Accés més ràpid que el navegador!
224 les relacions: Abu-Úmar ibn Saïd, Al-Àixraf Khalil, Alaró, Alfons, Alfons d'Aragó, Alfons I, Alfons II, Alfons III, Alzira, Aragó (cognom), Arnau de Cortsaví, Arnau Roger I de Pallars Sobirà, Asbert de Mediona, Assalt al castell d'Alaró, Ato II de Foces, Audiència Reial, Bandera de Menorca, Baronia de Llagostera, Baronia de Riudoms, Barraques, Batalla de Catanzaro, Batalla de Falconara, Batalla del cap Orlando, Batalla del coll de Panissars, Batalla dels Comtes, Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols, Bíblia, Benicàssim, Berenguer Mallol, Bernat Desclot, Bernat Escrivà, Bernat I de Cabrera, Bertran de Vilafranca, Bisbat de Mallorca, Bisbat de Menorca, Blanca de Mallorca, Blasco d'Alagón el Vell, Butlla de Luci III, Cabrit i Bassa, Callosa d'en Sarrià, Calvià, Carles I d'Anjou, Carles I de Valois, Carles II d'Anjou, Casa de Verí, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Castell d'Alaró, Castell d'Alcalà, Castell d'Ali Maimo, ..., Castell de Cantallops, Castell de Llagostera, Castell de Llimiana, Castell de Lluçà, Castell de Mequinensa, Castell de Montoliu, Castell de Ribes de Freser, Castell de Santa Àgueda, Castelló de Rugat, Català antic, Català clàssic, Catedral de Barcelona, Catedral de Menorca, Centelles (llinatge), Chròniques de Espanya fins ací no divulgades, Ciutadella de Menorca, Combat de Santa Maria, Comtat de Pallars Sobirà, Comtat de Ribagorça, Comte l'Arnau, Confiscació del Regne de Mallorca, Conquesta catalanoaragonesa de Menorca, Consell Reial, Constança de Sicília, Convent de Sant Francesc de Barcelona, Corona d'Aragó, Corts de Montsó (1289), Corts de València (1286), Corts de València (1301-1302), Corts del Regne d'Aragó, Corts Generals de la Corona d'Aragó, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Ramon Muntaner, Crema de Peralada, Croada contra la Corona d'Aragó, Diada de Menorca, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Eduard I d'Anglaterra, Elecció papal de 1287–88, Elionor d'Anglaterra i de Castella, Elionor de Castella (reina consort d'Anglaterra), Elisabet de Portugal, Els Hostalets de Pierola, Ermengol X d'Urgell, Es Mercadal, Escut de les Illes Balears, Esglésies, Felip de Mallorca, Festes tradicionals de Menorca, Frederic II de Sicília, Frederic Marès i Deulovol, Furs de Calataiud, Gaspar Escolano, Gòtic català, Gegantons de Sant Pere de les Puel·les, Genealogia del Casal d'Aragó, Gonçal Garcia, Governador General del Regne de València, Gran Companyia Catalana, Guerra de les Vespres Sicilianes, Guerra de Sicília (1282-1294), Guillem de Requesens, Guillem de Vilanova, Història de Barcelona, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de les Illes Balears, Història de Mallorca, Història de Peníscola, Història dels Països Catalans, Honori IV, Ibi, Illa de Rodes, Illa del Rei, Illes Balears, Jacob ben David Bonjorn, Jaume de Xèrica, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II de Mallorca, Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau), Joan de Comenge, Joan II Nunyez de Lara, Jofre de Foixà, Justa, L'ocell de foc (Emili Teixidor), La Divina Comèdia, Les quatre grans Cròniques, Literatura catalana, Llista de batles de Campos, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Rosselló, Llista de Corts Catalanes, Llista de corts generals valencianes, Llista de municipis de les Illes Balears, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona, Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Eixample), Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de València, Lloctinent de Catalunya, Lluís de Nàpols, Maó, Mallorca, Manurqa, Marià IV d'Arborea, Menorca, Montesa, Museu Municipal (Ciutadella), Nicolau IV, Nucli antic de Ciutadella, Nucli antic de la Vila de Sagunt, Numeració del Casal d'Aragó, Olocau, Olocau del Rei, Ordinals dels reis d'Aragó, Pacte d'Oloron, Pere d'Aragó i de Sicília, Pere de Mallorca, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere I de Santcliment, Pere Salvatge, Pintura gòtica de la Corona d'Aragó, Pintures murals de la conquesta de Mallorca, Placa medieval d'un arnès de cavall, Pollença, Ponç de Saguàrdia, Principat de Catalunya, Privilegis de la Unió, Puig del Castell d'Alaró, Ramon Ballester, Ramon d'Urtx, Ramon de Barberà, Ramon Despont, Ramon Folc VI de Cardona, Ramon Marquet i de Rubí, Regne de Mallorca, Regne de Sicília, Retrats dels reis d'Aragó, Roger de Llúria, Sanç IV de Castella, Sants Just i Pastor de Pedrinyà, Senyal Reial (segle XIII), Senyera reial, Senyoriu de Castellgalí, Sessé (llinatge), Setge d'Augusta, Setge de Girona de 1285, Setge de Siracusa (1298), Sistema monetari mallorquí, Taifa del moixerif, Tençó, Tombes dels comtes de Barcelona, Torre d'en Galmés, Tractat de Canfranc, Tractat de Tarascó (1291), Traduccions de la Bíblia, Traduccions de la bíblia al català, Vallada, Vilanova (genealogia), Violant d'Aragó i de Sicília, 10 d'agost, 1265, 1286, 1291, 1298, 18 de juny, 2 de novembre, 20 de gener, 28 de desembre. Ampliar l'índex (174 més) »
Abu-Úmar ibn Saïd
Fortalesa de Santa Àgueda Abu-Úmar ibn Saïd (?-1287) fou l'últim arrais o almoixerif (múixrif) de Manurqa (1282-1287), fill i successor d'Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí.
Nou!!: Alfons el Franc і Abu-Úmar ibn Saïd · Veure més »
Al-Àixraf Khalil
Al-Màlik al-Àixraf Salah-ad-Din Khalil ibn Qalàwun ——, més conegut simplement com al-Àixraf Khalil, fou soldà del Caire d'origen bahrita o kiptxak (1290 - 1293).
