté els campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat que es van celebrar sense interrupció a Olímpia, Antiga Grècia, tradició que es va mantenir per més de 1000 anys, des de l'any 776 aC fins a l'any 393, quan van ser prohibits tots els cultes pagans per l'emperador cristià de Roma Teodosi I el Gran.
Veure Egina і Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat
Cassandre d'Egina
Cassandre d'Egina (Cassander) fou un polític de la Lliga Aquea del.
Veure Egina і Cassandre d'Egina
Catàleg de les naus
Grècia homèrica El Catàleg de les naus és el nom amb què es coneix un passatge de la Ilíada, d'Homer (Cant II, línies 480-760) que enumera els contingents de l'exèrcit aqueu i els seus cabdills més importants, el nombre de naus que cada un aportava a l'empresa i els indrets que senyorejava a Grècia.
Veure Egina і Catàleg de les naus
Càbries
Càbries (Chabrias, Khabrias, Χαβρίας) fou un general atenenc.
Veure Egina і Càbries
Cecrifalea
Cecrifalea (en llatí Cecryphaleia, en grec antic Κεκρυφάλεια, Kekrifàleia) era una petita illa del golf Sarònic entre Egina i la costa d'Epidaure, prop de la qual els habitants d'Egina van ser derrotats pels corintis l'any 458 aC.
Veure Egina і Cecrifalea
Ceràmica del període geomètric
Escena d'una cerimònia fúnebre en una àmfora del Mestre del Dípilon (Museu del Louvre, inv. A517) La ceràmica del període geomètric o ceràmica geomètrica és la producció d'atuells de terrissa de l'antiga Grècia a partir de la fi de l'edat fosca grega, aproximadament entre els anys 900 aC i el 700 aC.
Veure Egina і Ceràmica del període geomètric
Ceràmica grega
Signatura del famós pintor Sòfilos: ''Sófilos m'egrafsen'' (Sòfilos em va pintar) La '''ceràmica''' grega reuneix el conjunt de recipients i pintura de gots grecs. Nascuda al Pròxim Orient, assolí en l'antiga Grècia un alt nivell de qualitat artística, i deixà una important informació sobre la vida i la cultura dels antics grecs.
Veure Egina і Ceràmica grega
Ceràmica protoàtica
Pintor d'Analat (atr.) contorn de lutròfor protoàtic, inicis del s. VII ae, altura 80 cm. París, Museu del Louvre, inv. CA2985 La ceràmica protoàtica és una classe de terrissa àtica produïda entre el 700 i el 610 ae, entre l'estil geomètric i la ceràmica àtica de figures negres.
Veure Egina і Ceràmica protoàtica
Cinúria
Cinúria (en Cynuria) era un districte de l'antiga Grècia situat a la part oriental del Peloponnès, entre l'Argòlida, Arcàdia i Lacònia, que prenia el nom de l'antiga tribu dels cinuris, una de les tribus més antigues de la península.
Veure Egina і Cinúria
Cleòmenes I
Cleòmenes I (Cleomenes) fou el setzè rei de la línia àgida d'Esparta.
Veure Egina і Cleòmenes I
Cleones
Cleones (gentilici Κλεωναῖος, cleoneu) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada al Peloponnès, a mig camí entre Corint i Argos.
Veure Egina і Cleones
Corègia
La corègia ('en grec antic χορηγία) era un servei ordinari que s'oferia a l'antiga Grècia, i consistia a proporcionar un cor (χορός "chorós", literalment grup de cantants i dansaires per a les representacions) convenientment entrenat per als festivals.
Veure Egina і Corègia
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Veure Egina і Corint
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Egina і Corona d'Aragó
Cosme
* Cosme (nom).
Veure Egina і Cosme
Cosme II de Constantinoble
Cosme II Àtic (Κοσμᾶς Β´ ὁ Ἀττικός), (? – després del 1147) va ser Patriarca de Constantinoble des de l'abril del 1146 fins al febrer del 1147.
Veure Egina і Cosme II de Constantinoble
Costums de l'antiga Grècia
Els costums de l'antiga Grècia són les rutines diàries dels habitants, les ciutats, els oficis, l'economia, les seues necessitats i els seus beneficis.
Veure Egina і Costums de l'antiga Grècia
Críties (escultor)
Críties o Crítias (en llatí Critias, en grec antic "Kritías") fou un escultor atenenc d'estil arcaic que va iniciar la transició cap a l'Estil sever.
Veure Egina і Críties (escultor)
Crònica de Paros
Fragment de la part conservada al Museu Arqueològic de Paros La Crònica de Paros (Χρονικὸν Πάριον) és un document epigràfic que conté una relació cronològica d'esdeveniments llegendaris, polítics i culturals ocorreguts al món grec en sincronia amb els diversos reis i arconts atenesos.
