Taula de continguts
40 les relacions: Abadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata, Anastàsia, patrícia, Andrei Rubliov, Antic eslau oriental, Arximandrita, Bàcul pastoral, Cassiana de Constantinoble, Catedral Nacional de Bucarest, Cleopa Ilie, Crònica de Nèstor, Estilià Zaützes, Gran Companyia Catalana, Hieromonjo, Isidor de Kíev, Jordi del Mont Atos, Josep Tero, Karion Istomin, Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi, Lavra de Potxàiv, Macari Macres, Marc Hieromonac, Màxim el Confessor, Monestir d'Arkadi, Monestir de Šišatovac, Monestir de Căpriana, Monestir de Krušedol, Monestir de Mala Remeta, Monestir de Mejihíria, Monestir de Sinaia, Monestir de Studios, Monestir de Visoki Dečani, Monestir dels Ibers, Neòfit Rilski, Païssi de Hilendar, Pere Ful·ló, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Rigas Fereos, Simeó el Nou Teòleg, Simeó Monjo Acemeta, Teodoret de Cir.
Abadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata
Labadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata (italià: abbazia territoriale di Santa Maria di Grottaferrata; llatí: abbatia territorialis B. Mariae Cryptaeferratae), també coneguda com a "abadia de Sant Nil" (dedicada a Nil de Rossano), és una seu particular de ritu oriental de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Hegumen і Abadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata
Anastàsia, patrícia
Anastasia patrícia (Anastasia Patricia; fl. 576) fou una cortesana romana d'Orient i després va arribar a ser santa.
Veure Hegumen і Anastàsia, patrícia
Andrei Rubliov
Andrei Rubliov (en rus Андрей Рублёв), de vegades es fa servir la transcripció anglesa Andrei Rublev (Rússia, 1360 - 1370 - Monestir d'Andrónikov, Moscou, 29 de gener de 1427 o 1430), fou un monjo ortodox rus del, pintor, considerat el més destacat iconògraf de la Rússia medieval.
Veure Hegumen і Andrei Rubliov
Antic eslau oriental
Lantic eslau oriental fou la llengua parlada pels eslaus orientals durant el període comprès entre aproximadament els segles als segles - XIX a la Rus de Kíev i als estats que es va desenvolupar després del col·lapse de la Rus de Kíev.
Veure Hegumen і Antic eslau oriental
Arximandrita
Caravaggio, Itàlia, l'11 de setembre de 2008 Un arximandrita (del grec arxé, « cap », i mandra, « claustre ») és, a les Esglésies de ritu bizantí i sobretot l'Església ortodoxa, un títol honorífic concedit als hegumens (superiors de monestir) o als rectors (capellans) de parròquies importants.
Veure Hegumen і Arximandrita
Bàcul pastoral
Bàcul de l'Anunciació, Museu Nacional d'Art de Catalunya Bàcul oriental del Patriarca d'Antioquia Ortodox sirià, amb serps representant la vara de Moisès Un bàcul és un bastó que porten els bisbes.
Veure Hegumen і Bàcul pastoral
Cassiana de Constantinoble
en /), en rus Кассия (Kassia, Càssia o Càsia), en llatí Cassiana (Kassiana), en altres llengües Ikasia o Eikasia. Hegúmena (abadessa), poeta, música, himnògrafa de l'Imperi Bizantí i santa, fou una de les primeres compositores amb obra conservada.
Veure Hegumen і Cassiana de Constantinoble
Catedral Nacional de Bucarest
La Catedral Nacional de Bucarest (en), també coneguda com la Catedral de la Salvació del Poble, és una catedral ortodoxa en construcció a Bucarest per servir com a catedral patriarcal de l'església ortodoxa romanesa.
Veure Hegumen і Catedral Nacional de Bucarest
Cleopa Ilie
Father Cleopa Ilie (pronunciat en romanès: ; 10 d'abril de 1912 – 2 de desembre de 1998) va ser un abat del monestir de Sihastria.
Veure Hegumen і Cleopa Ilie
Crònica de Nèstor
La Primera Crònica o Crònica de Nèstor (en antic eslau eclesiàstic: Повѣсть времяньныхъ лѣтъ, transliterat Pověstĭ vremęnĭnyhŭ lětŭ; Апо́весць міну́лыхчасо́ў, en alfabet łacinka belarús Apovieść minulych časoŭ; По́весть временны́хлет, transcrit Póvest vremennikh let; По́вість мину́лихліт, transcrit Póvist minúlikh lit, literalment 'Relat dels anys passats') és una crònica i història del primer estat eslau oriental, la Rus de Kíev, entre els anys 850 i 1110, aproximadament, i originalment escrita a Kíev cap al 1113.
Veure Hegumen і Crònica de Nèstor
Estilià Zaützes
Estilià Zaützes, en grec antic Στυλιανὸς Ζαούτζης, va ser un estadista bizantí de finals del, primer ministre de l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof durant els primers anys del seu regnat.