Nou!!: Alfons el Franc і Al-Àixraf Khalil · Veure més »
Alaró
Alaró és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.
Nou!!: Alfons el Franc і Alaró · Veure més »
Alfons
* Biografies.
Nou!!: Alfons el Franc і Alfons · Veure més »
Alfons d'Aragó
* Alfons d'Aragó i Castella (1222-1260), príncep d'Aragó i fill primogènit de Jaume I el Conqueridor i la seva primera esposa, Elionor de Castella.
Nou!!: Alfons el Franc і Alfons d'Aragó · Veure més »
Alfons I
* Alfons I el Cast, dit també “el Trobador” (1154 - 1196), comte de Barcelona (com a Alfons I) i rei d'Aragó (com a Alfons II).
Nou!!: Alfons el Franc і Alfons I · Veure més »
Alfons II
* Alfons II d'Astúries (765-842), rei d'Astúries.
Nou!!: Alfons el Franc і Alfons II · Veure més »
Alfons III
* Alfons III d'Aragó dit “el Franc” (1265-1291), comte de Barcelona i rei d'Aragó (1285-1291).
Nou!!: Alfons el Franc і Alfons III · Veure més »
Alzira
Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.
Nou!!: Alfons el Franc і Alzira · Veure més »
Aragó (cognom)
Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Alfons el Franc і Aragó (cognom) · Veure més »
Arnau de Cortsaví
Arnau de Cortsaví (–), fill de Ramon de Serrallonga, fou senyor de Cortsaví.
Nou!!: Alfons el Franc і Arnau de Cortsaví · Veure més »
Arnau Roger I de Pallars Sobirà
Arnau Roger I de Pallars Sobirà (ca. 1236 - 1288) fou comte del Pallars Sobirà de la segona dinastia entre 1256entrada: "Arnau Roger I de Pallars" Diccionari d'Història de Catalunya; p. 61; ed.
Nou!!: Alfons el Franc і Arnau Roger I de Pallars Sobirà · Veure més »
Asbert de Mediona
Asbert de Mediona (-) fou un diplomàtic i militar català.
Nou!!: Alfons el Franc і Asbert de Mediona · Veure més »
Assalt al castell d'Alaró
L'assalt al castell d'Alaró va ser una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó, amb el resultat de la derrota mallorquina i la confiscació del Regne de Mallorca per Pere el Gran.
Nou!!: Alfons el Franc і Assalt al castell d'Alaró · Veure més »
Ato II de Foces
Ato II de Foces (també anomenat At de Foces) (? - 1302) va ser un cavaller valencià d'origen aragonés, senyor de Foces.
Nou!!: Alfons el Franc і Ato II de Foces · Veure més »
Audiència Reial
L'audiència reial era una institució de la Corona d'Aragó consistent en el fet que el rei rebia les persones del seu regne que li ho demanaven per a escoltar-ne les súpliques, fossin o no de caràcter judicial, i prendre una decisió al respecte.
Nou!!: Alfons el Franc і Audiència Reial · Veure més »
Bandera de Menorca
La bandera de Menorca és un símbol oficial del Consell Insular de Menorca.
Nou!!: Alfons el Franc і Bandera de Menorca · Veure més »
Baronia de Llagostera
La Baronia de Llagostera fou una jurisdicció senyorial erigida el 1375 sobre la senyoria, el lloc i el castell de Llagostera (Gironès) a favor de Gastó de Montcada i de Luna, que comprenia els castells de Malavella, Montagut i Cassà, la vila de Caldes de Malavella i les viles i llocs de Franciac, Santa Seclina, Caulers, Tossa i Lloret.
Nou!!: Alfons el Franc і Baronia de Llagostera · Veure més »
Baronia de Riudoms
La Baronia de Riudoms és un títol nobiliari espanyol creat el.
Nou!!: Alfons el Franc і Baronia de Riudoms · Veure més »
Barraques
Barraques (en castellà i oficialment Barracas, també conegut com a Las Barracas de San Pedro) és un municipi del valencià de la comarca de l'Alt Palància, que limita amb els de Pina, Toràs, El Toro i Viver, tots en territori valencià.
Nou!!: Alfons el Franc і Barraques · Veure més »
Batalla de Catanzaro
La Batalla de Catanzaro fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Alfons el Franc і Batalla de Catanzaro · Veure més »
Batalla de Falconara
La Batalla de Falconara fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Alfons el Franc і Batalla de Falconara · Veure més »
Batalla del cap Orlando
La batalla del cap Orlando fou una batalla ocorreguda entre el 3 i el 4 de juliol de 1299 en el context de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Sicília.
Nou!!: Alfons el Franc і Batalla del cap Orlando · Veure més »
Batalla del coll de Panissars
La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.
Nou!!: Alfons el Franc і Batalla del coll de Panissars · Veure més »
Batalla dels Comtes
La batalla dels Comtes o batalla de Nàpols fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols que tingué lloc el 23 de juny de 1287.
Nou!!: Alfons el Franc і Batalla dels Comtes · Veure més »
Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols
La batalla naval de Sant Feliu de Guíxols fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Franc і Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Alfons el Franc і Bíblia · Veure més »
Benicàssim
Benicàssim (oficialment Benicàssim/Benicasim) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.
Nou!!: Alfons el Franc і Benicàssim · Veure més »
Berenguer Mallol
Berenguer Mallol (segle XIII) fou un mercader, armador i militar català.
Nou!!: Alfons el Franc і Berenguer Mallol · Veure més »
Bernat Desclot
Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.
Nou!!: Alfons el Franc і Bernat Desclot · Veure més »
Bernat Escrivà
Bernat Escrivà (?–1288) fou un funcionari reial de la cort del rei Pere el Gran.
Nou!!: Alfons el Franc і Bernat Escrivà · Veure més »
Bernat I de Cabrera
Bernat de Cabrera, XI vescomte de Cabrera o Bernat I de Cabrera (? - 1332) va ser un noble català del llinatge dels Cabrera.
Nou!!: Alfons el Franc і Bernat I de Cabrera · Veure més »
Bertran de Vilafranca
Bertran de Vilafranca (Tarragona - 1288) va ser un sacerdot i canonge de la Seu de Tarragona, i Cambrer de la vila de Reus.