Veure Egina і Crònica de Paros
Demarat d'Esparta
Demarat (Demaratus) va ser rei euripòntida d'Esparta en una data cap a l'any 510 aC fins aproximadament el 491 aC.
Veure Egina і Demarat d'Esparta
Demòcedes
Demòcedes (Democedes, Δημοκήδης), fill de Cal·lifó, fou un famós metge de Crotona.
Veure Egina і Demòcedes
Demòstenes
fou un orador i estatista atenenc.
Veure Egina і Demòstenes
Demetri Poliorceta
Moneda amb l'efígie de Demetri Poliorceta. Demetri Poliorceta, o Demetri l’Assetjador, (Demetrius Poliorcetes) o Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC) fou rei de Macedònia.
Veure Egina і Demetri Poliorceta
Diàgores de Ialisos
Diàgores (Diagoras), fill de Damaget, de la família dels eràtides de Ialisos (Rodes), fou un esportista molt famós a l'antiga Grècia.
Veure Egina і Diàgores de Ialisos
Diògenes de Sinope
Diògenes de Sinop Diògenes de Sinope (en llatí: Diogenes, en grec: Διογένης ὁ Σινωπεύς), anomenat el cínic, nascut a Sinope entre el 391 i el 399 aC (o fins i tot fins al 412 aC) i mort a Corint el 323 aC, fou un filòsof cínic i un filòsof socràtic menor.
Veure Egina і Diògenes de Sinope
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Veure Egina і Doris (grup humà)
Dracó d'Atenes
Dracó (en llatí Dracon, en grec antic Δράκων) fou l'autor del primer codi legal escrit d'Atenes anomenat Δεσμοί (Desmoi "llaços, cadenes"), per distingir-lo del νόμοί (Nomoi "llei, costum") de Soló.
Veure Egina і Dracó d'Atenes
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Veure Egina і Ducat d'Atenes
Eacees
Les Eacees (Aeaceia) eren unes festes que celebraven els eginetes (de l'illa d'Egina) en honor d'Èac, que va ser rei del país.
Veure Egina і Eacees
Egina (desambiguació)
* Egina (illa).
Veure Egina і Egina (desambiguació)
Egina (mitologia)
Αἴγινα Segons la mitologia grega, Egina (en grec antic Αἴγινα, en llatí Aegīna) va ser una nimfa, filla del riu Asop i de Mètope.
Veure Egina і Egina (mitologia)
Egineta
Egineta (en llatí Aegineta) va ser un modelador (fictor) de l'antiga Grècia que menciona Plini el Vell a la Naturalis Historia.
Veure Egina і Egineta
Epidaure
Epidaure (Epidaurus; gentilici Ἐπιδαύριος, epidauri) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de l'Argòlida, a la costa oriental del Peloponnès.
Veure Egina і Epidaure
Escarlata
El color escarlata és una tonalitat del color vermell que tendeix lleugerament al color taronja.
Veure Egina і Escarlata
Escultures de Porcuna
Amb el nom d'escultures de Porcuna es coneix un conjunt d'escultures ibèriques que daten de la primera meitat del realitzades en pedra calcarenita blanca de gra fi coneguda com a «pedra de Santiago de Calatrava».
Veure Egina і Escultures de Porcuna
Esmilis
Esmilis (Σμῖλις) fou un llegendari escultor grec, fill d'Euclides d'Egina.
Veure Egina і Esmilis
Estàter
Estàter d'or de Bactriana. Estàter (en grec antic στατὴρ) que es pot traduir per estàndard, era una mesura mestra de pes i de diner.
Veure Egina і Estàter
Estrattis
Estrattis (en llatí Strattis, en grec antic) fou tirà de Quios en temps de Darios I el Gran i de Xerxes I de Pèrsia.
Veure Egina і Estrattis
Eteònic
Eteònic (en llatí Eteonicus, en grec antic Ἐτεόνικος) fou un militar espartà que va viure al i va morir després de l'any 389 aC.
Veure Egina і Eteònic
Eubea
Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.
Veure Egina і Eubea
Eunom d'Atenes
Eunom (en llatí Eunomus, en grec antic Εὔνομος "Eunomos") fou un almirall atenenc durant la Guerra de Corint que va ser enviat amb el comandament de 13 vaixells l'any 388 aC contra l'esparta Gòrgopes, vicealmirall de Hierax i dels eginetes.
Veure Egina і Eunom d'Atenes
Euríbates
Euríbates (en llatí Eurybates, en grec antic Εὐρυβάτης), fou un militar d'Argos, comandant d'un cos de mil voluntaris enviats en ajut d'Egina en la guerra contra Atenes, just abans de la invasió persa (primera part del). Va desafiar a quatre atenencs a un combat singular, i en va matar a tres però va ser mort pel quart, Sofanes.
