Comunicació

3023 les relacions: Abadessa, Abadia d'Altmünster, Abadia de Farfa, Abadia de la Trinitat de Vendôme, Abadia de Morimond, Abadia de Munkeliv, Abadia de Port-Royal, Abadia de Quedlinburg, Abadia de Sant Geli, Abadia de Zwettl, Abadia territorial de Monte Oliveto Maggiore, Abadia territorial de Montecassino, Abadia territorial de Montevergine, Abadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata, Abadia territorial de Subiaco, Abaqa, Abat de Poblet, Abó de Fleury, Absolutisme, Absolutisme espanyol, Acadèmia Pontifícia de les Ciències, Acadèmia Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino, Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica, Accademia di San Luca, Accademia Nazionale dei Lincei, Accessus, Achille Silvestrini, Ad abolendam, Ad extirpanda, Adémar de Chabannes, Adelaida de Susa, Administrador apostòlic, Adolf I d'Alemanya, Adolf von Schwarzenberg, Adolfo Pérez Esquivel, Adrià (nom), Adrià II, Adrià III, Adrià IV, Adrià VI, Adversus haereses, Advocat del diable, Aeroport Internacional Joan Pau II de Cracòvia-Balice, Afonso de Albuquerque, Afromexicans, Agató, Agató de Constantinoble, Agnès de Castella, Agnès de Merània, Agnès II, abadessa de Quedlinburg, ..., Agostino Casaroli, Agostino Vallini, Aigua de Lorda, Alain Chabat, Al·legoria de la Lliga Santa (El Escorial), Alberginiera, Albert de Buxhövden, Albert de Lovaina, Albert Malcolm Ranjith Patabendige Don, Albert von Behaim, Alberto Marvelli, Alberto Suárez Inda, Alcides Edgardo Ghiggia, Aldo Cavalli, Aleksandr Lukaixenko, Alemanya, Alexandre de Mèdici, Alexandre do Nascimento, Alexandre Farnese (cardenal), Alexandre II (papa), Alexandre IV, Alexandre José Maria dos Santos, Alexandre Nevski, Alexandre VI, Alexandre VII, Alexandre VIII, Alfons el Bataller, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Alfons I d'Este, Alfons II d'Este, Alfons II de Portugal, Alfons II de Provença, Alfons III de Portugal, Alfonso Carafa, Alfonso Gesualdo, Alfonso Salmerón, Alfredo Stroessner Matiauda, Alfric d'Abingdon, Aliança francomongola, Allegationes, Almogàver, Almoineria Apostòlica, Alojzije Stepinac, Alonso Jofre Tenorio, Amadeu II de Savoia, Amadeu IV de Savoia, Amadeu IX de Savoia, Amadeu VI de Savoia, Amadeu VIII de Savoia, Amistançada, Anastasi, Anastasi I (papa), Anatema, Anatoli de Constantinoble, Aníbal Quijano Obregón, Andalgalá, Anders Arborelius, André Vingt-Trois, Andrei Gromiko, Andreu d'Hongria, Andreu II d'Hongria, Andrew Yeom Soo-Jung, Anell (joia), Anell del Pescador, Angelo Bagnasco, Angelo De Donatis, Angelo Sodano, Anglicanisme, Anglosaxons, Anna Maria Mozzoni, Anna Maria Ravell i Barrera, Anne-Françoise Moreau, Anno Domini, Annuario Pontificio, Anselm de Canterbury, Anselmo Polanco Fontecha, Anselmo Zarza Bernal, Anthony Basil Taylor, Anthony Olubunmi Okogie, Antic arquebisbat de York, Antic Règim, Antic règim a França, Anticatolicisme, Anticlericalisme a Espanya, Antipapa, Antoine Court de Gébelin, Antoni Aparici i Guijarro, Antoni Caixal, Antoni I de Parma, Antoni Perulles i Estivill, Antoni Puiggarí, Antoni Vadell Ferrer, Antonio Baseotto, Antonio Canova, Antonio Gabriele Severoli, Antonio María Rouco Varela, Antonio Maria Vegliò, Antonio Pigafetta, Antonio Raffelin Roustán de Estrada, Antonio Royo Marín, Antonios Naguib, Any, Any marià, Any Sant Jacobeu, Aparicions de Lorda, Apol·lo del Belvedere, Aqua Virgo, Aquisgrà, Arc de Titus, Arcadio María Larraona y Saralegui, Arhuacs, Arlindo Gomes Furtado, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Arnau Amalric, Arnau de Vilanova, Arnau Fonolleda, Arnold d'Horne, Arquebisbat Castrense d'Espanya, Arquebisbat Catòlic de Washington, Arquebisbat d'Abuja, Arquebisbat d'Acapulco, Arquebisbat d'Acerenza, Arquebisbat d'Agrigent, Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni, Arquebisbat d'Ancona-Osimo, Arquebisbat d'Aparecida, Arquebisbat d'Armagh, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat d'Embrun, Arquebisbat d'Hamburg, Arquebisbat d'Hermosillo, Arquebisbat d'Olomouc, Arquebisbat d'Oristany, Arquebisbat d'Otranto, Arquebisbat d'Udine, Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado, Arquebisbat de Łódź, Arquebisbat de Baltimore, Arquebisbat de Bamako, Arquebisbat de Bangkok, Arquebisbat de Barcelona, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Berlín, Arquebisbat de Besançon, Arquebisbat de Białystok, Arquebisbat de Birmingham, Arquebisbat de Bogotà, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Bombai, Arquebisbat de Bordeus, Arquebisbat de Boston, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Brasília, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Bujumbura, Arquebisbat de Burgos, Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche, Arquebisbat de Campobasso-Boiano, Arquebisbat de Cartago, Arquebisbat de Catanzaro-Squillace, Arquebisbat de Catània, Arquebisbat de Càller, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Chicago, Arquebisbat de Chieti-Vasto, Arquebisbat de Chihuahua, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Colombo, Arquebisbat de Cosenza-Bisignano, Arquebisbat de Cotabato, Arquebisbat de Cracòvia, Arquebisbat de Crotona-Santa Severina, Arquebisbat de Dakar, Arquebisbat de Delhi, Arquebisbat de Dublín, Arquebisbat de Durban, Arquebisbat de Fermo, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Foggia-Bovino, Arquebisbat de Gaeta, Arquebisbat de Galveston–Houston, Arquebisbat de Goa i Damão, Arquebisbat de Gorizia, Arquebisbat de Guadalajara, Arquebisbat de Jakarta, Arquebisbat de Kampala, Arquebisbat de Katowice, Arquebisbat de Kuala Lumpur, Arquebisbat de la Mare de Déu a Moscou, Arquebisbat de La Paz, Arquebisbat de Lanciano-Ortona, Arquebisbat de Lecce, Arquebisbat de Lima, Arquebisbat de Ljubljana, Arquebisbat de Los Angeles, Arquebisbat de Lublin, Arquebisbat de Lucca, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbat de Manaus, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Manila, Arquebisbat de Manizales, Arquebisbat de Matera-Irsina, Arquebisbat de Mérida, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Monreale, Arquebisbat de Montreal, Arquebisbat de Morelia, Arquebisbat de Nagasaki, Arquebisbat de Nairobi, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Nàpols, Arquebisbat de Newark, Arquebisbat de Nicòpolis de l'Epir, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Pamplona i Tudela, Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, Arquebisbat de Pesaro, Arquebisbat de Pescara-Penne, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Quebec, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, Arquebisbat de Rossano-Cariati, Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, Arquebisbat de Salzburg, Arquebisbat de San Luis Potosí, Arquebisbat de San Salvador de Bahia, Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg, Arquebisbat de Sant Cristòfor de l'Habana, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Santiago de Xile, Arquebisbat de Santo Domingo, Arquebisbat de Saurímo, Arquebisbat de São Paulo, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Siracusa, Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, Arquebisbat de Spoleto-Norcia, Arquebisbat de Sucre, Arquebisbat de Tarragona, Arquebisbat de Tàrent, Arquebisbat de Tòquio, Arquebisbat de Tegucigalpa, Arquebisbat de Tlalnepantla, Arquebisbat de Torí, Arquebisbat de Toronto, Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie, Arquebisbat de Trento, Arquebisbat de Trujillo, Arquebisbat de Tulancingo, Arquebisbat de Tuxtla Gutiérrez, Arquebisbat de Varsòvia, Arquebisbat de Vàrmia, Arquebisbat de Vercelli, Arquebisbat de Westminster, Arquebisbat de Xalapa, Arquebisbat