Accés més ràpid que el navegador!
303 les relacions: Abadessa Olzet, Abu-Ishaq Jamal-ad-Din, Aimone de Savoia, Al-Birzali, Alà-ad-Dawla as-Simnaní, Albert I de Wittelsbach, Alcort, Aleramici, Alfons el Benigne, Alfons XI de Castella, Ali Padshah, Amadeu V de Savoia, Amèlia de Girona, Ambrogio Lorenzetti, Andrònic III Paleòleg, Antoni de Vilaragut i Visconti, Aragó (cognom), Arnau Sescomes, Arpa Khan, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat de Đakovo-Osijek, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Chieti-Vasto, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Reims, Arquebisbat de Siracusa, Arquebisbat de Trento, Ashikaga Takauji, Ay Timur, Baptisteri de Sant Joan, Barkur, Baronia de Calders, Barquq, Barraques, Bartolomeo della Scala (bisbe), Basílica de Santa Cecília in Trastevere, Basílica de Santi Cosma e Damiano, Batalla naval de Ceuta, Belgaum, Benifairó de la Valldigna, Benimarfull, Berenguer Carròs i de Llúria, Berenguer de Cruïlles, Bernat Oliver, Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti, Bisbat d'Apt, Bisbat d'Aversa, Bisbat d'Avezzano, ..., Bisbat d'Espira, Bisbat d'Ocier, Bisbat de Bozen-Brixen, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Còrdova, Bisbat de Comenge, Bisbat de Coserans, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de Fiesole, Bisbat de Győr, Bisbat de La Rochelle i Saintes, Bisbat de Lisieux, Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi, Bisbat de Quimper, Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, Bisbat de Rodés, Bisbat de Terni-Narni-Amelia, Bisbat de Treviso, Bisbat de Verona, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Blanca de Nàpols, Bodinayakanur, Buonamico Buffalmacco, Capadòcia, Carles I de Valois, Carles II d'Anjou, Carles II el Magnànim, Casa reial d'Aragó, Casal d'Urgell, Casal de Barcelona, Castel Sant'Elmo, Castell de Calders, Castell de Meià, Castellvell del Camp, Catedral d'Elgin, Cecília de Comenge-Torena, Centelles (llinatge), Cervera (llinatge), Chauhans, Cios, Cisma d'Occident, Comtat d'Étampes, Comtat d'Urgell, Comtat de Chiny, Comtat de Duras, Comtat de Joigny, Comtat de Loon, Comtat de Mortain, Comtat de Périgord, Comtat de Ponthieu, Congregacions de l'Orde de Sant Benet, Constança d'Aragó i d'Entença, Constança de Sicília, Convent de Sant Domènec (Xàtiva), Corona d'Aragó, Correggio, Corts Catalanes, Corts de València (1336-1337), Corts de València (1349), Corts forals valencianes, Corts Valencianes, Crònica de Pere el Cerimoniós, Crònica de Ramon Muntaner, Croada savoiana, Cronologia dels descobriments portuguesos, Cullera (Ribera Baixa), Degà del Col·legi Cardenalici, Dietrich von Altenburg, Dinastia, Dinastia jalayírida, Districte de Bangalore, Districte de Belgaum, Districte de Bellary, Districte de Hassan, Districte de Karachi (Índia Britànica), Dolce stil novo, Ducat de Bar, Ducat de Jülich, Durrës, Eduard Balliol, Eduard I de Bar, El Pui de Segur, Elda, Elionor de Castella i de Portugal, Elionor de Guzmán, Elisabet d'Aragó i d'Anjou, Elisabet de Portugal, Els valencians, des de quan són valencians?, Enric IV de Bar, Era japonesa, Escut de Benidorm, Església de Sant Jeroni de Palma, Establiments de Jaca, Fakhr al-Din Mubarakxah, Felip III de Valois, Felip VI de França, Ferran de Mallorca i Aragó, Ferrantino Novello Malatesta, Ferrer Colom, Fidenza, Francesc de Santcliment (ambaixador), Francesc Manfredi de Bagnacavallo, Francesca Saportella, Francesco Acciaiuoli, Francesco della Faggiuola, Francesco Petrarca, Genguiskhànides, Ghiyath al-Din Khay Khusraw, Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din, Go-Fushimi, Gran Companyia Catalana, Guerra catalano-genovesa (1330-1336), Guerra de l'Estret, Guerra de la Independència d'Escòcia, Guerra veneciano-genovesa, Guillaume Pierre Godin, Hažín, Hampi, Hasan Kücük, Hülegü de Lahore, Història d'Irlanda, Història d'Isfahan, Història de l'Índia, Història de l'Iraq, Història de Lleida, Història del papat, Hug II d'Arborea, Il-kanat, Imperi de Vijayanagara, Imperi Mongol, Isfahan, Jacopo Acciaiuoli, Jaume el Just, Jaume I d'Urgell, Jaume III de Mallorca, Joan de Comenge, Joan el Cec, Joan I de Gravina, Joan II de França, Joan II de Montferrat, Joana de Borgonya i de França, Joana de Savoia, Joana II de Navarra, Jofre V de Rocabertí, Jordi Crisococces, Jueus catalans, Jutjat d'Arborea, Kalat Djabar, Kaluža, Kishiwada, L'Alcora, La Pobla de Segur (vila), La Sénia, La Selva del Camp, La Tallada d'Empordà, Lúčky (Košice), Literatura de viatges, Llista d'anys, Llista d'emperadors del Japó, Llista d'escriptors en llengua catalana, Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Provença, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de convents de Mallorca, Llista de corts generals valencianes, Llista de reis d'Escòcia, Llista de reis de Sardenya, Lloctinent de Catalunya, Lluís I de Flandes, Lorenzo Veneziano, Lovinobaňa, Luton, Malatestí Manfredi, Malé Dvorníky, Manfredi, Manfredo I Pio, Maria Arpad d'Hongria, Maria de Navarra, Marià II de Torres, Marià IV d'Arborea, Marquesat de Clavesana, Marquesat de Saluzzo, Masud Xah Djalal al-Din, Maurici d'Hongria, Mòdena, Memorbuch, Monestir de Santa Clara-a-Velha, Muhàmmad Khan, Muhàmmad Xams al-Din, Muralles medievals de Tortosa, Musa Khan, Nicèfor II Àngel-Comnè, Ninja, Numeració del Casal d'Aragó, Ostrov (Košice), Papa Gregori XI, Paulí de Nola, Període Nanboku-chō, Pere el Cerimoniós, Pere III d'Arborea, Pere March (poeta), Piacenza, Pina (Alt Palància), Pir Husayn, Príncep Nariyoshi, Província d'Izumi, Raimon de Cornet, Ramon Muntaner, Recinte emmurallat de Montblanc, Reggio de l'Emília, Regne de Mysore, Regne de Ryūkyū, República de Gènova, Restauració Kenmu, Richard de Wallingford, Sant Miquel de Cuixà, Sant Miquel del Pui, Santcliment, Sarrió, Séquia de Manresa, Shōgun, Shogunat Ashikaga, Shogunat Tokugawa, Sinibald I Ordelaffi, Sirohi, Sumra, Surgan, Tabriz, Talamanca, Tamerlà, Temps, Thomas Le Myésier, Tractat de Perpinyà (1351), Tuluva, Vall de Lord, Varano, Veľký Folkmar, Ventor, Vescomtat d'Àger, Vicent Baydal i Sala, Virrei de Sardenya, Vlčkovce, Vojnatina, Xahrisabz, Yaghi Basti, Yússuf I, Zúric, 1364, 24 de gener, 25 d'abril, 25 de maig, 8 d'abril. Ampliar l'índex (253 més) »
Abadessa Olzet
Labadessa Sobirana d'Olzet fou la primera abadessa del monestir de Pedralbes, a Barcelona.
Nou!!: 1336 і Abadessa Olzet · Veure més »
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din (Abu Ishaq Indju Djamal al-Din Xah Xaykh Abu Ishaq ibn Mahmud Xah Indju) fou un governant del Fars, Iraq Adjemí (Isfahan) i part del sud de l'Iran del 1343 al 1354 probablement amb el títol de sultà o xa (shah), però inicialment com a amir.
Nou!!: 1336 і Abu-Ishaq Jamal-ad-Din · Veure més »
Aimone de Savoia
Aimó o Aimone de Savoia, anomenat el Pacífic, (Chambéry, Savoia 1291 - Montmélian 1343) fou el comte de Savoia entre 1329 i 1343.
Nou!!: 1336 і Aimone de Savoia · Veure més »
Al-Birzali
Àlam-ad-Din al-Qàssim ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Birzalí, també conegut com a Ibn al-Birzalí, fou un historiador sirià nascut a Damasc el febrer/març de 1267, descendent d'amazics Banu Birzal.