Veure Hegumen і Estilià Zaützes
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Veure Hegumen і Gran Companyia Catalana
Hieromonjo
Dos clergues ortodoxos russos a prop d'Ein Kerem. Tots dos vesteixen ''podriàsnik '' i sotana. El hieromonjo, a la dreta, porta una skufià i una creu pectoral. Un hieromonjo (en grec: Ἱερομόναχος, Ieromónakhos, monjo consagrat; eslau eclesiàstic: Ieromónakh, romanès: Ieromonah) és un monjo que és també sacerdot al cristianisme ortodox oriental i al catolicisme oriental.
Veure Hegumen і Hieromonjo
Isidor de Kíev
Isidor de Kíev (Monembasia, Peloponnès, Imperi Romà d'Orient, ca 1385 - Roma, 27 d'abril de 1463) va ser metropolità de l'Església de Kíev i de tota Rússia de 1437 a 1441.
Veure Hegumen і Isidor de Kíev
Jordi del Mont Atos
Jordi l'Hagiorita (de la Muntanya Santa) o l'Atonita (del Mont Atos), en georgià გიორგი მთაწმინდელი, გიორგი ათონელი (Giorgi Mt'ats'mindeli, At'oneli) (Trialeti, Geòrgia, 1009 – Atenes, 29 de juny de 1065), fou un monjo i autor eclesiàstic georgià, que visqué al monestir dels Ibers del Mont Atos, on fou hegumen.
Veure Hegumen і Jordi del Mont Atos
Josep Tero
Josep Tero (l'Escala, Alt Empordà, 26 de novembre de 1951), cantautor català que va irrompre a l'escena musical als anys vuitanta, com un dels màxims exponents de l'anomenada «segona generació» de la cançó en català.
Veure Hegumen і Josep Tero
Karion Istomin
Karion Istomin (en rus:Карион Истомин) (circa 1640, Kursk - no abans de 1718, Moscou) va ser un poeta, traductor, i un dels primers il·lustradors russos.
Veure Hegumen і Karion Istomin
Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi
La Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi (en rus Свято-Троицкая Сергиева лавра, Sviato-Tróitskaia Sèrguieva lavra) és un monestir ortodox rus, situat a Sérguiev Possad (Сергиев Посад), 70 km al nord-est de Moscou.
Veure Hegumen і Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi
Lavra de Potxàiv
Lavra de Potxàiv (romanitzat: Sviato-Uspenska Pochaivska Lavra;; polonès: Lawra Poczajowska) és un monestir a Potxàiv, Raion de Krèmenets, Província de Ternòpil, Ucraïna.
Veure Hegumen і Lavra de Potxàiv
Macari Macres
Macari Macres o Macari Macra o Macari Macre (en llatí Macarius Macres, Macra o Macrus, en grec antic Μακάδριος Μακρῆς ὁ Μακρός) va ser un monjo grec del Mont Atos que va viure al, íntim amic de Jordi Esfrantzes que el va patrocinar perquè fos nomenat hegumen (abat) del monestir del Totpoderós (τοῦ Παντοκράτορος) a Constantinoble.
Veure Hegumen і Macari Macres
Marc Hieromonac
Marc Hieromonac (en llatí Marcus Hieromonachus, en grec antic Μάρκος) va ser un escriptor grec que va escriure un tractat anomenat Σύνταγμα εἰς τὰ ἀπορούμενα τοῦ τυπικοῦ, De Dubiis quae ex Typico oriuntur, en cent capítols, que apareix en el típicon o directori de l'església grega (Τυπικὸν σὺν Θεῷ ἁγίῳ παρεῖχον πᾶσαν τὴν διάταξιν τῆς ἐκκλησιαστικῆς ἀκολουθίας τοῦ χπόνουὅλου, Typicum, favente, Deo, continents inteyrum Officü Ecclesiastici Ordinem per totum Annum.
Veure Hegumen і Marc Hieromonac
Màxim el Confessor
Màxim el Confessor o Màxim el Monjo fou un destacat eclesiàstic romà d'Orient que va viure als segles i. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Veure Hegumen і Màxim el Confessor
Monestir d'Arkadi
El monestir d'Arkadi (en grec: Μονή Αρκαδίου, Moní Arkadiou) és un monestir ortodox, situat en una plana a 23 km al sud-est de Réthimno, a l'illa de Creta (Grècia).
Veure Hegumen і Monestir d'Arkadi
Monestir de Šišatovac
El monestir de Šišatovac (en serbi: Манастир Шишатовац, Manastir Šišatovac) és un monestir ortodox serbi situat a la regió de Srem, a Voivodina.
Veure Hegumen і Monestir de Šišatovac
Monestir de Căpriana
Monestir de Căpriana (en) és un dels monestirs més antics de la República de Moldàvia, situat a Căpriana, 40 km al nord-oest de Chisinau.
Veure Hegumen і Monestir de Căpriana
Monestir de Krušedol
El monestir de Krušedol Iconòstasi de l'església del monestir. El monestir de Krušedol (en serbi: Манастир Крушедол, Manastir Krušedol) és un monestir ortodox serbi de la muntanya de Fruška Gora, a la regió de Sirmia, al nord de Sèrbia, a la província de Voivodina.
