Accés més ràpid que el navegador!
199 les relacions: Aš, Abaqa, Agnès de Peranda i Clara de Janua, Aiora, Alà-ad-Din Juwayní, Albarrasí, Aliança francomongola, Almussafes, Alta Silèsia, Anna d'Hongria (consort d'Andrònic II), Anna del Vienès, Anselm II de Rappolstein, Antic hospital de Reus, Arnau de Grevalosa, Arnau de Gurb, Arnau Roger I de Pallars Sobirà, Arquebisbat d'Olomouc, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Càller, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Nàpols, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Balsareny, Bandera de la Regió de Múrcia, Bandera de Sardenya, Basílica de Santa Cecília in Trastevere, Basílica de Santa Pudenciana, Basílica dels Sants XII Apòstols, Batalla de Bafeus, Batalla de Wadi al-Khazandar, Benet I Zacaries, Bernat II de Cabrera, Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino, Bisbat d'Évreux, Bisbat d'Esglésies, Bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca, Bisbat de Bèrgam, Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Bisbat de Dubrovnik, Bisbat de Frejús i Toló, Bisbat de Gap, Bisbat de Grassa, Bisbat de Gurk, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de Lieja, Bisbat de San Marco Argentano-Scalea, Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo, Bisbat de Trieste, Bisbat de Valença, Bisbat suburbicari de Palestrina, ..., Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Bonacolsi, Brescia, Carles I d'Anjou, Carles II d'Anjou, Casa fortificada dels Templaris (Les Coves de Vinromà), Castell d'Aiora, Castell de Cofrents, Castell de Conques, Castell de Puigllorenç, Castell de Saint-Ulrich, Castell de Sarroca de Bellera, Castell de Xalans, Castell de Xarafull, Castre d'Antist, Catedral d'Oriola, Cecco Angiolieri, Comtat de Lancaster, Comtat de Ligny, Comtat de Luxemburg, Comtat de Soissons, Conques (antic municipi), Conques (Conca Dellà), Convent de Sant Francesc (Palma), Convent del Carme (València), Correggio, Creu d'Alcoraç, Daozang, Delfinat del Vienès, Despotat de l'Epir, Diòcesi de Còria-Càceres, Districte de Thaton, Doma (Dordonya), Dret islandès, Ducat de Bouillon, El Carme (barri de València), El Collado dels Gabriels, Elionor de Aguilar, Enfesta, Enric II d'Avaugour, Enric V de Luxemburg, Enric VI, Ertuğrul Gazi, Ertuğrul Osman, Escut de Balsareny, Escut de l'Aragó, Església de Sant Agustí (València), Estaon, Exèrcit romà d'Orient, Felip Bonacolsi, Firuz Xah Khalji, Gran Companyia Catalana, Guerra naval, Guerres otomanes a Europa, Guerres romano-otomanes, Guillem VII de Montferrat, Història medieval del País Valencià, Homs, Ibn Abi-Umara, Ibn Bibi, Il-kanat, Invasions mongoles del Japó, Issa ibn Muhanna, Iuri I de Moscou, Joan Actuari, Joan Bonacolsi, Joan d'Enghien, Josep della Scala, Kayı, Kaykhusraw III, Llista d'anys, Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la, Llista de Bailiffs de Guernsey, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llista de conflictes armats, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de convents de Mallorca, Llista de corts generals valencianes, Llista de monestirs femenins catalans, Llista de papes de Roma, Lod, Malik Shams al-Din II, Manbij, Margat, Maria Arpad d'Hongria, Maria de Molina, Markovce, Marquesat de Busca, Martí el Jove, Miquel VIII Paleòleg, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Muralles de les Coves de Vinromà, Nemecká, Neunkirchen (Saarland), Observatori de Gaocheng, Opole, Orde de Santa Maria d'Espanya, Orhan, Orvieto, Osman I, Palau del Papa de Viterbo, Palau Reial de l'Almudaina, Papa Martí IV, Papat de Viterbo, Pàtria del Friül, Pere el Gran, Ponç V d'Empúries, Pozuelo (Albacete), President de Lituània, Ptrukša, Puigcerdà, Qalàwun, Ramon Muntaner, Robert de França i de Provença, Robert VI, delfí d'Alvèrnia, Salvà, Sanç IV de Castella, Sant Jordi (Baix Maestrat), Sant Pere del Brunet, Senyal Reial (segle XIII-XIV), Senyera reial, Senyoria d'Albarrasí, Setge d'Albarrasí (1284), Setge de Palerm (1392), Shōgun, Shogunat Kamakura, Tadeu II Montefeltro, Temps atmosfèric, Teodor Svetoslav de Bulgària, Toralla i Serradell, Torre de Rassef, Torriani, Tractat d'Ágreda (1281), Tuda Mengü, Turčianske Teplice, Ulric III de Rappolstein, Vaixell, València d'Àneu, Vall de Cofrents, Varvassoria de Toralla, Veľká Lúka, Vescomtat de Pallars, Xalans, Xarafull, 1274, 17 de setembre, 23 d'agost. Ampliar l'índex (149 més) »
Aš
Aš és un poble de la República Txeca.
Nou!!: 1281 і Aš · Veure més »
Abaqa
Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.
Nou!!: 1281 і Abaqa · Veure més »
Agnès de Peranda i Clara de Janua
Agnès de Peranda (Assís?, Itàlia, - Barcelona, 17 de setembre de 1281) i Clara de Janua o de Porta (? -) foren dues religioses, potser italianes, fundadores del primer convent de clarisses de Barcelona.
Nou!!: 1281 і Agnès de Peranda i Clara de Janua · Veure més »
Aiora
Aiora (en castellà i oficialment Ayora) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Vall de Cofrents.
Nou!!: 1281 і Aiora · Veure més »
Alà-ad-Din Juwayní
Alà-ad-Din Atà-Màlik ibn Muhàmmad (al-)Juwayní, més conegut senzillament com a Alà-ad-Din Juwayní (1226-1283) fou un governador i historiador persa.
Nou!!: 1281 і Alà-ad-Din Juwayní · Veure més »
Albarrasí
Albarrasí (en castellà i oficialment, Albarracín) és un municipi i ciutat de la comarca de la Serra d'Albarrasí, a la província de Terol.