Veure Egina і Euríbates
Euxenides
Euxenides (Euxenidae, Εὐξενίδαι) fou una família noble d'Egina que Pindar celebrà en una oda en honor del seu membre, Sògenes, un campió de pentatló als 54 jocs nemeus el 462 aC; en l'oda s'esmenta també al seu pare Tearió.
Veure Egina і Euxenides
Festival Delfínia
El Festival Delfínia (en grec antic δελφίνια) era una festa que se celebrava a diverses ciutats de Grècia en honor de l'Apol·lo Delfini.
Veure Egina і Festival Delfínia
Fidó d'Argos
Fidó (en llatí Pheidon, en grec antic Φείδων) va ser rei (basileu) d'Argos a finals del segle VIII aC i a inicis del.
Veure Egina і Fidó d'Argos
Filip V de Macedònia
Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.
Veure Egina і Filip V de Macedònia
Filisc d'Egina
Filisc (Philiscus), fill d'Onesícrit, fou un filòsof cínic grec nadiu de l'illa d'Egina que va viure al.
Veure Egina і Filisc d'Egina
Focos
Focos (en grec antic Φῶκος) fou un heroi grec, fill d'Èac i de Psàmate.
Veure Egina і Focos
Forum Boarium
El fòrum Boari a la part inferior d'aquesta maqueta de l'antiga Roma. (Universitat de Caen) El Fòrum Boari (en llatí: Forum Boarium o Bovarium) era una àrea de l'antiga ciutat de Roma a la riba dreta del riu Tíber, entre el turó Capitoli i l'Aventí.
Veure Egina і Forum Boarium
Fris del Partenó
El fris del Partenó és un fris de 160 m de llarg que envoltava la part superior de la cel·la del Partenó d'Atenes.
Veure Egina і Fris del Partenó
Gòrgopes
Gòrgopes (en llatí Gorgopas, en grec antic Γοργώπας) fou un militar espartà que va viure als segles V aC i IV aC.
Veure Egina і Gòrgopes
Glàucies d'Egina
Glàucies d'Egina (Glaucias) fou un escultor grec natural d'Egina que va fer diverses estàtues de bronze, entre les quals la del tirà Geló I de Gela i Siracusa en commemoració de la seva victòria a la carrera de carros a l'olimpíada 73 (488 aC).
Veure Egina і Glàucies d'Egina
Gliptoteca de Munic
La Gliptoteca de Múnic i els Propileus. La Plaça Reial de Múnic amb la Gliptoteca a la dreta i la Col·lecció Estatal d'Antiguitats a l'esquerra des dels Propileus Faune Barberini. Kurose de Múnic Discòbol Medusa Rondanini Infant barallant-se amb un ànec Cap de noi amb diadema La Gliptoteca de Múnic és un museu ubicat en aquesta ciutat alemanya que va ser encarregat pel rei bavarès Lluís I de Baviera per a acollir la seva col·lecció d'escultures gregues i romanes.
Veure Egina і Gliptoteca de Munic
Golf Sarònic
El golf Sarònic o golf d'Egina (Saronicus Sinus, Σαρωνικὸς κόλπος) és un golf de la mar Egea entre Àtica i Trezè, fins a l'istme de Corint.
Veure Egina і Golf Sarònic
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Veure Egina і Gran Companyia Catalana
Gran Idea
La Gran Idea (grec Μεγάλη Ιδέα, Megáli Idéa) ha estat l'expressió del sentiment nacionalista grec durant els segles i. Era un concepte d'irredemptista que aspirava a unir tots els grecs dins d'un sol estat nació amb capital a Constantinoble, per tal com una gran part de les poblacions gregues havien quedat sota l'Imperi Otomà després de la independència del nou estat grec el 1832.
Veure Egina і Gran Idea
Grècia otomana
Mapa de l'Imperi Otomà de 1481 a 1683. La Grècia otomana és el terme utilitzat per a designar el període de la dominació otomana.
Veure Egina і Grècia otomana
Grec dòric
El grec dòric és un dialecte del grec antic.
Veure Egina і Grec dòric
Grec medieval
El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Egina і Grec medieval
Guerra a l'antiga Grècia
Hoplites grecs La guerra a l'antiga Grècia es refereix a la guerra entre les polis gregues (les ciutats estat de l'antiga Grècia), entre la revolució hoplita del i l'emergència de l'Imperi macedoni al.
Veure Egina і Guerra a l'antiga Grècia
Guerra de Càndia
La guerra de Càndia, també coneguda com a guerra de Creta, es va lliurar entre la República de Venècia i els seus aliats, els Cavallers de Malta, els Estats Pontificis, voluntaris francesos i els pirates de Mani contra l'Imperi Otomà i els Estats de Barbaria.