de Yucatán, Arquebisbe, Arquebisbe de Canterbury, Arquitectura d'Itàlia, Arquitectura de la Provença, Arquitectura longobarda, Arquitectura medieval, Arquitectura paleocristiana, Arquitectura romànica, Ars nova, Art, Art cistercenc, Art del Renaixement, Art gòtic, Art preromànic croat, Art romànic a Catalunya, Article salat, Arxidiòcesi, Arxidiòcesi de Buenos Aires, Arxidiòcesi de Toledo, Arxidiòcesi de València, Arxieparquia catòlica etíop d'Addis Abeba, Arxiu eclesiàstic, Arxiu Secret del Vaticà, Assalt al castell d'Alaró, Assó Visconti, Astrònom, Atac a Tudela, Attilio Nicora, Audita tremendi, Audrys Bačkis, August von Galen, Augusto Paolo Lojudice, Aurelio de Pino Gómez, Ave, Avemaria, Avinguda de Joan XXIII, Avinguda de Pius XII, Avinyó (Valclusa), Azzo VI d'Este, Águila roja: la pel·lícula, Štěpán Trochta, Època contemporània a València, Època de Rosas, Èric XI, Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga, Éamonn Ceannt, Àngel de Sicília, Àngels Barceló Suárez, Baccio Bandinelli, Baccio Pontelli, Baixir Xihab II, Baldo degli Ubaldi, Balduí de Tolosa, Bany de sang d'Estocolm, Baptisme de Kíev, Barbara Frale, Barthold Georg Niebuhr, Bartolomeo Eustachi, Bartolomeo Pacca, Basílica, Basílica de la Daurada, Basílica de San Isidoro, Basílica de San Lorenzo fuori le mura, Basílica de Sant Pasqual, Basílica de Sant Pere, Basílica de Santa Agnès Extramurs, Basílica de Santa Anastàsia al Palatí, Basílica de Santa Cecília in Trastevere, Basílica de Santa Eulàlia, Basílica de Santa Pudenciana, Basílica de Santa Sabina, Basílica de Santi Cosma e Damiano, Basílica dels Sants XII Apòstols, Basílica menor, Basílica Santuari Nacional de la Mare de Déu de la Caritat del Cobre, Basil Hume, Basili Boioannes, Basili Mesardonita, Basilica di Sant'Agostino, Batalla d'Ostia (Rafael), Batalla de Benevent, Batalla de Besalú, Batalla de Civitate, Batalla de Dirràquion (1081), Batalla de Kitombo, Batalla de Landriano, Batalla de Lepant (1571), Batalla de Macriplagi, Batalla de Marignano, Batalla de Matapan, Batalla de Montaperti, Batalla de Prinitza, Batalla del Cefís, Batalla del coll de Panissars, Batalla del golf de Nàpols, Batalla del riu Vorskla, Batalla dels Comtes, Batalla naval de les Formigues, Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols, Bàcul pastoral, Béchara Boutros Raï, Bearn o La sala de les nines, Beat, Beatificació de Tarragona, Beatriu de Bar, Beatriu I, abadessa de Quedlinburg, Beatriz Kimpa Vita, Beilicat de Tin, Belarús, Benedetto Accolti el jove, Benet, Benet de Sala i de Caramany, Benet Fontanella, Benet II, Benet IX, Benet VII, Benet VIII, Benet X (antipapa), Benet XI, Benet XIII (papa), Benet XV, Benet XVI, Beniamino Stella, Benito Mussolini, Benjamín de Arriba y Castro, Benvenuto Cellini, Berenguer de Cruïlles, Berenguer II d'Itàlia, Berenguer Ramon I, Berenguer Ramon II, Berenguera de Castella, Bergen, Bernabé Visconti, Bernadeta Sobirós, Bernard Lonergan, Bernardino Gómez Miedes, Bernardino Maffei, Bernardo de Sedirac, Bernat Boïl, Bernat de Sarrià, Bernat Metge, Bernat Ribera, Bernat Vallès, Bertrada de Montfort, Bertran de Barcelona, Bertrand de La Tour, Bertrand du Pouget, Biblioteca Załuski, Bilquilda (filla de Rorgó I), Biografia, Biopolítica, Birreta, Bisbat antic de Londres, Bisbat d'Acerra, Bisbat d'Acireale, Bisbat d'Acqui, Bisbat d'Adria-Rovigo, Bisbat d'Ajaccio, Bisbat d'Alba, Bisbat d'Albenga-Imperia, Bisbat d'Ales-Terralba, Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti, Bisbat d'Anagni-Alatri, Bisbat d'Angers, Bisbat d'Aosta, Bisbat d'Apatzingán, Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat d'Arràs, Bisbat d'Ascoli Piceno, Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino, Bisbat d'Asti, Bisbat d'Atlacomulco, Bisbat d'Autlán, Bisbat d'Avellino, Bisbat d'Aversa, Bisbat d'Avranches, Bisbat d'Ōita, Bisbat d'Àndria, Bisbat d'East Anglia, Bisbat d'Ełk, Bisbat d'Ecatepec, Bisbat d'Eichstätt, Bisbat d'Ensenada, Bisbat d'Esglésies, Bisbat d'Estrasburg, Bisbat d'Hiroshima, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Irapuato, Bisbat d'Ischia, Bisbat d'Isernia-Venafro, Bisbat d'Izcalli, Bisbat d'Ocier, Bisbat d'Orange, Bisbat d'Oria, Bisbat d'Orizaba, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat d'Ostrava-Opava, Bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca, Bisbat d'Uijongbu, Bisbat de Bèrgam, Bisbat de Belfort-Montbéliard, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Besalú, Bisbat de Betlem, Bisbat de Biella, Bisbat de Brescia, Bisbat de Brno, Bisbat de Bruges, Bisbat de Bubanza, Bisbat de Bururi, Bisbat de Cabinda, Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Bisbat de Caltagirone, Bisbat de Caltanissetta, Bisbat de Campeche, Bisbat de Caraguatatuba, Bisbat de Carpi, Bisbat de Cartagena, Bisbat de Casale Monferrato, Bisbat de Caserta, Bisbat de Cassano all'Ionio, Bisbat de Cefalù, Bisbat de Celaya, Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano, Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Chalon, Bisbat de Chartres, Bisbat de Chiavari, Bisbat de Chur, Bisbat de Città di Castello, Bisbat de Ciudad Altamirano, Bisbat de Ciudad Guzmán, Bisbat de Ciudad Juárez, Bisbat de Ciudad Lázaro Cárdenas, Bisbat de Ciudad Obregón, Bisbat de Ciudad Valles, Bisbat de Ciudad Victoria, Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia, Bisbat de Coatzacoalcos, Bisbat de Colima, Bisbat de Condom, Bisbat de Conversano-Monopoli, Bisbat de Crema, Bisbat de Cremona, Bisbat de Cuauhtémoc-Madera, Bisbat de Cuautitlán, Bisbat de Cuneo, Bisbat de Daejeon, Bisbat de Dallas, Bisbat de Dharmapuri, Bisbat de Dol, Bisbat de Fabriano-Matelica, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Foligno, Bisbat de Forlì-Bertinoro, Bisbat de Fort Wayne-South Bend, Bisbat de Fossano, Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino, Bisbat de Fukuoka, Bisbat de Gómez Palacio, Bisbat de Gubbio, Bisbat de Hasselt, Bisbat de Huajuapan de León, Bisbat de Jammu-Srinagar, Bisbat de Jesi, Bisbat de Kagoshima, Bisbat de Khandwa, Bisbat de La Paz a la Baixa Califòrnia del Sud, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de la Transfiguració a Novossibirsk, Bisbat de Lamezia Terme, Bisbat de Lanusei, Bisbat de Laon, Bisbat de Las Vegas, Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg, Bisbat de Les Cayes, Bisbat de Limburg, Bisbat de Linares (Mèxic), Bisbat de Litomyšl, Bisbat de Livorno, Bisbat de Llemotges, Bisbat de Lodi, Bisbat de Lucera-Troia, Bisbat de Lugano, Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia, Bisbat de Mallorca, Bisbat de Massa Carrara-Pontremoli, Bisbat de Massa Marittima-Piombino, Bisbat de Matamoros, Bisbat de Matehuala, Bisbat de Mazatlán, Bisbat de Màntua, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Metz, Bisbat de Mexicali, Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea, Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi, Bisbat de Mondovì, Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza, Bisbat de Muyinga, Bisbat de Muzaffarpur, Bisbat de Nagoya, Bisbat de Nardò-Gallipoli, Bisbat de Natitingou, Bisbat de Neyyattinkara, Bisbat de Nezahualcóyotl, Bisbat de Nicosia, Bisbat de Nitra, Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno, Bisbat de Nogales, Bisbat de Noto, Bisbat de Novara, Bisbat de Nuevo Casas Grandes, Bisbat de Nuevo Laredo, Bisbat de Nuoro, Bisbat de Papantla, Bisbat de Parma, Bisbat de Parral, Bisbat de Patti, Bisbat de Pavia, Bisbat de Pàdua, Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis, Bisbat de Pescia, Bisbat de Piazza Armerina, Bisbat de Piedras Negras, Bisbat de Pinerolo, Bisbat de Pistoia, Bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello, Bisbat