Nou!!: Alfons el Franc і Bertran de Vilafranca · Veure més »
Bisbat de Mallorca
El bisbat de Mallorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, sufragània de l'arquebisbat de València.
Nou!!: Alfons el Franc і Bisbat de Mallorca · Veure més »
Bisbat de Menorca
El santuari de la ''Mare de Déu del Toro'', patrona de l'illa i de la diòcesi de Menorca. Son Bou. El bisbat de Menorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears.
Nou!!: Alfons el Franc і Bisbat de Menorca · Veure més »
Blanca de Mallorca
Blanca de Mallorca (~1289 - abans de 1313) fou infanta de Mallorca.
Nou!!: Alfons el Franc і Blanca de Mallorca · Veure més »
Blasco d'Alagón el Vell
Blasco d'Alagón el Vell o Blasco d'Alagona (? - Messina, 1301) fou un noble valencià d'origen aragonès que inicià la branca siciliana dels Alagón, essent anomenats en italià Alagona.
Nou!!: Alfons el Franc і Blasco d'Alagón el Vell · Veure més »
Butlla de Luci III
La Butlla de Luci III és un butlla promulgada pel Sant Pare Luci III el 1182 que confirma la patrimonialitat de les esglésies de Calataiud i la Comunitat de Calataiud d'acord amb el que estableix el rei Alfons I d'Aragó en els Furs de Calataiud.
Nou!!: Alfons el Franc і Butlla de Luci III · Veure més »
Cabrit i Bassa
Guillem Cabrit i Guillem Bassa foren dos personatges, a mig camí de la història i la llegenda, que varen defensar la fortificació del Castell d'Alaró quan les tropes catalanes de l'infant Alfons ocuparen l'illa de Mallorca i sobre la torre del qual continuava onejant la senyera de Jaume II de Mallorca.
Nou!!: Alfons el Franc і Cabrit i Bassa · Veure més »
Callosa d'en Sarrià
Callosa d'en Sarrià és una població del País Valencià situada a la comarca històrica de la Marina situada a la vall de l'Algar.
Nou!!: Alfons el Franc і Callosa d'en Sarrià · Veure més »
Calvià
Calvià és una vila i municipi costaner de la serra de Tramuntana de Mallorca.
Nou!!: Alfons el Franc і Calvià · Veure més »
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Nou!!: Alfons el Franc і Carles I d'Anjou · Veure més »
Carles I de Valois
Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).
Nou!!: Alfons el Franc і Carles I de Valois · Veure més »
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Nou!!: Alfons el Franc і Carles II d'Anjou · Veure més »
Casa de Verí
La casa de Verí fou una casa nobiliària del Regne de Mallorca arribada el que formava part de les Nou Cases.
Nou!!: Alfons el Franc і Casa de Verí · Veure més »
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Franc і Casa reial d'Aragó · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Alfons el Franc і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell d'Alaró
Gravat antic del Castell d'Alaró (segle XIX) El Castell d'Alaró és un castell al cim del mateix nom, al terme municipal d'Alaró, a Mallorca.
Nou!!: Alfons el Franc і Castell d'Alaró · Veure més »
Castell d'Alcalà
El hisn al-Qala o castell d'Alcalà o castell de Benissili, situat a l'actual municipi de La Vall de Gallinera fou la residència d'Al-Azraq i el centre de les revoltes mudèjar que van seguir a la conquesta del Regne de València per Jaume el Conqueridor al.
Nou!!: Alfons el Franc і Castell d'Alcalà · Veure més »
Castell d'Ali Maimo
El Castell del Real, també denominant Castell del Real de Vilaragut, està situat entre els municipis de Marines i Olocau, en la comarca del Camp de Túria, al País Valencià.
Nou!!: Alfons el Franc і Castell d'Ali Maimo · Veure més »
Castell de Cantallops
El Castell de Cantallops va ser un castell situat al municipi de Cantallops, a l'actual comarca de l'Alt Empordà, a Catalunya.
Nou!!: Alfons el Franc і Castell de Cantallops · Veure més »
Castell de Llagostera
El Castell de Llagostera, al Gironès, se situa al nucli antic de la població, sobre un turó que presideix la població de Llagostera, davant de l'església de Sant Feliu i al costat de l'Ajuntament.
Nou!!: Alfons el Franc і Castell de Llagostera · Veure més »
Castell de Llimiana
El Castell de Llimiana és un castell del terme de Llimiana.
Nou!!: Alfons el Franc і Castell de Llimiana · Veure més »
Castell de Lluçà
El Castell de Lluçà és al cim d'un turó prop del poble de Lluçà, damunt mateix del monestir de Santa Maria de Lluçà.
Nou!!: Alfons el Franc і Castell de Lluçà · Veure més »
Castell de Mequinensa
El Castell de Mequinensa és un palau-castell intacte a la part alta d'un turó dominant la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca.
Nou!!: Alfons el Franc і Castell de Mequinensa · Veure més »
Castell de Montoliu
El castell de Montoliu o de Santa Margarida, conegut popularment com el Castellot, és situat al mig del sector oriental de la plana de Tarragona, prop de la desembocadura del riu Gaià.
Nou!!: Alfons el Franc і Castell de Montoliu · Veure més »
Castell de Ribes de Freser
Castell de Ribes de Freser és una obra del municipi de Ribes de Freser (Ripollès) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Alfons el Franc і Castell de Ribes de Freser · Veure més »
Castell de Santa Àgueda
El castell de Santa Àgueda és una fortificació d'origen musulmà, actualment en estat ruïnós, que es troba al municipi de Ferreries, a Menorca.
Nou!!: Alfons el Franc і Castell de Santa Àgueda · Veure més »
Castelló de Rugat
Castelló de Rugat és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida, també conegut antigament com a Castelló de les Gerres.
Nou!!: Alfons el Franc і Castelló de Rugat · Veure més »
Català antic
Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.
Nou!!: Alfons el Franc і Català antic · Veure més »
Català clàssic
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.
Nou!!: Alfons el Franc і Català clàssic · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Alfons el Franc і Catedral de Barcelona · Veure més »
Catedral de Menorca
La catedral de Santa Maria de Ciutadella és un edifici d'estil gòtic català, seu de la diòcesi de Menorca.
