Accés més ràpid que el navegador!
238 les relacions: Abat de Poblet, Aiora, Albalat de la Ribera, Alfons, Alfons d'Aragó, Alfons II, Alfons III, Alfons IV, Alfonsí, Algorfa, Anna, Antoni Cerdà i Lloscos, Balaguer, Bandera de Catalunya, Baronia d'Ayerbe, Baronia d'Entença, Baronia de Bétera, Basílica del Salvador de Borriana, Batalla de Lucocisterna, Batalla de Macomer, Batalla naval de Càller, Bernat de Sarrià, Bernat de Vallespirans, Bernat Sespujades, Blanca d'Aragó, Blanca de Nàpols, Brisura, Calassanç (Osca), Can Valldaura Nou, Capella de Sant Genís. Antic conjunt parroquial de Plegamans, Cardedeu, Carlet, Casa d'Entença, Casa reial d'Aragó, Casal d'Aragó, Casal d'Aragó-Urgell, Casal d'Urgell, Casal de Barcelona, Casal de Cabrera-Urgell, Castell d'Alfarb, Castell d'Òdena, Castell de Benicàssim, Castell de Camarasa, Castell de Foixà, Castell de Fontllonga, Castell de Guardiola, Castell de la Fabregada, Castell de Meià, Castell de Menàrguens, Castell de Montgai, ..., Castell de Montsonís, Castell de Peralba, Castell i vila closa de Maials, Castelló d'en Bas, Castelló de Farfanya, Catedral de Barcelona, Ciutadella de Menorca, Cofrents, Compromís de Casp, Comtat d'Urgell, Comtat de Pallars Sobirà, Conquesta aragonesa de Sardenya, Consell General d'Aran, Constança d'Aragó i d'Anjou, Constança d'Aragó i d'Entença, Constança d'Aragó i de Navarra, Constança de Portugal i d'Aragó, Constança Manuel, Copons de Llor (llinatge), Corona d'Aragó, Coronatge, Cort (noblesa), Corts de València (1329-1330), Corts de València (1339), Crònica de Pere el Cerimoniós, Crònica de Ramon Muntaner, Croada dels Pastors (1320), Drassanes Reials de Barcelona, Eimeric d'Usall, El Palau d'Anglesola, Elionor d'Aragó i de Sicília, Elionor d'Aragó-Urgell, Elionor de Castella i de Portugal, Elisabet d'Aragó i d'Anjou, Elisabet de Mallorca, Els Canyelles de Sardenya (llinatge), Entença, Ermengol X d'Urgell, Escut i bandera d'Algorfa, Església de Sant Llorenç de Montgai, Espasa de Vilardell, Estudi General de Lleida, Farsa de Gandesa, Felip de Boïl i de la Scala, Felip de Mallorca, Felipa de Coïmbra i d'Urgell, Ferran d'Aragó i de Castella, Ferran IV de Castella, Ferrer Bassa, Ferrer Colom, Fossar de les Moreres, Francesc Carròs i de Cruïlles, Francesc de Vinatea, Francesc II Gonzaga, Furs de València, Genealogia del Casal d'Aragó, Gonçal Garcia, Governador General del Regne de València, Gran Companyia Catalana, Guerra catalano-genovesa (1330-1336), Guerra de l'Estret, Guillem Ramon de Montcada i de Pinós, Història d'Elx, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Palamós, Història de Sardenya, Història de Villena, Història del Comtat d'Urgell, Hospital d'En Clapers, Isabel d'Urgell (monja), Jaca, Jacob ben David Bonjorn, Jaume d'Aragó i d'Anjou, Jaume de Prades i de Foix, Jaume el Just, Jaume I d'Urgell, Jaume II d'Urgell, Jaume III de Mallorca, Jaume III de Xèrica, Jaume IV de Mallorca, Jaume Sarroca, Jeroni Pau, Jesús Ernest Martínez Ferrando, Joan d'Aragó i d'Anjou, Joan d'Aragó i de Castella, Joan el Caçador, Joana d'Aragó i de Navarra, Jofre V de Rocabertí, Jueus catalans, Jurats de Girona, La Fova, La Seu Vella de Lleida, Llegítima (dret català), Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de Corts Catalanes, Llista de corts generals valencianes, Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Ciutat Vella), Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de València, Llista dels senyors, comtes i marqueses de Dénia, Llotja de Tortosa, Manresa, Mare de Déu de Rocacorba, Maria de Portugal i de Manuel, Marquesat de Camarasa, Martí l'Humà, Monòver, Monells, Monestir de Sant Esteve de Banyoles, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Montblanc, Murs, portal i arc del carrer Torrent, Numeració del Casal d'Aragó, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Ordinals dels reis d'Aragó, Ot de Montcada i de Pinós, Palau consistorial de València, Pamplona, Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere de Xèrica, Pere el Cerimoniós, Pere Galceran de Pinós i de Mallorca, Pere I de Portugal, Pere II d'Urgell, Pere Marc, Pere March lo Prohom, Pintura gòtica de la Corona d'Aragó, Plaça Major i plaça de la Font (Castelló de Farfanya), Poble Nou de Sant Rafel, Pont Vell (Sallent), Port de Maó, Port Fangós, Portada/efemèride juny 14, Puigmoltó (Sant Pere de Ribes), Querimònia, Quirra, Ramon Muntaner, Ràtzia de 1330, Recinte emmurallat de Camarasa, Retaule de Sant Vicenç, Sanç d'Aragó i d'Alburquerque, Sancho López de Ayerbe, Sant Esteve de Peratallada, Sant Feliu d'Amunt, Sant Feliu d'Avall, Sant Francesc de Berga, Sant Martí de la Nou (Alòs de Balaguer), Santa Maria de Palamós, Santa Maria del Mar, Sants Just i Pastor de Pedrinyà, Sardenya, Sàsser, Senyal Reial (segle XIII), Senyera reial, Senyoriu de Castellgalí, Setge d'Elx (1332), Setge d'Esglésies, Setge de Castel di Castro, Setge de Gènova, Setge de Guardamar (1331), Sibil·la de Fortià, Sinarques, Soneixa, Teresa d'Entença, Tombes dels comtes de Barcelona, Tractat d'Alcalá de Henares, Tudela, Vall d'Aran, Ves (nàutica), Vescomtat d'Àger, Vescomtat de Bas, Vilanova de Meià, Vinatea, Xest, 10 de novembre, 1299, 1314, 1323, 1336, 14 de juny, 24 de gener. Ampliar l'índex (188 més) »
Abat de Poblet
Josep Alegre, abat de Poblet 1998-2015 Labat de Poblet és el pare espiritual del monestir de Poblet.
Nou!!: Alfons el Benigne і Abat de Poblet · Veure més »
Aiora
Aiora (en castellà i oficialment Ayora) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Vall de Cofrents.
Nou!!: Alfons el Benigne і Aiora · Veure més »
Albalat de la Ribera
Albalat de la Ribera és un municipi del País Valencià a la província de València, a la comarca de la Ribera Baixa.
Nou!!: Alfons el Benigne і Albalat de la Ribera · Veure més »
Alfons
* Biografies.
Nou!!: Alfons el Benigne і Alfons · Veure més »
Alfons d'Aragó
* Alfons d'Aragó i Castella (1222-1260), príncep d'Aragó i fill primogènit de Jaume I el Conqueridor i la seva primera esposa, Elionor de Castella.