Veure Egina і Guerra de Càndia
Guerra de Corint
La Guerra de Corint o Guerra Coríntia va ser un conflicte que es va produir a la Grècia antiga i que va transcórrer entre els anys 395 aC i 387/6.
Veure Egina і Guerra de Corint
Guerra de Creta
La guerra de Creta o guerra cretenca (205 aC - 200 aC) va ser lliurada, per una banda, pel rei Filip V de Macedònia, la Lliga Etòlia, diverses ciutats cretenques —especialment Olunt (actual Elunda) i Hieràpitna (actual Ieràpetra)— i pirates espartans i, per l'altra, les forces de Rodes i, més tard, Àtal I de Pèrgam, Bizanci, Cízic, Atenes i Cnossos.
Veure Egina і Guerra de Creta
Guerra de Morea
La Guerra de Morea (Guerra di Morea) és el nom més conegut de la Sisena Guerra otomanoveneciana.
Veure Egina і Guerra de Morea
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Veure Egina і Guerra del Peloponnès
Guerrers de Riace
Els ''Guerrers de Riace'', ''Bronze A'' en primer pla i ''Bronze B'' en segon pla. Els Guerrers de Riace són una parella d'estàtues gregues d'estil sever que s'exposen al Museu nacional de la Magna Grècia de Reggio de Calàbria.
Veure Egina і Guerrers de Riace
Guerres de la Lliga de Delos
Les Guerres de la Lliga de Delos (477–449 aC) van ser una sèrie de campanyes lliurades entre la Lliga Dèlica d'Atenes i els seus aliats (i posteriors súbdits), i l'Imperi Aquemènida de Pèrsia.
Veure Egina і Guerres de la Lliga de Delos
Híerax d'Esparta
Híerax (en Ἱέραξ) va ser un almirall espartà durant la Guerra de Corint.
Veure Egina і Híerax d'Esparta
Heròdot de Quios
Heròdot de Quios (en llatí Herodotus, en grec antic), fill de Basílides, fou un ambaixador grec de Quios, que després de la batalla de Salamina va anar a Egina per fer una crida als grecs per alliberar Jònia.
Veure Egina і Heròdot de Quios
Herea (festival)
Herea (en grec antic Ἥραια) és el nom dels festivals que es feien en honor d'Hera en diverses ciutats de l'antiga Grècia on el culte d'aquesta deïtat havia estat introduït.
Veure Egina і Herea (festival)
Hermíona
Hermíona (o Hermíone; en Hermione), localment Hermíon (en Ἑρμιών; gentilici Ἑρμιονεύς, hermioneu), fou una polis de la part sud de l'Argòlida.
Veure Egina і Hermíona
Himereu
Himereu (Himeraeus) fou un orador atenenc nascut a Falèron, germà del famós Demetri de Falèron.
Veure Egina і Himereu
Hipèrides
Hipèrides (en llatí Hyperides, en grec antic Ὑπερείδης o Ὑπερίδης) fou un famós orador atenenc del fill de Glaucip, nascut a la demos de Còl·litos.
Veure Egina і Hipèrides
Història de Creta
frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.
Veure Egina і Història de Creta
Història del nu artístic
Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.
Veure Egina і Història del nu artístic
Illes Saròniques
Les illes Saròniques (en grec Σαρωνικά Νησιά, Saronikà Nissià) són un grup d'illes situades al golf Sarònic, que s'obre entre les regions gregues de l'Àtica i el Peloponès.
Veure Egina і Illes Saròniques
Inframón grec
C., Staatliche Antikensammlungen (número d'inventari 2797). LInframón grec és un terme general que s'empra per descriure als diferents regnes de la mitologia grega que es creia que estaven situats sota la terra o més enllà de l'horitzó.
Veure Egina і Inframón grec
Jaciment arqueològic de Chalandrianí-Kastrí
Chalandrianí-Kastrí (Χαλανδριανή-Καστρί) és un jaciment arqueològic situat al nord-est de l'illa de Siros, a Grècia.
Veure Egina і Jaciment arqueològic de Chalandrianí-Kastrí
Jaume Frederic d'Aragó
Jaume Frederic d'Aragó fou el tercer comte de Salona i senyor de Loidoroki, Veteranitza i d'Egina.
Veure Egina і Jaume Frederic d'Aragó
Khanià
La Canea (en la Canea), més coneguda per la seva transcripció Khanià (en Χανιά, AFI), és la segona ciutat més gran de l'illa de Creta, a la costa nord de l'illa, a uns 70 km a l'oest de Réthimno i a 145 km a l'oest d'Iràklio.