Nou!!: 1281 і Albarrasí · Veure més »
Aliança francomongola
Carta enviada per l'il-kan mongol Öljaitü al rei Felip IV de França el 1305 per proposar-li una col·laboració militar Els croats francs i l'Imperi Mongol feren diversos intents de teixir una aliança francomongola contra el seu enemic comú, els califats islàmics, durant el.
Nou!!: 1281 і Aliança francomongola · Veure més »
Almussafes
Almussafes és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.
Nou!!: 1281 і Almussafes · Veure més »
Alta Silèsia
Escut d'armes històric d'Alta Silèsia. Alta Silèsia (en silesià: Gōrny Ślōnsk, en alemany silesià: Oberschläsing, en polonès: Górny Śląsk, en alemany: Oberschlesien, en txec: Horní Slezsko) és una regió històrica situada a Polònia, la República Txeca i per una petita part a Eslovàquia.
Nou!!: 1281 і Alta Silèsia · Veure més »
Anna d'Hongria (consort d'Andrònic II)
Anna d'Hongria, que va néixer cap al 1260 i va morir potser el 1281, era una princesa d'Hongria i Croàcia, filla d'Esteve V d'Hongria i d'Isabel Cumana.
Nou!!: 1281 і Anna d'Hongria (consort d'Andrònic II) · Veure més »
Anna del Vienès
Anna de Borgonya (1255-1296/1298) fou delfina del Vienès, filla de Guigó VII del Vienès i de Beatriu de Faucigny.
Nou!!: 1281 і Anna del Vienès · Veure més »
Anselm II de Rappolstein
Castell de Saint-Ulrich vista des del Girsberg Anselm II de Rappolstein dit el Temerari fou senyor de Rappolstein fill d'Ulric III de Rappolstein.
Nou!!: 1281 і Anselm II de Rappolstein · Veure més »
Antic hospital de Reus
L'Antic hospital de Reus és un edifici a Reus (Baix Camp) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: 1281 і Antic hospital de Reus · Veure més »
Arnau de Grevalosa
Pere I de Grevalosa noble català, Senyor de Castellar, viu a Manresa, el 1283 assisteix com a representant de Manresa a les corts de Barcelona, convocades pel rei Pere el Gran.
Nou!!: 1281 і Arnau de Grevalosa · Veure més »
Arnau de Gurb
vegeu el sepulcre sencer) Arnau de Gurb fou bisbe de Barcelona de 1252 a 1284.
Nou!!: 1281 і Arnau de Gurb · Veure més »
Arnau Roger I de Pallars Sobirà
Arnau Roger I de Pallars Sobirà (ca. 1236 - 1288) fou comte del Pallars Sobirà de la segona dinastia entre 1256entrada: "Arnau Roger I de Pallars" Diccionari d'Història de Catalunya; p. 61; ed.
Nou!!: 1281 і Arnau Roger I de Pallars Sobirà · Veure més »
Arquebisbat d'Olomouc
Larquebisbat d'Olomouc (txec: Arcidiecéze olomoucká; llatí: Archidioecesis Olomucensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Txèquia.
Nou!!: 1281 і Arquebisbat d'Olomouc · Veure més »
Arquebisbat de Bourges
L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 1281 і Arquebisbat de Bourges · Veure més »
Arquebisbat de Càller
Larquebisbat de Càller (italià: arcidiocesi di Cagliari; llatí: Archidioecesis Calaritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1281 і Arquebisbat de Càller · Veure més »
Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1281 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »
Arquebisbat de Nàpols
Larquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1281 і Arquebisbat de Nàpols · Veure més »
Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1281 і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino · Veure més »
Balsareny
Balsareny és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat a la vall del Llobregat, al nord de la comarca del Bages.
Nou!!: 1281 і Balsareny · Veure més »
Bandera de la Regió de Múrcia
La bandera de la Regió de Múrcia està definida a l'article 4.1.
Nou!!: 1281 і Bandera de la Regió de Múrcia · Veure més »
Bandera de Sardenya
La bandera de Sardenya, popularment coneguda com sos bator moros (els quatre moros en sard), és la bandera reconeguda de la Regió autònoma de Sardenya.
Nou!!: 1281 і Bandera de Sardenya · Veure més »
Basílica de Santa Cecília in Trastevere
Santa Cecilia in Trastevere és una lloc de culte catòlic del situat al ''rioni'' del Trastevere, al centre històric de Roma, dedicat a Santa Cecília.
Nou!!: 1281 і Basílica de Santa Cecília in Trastevere · Veure més »
Basílica de Santa Pudenciana
La basílica de Santa Pudenciana és un lloc de culte catòlic del segle V que es troba a Roma a través de Urbana (l'antic vicus Patricius), al barri de Monti.
Nou!!: 1281 і Basílica de Santa Pudenciana · Veure més »
Basílica dels Sants XII Apòstols
La Basílica dels Sants XII Apòstols és un lloc de culte catòlic, situat al centre històric de la ciutat de Roma, al barri de Trevi.
Nou!!: 1281 і Basílica dels Sants XII Apòstols · Veure més »
Batalla de Bafeus
La Batalla de Bafeus es lliurà el 27 de juliol del 1302 a la plana de Bafeus (situada entre Nicea i Nicomèdia), i va enfrontar les tropes de l'Imperi Romà d'Orient contra les tropes de l'emir turc Osman I, fundador de l'Imperi Otomà.
Nou!!: 1281 і Batalla de Bafeus · Veure més »
Batalla de Wadi al-Khazandar
La batalla de Wadi al-Khazandar també anomenada tercera batalla d'Homs fou una victòria dels mongols del kan Mahmud Ghazan contra els mamelucs manats per An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun que va tenir lloc els dies 22 i 23 de desembre de 1299.
Nou!!: 1281 і Batalla de Wadi al-Khazandar · Veure més »
Benet I Zacaries
Benet I Zacaries (Benedetto I Zaccaria) fou senyor de Focea, Quios i altres illes.
Nou!!: 1281 і Benet I Zacaries · Veure més »
Bernat II de Cabrera
Reproducció de la indumentària de Bernat II de Cabrera al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella Bernat de Cabrera (? - Saragossa, 1364), vescomte de Cabrera (1328 - 1343) i (1349 - 1350) i de Bas (1335) i (1352 - 1354) fou un noble de l'aristocràcia catalana, Capità General de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i redactor de les Ordinacions sobre lo fet de la mar.