Nou!!: Alfons el Benigne і Alfons d'Aragó · Veure més »
Alfons II
* Alfons II d'Astúries (765-842), rei d'Astúries.
Nou!!: Alfons el Benigne і Alfons II · Veure més »
Alfons III
* Alfons III d'Aragó dit “el Franc” (1265-1291), comte de Barcelona i rei d'Aragó (1285-1291).
Nou!!: Alfons el Benigne і Alfons III · Veure més »
Alfons IV
* Alfons IV d'Aragó (1299-1336), comte de Barcelona i rei d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Benigne і Alfons IV · Veure més »
Alfonsí
Van rebre el nom d'alfonsí diverses monedes medievals encunyades per reis que tenien el nom d'Alfons:Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Alfons el Benigne і Alfonsí · Veure més »
Algorfa
Algorfa és un municipi del País Valencià situat al nord de la comarca del Baix Segura.
Nou!!: Alfons el Benigne і Algorfa · Veure més »
Anna
Anna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Canal de Navarrés.
Nou!!: Alfons el Benigne і Anna · Veure més »
Antoni Cerdà i Lloscos
Antoni Cerdà i Lloscos (Santa Margalida, ap. 1390- Roma,1459) fou un cardenal mallorquí.
Nou!!: Alfons el Benigne і Antoni Cerdà i Lloscos · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: Alfons el Benigne і Balaguer · Veure més »
Bandera de Catalunya
La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.
Nou!!: Alfons el Benigne і Bandera de Catalunya · Veure més »
Baronia d'Ayerbe
La baronia d'Ayerbe fou una jurisdicció creada pel rei Jaume I d'Aragó per al seu fill il·legítim Pere d'Ayerbe, fruit de la seva relació amb la dama Teresa Gil de Vidaure.
Nou!!: Alfons el Benigne і Baronia d'Ayerbe · Veure més »
Baronia d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença La baronia d'Entença fou una jurisdicció senyorial que tingué com a centre el castell d'Entença (Baixa Ribagorça).
Nou!!: Alfons el Benigne і Baronia d'Entença · Veure més »
Baronia de Bétera
La Baronia de Bétera és un títol nobiliari valencià creat el 21 de desembre de 1329 pel rei Alfons II de València, dit "el benigne", al acceptar el vincle creat previa facultat reial per Ramon de Rocafull i Boïl, senyor de Bétera, de Guadalupe i de Daia Vella i Daia Nova, al Regne de València.
Nou!!: Alfons el Benigne і Baronia de Bétera · Veure més »
Basílica del Salvador de Borriana
La Basílica del Salvador està a la Plaça Major de Borriana, a la Plana Baixa al País Valencià.
Nou!!: Alfons el Benigne і Basílica del Salvador de Borriana · Veure més »
Batalla de Lucocisterna
La Batalla de Lucocisterma (1324) va ésser una de les confrontacions entre la Corona d'Aragó i la República de Pisa durant la conquesta aragonesa de Sardenya.
Nou!!: Alfons el Benigne і Batalla de Lucocisterna · Veure més »
Batalla de Macomer
El 1295 el papa Bonifaci VIII proclamà la pau d'Anagni per tancar la Guerra de les Vespres Sicilianes, en la que Jaume II cedia el regne de Sicília al papa i en rebia 12.000 lliures torneses i, en clàusula secreta, la infeudació del regne de Còrsega i Sardenya.
Nou!!: Alfons el Benigne і Batalla de Macomer · Veure més »
Batalla naval de Càller
La Batalla de Càller fou un dels episodis de la conquesta aragonesa de Sardenya per Jaume el Just.
Nou!!: Alfons el Benigne і Batalla naval de Càller · Veure més »
Bernat de Sarrià
Escut de l'antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 - Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller al servei dels reis de la Corona d'Aragó, per als quals va exercir diverses funcions diplomàtiques i militars.
Nou!!: Alfons el Benigne і Bernat de Sarrià · Veure més »
Bernat de Vallespirans
Fra Bernat de Vallespirans fou abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles entre 1300 i 1333.
Nou!!: Alfons el Benigne і Bernat de Vallespirans · Veure més »
Bernat Sespujades
Bernat Sespujades (Catalunya - Sardenya, segle XIV) fou un cavaller i vicealmirall català.
Nou!!: Alfons el Benigne і Bernat Sespujades · Veure més »
Blanca d'Aragó
Tron d'abadessa del monestir de Sixena de Blanca d'Aragó, al Museu de Lleida Blanca d'Aragó (vers 1302 - Barcelona 1348) fou una religiosa de la Corona d'Aragó, abadessa del monestir de Sixena i filla del rei Jaume II d'Aragó, anomenat el Just, i de Blanca de Nàpols.
Nou!!: Alfons el Benigne і Blanca d'Aragó · Veure més »
Blanca de Nàpols
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.
Nou!!: Alfons el Benigne і Blanca de Nàpols · Veure més »
Brisura
Escut '''brisat''' al cap amb un lambel En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards.
Nou!!: Alfons el Benigne і Brisura · Veure més »
Calassanç (Osca)
Calassanç (Calasanz, en castellà) és un lloc de la vila de Peralta i Calassanç, a la comarca de la Llitera, a la Franja de Ponent (província d'Osca, Aragó).
Nou!!: Alfons el Benigne і Calassanç (Osca) · Veure més »
Can Valldaura Nou
Can Valldaura és una masia situada a prop del Forat del Vent a la zona del Turó de Valldaura (Collserola), al terme municipal de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).
Nou!!: Alfons el Benigne і Can Valldaura Nou · Veure més »
Capella de Sant Genís. Antic conjunt parroquial de Plegamans
La capella de Sant Genís de Plegamans és una construcció semi-derruïda que va estar l'església parroquial de Sant Genís dins l'actual terme de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), fins que va ser destruïda durant la guerra civil espanyola.
Nou!!: Alfons el Benigne і Capella de Sant Genís. Antic conjunt parroquial de Plegamans · Veure més »
Cardedeu
Cardedeu és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 18.357 habitants (2019).
Nou!!: Alfons el Benigne і Cardedeu · Veure més »
Carlet
Carlet és una ciutat i municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.
Nou!!: Alfons el Benigne і Carlet · Veure més »
Casa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença La casa d'Entença fou una antiga dinastia de la Corona d'Aragó que es va originar al poble del mateix nom, actualment a la Franja de Ponent, vers el.
Nou!!: Alfons el Benigne і Casa d'Entença · Veure més »
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Benigne і Casa reial d'Aragó · Veure més »
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Benigne і Casal d'Aragó · Veure més »
Casal d'Aragó-Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Aragó-Urgell o Casal d'Urgell-Aragó compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Jaume I d'Urgell, fundador del Casal d'Aragó-Urgell l'any 1328 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare i rei d'Aragó; Alfons el Benigne fins a Jaume II d'Urgell que fou desposseït dels seus títols l'any 1413 després que fou aspirant a la successió a la mort del rei Martí, no fou escollit en el Compromís de Casp, i fou escollit en el seu lloc el que seria Ferran I d'Antequera.
Nou!!: Alfons el Benigne і Casal d'Aragó-Urgell · Veure més »
Casal d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.
Nou!!: Alfons el Benigne і Casal d'Urgell · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Alfons el Benigne і Casal de Barcelona · Veure més »
Casal de Cabrera-Urgell
El Casal de Cabrera-Urgell fou una branca menor de la Casa de Cabrera que s'apoderà del comtat d'Urgell.