Nou!!: 1336 і Al-Birzali · Veure més »
Alà-ad-Dawla as-Simnaní
Alà-ad-Dawla Rukn-ad-Din Abu-l-Makàrim Àhmad ibn Xàraf-ad-Din Muhàmmad ibn Àhmad al-Biyabanakí as-Simnaní, més conegut simplement com a Alà-ad-Dawla as-Simnaní (Simnan, Khurasan, 1261-1336) fou un místic persa.
Nou!!: 1336 і Alà-ad-Dawla as-Simnaní · Veure més »
Albert I de Wittelsbach
Albert I de Wittelsbach (alemany Albrecht) (Munic 25 de juliol de 1336 - La Haia 13 de desembre de 1404) va ser un governant feudal dels comtats d'Holanda, Zelanda, i Hainaut, als Països Baixos (en tots conegut com a Albert I) i a més, va ser duc d'una part de Baviera, primer mancomunadament amb els seus cinc germans de tota Baviera, després amb dos germans de Baixa Baviera i finalment sol de Baviera-Straubing.
Nou!!: 1336 і Albert I de Wittelsbach · Veure més »
Alcort
Alcort (nom oficial al Nomenclàtor Geogràfic d'Aragó) és una partida del terme municipal de Binèfar (Aragó).
Nou!!: 1336 і Alcort · Veure més »
Aleramici
El Aleramici (família dels Alerams o Aleràmics) anteriorment coneguda com a Aleramidi, foren una important família feudal franca al Piemont, les diferents branques de la qual van governar el Montferrat, Saluzzo, Savona i altres terres entre Ligúria i Piemont.
Nou!!: 1336 і Aleramici · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: 1336 і Alfons el Benigne · Veure més »
Alfons XI de Castella
Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).
Nou!!: 1336 і Alfons XI de Castella · Veure més »
Ali Padshah
Ali Padshah (+ 24 de juliol de 1336) fou un amir mongol, cap dels oirats, governador del Diyarbakir i promotor del kan Musa Khan.
Nou!!: 1336 і Ali Padshah · Veure més »
Amadeu V de Savoia
Amadeu V de Savoia, dit «el Gran», (Castell del Bourget, Savoia, 1249 - Avinyó, 16 d'octubre de 1323) fou el comte de Savoia entre 1285 i 1323.
Nou!!: 1336 і Amadeu V de Savoia · Veure més »
Amèlia de Girona
Amèlia és una de les màrtirs cristianes que van ser morts a Girona durant les persecucions de Dioclecià, en començar el.
Nou!!: 1336 і Amèlia de Girona · Veure més »
Ambrogio Lorenzetti
''Mare de Déu amb Infant'', de 1319. La seua primera obra coneguda Ambrogio Lorenzetti, també dit Ambruogio Laurati, va ser un pintor italià de l'Escola senesa, nascut probablement l'any 1290.
Nou!!: 1336 і Ambrogio Lorenzetti · Veure més »
Andrònic III Paleòleg
Andrònic III Paleòleg (en grec:, en llatí) (1296-1341) fou emperador romà d'Orient del 1328 al 1341.
Nou!!: 1336 і Andrònic III Paleòleg · Veure més »
Antoni de Vilaragut i Visconti
Antoni de Vilaragut i Visconti (Sicília, 1336 - País Valencià, 1400) fou conseller de Pere el Cerimoniós i alcaid de Xàtiva.
Nou!!: 1336 і Antoni de Vilaragut i Visconti · Veure més »
Aragó (cognom)
Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: 1336 і Aragó (cognom) · Veure més »
Arnau Sescomes
Façana de la Catedral de Tarragona on Sescomes exercí els últims anys de la seva vida. Arnau Sescomes (mas Sescomes, avui Les Comes, Puig-reig, diòcesi d'Urgell, segona meitat del - Tarragona, 1346) fou un polític i eclesiàstic que fou bisbe de Lleida (1327-1334), arquebisbe de Tarragona (1334-1346), ambaixador del rei Jaume II i conseller de Pere III de Catalunya.
Nou!!: 1336 і Arnau Sescomes · Veure més »
Arpa Khan
Arpa Khan (? - 1336) fou el desè Il-kan de Pèrsia que va governar del 1335 al 1336.
Nou!!: 1336 і Arpa Khan · Veure més »
Arquebisbat d'Avinyó
Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 1336 і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »
Arquebisbat de Đakovo-Osijek
cocatedral de Sant Pere i Sant Pau d'Osijek Larquebisbat de Đakovo-Osijek (croat: Oslo Bispedømme; llatí: Archidioecesis Diacovensis-Osijekensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Croàcia.
Nou!!: 1336 і Arquebisbat de Đakovo-Osijek · Veure més »
Arquebisbat de Bari-Bitonto
Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.
Nou!!: 1336 і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »
Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni
Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1336 і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni · Veure més »
Arquebisbat de Chieti-Vasto
cocatedral de San Giuseppe a Vasto Larquebisbat de Chieti-Vasto (italià: Arcidiocesi di Chieti-Vasto; llatí: Archidioecesis Theatina-Vastensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1336 і Arquebisbat de Chieti-Vasto · Veure més »
Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1336 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »
Arquebisbat de Palerm
Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1336 і Arquebisbat de Palerm · Veure més »
Arquebisbat de Reims
catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''. Armes de l'arquebisbe de Reims. Pintura de la Catedral de Reims. L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims.
Nou!!: 1336 і Arquebisbat de Reims · Veure més »
Arquebisbat de Siracusa
Larquebisbat de Siracusa (italià: arcidiocesi di Siracusa; llatí: Archidioecesis Syracusana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1336 і Arquebisbat de Siracusa · Veure més »
Arquebisbat de Trento
El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1336 і Arquebisbat de Trento · Veure més »
Ashikaga Takauji
Tomba d'Ashikaga Takauji va ser el fundador i primer shogun del shogunat Ashikaga.
Nou!!: 1336 і Ashikaga Takauji · Veure més »
Ay Timur
Ay Timur Muhammad (o Muhammad Ay Teymur) fou un cap dels sabardar i governant de Sabzawar.
Nou!!: 1336 і Ay Timur · Veure més »
Baptisteri de Sant Joan
El baptisteri de Sant Joan (en italià Battistero di San Giovanni) és un edifici religiós de Florència, a la Toscana (Itàlia).
Nou!!: 1336 і Baptisteri de Sant Joan · Veure més »
Barkur
Barkur (o Hangarkatta) és una vila del districte d'Udupi a Karnataka capital tradicional del país de Tuluva (Tulunadu).
Nou!!: 1336 і Barkur · Veure més »
Baronia de Calders
La baronia de Calders era una de les baronies primigènies de l'actual comarca del Bages i de la comarca natural del Moianès.
Nou!!: 1336 і Baronia de Calders · Veure més »
Barquq
Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Barquq o com Barquq (?, 1336 - ?, 20 de juny de 1399), fou soldà mameluc burjita o circassià del Caire (1382-1389 i 1390-1399).
Nou!!: 1336 і Barquq · Veure més »
Barraques
Barraques (en castellà i oficialment Barracas, també conegut com a Las Barracas de San Pedro) és un municipi del valencià de la comarca de l'Alt Palància, que limita amb els de Pina, Toràs, El Toro i Viver, tots en territori valencià.
Nou!!: 1336 і Barraques · Veure més »
Bartolomeo della Scala (bisbe)
Bartolomeo della Scala va ser un bisbe italià al.
Nou!!: 1336 і Bartolomeo della Scala (bisbe) · Veure més »
Basílica de Santa Cecília in Trastevere
Santa Cecilia in Trastevere és una lloc de culte catòlic del situat al ''rioni'' del Trastevere, al centre històric de Roma, dedicat a Santa Cecília.
Nou!!: 1336 і Basílica de Santa Cecília in Trastevere · Veure més »
Basílica de Santi Cosma e Damiano
La basílica de Sant Cosme i Sant Damià és una església al Fòrum Romà, formada per diversos edificis romans originals.
Nou!!: 1336 і Basílica de Santi Cosma e Damiano · Veure més »
Batalla naval de Ceuta
La batalla naval de Ceuta fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret.
Nou!!: 1336 і Batalla naval de Ceuta · Veure més »
Belgaum
Belgaum (kannada: ಬೆಳಗಾವಿ Belagaavi, marathi: बेळगांव Belgaon) és una ciutat i municipalitat de l'Índia a Karnataka, capital de la divisió de Belgaum, districte de Belgaum, subdivisió de Belgaum i taluka de Belgaum situada a, al peu de les muntanyes Sahyadri dels Ghats Occidentals a uns 779 metres d'altura i prop del riu Markandeya..