de Plzeň, Bisbat de Port Blair, Bisbat de Posen, Bisbat de Prato, Bisbat de Radom, Bisbat de Ragusa, Bisbat de Raigarh, Bisbat de Rímini, Bisbat de Rēzekne-Aglona, Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, Bisbat de Rieti, Bisbat de Roma, Bisbat de Rutana, Bisbat de Ruyigi, Bisbat de Saint-Brieuc, Bisbat de Saitama, Bisbat de Saltillo, Bisbat de Saluzzo, Bisbat de San Andrés Tuxtla, Bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto, Bisbat de San Juan de los Lagos, Bisbat de San Marco Argentano-Scalea, Bisbat de San Marino-Montefeltro, Bisbat de San Miniato, Bisbat de San Severo, Bisbat de Sankt Gallen, Bisbat de Sant Climent a Saràtov, Bisbat de Sapporo, Bisbat de Savona-Noli, Bisbat de Senigallia, Bisbat de Sion, Bisbat de Sioux City, Bisbat de Sogorb-Castelló, Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo, Bisbat de Srikakulam, Bisbat de Sulmona-Valva, Bisbat de Susa, Bisbat de Tabasco, Bisbat de Tampico, Bisbat de Tapachula, Bisbat de Tarahumara, Bisbat de Tarassona, Bisbat de Tarba, Bisbat de Tívoli, Bisbat de Teano-Calvi, Bisbat de Teggiano-Policastro, Bisbat de Tehuacán, Bisbat de Tehuantepec, Bisbat de Tenancingo, Bisbat de Tepic, Bisbat de Teramo-Atri, Bisbat de Termoli-Larino, Bisbat de Terni-Narni-Amelia, Bisbat de Texcoco, Bisbat de Tlaxcala, Bisbat de Toluca, Bisbat de Tonga, Bisbat de Tortona, Bisbat de Tortosa, Bisbat de Toul, Bisbat de Trapani, Bisbat de Treviso, Bisbat de Trieste, Bisbat de Trivento, Bisbat de Tula, Bisbat de Tuxpan, Bisbat de Tuxtepec, Bisbat de Valle de Chalco, Bisbat de Vallo della Lucania, Bisbat de Vannes, Bisbat de Ventimiglia-Sanremo, Bisbat de Verona, Bisbat de Vicenza, Bisbat de Viena del Delfinat, Bisbat de Vigevano, Bisbat de Viterbo, Bisbat de Vittorio Veneto, Bisbat de Volterra, Bisbat de Wa, Bisbat de Wrexham, Bisbat de Yokohama, Bisbat de Zacatecas, Bisbat de Zamora (Mèxic), Bisbat suburbicari d'Albano, Bisbat suburbicari d'Òstia, Bisbat suburbicari de Frascati, Bisbat suburbicari de Palestrina, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Bisbe, Bisbe (Església Catòlica), Bisbe diocesà, Bisbe-comte, Bisbes de Roma sota Constantí I, Blanc, Blanca Maria Visconti, Blanquerna, Blase Joseph Cupich, Boeci, Bohemond I d'Antioquia, Bohemond II d'Antioquia, Bohemond V d'Antioquia, Bohemond VI d'Antioquia, Bonaventura de Bagnoregio, Bonifaci I de Savoia, Bonifaci VI, Bonifaci VIII, Borgonya Transjurana, Borrell II, Borso d'Este, Bosnians, Brandenburg-Prússia, Brønshøj, Brian Blessed, Bru de Querfurt, Brunó de Rappolstein, Buffalo Bill, Bulgària, Burzenland, Butlla, Butlla de Luci III, Butlla Manifestis Probatum, Butlla menor Inter Caetera de 1493, Butlles alexandrines, Caça de bruixes, Cabrit i Bassa, Cadira gestatòria, Caigut del cel, Cal Tarragona, Calendari, Calendari gregorià, Calixt I, Calixt III, Camarlenc (església catòlica), Camarlenc del Col·legi Cardenalici, Camauro, Camil Vives i Roig, Camilla Battista da Varano, Camillo Ruini, Camp de Mart, Camp Nou, Campanya d'Itàlia (1796-1797), Campo de' Fiori, Cancelleria Apostòlica, Canonització, Canossa, Canossa (desambiguació), Canterbury, Capa, Capel, Capell romà, Capella Sixtina, Cardenal, Cardenal protodiaca, Cardenal vicari, Cardenal-nebot, Carlemany, Carles de Lorena (1524-1574), Carles de Mèdici, Carles I d'Anjou, Carles I de Borbó (cardenal), Carles I de Valois, Carles II d'Anjou, Carles III d'Espanya, Carles III de Navarra, Carles III de Nàpols, Carles V de França, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlo Carafa, Carlo Maria Martini, Carlos Aguiar Retes, Carlos Filipe Ximenes Belo, Carlos Osoro Sierra, Cartago romana, Cartoixa de Porta Coeli, Cartrons de Rafael, Casa d'Hauteville, Casa de les Ardenes, Casa Sicart, Cassanhas, Castedat, Castel Gandolfo, Castell de Montsegur, Castell de Sant'Angelo, Castelló d'Empúries, Catacumba, Catacumbes romanes, Català Fabri i Pere Pasqual, Catarisme, Catàleg Liberià, Catedral, Catedral Basílica de Nossa Senhora Aparecida, Catedral d'Amiens, Catedral de Canàries, Catedral de la Immaculada Concepció, Catedral de la Santíssima Trinitat (Istanbul), Catedral de Lima, Catedral de Palerm, Catedral de Santa Maria de Sakızağaç (Istanbul), Catedral de Santiago de Compostel·la, Catedral de Toledo, Catedral dels Sants Màrtirs, Catedral Nacional de Bucarest, Catello de Castellammare, Caterina d'Aragó, Caterina Tomàs i Gallard, Catolicisme, Catolicisme a Angola, Catolicisme a Àfrica, Catolicisme a Cap Verd, Catolicisme a Guinea Equatorial, Catolicisme a Moçambic, Catolicisme a Ruanda, Catolicisme a São Tomé i Príncipe, Catolicisme a Suïssa, Catolicisme al Marroc, Cavalcante dei Cavalcanti, Càller, Càritas, Cèsar Borja, Cèsar I d'Este, Còdex Calixtí, Cúria eclesiàstica, Cúria Pontifícia, Cecília de Foix, Celestí II, Celestí IV, Celestins, Celibat, Centesimus annus, Centre històric de Quito, Cerdonians, Cesare Baronio, Cesaropapisme, Charles de Gaulle, Charles Martial Lavigerie, Charles Maung Bo, Christi Matri, Christoph Schönborn, Cinc solas, Cipriano Calderón Polo, Cisalpinisme, Cisma d'Occident, Cisma de Foci, Ciutadella de Feldioara, Ciutat del Vaticà, Ciutat estat, Ciutat lleonina, Civilització, Civita Castellana, Clarice Orsini, Clarisses Coletines, Clarisses Urbanistes, Claus del Cel, Cláudio Hummes, Clelia Nanetti, Clemente Grosso della Rovere, Clergat, Clergues Regulars de les Escoles Pies, Cletorològion, Climent I, Climent II, Climent VIII, Climent X, Climent XI, Climent XII, Climent XIV, Clorinda Matto de Turner, Coadjutor, Cocatedral de la Santíssima Mare de Déu de l'Assumpció i Sant Catello, Codi de dret canònic, Colònia portuguesa de Ceilan, Col·legi Cardenalici, Colloquium marianum, Colors litúrgics, Colosseu, Columnata de la plaça de Sant Pere del Vaticà, Comanador militar, Combat de Malta, Combat de Nicòtena, Combat de Santa Maria, Comissió Pontifícia per l'Estat de la Ciutat del Vaticà, Companyia de Jesús, Completes de Cervera, Comtat de Santa Maria de Pomés, Comtat de Túsculum, Comtats catalans, Concili Cadavèric, Concili d'Efes, Concili de Basilea, Ferrara i Florència, Concili de Hièria, Concili de Pisa, Concili de Trullo, Concili ecumènic, Concili IV de Constantinoble, Concili Vaticà II, Conciliarisme, Conclave, Conclave de 1555 (abril), Conclave de 1591, Conclave de 1592, Conclave de 1605 (maig), Conclave de 1621, Conclave de 1623, Conclave de 1644, Conclave de 1655, Conclave de 1667, Conclave de 1669–1670, Conclave de 1676, Conclave de 1689, Conclave de 1691, Conclave de 1700, Conclave de 1721, Conclave de 1724, Conclave de 1730, Conclave de 1740, Conclave de 1758, Conclave de 1769, Conclave de 1774–1775, Conclave de 1799–1800, Conclave de 1823, Conclave de 1829, Conclave de 1830–1831, Conclave de 1846, Conclave de 1878, Conclave de 1978 (agost), Conclave de 1978 (octubre), Conclave de 2005, Conclave de 2013, Concordat, Concordat de 1851, Concordat de Worms, Concordat del 1801, Conferència Episcopal Espanyola, Conferència Episcopal Italiana, Confirmació papal, Confiscació del Regne de Mallorca, Confraria, Congrés eucarístic, Congregació de la doctrina de la Fe, Congregació per a les Causes dels Sants, Congregació per a les Esglésies Orientals, Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera, Conquesta de l'Imperi Asteca, Conquesta de Navarra, Conquesta del Regne de Nàpols, Conquesta feudal hispànica, Conradí de Sicília, Consagració d'una església, Consell i Comissariat de la Croada, Consell pontifici, Consell pontifici per a la Cultura, Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Migrants i els Itinerants, Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Treballadors dels Serveis de