Veure Egina і Khanià
Kolona
El jaciment arqueològic de Kolona (en grec, Κολώνας) és un jaciment situat en un pujol de l'illa d'Egina, Grècia.
Veure Egina і Kolona
Krios
Krios o Crios (en llatí Crius, en grec antic Κρῖος) era fill de Polícrit i un dels principals homes d'Egina.
Veure Egina і Krios
Leòcrates
Leòcrates (en llatí Leocrates, en grec antic) fill de Stroebus (Στροίβος), era el comandant dels atenencs a la gran batalla naval d'Egina de l'any 457 aC.
Veure Egina і Leòcrates
Leotíquides (rei)
Leotíquides (en llatí Leotychides, en grec antic Λεωτυχίδης, o Λευτυχίδης) (545 aC - 469 aC) fou un rei espartà de la casa dels euripòntides, que va regnar del 491 aC al 469 aC aproximadament Va pujar al tron en ser deposat Demarat, amb el suport de Cleòmenes I i de l'oracle de Delfos.
Veure Egina і Leotíquides (rei)
Lisandre
Lisandre (en llatí Lysander, en grec antic Λύσανδρος) fill d'Aristòclit o Aristòcrit, i de família heràclida segons uns, i ciutadà després de ser esclau, segons altres, fou un general espartà, el més gran de tots els militars espartans, que va vèncer als atenesos i va posar fi a la Guerra del Peloponès.
Veure Egina і Lisandre
Litra
Litra (en grec antic λίτρα) era una unitat grega de pes i monetària que corresponia, encara que no n'era equivalent, entre els grecs de Sicília, a la lliura romana i que s'utilitzava per pesar diversos materials, fins i tot el coure.
Veure Egina і Litra
Llac d'Orta
El llac d'Orta (Lagh d'Òrta o Cusi en llombard i en piemontès) és un llac d'Itàlia, situat a la zona prealpina.
Veure Egina і Llac d'Orta
Lliga Amficciònica
Una amficcionia o lliga amficciònica (del grec antic ἀμφικτυονεῖα, 'lliga de veïns') era una confederació de polis o pobles, inicialment amb una finalitat religiosa, i posteriorment també de naturalesa política.
Veure Egina і Lliga Amficciònica
Lliga de Delos
La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.
Veure Egina і Lliga de Delos
Llista d'illes de Grècia
Vet aquí una llista d'algunes de les 3.000 illes de Grècia.
Veure Egina і Llista d'illes de Grècia
Llista d'illes per superfície
Aquesta és una llista de les illes del món ordenades per àrea.
Veure Egina і Llista d'illes per superfície
Llista d'unitats de volum de l'antiga Grècia
Aquesta és una llista de les unitats de volum utilitzades a l'antiga Grècia.
Veure Egina і Llista d'unitats de volum de l'antiga Grècia
Llop de Psàmate
Segons la mitologia grega, Psàmate, filla de Nereu, va enviar un Llop (λύκος) ferotge a delmar els ramats de Peleu, perquè aquest havia mort el seu fill Focos.
Veure Egina і Llop de Psàmate
Lluís Frederic d'Aragó
Lluís Frederic d'Aragó fou el quart comte de Salona (1365-1382) i més tard comte de Citó (Zituni) i senyor d'Egina (1380-1382).
Veure Egina і Lluís Frederic d'Aragó
Mar de Mirtos
La mar de Mirtos (en grec Μυρτώο Πέλαγος, Mirtoo Pélagos) és la part de la mar Egea que banya la costa sud de la península de l'Àtica i la part oriental del Peloponès, amb les regions de Coríntia, Argòlida, Arcàdia i Lacònia.
Veure Egina і Mar de Mirtos
Mases
Mases (en Μάσης, gen. Μάσητος) fou un port de l'antiga Grècia situat al golf Argòlic, al Peloponnès.
Veure Egina і Mases
Mírmex
Mírmex (en grec antic Μύρμηξ) va ser, segons la mitologia grega, una jove atenesa que degut als seus bons costums i a la seva habilitat manual va guanyar-se l'amor de la deessa Atena.
Veure Egina і Mírmex
Medicina de l'antiga Grècia
480-470 aC, Museu del Louvre. figures vermelles de Sòsies, v. 500 aC, Altes Museum (F 2278). La medicina de l'antiga Grècia era una compilació de teories i de pràctiques que s'ampliaven constantment a través de noves ideologies i assaigs.