Nou!!: Alfons el Benigne і Casal de Cabrera-Urgell · Veure més »
Castell d'Alfarb
El Castell d'Alfarb, es troba al centre de la població (en la part més alta) del mateix nom de la comarca de la Ribera Alta, de la província de València.
Nou!!: Alfons el Benigne і Castell d'Alfarb · Veure més »
Castell d'Òdena
El castell d'Òdena és un edifici d'Òdena (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Alfons el Benigne і Castell d'Òdena · Veure més »
Castell de Benicàssim
El Castell de Benicàssim, anomenat també Castell de Sentinella, es localitza en un turó (darrere de l'ajuntament) al costat del nucli urbà, realment al centre de l'actual nucli urbà de Benicàssim, a la comarca de la Plana Alta.
Nou!!: Alfons el Benigne і Castell de Benicàssim · Veure més »
Castell de Camarasa
El Castell de Camarasa és un castell termenat del municipi de Camarasa (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Alfons el Benigne і Castell de Camarasa · Veure més »
Castell de Foixà
El castell de Foixà, origen del municipi del mateix nom, va ser construït segurament a la segona meitat del, que és quan està documentat per primera vegada.
Nou!!: Alfons el Benigne і Castell de Foixà · Veure més »
Castell de Fontllonga
El castell de Fontllonga és un castell del poble de Fontllonga, al municipi de Camarasa (Noguera) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Alfons el Benigne і Castell de Fontllonga · Veure més »
Castell de Guardiola
El Castell de Guardiola és un castell del municipi de Guardiola de Berguedà (Berguedà) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Alfons el Benigne і Castell de Guardiola · Veure més »
Castell de la Fabregada
El castell de la Fabregada és un castell del municipi de Vilanova de Meià (Noguera) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Alfons el Benigne і Castell de la Fabregada · Veure més »
Castell de Meià
El castell de Meià és un castell del municipi de Vilanova de Meià (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Alfons el Benigne і Castell de Meià · Veure més »
Castell de Menàrguens
El castell de Menàrguens és un castell del poble de Menàrguens, al municipi homònim de la Noguera, declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Alfons el Benigne і Castell de Menàrguens · Veure més »
Castell de Montgai
El castell de Montgai és un castell al nucli urbà del poble de Montgai, del municipi homònim de la Noguera, declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Alfons el Benigne і Castell de Montgai · Veure més »
Castell de Montsonís
El Castell de Montsonís és un castell situat al nucli de Montsonís, al municipi de la Foradada, comarca de la Noguera, declarat bé cultural d'interès nacional El Castell de Montsonís, al costat de la resta de les fortaleses construïdes a la zona, va defensar la frontera entre la ‘Catalunya Vella’ i la 'Nova' durant 125 anys, fins a la conquesta definitiva de Lleida l'any 1149.
Nou!!: Alfons el Benigne і Castell de Montsonís · Veure més »
Castell de Peralba
El castell de Peralba és un castell del municipi de Vilanova de Meià (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Alfons el Benigne і Castell de Peralba · Veure més »
Castell i vila closa de Maials
La vila de Maials és situada en un serrat al sector septentrional del terme municipal.
Nou!!: Alfons el Benigne і Castell i vila closa de Maials · Veure més »
Castelló d'en Bas
Castelló d'en Bas és un castell de la Vall d'en Bas (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Alfons el Benigne і Castelló d'en Bas · Veure més »
Castelló de Farfanya
La vila i municipi de Castelló de Farfanya és situada a la comarca de la Noguera, a ponent de Balaguer i a tocar de la carretera que uneix aquesta darrera ciutat amb Algerri i Alfarràs.
Nou!!: Alfons el Benigne і Castelló de Farfanya · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Alfons el Benigne і Catedral de Barcelona · Veure més »
Ciutadella de Menorca
Ciutadella de Menorca, antigament Menorca i correntment només Ciutadella, és la ciutat més poblada de Menorca (30.588 habitants el 2020 segons l'INE), i seu del bisbat de l'illa; fins a 1714 va ser residència del governador britànic de l'illa, així com de la Universitat General de Menorca.
Nou!!: Alfons el Benigne і Ciutadella de Menorca · Veure més »
Cofrents
Cofrents Cofrents (oficialment i en castellà Cofrentes) és un municipi del País Valencià situat a la Vall d'Aiora.
Nou!!: Alfons el Benigne і Cofrents · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Alfons el Benigne і Compromís de Casp · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Benigne і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Pallars Sobirà
El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).
Nou!!: Alfons el Benigne і Comtat de Pallars Sobirà · Veure més »
Conquesta aragonesa de Sardenya
La Conquesta de Sardenya fou una campanya militar per part de la Corona d'Aragó encapçalada per Jaume el Just entre 1323 i 1329.
Nou!!: Alfons el Benigne і Conquesta aragonesa de Sardenya · Veure més »
Consell General d'Aran
El Consell General d'Aran (en aranès i oficialment Conselh Generau d'Aran) és l'òrgan de govern autònom de la Vall d'Aran.
Nou!!: Alfons el Benigne і Consell General d'Aran · Veure més »
Constança d'Aragó i d'Anjou
Constança d'Aragó (València, 4 d'abril de 1300 - Castillo de Garcimuñoz, 19 d'octubre de 1327) fou infanta d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Benigne і Constança d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Constança d'Aragó i d'Entença
Constança d'Aragó i d'Entença (1318 - Montpeller 1346) fou infanta d'Aragó i reina consort de Mallorca (1325-1346).
Nou!!: Alfons el Benigne і Constança d'Aragó i d'Entença · Veure més »
Constança d'Aragó i de Navarra
Constança d'Aragó i de Navarra (Monestir de Poblet, 1343 - Catània, 1363) fou infanta d'Aragó i reina consort de Sicília (1361-1363).
Nou!!: Alfons el Benigne і Constança d'Aragó i de Navarra · Veure més »
Constança de Portugal i d'Aragó
Constança de Portugal (1290 - Sahagún, Lleó 1313), infanta de Portugal i reina consort de Castella (1302-1312).
Nou!!: Alfons el Benigne і Constança de Portugal i d'Aragó · Veure més »
Constança Manuel
Constança Manuel (v 1320 - Santarém, Portugal 1345), infanta de Castella i reina consort de Castella i Lleó (1325-1327).
Nou!!: Alfons el Benigne і Constança Manuel · Veure més »
Copons de Llor (llinatge)
Els Copons de Llor són un llinatge català amb orígens a la baixa edat mitjana que tingué una importància creixent a l'edat moderna.
Nou!!: Alfons el Benigne і Copons de Llor (llinatge) · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Alfons el Benigne і Corona d'Aragó · Veure més »
Coronatge
El coronatge era un impost demanat pel monarca per a pagar les despeses derivades de la coronació del rei o de la reina.
Nou!!: Alfons el Benigne і Coronatge · Veure més »
Cort (noblesa)
arcs de diafragma Representació de la rebuda dels reis catòlics a Colom al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona La cort és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol.
Nou!!: Alfons el Benigne і Cort (noblesa) · Veure més »
Corts de València (1329-1330)
Les Corts de València de 1329-1330, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons el Benigne, en Sogorb estant, el 15 de març de 1329, quan es dirigia a València, per al dia 1 d'abril.