Sanitat, Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau, Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, Consell Pontifici per als Textos Legislatius, Conseqüències de la pesta negra, Consistori papal, Consistoris de Joan XXIII, Consistoris de Pau VI, Consistoris de Pius VII, Consistoris de Pius XII, Conspiració dels Pazzi, Constantí I el Gran, Constitució, Constitució apostòlica, Constitució civil del clergat, Contact (pel·lícula de 1997), Contrareforma, Contribucions islàmiques a l'Europa medieval, Convent de Santa Madrona, Coper, Copparo, Copríncep d'Andorra, Corneli (papa), Cornelius Jansen, Corona de Sant Esteve, Corona fèrria de Llombardia, Coronació de Napoleó I, Coronació papal, Corrida, Corts de Montsó (1435-1436), Cos místic de Jesucrist, Cosme el Vell, Cosme III de Mèdici, Crítiques a la tauromàquia, Crònica anglosaxona, Crònica d'Enric de Livònia, Crema de Peralada, Crescenzi, Crescenzio Sepe, Creu de Sant Pere, Cristòfol de Gualbes, Cristòfor Colom, Cristòfor I antipapa, Cristiandat, Cristianisme, Cristianisme germànic, Cristianisme occidental, Cristianisme siríac, Cristianització de Bulgària, Cristianització de Lituània, Croada Albigesa, Croada contra la Corona d'Aragó, Croada d'Esmirna, Croada del 1101, Croada pisano-catalana, Croades, Croades Bàltiques, Cronologia, Cultura, Cum Multa, Cum occasione, Cupido dorment (Miquel Àngel), Curitiba, Cursa de cavalls, Cursets de Cristiandat, Dades del primer equip de futbol del Futbol Club Barcelona, Dag Hammarskjöld, Dagmar Hagelin, Daimbert de Pisa, Dalmau I de Banyuls, Dalmàcia (tema), Damas I, Dansa de la Mort, David de Borgonya, Dècada del 1050, Dècada del 1120, Dècada del 1270, Dècada del 1390, Dècada del 1730, Dècada del 1870, Dècada del 1900, Dècada del 1910, Dècada del 1950, Dècada del 300, Dècada del 50, Dècada del 60, Dècada del 650, Dècada del 810, Dècada del 980, Dècada del 990, Dècada Infame, De la captivitat babilònica de l'Església, Deci (emperador romà), Decretal, Decretals de Gregori IX, Decrets de Nova Planta, Defensor fidei, Degà del Col·legi Cardenalici, Degà del cos diplomàtic, Dei gratia, Delegació apostòlica, Della Rovere, Democràcia, Democràcia cristiana, Democràcia parlamentària, Deodat I, Descobriment i conquesta de l'Argentina, Desmond Connell, Deus Caritas Est, Dharmapala, Dia, Dia Internacional dels Treballadors, Diana de Versalles, Diarquia, Diòcesi de l'Alguer-Bosa, Diòcesi de Tharros, Dicasteri, Dictatus Papae, Diego Lorenzi, Diego Peláez, Diego Velázquez, Dieta de Nimega, Dieudonné Nzapalainga, Dilectissima nobis, Dinastia carolíngia, Dionís I de Portugal, Dionigi Tettamanzi, Disputa de Tortosa, Disputationes, Dissolució dels monestirs, Districte d'Altötting, Districte de San Pedro de Cajas, Dixit Dominus (Händel), Doctor de l'Església, Doctrina, Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments, Doctrina de l'Església Catòlica, Doctrina Social de l'Església, Dogma, Dogmes de l'Església Catòlica, Domenico Calcagno, Domenico de Rossi, Domenico Fontana, Dominique Mamberti, Dominium mundi, Donació de Constantí, Donació de Pipí, Donació de Sutri, Dones i matemàtiques, Dons de l'Esperit Sant, Dret canònic, Dret de presentació, Dret diví dels reis, Dret religiós, Ducat de Ferrara, Ducat de Florència, Ducat de Gandia, Ducat de Màntua, Ducat de Mòdena, Ducat de Milà, Ducat de Parma, Ducat de Roma, Dues espases, Eclesiologia, Edat de pedra, Edat mitjana, Edat mitjana als Països Catalans, Edmund Duval, Edmund Schlink, Edoardo Menichelli, Eduard II de Bar, Eduard III d'Anglaterra, Eduardo Francisco Pironio, Eduardo Frei Montalva, Edward Schillebeeckx, Eimeric de Llemotges, El baptisme de Constantí, El Greco, El Montserrat, El Papa (tarot), El Priorat (Masarac), El tres de maig a Madrid, El Vescomte de Bragelonne, Elecció papal de 1061, Elecció papal de 1086, Elecció papal de 1099, Elecció papal de 1154, Elecció papal de 1276 (setembre), Eleccions papals abans del 1059, Eleuteri i Àntia de Roma, Elio Toaff, Elionor d'Este, Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya), Elisabet de Portugal, Elisabet de Schönau, Elisabet II del Regne Unit, Eliseo Antonio Ariotti, Elizabeth: l'edat d'or, Els defensors de Sant Pere, Els Mèdici: senyors de Florència, Emancipació catòlica, Emanuela Orlandi, Emèrit, Emeric I d'Hongria, Encíclica, Enric de França i de Savoia, Enric de Livònia, Enric de Marcy, Enric I de Castella, Enric I de Portugal, Enric II de Lorena, Enric III de Castella, Enric IV de Bar, Enric IV de França, Enric Pla i Deniel, Enric Reig i Casanova, Enric Sagnier i Villavecchia, Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic, Enrico Berlinguer, Enrico da Susa, Enrico Solmi, Enrique Benavent Vidal, Enriqueta d'Este, Eparquia de la Mare de Déu del Paradís a Mèxic, Eparquia de Lungro, Eparquia de Nostra Senyora del Líban de París dels Maronites, Eparquia de Nuestra Señora de los Mártires del Líban a Mèxic, Erasmisme, Ermanno Olmi, Ermita de Santa Catalina Mártir de Alejandría, Ernesto Cardenal Martínez, Esclau moribund, Esclavitud a l'edat mitjana, Escola veneciana, Escoles Pies de San Antón, Escultura, Escultura gòtica, Escut de la Ciutat del Vaticà, Escut de Sant Pere de Vilamajor, Escut de Xàtiva, Escut pontifici, Escuts d'armes papals, Esdeveniments internacionals a Barcelona, Església (arquitectura), Església (institució), Església Catòlica a Alemanya, Església catòlica a Corea, Església catòlica a Cuba, Església catòlica a França, Església catòlica a Itàlia, Església catòlica a l'Índia, Església Catòlica a les Filipines, Església catòlica a Letònia, Església catòlica a Mèxic, Església catòlica a Polònia, Església catòlica al Japó, Església Catòlica Armènia, Església Catòlica Copta, Església catòlica durant el nazisme, Església Catòlica Romana, Església Catòlica Siro-malabar, Església de Bòsnia, Església de la Preciosíssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist (Roma), Església de Sant Andreu del Quirinal, Església de Sant Antoni Abat de Rafelbunyol, Església de Sant Ignasi de Loiola a Campo Marzio, Església de Sant Robert Belarmino, Església de Santa Maria la Major (Pontevedra), Església dels Sants Reis, Església grecocatòlica russa, Església grecocatòlica ucraïnesa, Església llatina, Església Maronita, Església Matriu de la Concepción, Església Ortodoxa Búlgara, Església Ortodoxa de Constantinoble, Església Ortodoxa Romanesa, Església Romanesa Unida a Roma, Església subterrània, Esglésies Catòliques Orientals, Espies atòmics, Espira (Alemanya), Esselens, Estadi Nacional de Xile, Estaments, Estat Nou (Portugal), Estefania Carròs i de Mur, Estela nestoriana, Esteve II, Esteve II (papa), Esteve IV, Esteve IX, Estudi General de Lleida, Estudi General Lul·lià, Eudes II de Borgonya, Eufràsia de Kíev, Eugeni I, Eulali I, Europa Universalis IV, Eurovisió (xarxa), Eusébio Oscar Scheid, Evangeli segons Mateu, Ex Corde Ecclesiae, Exarcat de Ravenna, Excomunió, Excusat, Exhortació apostòlica, Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa, Expedició de Drake de 1587, Exsurge Domine, Extra omnes!, Fabrizio Serbelloni, Fanhunter (joc de rol), Fano, Farnese, Faux-bourdon, Fàbrica de Sant Pere, Fèlix d'Urgell, Fèlix I, Fèlix II, Fèlix III, Fèlix IV, Fèrula papal, Fòssil, Federico Cobo Sanz, Federico Lombardi, Federico Zuccaro, Felícia de Roucy, Felip de Malla, Felip I de França, Felip I de Savoia, Felip II de Castella, Felip II de França, Felip III de França, Felip IV de França, Felip VI de França, Ferdinand Gregorovius, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, Fernando Fernández de Córdova Valcárcel, Fernando Filoni, Fernando Pérez de Traba, Ferran d'Antequera, Ferran I de Mèdici, Ferran I de Nàpols, Ferran III de