Nou!!: 1281 і Bernat II de Cabrera · Veure més »
Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino
El bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (italià: diocesi di Assisi-Nocera Umbra-Gualdo Tadino; llatí: Dioecesis Assisiensis-Nucerina-Tadinensis) és una diòcesi sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2012 tenia 84.300 batejats d'un total de 88.600 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe (a títol personal) Domenico Sorrentino.
Nou!!: 1281 і Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino · Veure més »
Bisbat d'Évreux
Mapa de les diòcesis històriques dea Normandia abans de la revolució francesa. relíquies de sant Taurí, primer bisbes d'Évreux, conservada a l'església dedicada al sant a la ciutat episcopal. X. L'antic palau episcopal d'Évreux, construït el segle XV pel bisbe Raoul du Fou, avui seu del museu de la ciutat. Bernay. El bisbat d'Évreux (francès: Diocèse d'Évreux, llatí: Dioecesis Ebroicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: 1281 і Bisbat d'Évreux · Veure més »
Bisbat d'Esglésies
El bisbat d'Esglésies (italià: diocesi di Iglesias; llatí: Dioecesis Ecclesiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Càller, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1281 і Bisbat d'Esglésies · Veure més »
Bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca
La basilica santuari de Santa Maria de Finibus Terrae a Leuca L'església del S.S.Salvatore d'Alessano, catedral de la diòcesi d'Alessano fins al 1818 El bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca (italià: diocesi di Ugento-Santa Maria di Leuca; llatí: Dioecesis Uxentina-Sanctae Mariae Leucadensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla. El 2010 tenia 120.000 batejats d'un total de 122.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Vito Angiuli. El sant patró de la diòcesi d'Ugento-Santa Maria de Leuca és sant Vicenç d'Osca, la festa del qual és el 22 de gener.
Nou!!: 1281 і Bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca · Veure més »
Bisbat de Bèrgam
L'entrada de la Cúria episcopal de Bèrgam. El seminari de la diòcesi. El bisbat de Bèrgam (italià: diocesi di Bergamo; llatí: Dioecesis Bergomensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1281 і Bisbat de Bèrgam · Veure més »
Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo
El bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo és la seu episcopal que administra el territori de La Rioja.
Nou!!: 1281 і Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo · Veure més »
Bisbat de Dubrovnik
El bisbat de Dubrovnik - Dubrovačka biskupija; Dioecesis Ragusina - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Split-Makarska.
Nou!!: 1281 і Bisbat de Dubrovnik · Veure més »
Bisbat de Frejús i Toló
cocatedral de Frejús. IV, avui al territori de la diòcesi de Frejús-Toló. El bisbat de Frejús-Toló (francès: Diocèse de Fréjus-Toulon, llatí: Dioecesis Foroiuliensis-Tolonsis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 1281 і Bisbat de Frejús i Toló · Veure més »
Bisbat de Gap
Embrun, cocatedral de Notre-Dame du Réal La basílica de Nostra Senyora del Laus, construïda al lloc on van succeir-se una sèrie d'aparicions marianes el 1664. El bisbat de Gap (francès: Diocèse de Gap et d'Embrun, llatí: Dioecesis Vapincensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 1281 і Bisbat de Gap · Veure més »
Bisbat de Grassa
El bisbe Antoine Godeau (1636-1653) El bisbat de Grassa (francès: Diocèse de Grasse, llatí: Dioecesis Grassensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1281 і Bisbat de Grassa · Veure més »
Bisbat de Gurk
Catedral de Gurk La Catedral Maria Saal Escut de la diòcesi El bisbat de Gurk fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica a Caríntia (diòcesi de Gurk, en llatí Dioecesis Gurcensis, alemany Diözese Gurk, eslovè: Krska kofija) dins la Província eclesiàstica de Salzburg.
Nou!!: 1281 і Bisbat de Gurk · Veure més »
Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato
El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: 1281 і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato · Veure més »
Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.
Nou!!: 1281 і Bisbat de Lieja · Veure més »
Bisbat de San Marco Argentano-Scalea
El bisbat de San Marco Argentano-Scalea (italià: diocesi di San Marco Argentano-Scalea; llatí: Dioecesis Sancti Marci Argentanensis-Scaleensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1281 і Bisbat de San Marco Argentano-Scalea · Veure més »
Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo
cocatedral de Sant Bartolomeu a Pontecorvo. Santa Maria della Libera a Aquino. El bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo (italià: diocesi di Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo; llatí: Dioecesis Sorana-Cassinensis-Aquinatensis-Pontiscurvi) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1281 і Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo · Veure més »
Bisbat de Trieste
El bisbat de Trieste (italià: Dioecesis Tergestina; llatí: Dioecesis Tergestina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gorizia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1281 і Bisbat de Trieste · Veure més »
Bisbat de Valença
L'ex catedral de la Mare de Déu de Die L'ex catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de Saint-Paul-Trois-Châteaux El bisbat de Valença (francès: Diocèse de Valence, llatí: Dioecesis Valentinensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 1281 і Bisbat de Valença · Veure més »
Bisbat suburbicari de Palestrina
El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1281 і Bisbat suburbicari de Palestrina · Veure més »
Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1281 і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina · Veure més »
Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto
abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1281 і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto · Veure més »
Bisbat suburbicari de Velletri-Segni
El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1281 і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni · Veure més »
Bonacolsi
Bonacolsi fou una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Màntua i a Mòdena, i el poder com a podestà a altres llocs.
Nou!!: 1281 і Bonacolsi · Veure més »
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Nou!!: 1281 і Brescia · Veure més »
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Nou!!: 1281 і Carles I d'Anjou · Veure més »
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Nou!!: 1281 і Carles II d'Anjou · Veure més »
Casa fortificada dels Templaris (Les Coves de Vinromà)
La Casa fortificada dels Templaris, a Les Coves de Vinromà, a la comarca de la Plana Alta, és un monument catalogat com Bé d'Interès Cultural, identificat amb el codi 12.05.050-005, en no comptar amb anotació ministerial, i segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.
Nou!!: 1281 і Casa fortificada dels Templaris (Les Coves de Vinromà) · Veure més »
Castell d'Aiora
El Castell d'Aiora es troba en una elevació de 552 metres sobre el nivell del mar, al centre de la població.