Veure Hegumen і Monestir de Krušedol
Monestir de Mala Remeta
El monestir de Mala Remeta (en serbi: Манастир Мала Ремета, Manastir Mala Remeta) és un monestir ortodox serbi a la província sèrbia de Voivodina.
Veure Hegumen і Monestir de Mala Remeta
Monestir de Mejihíria
El Monestir de la Transfiguració de Mejihíria (en ucraïnès: Спасо Межигірський-Преображенський монастир) és un monestir ortodox oriental desaparegut que també s'utilitzava com a històrica residència de prínceps de l'època medieval (Rurik), situada prop de la ciutat medieval de Víxhorod (10 quilòmetres al nord).
Veure Hegumen і Monestir de Mejihíria
Monestir de Sinaia
La gran església del monestir de Sinaia El monestir de Sinaia, situat a Sinaia, al comtat de Prahova, Romania, va ser fundat pel príncep Mihail Cantacuzino el 1695 i va rebre el nom del gran monestir de Santa Caterina al mont Sinaí a Egipte.
Veure Hegumen і Monestir de Sinaia
Monestir de Studios
El Monestir de Studios (en Μονή τουΑγίουΙωάννη τουΠροδρόμουεν τοις Στουδίου'Monestir de sant Joan Baptista a Studios') va ser el més important dels monestirs de Constantinoble, situat prop de la Propòntida al barri de Psamatia.
Veure Hegumen і Monestir de Studios
Monestir de Visoki Dečani
El monestir de Visoki Dečani (en serbi: Манастир Високи Дечани) és un monestir ortodox serbi situat a Dečani, Kosovo, a 12 km al sud de la ciutat de Peć.
Veure Hegumen і Monestir de Visoki Dečani
Monestir dels Ibers
El monestir dels Ibers (en grec: Μονή Ιβήρων, Moní Ivíron; en georgià: ივერთა მონასტერი) és el tercer en la jerarquia dels monestirs ortodoxos del Mont Atos.
Veure Hegumen і Monestir dels Ibers
Neòfit Rilski
Làpida de Neòfit Rilski al monestir de Rila (Bulgària) o Neòfit de Rila, nascut com a Nikola Poppetrov Bènin (en búlgar Никола Поппетров Бенин), va ser un monjo, professor i artista búlgar del i un important exponent del denominat Renaixement nacional búlgar o Renaixement búlgar.
Veure Hegumen і Neòfit Rilski
Païssi de Hilendar
Païssi de Hilendar o Païssi Hilendarski Свети Паисий Хилендарски Sveti Païssi Hilendarski, sovint anomenat Pare Païssi, Отец Паисий Otets Païssi (1722–1773) fou un popular clergue búlgar, autor de la Istòria Slavianobolgàrskaia, la segona història búlgara moderna després de l'obra de Petar Bogdan de 1667, "Història de Bulgària".
Veure Hegumen і Païssi de Hilendar
Pere Ful·ló
Pere Ful·ló (Petrus Fullo, Pétros) o Pere Gnafeu (Gnapheus o Cnapheus) fou patriarca d'Antioquia a la meitat del.
Veure Hegumen і Pere Ful·ló
Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Hegumen і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Rigas Fereos
Konstandinos Rigas Velestinlís-Fereos (en grec: Κωνσταντίνος Ρήγας Βελεστινλής-Φεραίος), nascut Andonios Kiriazís (Αντώνιος Κυριαζής) i conegut sobretot com a Rigas Fereos (Ρήγας Φεραίος), (Velestino, 1757 - Belgrad, 24 de juny de 1798) fou un escriptor, politòleg i revolucionari grec, actiu durant la Renaixença grega, recordat com a heroi nacional grec, incitador i víctima de la revolta dels Balcans contra l'Imperi Otomà i precursor de la Guerra d'independència de Grècia.
Veure Hegumen і Rigas Fereos
Simeó el Nou Teòleg
Simeó el Nou Teòleg (Symeon o Simeon Novus Theologus o Theologus Junior) (Paflagònia, 949 - Crisòpolis, Propòntida, 1022) va ser un religiós romà d'Orient, i un eminent teòleg.
Veure Hegumen і Simeó el Nou Teòleg
Simeó Monjo Acemeta
Simeó Monjo Acemeta (en llatí Symeon Acoemitensis Monachus) va ser un monjo d'un dels monestirs acemetes de Constantinoble.
Veure Hegumen і Simeó Monjo Acemeta
Teodoret de Cir
Teodoret (Θεοδώρητος) (Antioquia de l'Orontes, vers 393 – Cir, vers 457) també conegut com a Teodorit, tot i que aquesta forma és menys correcta, va ser un dels més eminents eclesiàstics del, i un defensor de la llibertat d'opinió en matèria religiosa.
Veure Hegumen і Teodoret de Cir
També conegut com Higumen.