Castella, Ferrara, Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, Filibert de Chalôns, Filippo Calandrini, Fiorenzo Angelini, Flavi Claudi Constantí, Flavio Chigi (1631-1693), Flavio Chigi (1711-1771), Florència, Foligno, Font primària, Fontana dei Quattro Fiumi, Fontscaldetes, Forma de govern, Formós, Fortunat l'apòstol, Fotografia, Foul Play, Fraire de Joi e sor de Plaser, François Rabelais, Francí Vicenç, Francesc, Francesc (papa), Francesc Canals i Vidal, Francesc Climent Sapera, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, Francesc d'Este, Francesc de Borja (cardenal), Francesc de Sales, Francesc I d'Este, Francesc I Gonzaga, Francesc II Sforza, Francesc Maria de Mèdici, Francesc Maria II della Rovere, Francesc Robuster i Sala, Francesc Sforza, Francesc V Ordelaffi, Francesc Xavier de Borbó i Parma, Francesca Romana, Francesco Accolti l'aretí, Francesco Bertazzoli, Francesco Caracciolo, Francesco Chieregati, Francesco Coccopalmerio, Francesco Guicciardini, Francesco Montenegro, Francesco Monterisi, Francesco Pacelli, Francesco Pagano, Francesco Petrarca, Francis Bacon (pintor), Francisca Cualladó Baixauli, Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció, Francisco Cases Andreu, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Jiménez de Cisneros, Francisco Robles Ortega, Franciszek Macharski, Franquisme, František Tomášek, Franz König, Franz Liszt, Franz Philip Kaulen, Franz-Josef Overbeck, Franziskus von Paula Schönborn Buchheim, Fratelli tutti, Frederic II de Sicília, Fugees, Fumata blanca i fumata negra, Furs de València, Futbol Club Barcelona, Futur, Gabriel Llompart i Jaume, Gabriel Zubeir Wako, Gabriele Paleotti, Gai (papa), Gal·licanisme, Galceran Albert, Galeria Borghese, Galgà Guidotti, Galileo Galilei, Garðar, Gaspar Cervantes de Gaeta, Gaudium et Spes, Gòtic internacional, Güelfs i gibel·lins, Gediminas, Gelasi I, Gelasi II, Genealogia episcopal, General superior de la Companyia de Jesús, Geoffroy de Charnay, Georg Gänswein, Georg von Frundsberg, George Alencherry, George Pell, Georges d'Amboise, Gerard I de Vaudémont, Gerhard Ludwig Müller, Germandat Republicana Irlandesa, Geronci d'Hagetmau, Giacomo Durando, Giacomo Maria Radini-Tedeschi, Giacomo Tebaldi, Giambattista Diquattro, Gianna Beretta Molla, Gilles Lemay, Gino Bartali, Giosuè Carducci, Giotto di Bondone, Giovanni Allevi, Giovanni Angelo Becciu, Giovanni Benelli, Giovanni Canestri, Giovanni Colombo, Giovanni da Pian del Carpine, Giovanni dalle Bande Nere, Giovanni Lajolo, Girolamo Cardano, Girolamo da Carpi, Girolamo Savonarola, Giuditta Vannini, Giulia Farnese, Giuliano da Sangallo, Giulio Acquaviva d'Aragona, Giulio Raimondo Mazzarino, Giuseppe Bertello, Giuseppe Betori, Giuseppe Marciante, Giuseppe Pinto, Giuseppe Siri, Globus imperial, Gnosticisme, Godfried Danneels, Godofreu III de Baixa Lotaríngia, Gonzalo Fernández de Córdoba, Goteló I de Lotaríngia, Gran Cisma d'Orient, Gran Companyia Catalana, Gran Ducat de Toscana, Gran Fam de 1315-1317, Gran incendi de Londres, Grasulf I de Friül, Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient, Gregori de Narek, Gregori el Gran, Gregori II (papa), Gregori IX, Gregori V, Gregori VII, Gregori VIII (antipapa), Gregori XIII, Gregori XV, Gregori XVI, Gregorio Barbarigo, Groc, Grutes Vaticanes, GSP, Gualter III de Brienne, Guàrdia suïssa, Guerau d'Orlhac, Guerra de Ferrara, Guerra de la Independència d'Escòcia, Guerra de les Malvines, Guerra de Sicília (1282-1294), Guerra de Successió Bretona, Guerra de Successió de Castella, Guerra dels catalans, Guerra dels Cent Anys, Guerra hispano-estatunidenca, Guerres arabo-romanes, Guerres civils noruegues, Guerres de religió a França, Guerres ferrandines, Guerres Habsburg-Otomanes, Guibert de Nogent, Guido Marini, Guillaume-Hugues d'Estaing, Guillem de Montgrí, Guillem I de Borgonya, Guillem I de Sicília, Guillema I de Castellvell, Guiu de Boulogne, Guiu I Gonzaga, Guiu Montefeltro, Gustavo Arturo Help, Habemus papam, Harry Potter i la pedra filosofal, Hasekura Tsunenaga, Hèrcules I d'Este, Hèrcules II d'Este, Henri Ramière, Henri Schwery, Henry Benedict Stuart, Henryk Sienkiewicz, Heràssim Smotritski, Herman I de Salm, Hipòlit d'Este, Hipòlit de Mèdici, Hipòlit de Roma, Hipòlit II d'Este, Història d'Andorra, Història d'Àustria, Història d'Europa, Història d'Irlanda, Història d'Israel i Palestina, Història d'Occitània, Història de Bòsnia i Hercegovina, Història de Cartago, Història de Creta, Història de França, Història de l'Argentina, Història de l'Argentina entre 1943 i 1963, Història de l'Argentina entre 1963 i 1983, Història de l'Argentina entre 1983 i 2003, Història de l'art, Història de l'escultura, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la Ciutat del Vaticà, Història de la civilització islàmica, Història de la música, Història de la sociologia, Història de les Illes Balears, Història de Lesotho, Història de Lituània, Història de Polònia (1945-1989), Història de Roma, Història de San Marino, Història de Sardenya, Història de Sèrbia, Història de Xile, Història del Brasil, Història del cristianisme, Història del nu artístic, Història del papat, Història del papat (1048-1257), Història dels jueus, Història dels kurds, Homosexualitat i catolicisme, Honori II, Honorine de Glimes Grimberghe, Hug de Llupià i Bages, Hug IV d'Empúries, Humbert de Silva Candida, Humbert I, Humbert II d'Itàlia, Humbert III de Savoia, Hussites, Hywel Dda, Ibrahim Isaac Sidrak, Ignasi de Loiola, Ignazio Boncompagni Ludovisi, Il-kanat, Il·lustració a Espanya, Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient, Immaculada Concepció, Imperi Carolingi, Imperi de Trebisonda, Imperi del Brasil, Imperi Mongol, Imperi Romà d'Occident, Imperi Seljúcida, Impostor, In nomine Domini, Incursions mongoles a Palestina, Independència de l'Argentina, Infal·libilitat pontifical, Ingeborg de Dinamarca (reina de França), Innocenci I, Innocenci II, Innocenci IV, Innocenci VIII, Innocenci X, Innocenci XI, Innocenci XII, Innocenci XIII, Institut per a les Obres de Religió, Intent d'assassinat de Joan Pau II, Inter gravissimas, Interpretació del Coneixement, Interregne, Invasió de la Vall d'Aran (1283), Invasió normanda d'Irlanda, Irlanda Confederada, Irlanda normanda, Irma Monti-Baldini, Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua), Isabel I de Castella, Isabel Maria d'Este, Isidre Gomà i Tomàs, Itàlia, Itàlia espanyola, Itàlia meridional, Ius exclusivae, Ivan Dias, Ivan Merz, Ivo Baldi Gaburri, Iziaslav I de Kíev, Jacme Alaric, Jacopo Berengario da Carpi, Jakob Sprenger, James Francis Stafford, James Michael Harvey, Jan Długosz, Jan Očko z Vlašimi, Jaume Balmes i Urpià, Jaume Conesa, Jaume de Casanova, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Javier Lozano Barragán, Jean de Lorena, Jean du Bellay, Jean Fouquet, Jean Gerson, Jean Henri Dunant, Jean Zerbo, Jean-Baptiste Pham Minh Mân, Jean-Paul Vesco, Jean-Pierre Ricard, Jean-Sifrein Maury, Jennifer Robinson, Jerarquia de l'Església Catòlica, Jeroni d'Estridó, Jimbolia, Joachim Meisner, Joan Bosco, Joan Carles de Mèdici, Joan de Casanova, Joan de Cosme de Mèdici, Joan de Grailly, Joan de Mèdici (cardenal), Joan de Montcada i Gralla, Joan de Rocatallada, Joan de Sicília, Joan Eixemeno, Joan el Sense Fe, Joan I de Foix, Joan III de Baviera, Joan III de Portugal, Joan IX, Joan Josep Laguarda i Fenollera, Joan Pau I, Joan Pau II, Joan Pau II (minisèrie), Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí, Joan Tomàs de Rocabertí, Joan V d'Armanyac, Joan VIII (antipapa), Joan Visconti, Joan XI, Joan XVII, Joan XVIII, Joan XX, Joan XXI, Joan XXII, Joan XXIII, Joana d'Arc, Joana de Portugal i de Coïmbra, Joana I de Nàpols, Joana