Nou!!: Alfons el Franc і Catedral de Menorca · Veure més »
Centelles (llinatge)
Els Centelles (en llatí: Centelles, Sentelles, Centellis, Centillas) són una família de la més alta noblesa del Principat de Catalunya que remunta el seu origen al temps de l'Imperi Carolingi.
Nou!!: Alfons el Franc і Centelles (llinatge) · Veure més »
Chròniques de Espanya fins ací no divulgades
Chròniques de Espanya fins ací no divulgades és una història universal catalana de l'arxiver Pere Miquel Carbonell, escrites entre 1495 i el 1513, i que foren impres el 1547.
Nou!!: Alfons el Franc і Chròniques de Espanya fins ací no divulgades · Veure més »
Ciutadella de Menorca
Ciutadella de Menorca, antigament Menorca i correntment només Ciutadella, és la ciutat més poblada de Menorca (30.588 habitants el 2020 segons l'INE), i seu del bisbat de l'illa; fins a 1714 va ser residència del governador britànic de l'illa, així com de la Universitat General de Menorca.
Nou!!: Alfons el Franc і Ciutadella de Menorca · Veure més »
Combat de Santa Maria
El Combat de Santa Maria dit així per ocórrer el dia de l'Assumpció de Maria de 1285 a Girona.
Nou!!: Alfons el Franc і Combat de Santa Maria · Veure més »
Comtat de Pallars Sobirà
El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).
Nou!!: Alfons el Franc і Comtat de Pallars Sobirà · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Alfons el Franc і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comte l'Arnau
El Comte Arnau és un personatge noble de la mitologia catalana.
Nou!!: Alfons el Franc і Comte l'Arnau · Veure més »
Confiscació del Regne de Mallorca
Es coneix com la Confiscació del Regne de Mallorca l'operació bèl·lica per la qual el rei de Catalunya i Aragó, Pere el Gran, s'annexionà l'any 1285 el Regne de Mallorca en el context de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Franc і Confiscació del Regne de Mallorca · Veure més »
Conquesta catalanoaragonesa de Menorca
La Conquesta de Menorca fou la invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades, duta a terme en el marc de la campanya militar de confiscació del Regne de Mallorca, durant la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Franc і Conquesta catalanoaragonesa de Menorca · Veure més »
Consell Reial
El Consell Reial, Consell del rei o Cúria règia era, des de la baixa edat mitjana, l'organisme consultiu d'un sobirà de la corona d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Franc і Consell Reial · Veure més »
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Nou!!: Alfons el Franc і Constança de Sicília · Veure més »
Convent de Sant Francesc de Barcelona
El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el primer i principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona.
Nou!!: Alfons el Franc і Convent de Sant Francesc de Barcelona · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Alfons el Franc і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts de Montsó (1289)
Les Corts de Montsó de 1289, foren convocades per Alfons el Franc el 24 d'abril, per a celebrar-se a Montsó el 24 de juny, dia de Sant Joan, on es cridaren els nobles, eclesiàstics i prohoms de les viles reials d'Aragó i Catalunya; i foren posposades pels conflictes armats amb el Regne de Castella i el Regne de França.
Nou!!: Alfons el Franc і Corts de Montsó (1289) · Veure més »
Corts de València (1286)
Les Corts de València de 1286, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons el Franc, a petició de l'estament ciutadà, primerament, per al 6 de juny, endarrerides després a l'1 de novembre, i finalment avançades al 15 de setembre, quan es van celebrar.
Nou!!: Alfons el Franc і Corts de València (1286) · Veure més »
Corts de València (1301-1302)
Les Corts de València de 1301-1302, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II, des de Terol, el dia 18 de novembre de 1301, a petició dels tres estaments, per al dia 30 de novembre, però no començaren fins al 4 de desembre.
Nou!!: Alfons el Franc і Corts de València (1301-1302) · Veure més »
Corts del Regne d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.
Nou!!: Alfons el Franc і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »
Corts Generals de la Corona d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, seu de la majoria de les sessions plenàries de les Corts generals de la Corona d'Aragó. Les Corts Generals de la Corona d'Aragó eren les corts per les quals es convocaven a reunir-se a la mateixa ciutat i al mateix temps les Corts del Regne d'Aragó, les Corts del Principat de Catalunya i les Corts del Regne de València.
Nou!!: Alfons el Franc і Corts Generals de la Corona d'Aragó · Veure més »
Crònica de Bernat Desclot
El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.
Nou!!: Alfons el Franc і Crònica de Bernat Desclot · Veure més »
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Nou!!: Alfons el Franc і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »
Crema de Peralada
La crema de Peralada fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Franc і Crema de Peralada · Veure més »
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Nou!!: Alfons el Franc і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »
Diada de Menorca
La Diada de Menorca és una festivitat de Menorca celebrada el 17 de gener amb motiu del dia de sant Antoni Abat, patró de l'illa.
Nou!!: Alfons el Franc і Diada de Menorca · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Alfons el Franc і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Alfons el Franc і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Eduard I d'Anglaterra
Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.
Nou!!: Alfons el Franc і Eduard I d'Anglaterra · Veure més »
Elecció papal de 1287–88
Santa Sabina és una església propera a l'indret de l'elecció L'elecció papal de 1287-1288, que es va celebrar del 4 d'abril de 1287 al 22 de febrer del 1288, va ser l'elecció papal més mortífera en la història de l'Església Catòlica, ja que sis (o cinc) dels setze (o quinze) cardenals electors van morir durant les deliberacions.
Nou!!: Alfons el Franc і Elecció papal de 1287–88 · Veure més »
Elionor d'Anglaterra i de Castella
Elionor d'Anglaterra (Windsor, Anglaterra 1269 - Gant, Bèlgica 29 d'agost del 1298), princesa d'Anglaterra i reina consort d'Aragó (1285-1291).
Nou!!: Alfons el Franc і Elionor d'Anglaterra i de Castella · Veure més »
Elionor de Castella (reina consort d'Anglaterra)
Elionor de Castella (1241 - Harby, Nottinghamshire, 28 de novembre de 1290) fou una infanta de Castella per naixement i reina d'Anglaterra per matrimoni amb Eduard I.
Nou!!: Alfons el Franc і Elionor de Castella (reina consort d'Anglaterra) · Veure més »
Elisabet de Portugal
Elisabet o Isabel de Portugal o Elisabet d'Aragó i de Sicília (Saragossa o Barcelona, 1271 - Estremoz, Portugal 1336) fou infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1282-1325).