Nou!!: 1336 і Belgaum · Veure més »
Benifairó de la Valldigna
Casa consistorial del municipi Benifairó de la Valldigna és una població del País Valencià a la comarca de la Safor.
Nou!!: 1336 і Benifairó de la Valldigna · Veure més »
Benimarfull
Benimarfull és un municipi del País Valencià, situat al nord de la província d'Alacant, a la comarca del Comtat.
Nou!!: 1336 і Benimarfull · Veure més »
Berenguer Carròs i de Llúria
Berenguer Carròs i de Llúria (? - 1336).
Nou!!: 1336 і Berenguer Carròs i de Llúria · Veure més »
Berenguer de Cruïlles
Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.
Nou!!: 1336 і Berenguer de Cruïlles · Veure més »
Bernat Oliver
Bernat Oliver (València, finals del - Tortosa, Baix Ebre, 1348) fou un teòleg i religiós agustí natural de la ciutat de València que encapçalà diversos bisbats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: 1336 і Bernat Oliver · Veure més »
Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti
La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1336 і Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti · Veure més »
Bisbat d'Apt
El bisbat d'Apt (francès: Diocèse d'Apt, llatí: Dioecesis Aptensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1336 і Bisbat d'Apt · Veure més »
Bisbat d'Aversa
El bisbat d'Aversa (italià: Diocesi di Aversa; llatí: Dioecesis Aversana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1336 і Bisbat d'Aversa · Veure més »
Bisbat d'Avezzano
El bisbat d'Avezzano (o dels Marsos) (italià: diocesi di Avezzano o dei Marsi; llatí: Dioecesis Marsorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1336 і Bisbat d'Avezzano · Veure més »
Bisbat d'Espira
El bisbat d'Espira va ser, fins a la seva secularització el 1803, el reialme dels prínceps-bisbes d'Espira.
Nou!!: 1336 і Bisbat d'Espira · Veure més »
Bisbat d'Ocier
L'antiga catedral de Bisarchio o Bisarcio El bisbat d'Ocier (italià: Diocesi di Ozieri; llatí: Dioecesis Octeriensis o Othierensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya. El 2010 tenia 53.500 batejats d'un total de 54.500 habitants. Actualment està vacant.
Nou!!: 1336 і Bisbat d'Ocier · Veure més »
Bisbat de Bozen-Brixen
Il duomo di Bolzano, església co-catedral El bisbat de Brixen o pel seu nom italià Bisbat de Bressanone, fou una jurisdicció eclesiàstica i feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 1336 і Bisbat de Bozen-Brixen · Veure més »
Bisbat de Carcassona
El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.
Nou!!: 1336 і Bisbat de Carcassona · Veure més »
Bisbat de Còrdova
El Bisbat de Còrdova és una diòcesi que comprèn aproximadament la província de Còrdova, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia (Espanya) i és sufragània de l'arxidiòcesi de Sevilla.
Nou!!: 1336 і Bisbat de Còrdova · Veure més »
Bisbat de Comenge
V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.
Nou!!: 1336 і Bisbat de Comenge · Veure més »
Bisbat de Coserans
El palau episcopal de Saint-Lizier, avui seu del museu departamental de l'Ariège. Exterior de l'ex catedral ''Notre-Dame de la Sède''. El bisbat de Coserans (occità: Diocèsi de Coserans, llatí: Dioecesis Conseranensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1336 і Bisbat de Coserans · Veure més »
Bisbat de Faenza-Modigliana
El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1336 і Bisbat de Faenza-Modigliana · Veure més »
Bisbat de Fiesole
El bisbat de Fiesole (italià: diocesi di Fiesole; llatí: Dioecesis Faesulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1336 і Bisbat de Fiesole · Veure més »
Bisbat de Győr
El bisbat de Győr (hongarès: Győri egyházmegye, llatí: Dioecesis Iaurinensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat de Esztergom-Budapest.
Nou!!: 1336 і Bisbat de Győr · Veure més »
Bisbat de La Rochelle i Saintes
Runes de l'antiga catedral de Sant Pere a Maillezais. Basílica cocatedral de Sant Pere a Saintes, anteriorment catedral del bisbat de Saintes. Saint-Pierre, anteriorment catedral del Vicariat apostòlic de les Illes de Saint-Pierre et Miquelon. El bisbat de La Rochelle (francès: Diocèse de La Rochelle, llatí: Dioecesis Rupellensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.
Nou!!: 1336 і Bisbat de La Rochelle i Saintes · Veure més »
Bisbat de Lisieux
El costat nord-est de l'ex catedral de Sant Pere. capítol de la catedral Jean-Baptiste-René Le Bas de Fresne com a residència privada. L'església de Sant Jaume de Lisieux. El bisbat de Lisieux fou una divisió episcopal de França amb seu a la ciutat de Lisieux a Normandia.
Nou!!: 1336 і Bisbat de Lisieux · Veure més »
Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi
catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1336 і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi · Veure més »
Bisbat de Quimper
bretó de ''Kernev''. Corentino, protobisbe de la diòcesi. L'ex cattedrale di San Pau Aurelià a Saint-Pol-de-Léon. L'antic palau episcopal, avui seu del museu departamental bretó. V. L'església de l'abadia ''Sainte-Croix'' de Quimperlé, fundada el 1029. El bisbat de Quimper (francès: Diocèse de Quimper, llatí: Dioecesis Corisopitensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.
Nou!!: 1336 і Bisbat de Quimper · Veure més »
Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla
La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1336 і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla · Veure més »
Bisbat de Rodés
Conques. L'abadia ''Notre-Dame'' de Bonnecombe a Comps-la-Grand-Ville, fundada el 1162. El bisbat de Rodés (francès: Diocèse de Rodez, llatí: Dioecesis Ruthenensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: 1336 і Bisbat de Rodés · Veure més »
Bisbat de Terni-Narni-Amelia
El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1336 і Bisbat de Terni-Narni-Amelia · Veure més »
Bisbat de Treviso
El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1336 і Bisbat de Treviso · Veure més »
Bisbat de Verona
La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1336 і Bisbat de Verona · Veure més »
Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto
abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1336 і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto · Veure més »
Blanca de Nàpols
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.
Nou!!: 1336 і Blanca de Nàpols · Veure més »
Bodinayakanur
Bodinayakanur fou un estat tributari protegit del tipus zamindari al districte de Madura, presidència de Madras.
Nou!!: 1336 і Bodinayakanur · Veure més »
Buonamico Buffalmacco
''El Triomf de la Mort'', detall, Pisa, Cementeri Monumental Buonamico di Martino dit Buonamico Buffalmacco, va ser un pintor italià, actiu a Florència la primera meitat del.
Nou!!: 1336 і Buonamico Buffalmacco · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: 1336 і Capadòcia · Veure més »
Carles I de Valois
Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).
Nou!!: 1336 і Carles I de Valois · Veure més »
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Nou!!: 1336 і Carles II d'Anjou · Veure més »
Carles II el Magnànim
Carles II d'Alençon.
Nou!!: 1336 і Carles II el Magnànim · Veure més »
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Nou!!: 1336 і Casa reial d'Aragó · Veure més »
Casal d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.
Nou!!: 1336 і Casal d'Urgell · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: 1336 і Casal de Barcelona · Veure més »
Castel Sant'Elmo
El Castel Sant'Elmo és un castell medieval i actualment un museu (Museo Napoli Novecento 1910-1980).
Nou!!: 1336 і Castel Sant'Elmo · Veure més »
Castell de Calders
El castell de Calders és una fortificació medieval del terme municipal de Calders, de la comarca del Moianès.
Nou!!: 1336 і Castell de Calders · Veure més »
Castell de Meià
El castell de Meià és un castell del municipi de Vilanova de Meià (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: 1336 і Castell de Meià · Veure més »
Castellvell del Camp
Castellvell del Camp és un municipi de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: 1336 і Castellvell del Camp · Veure més »
Catedral d'Elgin
La Catedral d'Elgin, de vegades es denomina La llanterna del Nord, és un conjunt de ruïnes històriques situades a la ciutat d'Elgin al Consell de Moray, al nord-est d'Escòcia.
Nou!!: 1336 і Catedral d'Elgin · Veure més »
Cecília de Comenge-Torena
Cecília I d'Urgell o Cecília de Comenge-Torena (vers 1320 - 1384) fou infanta de Comenge, vescomtessa de Torena (1339-1349), comtessa consort d'Urgell (1336-1347), comtessa d'Urgell, baronessa d'Antilló i d'Entença (1347).
Nou!!: 1336 і Cecília de Comenge-Torena · Veure més »
Centelles (llinatge)
Els Centelles (en llatí: Centelles, Sentelles, Centellis, Centillas) són una família de la més alta noblesa del Principat de Catalunya que remunta el seu origen al temps de l'Imperi Carolingi.