la Beltraneja, Joaquín Gimeno Lahoz, Joaquim Augusto da Silva Mendes, João Braz de Aviz, Joël Mercier, Joc de l'auca, Jocs Olímpics d'Estiu de 1928, Jofré de Borja, Jofré de París, Johan Sverkersson, Johann Martin Schleyer, Johannes Willebrands, John Atcherley Dew, John F. MacArthur, John Fisher, John Knox, John Njue, John Olorunfemi Onaiyekan, John Tenniel, John Tong Hon, John Wycliffe, Jordi, Jordi d'Àustria, Jordi d'Ornós, Jordi Roigé i Solé, Jorge Alberto Cavazos Arizpe, Jorge Luis Acha, Jorge Medina Estévez, Jornada Mundial de la Joventut, Jornada Mundial de la Joventut 1985, Jornada Mundial de la Joventut 1995, Jornada Mundial de la Joventut 1997, Jornada Mundial de la Joventut 2000, Jornada Mundial de la Joventut 2002, Jornada Mundial de la Joventut 2005, Jornada Mundial de la Joventut 2008, Jornada Mundial de la Joventut 2011, Jornada Mundial de la Joventut del 1987, Josafat Kuncewič, José Cadena y Eleta, José da Cruz Policarpo, José Freire Falcão, José Gaspar Rodríguez de Francia, José Joaquín Puig de la Bellacasa y Urdampilleta, José López Portillo, José Luis Lacunza Maestrojuán, José Manuel Estepa Llaurens, José María Moncada Tapia, José Maria da Silva Paranhos, José Víctor Campos Guinot, Josef Beran, Josep Manyanet i Vives, Josep Maria Cases Deordal, Josep Maria Guix i Ferreres, Josep Masvidal i Soteras, Josep Torras i Bages, Josep Traité i Compte, Joseph Asajiro Satowaki, Joseph Fesch, Jozef De Kesel, Juan Francisco Fresno Larraín, Juan Luis Cipriani Thorne, Juan Nsue Edjang Mayé, Juan Sandoval Íñiguez, Jubileu de la Redempció, Jubileu dels Joves de 1984, Judicis per sodomia d'Utrecht, Jueus catalans, Juhel Berenguer de Rennes, Juli III, Juliana Dias da Costa, Julià de Mèdici, Julià de Mèdici (1479-1516), Julián Grimau García, Julio Terrazas Sandoval, Julius Riyadi Darmaatmadja, Junta de Valladolid, Justine o les dissorts de la virtut, Karel Boromejský Kašpar, Karl Rahner, Keith O'Brien, Kevin Joseph Farrell, Khair ed-Din Barba-rossa, Knights of Columbus, Konrad Krajewski, Kriengsak Kovitvanit, Krzysztof Zanussi, Kulturkampf, Kurdistan Iraquià, Kurt Koch, L'abdicació (pel·lícula), L'escola d'Atenes, L'Expulsió dels mercaders (Washington), La Baronia de Rialb, La batalla de Cascina, La ciutat de Déu, La Favorite, La Font de la Gràcia, La Gioconda, La Mare de Déu del canceller Rolin, La Mare de Déu i el clavell, La mort d'Artús, La Mort de la Mare de Déu, La Pau insta a les esglésies a la tolerància, La Torreta de Canals, La Transfiguració (Rafael), Laetare, Lambda-cihalotrina, Lanza del Vasto, Laocoont i els seus fills, Laterà, Laterà (desambiguació), Laurent Monsengwo Pasinya, Lavinia Fontana, Lawrence Norfolk, Le Scorpion, Legació apostòlica de Ferrara, Legitimitat, Legnano, Leif Thor Olafsson, Leon Battista Alberti, Leonardo Boff, Leonardo Sandri, Leopold de Mèdici, Leopold V el Virtuós, Les llàgrimes de sant Pere (El Greco, obres originals), Les llàgrimes de sant Pere (El Greco, versions del taller), Les Prophéties, Lesbiana, Liber Pontificalis, Libertas ecclesiae, Literatura catalana, Lleó III (papa), Lleó IX, Lleó X, Lleó XII, Llegenda negra de la Inquisició espanyola, Llei Àuria, Llei de garanties papals, Llemosí (regió occitana), Lletanies de la Mare de Déu, Llibre de les Profecies, Llinatge dels Banyuls, Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista d'eleccions papals, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista d'estats independents i territoris dependents, Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de cardenals actuals, Llista de cardenals naturals dels Països Catalans, Llista de monarques sobirans actuals, Llista de papes de Roma, Llista de papes sexualment actius, Llista de persones que s'han dirigit a les dues cambres del Parlament del Regne Unit, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis llegendaris de Britània, Llorenç de Mèdici el Vell, Llorenç el Magnífic, Llorenç II de Mèdici, Llorenç màrtir, Llotja de la Seda, Lluís d'Este, Lluís de Montbéliard, Lluís I de Tàrent, Lluís II d'Itàlia, Lluís II de Bar, Lluís III de Provença, Lluís III Gonzaga, Lluís IX de França, Lluís Joan del Milà i Borja, Lluís Martínez i Sistach, Lluís V de França, Lluís VII de França, Lluís XIV de França, Lluc Visconti, Lo sceicco bianco, Locució llatina, Longobards, Lord Acton, Lord Byron, Lorenzo Taranco, Loris Francesco Capovilla, Lotari de Hochstaden, Louis Gabriel Ambroise de Bonald, Lovaina (Vitòria), Lucas Cranach el Vell, Lucas Martínez Lara, Lucca, Luci d'Adrianòpolis, Lucrècia Borja, Ludovico Trevisano, Luigi Maria Torregiani, Luigi Orione, Luis Antonio Tagle, Luis Héctor Villalba, Luitprand, Madonna, Mafalda de Portugal i de Barcelona, Magdi Allam, Magisteri de l'Església, Malaltia de transmissió sexual, Malaquies d'Armagh, Manípul (ornament), Manegold de Lautenbah, Manfred I de Sicília, Mantellina (roba), Manuel Arce Ochotorena, Manuel I Comnè, Manuel I de Portugal, Manuel José Macário do Nascimento Clemente, Manuel Monteiro de Castro, Manuel Mujica Láinez, Marçal Abella Brescó, Marçal de Mèrida, Marí el Diaca, Marí I, María del Carmen González Ramos, Marc I (papa), Marc III d'Alexandria, Marc Ouellet, Marcel I, Marcel Lefebvre, Marcelo Alejandro Cuenca, Marco Cé, Marco Gerolamo Vida, Marco Polo, Marcolino del Carmelo Benavente, Mare de Déu de Częstochowa, Mare de Déu de la Serra (Montblanc), Mare de Déu de Lorda, Mare de Déu de Montserrat, Mare de Déu dels Lliris, Mare liberum, Margaret Archer, Margarida Aldobrandini, Margarida de Parma, Margherita Sarfatti, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Maria de l'Encarnació Guyart, Maria de Luxemburg, Maria de Mòdena, Maria de Molina, Maria de Montpeller, Maria de Padilla, Maria de Santa Natàlia, Maria dels Apòstols, Maria di Piero de Mèdici, Maria I d'Anglaterra, Maria I d'Escòcia, Maria Josepa Amàlia de Saxònia, Maria Pia de Borbó-Dues Sicílies, Maria Tudor i de York, Marian Jaworski, Marie-Amandine de Schakkebroek, Mario Pezzi (prevere), Mario Zenari, Mariozza, Marquesat d'Olivart, Marquesat de Casa Pinzón, Marquesat de Dou, Marquesat de Ferrer-Vidal, Marquesat de Galtero, Marquesat de Sant Antoni, Marsili de Pàdua, Marta Brossier, Martí Luter, Martín de Azpilcueta, Martin Luther King, Massacre del dia de Sant Bartomeu, Massís del Mont Cenis, Mater Ecclesiae, Mateu I Visconti, Mateu Jaume i Garau, Matrimoni homosexual a Espanya, Maurice Piat, Maurici de Savoia, Max Weber, Maxenci, Maximí el Traci, Maximilià Sforza, Mayadunne, Medalla, Medicina en la prehistòria, Medieval II: Total War, Melitó de Canterbury, Mencía López de Haro, Mennonisme, Mestre de l'Orde de Predicadors, Mestre Eckhart, Metròfanes II, Mi mejor enemigo, Michael Michai Kitbunchu, Michelangelo Buonarroti, Michele de Cesena, Miguel Ángel Ayuso Guixot, Milícia de Maria Gloriosa, Mil·lenarisme, Miloslav Vlk, Minturno, Miquel (arcàngel), Miquel el Valent, Miró el Vell, Misericòrdia, Missa, Missió gregoriana, Missioners de Sant Carles, Missioners Oblats de Maria Immaculada, Missions jesuïtes a Amèrica, Missions jesuïtes de Chiquitos, Mitologia prussiana, Monarca, Monarquia, Monarquia Catòlica, Monarquia electiva, Monestir, Monestir d'Alcobaça, Monestir de La Rábida, Monestir de Montserrat, Monestir de Sant Bernat de Rascanya, Monestir del Pintor, Monjo, Mont Sió, Montblanc (Erau), Mort a la foguera, Mortalium Animos, Motu proprio, Museu del Mamut, Museu Pius-Clementí, Musseta, Mutio Vitelleschi, Nacionalisme irlandès, Nadal Gàver, Napoléon Louis Bonaparte, Napoleó Bonaparte, Napoleó Torriani, Narcís Jubany i Arnau, Nasrallah Pierre Sfeir, Nathan Söderblom, Nativitat de Maria, Navars, Navegacions atlàntiques anteriors al 1492, Nàpols, Neagoe Basarab, Nectari