Nou!!: Alfons el Benigne і Corts de València (1329-1330) · Veure més »
Corts de València (1339)
Les Corts de València de 1339, Corts Generals del regne de València, foren convocades el 30 de desembre de 1338 per Pere el Cerimoniós, per a l'1 de febrer de 1339, per a tractar sobre l'afer de l'homenatge exigit pel rei a Jaume III de Mallorca, i per a tractar la qüestió de les donacions territorial fetes per Alfons el Benigne a la reina Elionor i als seus fills.
Nou!!: Alfons el Benigne і Corts de València (1339) · Veure més »
Crònica de Pere el Cerimoniós
enllaç.
Nou!!: Alfons el Benigne і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Nou!!: Alfons el Benigne і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »
Croada dels Pastors (1320)
La Croada dels Pastors, un moviment popular al nord de França dirigit a ajudar a la Reconquesta, una època de fam deguda als canvis climàtics i la deteriorada situació econòmica de la població rural, unida amb profecies i la parla d'una nova croada.
Nou!!: Alfons el Benigne і Croada dels Pastors (1320) · Veure més »
Drassanes Reials de Barcelona
Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.
Nou!!: Alfons el Benigne і Drassanes Reials de Barcelona · Veure més »
Eimeric d'Usall
Eimeric d'Usall (Banyoles, 1267-1335) va ser un agent secret i ambaixador del rei Jaume el Just i confrare templer català.
Nou!!: Alfons el Benigne і Eimeric d'Usall · Veure més »
El Palau d'Anglesola
El Palau d'Anglesola és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
Nou!!: Alfons el Benigne і El Palau d'Anglesola · Veure més »
Elionor d'Aragó i de Sicília
Elionor d'Aragó i de Sicília (el Puig de Santa Maria, l'Horta Nord, 20 de gener de 1358 - Cuéllar, Segòvia, 13 d'agost del 1382), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1379-1382).
Nou!!: Alfons el Benigne і Elionor d'Aragó i de Sicília · Veure més »
Elionor d'Aragó-Urgell
Elionor d'Urgell, Elionor d'Aragó-Urgell o Elionor d'Aragó i Montferrat (Balaguer?, 1378 - Ermita de Sant Joan, Montblanc, Conca de Barberà, 28 de maig de 1430), infanta d'Urgell, que es retirà a fer vida eremítica.
Nou!!: Alfons el Benigne і Elionor d'Aragó-Urgell · Veure més »
Elionor de Castella i de Portugal
, fou infanta de Castella i reina d'Aragó (1328-1336).
Nou!!: Alfons el Benigne і Elionor de Castella i de Portugal · Veure més »
Elisabet d'Aragó i d'Anjou
Elisabet d'Aragó i d'Anjou (1302 - Estíria 1330), princesa d'Aragó i reina consort d'Alemanya (1315-1330).
Nou!!: Alfons el Benigne і Elisabet d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Elisabet de Mallorca
Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).
Nou!!: Alfons el Benigne і Elisabet de Mallorca · Veure més »
Els Canyelles de Sardenya (llinatge)
Escut de noblesa de la família Canyelles de Sardenya. Els Canelles o, en la llengua catalana original, els Canyelles de Sardenya, també anomenats Canellas, es troben entre les famílies d'origen català que han viscut de manera continuada a l'illa de Sardenya durant més temps, concretament des del 1326 fins a l'actualitat.
Nou!!: Alfons el Benigne і Els Canyelles de Sardenya (llinatge) · Veure més »
Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença. Entença, Entenza o Antenza és un nucli de població de la Ribagorça, situat al Prepirineu, 10 km a l'est de Benavarri, municipi al qual pertany.
Nou!!: Alfons el Benigne і Entença · Veure més »
Ermengol X d'Urgell
Ermengol X d'Urgell, per conjunció Ermengol de Cabrera i Urgell (ca. 1254 — Camporrells, Llitera, 1314) fou comte d'Urgell (1268-1314) i vescomte d'Àger (1267-1268 i 1299-1314).
Nou!!: Alfons el Benigne і Ermengol X d'Urgell · Veure més »
Escut i bandera d'Algorfa
L'escut i la bandera d'Algorfa són els símbols representatius oficials d'Algorfa, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Segura.
Nou!!: Alfons el Benigne і Escut i bandera d'Algorfa · Veure més »
Església de Sant Llorenç de Montgai
Sant Llorenç és l'església parroquial al centre del petit nucli de Sant Llorenç de Montgai, sobre el marge dret del riu Segre a uns 3 quilòmetres a l'oest del nucli de Camarasa (la Noguera).
Nou!!: Alfons el Benigne і Església de Sant Llorenç de Montgai · Veure més »
Espasa de Vilardell
Lespasa de Vilardell és una de les espases de virtut o folklòriques més famoses de Catalunya, tal com reflecteix Martí de Riquer al seu llibre Llegendes històriques catalanes.
Nou!!: Alfons el Benigne і Espasa de Vilardell · Veure més »
Estudi General de Lleida
L'Estudi General de Lleida era una institució d'ensenyament superior (Estudi General) creada l'1 de setembre de 1300 pel rei d'Aragó i Comte de Barcelona Jaume el Just.
Nou!!: Alfons el Benigne і Estudi General de Lleida · Veure més »
Farsa de Gandesa
La Farsa de Gandesa és el nom popular del casament ocorregut a Gandesa, el dia 17 d'octubre del 1319, entre l'infant Jaume d'Aragó i d'Anjou, fill de Jaume II el Just i hereu de la Corona d'Aragó amb la infanta Elionor de Castella i Portugal, filla del rei Ferran IV de Castella.
Nou!!: Alfons el Benigne і Farsa de Gandesa · Veure més »
Felip de Boïl i de la Scala
Felip de Boïl i de la Scala (País Valencià, ? - Mallorca, 1348), segon senyor de Manises, conseller reial, mestre racional (1320-30) i tresorer (1330-36) de Jaume II i d'Alfons el Benigne.
Nou!!: Alfons el Benigne і Felip de Boïl i de la Scala · Veure més »
Felip de Mallorca
Felip de Mallorca (Perpinyà 1288- Nàpols 1340) fou infant de Mallorca i regent del regne de Mallorca (1324-1335).
Nou!!: Alfons el Benigne і Felip de Mallorca · Veure més »
Felipa de Coïmbra i d'Urgell
Escut d'Armes de la família Coïmbra-Urgell. Escut quarterat en creu, on podem veure al segon i tercer quarter els pals de la casa reial catalana, i al primer i quart quarter les armes reials portugueses que utilitzaven els Avís L'infanta Felipa de Coïmbra i d'Urgell, també coneguda com a Felipa d'Avís i d'Aragó (Coïmbra, 1435 – Odivelas, 1497) fou una noble catalana i portuguesa, que alhora desenvolupà un paper important en l'humanisme europeu del.
Nou!!: Alfons el Benigne і Felipa de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »
Ferran d'Aragó i de Castella
Seu Vella de Lleida) Ferran d'Aragó (València, 1329 - Borriana, 1363), infant d'Aragó i marquès de Tortosa i Camarasa.
Nou!!: Alfons el Benigne і Ferran d'Aragó i de Castella · Veure més »
Ferran IV de Castella
Ferran IV de Castella, anomenat l'Emplaçat (Sevilla, 1285 - Jaén, 1312), fou rei de Castella (1295-1312).