Nou!!: 1336 і Centelles (llinatge) · Veure més »
Cervera (llinatge)
Cervera és un llinatge de l'aristocràcia militar catalana que prengué el cognom de Cervera en ser-ne castlans i derivada dels senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (anomenat postèriorment de Castellfollit de Riubregós) a l'alta Segarra.
Nou!!: 1336 і Cervera (llinatge) · Veure més »
Chauhans
Els chauhans són un clan rajput de l'Índia (hindú चौहान, urdú چوہان).
Nou!!: 1336 і Chauhans · Veure més »
Cios
Moneda de Cius Cios (en Cius, Kίος) era una ciutat de Bitínia, a la Propòntida, en un golf anomenat de Cios (Cianos Sinus).
Nou!!: 1336 і Cios · Veure més »
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Nou!!: 1336 і Cisma d'Occident · Veure més »
Comtat d'Étampes
El comtat d'Étampes fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: 1336 і Comtat d'Étampes · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: 1336 і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Chiny
El comtat de Chiny fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic originada en el comtat d'Yvois esmentat el 923 i 955.
Nou!!: 1336 і Comtat de Chiny · Veure més »
Comtat de Duras
El comtat de Duras fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic desenvolupada al segle XI en el que havia estat el gran territori d'Haspengouw, fraccionat en jurisdiccions menors.
Nou!!: 1336 і Comtat de Duras · Veure més »
Comtat de Joigny
El comtat de Joigny (llatí evolucionat Jauviaco, Joviniaci, Joniaci i altres variacions) fou una jurisdicció feudal de França sorgida al a l'enton del castell de Joigny, fundat per Renard I, vescomte de Sens, mort el 6 de gener del 996 o 999.
Nou!!: 1336 і Comtat de Joigny · Veure més »
Comtat de Loon
El comtat de Loon (en francès Looz) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 1336 і Comtat de Loon · Veure més »
Comtat de Mortain
Mortain en un mapa de la Normandia històrica El comtat de Mortain fou una jurisdicció feudal centrada a la població de Mortain a Normandia.
Nou!!: 1336 і Comtat de Mortain · Veure més »
Comtat de Périgord
El comtat de Périgord fou una jurisdicció feudal d'Aquitània centrada a la població de Perigús.
Nou!!: 1336 і Comtat de Périgord · Veure més »
Comtat de Ponthieu
El comtat de Ponthieu fou una jurisdicció feudal del nord de França, sorgida com una marca defensiva de la Picardia contra els normands.
Nou!!: 1336 і Comtat de Ponthieu · Veure més »
Congregacions de l'Orde de Sant Benet
Els monestirs de l'Orde de Sant Benet són canònicament autònoms, governats per un abat independent del bisbe corresponent al lloc.
Nou!!: 1336 і Congregacions de l'Orde de Sant Benet · Veure més »
Constança d'Aragó i d'Entença
Constança d'Aragó i d'Entença (1318 - Montpeller 1346) fou infanta d'Aragó i reina consort de Mallorca (1325-1346).
Nou!!: 1336 і Constança d'Aragó i d'Entença · Veure més »
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Nou!!: 1336 і Constança de Sicília · Veure més »
Convent de Sant Domènec (Xàtiva)
L'Convent de Sant Domènec o Convent de Predicadors és al carrer Sant Domènec del municipi de Xàtiva, a la comarca de La Costera, País Valencià.
Nou!!: 1336 і Convent de Sant Domènec (Xàtiva) · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: 1336 і Corona d'Aragó · Veure més »
Correggio
Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.
Nou!!: 1336 і Correggio · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: 1336 і Corts Catalanes · Veure més »
Corts de València (1336-1337)
Les Corts de València de 1336-1337, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 14 d'agost de 1336, poc després d'arribar a València, al 10 de setembre del mateix any.
Nou!!: 1336 і Corts de València (1336-1337) · Veure més »
Corts de València (1349)
Les Corts de València de 1349, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós l'11 de desembre de 1348, sols entrar a València després d'haver-hi derrotar la Unió, per al dia 28 de desembre, amb l'objectiu de netejar la legislació foral de tota norma que tornés a possibilitar un conflicte semblant, al mateix temps que s'iniciava la repressió contra els principals líders unionistes.
Nou!!: 1336 і Corts de València (1349) · Veure més »
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Nou!!: 1336 і Corts forals valencianes · Veure més »
Corts Valencianes
Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.
Nou!!: 1336 і Corts Valencianes · Veure més »
Crònica de Pere el Cerimoniós
enllaç.
Nou!!: 1336 і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Nou!!: 1336 і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »
Croada savoiana
La croada savoiana (1366–1367) nasqué del mateix pla que la Croada d'Alexandria.
Nou!!: 1336 і Croada savoiana · Veure més »
Cronologia dels descobriments portuguesos
Planisferi de Cantino (1502), la carta nàutica portuguesa més antiga coneguda, que mostra els resultats dels viatges de Vasco da Gama a l'Índia; de Colom a Amèrica Central; de Gaspar Corte-Real a Terranova; i de Pedro Alvares Cabral a Brasil. El mapa recull el meridià del Tractat de Tordesillas (Biblioteca Estense de la universitat. de Mòdena). Els descobriments portuguesos foren una sèrie de viatges marítims i exploracions dutes a terme pels portuguesos entre 1415 i 1543.
Nou!!: 1336 і Cronologia dels descobriments portuguesos · Veure més »
Cullera (Ribera Baixa)
Cullera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.
Nou!!: 1336 і Cullera (Ribera Baixa) · Veure més »
Degà del Col·legi Cardenalici
El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.
Nou!!: 1336 і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »
Dietrich von Altenburg
Dietrich von Altenburg († 1341, Toruń) fou un cavaller teutònic, el dinovè gran mestre de l'Orde, del 1335 al 1341.
Nou!!: 1336 і Dietrich von Altenburg · Veure més »
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Nou!!: 1336 і Dinastia · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: 1336 і Dinastia jalayírida · Veure més »
Districte de Bangalore
El districte de Bangalore (kannada: ಬೆಂಗಳೂರು) fou un districte de l'Índia, avui dia format per dos districtes.
Nou!!: 1336 і Districte de Bangalore · Veure més »
Districte de Belgaum
El districte de Belgaum (kanada Belagaavi, mahrati Belgaon) és una divisió administrativa de Karnataka (el districte és reclamat per Maharashtra) amb capital a la ciutat de Belgaum.
Nou!!: 1336 і Districte de Belgaum · Veure més »
Districte de Bellary
Districte de Bellary (o Ballari) és un districte de Karnataka a l'Índia, a la divisió de Gulbarga.
Nou!!: 1336 і Districte de Bellary · Veure més »
Districte de Hassan
El districte de Hassan (kannada ಹಾಸನ) és una divisió administrativa de Karnataka a l'Índia.
Nou!!: 1336 і Districte de Hassan · Veure més »
Districte de Karachi (Índia Britànica)
El districte de Karachi fou una antiga divisió administrativa de l'Índia Britànica, província de Sind, després del Pakistan.
Nou!!: 1336 і Districte de Karachi (Índia Britànica) · Veure més »
Dolce stil novo
Dante, un dels estilnovistes més influents. El dolce stil novo o estilnovisme (en italià modern, dolce stile nuovo) és un important moviment poètic italià, que es va desenvolupar al.
Nou!!: 1336 і Dolce stil novo · Veure més »
Ducat de Bar
El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 1336 і Ducat de Bar · Veure més »
Ducat de Jülich
El Ducat de Jülich fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a l'entorn de la ciutat de Jülich.
Nou!!: 1336 і Ducat de Jülich · Veure més »
Durrës
Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.
Nou!!: 1336 і Durrës · Veure més »
Eduard Balliol
Eduard Balliol (1282-1364) fou un pretendent al tron d'Escòcia, fill de Joan Balliol i Isabella de Warenne.
Nou!!: 1336 і Eduard Balliol · Veure més »
Eduard I de Bar
Eduard I de Bar nascut cap a 1295, mort el novembre 1336 a Famagusta, va ser comte de Bar de 1302 a 1336.
Nou!!: 1336 і Eduard I de Bar · Veure més »
El Pui de Segur
El Puig de Segur, pronunciat en pallarès el Pui de Segur, és un antic poblat del terme municipal de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: 1336 і El Pui de Segur · Veure més »
Elda
Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.
Nou!!: 1336 і Elda · Veure més »
Elionor de Castella i de Portugal
, fou infanta de Castella i reina d'Aragó (1328-1336).
Nou!!: 1336 і Elionor de Castella i de Portugal · Veure més »
Elionor de Guzmán
Elionor de Guzmán (Sevilla, 1310 - Talavera de la Reina, 1351) fou una noble castellana amant d'Alfons XI de Castella, amb qui va tenir el futur Enric II de Castella, fundador de la dinastia Trastàmara.