Veure Egina і Medicina de l'antiga Grècia
Membres de la Lliga de Delos
La Lliga de Delos abans de la Guerra del Peloponès, l'any 431 aC. Els membres de la Lliga de Delos (c. 478-404 aC) es poden classificar en dos grups: els estats aliats (symmachoi) reportats a les tauletes de pedra de les llistes de tributs atenesos (454-409 aC), que contribuïen al symmachikos foros ("impost aliat") en diners, i altres aliats, informats ja sigui en epigrafia o historiografia, la contribució de la qual consistia en vaixells, fusta, gra i ajuda militar; membres propis i ocasionals, membres súbdits i aliats genuïns.
Veure Egina і Membres de la Lliga de Delos
Metana
Metana (en Μέθανα, Méthana) és una península del Peloponès (Grècia) situada al golf Sarònic, entre Egina i Trezè.
Veure Egina і Metana
Milcíades
* Milcíades (Miltiades) fou un nom grec que van portar almenys tres membres de la família dels cimònides.
Veure Egina і Milcíades
Mirònides
Mirònides (en llatí Myronides, en grec antic fou un famós general atenenc que va viure des del final del segle VI aC o d'inicis del, fins a després de l'any 455 aC. El 457 aC els corintis van envair Mègara amb la idea d'aixecar el setge d'Egina desviant una part de les tropes atenenques que estaven assetjant l'illa.
Veure Egina і Mirònides
Miró (escultor)
Còpia reduïda de bronze del ''Discòbol'' de '''Miró''' (segle II), conservada a la Gliptoteca de Múnic Miró (Myron, fou un escultor grec un dels més importants, esmentat també com a gravador. Va néixer a Elèuteres a Beòcia vers el 480 aC.
Veure Egina і Miró (escultor)
Mirmídons
els Mirmídons transformats de formigues en homes Segons la mitologia grega, els mirmídons (Μυρμιδόνες, en singular Μυρμιδών; en Myrmidŏnes) foren un poble establert a la Tessàlia meridional, a la vall del riu Esperqueu, després d'arribar-hi provinents de l'illa d'Egina.
Veure Egina і Mirmídons
Mont Licabet
Capella de Sant Jordi. El Mont Licabet (en grec Λυκαβηττός) està situat a la ciutat d'Atenes, Grècia.
Veure Egina і Mont Licabet
Municipis de Grècia
Els municipis (δήμοι, dimi) són les divisions administratives de quart ordre de Grècia.
Veure Egina і Municipis de Grècia
Muralla llarga
La muralla llarga (en grec Μακρά Τείχη), a la Grècia Antiga, era aquella muralla construïda des de la ciutat fins al seu port, proveint una connexió segura fins al mar fins i tot en l'època de la collita.
Veure Egina і Muralla llarga
Museu Arqueològic d'Egina
El Museu Arqueològic d'Egina és un museu que es troba a l'illa grega d'Egina.
Veure Egina і Museu Arqueològic d'Egina
Museu Arqueològic Nacional d'Atenes
El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (en grec, Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο) és un museu d'art i arqueologia que es troba a Atenes.
Veure Egina і Museu Arqueològic Nacional d'Atenes
Naucrària
Naucrària (en grec antic ναυκραρία), és el nom d'una subdivisió dels habitants de l'Àtica que es va fer en els primers temps, amb la finalitat de pagar tributs per les despeses militars.
Veure Egina і Naucrària
Nikita Stamatelopoulos
Nikitas Stamatelópulos (Nikitaras). Nikitaras (en grec, Νικηταράς) va ser el nom de guerra de Nikitas Stamatelopoulos (en) (1784-El Pireu, 1849), un revolucionari grec que va lluitar a favor de la seva indepedència a la Guerra d'independència de Grècia.
Veure Egina і Nikita Stamatelopoulos
Onates d'Egina
Onates (Onatas) fou un escultor i pintor grec nadiu d'Egina, contemporani de Polignot, Agèlades i Hègies.
Veure Egina і Onates d'Egina
Onesícrit
Onesícrit (Onesicritus) fou un historiador grec que va acompanyar a Alexandre el Gran en la seva campanya a Àsia i va escriure una història sobre aquests fets, la qual esdevingué una referència important d'autors posteriors tot i que conté elements fabulosos com la visita del rei a les amazones.
Veure Egina і Onesícrit
Pau d'Egina
Pau d'Egina o Pau Egineta (Paulus Aegineta, Παῦλος Αἰγινήτης) fou un famós escriptor grec de medicina, nadiu de l'illa d'Egina.
Veure Egina і Pau d'Egina
Pau de Passarowitz
La Pau de Passarowitz (pel nom alemany de la ciutat sèrbia de Požarevac, on se signà el 1718) fou un tractat entre l'Imperi Otomà i Àustria, al que es va afegir la República de Venècia, que tancava la Guerra austro-turca (1716-1718).