Nou!!: Alfons el Benigne і Ferran IV de Castella · Veure més »
Ferrer Bassa
Ferrer Bassa, també documentat com Jaume Ferrer Bassa, (Les Gunyoles (?),Diversos documents referits a personatges anomenats «Ferrer Bassa» entre els segles XII-XIV situen els seus orígens geogràfics i familiars a la zona d'Avinyonet del Penedès. A, s'arriba a precisar que podria haver nascut al mas conegut com "Castell de Les Gunyoles". 1285 – Barcelona, 1348) fou un pintor i miniaturista de la Corona d'Aragó, on va treballar de forma intensa per a la cort d'Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Alfons el Benigne і Ferrer Bassa · Veure més »
Ferrer Colom
Ferrer Colom (? - Lleida, 4 de desembre de 1340) fou governador general del Comtat d'Urgell (1323 - 1333), conseller reial, i bisbe de Lleida (1334 - 1340).
Nou!!: Alfons el Benigne і Ferrer Colom · Veure més »
Fossar de les Moreres
Vista general Amb la basílica de Santa Maria del Mar al fons Durant la Diada Nacional de Catalunya de 2012 Peveter de la flama eterna en memòria dels morts durant el setge de Barcelona (1713-1714) El Fossar de les Moreres és una plaça de Barcelona on hi ha un memorial de guerra pels morts del Setge de Barcelona (1713-1714), declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Alfons el Benigne і Fossar de les Moreres · Veure més »
Francesc Carròs i de Cruïlles
Francesc Carròs i de Cruïlles (? - ca.1339) fou almirall de la Corona d'Aragó i governador del Regne de Sardenya i Còrsega (1325), fou el tercer senyor de la Baronia de Rebollet.
Nou!!: Alfons el Benigne і Francesc Carròs i de Cruïlles · Veure més »
Francesc de Vinatea
Francesc de Vinatea (Morella, ? - València, 1333) va ser jurat en cap de València el 1333, moment en què tingué lloc l'intent del rei Alfons el Benigne, influït per la seua segona muller, Elionor de Castella, de cedir part del territori del Regne de València a l'infant Ferran (fill d'Elionor).
Nou!!: Alfons el Benigne і Francesc de Vinatea · Veure més »
Francesc II Gonzaga
Francesc II Gonzaga (Màntua, 10 d'agost del 1466 – Màntua, 29 de març del 1519) fou el quart marquès de Màntua, fill del marquès de Màntua Frederic I Gonzaga i de Margarida de Wittelsbach, germana del duc de Baviera.
Nou!!: Alfons el Benigne і Francesc II Gonzaga · Veure més »
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Nou!!: Alfons el Benigne і Furs de València · Veure més »
Genealogia del Casal d'Aragó
La Genealogia del Casal d'Aragó és un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i conservat actualment a la biblioteca del mateix monestir.
Nou!!: Alfons el Benigne і Genealogia del Casal d'Aragó · Veure més »
Gonçal Garcia
Gonçal Garcia (Aragó, - ?, segle XIV) fou conseller dels reis de la Corona d'Aragó, i senyor nobiliari de diversos llocs del sud del Regne de València.
Nou!!: Alfons el Benigne і Gonçal Garcia · Veure més »
Governador General del Regne de València
El Governador General del Regne de València va ser el segon càrrec polític de major importància al Regne de València, seguit del Lloctinent General del Regne de València, i en cas d'absències i malalties el substituïa el Portant-veus del Governador.
Nou!!: Alfons el Benigne і Governador General del Regne de València · Veure més »
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Alfons el Benigne і Gran Companyia Catalana · Veure més »
Guerra catalano-genovesa (1330-1336)
La Guerra catalano-genovesa de 1330 a 1336 fou un conflicte armat entre la Corona d'Aragó i la República de Gènova.
Nou!!: Alfons el Benigne і Guerra catalano-genovesa (1330-1336) · Veure més »
Guerra de l'Estret
La Batalla de l'Estret fou una guerra entre la Corona de Castella i la dinastia marínida pel domini d'ambdues ribes de l'estret de Gibraltar.
Nou!!: Alfons el Benigne і Guerra de l'Estret · Veure més »
Guillem Ramon de Montcada i de Pinós
Guillem Ramon de Montcada i de Pinós (1279 ca. – 1328), va ser un diplomàtic i militar català que s'establí a Sicília.
Nou!!: Alfons el Benigne і Guillem Ramon de Montcada i de Pinós · Veure més »
Història d'Elx
Escut d'Elx La història d'Elx (València) ve marcada en els seus inicis pels diferents pobles del Mediterrani que foren poblant el sud-est de la península Ibèrica, i arribaren a tenir una especial importància en l'època de dominació romana, en què fou Colonia Iulia Ausgusta.
Nou!!: Alfons el Benigne і Història d'Elx · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Alfons el Benigne і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de Palamós
La vila de Palamós, al ben mig de la Costa Brava, és un municipi que té ben determinada la data de la seva fundació i aquest article descriu els fets més assenyalats de la seva història.
Nou!!: Alfons el Benigne і Història de Palamós · Veure més »
Història de Sardenya
Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.
Nou!!: Alfons el Benigne і Història de Sardenya · Veure més »
Història de Villena
Mapa del terme de Villena que mostra els vestigis arqueològics trobats en ell. La història de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià) es remunta al Paleolític mitjà, període en què s'han trobat els testimoniatges de presència humana més antics.
Nou!!: Alfons el Benigne і Història de Villena · Veure més »
Història del Comtat d'Urgell
La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Alfons el Benigne і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »
Hospital d'En Clapers
L'Hospital d'En Clapers, situat als extramurs de València junt al camí de sant Julià, amb una capacitat de 18 llits, va nàixer gràcies a la voluntat testamentària de Bernat de Clapers, qui a més, va manar construir entre altres dependències un altar dedicat a santa Maria i el va dotar amb dues capellanies; va morir sense descendència directa, el 23 de setembre de 1311, tal i com consta al Llibre de Clàusules de la Catedral de València: Bernat de Clapers va testar cinc dies abans de morir davant del notari de València Pere Ferrer, i el testament es va fer públic el 26 de setembre de 1311, tres dies després del decés; en ell es nomenaven marmessors el noble Enric de Quintavall, el Jutge de la Curià del rei, Guillem de Jaffer, i el ciutadà de València Bertomeu Saranyó.
Nou!!: Alfons el Benigne і Hospital d'En Clapers · Veure més »
Isabel d'Urgell (monja)
Isabel d'Urgell (? — 1434) fou una noble i infanta urgellenca que fou monja de Sixena per obligació del seu pare, el comte Pere II d'Urgell.
Nou!!: Alfons el Benigne і Isabel d'Urgell (monja) · Veure més »
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Nou!!: Alfons el Benigne і Jaca · Veure més »
Jacob ben David Bonjorn
Jacob ben David ben Bonjorn també conegut com a David Bonjorn del Barri o David ben Yom Tov (Cotlliure al voltant de 1300- Barcelona, probablement abans de 1361), fou un astrònom i astròleg jueu català.
Nou!!: Alfons el Benigne і Jacob ben David Bonjorn · Veure més »
Jaume d'Aragó i d'Anjou
Jaume d'Aragó i d'Anjou dit “el Dissortat” (1296 - Tarragona, 1334) fou príncep d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Benigne і Jaume d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Jaume de Prades i de Foix
Jaume de Prades i de FoixEnciclopèdia.cat o Jaume d'Aragó i de Foix (ca. 1340 - València, 30 de maig de 1396), fou bisbe de Tortosa i de València, i pseudocardenal prevere del títol de Sant Climent i més tard pseudocardenal bisbe de Sabina.