Nou!!: Alfons el Franc і Elisabet de Portugal · Veure més »
Els Hostalets de Pierola
Els Hostalets de Pierola és un municipi de la comarca de l'Anoia, anomenat Pierola fins al 1987.
Nou!!: Alfons el Franc і Els Hostalets de Pierola · Veure més »
Ermengol X d'Urgell
Ermengol X d'Urgell, per conjunció Ermengol de Cabrera i Urgell (ca. 1254 — Camporrells, Llitera, 1314) fou comte d'Urgell (1268-1314) i vescomte d'Àger (1267-1268 i 1299-1314).
Nou!!: Alfons el Franc і Ermengol X d'Urgell · Veure més »
Es Mercadal
Es Mercadal, o també el Mercadal, és una vila i municipi de l'illa de Menorca.
Nou!!: Alfons el Franc і Es Mercadal · Veure més »
Escut de les Illes Balears
LEscut de les Illes Balears es constitueix de «quatre barres vermelles en sentit vertical sobre fons groc, creuades diagonalment, per una banda, blava col·locada des de l'angle superior dret a la part inferior oposada.
Nou!!: Alfons el Franc і Escut de les Illes Balears · Veure més »
Esglésies
Esglésies (antigament Chiesa, i avui dia en sard Igrèsias i italià Iglesias) és una ciutat de Sardenya, a la província de Sardenya del Sud.
Nou!!: Alfons el Franc і Esglésies · Veure més »
Felip de Mallorca
Felip de Mallorca (Perpinyà 1288- Nàpols 1340) fou infant de Mallorca i regent del regne de Mallorca (1324-1335).
Nou!!: Alfons el Franc і Felip de Mallorca · Veure més »
Festes tradicionals de Menorca
festes de Gràcia de Maó. Les festes tradicionals de Menorca, són el conjunt de festes d´origen religiós i popular, que es desenvolupen a diferents indrets de l´illa, i que inclouen també les anomenades a Menorca, festes de poble, que són el conjunt de celebracions realitzades durant l´estiu, i que, amb diferents advocacions, tenen com a eix central els caixers i/o cavallers i els seus cavalls.
Nou!!: Alfons el Franc і Festes tradicionals de Menorca · Veure més »
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).
Nou!!: Alfons el Franc і Frederic II de Sicília · Veure més »
Frederic Marès i Deulovol
fou un escultor i col·leccionista català.
Nou!!: Alfons el Franc і Frederic Marès i Deulovol · Veure més »
Furs de Calataiud
Els Furs de Calataiud foren els furs concedits pel rei Alfons I d'Aragó el Batallador a la ciutat de Calataiud el 26 de desembre del 1131.
Nou!!: Alfons el Franc і Furs de Calataiud · Veure més »
Gaspar Escolano
Gaspar Escolano i Villalba (València, gener de 1560 — València, 20 de febrer de 1619), fou un eclesiàstic, escriptor i historiador valencià.
Nou!!: Alfons el Franc і Gaspar Escolano · Veure més »
Gòtic català
XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.
Nou!!: Alfons el Franc і Gòtic català · Veure més »
Gegantons de Sant Pere de les Puel·les
Els Gegantons de Sant Pere de les Puel·les són Alfons el Franc i Isabel de Portugal, una parella de gegantons vinculats a la parròquia de Sant Pere de les Puel·les.
Nou!!: Alfons el Franc і Gegantons de Sant Pere de les Puel·les · Veure més »
Genealogia del Casal d'Aragó
La Genealogia del Casal d'Aragó és un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i conservat actualment a la biblioteca del mateix monestir.
Nou!!: Alfons el Franc і Genealogia del Casal d'Aragó · Veure més »
Gonçal Garcia
Gonçal Garcia (Aragó, - ?, segle XIV) fou conseller dels reis de la Corona d'Aragó, i senyor nobiliari de diversos llocs del sud del Regne de València.
Nou!!: Alfons el Franc і Gonçal Garcia · Veure més »
Governador General del Regne de València
El Governador General del Regne de València va ser el segon càrrec polític de major importància al Regne de València, seguit del Lloctinent General del Regne de València, i en cas d'absències i malalties el substituïa el Portant-veus del Governador.
Nou!!: Alfons el Franc і Governador General del Regne de València · Veure més »
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Alfons el Franc і Gran Companyia Catalana · Veure més »
Guerra de les Vespres Sicilianes
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Nou!!: Alfons el Franc і Guerra de les Vespres Sicilianes · Veure més »
Guerra de Sicília (1282-1294)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Nou!!: Alfons el Franc і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »
Guillem de Requesens
Guillem de Requesens (Tarragona, - 1303) va ser un sacerdot, canonge de la Seu de Tarragona.
Nou!!: Alfons el Franc і Guillem de Requesens · Veure més »
Guillem de Vilanova
Guillem de Vilanova fill de Ramón fou canonge de València i de Barcelona.
Nou!!: Alfons el Franc і Guillem de Vilanova · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Alfons el Franc і Història de Barcelona · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Alfons el Franc і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de les Illes Balears
Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Alfons el Franc і Història de les Illes Balears · Veure més »
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Nou!!: Alfons el Franc і Història de Mallorca · Veure més »
Història de Peníscola
1969 La història de Peníscola és la història del municipi de Peníscola, amb el títol de ciutat des de l'any 1709, i del territori on es troba, des de l'antiguitat fins als nostres dies.
Nou!!: Alfons el Franc і Història de Peníscola · Veure més »
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Nou!!: Alfons el Franc і Història dels Països Catalans · Veure més »
Honori IV
Honori IV (Roma, vers 1210 - mort el 3 d'abril de 1287) va ser papa de l'Església Catòlica del 1285 al 1287.
Nou!!: Alfons el Franc і Honori IV · Veure més »
Ibi
Ibi és una població del País Valencià, la més gran en quant a nombre d'habitants de la Foia de Castalla, a la comarca de l'Alcoià.
Nou!!: Alfons el Franc і Ibi · Veure més »
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Nou!!: Alfons el Franc і Illa de Rodes · Veure més »
Illa del Rei
Illa del Rei L'Illa del Rei és un illot de 41.177 metres quadrats situat al Port de Maó, davant del Poble des Castell (al sud) i de cala Llonga (al nord), a Menorca.