Veure Egina і Pau de Passarowitz
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Veure Egina і Pausànias (geògraf)
Pèricles
Pèricles (en Περικλῆς; Perĭclēs; Atenes, 495 aC - 429 aC) va ser un polític i general de l'antiga Grècia del.
Veure Egina і Pèricles
Píteas d'Egina
Píteas (Pytheas), fill de Lampó, natural d'Egina, fou un dels guanyadors als Jocs Nemeus, i la seva victòria fou celebrada en unes odes per Píndar.
Veure Egina і Píteas d'Egina
Pòrtic
Prónaos del Panteó de Roma En la seva accepció genèrica estructural, un pòrtic és un element arquitectònic pla format per uns pilars i una o vàries bigues.
Veure Egina і Pòrtic
Peleu
'''Peleu''', Aquil·les i Quiró (circa 500 aC, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes). Peleu (en grec Πηλεύς Pêleús) segons la mitologia grega, fou un heroi grec que fou pare d'Aquil·les.
Veure Egina і Peleu
Petró
Petró (en llatí Petron, en grec) o Petrones (Petronas, Πετρονάς) fou un metge grec nascut a l'illa d'Egina que va viure després d'Hipòcrates però abans d'Heròfil de Calcedònia i Erasístrat de Sició i probablement sobre la meitat del.
Veure Egina і Petró
Petrina Hronia
Petrina Hronia (Πέτρινα χρόνια, els anys de pedra) és una pel·lícula grega dirigida per Pantelis Vulgaris i estrenada el 1985.
Veure Egina і Petrina Hronia
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Egina і Plató
Policlet
Policlet o Policlet el Vell o Policlet de Sició (Polycleitos o Polycletus o Polyclitos) (vers 480 aC-410 aC) va ser un dels escultors grecs més importants del món antic, conegut principalment pels seus treballs en bronze.
Veure Egina і Policlet
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Veure Egina і Polis
Posidònia
Posidònia (Poseidonia) fou un festival anual celebrat a l'illa d'Egina en honor del deu Posidó.
Veure Egina і Posidònia
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Veure Egina і Posidó
Prefectura del Pireu
La prefectura del Pireu (en grec: Νομαρχία Πειραιά) era una prefectura de Grècia que formava part de la perifèria d'Àtica i de la superprefectura d'Atenes-El Pireu.
Veure Egina і Prefectura del Pireu
Prefectures de Grècia
Les prefectures (en grec: νομοί) foren la principal divisió administrativa de Grècia entre 1833 i 1836 i un altre cop entre 1845 i 2010, quan foren abolides pel programa Cal·lícrates i substituïdes per les unitats perifèriques.
Veure Egina і Prefectures de Grècia
Primera Guerra del Peloponnès
La Primera Guerra del Peloponnès (460–445 aC) es va lliurar entre Esparta com a líder de la Lliga del Peloponnès i els altres aliats d'Esparta, sobretot Tebes, i la Lliga de Delos, dirigida per Atenes, amb el suport d'Argos.
Veure Egina і Primera Guerra del Peloponnès
Ptòlic d'Egina
Ptòlic d'Egina (Ptolichus) va ser un escultor grec natural de l'illa d'Egina.
Veure Egina і Ptòlic d'Egina
Publi Sulpici Galba Màxim
Publi Sulpici Galba Màxim ((Publius Sulpicius Servius R. f. P. n. Galba Maximus)) va ser un magistrat romà.
Veure Egina і Publi Sulpici Galba Màxim
Quadrantal
Àmfora o quadrantal (o Àmfora quadrantal) era una unitat de mesura de líquids romana equivalent a 25,86 litres.
Veure Egina і Quadrantal
Religió minoica
Fidels portant ofrenes, sarcòfag d'Hagia Triada, època neopalatina, Museu Arqueològic de Càndia. El concepte religió minoica fa referència als cultes practicats a l'illa de Creta per la civilització minoica.
Veure Egina і Religió minoica
Roger Desllor
Roger Desllor fou un cavaller del Rosselló que estava al servei de Gualter V de Brienne, el duc d'Atenes, pel que va contractar el 1310 als almogàvers.
Veure Egina і Roger Desllor
Salamina
Panoràmica de la capital de l'illa, davant la badia del mateix nom Salamina o Sàlamis (Σαλαμίνα; en grec antic i en katharévussa, Σαλαμίς; antigament també Kúluri, Κούλουρη) és la més gran de les illes del Golf Sarònic, situada entre la costa occidental de l'Àtica i la costa oriental de Mègara, i que forma la part sud de la badia d'Eleusis.
Veure Egina і Salamina
Sòfanes
Sòfanes (Sophanes) fou un militar atenès nadiu del dem de Decèlia.