Nou!!: 1336 і Elionor de Guzmán · Veure més »
Elisabet d'Aragó i d'Anjou
Elisabet d'Aragó i d'Anjou (1302 - Estíria 1330), princesa d'Aragó i reina consort d'Alemanya (1315-1330).
Nou!!: 1336 і Elisabet d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Elisabet de Portugal
Elisabet o Isabel de Portugal o Elisabet d'Aragó i de Sicília (Saragossa o Barcelona, 1271 - Estremoz, Portugal 1336) fou infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1282-1325).
Nou!!: 1336 і Elisabet de Portugal · Veure més »
Els valencians, des de quan són valencians?
Els valencians, des de quan són valencians? és un llibre d'investigació històrica escrit pel medievalista Vicent Baydal i publicat per l'editorial Afers el 2016.
Nou!!: 1336 і Els valencians, des de quan són valencians? · Veure més »
Enric IV de Bar
Enric IV de Bar, nascut entre 1315 i 1320, mort el 1344, va ser comte de Bar de 1336 a 1344.
Nou!!: 1336 і Enric IV de Bar · Veure més »
Era japonesa
Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.
Nou!!: 1336 і Era japonesa · Veure més »
Escut de Benidorm
L'escut de Benidorm és un símbol representatiu sense oficialitzar de Benidorm, municipi del País Valencià, a la Marina Baixa.
Nou!!: 1336 і Escut de Benidorm · Veure més »
Església de Sant Jeroni de Palma
LEsglésia de Sant Jeroni és una església al carrer de la Porta del Mar, núm.
Nou!!: 1336 і Església de Sant Jeroni de Palma · Veure més »
Establiments de Jaca
Els Establiments de Jaca (en aragonès: Establimentz de Chaca / Establimentz de Jaca) són els documents en els quals s'aprovaven els establiments o observances de la ciutat de Jaca durant el.
Nou!!: 1336 і Establiments de Jaca · Veure més »
Fakhr al-Din Mubarakxah
Fakhr al-Din Mubarakxah conegut com a Fakhra, fou un sobirà de Bengala.
Nou!!: 1336 і Fakhr al-Din Mubarakxah · Veure més »
Felip III de Valois
Felip de França III de Valois, teòricament I d'Orleans (1 de juliol de 1336, Vincennes - 1 de setembre de 1375, Vincennes) va ser Duc d'Orleans i de Turena i comte de Valois.
Nou!!: 1336 і Felip III de Valois · Veure més »
Felip VI de França
Felip VI de França Felip VI de França, Felip de Valois, dit l'Afortunat (castell de Fontainebleau, 1293 - Nogent le Rotrou, 22 d'agost de 1350), comte de Valois, Anjou i Maine (1325 - 1328); regent de França (1328) i rei de França (1328 - 1350), el primer de la Dinastia Valois.
Nou!!: 1336 і Felip VI de França · Veure més »
Ferran de Mallorca i Aragó
Ferran de Mallorca i Aragó (Montpeller, vers 1336 - abans de 1342) fou el fill primogènit del rei Jaume III de Mallorca i la seva esposa Contança d'Aragó i Entença.
Nou!!: 1336 і Ferran de Mallorca i Aragó · Veure més »
Ferrantino Novello Malatesta
Ferrantino Novello Malatesta fou el fill de Malatestino Novello Malatesta.
Nou!!: 1336 і Ferrantino Novello Malatesta · Veure més »
Ferrer Colom
Ferrer Colom (? - Lleida, 4 de desembre de 1340) fou governador general del Comtat d'Urgell (1323 - 1333), conseller reial, i bisbe de Lleida (1334 - 1340).
Nou!!: 1336 і Ferrer Colom · Veure més »
Fidenza
Fidenza és una ciutat d'Itàlia, a la regió Emília-Romanya, província de Parma, amb uns 25.000 habitants.
Nou!!: 1336 і Fidenza · Veure més »
Francesc de Santcliment (ambaixador)
Francesc de Santcliment (Lleida, - 1366), senyor de Sarroca, d'Alcarràs, Montagut i Llardecans, va ser un cavaller i ambaixador català del llinatge dels Santcliment.
Nou!!: 1336 і Francesc de Santcliment (ambaixador) · Veure més »
Francesc Manfredi de Bagnacavallo
Francesc Manfredi de Bagnacavallo va ser fill de Malatestí Manfredi.
Nou!!: 1336 і Francesc Manfredi de Bagnacavallo · Veure més »
Francesca Saportella
Francesca Saportella i de Pinós (? - Sarrià, 25 de maig de 1364) va ser abadessa de Santa Maria de Pedralbes de 1336 a 1364.
Nou!!: 1336 і Francesca Saportella · Veure més »
Francesco Acciaiuoli
Francesco Acciaiuoli fou un noble florentí que fou prior de la llibertat de Florència el 1319, 1331 i 1336, i gonfanoner de la República el 1326, el 1328, el 1342 i el 1352, membre de la Magistratura dels XII Bonshomes el 1330, 1332, 1337 i 1341, capità del poble de Pistoia el 1333 i 1335.
Nou!!: 1336 і Francesco Acciaiuoli · Veure més »
Francesco della Faggiuola
Francesco di Neri della Faggiuola va ser fill de Neri Montefeltro de Borgo San Sepolcro, al que va succeir el 1355 com a senyor sobirà i vicari imperial de Borgo San Sepolcro, però va vendre la senyoria a Perusa el 1356 tot i que va mantenir el govern en qualitat de capità del poble i cap de la milícia dels Forestieri, fins que en va ser expulsat per una revolta popular.
Nou!!: 1336 і Francesco della Faggiuola · Veure més »
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Nou!!: 1336 і Francesco Petrarca · Veure més »
Genguiskhànides
Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.
Nou!!: 1336 і Genguiskhànides · Veure més »
Ghiyath al-Din Khay Khusraw
Ghiyath al-Din Khay Khusraw (+1338) fou emir indjúida de facto, fill del fundador de la dinastia Xaraf al-Din Mahmud Xah.
Nou!!: 1336 і Ghiyath al-Din Khay Khusraw · Veure més »
Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din
Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din Fadhl Allah (+ 1336) fou un ministre i polític del il-kanat mongol de Pèrsia, fill del historiador i polític Rashid-al-Din al-Hamadani, un jueu convertit al islam.
Nou!!: 1336 і Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din · Veure més »
Go-Fushimi
L'emperador Go-Fushimi (后 伏 见 天皇, Go-Fushimi-Tennō, 5 d'abril del 1288 - 17 de maig de 1336) va ser el 93è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.
Nou!!: 1336 і Go-Fushimi · Veure més »
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Nou!!: 1336 і Gran Companyia Catalana · Veure més »
Guerra catalano-genovesa (1330-1336)
La Guerra catalano-genovesa de 1330 a 1336 fou un conflicte armat entre la Corona d'Aragó i la República de Gènova.
Nou!!: 1336 і Guerra catalano-genovesa (1330-1336) · Veure més »
Guerra de l'Estret
La Batalla de l'Estret fou una guerra entre la Corona de Castella i la dinastia marínida pel domini d'ambdues ribes de l'estret de Gibraltar.
Nou!!: 1336 і Guerra de l'Estret · Veure més »
Guerra de la Independència d'Escòcia
Hom coneix amb el nom de guerres d'independència d'Escòcia un conjunt de campanyes militars que van enfrontar a Escòcia i Anglaterra des de finals del fins a mitjans del.
Nou!!: 1336 і Guerra de la Independència d'Escòcia · Veure més »
Guerra veneciano-genovesa
La guerra veneciano-genovesa fou un conflicte entre la República de Gènova i la República de Venècia lluitat al mar Egeu pel control del mediterrani oriental entre 1350 i 1355, fou guanyat per Gènova.
Nou!!: 1336 і Guerra veneciano-genovesa · Veure més »
Guillaume Pierre Godin
Guillaume Pierre Godin o també Guillaume Godin (Baiona, 1260 - Avinyó, 1336) va ser un dominic francès d'origen italià, bisbe i cardenal.
Nou!!: 1336 і Guillaume Pierre Godin · Veure més »
Hažín
Hažín és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1336 і Hažín · Veure més »
Hampi
Hampi Hampi (kannada, ಹಂಪೆ hampe) és un petit poble agrícola de l'estat de Karnataka a l'Índia, situat dins les ruïnes de Vijayanagar, l'antiga capital de l'imperi del mateix nom.
Nou!!: 1336 і Hampi · Veure més »
Hasan Kücük
Hasan Kücük o Hasan Küçük, també Hasan-i Kuček, Hasan-i Kučik o Hasan Kučak (حسن کوچک), (vers 1319 – 15 de desembre de 1343) fou un príncep cobànida, fill de Timurtash Coban.