Nou!!: Alfons el Franc і Illa del Rei · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Alfons el Franc і Illes Balears · Veure més »
Jacob ben David Bonjorn
Jacob ben David ben Bonjorn també conegut com a David Bonjorn del Barri o David ben Yom Tov (Cotlliure al voltant de 1300- Barcelona, probablement abans de 1361), fou un astrònom i astròleg jueu català.
Nou!!: Alfons el Franc і Jacob ben David Bonjorn · Veure més »
Jaume de Xèrica
Jaume de Xèrica (c. 1238/c. 1255/1255/1260-1285/1288), fou infant d'Aragó per ser fill de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure així com el primer baró de Xèrica, de Llíria, d'Andilla i d'Altura.
Nou!!: Alfons el Franc і Jaume de Xèrica · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Alfons el Franc і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Alfons el Franc і Jaume el Just · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Alfons el Franc і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau)
Jaume Pere (en aragonès: Jaime Pérez) (v. 1258-1308)Fundación Medinacelli: fou almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i senyor de Sogorb.
Nou!!: Alfons el Franc і Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau) · Veure més »
Joan de Comenge
Joan de Comenge (maig de 1336-1339), va ser comte de Comenge i vescomte de Torena des del seu naixement fins que va morir.
Nou!!: Alfons el Franc і Joan de Comenge · Veure més »
Joan II Nunyez de Lara
Joan Nunyez de Lara el jove (1282 - 1315) fou el darrer senyor de la Senyoria d'Albarrasí el.
Nou!!: Alfons el Franc і Joan II Nunyez de Lara · Veure més »
Jofre de Foixà
Jofre de Foixà fou un trobador català, fill segon de Bernat de Foixà, del llinatge empordanès dels Foixà, vassalls del comte d'Empúries.
Nou!!: Alfons el Franc і Jofre de Foixà · Veure més »
Justa
s al Còdex Manesse Una justa o born era un combat entre dos cavallers, muntats a cavall i armats amb sengles llances.
Nou!!: Alfons el Franc і Justa · Veure més »
L'ocell de foc (Emili Teixidor)
L'ocell de foc és una de les primeres novel·les infantils i juvenils de l'escriptor Emili Teixidor i Viladecàs que esdevindrien clàssics d'aquest gènere.
Nou!!: Alfons el Franc і L'ocell de foc (Emili Teixidor) · Veure més »
La Divina Comèdia
''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.
Nou!!: Alfons el Franc і La Divina Comèdia · Veure més »
Les quatre grans Cròniques
Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Alfons el Franc і Les quatre grans Cròniques · Veure més »
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Nou!!: Alfons el Franc і Literatura catalana · Veure més »
Llista de batles de Campos
Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).
Nou!!: Alfons el Franc і Llista de batles de Campos · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Alfons el Franc і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Alfons el Franc і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Alfons el Franc і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »
Llista de Corts Catalanes
s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.
Nou!!: Alfons el Franc і Llista de Corts Catalanes · Veure més »
Llista de corts generals valencianes
Aquesta és la relació completa de les Corts Generals del Regne de València.
Nou!!: Alfons el Franc і Llista de corts generals valencianes · Veure més »
Llista de municipis de les Illes Balears
Sense descripció.
Nou!!: Alfons el Franc і Llista de municipis de les Illes Balears · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.
Nou!!: Alfons el Franc і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Veure més »
Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona
El que segueix és la llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona, ordenades per ordre alfabètic.
Nou!!: Alfons el Franc і Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona · Veure més »
Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Eixample)
Llista de plaques commemoratives del districte de l'Eixample de Barcelona catalogades per l'Ajuntament de Barcelona com a art públic per ser manifestacions de decòrum o de memòria de la ciutat.
Nou!!: Alfons el Franc і Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Eixample) · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Alfons el Franc і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Nou!!: Alfons el Franc і Llista de reis de Castella · Veure més »
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Nou!!: Alfons el Franc і Llista de reis de Mallorca · Veure més »
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Nou!!: Alfons el Franc і Llista de reis de València · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: Alfons el Franc і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Lluís de Nàpols
Lluís de Nàpols, de Tolosa, Lluís d'Anjou o sant Lluís bisbe (Castell de Nocera de’ Pagani febrer de 1275 - Castell de Brinhòla 19 d'agost de 1297) fou fill de Carles II d'Anjou i bisbe de Tolosa des del 29 de desembre de 1296 fins a la seva mort.
Nou!!: Alfons el Franc і Lluís de Nàpols · Veure més »
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Nou!!: Alfons el Franc і Maó · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Alfons el Franc і Mallorca · Veure més »
Manurqa
Manurqa o Minurqa és el nom que els musulmans van posar a Menorca a partir de l'adhesió al Califat de Còrdova impulsada per Issam al-Khawlaní el 903 i fins al final del regnat d'Abu-Úmar ibn Saïd el 1287.
Nou!!: Alfons el Franc і Manurqa · Veure més »
Marià IV d'Arborea
Marià IV d'Arborea el Gran (en sard: Marianu de Arbaree, 1329 -1375), fou fill d'Hug II d'Arborea i jutge d'Arborea entre el 1345 i 1375.
Nou!!: Alfons el Franc і Marià IV d'Arborea · Veure més »
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Nou!!: Alfons el Franc і Menorca · Veure més »
Montesa
Montesa és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.
Nou!!: Alfons el Franc і Montesa · Veure més »
Museu Municipal (Ciutadella)
El Museu Municipal és un museu sobre història de Ciutadella i de l'illa de Menorca.
Nou!!: Alfons el Franc і Museu Municipal (Ciutadella) · Veure més »
Nicolau IV
Nicolau IV (Ascoli, 30 de setembre de 1227 – Roma, 4 d'abril de 1292), de nom seglar Girolamo Masci, fou papa de l'Església Catòlica del 1288 al 1292.
Nou!!: Alfons el Franc і Nicolau IV · Veure més »
Nucli antic de Ciutadella
El nucli antic de Ciutadella és el conjunt històric protegit com a Bé d'interès cultural (BIC) del municipi de Ciutadella, a l'illa de Menorca.