Nou!!: 1281 і Castell d'Aiora · Veure més »
Castell de Cofrents
El Castell de Cofrents és una fortalesa construïda a 394 metres sobre el nivell del mar, la part més alta de la capital del municipi del mateix nom.
Nou!!: 1281 і Castell de Cofrents · Veure més »
Castell de Conques
El Castell de Conques és un castell de l'antic terme de Conques, actualment dins del d'Isona i Conca Dellà.
Nou!!: 1281 і Castell de Conques · Veure més »
Castell de Puigllorenç
El Castell de Puigllorenç fou un castell medieval prop del poble d'Unarre, en el terme municipal de la Guingueta d'Àneu, en territori de l'antic municipi d'Unarre.
Nou!!: 1281 і Castell de Puigllorenç · Veure més »
Castell de Saint-Ulrich
El castell de Saint-Ulrich és un dels tres castells principals dels Rappolstein i és actualment l'edifici el més ben conservat.
Nou!!: 1281 і Castell de Saint-Ulrich · Veure més »
Castell de Sarroca de Bellera
El Castell de Sarroca de Bellera és el castell que es troba en l'origen del poble i terme de Sarroca de Bellera, del Pallars Jussà, al qual pertany.
Nou!!: 1281 і Castell de Sarroca de Bellera · Veure més »
Castell de Xalans
El Castell de Xalans, està ubicat al municipi anteriorment esmentat, situat sobre el cim d'un turó, a la comarca de la Vall de Cofrents de la província de València.
Nou!!: 1281 і Castell de Xalans · Veure més »
Castell de Xarafull
El Castell de Xarafull, es troba a la localitat del mateix nom, a la comarca de la Vall de Cofrents, de la província de València.
Nou!!: 1281 і Castell de Xarafull · Veure més »
Castre d'Antist
La Torre del Carlà, costat de ponent La Torre del Carlà, costat de llevant El Castre d'Antist és una fortalesa medieval reconvertida en poble amb el pas del temps, situada en el poble d'Antist, dins del terme municipal de la Torre de Cabdella, del Pallars Jussà.
Nou!!: 1281 і Castre d'Antist · Veure més »
Catedral d'Oriola
La Santa Església Catedral del Salvador és la catedral de la diòcesi Oriola-Alacant, a Oriola a la comarca del Baix Segura.
Nou!!: 1281 і Catedral d'Oriola · Veure més »
Cecco Angiolieri
Francesco Angiolieri, anomenat Cecco (Siena, 1260 circa – Siena, 1311/1313), fou un poeta i escriptor italià, contemporani de Dante Alighieri, que pertanyia a l'històric casal nobiliari dels Angiolieri.
Nou!!: 1281 і Cecco Angiolieri · Veure més »
Comtat de Lancaster
El comtat de Lancaster fou una jurisdicció feudal creada a Anglaterra.
Nou!!: 1281 і Comtat de Lancaster · Veure més »
Comtat de Ligny
Escut de Walerà I de Ligny escut el 1348 El comtat de Ligny fou una jurisdicció feudal de la Xampanya, inicialment una senyoria que es va transformar en comtat el 1367, centrada a Ligny-en-Barrois.
Nou!!: 1281 і Comtat de Ligny · Veure més »
Comtat de Luxemburg
El comtat de Luxemburg després ducat de Luxemburg fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 1281 і Comtat de Luxemburg · Veure més »
Comtat de Soissons
Comtat de Soissons fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a la població de Soissons.
Nou!!: 1281 і Comtat de Soissons · Veure més »
Conques (antic municipi)
L'antic municipi de Conques és un dels sis termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà (els altres foren Benavent de Tremp, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Romà d'Abella).
Nou!!: 1281 і Conques (antic municipi) · Veure més »
Conques (Conca Dellà)
La vila de Conques era el cap de l'antic terme municipal de Conques, un dels sis termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà (els altres foren Benavent de Tremp, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Romà d'Abella).
Nou!!: 1281 і Conques (Conca Dellà) · Veure més »
Convent de Sant Francesc (Palma)
L'església i claustre de Sant Francesc forma uns dels millors conjunts arquitectònics de Palma.
Nou!!: 1281 і Convent de Sant Francesc (Palma) · Veure més »
Convent del Carme (València)
El Convent del Carme o Reial Monestir de Nostra Senyora del Carme és un conjunt conventual d'orígens medievals situat al barri del Carme del districte de Ciutat Vella de València.
Nou!!: 1281 і Convent del Carme (València) · Veure més »
Correggio
Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.
Nou!!: 1281 і Correggio · Veure més »
Creu d'Alcoraç
La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».
Nou!!: 1281 і Creu d'Alcoraç · Veure més »
Daozang
El Daozang (道藏 pinyin: Dàozàng, en català «Tresor del Dao») o Cànon taoista, ha conegut diverses edicions.
Nou!!: 1281 і Daozang · Veure més »
Delfinat del Vienès
El Delfinat del Vienès (en francès Viennois) fou una jurisdicció feudal del regne de França a la moderna regió del Delfinat, amb capital a Viena del Delfinat i el nom dels dominis de la família Albon al sud del Vienès que va substituir de fet als nom de comtat d'Albon, comtat de Grenoble i comtat de Gresivaudan, així com d'altres petites senyories.
Nou!!: 1281 і Delfinat del Vienès · Veure més »
Despotat de l'Epir
El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: 1281 і Despotat de l'Epir · Veure més »
Diòcesi de Còria-Càceres
La Diòcesi de Còria-Càceres (en llatí: Diœcesis Cauriensis-Castrorum Caeciliorum) és una de les diòcesis d'Espanya pertanyent a l'Arquebisbat de Mèrida-Badajoz, en la comunitat autònoma d'Extremadura.
Nou!!: 1281 і Diòcesi de Còria-Càceres · Veure més »
Districte de Thaton
El districte de Thaton (o Tha-Hton) és una divisió administrativa de l'estat Mon de Myanmar amb capital a la ciutat de Thaton (Tha-Hton).
Nou!!: 1281 і Districte de Thaton · Veure més »
Doma (Dordonya)
Doma (en francès Domme) és una comuna francesa de 1.030 habitants situada al departament de la Dordonya, regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: 1281 і Doma (Dordonya) · Veure més »
Dret islandès
El dret islandès és una de les branques del dret nòrdic que al seu torn constitueix una part important del dret germànic.