Veure Egina і Sòfanes
Segona Guerra Macedònica
La Segona Guerra macedònica (200 aC-197 aC) es va lliurar entre el Regne de Macedònia, liderat per Filip V de Macedònia i la República de Roma, aliada amb Rodes i Pèrgam.
Veure Egina і Segona Guerra Macedònica
Setge de Castelnuovo
El setge de Castelnuovo es va produir entre el 18 de juliol i el 7 d'agost de 1539 en la lluita pel control de la Mar Mediterrània entre la República de Venècia i l'Imperi Otomà durant les Guerres turco-venecianes.
Veure Egina і Setge de Castelnuovo
Simó d'Egina
Simó d'Egina (Simon) fou un escultor grec nascut a l'illa d'Egina.
Veure Egina і Simó d'Egina
Sissícia
La sissícia (en ta syssítia o he syssítia, literalment 'menjar en comú') eren els menjars col·lectius d'homes d'un grup social o religiós de l'antiga Grècia, i en especial a Esparta i Creta.
Veure Egina і Sissícia
Soló
Soló (Sólōn; aproximadament entre 630 aC i 550 aC) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec.
Veure Egina і Soló
Teàgenes (escriptor)
Teàgenes (en llatí Theagenes, en grec antic) fou un escriptor grec de data incerta.
Veure Egina і Teàgenes (escriptor)
Teòprop
Teòprop (Theopropus) va ser un escultor grec nadiu d'Egina, conegut per una notícia de Pausànies que el fa autor d'un brau de bronze que els habitants de Còrcira van dedicar al temple de Delfos.
Veure Egina і Teòprop
Tecteu
Tecteu (en llatí Tectaeus, en grec antic) va ser un escultor grec al que sempre es menciona juntament amb Angelió (Τεκταῖος καὶ Ἀγγελιων).
Veure Egina і Tecteu
Telamó
Per a altres usos de telamó, vegeu Telamó (desambiguació).
Veure Egina і Telamó
Telèuties
Telèuties (en llatí Teleutias, en grec antic Τελευτίας) fou un príncep espartà, germà (per part de mare) d'Agesilau II.
Veure Egina і Telèuties
Temístocles
Temístocles (Themistocles; vers entre 525 / 514 aC- 464 / 449 aC) va ser un militar grec, famós pel seu paper a la segona guerra mèdica.
Veure Egina і Temístocles
Temple
Façana del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes. Un temple (del llatí templum) és una estructura reservada per a activitats religioses o espirituals, com ara oracions, sacrificis i altres rituals semblants.
Veure Egina і Temple
Temple d'Afea
Maqueta del temple d'Afea a la Gliptoteca de Múnic. El temple d'Afea, d'ordre dòric (un dels ordres clàssics), és un dels tres temples del triangle sagrat, juntament amb el Partenó i el temple de Posidó del Cap Súnion.
Veure Egina і Temple d'Afea
Temple grec
Visió frontal del Partenó (Atenes) Un temple grec és l'estança d'un déu a la terra; a dins, al naos, se situava la imatge divina.
Veure Egina і Temple grec
Teor
Teor (en grec plural θεωροί) era una persona que rebia un encàrrec especial per celebrar alguns ritus religiosos com consultar un oracle en nom de l'estat o representar-lo en algun festival religiós per oferir sacrificis en terra estrangera.
Veure Egina і Teor
Tresor d'Egina
El «Senyor dels animals», una de les joies del tresor d'Egina Copa del tresor d'Egina El tresor d'Egina és una col·lecció de setanta joies de l'antiguitat que suposadament es trobà en un jaciment arqueològic de l'illa d'Egina, a Grècia, i que es poden veure encara al Museu Britànic, a Regne Unit.
Veure Egina і Tresor d'Egina
Trirrem
La trirrem (també trireme o trirem, del llatí trirēmis, literalment 'de tres rems') o triere (del grec τριήρης, triḗrēs) era una nau de guerra inventada probablement al.
Veure Egina і Trirrem
Unitat perifèrica d'Illes
La unitat perifèrica d'Illes (en grec: Περιφερειακή ενότητα Νήσων) és una unitat perifèrica de Grècia que corresponia a una part de l'antiga prefectura del Pireu.
Veure Egina і Unitat perifèrica d'Illes
Xerxes I de Pèrsia
cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC.
Veure Egina і Xerxes I de Pèrsia
(91) Egina
Egina és l'asteroide núm.
Veure Egina і (91) Egina
405 aC
El 405 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Egina і 405 aC
431 aC
El 431 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Egina і 431 aC
446 aC
El 446 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Egina і 446 aC
480 aC
Invasió persa el 480-479 aC.
Veure Egina і 480 aC
487 aC
El 487 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Veure Egina і 487 aC
També conegut com Aegina, Egina (illa), Illa d'Egina, Senyoria d'Egina.