Nou!!: Alfons el Franc і Nucli antic de Ciutadella · Veure més »
Nucli antic de la Vila de Sagunt
El Nucli antic de la Vila de Sagunt, està format per la zona antiga de l'esmentat municipi de la comarca del Camp de Morvedre, al País Valencià.
Nou!!: Alfons el Franc і Nucli antic de la Vila de Sagunt · Veure més »
Numeració del Casal d'Aragó
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.
Nou!!: Alfons el Franc і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »
Olocau
Olocau, també conegut com a Olocau de Carraixet, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.
Nou!!: Alfons el Franc і Olocau · Veure més »
Olocau del Rei
Olocau del Rei (en castellà i oficialment Olocau del Rey) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.
Nou!!: Alfons el Franc і Olocau del Rei · Veure més »
Ordinals dels reis d'Aragó
Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Franc і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »
Pacte d'Oloron
El Pacte d'Oloron o Tractat d'Oloron va ser acordat el 27 de juliol de 1287 entre Alfons el Franc i Eduard I d'Anglaterra, a la població vescomtal d'Auloron e Senta Maria al Bearn (actualment França).
Nou!!: Alfons el Franc і Pacte d'Oloron · Veure més »
Pere d'Aragó i de Sicília
Pere d'Aragó (vers 1270 - Tordehumos, Valladolid 1296) fou infant d'Aragó i lloctinent de Catalunya (1285-1296).
Nou!!: Alfons el Franc і Pere d'Aragó i de Sicília · Veure més »
Pere de Mallorca
Pere de Mallorca (? - Batalla de Kortrijk al comtat de Flandes 1302 ?) fou infant de Mallorca.
Nou!!: Alfons el Franc і Pere de Mallorca · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Alfons el Franc і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Alfons el Franc і Pere el Gran · Veure més »
Pere I de Santcliment
Pere (I) de Santcliment (Barcelona, - ibid., 1303) va ser un oficial reial català del llinatge dels Santcliment, senyor de Badalona.
Nou!!: Alfons el Franc і Pere I de Santcliment · Veure més »
Pere Salvatge
Pere Salvatge apareix documentat per primer cop l'any 1280, i el 1286, l'última vegada que se'n parla, es diu que havia rebut del rei Alfons I l'encàrrec de distribuir donatius entre els joglars que havien assistit a la seva coronació; era per tant un personatge que gaudia de la confiança reial.
Nou!!: Alfons el Franc і Pere Salvatge · Veure més »
Pintura gòtica de la Corona d'Aragó
Retaule amb Sant Joan, Maria Magdalena, Sant Jaume i Sant Pau La pintura gòtica de la Corona d'Aragó és la pintura realitzada des de les darreres dècades del fins a finals del a les terres d'aquesta.
Nou!!: Alfons el Franc і Pintura gòtica de la Corona d'Aragó · Veure més »
Pintures murals de la conquesta de Mallorca
Les Pintures murals de la conquesta de Mallorca estan formades per un conjunt de tres plafons de frescs que formen part d'un cicle narratiu sobre la conquesta de Mallorca pel rei Jaume el Conqueridor.
Nou!!: Alfons el Franc і Pintures murals de la conquesta de Mallorca · Veure més »
Placa medieval d'un arnès de cavall
La placa medieval d'un arnès de cavall és una obra destacada de la col·lecció permanent del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.
Nou!!: Alfons el Franc і Placa medieval d'un arnès de cavall · Veure més »
Pollença
Pollença és una vila i municipi del nord de Mallorca, al peu de la serra de Tramuntana, que limita amb els termes municipals de Campanet, Escorca, Alcúdia i Sa Pobla.
Nou!!: Alfons el Franc і Pollença · Veure més »
Ponç de Saguàrdia
Ponç de Saguàrdia (Segle XIII - Cotlliure, 1300) fou un noble català i del Regne de Mallorca.
Nou!!: Alfons el Franc і Ponç de Saguàrdia · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Alfons el Franc і Principat de Catalunya · Veure més »
Privilegis de la Unió
Els Privilegis de la Unió d'Aragó van ser concedits a 1287 pel rei Alfons III d'Aragó el Franc, a qui li van ser arrencats.
Nou!!: Alfons el Franc і Privilegis de la Unió · Veure més »
Puig del Castell d'Alaró
El Puig del Castell d'Alaró és una muntanya de Mallorca de 822 m d'altura.
Nou!!: Alfons el Franc і Puig del Castell d'Alaró · Veure més »
Ramon Ballester
Ramon Ballester (fou un noble català i del Regne de Mallorca.
Nou!!: Alfons el Franc і Ramon Ballester · Veure més »
Ramon d'Urtx
va ser un noble català, fill de Ramon II d'Urtx i Esclarmonda de Pallars fou majordom reial dels béns del rei Jaume II a Múrcia.
Nou!!: Alfons el Franc і Ramon d'Urtx · Veure més »
Ramon de Barberà
Ramon de Barberà (Reus, 1213 - Tarragona) va ser eclesiàstic i diplomàtic.
Nou!!: Alfons el Franc і Ramon de Barberà · Veure més »
Ramon Despont
Làpida sepulcral de Ramon Despont a la capella de sant Donís i santa Margarida de la catedral de València. Ramon Despont (Fraga, - Tarragona, 13 de novembre de 1312) fou un religiós i teòleg, bisbe de València des de 1289 a 1312.
Nou!!: Alfons el Franc і Ramon Despont · Veure més »
Ramon Folc VI de Cardona
Ramon Folc VI de Cardona (26 de maig de 1259 - 31 d'octubre de 1320), anomenat el Prohom Vinculador, fou vescomte de Cardona (1276-1320) i governador de Girona.
Nou!!: Alfons el Franc і Ramon Folc VI de Cardona · Veure més »
Ramon Marquet i de Rubí
Ramon Marquet (Barcelona, 1235 - 1302) fou un mercader, armador i militar català.
Nou!!: Alfons el Franc і Ramon Marquet i de Rubí · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Alfons el Franc і Regne de Mallorca · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Alfons el Franc і Regne de Sicília · Veure més »
Retrats dels reis d'Aragó
Retrats dels reis d'Aragó és un conjunt de quatre pintures al tremp sobre taula obra de Gonçal Peris Sarrià i Jaume Mateu, realitzades el 1427.