Nou!!: Alfons el Benigne і Jaume de Prades i de Foix · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Alfons el Benigne і Jaume el Just · Veure més »
Jaume I d'Urgell
Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).
Nou!!: Alfons el Benigne і Jaume I d'Urgell · Veure més »
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Nou!!: Alfons el Benigne і Jaume II d'Urgell · Veure més »
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Nou!!: Alfons el Benigne і Jaume III de Mallorca · Veure més »
Jaume III de Xèrica
Jaume III de Xèrica i de Llúria (? - 1335) fou un noble valencià, el tercer baró de Xèrica i de les viles de El Toro, Viver, Altura, Eslida, Begís, Aín, Suera, Fanzara, Pina, Veo, Castellmontan, Soto, Sinarques, Domenyo, Loriguilla, Toixa, Planes, Travadell i Almudaina.
Nou!!: Alfons el Benigne і Jaume III de Xèrica · Veure més »
Jaume IV de Mallorca
Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).
Nou!!: Alfons el Benigne і Jaume IV de Mallorca · Veure més »
Jaume Sarroca
Jaume Sarroca (o Jaume sa Roca) (?,? - Poblet, Conca de Barberà, 1289), prelat, Bisbe d'Osca.
Nou!!: Alfons el Benigne і Jaume Sarroca · Veure més »
Jeroni Pau
Jeroni Pau (Barcelona, entorn de 1458 - Barcelona, 1497) fou un destacat humanista català.
Nou!!: Alfons el Benigne і Jeroni Pau · Veure més »
Jesús Ernest Martínez Ferrando
Jesús Ernest Martínez Ferrando (València, 17 de gener de 1891 - ibid., 26 de setembre de 1965), més conegut com a Ernest Martínez Ferrando, va ser un arxiver, escriptor i historiador valencià.
Nou!!: Alfons el Benigne і Jesús Ernest Martínez Ferrando · Veure més »
Joan d'Aragó i d'Anjou
Joan d'Aragó i d'Anjou (1304 - el Pobo, Saragossa, 19 d'agost de 1334) fou un infant d'Aragó dedicat a la vida religiosa.
Nou!!: Alfons el Benigne і Joan d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Joan d'Aragó i de Castella
Joan d'Aragó (v 1330 - Bilbao 1358), infant d'Aragó, senyor d'Elx i senyor de Biscaia.
Nou!!: Alfons el Benigne і Joan d'Aragó i de Castella · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Alfons el Benigne і Joan el Caçador · Veure més »
Joana d'Aragó i de Navarra
Joana d'Aragó i de Navarra (Barcelona, 7 de novembre de 1344 - Castelló d'Empúries 1384) fou princesa d'Aragó i comtessa consort d'Empúries (1373-1384).
Nou!!: Alfons el Benigne і Joana d'Aragó i de Navarra · Veure més »
Jofre V de Rocabertí
Rocabertí Jofre de Rocabertí i de Serrallonga (? - ?, ? - 1342) conegut com a Jofre V fou vescomte de Rocabertí entre 1324 i 1342.
Nou!!: Alfons el Benigne і Jofre V de Rocabertí · Veure més »
Jueus catalans
Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.
Nou!!: Alfons el Benigne і Jueus catalans · Veure més »
Jurats de Girona
Els Jurats de Girona fou el màxim òrgan de govern local de la ciutat de Girona de 1284 a 1716.
Nou!!: Alfons el Benigne і Jurats de Girona · Veure més »
La Fova
La Fova o la Fova de Terrantona (en aragonès A Fueba, en castellà La Fueva, oficialment La Fueva/A Fueba) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.
Nou!!: Alfons el Benigne і La Fova · Veure més »
La Seu Vella de Lleida
La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.
Nou!!: Alfons el Benigne і La Seu Vella de Lleida · Veure més »
Llegítima (dret català)
La llegítima, en el dret de successions de Catalunya, és la proporció de l'herència (una quarta part) de la qual el causant no pot disposar lliurement perquè la llei l'assigna als seus familiars de línia directa.
Nou!!: Alfons el Benigne і Llegítima (dret català) · Veure més »
Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra
El Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra és un llibre de miniatures il·luminades gòtiques fet a Barcelona per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós vers 1339-1345, com a regal de noces de la seva primera esposa, Maria de Navarra.
Nou!!: Alfons el Benigne і Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Alfons el Benigne і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Alfons el Benigne і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de Corts Catalanes
s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.
Nou!!: Alfons el Benigne і Llista de Corts Catalanes · Veure més »
Llista de corts generals valencianes
Aquesta és la relació completa de les Corts Generals del Regne de València.
Nou!!: Alfons el Benigne і Llista de corts generals valencianes · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.
Nou!!: Alfons el Benigne і Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.
Nou!!: Alfons el Benigne і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Veure més »
Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona
El que segueix és la llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona, ordenades per ordre alfabètic.
Nou!!: Alfons el Benigne і Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona · Veure més »
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Alfons el Benigne і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera · Veure més »
Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Ciutat Vella)
Llista de plaques commemoratives del districte de Ciutat Vella de Barcelona catalogades per l'Ajuntament de Barcelona com a art públic per ser manifestacions de decòrum o de memòria de la ciutat.
Nou!!: Alfons el Benigne і Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Ciutat Vella) · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Alfons el Benigne і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Benigne і Llista de reis de Sardenya · Veure més »
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Nou!!: Alfons el Benigne і Llista de reis de València · Veure més »
Llista dels senyors, comtes i marqueses de Dénia
El 1356, Dénia es eregit en comtat.
Nou!!: Alfons el Benigne і Llista dels senyors, comtes i marqueses de Dénia · Veure més »
Llotja de Tortosa
La Llotja és un edifici de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre) protegit com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Alfons el Benigne і Llotja de Tortosa · Veure més »
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Nou!!: Alfons el Benigne і Manresa · Veure més »
Mare de Déu de Rocacorba
El Santuari de Mare de Déu de Rocacorba, o Castell de Rocacorba, està situat dalt del massís de Rocacorba, a Canet d'Adri (Gironès), a uns 929 metres d'altitud, just al costat del Puigsou, (992 m) actualment ocupat per repetidors de televisió que s'albiren des de moltes comarques del voltant.
Nou!!: Alfons el Benigne і Mare de Déu de Rocacorba · Veure més »
Maria de Portugal i de Manuel
Maria de Portugal (Évora, 1343-Aveiro, 1367), infanta de Portugal.
Nou!!: Alfons el Benigne і Maria de Portugal i de Manuel · Veure més »
Marquesat de Camarasa
El marquesat de Camarasa és un títol nobiliari.
Nou!!: Alfons el Benigne і Marquesat de Camarasa · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Alfons el Benigne і Martí l'Humà · Veure més »
Monòver
Monòver (oficialment Monòver/Monóvar) és una població del País Valencià situada a la comarca del Vinalopó Mitjà.
Nou!!: Alfons el Benigne і Monòver · Veure més »
Monells
Monells és una entitat de població al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Alfons el Benigne і Monells · Veure més »
Monestir de Sant Esteve de Banyoles
Monestir de Sant Esteve de Banyoles és una obra de Banyoles (Pla de l'Estany) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Alfons el Benigne і Monestir de Sant Esteve de Banyoles · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.
Nou!!: Alfons el Benigne і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »
Montblanc
Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.