Nou!!: 1336 і Hasan Kücük · Veure més »
Hülegü de Lahore
Hülegü (Hulegu o Hulagu) fou un noble mongol que es va posar al servei de Muhàmmad Xah II Tughluk (1325-1351) quan aquest va contractar diversos nobles estrangers per conquerir Pèrsia i Transoxiana.
Nou!!: 1336 і Hülegü de Lahore · Veure més »
Història d'Irlanda
Bandera de l'actual República d'Irlanda onejant sobre el cel de Dublín. L'actual bandera se suposa provisional a l'espera d'una reunificació de l'illa amb la província de l'Ulster, actualment dins del Regne de la Gran Bretanya. S'han proposat diferents models de bandera per a una Irlanda unificada Un paisatge tradicional irlandès on predomina el verd i el blau. És per això que Irlanda també és anomenada l'Illa Maragda La història d'Irlanda comença amb la prehistòria d'Irlanda, que s'estén per un període entre el primer assentament conegut, al voltant del 8000 aC, fins a l'aparició de la "protohistòrica" Irlanda gaèlica en el moment de la seva cristianització al segle cinquè; el cristianisme cèltic havia subsumit, doncs, o reemplaçat, l'anterior politeisme a la fi del segle sisè.
Nou!!: 1336 і Història d'Irlanda · Veure més »
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Nou!!: 1336 і Història d'Isfahan · Veure més »
Història de l'Índia
La història de l'Índia d'abans del 1947 és inseparable de la història del subcontinent indostànic.
Nou!!: 1336 і Història de l'Índia · Veure més »
Història de l'Iraq
Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.
Nou!!: 1336 і Història de l'Iraq · Veure més »
Història de Lleida
La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).
Nou!!: 1336 і Història de Lleida · Veure més »
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Nou!!: 1336 і Història del papat · Veure més »
Hug II d'Arborea
Hug II d'Arborea fou fill il·legítim de Marià III d'Arborea i de Paulesa de Serra (o de Lacon).
Nou!!: 1336 і Hug II d'Arborea · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: 1336 і Il-kanat · Veure més »
Imperi de Vijayanagara
LImperi de Vijayanagara (kanarès: ವಿಜಯನಗರ ಸಾಮ್ರಾಜ್ಯ; telugu: విజయనగర సామ్రాజ్యము) fou un imperi centrat en el Dècan (sud de l'Índia).
Nou!!: 1336 і Imperi de Vijayanagara · Veure més »
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Nou!!: 1336 і Imperi Mongol · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: 1336 і Isfahan · Veure més »
Jacopo Acciaiuoli
Jacopo Acciaiuoli fou fill de Donato Acciaiuoli.
Nou!!: 1336 і Jacopo Acciaiuoli · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: 1336 і Jaume el Just · Veure més »
Jaume I d'Urgell
Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).
Nou!!: 1336 і Jaume I d'Urgell · Veure més »
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Nou!!: 1336 і Jaume III de Mallorca · Veure més »
Joan de Comenge
Joan de Comenge (maig de 1336-1339), va ser comte de Comenge i vescomte de Torena des del seu naixement fins que va morir.
Nou!!: 1336 і Joan de Comenge · Veure més »
Joan el Cec
Joan el Cec (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346).
Nou!!: 1336 і Joan el Cec · Veure més »
Joan I de Gravina
Joan I de Gravina (1294 – 5 d'abril del 1336), comte de Gravina (1315–1336), duc de Durazzo (1332–1336) i pretendent al Principat d'Acaia; era el fill petit de Carles II d'Anjou i de Maria Arpad d'Hongria.
Nou!!: 1336 і Joan I de Gravina · Veure més »
Joan II de França
Joan II de França dit «el Bo» (Le Mans, 26 d'abril de 1319 - Londres, 8 d'abril de 1364) fou comte d'Anjou i Maine i duc de Normandia (1332-1350) i rei de França (1350-1364).
Nou!!: 1336 і Joan II de França · Veure més »
Joan II de Montferrat
Joan II de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1338 al 1372.
Nou!!: 1336 і Joan II de Montferrat · Veure més »
Joana de Borgonya i de França
Joana de Borgonya «la Boiteuse» (1293 - París, 1348) fou infanta del Ducat de Borgonya i reina consort de França (1328-1348).
Nou!!: 1336 і Joana de Borgonya i de França · Veure més »
Joana de Savoia
Joana de Savoia, rebatejada Anna després del seu matrimoni, nascuda el 1306, morta cap a 1360, filla d'Amadeu V de Savoia, comte de Savoia, i de Maria de Brabant (filla de Joan I, duc de Brabant i duc de Limburg, i de Margarida de França, filla de Lluís IX de França el Sant i de Margarida de Provença.
Nou!!: 1336 і Joana de Savoia · Veure més »
Joana II de Navarra
Representació de Joana II (esquerra) Joana II de Navarra o Joana de França (Conflans, Regne de França, 1311 - íd. 6 d'octubre de 1349) fou princesa del Regne de França i reina de Navarra (1328-1349).
Nou!!: 1336 і Joana II de Navarra · Veure més »
Jofre V de Rocabertí
Rocabertí Jofre de Rocabertí i de Serrallonga (? - ?, ? - 1342) conegut com a Jofre V fou vescomte de Rocabertí entre 1324 i 1342.
Nou!!: 1336 і Jofre V de Rocabertí · Veure més »
Jordi Crisococces
Georgius Chrysococces o Jordi Crisococces (en grec antic Γεώργιος ό Χρυσοκόκκης) va ser un físic grec del que va escriure uns valuosos llibres sobre astronomia i matemàtiques.
Nou!!: 1336 і Jordi Crisococces · Veure més »
Jueus catalans
Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.
Nou!!: 1336 і Jueus catalans · Veure més »
Jutjat d'Arborea
Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.
Nou!!: 1336 і Jutjat d'Arborea · Veure més »
Kalat Djabar
Qàlat Jàbar o Qalat Dàwsar fou una antiga fortalesa a la riba esquerra del curs mitjà de l'Eufrates, enfront de Siffin.
Nou!!: 1336 і Kalat Djabar · Veure més »
Kaluža
Kaluža és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1336 і Kaluža · Veure més »
Kishiwada
Kishiwada (岸和田市, Kishiwada-shi) és una ciutat i municipi de la prefectura d'Osaka, al Japó.
Nou!!: 1336 і Kishiwada · Veure més »
L'Alcora
L'Alcora és un municipi valencià, capital de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.
Nou!!: 1336 і L'Alcora · Veure més »
La Pobla de Segur (vila)
La vila des de Puimanyons La vila, des de migdia La vila de la Pobla de Segur és el cap del municipi del mateix nom.
Nou!!: 1336 і La Pobla de Segur (vila) · Veure més »
La Sénia
La Sénia és una vila i municipi de la comarca del Montsià situat al límit amb el País Valencià.
Nou!!: 1336 і La Sénia · Veure més »
La Selva del Camp
La Selva del Camp és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona.
Nou!!: 1336 і La Selva del Camp · Veure més »
La Tallada d'Empordà
La Tallada d'Empordà és un municipi de la comarca del Baix Empordà, anomenat simplement la Tallada fins al 1984.
Nou!!: 1336 і La Tallada d'Empordà · Veure més »
Lúčky (Košice)
Lúčky és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1336 і Lúčky (Košice) · Veure més »
Literatura de viatges
Primera edició ''dels viatges de Gulliver'' de Jonathan Swift (1726) La literatura de viatges és l'escriptura sobre viatges amb valor literari.
Nou!!: 1336 і Literatura de viatges · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1336 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'emperadors del Japó
Tot seguit hi ha una llista dels emperadors del Japó.
Nou!!: 1336 і Llista d'emperadors del Japó · Veure més »
Llista d'escriptors en llengua catalana
Tot seguit hi ha una llista d'autors destacats en llengua catalana, en ordre cronològic, per any de naixement.
Nou!!: 1336 і Llista d'escriptors en llengua catalana · Veure més »
Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi
La llista de bisbes i arquebisbes d'Albi és la que segueix a sota.
Nou!!: 1336 і Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: 1336 і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Nou!!: 1336 і Llista de comtes de Provença · Veure més »
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Nou!!: 1336 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »
Llista de convents de Mallorca
Un convent és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, especialment dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells.
Nou!!: 1336 і Llista de convents de Mallorca · Veure més »
Llista de corts generals valencianes
Aquesta és la relació completa de les Corts Generals del Regne de València.
Nou!!: 1336 і Llista de corts generals valencianes · Veure més »
Llista de reis d'Escòcia
Escut tradicional del Regne d'Escòcia.