Nou!!: 1281 і Dret islandès · Veure més »
Ducat de Bouillon
El Ducat de Bouillon fou una jurisdicció feudal de Lorena formada per la ciutat de Bouillon i la rodalia.
Nou!!: 1281 і Ducat de Bouillon · Veure més »
El Carme (barri de València)
Plànol de carrers. En ocre el barri del Carme El Carme és el més populós dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de València, amb 6.224 habitants l'any 2009, motiu pel qual es tracta del barri més popular del centre històric, a més de per la seua oferta de restauració i oci nocturn.
Nou!!: 1281 і El Carme (barri de València) · Veure més »
El Collado dels Gabriels
Mapa del Carxe i dels seus nuclis. El Collado dels Gabriels (oficialment Los Gabrieles) és un nucli de població valencianoparlant de l'altiplà del Carxe al municipi murcià de Favanella.
Nou!!: 1281 і El Collado dels Gabriels · Veure més »
Elionor de Aguilar
Berenguela Leonor Yáñez de Aguilar (v.1281-1 d'abril de 1337), coneguda com a Elionor de Aguilar o Elionor de Cabrera a la Catalunya de la Baixa edat mitjana, era una dama castellana, senyora d'Aguilar de la Frontera (Còrdova).
Nou!!: 1281 і Elionor de Aguilar · Veure més »
Enfesta
Mapa del municipi amb les seves entitats de població i els municipis limítrofs. Enfesta és una de les tres entitats de població del municipi de La Molsosa (Solsonès).
Nou!!: 1281 і Enfesta · Veure més »
Enric II d'Avaugour
Blasó d'Enric d'Avaugour Enric II d'Avaugour (16 de gener de 1205 - 6 d'octubre de 1281), fill d'Alan I d'Avaugour i de Petronil·la de Beaumont-au-Maine (filla de Ricard I de Beaumont-au-Maine), va ser un gran senyor bretó, comte de Goëlo, comte de Penthièvre, senyor d'Avaugour i de Dinan.
Nou!!: 1281 і Enric II d'Avaugour · Veure més »
Enric V de Luxemburg
Enric V de Luxemburg (1216 - Magúncia, 24 de desembre de 1281), nomenat el Ros, va ser el comte de Luxemburg, Laroche i Arlon des de 1247 fins a la seva mort, i el comte de Namur entre 1256 i 1264 com Enric III.
Nou!!: 1281 і Enric V de Luxemburg · Veure més »
Enric VI
* Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic (1165–1197).
Nou!!: 1281 і Enric VI · Veure més »
Ertuğrul Gazi
Türbesi (Mausoleu) a Söğüt, Turquia. Ertuğrul (turc otomà ارطغرل, també Ertogrul Gazi, abans escrit Ertoghrul) (Akhlat 1191/1198 – Söğüt 1281) fou un suposat cap turcman del clan Kayı dels oghuz, pare d'Osman I, fundador de l'emirat osmànlida o otomà.
Nou!!: 1281 і Ertuğrul Gazi · Veure més »
Ertuğrul Osman
Ertuğrul Osman o Ertuğrul Osman Osmanoğlu (Istanbul, 12 d'agost de 1912 - Manhattan, Nova York, 24 de setembre de 2009) fou el cap de la Casa imperial de la Dinastia Otomana, la qual va governar l'Imperi Otomà des de 1281 fins a 1923, quan Turquia va esdevenir república.
Nou!!: 1281 і Ertuğrul Osman · Veure més »
Escut de Balsareny
L'escut oficial de Balsareny té el següent blasonament.
Nou!!: 1281 і Escut de Balsareny · Veure més »
Escut de l'Aragó
L'escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Llei orgánica 8/1982, 10 d'agost) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.
Nou!!: 1281 і Escut de l'Aragó · Veure més »
Església de Sant Agustí (València)
L'església de Sant Agustí i Santa Caterina era l'antic temple del convent dels agustins a la ciutat de València, del qual només en resta aquesta.
Nou!!: 1281 і Església de Sant Agustí (València) · Veure més »
Estaon
Estaon és un poble del terme municipal de Vall de Cardós, situat a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: 1281 і Estaon · Veure més »
Exèrcit romà d'Orient
L'exèrcit romà d'Orient (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps.
Nou!!: 1281 і Exèrcit romà d'Orient · Veure més »
Felip Bonacolsi
Felip Bonacolsi fou fill de Pinamonte Bonacolsi.
Nou!!: 1281 і Felip Bonacolsi · Veure més »
Firuz Xah Khalji
Jalal-ad-Din Firuz-Xah Khaljí fou el fundador de la dinastia khalji de Delhi.
Nou!!: 1281 і Firuz Xah Khalji · Veure més »
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Nou!!: 1281 і Gran Companyia Catalana · Veure més »
Guerra naval
Batalla del Nil. La guerra naval és el vessant marítim dels conflictes bèl·lics.
Nou!!: 1281 і Guerra naval · Veure més »
Guerres otomanes a Europa
'''Setge de Viena (1683)''' Les guerres otomanes a Europa són les guerres de l'Imperi Otomà a Europa també conegudes com a guerres turques, particularment en textos antics europeus.
Nou!!: 1281 і Guerres otomanes a Europa · Veure més »
Guerres romano-otomanes
Les guerres romano-otomanes foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre els turcs otomans i l'Imperi Romà d'Orient que conduïren a la destrucció final de l'Imperi Romà d'Orient i l'ascens de l'Imperi Otomà.
Nou!!: 1281 і Guerres romano-otomanes · Veure més »
Guillem VII de Montferrat
Guillem VII de Montferrat, dit el Gran Marquès, fou marquès de Montferrat del 1253 al 1292.
Nou!!: 1281 і Guillem VII de Montferrat · Veure més »
Història medieval del País Valencià
Aquest article és una descripció de la història medieval corresponent a l'antic Regne de València, que actualment es correspon amb el País Valencià.
Nou!!: 1281 і Història medieval del País Valencià · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: 1281 і Homs · Veure més »
Ibn Abi-Umara
Ibn Abi-Umara fou un aventurer de Tunísia que, amb el suport dels àrabs d'Ifríqiya, es va revoltar al sud del país vers el 1281 o 1282.