de Constantinoble, Neoescolàstica, Nepotisme, Neteja ètnica, Niccolò de' Conti, Niccolò Forteguerri, Nicet de Lió, Nicolaisme, Nicolau II de Lorena, Nicolau III d'Este, Nicolau IV, Nicolau Rolin, Nicolau V d'Alexandria, Nikolai Lukaixenko, Nil Cabasiles, Nom de regnat, Nom papal, Nombre de la bèstia, Nomenament papal, Norberto Rivera Carrera, Nostra Senyora de les Neus, Nostradamus, Novacianisme, Novatus Rugambwa, Numeració romana, Nunci apostòlic, Nunciatura Apostòlica a Alemanya, Nunciatura Apostòlica a Espanya, Nunciatura apostòlica a Veneçuela, O Canada, Obres de Miquel Àngel a Siena, Octavi I de Parma, Octavio Acquaviva, Ocupació alemanya de Bèlgica (1914-1918), Odó de Bayeux, Oden, Odet de Coligny, Odoard de Parma (cardenal), Odoard I de Parma, Odorheiu Secuiesc, Ofensiva de Catalunya, Officiorum ac Munerum, Oficina de les Celebracions Litúrgiques del Summe Pontífex, Oliver de Tèrme, Olivier Clément, Operació Fritz, Opus Dei, Orani João Tempesta, Orde de Calatrava, Orde de l'Àliga Blanca, Orde de la Cartoixa, Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer, Orde de Sant Silvestre, Orde del Cister, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde dels Predicadors, Orde Sobirà i Militar de Malta, Ordinariat militar d'Alemanya, Ordinariat militar d'Itàlia, Osmond Drengot, Oswald Gracias, Otó de Bamberg, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Otó III del Sacre Imperi, Otó IV de Brunswick-Grubenhagen, Otó Visconti, Owen Roe O'Neill, Paüls, Pablo Meléndez Gonzalo, Pactes del Laterà, Pal (heràldica), Palau Arquebisbal de València, Palau d'Aquisgrà, Palau de la Cancelleria, Palau del Laterà, Palau del Papa de Viterbo, Palau Vaticà, Palazzo Vecchio, Pal·li, Palos de la Frontera, Pandèmia de COVID-19 a la Ciutat del Vaticà, Panteons i tombes de sobirans a Itàlia, Panteons i tombes de sobirans a Roma, Paolo de San Leocadio, Paolo Montefeltro, Paolo Romeo, Paolo Sardi, Papa, Papa (desambiguació), Papa Agapit I, Papa Alexandre I, Papa Anastasi II, Papa Anicet, Papa Anter, Papa Benet I, Papa Benet III, Papa Benet IV, Papa Benet V, Papa Bonifaci I, Papa Bonifaci II, Papa Bonifaci III, Papa Bonifaci IV, Papa Bonifaci V, Papa Celestí I, Papa Celestí II, Papa Celestí V, Papa Conó, Papa Constantí, Papa Damas II, Papa Deodat II, Papa Dionís, Papa Donus, Papa Eleuteri, Papa Esteve I, Papa Esteve III, Papa Esteve VI, Papa Esteve VII, Papa Eugeni II, Papa Eusebi, Papa Eutiquià, Papa Evarist, Papa Fabià, Papa Gregori III, Papa Gregori IV, Papa Gregori XIV, Papa Higini, Papa Hilari, Papa Honori I, Papa Hormisdes, Papa Innocenci III, Papa Joan I, Papa Joan II, Papa Joan III, Papa Joan IV, Papa Joan V, Papa Joan VI, Papa Joan VII, Papa Joan VIII, Papa Joan XII, Papa Liberi, Papa Lleó I, Papa Lleó II, Papa Lleó IV, Papa Lleó V, Papa Lleó VI, Papa Lleó VIII, Papa Lli, Papa Marcel II, Papa Marcel·lí, Papa Martí I, Papa Martí IV, Papa Melquíades, Papa Nicolau V, Papa Pasqual I, Papa Pau II, Papa Pau IV, Papa Pelagi II, Papa Pius I, Papa Poncià, Papa Sabinià, Papa Símmac, Papa Severí, Papa Silveri, Papa Simplici, Papa Sirici, Papa Sisini, Papa Sixt I, Papa Sixt II, Papa Teodor I, Papa Teodor II, Papa Urbà I, Papa Urbà IV, Papa Valentí, Papa Vigili, Papa Vitalià, Papa Zòsim, Papa Zeferí, Papamòbil, Papat bizantí, Papat d'Avinyó, Papat d'Orvieto, Papat de Perusa, Papat Reformista, Papat tusculà, Papessa Joana, Papisme, Pare Noel, Partit Demòcrata Cristià de Xile, Partit Democràtic del Kurdistan, Pas del Mont Cenis, Pas del Nord-oest, Pascalina Lehnert, Pastor Bonus, Pati de l'Ambaixador Vich, Patriarca, Patriarca catòlic copte d'Alexandria, Patriarca de Constantinoble, Patriarca Irineu, Patriarcat d'Aquileia, Patriarcat de Lisboa, Patriarcat de Venècia, Patrici (classe romana), Patriciat urbà, Patrick D'Rozario, Patrick James Zurek, Patrick O'Boyle, Patronat reial, Pau Claris i Casademunt, Pau de Caltabellotta, Pau de Constança, Pau de Vervins, Pau Duran, Pau Miki, Pau VI, Paul Grégoire, Paul Josef Cordes, Paul Poupard, Paul Yoshigoro Taguchi, Paula Frassinetti, Paula Montal i Fornés, Paweł Adamowicz, Pèire de Marca, Péter Erdõ, Pedro Gómez Labrador, Pedro Herrero Rubio, Pedro Ricardo Barreto Jimeno, Pedro Rubiano Sáenz, Pelagi I, Peníscola, Pentarquia, Període de les autonomies provincials, Pere (nom), Pere d'Albalat, Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere d'Urries, Pere Damià, Pere de Centelles, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere I d'Urgell, Pere I de Portugal, Pere I de Xipre, Pere II de Mèdici, Pere II del Brasil, Pere l'Ermità, Pere Lluís I de Parma, Pere Mates, Pere Tena i Garriga, Persecució de Dioclecià, Persecució dels cristians, Persecució religiosa al Bloc de l'Est, Persona monònima, Pesta Negra, Peter Turkson, Petite Église, Petxina de pelegrí del Mediterrani, Philippe de la Chambre, Phoenix Park, Piazza Venezia, Pier Giorgio Frassati, Pierfrancesco de Llorenç de Mèdici, Piero Marini, Pierre Nguyễn Văn Nhơn, Pietat (Miquel Àngel), Pietro Riario, Pietro Tamburini, Pius II, Pius III, Pius IV, Pius IX, Pius V, Pius VII, Pius VIII, Pius X, Pius XI, Pius XII, Pius XII i l'Holocaust, Plaça de Sant Marc, Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà), Plantofa, Plaques de matrícula del Vaticà, Poggio Bracciolini, Política, Polycarp Pengo, Pontífex, Ponte Milvio, Pontificat, Popești-Leordeni, Populorum Progressio, Pornocràcia, Pornografia, Porta Pia, Portada/article maig 9, Portada/article octubre 16, Portada/efemèride agost 6, Portada/efemèride juny 3, Portada/efemèride març 13, Portada/efemèride octubre 9, Potestas, Praedicate evangelium, Pragmàtica Sanció de Bourges, Praza do Obradoiro, Pròsper de Tarragona, Prediccions dels Testimonis de Jehovà, Prelatura territorial d'El Salto, Prelatura territorial d'Huautla, Prelatura territorial de Cancún-Chetumal, Prelatura territorial de Jesús María, Prelatura territorial de Loreto, Prelatura territorial de Mixes, Prelatura territorial de Pompeia, Prelatura territorial de São Félix, Premi Internacional Carlemany, President de la Comissió Pontifícia per a l'estat de la Ciutat del Vaticà, Presoner al Vaticà, Primacia de Simó Pere, Primacia del bisbe de Roma, Primat (eclesiàstic), Primer Concili de Constantinoble, Primer Concili de Nicea, Primera Croada, Primera Epístola de Climent, Primera potència mundial, Primus inter pares, Princesa Caraboo, Priscil·lià, Prizreni, Profecia de Sant Malaquies, Pronunciament de 1841, Prosper Grech, Prospero Fontana, Protesta d'Espira, Protestantisme, Protodiaca, Protonotari apostòlic, Prova (dret), Prussians, Psalterium alias Laudatorium, Psamètic II, PVI, Quadrívium, Quanta Cura, Qui Christi Domini, Quneitra, Quo Graviora, Raúl Silva Henríquez, Raedwald, Rai Radio 1, Ramón Alberto Rolón Güepsa, Ramon Astruc de Cortielles, Ramon Berenguer II, Ramon Borrell I, Ramon de Trobat i Vinyes, Ramon Despont, Ramon Iglésias i Navarri, Ramon III de Trípoli, Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols, Ramon Llull, Ramon Muntaner, Rant in E-Minor, Ranuccio Farnese (cardenal), Ranuccio I de Parma, Ranuccio II de Parma, Ranulf de Blondeville, Ravano Dalle Carceri, Real Santuario del Santísimo Cristo de La Laguna, Rebel·lió de Khmelnitski, Reconquesta Tudor d'Irlanda, Reforma bohèmia, Reforma Protestant, Reforma protestant a Espanya, Reformisme borbònic, Regàlia i insígnies papals, Regió eclesiàstica Laci, Reginald Pole, Regio Exequatur, Regla monàstica, Regnans in Excelsis, Regne d'Albània (edat mitjana), Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne d'Irlanda, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Croàcia, Regne de França, Regne de Jerusalem, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Lleó, Regne