Nou!!: 1336 і Llista de reis d'Escòcia · Veure més »
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Nou!!: 1336 і Llista de reis de Sardenya · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: 1336 і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Lluís I de Flandes
Lluis I de Flandes dit també Lluís de Dampierre, Lluís de Nevers o Lluís de Crécy, (vers 1304 - † Crécy, 26 d'agost de 1346), comte de Flandes (Lluís I, de 1322 a 1346), de Nevers i de Rethel (Lluís II, de 1322 a 1346), senyor de Mechelen, fill de Lluís I de Dampierre, comte de Nevers, i de Joana, comtessa de Rethel.
Nou!!: 1336 і Lluís I de Flandes · Veure més »
Lorenzo Veneziano
''Polyptyque Lion'' Lorenzo Veneziano (Venècia, probablement nascut a partir de 1336 i mort el 1379) va ser un pintor venecià, documentat a la seva ciutat natal entre els anys 1356 i 1372.
Nou!!: 1336 і Lorenzo Veneziano · Veure més »
Lovinobaňa
Lovinobaňa és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1336 і Lovinobaňa · Veure més »
Luton
Luton (pronunciat /ˈluːtən/) és una ciutat del Regne Unit, situada al sud d'Anglaterra, 51 quilòmetres al nord de Londres.
Nou!!: 1336 і Luton · Veure més »
Malatestí Manfredi
Malatestí Manfredi va ser fill de Francesc I Manfredi.
Nou!!: 1336 і Malatestí Manfredi · Veure més »
Malé Dvorníky
Malé Dvorníky és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.
Nou!!: 1336 і Malé Dvorníky · Veure més »
Manfredi
Els Manfredi foren una família de Faenza que va exercir la senyoria a la ciutat per dos segles.
Nou!!: 1336 і Manfredi · Veure més »
Manfredo I Pio
Manfredo I Pio fou vicari imperial de Mòdena el 25 de desembre de 1329 i fins al 1336 quan va renunciar i se li va reconèixer els feus de Carpi (17 d'abril de 1336) que havia comprat el 1319, i de San Marino.
Nou!!: 1336 і Manfredo I Pio · Veure més »
Maria Arpad d'Hongria
Maria Arpad d'Hongria (1257 - Nàpols, 25 de març de 1323) fou princesa d'Hongria i reina consort de Nàpols (1285-1309).
Nou!!: 1336 і Maria Arpad d'Hongria · Veure més »
Maria de Navarra
Maria de Navarra (~1330 - València, 29 d'abril de 1347) fou infanta del regne de Navarra i reina consort de la Corona d'Aragó (1338-1347).
Nou!!: 1336 і Maria de Navarra · Veure més »
Marià II de Torres
Marià II de Torres fou fill de Comit de Torres.
Nou!!: 1336 і Marià II de Torres · Veure més »
Marià IV d'Arborea
Marià IV d'Arborea el Gran (en sard: Marianu de Arbaree, 1329 -1375), fou fill d'Hug II d'Arborea i jutge d'Arborea entre el 1345 i 1375.
Nou!!: 1336 і Marià IV d'Arborea · Veure més »
Marquesat de Clavesana
El marquesat de Clavesana fou un estat medieval d'Itàlia, sorgit de la fragmentació dels dominis del marquès dels aleramici, Bonifaci del Vasto.
Nou!!: 1336 і Marquesat de Clavesana · Veure més »
Marquesat de Saluzzo
El marquesat de Saluzzo (en occità marquesat de Saluças) fou un antic estat feudal italià del Piemont, a cavall dels Alps.
Nou!!: 1336 і Marquesat de Saluzzo · Veure més »
Masud Xah Djalal al-Din
Masud Shah Djalal al-Din (+ 1342) fou emir indjúida de Fars.
Nou!!: 1336 і Masud Xah Djalal al-Din · Veure més »
Maurici d'Hongria
Maurici d'Hongria O.P. (Ugod?, Hongria, ca. 1281 - Györ, Croàcia, 1336) fou un príncep hongarès, frare dominic.
Nou!!: 1336 і Maurici d'Hongria · Veure més »
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Nou!!: 1336 і Mòdena · Veure més »
Memorbuch
Frankfurter Memorbuch Un Memorbuch (alemany " llibre de memòria », Plur. Memorbücher) és un llibre destinat a mantenir la memòria dels màrtirs de diferents ciutats i regions del món ashkenazi, principalment d'origen o religió jueva.
Nou!!: 1336 і Memorbuch · Veure més »
Monestir de Santa Clara-a-Velha
El Monestir de Santa Clara de Coïmbra es troba al marge esquerre del riu Mondego, a la freguesia de Santa Clara, a la ciutat, municipi i districte de Coïmbra, a Portugal.
Nou!!: 1336 і Monestir de Santa Clara-a-Velha · Veure més »
Muhàmmad Khan
Muhammad Khan (mort el 16 de juliol de 1338) fou un kan il-kànida proclamat pel jalayírida Hasan Buzurg.
Nou!!: 1336 і Muhàmmad Khan · Veure més »
Muhàmmad Xams al-Din
Muhammad Shams al-Din (+1339) fou emir indjúida de Fars per un mes.
Nou!!: 1336 і Muhàmmad Xams al-Din · Veure més »
Muralles medievals de Tortosa
Les muralles medievals de Tortosa són un conjunt de fortificacions de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre) declarades bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: 1336 і Muralles medievals de Tortosa · Veure més »
Musa Khan
Musa Khan (mort el 18 de juliol de 1337) fou un kan de Pèrsia, de la dinastia il-kànida tot i no ser pròpiament un il-kànida.
Nou!!: 1336 і Musa Khan · Veure més »
Nicèfor II Àngel-Comnè
Nicèfor II Àngel-Comè o Nicèfor II Orsini fou dèspota de l'Epir sota regència de la seva mare (1335), situació que no va acceptar l'emperador romà d'Orient.
Nou!!: 1336 і Nicèfor II Àngel-Comnè · Veure més »
Ninja
Jiraiya, ninja i personatge principal del conte ''Jiraiya Goketsu Monogatari'', d'Utagawa Kuniyoshi. Els ninges (忍者, ninja o shinobi) eren un grup militar de mercenarisTurnbull, 2003:5.
Nou!!: 1336 і Ninja · Veure més »
Numeració del Casal d'Aragó
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.
Nou!!: 1336 і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »
Ostrov (Košice)
Ostrov és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1336 і Ostrov (Košice) · Veure més »
Papa Gregori XI
Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378.
Nou!!: 1336 і Papa Gregori XI · Veure més »
Paulí de Nola
Paulí de Nola (? - 431) fou bisbe de Nola al començament del.
Nou!!: 1336 і Paulí de Nola · Veure més »
Període Nanboku-chō
Capitals de les Corts durant l'era Nanobukchō (Kioto al Nord, Yoshino al Sud). El és un període de la història del Japó, que abastà des de 1336 fins a 1392, en els primers anys de l'era Muromachi.
Nou!!: 1336 і Període Nanboku-chō · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: 1336 і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere III d'Arborea
Pere III d'Arborea fou fill d'Hug II d'Arborea.
Nou!!: 1336 і Pere III d'Arborea · Veure més »
Pere March (poeta)
Pere March (València, nascut entre 1336 i 1338 – Balaguer, 1413) va ser un poeta valencià medieval, també conegut com a Mossén Pere March.
Nou!!: 1336 і Pere March (poeta) · Veure més »
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Nou!!: 1336 і Piacenza · Veure més »
Pina (Alt Palància)
Pina (en castellà i oficialment, Pina de Montalgrao) és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: 1336 і Pina (Alt Palància) · Veure més »
Pir Husayn
Pir Husayn ibn Amir Maḥmud ibn Amir Coban (mort el 1342) fou un príncep cobànida, fill de Xaikh Mahmud virrei ilkhànida (cobànida) de Geòrgia, i net d'amir Coban.
Nou!!: 1336 і Pir Husayn · Veure més »
Príncep Nariyoshi
El (1325 - 21 de gener del 1338) va ser un dels dos shōgun que va governar durant la Restauració Kenmu, entre el 1334 i el 1336.
Nou!!: 1336 і Príncep Nariyoshi · Veure més »
Província d'Izumi
La Província d'Izumi (和泉国, Izumi no Kuni), sovint anomenada Senshū (泉州), fou una província del Japó a l'àrea de Kinai.
Nou!!: 1336 і Província d'Izumi · Veure més »
Raimon de Cornet
Raimon de Cornet fou un poeta occità, fundador el 1323 del Consistori del Gai Saber de Tolosa de Llenguadoc.