Nou!!: 1281 і Ibn Abi-Umara · Veure més »
Ibn Bibi
Al-Hussayn ibn Muhàmmad ibn Alí al-Jafarí ar-Rughadí —en àrab الحسين بن محمد بن علي الجعفري الرغدي, al-Ḥusayn b. Muḥammad b. ʿAlī al-Jaʿfarī ar-Ruḡadī—, més conegut com a Ibn al-Bibi al-Munàjjima —en àrab ابن البيبي المنجمة, Ibn al-Bībī al-Munajjima, literalment «el fill de la "senyora" astròloga»— o, senzillament, com Ibn Bibi —en àrab ابن بيبي, Ibn Bībī; en persa ابن بیبی— (m. d. 1285) fou un notable historiador persa, autor de l'obra Al-awàmir al-alaïyya fi-l-umur al-alaïyya, escrita en persa el 1281, i essencial per a la història dels seljúcides de Rum.
Nou!!: 1281 і Ibn Bibi · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: 1281 і Il-kanat · Veure més »
Invasions mongoles del Japó
Les invasions mongols del Japó de 1274 i 1281 van ser esdeveniments de gran importància macro-històrica malgrat que foren fracassos.
Nou!!: 1281 і Invasions mongoles del Japó · Veure més »
Issa ibn Muhanna
Xarf-ad-Din Issa ibn Muhannà at-Taí, més conegut simplement com Issa ibn Muhannà, (m. 1248) fou un cap del clan beduí dels Al Fadl, establerts al desert de Síria.
Nou!!: 1281 і Issa ibn Muhanna · Veure més »
Iuri I de Moscou
Il·lustració de Iuri I, o Jordi I, en català Iuri I Daniilovitx (1281? – Vella Sarai, 21 de novembre de 1325), fill primogènit de Daniel I Aleksandrovitx, el considerat primer príncep de Moscòvia.
Nou!!: 1281 і Iuri I de Moscou · Veure més »
Joan Actuari
Joannes (Joan) va ser un metge grec que va rebre el renom dActuari (en llatí: Actuarios, en grec: Ἀκτουάριος) nom pel que va ser més conegut.
Nou!!: 1281 і Joan Actuari · Veure més »
Joan Bonacolsi
Joan Bonacolsi conegut per "Gambagrossa" fou fill de Pinamonte Bonacolsi.
Nou!!: 1281 і Joan Bonacolsi · Veure més »
Joan d'Enghien
Joan d'Enghien (en neerlandès Johan van Edingen) (consulta l'11 de novembre de 2008 Hauria mort assassinat davant de l'abadia d'Opheilissem, prop de la ciutat de Tienen en circumstàncies poc clares.
Nou!!: 1281 і Joan d'Enghien · Veure més »
Josep della Scala
Josep della Scala fou fill d'Albert I della Scala.
Nou!!: 1281 і Josep della Scala · Veure més »
Kayı
La tribu dels Kayı (tribu Osmanlí des del 1236) eren un tribu turca de la branca dels Bozoklar (Fletxes grises), que formava part de l'horda o federació de tribus turques dels Oghuz.
Nou!!: 1281 і Kayı · Veure més »
Kaykhusraw III
Ghiyath al-Din Kaykhusraw III (àrab i persa: غياث الدين كيخسرو بن قلج ارسلان, Ghīyāth al-Dīn Kaykhusraw bin Qilij Arslān; turc: Gıyaseddin Keyhüsrev) fou sultà de Rum del 1265 al 1284.
Nou!!: 1281 і Kaykhusraw III · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1281 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la
Aquesta és una llista dels arquebisbes metropolitans de la Diòcesi de Santiago de Compostel·la.
Nou!!: 1281 і Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la · Veure més »
Llista de Bailiffs de Guernsey
Escut de Guernsey La llista de Bailiffs de Guernsey inclou una relació de persones que han ocupat el càrrec de Bailiff de Guernsey, dependència de la corona britànica davant les costes de França.
Nou!!: 1281 і Llista de Bailiffs de Guernsey · Veure més »
Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.
Nou!!: 1281 і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »
Llista de conflictes armats
Llista de conflictes armats, algunes batalles i guerres seleccionades, al llarg de la història occidental, ordenades cronològicament i separades per èpoques.
Nou!!: 1281 і Llista de conflictes armats · Veure més »
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Nou!!: 1281 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »
Llista de convents de Mallorca
Un convent és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, especialment dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells.
Nou!!: 1281 і Llista de convents de Mallorca · Veure més »
Llista de corts generals valencianes
Aquesta és la relació completa de les Corts Generals del Regne de València.
Nou!!: 1281 і Llista de corts generals valencianes · Veure més »
Llista de monestirs femenins catalans
Els monestirs femenins a Catalunya són els monestirs on hi resideixen únicament monges en cada un dels ordres monàstics existents.
Nou!!: 1281 і Llista de monestirs femenins catalans · Veure més »
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Nou!!: 1281 і Llista de papes de Roma · Veure més »
Lod
Lod o Lydda és una ciutat d'Israel que es troba en la costa, a 16 km al sud de Tel Aviv.
Nou!!: 1281 і Lod · Veure més »
Malik Shams al-Din II
Malik Shams al Din II fou malik de la dinastia Kart d'Herat.
Nou!!: 1281 і Malik Shams al-Din II · Veure més »
Manbij
Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).
Nou!!: 1281 і Manbij · Veure més »
Margat
Margat, tal com era coneguda pels croats, o Màrqab, al-Markab o al-Marqab (literalment ‘castell de la Talaia’) és una fortalesa situada a uns 6 quilòmetres al sud del port de Balanea, a la costa de Síria, una de les majors places fortes dels hospitalers, a uns 2 km de la costa.
Nou!!: 1281 і Margat · Veure més »
Maria Arpad d'Hongria
Maria Arpad d'Hongria (1257 - Nàpols, 25 de març de 1323) fou princesa d'Hongria i reina consort de Nàpols (1285-1309).
Nou!!: 1281 і Maria Arpad d'Hongria · Veure més »
Maria de Molina
Maria de Molina (1260 - Valladolid 1321) fou infanta de Castella i reina consort de Castella i Lleó (1284-1295).
Nou!!: 1281 і Maria de Molina · Veure més »
Markovce
Markovce és un poble i municipi d'Eslovàquia de la regió de Košice, a l'est del país.