Nou!!: Alfons el Benigne і Montblanc · Veure més »
Murs, portal i arc del carrer Torrent
Els Murs, portal i arc del carrer Torrent és una obra gòtica de Castelló de Farfanya (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Alfons el Benigne і Murs, portal i arc del carrer Torrent · Veure més »
Numeració del Casal d'Aragó
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.
Nou!!: Alfons el Benigne і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »
Ordinacions de Pere el Cerimoniós
Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Benigne і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Veure més »
Ordinals dels reis d'Aragó
Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Benigne і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »
Ot de Montcada i de Pinós
Ot de Montcada i de Pinós (?, ca. 1290 — ?, 1341), també conegut com el Vell, fou senyor de la baronia d'Aitona amb el nom dOt I de Montcada.
Nou!!: Alfons el Benigne і Ot de Montcada i de Pinós · Veure més »
Palau consistorial de València
L'Ajuntament de València és la seu del consell municipal de la ciutat de València.
Nou!!: Alfons el Benigne і Palau consistorial de València · Veure més »
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Nou!!: Alfons el Benigne і Pamplona · Veure més »
Pere d'Aragó i d'Anjou
Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).
Nou!!: Alfons el Benigne і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Pere de Xèrica
Pere de Xèrica i de Llúria (? - Garci Muñoz, Andalusia, 1362)L'Enciclopèdia.cat fou un noble valencià, el quart de la dinastia al succeir el seu germà Jaume III de Xèrica.
Nou!!: Alfons el Benigne і Pere de Xèrica · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Alfons el Benigne і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere Galceran de Pinós i de Mallorca
Pere Galceran II de Pinós i de Mallorca (Principat de Catalunya,? - Bagà, Berguedà, 1348) va ser un noble català del, senyor (1312-1348) dels castells i baronies de Pinós, Bagà, Lavansa, Ponts, Ossera, Josa, Sant Romà, Albesa, Menàrguens, Gósol, Vallmanya, l'Espà, Saldes, Querforadat, Gisclareny, Alguaire, Lillet, Tàrrega, Talteüll, Fórnols, Sant Jaume, Llevança, Gaià i Llo Sant Martí dels Castells, Ansovell, Cava, i els llocs de Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, i diversos béns als Prats i a la Manresana.
Nou!!: Alfons el Benigne і Pere Galceran de Pinós i de Mallorca · Veure més »
Pere I de Portugal
Pere I de Portugal, dit el Cruel o el Justicier (Coïmbra, 8 d'abril de 1320 - Estremoz, 18 de gener de 1367), fou rei de Portugal (1357-1367).
Nou!!: Alfons el Benigne і Pere I de Portugal · Veure més »
Pere II d'Urgell
Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).
Nou!!: Alfons el Benigne і Pere II d'Urgell · Veure més »
Pere Marc
Pere Marc (?, ? — Barcelona, 1338) fou un diplomàtic, conseller i membre de les corts dels reis Jaume II el Just, Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Alfons el Benigne і Pere Marc · Veure més »
Pere March lo Prohom
Pere March lo Prohom conegut també per Pere March II (? - Barcelona, 1338) fou senyor d'Eramprunyà, natural de Barcelona, fill del notari barceloní Pere March i de Guillema i pare de Jaume March I.
Nou!!: Alfons el Benigne і Pere March lo Prohom · Veure més »
Pintura gòtica de la Corona d'Aragó
Retaule amb Sant Joan, Maria Magdalena, Sant Jaume i Sant Pau La pintura gòtica de la Corona d'Aragó és la pintura realitzada des de les darreres dècades del fins a finals del a les terres d'aquesta.
Nou!!: Alfons el Benigne і Pintura gòtica de la Corona d'Aragó · Veure més »
Plaça Major i plaça de la Font (Castelló de Farfanya)
La Plaça Major i plaça de la Font és una obra de Castelló de Farfanya (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Alfons el Benigne і Plaça Major i plaça de la Font (Castelló de Farfanya) · Veure més »
Poble Nou de Sant Rafel
El Poble Nou de Sant Rafel és un poble de la comarca del Comtat, pedania de la seua capital Cocentaina, de la qual hi dista sis quilòmetres, direcció sud.
Nou!!: Alfons el Benigne і Poble Nou de Sant Rafel · Veure més »
Pont Vell (Sallent)
El Pont Vell és un pont del municipi de Sallent (Bages) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Alfons el Benigne і Pont Vell (Sallent) · Veure més »
Port de Maó
El Port de Maó, el segon port natural més gran d'Europa, està situat a l'extrem oriental de l'illa de Menorca, estratègicament ubicat al mig de la Mediterrània occidental.
Nou!!: Alfons el Benigne і Port de Maó · Veure més »
Port Fangós
El Port Fangós va ser un port marítim ubicat al Delta de l'Ebre utilitzat principalment per a la preparació de les expedicions militars durant els segles XIII i XIV.
Nou!!: Alfons el Benigne і Port Fangós · Veure més »
Portada/efemèride juny 14
14.
Nou!!: Alfons el Benigne і Portada/efemèride juny 14 · Veure més »
Puigmoltó (Sant Pere de Ribes)
Puigmoltó és un nucli de població, d'origen medieval, de Sant Pere de Ribes, que es troba a poc més d'un quilòmetre del nucli de Ribes.
Nou!!: Alfons el Benigne і Puigmoltó (Sant Pere de Ribes) · Veure més »
Querimònia
El document conegut com a Querimònia va ser atorgat pel rei des de Lleida, el 23 d'agost de 1313, i va ser confirmat al llarg des temps pels successius monarques, des d'Alfons IV (1328) fins a Ferran VII (1817). El rei reconeixent als habitants d'Aran com els seus fidels i en tot voler fer justícia va determinar confirmar-les i en algun d'ells fer provisions i ordenaments. Era Querimònia (en català, la Querimònia) és un privilegi concedit pel rei Jaume II d'Aragó el Just a la Vall d'Aran el 1313 i que constitueix el dret històric de l'Aran.
Nou!!: Alfons el Benigne і Querimònia · Veure més »
Quirra
Quirra és una subregió històrica de la Sardenya oriental, a la província d'Ogliastra.
Nou!!: Alfons el Benigne і Quirra · Veure més »
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Nou!!: Alfons el Benigne і Ramon Muntaner · Veure més »
Ràtzia de 1330
La ràtzia de 1330 fou una de les campanyes de la Guerra de l'Estret.
Nou!!: Alfons el Benigne і Ràtzia de 1330 · Veure més »
Recinte emmurallat de Camarasa
El Recinte emmurallat de Camarasa és una obra de Camarasa (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Alfons el Benigne і Recinte emmurallat de Camarasa · Veure més »
Retaule de Sant Vicenç
El Retaule de Sant Vicenç (o Vicent), realitzat per l'anomenat mestre d'Estopanyà, és un conjunt de taules pintades al tremp i daurades amb pa d'or.
Nou!!: Alfons el Benigne і Retaule de Sant Vicenç · Veure més »
Sanç d'Aragó i d'Alburquerque
Sanç d'Aragó i d'Alburquerque conegut com a Sanç de Trastàmara (Medina del Campo, 1400 - 1415), fou el tercer fill de Ferran d'Antequera i d'Elionor d'Alburquerque, esdevingut infant d'Aragó en resultar elegit el seu pare rei d'Aragó al Compromís de Casp (1412).