Nou!!: 1336 і Raimon de Cornet · Veure més »
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Nou!!: 1336 і Ramon Muntaner · Veure més »
Recinte emmurallat de Montblanc
El recinte emmurallat de Montblanc és format pel conjunt de torres, portals i muralles que envolten el nucli històric de la vila de Montblanc, a la comarca catalana de la Conca de Barberà.
Nou!!: 1336 і Recinte emmurallat de Montblanc · Veure més »
Reggio de l'Emília
Reggio de l'Emília (en italià Reggio nell'Emilia, també anomenat simplificadament Reggio Emilia) és un municipi d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, a la província de Reggio de l'Emília de la que és capital, amb prop de 150.000 habitants.
Nou!!: 1336 і Reggio de l'Emília · Veure més »
Regne de Mysore
Mysore —en kannada ಮೈಸೂರು IAST Maisūru— fou un antic principat (1399 - 1947) que fou integrat a de l'Índia Britànica, que forma actualment part de l'estat de Karnataka.
Nou!!: 1336 і Regne de Mysore · Veure més »
Regne de Ryūkyū
El Regne de Ryukyu fou una monarquia independent, que governà la major part de les illes Ryukyu (al sud de l'actual arxipèlag japonès) des de principis del fins a les acaballes del XIX.
Nou!!: 1336 і Regne de Ryūkyū · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: 1336 і República de Gènova · Veure més »
Restauració Kenmu
La Restauració Kenmu (建武の新政, Kenmu no shinsei) va ser un període de la història japonesa que es va produir des de 1333 fins al 1336.
Nou!!: 1336 і Restauració Kenmu · Veure més »
Richard de Wallingford
Richard de Wallingford (Wallingford, 1292 – Saint Albans, 1336) fou un monjo anglès del priorat benedictí de Sant Albà i un eminent astrònom i matemàtic del seu temps que va dissenyar un complex rellotge astronòmic i altres aparells únics.
Nou!!: 1336 і Richard de Wallingford · Veure més »
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Nou!!: 1336 і Sant Miquel de Cuixà · Veure més »
Sant Miquel del Pui
Sant Miquel del Pui (forma que respecta la pronúncia pallaresa de Sant Miquel del Puig, que és, pròpiament, el nom d'aquesta església), o Sant Miquel de Segur, és, possiblement, la primitiva església romànica de la vila de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: 1336 і Sant Miquel del Pui · Veure més »
Santcliment
Torre Vella de Badalona. Els Santcliment, o Sant Climent, foren una important família catalana documentada a partir del a Lleida i Barcelona.
Nou!!: 1336 і Santcliment · Veure més »
Sarrió
Sarrió (en castellà i oficialment Sarrión) és un municipi de l'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Gúdar-Javalambre.
Nou!!: 1336 і Sarrió · Veure més »
Séquia de Manresa
Tram de la Séquia de Manresa al seu pas pel terme de Sallent. La Séquia de Manresa, localment la Sèquia, és un canal de regadiu cabdal en la història de Manresa.
Nou!!: 1336 і Séquia de Manresa · Veure més »
Shōgun
Minamoto no Yoritomo, primer ''shōgun'' del ''shogunat Kamakura''. En la història del Japó, el terme shōgun (将軍, lit. «comandant de l'exèrcit») es referia a un rang militar i títol històric concedit directament per l'emperador.
Nou!!: 1336 і Shōgun · Veure més »
Shogunat Ashikaga
El va ser el segon règim feudal militar establert pels shōguns del clan Ashikaga des de l'any 1336 fins al 1573.
Nou!!: 1336 і Shogunat Ashikaga · Veure més »
Shogunat Tokugawa
El shogunat Tokugawa, també conegut com a shogunat Edo, bakufu Tokugawa o, pel seu nom original en japonès,, va ser el tercer i últim shogunat que va ostentar el poder a tot Japó; els dos anteriors van ser el shogunat Kamakura (1192 - 1333) i el shogunat Ashikaga (1336 - 1573).
Nou!!: 1336 і Shogunat Tokugawa · Veure més »
Sinibald I Ordelaffi
Sinibald I Ordelaffi (1336-1386) fou fill de Francesc II Ordelaffi.
Nou!!: 1336 і Sinibald I Ordelaffi · Veure més »
Sirohi
Escut Residència dels Estats de Rajputana Occidental Sirohi fou un principat de l'Índia, a la residència dels Estats de Rajputana Occidental a la Rajputana.
Nou!!: 1336 і Sirohi · Veure més »
Sumra
La dinastia Sumra o Sumera (o dels sumres) fou una nissaga tribal rajput que va governar el Sind entre vers el 1025 i el 1336.
Nou!!: 1336 і Sumra · Veure més »
Surgan
Sūrḡān o Sorḡān fou un príncep cobànida, fill d'Amir Coban i Sati Beg, que fou governador i senyor de Karabagh i de l'Iraq Ajamita.
Nou!!: 1336 і Surgan · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: 1336 і Tabriz · Veure més »
Talamanca
Talamanca és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: 1336 і Talamanca · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: 1336 і Tamerlà · Veure més »
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Nou!!: 1336 і Temps · Veure més »
Thomas Le Myésier
Thomas Le Myésier (? – Arràs, 11 de setembre de 1336) fou un deixeble de Ramon Llull que va fer una recopilació de les obres del seu mestre, lElectorium, a part de coordinar la creació del resum amb miniatures de la vida de Llull, el Breviculum.
Nou!!: 1336 і Thomas Le Myésier · Veure més »
Tractat de Perpinyà (1351)
El Tractat de Perpinyà del 1351 fou un acord entre la República de Venècia i la Corona d'Aragó per lluitar contra la República de Gènova en la Guerra veneciano-genovesa.
Nou!!: 1336 і Tractat de Perpinyà (1351) · Veure més »
Tuluva
Tuluva fou un antic regne del sud de l'Índia entre els Ghats Occidentals i la mar i entre els rius Kalyanapur i Chan- dragiri, amb una línia costanera d'uns 130 km.
Nou!!: 1336 і Tuluva · Veure més »
Vall de Lord
La Vall de Lord és la zona nord-oriental de la comarca del Solsonès.
Nou!!: 1336 і Vall de Lord · Veure més »
Varano
Els Varano foren una família senyorial italiana que va governar Camerino des del fins a començaments del XVI.
Nou!!: 1336 і Varano · Veure més »
Veľký Folkmar
Veľký Folkmar és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1336 і Veľký Folkmar · Veure més »
Ventor
El Ventor (occità: Ventor sense article definit; francès: mont Ventoux) és una muntanya de 1912 m d'altitud de la Provença, situada a uns 20 quilòmetres al nord-est de Carpentràs.
Nou!!: 1336 і Ventor · Veure més »
Vescomtat d'Àger
El vescomtat d'Àger fou una jurisdicció feudal creada el 1094 i vinculada sovint al comtat d'Urgell.
Nou!!: 1336 і Vescomtat d'Àger · Veure més »
Vicent Baydal i Sala
és un historiador valencià, i un dels cronistes de la Ciutat de València.
Nou!!: 1336 і Vicent Baydal i Sala · Veure més »
Virrei de Sardenya
Els virreis de Sardenya, també anomenats lloctinents generals, representaren la Corona al Regne de Sardenya a les diferents èpoques en què aquest va anar canviant de mans.
Nou!!: 1336 і Virrei de Sardenya · Veure més »
Vlčkovce
Vlčkovce és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.
Nou!!: 1336 і Vlčkovce · Veure més »
Vojnatina
Vojnatina és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1336 і Vojnatina · Veure més »
Xahrisabz
Xahrisabz o Shakhrisabz (persa: Shahr-e Sabz o 'Ciutat Verda', شهر سبز, uzbek: Shahrisabz / Шахрисабз, àrab: Shahr-i Sabz, antigament Kish o Kesh o Kash, xinès: K'ia-sha per a la regió i Ki-she per a la ciutat) és una ciutat de l'Uzbekistan a uns 80 km al sud de Samarcanda.
Nou!!: 1336 і Xahrisabz · Veure més »
Yaghi Basti
Yaghi Basti (mort vers 1344) fou un príncep cobànida, temporal senyor de Fars.
Nou!!: 1336 і Yaghi Basti · Veure més »
Yússuf I
Yússuf I —en àrab يوسف, Yūsuf— (Granada, 1318 - 1354) va ser rei de Granada, el setè de la dinastia nassarita entre 1333 i 1354.
Nou!!: 1336 і Yússuf I · Veure més »
Zúric
Zúric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric.
Nou!!: 1336 і Zúric · Veure més »
1364
Sense descripció.
Nou!!: 1336 і 1364 · Veure més »
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: 1336 і 24 de gener · Veure més »
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1336 і 25 d'abril · Veure més »
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1336 і 25 de maig · Veure més »
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1336 і 8 d'abril · Veure més »