Nou!!: 1281 і Markovce · Veure més »
Marquesat de Busca
El marquesat de Busca fou un antic estat feudal d'Itàlia al Piemont sorgit dels dominis dels Aleramici.
Nou!!: 1281 і Marquesat de Busca · Veure més »
Martí el Jove
Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).
Nou!!: 1281 і Martí el Jove · Veure més »
Miquel VIII Paleòleg
Miquel VIII Paleòleg (en grec) (1234-1282) fou emperador de Nicea i després de conquerir Constantinoble va adoptar el títol d'emperador romà d'Orient del 1260 al 1282.
Nou!!: 1281 і Miquel VIII Paleòleg · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.
Nou!!: 1281 і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »
Muralles de les Coves de Vinromà
Les Muralles de les Coves de Vinromà, són unes muralles localitzades a la localitat de Coves de Vinromà, a la comarca de la Plana Alta.
Nou!!: 1281 і Muralles de les Coves de Vinromà · Veure més »
Nemecká
Nemecká és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Banská Bystrica.
Nou!!: 1281 і Nemecká · Veure més »
Neunkirchen (Saarland)
Neunkirchen és una ciutat i un municipi de Saarland (Alemanya).
Nou!!: 1281 і Neunkirchen (Saarland) · Veure més »
Observatori de Gaocheng
L'observatori astronòmic de Gaocheng, també conegut com a observatori de Dengfeng, és un monument històric Patrimoni de la Humanitat en el santuari del duc Zhou Gong, ciutat de Gaocheng, prop de Dengfeng a la província de Henan, Xina.
Nou!!: 1281 і Observatori de Gaocheng · Veure més »
Opole
Opole és una ciutat del sud de Polònia, a la vora del riu Oder.
Nou!!: 1281 і Opole · Veure més »
Orde de Santa Maria d'Espanya
LOrde de Santa Maria d'Espanya o Orde de l'Estrella fou un orde militar naval creada pel rei Alfons X de Castella en 1272.
Nou!!: 1281 і Orde de Santa Maria d'Espanya · Veure més »
Orhan
Orhan (o) (1281-1359), va ser el segon bei (cap) de la tribu osmanli, en el període en què s'estava convertint en el naixent Imperi Otomà.
Nou!!: 1281 і Orhan · Veure més »
Orvieto
Orvieto és una ciutat d'Itàlia amb uns 21.000 habitants situada a la regió d'Úmbria, província de Terni, formada pels següents nuclis (fraccions): Bagni di Orvieto, Bardano, Baschi Scalo, Benano, Biagio, Botto di Orvieto, Canale di Orvieto, Canonica, Capretta, Ciconia, Colonnetta di Prodo, Corbara, Fossatello, Morrano, Orvieto Scalo, Osteria Nuova, Padella, Prodo, Rocca Ripesena, San Faustino, Sferracavallo, Stazione di Castiglione, Sugano, Titignano, Tordimonte, i Torre San Severo.
Nou!!: 1281 і Orvieto · Veure més »
Osman I
Osman I (o) (1258-1326) va ser cabdill de la tribu turca dels Kayı i el fundador de la dinastia que va establir i governar l'Imperi Otomà.
Nou!!: 1281 і Osman I · Veure més »
Palau del Papa de Viterbo
El Palau del Papa de Viterbo és un palau situat a la ciutat italiana de Viterbo, al nord del Laci.
Nou!!: 1281 і Palau del Papa de Viterbo · Veure més »
Palau Reial de l'Almudaina
El Castell o Palau Reial de l'Almudaina, dit també simplement l'Almudaina, està situat a la ciutat de Palma, al costat de la Seu, i fou la residència històrica dels reis de Mallorca.
Nou!!: 1281 і Palau Reial de l'Almudaina · Veure més »
Papa Martí IV
Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.
Nou!!: 1281 і Papa Martí IV · Veure més »
Papat de Viterbo
Palau Papal de Viterbo Amb una llarga història com a avantatge per a les forces dels antipapes que amenaçaven Roma, Viterbo es va convertir en una ciutat papal el 1243.
Nou!!: 1281 і Papat de Viterbo · Veure més »
Pàtria del Friül
Pàtria del Friül (friülès Patrie dal Friûl) fou l'apel·latiu que va rebre, del 1077 al 1420, l'estat del Patriarca d'Aquileia, que en molts aspectes funcionà com un veritable estat fins que fou annexat a la República de Venècia el 1420.
Nou!!: 1281 і Pàtria del Friül · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: 1281 і Pere el Gran · Veure més »
Ponç V d'Empúries
Ponç V o Ponç Hug IV d'Empúries (ca. 1264-1313) fou comte d'Empúries (1277-1313) i vescomte de Bas (1285-1291).
Nou!!: 1281 і Ponç V d'Empúries · Veure més »
Pozuelo (Albacete)
Pozuelo és un municipi situat al nord de la província d'Albacete.
Nou!!: 1281 і Pozuelo (Albacete) · Veure més »
President de Lituània
El President de la República de Lituània és el cap d'Estat de Lituània.
Nou!!: 1281 і President de Lituània · Veure més »
Ptrukša
Ptrukša és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1281 і Ptrukša · Veure més »
Puigcerdà
Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.
Nou!!: 1281 і Puigcerdà · Veure més »
Qalàwun
Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Qalàwun al-Alfí as-Salihí an-Najmí al-Alaí ——, més conegut simplement com al-Mansur Qalàwun o com Qalàwun, (país kiptxak, actualment Ucraïna, vers 1222 - el Caire, 11 de novembre de 1290), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1279-1290).
Nou!!: 1281 і Qalàwun · Veure més »
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Nou!!: 1281 і Ramon Muntaner · Veure més »
Robert de França i de Provença
Dibuix de la tomba de Robert, comte de Clermont. Robert de França i de Provença o Robert de Clermont (1256 - París 1317), príncep de França i comte de Clermont (1268 - 1317).
Nou!!: 1281 і Robert de França i de Provença · Veure més »
Robert VI, delfí d'Alvèrnia
Robert VI (+1282), comte de Clarmont i delfí d'Alvèrnia, fou fill i successor de Robert V, delfí d'Alvèrnia.
Nou!!: 1281 і Robert VI, delfí d'Alvèrnia · Veure més »
Salvà
Salvà és un cognom o llinatge molt estès als Països Catalans i del qual també se'n troben variants als estats de França, Itàlia i Suïssa.