Nou!!: Alfons el Franc і Retrats dels reis d'Aragó · Veure més »
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Nou!!: Alfons el Franc і Roger de Llúria · Veure més »
Sanç IV de Castella
Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).
Nou!!: Alfons el Franc і Sanç IV de Castella · Veure més »
Sants Just i Pastor de Pedrinyà
L'església de Sants Just i Pastor de Pedrinyà es troba al costat de la gran masia de Can Teixidor de Pedrinyà, veïnat de masies disperses a l'extrem nord del municipi de Crespià.
Nou!!: Alfons el Franc і Sants Just i Pastor de Pedrinyà · Veure més »
Senyal Reial (segle XIII)
Senyera Reial coronant una torre en l'assalt final del Setge de Madīna Mayūrqa (1229) durant la Conquesta de Mallorca. Tot al llarg de l'edat mitjana el nombre de pals del Senyal Reial i la Senyera Reial fou variable. (''Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290; MNAC''). El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).
Nou!!: Alfons el Franc і Senyal Reial (segle XIII) · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Alfons el Franc і Senyera reial · Veure més »
Senyoriu de Castellgalí
El senyoriu de Castellgalí o senyoria de Castellgalí va ser una jurisdicció feudal localitzada al terme de l'actual municipi de Castellgalí.
Nou!!: Alfons el Franc і Senyoriu de Castellgalí · Veure més »
Sessé (llinatge)
El llinatge dels Sessé, també escrit Sesé, fou un llinatge de rics-homes aragonesos.
Nou!!: Alfons el Franc і Sessé (llinatge) · Veure més »
Setge d'Augusta
El Setge d'Augusta de 1287 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Alfons el Franc і Setge d'Augusta · Veure més »
Setge de Girona de 1285
El setge de Girona de 1285 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Franc і Setge de Girona de 1285 · Veure més »
Setge de Siracusa (1298)
El Setge de Siracusa fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Alfons el Franc і Setge de Siracusa (1298) · Veure més »
Sistema monetari mallorquí
Diner de Jaume II de Mallorca, creador del '''sistema monetari mallorquí''' (1300-1858) El sistema monetari mallorquí és l'organització monetària de que es va dotar el Regne de Mallorca a partir de l'any 1300, en que fou creat per Jaume II de Mallorca fins que fou definitivament abolit el 1858, tot i que des de finals del regnat de Felip V s'havien deixat de batre els seus valors a conseqüència de la Guerra de Successió, tot i dos breus períodes de batiments excepcionals en temps de Ferran VII.
Nou!!: Alfons el Franc і Sistema monetari mallorquí · Veure més »
Taifa del moixerif
La taifa de Minurka fou un estat musulmà que va existir sobre l'illa de Menorca al.
Nou!!: Alfons el Franc і Taifa del moixerif · Veure més »
Tençó
Una tençó (occ. tenso o tenson) és un dels gèneres dialogats de la lírica trobadoresca Es tracta d'un debat entre dos trobadors.
Nou!!: Alfons el Franc і Tençó · Veure més »
Tombes dels comtes de Barcelona
Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.
Nou!!: Alfons el Franc і Tombes dels comtes de Barcelona · Veure més »
Torre d'en Galmés
Els poblats talaiòtics eren construïts en llocs elevats per facilitar-ne la defensa i exercir la vigilància del territori. A '''Torre d'en Galmés''' (vista nord), en sobresurten dos talaiots en la fotografia Torre d'en Galmés o d'en Gaumés és un poblat talaiòtic menorquí al terme municipal d'Alaior.
Nou!!: Alfons el Franc і Torre d'en Galmés · Veure més »
Tractat de Canfranc
El Tractat de Canfranc o Pau de Canfranc va ser signat en aquesta població aragonesa el 26 d'octubre del 1288 entre Alfons el Franc de la Corona d'Aragó i Eduard I d'Anglaterra, amb l'aprovació de Carles II de Nàpols, per resoldre el conflicte entre la casa d'Anjou i el casal de Barcelona.
Nou!!: Alfons el Franc і Tractat de Canfranc · Veure més »
Tractat de Tarascó (1291)
El Tractat de Tarascó fou signat el 19 de febrer de 1291 entre el papa Nicolau IV, el rei de Nàpols Carles II d'Anjou i el rei de França Felip IV, d'un costat; i el rei de la Corona d'Aragó Alfons el Franc de l'altre.
Nou!!: Alfons el Franc і Tractat de Tarascó (1291) · Veure més »
Traduccions de la Bíblia
Les traduccions de la Bíblia arriben a les 450 llengües de forma completa i a més de 2000 llengües de forma parcial, la qual cosa converteix la Bíblia en el llibre (o conjunt de llibres) més traduït de la història.
Nou!!: Alfons el Franc і Traduccions de la Bíblia · Veure més »
Traduccions de la bíblia al català
Les traduccions de la Bíblia al català remunten a 1287, quan Alfons III d'Aragó va patrocinar la dita Bíblia de Montjuïc, traducció al català d'una versió francesa.
Nou!!: Alfons el Franc і Traduccions de la bíblia al català · Veure més »
Vallada
Vallada és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.
Nou!!: Alfons el Franc і Vallada · Veure més »
Vilanova (genealogia)
Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.
Nou!!: Alfons el Franc і Vilanova (genealogia) · Veure més »
Violant d'Aragó i de Sicília
Violant d'Aragó (1273 - Termini, Nàpols 1302), princesa d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Franc і Violant d'Aragó i de Sicília · Veure més »
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alfons el Franc і 10 d'agost · Veure més »
1265
;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.
Nou!!: Alfons el Franc і 1265 · Veure més »
1286
Sense descripció.
Nou!!: Alfons el Franc і 1286 · Veure més »
1291
Sense descripció.
Nou!!: Alfons el Franc і 1291 · Veure més »
1298
; Països Catalans.
Nou!!: Alfons el Franc і 1298 · Veure més »
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alfons el Franc і 18 de juny · Veure més »
2 de novembre
El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alfons el Franc і 2 de novembre · Veure més »
20 de gener
El 20 de gener és el vintè dia de l'any.
Nou!!: Alfons el Franc і 20 de gener · Veure més »
28 de desembre
El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.
Nou!!: Alfons el Franc і 28 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Alfons II de Barcelona, Alfons II el Franc, Alfons II el Liberal, Alfons III d'Aragó, Alfons el Liberal.