Nou!!: Alfons el Benigne і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque · Veure més »
Sancho López de Ayerbe
Sancho López de Ayerbe (Galeriana (Osca) - Tarragona 1357) va ser un polític i eclesiàstic de l'orde dels franciscans, bisbe de Tarassona i arquebisbe de Tarragona.
Nou!!: Alfons el Benigne і Sancho López de Ayerbe · Veure més »
Sant Esteve de Peratallada
Sant Esteve de Peratallada és una església romànica protegida com a bé cultural d'interès local del municipi de Forallac (Baix Empordà).
Nou!!: Alfons el Benigne і Sant Esteve de Peratallada · Veure més »
Sant Feliu d'Amunt
Sant Feliu d'Amunt (o Saint-Féliu-d'Amont) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 985 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Alfons el Benigne і Sant Feliu d'Amunt · Veure més »
Sant Feliu d'Avall
Sant Feliu d'Avall (en francès Saint-Féliu-d'Avall) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 2.572 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Alfons el Benigne і Sant Feliu d'Avall · Veure més »
Sant Francesc de Berga
Sant Francesc de Berga és l'església d'un antic convent de la ciutat de Berga (comarca del Berguedà).
Nou!!: Alfons el Benigne і Sant Francesc de Berga · Veure més »
Sant Martí de la Nou (Alòs de Balaguer)
Sant Martí de la Nou o Santa Maria de la Nou és una església d'Alòs de Balaguer (Noguera) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Alfons el Benigne і Sant Martí de la Nou (Alòs de Balaguer) · Veure més »
Santa Maria de Palamós
Santa Maria de Palamós, també coneguda com a Santa Maria del Mar, és una església catòlica romana que es troba a Palamós (Baix Empordà).
Nou!!: Alfons el Benigne і Santa Maria de Palamós · Veure més »
Santa Maria del Mar
La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Alfons el Benigne і Santa Maria del Mar · Veure més »
Sants Just i Pastor de Pedrinyà
L'església de Sants Just i Pastor de Pedrinyà es troba al costat de la gran masia de Can Teixidor de Pedrinyà, veïnat de masies disperses a l'extrem nord del municipi de Crespià.
Nou!!: Alfons el Benigne і Sants Just i Pastor de Pedrinyà · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Alfons el Benigne і Sardenya · Veure més »
Sàsser
Sàsser (sassarès i italià Sassari; sard Thàthari) és la capital de la província de Sàsser a la Sardenya, actualment una regió autònoma d'Itàlia.
Nou!!: Alfons el Benigne і Sàsser · Veure més »
Senyal Reial (segle XIII)
Senyera Reial coronant una torre en l'assalt final del Setge de Madīna Mayūrqa (1229) durant la Conquesta de Mallorca. Tot al llarg de l'edat mitjana el nombre de pals del Senyal Reial i la Senyera Reial fou variable. (''Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290; MNAC''). El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).
Nou!!: Alfons el Benigne і Senyal Reial (segle XIII) · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Alfons el Benigne і Senyera reial · Veure més »
Senyoriu de Castellgalí
El senyoriu de Castellgalí o senyoria de Castellgalí va ser una jurisdicció feudal localitzada al terme de l'actual municipi de Castellgalí.
Nou!!: Alfons el Benigne і Senyoriu de Castellgalí · Veure més »
Setge d'Elx (1332)
El Setge d'Elx de 1332 fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret.
Nou!!: Alfons el Benigne і Setge d'Elx (1332) · Veure més »
Setge d'Esglésies
El Setge d'Esglésies va ser una de les confrontacions entre la Corona d'Aragó i la República de Pisa durant la conquesta aragonesa de Sardenya.
Nou!!: Alfons el Benigne і Setge d'Esglésies · Veure més »
Setge de Castel di Castro
El Setge de Castel di Castro fou un dels episodis de la conquesta aragonesa de Sardenya per Jaume el Just.
Nou!!: Alfons el Benigne і Setge de Castel di Castro · Veure més »
Setge de Gènova
El Setge de Gènova de 1331 fou un dels episodis de la Guerra catalanogenovesa.
Nou!!: Alfons el Benigne і Setge de Gènova · Veure més »
Setge de Guardamar (1331)
El setge de Guardamar de 1331 fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret.
Nou!!: Alfons el Benigne і Setge de Guardamar (1331) · Veure més »
Sibil·la de Fortià
Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).
Nou!!: Alfons el Benigne і Sibil·la de Fortià · Veure més »
Sinarques
Sinarques (en castellà i oficialment Sinarcas, i en la parla xurra, Senarcas) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, encara que culturalment i històricament forma part de la comarca dels Serrans.
Nou!!: Alfons el Benigne і Sinarques · Veure més »
Soneixa
Soneixa (en castellà i oficialment, Soneja) és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Alfons el Benigne і Soneixa · Veure més »
Teresa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.
Nou!!: Alfons el Benigne і Teresa d'Entença · Veure més »
Tombes dels comtes de Barcelona
Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.
Nou!!: Alfons el Benigne і Tombes dels comtes de Barcelona · Veure més »
Tractat d'Alcalá de Henares
Vista de l'alcassaba d'Almeria. El Tractat d'Alcalá de Henares va ser un acord rubricat el dia 19 de desembre de 1308 a la ciutat d'Alcalá de Henares entre el rei Ferran IV de Castella i els ambaixadors Bernat de Sarrià i Gonzalo García, representants de Jaume II d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Benigne і Tractat d'Alcalá de Henares · Veure més »
Tudela
Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.
Nou!!: Alfons el Benigne і Tudela · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Alfons el Benigne і Vall d'Aran · Veure més »
Ves (nàutica)
La Reial". Cada tira vertical del teixit de les veles del model representa un ves a escala real. Barca llevantina (Sañes Reguart - 1796) Un ves (plural vessos) és cadascun dels trossos de teixit que formen una vela d'una barca o d'un vaixell.
Nou!!: Alfons el Benigne і Ves (nàutica) · Veure més »
Vescomtat d'Àger
El vescomtat d'Àger fou una jurisdicció feudal creada el 1094 i vinculada sovint al comtat d'Urgell.
Nou!!: Alfons el Benigne і Vescomtat d'Àger · Veure més »
Vescomtat de Bas
El vescomtat de Besalú, després anomenat Vescomtat de Bas, fou una jurisdicció feudal sorgida com a seguiment del desaparegut comtat de Besalú.
Nou!!: Alfons el Benigne і Vescomtat de Bas · Veure més »
Vilanova de Meià
Vilanova de Meià és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Alfons el Benigne і Vilanova de Meià · Veure més »
Vinatea
La Vinatea és una òpera de Matilde Salvador sobre un text de Xavier Casp basat en una crònica de Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Alfons el Benigne і Vinatea · Veure més »
Xest
Xest (en castellà i oficialment Cheste) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.
Nou!!: Alfons el Benigne і Xest · Veure més »
10 de novembre
El 10 de novembre o 10 de santandria és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alfons el Benigne і 10 de novembre · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Alfons el Benigne і 1299 · Veure més »
1314
Sense descripció.
Nou!!: Alfons el Benigne і 1314 · Veure més »
1323
;Països Catalans.
Nou!!: Alfons el Benigne і 1323 · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Alfons el Benigne і 1336 · Veure més »
14 de juny
El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alfons el Benigne і 14 de juny · Veure més »
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Alfons el Benigne і 24 de gener · Veure més »
Redirigeix aquí:
Alfons III de Barcelona, Alfons III el Benigne, Alfons IV d'Aragó.