Nou!!: 1281 і Salvà · Veure més »
Sanç IV de Castella
Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).
Nou!!: 1281 і Sanç IV de Castella · Veure més »
Sant Jordi (Baix Maestrat)
Sant Jordi (en castellà i cooficialment, San Jorge) és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: 1281 і Sant Jordi (Baix Maestrat) · Veure més »
Sant Pere del Brunet
Sant Pere del Brunet és una església situada al municipi de Sant Salvador de Guardiola (Bages), a un mas que porta el seu nom prop de la carretera de Manresa a can Maçana.
Nou!!: 1281 і Sant Pere del Brunet · Veure més »
Senyal Reial (segle XIII-XIV)
El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).
Nou!!: 1281 і Senyal Reial (segle XIII-XIV) · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: 1281 і Senyera reial · Veure més »
Senyoria d'Albarrasí
La Senyoria d'Albarrasí fou una senyoria cristiana independent enclavada entre el Regne d'Aragó i la Corona de Castella, creada a partir de l'antiga taifa islàmica d'Albarrasí, creada per la dinastia amaziga del Banū Razín.
Nou!!: 1281 і Senyoria d'Albarrasí · Veure més »
Setge d'Albarrasí (1284)
El Setge d'Albarrasí fou una campanya de Pere el Gran el 1284, que va culminar amb la incorporació de la Senyoria d'Albarrasí al Regne d'Aragó.
Nou!!: 1281 і Setge d'Albarrasí (1284) · Veure més »
Setge de Palerm (1392)
El Setge de Palerm de 1392 fou el resultat de la revolta d'Andrea Chiaramonte contra Martí el Jove.
Nou!!: 1281 і Setge de Palerm (1392) · Veure més »
Shōgun
Minamoto no Yoritomo, primer ''shōgun'' del ''shogunat Kamakura''. En la història del Japó, el terme shōgun (将軍, lit. «comandant de l'exèrcit») es referia a un rang militar i títol històric concedit directament per l'emperador.
Nou!!: 1281 і Shōgun · Veure més »
Shogunat Kamakura
El va ser el primer règim militar feudal japonès establert pels shōguns des de 1185 fins al 1333.
Nou!!: 1281 і Shogunat Kamakura · Veure més »
Tadeu II Montefeltro
Tadeu II Montefeltro va ser fill de Montefeltrano II Montefeltro.
Nou!!: 1281 і Tadeu II Montefeltro · Veure més »
Temps atmosfèric
Huracà Luis al 1995 Tempesta a prop de Gazrajau (Madeira). El temps atmosfèric o meteorològic és l'estat de l'atmosfera en un moment i lloc determinat definit per diverses variables meteorològiques com la temperatura, la pressió, el vent, la radiació solar, la humitat i la precipitació.
Nou!!: 1281 і Temps atmosfèric · Veure més »
Teodor Svetoslav de Bulgària
Teodor Svetoslav I Terter (Тодор Светослав, Todor Svetoslav o Теодор Светослав, Teodor Svetoslav) regnà com a tsar de Bulgària del 1300 al 1322.
Nou!!: 1281 і Teodor Svetoslav de Bulgària · Veure més »
Toralla i Serradell
Toralla i Serradell fou un municipi que perdé la seva independència municipal el 1969, quan fou extingit l'ajuntament i adscrita l'administració del territori al municipi de Pallars Jussà.
Nou!!: 1281 і Toralla i Serradell · Veure més »
Torre de Rassef
La torre de Rassef és una torre d'origen hispanomusulmà a Almussafes (Ribera Baixa, País Valencià).
Nou!!: 1281 і Torre de Rassef · Veure més »
Torriani
Torriani o Della Torre fou una família italiana que va governar a Milà i altres llocs del nord de la península Itàlica.
Nou!!: 1281 і Torriani · Veure més »
Tractat d'Ágreda (1281)
El Tractat d'Ágreda fou signat entre els dies 27 i 28 de març de 1281 entre el comte-rei de la Corona d'Aragó Pere el Gran i el rei de Castella Alfons X el Savi a El Campillo i Ágreda.
Nou!!: 1281 і Tractat d'Ágreda (1281) · Veure més »
Tuda Mengü
Tuda Mengü, Tuda Mangu o Tode Mongke (mongol: Тодмөнх) fou kan de l'Horda d'Or del 1280 al 1287.
Nou!!: 1281 і Tuda Mengü · Veure més »
Turčianske Teplice
Turčianske Teplice és una ciutat d'Eslovàquia.
Nou!!: 1281 і Turčianske Teplice · Veure més »
Ulric III de Rappolstein
Ulric III dit el Jove fou senyor de Rappolstein, fill d'Ulric II de Rappolstein el Vell.
Nou!!: 1281 і Ulric III de Rappolstein · Veure més »
Vaixell
Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de fer navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc.
Nou!!: 1281 і Vaixell · Veure més »
València d'Àneu
València d'Àneu és un poble del terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: 1281 і València d'Àneu · Veure més »
Vall de Cofrents
La Vall de Cofrents és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Aiora.
Nou!!: 1281 і Vall de Cofrents · Veure més »
Varvassoria de Toralla
Escut dels varvassors de Toralla La Varvassoria de Toralla fou un senyoriu d'origen medieval que fins a principis del apareix documentat simplement com a senyoria de Toralla.
Nou!!: 1281 і Varvassoria de Toralla · Veure més »
Veľká Lúka
Veľká Lúka és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Banská Bystrica.
Nou!!: 1281 і Veľká Lúka · Veure més »
Vescomtat de Pallars
Escut dels vescomtes de Vilamur El vescomtat de Pallars fou una jurisdicció feudal del comtat de Pallars i després del Pallars Jussà.
Nou!!: 1281 і Vescomtat de Pallars · Veure més »
Xalans
Xalans (en castellà i oficialment Jalance) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.
Nou!!: 1281 і Xalans · Veure més »
Xarafull
Xarafull (en castellà i oficialment Jarafuel) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.
Nou!!: 1281 і Xarafull · Veure més »
1274
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: 1281 і 1274 · Veure més »
17 de setembre
El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1281 і 17 de setembre · Veure més »
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1281 і 23 d'agost · Veure més »