de Múrcia, Regne de Nàpols, Regne de Polònia, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regnes bàrbars, Rei d'Itàlia, Rei dels Gots, Reinaldo III d'Este, Reinas (sèrie de televisió), Reis Catòlics, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Religió, Religió a la Unió Soviètica, Renaixement, Renaixement carolingi, Renaixement del segle XII, Renato Corti, Renato Raffaele Martino, Renúncia papal, República de Florència, República de Nóvgorod, República germana, República Popular de Polònia, República romana (segle XIX), Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola, Rerum Novarum, Retaule de Sant Bernadí i l'Àngel Custodi, Retrat de Juan de Pareja, Revolta de Perpinyà, Revolucions de 1989, Ricardo Blázquez Pérez, Ricardo Ezzati Andrello, Rienzi, Rinaldo Piscicello, Rinoceront de Dürer, Ritu hispà, Riuada de Biescas de 1996, Robert I de Nàpols, Robert II de Càpua, Robert II de Flandes, Robert II de França, Robert Joseph Baker, Robert Long, Robert Schuman, Roberto Romero, Rodes (ciutat), Roger Bernat III de Foix, Roger Etchegaray, Roger II de Foix, Roger IV de Foix, Roger Michael Mahony, Roger Vangheluwe, Roma, Roman de Fauvel, Romans d'Orient, Romà (papa), Romuva, Ronald Reagan, Rosa d'Or del Papa, Rubén Salazar Gómez, Rudolf (musical), Rufino Jiao Santos, Rus de Kíev, Rutènia subcarpàtica, Ruy López de Villalobos, Sacerdot, Sacerdot (Església catòlica), Sacerdotalis Caelibatus, Sacerdots del Sagrat Cor de Jesús, Sacre emperador romanogermànic, Sacre Imperi Romanogermànic, Sacro Cuore di Gesù, Sacro Cuore di Maria (títol cardenalici), Sacrosanctum Concilium, Sagrada Família (cristianisme), Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi, Sala Stampa, Salus Populi Romani, Salvador Casañas i Pagès, Salvador Cristau i Coll, Salve Regina, Salvi Huix i Miralpeix, Samuel Morse, San Caesareo de Appia, San Lorenzo in Damaso, San Lourenzo de Carboeiro, San Marino, San Pietro in Montorio (títol cardenalici), San Pietro in Vincoli, San Salvador, San Tiso d'Abres, Sanç I de Mallorca, Sanç II de Portugal, Sanç Ramires, Sança de Portugal i de Barcelona, Sança II de Lleó, Sant, Sant Calze, Sant Erkenwald (poema), Sant Jeroni al desert (Leonardo da Vinci), Sant Joan del Laterà, Sant Jordi, Sant Jordi i el Drac (Estocolm), Sant Julià de Tartera, Sant Marc de Roma, Sant Mateu (Miquel Àngel), Sant Pau (Velázquez), Sant Pere, Sant Pere de Ribes, Sant Sergi (desambiguació), Sant Sergi I, Sant Tomàs de Ventajola, Santa Lliga de París, Santa Maria de les Grades, Santa Maria degli Angeli e dei Martiri, Santa Maria del Fiore, Santa Maria di Pozzano (Castellammare di Stabia), Santa Maria in Aracoeli, Santa Maria in Cosmedin, Santa Maria in Trastevere, Santa Maria in Via Lata, Santa Sílvia, Santa Seu, Santi Biagio e Carlo ai Catinari (títol cardenalici), Santissimo Nome di Gesù, Sants canonitzats per Joan Pau II, Sants Olis, Saqueig de Roma (1527), Sérgio da Rocha, Síndrome de Jerusalem, Sínode de Worms, Sciarra Colonna, Scipione (Gino Bonichi), Scipione de'Ricci, Scipione Rebiba, Seán Patrick O'Malley, Sebastià Salelles, Secretari, Secretaria d'Estat de la Santa Seu, Segell (autenticació), Senyals de fum, Senyera reial, Senyoriu d'Irlanda, Sergi, Sergi II, Sergi III, Sergi IV, Setanta deixebles, Setge d'Acre, Setge d'Augusta, Setge d'Avinyó (1226), Setge d'Elna, Setge d'Hondarribia (1476), Setge d'Ull, Setge de Belgrad (1456), Setge de Florència, Setge de Gerba (1432), Setge de Girona de 1285, Setge de Jerusalem (1187), Setge de Lisboa (1147), Setge de Maarat an-Numan, Setge de Messina (1282), Setge de Salses (1285), Setge de Tèrme, Setge del Santuari de la Mare de Déu de la Cabeza, Setmana, Seu Apostòlica, Seu vacant, Severí de Septempeda, Shahbaz Bhatti, Shogunat Tokugawa, Sic transit gloria mundi, Sigil·lografia, Signatura Apostòlica, Signore e signori, buonanotte, Silvestre I, Silvestre II, Simó de Vexin, Simó Trilla, Simó V de Montfort, Simeó I el Gran, Simfonia núm. 2 (Mahler), Simone Martini, Sixt IV, Sixt V, Sobirania, Sobrepellís, Sodalitium Pianum, Sokollu Mehmed Paixà, Sol Invictus, Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, Solidaritat (teologia catòlica), Solideu, Sotana, Stanisław Dziwisz, Stanisław Wielgus, Statu Quo (llocs sants), Stefan Wyszyński, Stephen Fumio Hamao, Studium (sacerdoci), Studium generale, Suburra, Sudovis, Sueca, Summe sacerdot, Supervisor, Suprem Orde de Crist, Sverre Sigurdsson, Syllabus Errorum, Taddeo Zuccaro, Tangerine Dream, Tannhäuser, Tarma, Tarquínia, Túsculum, Te Deum, Tedald de Canossa, Telesphore Placidus Toppo, Temple Expiatori del Sagrat Cor, Teobald II de Navarra, Teocràcia, Teodosio de Goñi, Teofilacte I, Teologia cristiana, Teologia de Cos, Teresa de Calcuta, Teresa de Lisieux, Teresa de Portugal i de Barcelona, Teresa Vives i Missé, Testes habet et bene pendentes, Théodore-Adrien Sarr, The First Sex, The Pope's Exorcist, The Young Pope, Theodore Edgar McCarrick, Thomas Bradwardine, Thomas Christopher Collins, Thomas Cromwell, Till Eulenspiegel, Tintinacle, Titulus, Tomàs Costa i Fornaguera, Tomba de l'antipapa Joan XXIII, Tommaso Antici, Top Girls, Tosca, Tractat d'Orvieto, Tractat de Barcelona (1493), Tractat de Blois (1505), Tractat de Cefalù, Tractat de Lodi, Tractat de Londres (1518), Tractat de Tarascó (1291), Tractat de Zamora, Tradicionalisme catòlic, Traditio legis, Transport per ferrocarril de la Ciutat del Vaticà, Trebonià Gal, Trenta-u, Treva de Nadal, Treva de Niça, Treva de Venècia, Tribunals de la Cúria Romana, Tricio, Trinità dei Monti, Tristão da Cunha, Tron, Ubertí de Casale, Ubi periculum, Ubi primum (Benet XIV), Uguccione della Faggiuola, Ultramuntanisme, Ultratge d'Anagni, Un home per a l'eternitat, Unió de Kalmar, Unión Católica (Espanya), Unificació italiana, Unionisme al Regne Unit, Universitat d'Orleans, Universitat d'Uppsala, Universitat de Basilea, Universitat de Coïmbra, Universitat de Colònia, Universitat de Montpeller, Universitat de Nàpols – L'Oriental, Universitat de París, Universitat de Pisa, Universitat de Salamanca, Universitat medieval, Universitat Pontifícia de Comillas, Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino, Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg, Urbà VII, Urbi et orbi, Urbino, Urraca I de Lleó, Ursí, Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord, València, Valdemar Birgersson, Valentí Puig i Mas, Valentín Gómez Farías, Valerian Gracias, Vapor Blasco de Garay (1846), Vapor Colón, Vassallatge, Vatileaks, Vàtslav Nijinski, Víctor (nom masculí), Víctor I, Víctor Manuel I de Sardenya, Velasio De Paolis, Vell anglès (Irlanda), Verge de Fàtima, Vespres Sicilianes, Vespro della Beata Vergine, Vet, Viatges a Itàlia de Mozart, Vicari (eclesiàstic), Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, Vicariat, Vicariat apostòlic, Vicenta María López y Vicuña, Vicente García Julbe, Victòria Díez Bustos de Molina, Victòria della Rovere, Vincent Gerard Nichols, Vincenzo Gioberti, Vincenzo Paglia, Viola d'arc, Violant de Vilaragut, Visconti, Visitador, Vittoria Colonna, Vittorio Calcina, Volta de la Capella Sixtina, Vot religiós, Vuitanta, Vulgata, Vytautas, Werner Faymann, Wilfrid de York, Wilfrid Fox Napier, Wilhelmina Iwanowska, Willem Jacobus Eijk, William Joseph Levada, Willigis, Xàtiva, Xile, Xt3, XXXV Congrés Eucarístic Internacional, Zeferino González y Díaz Tuñón, Zenon Grocholewski, Zuau pontifici, 1 d'octubre, 1 de juny, 1002, 1012, 1024, 1034, 1036, 1044, 1047, 105, 1054, 1057, 1059, 1061, 1084, 1085, 1086, 1089, 1119, 1122, 1148, 1159, 1193, 125, 1252, 1261, 1264, 1271, 1274, 1277, 1285, 13 d'abril, 13 de maig, 13 de març, 1334, 1342, 1352, 14 d'agost, 14 de desembre, 140, 1406, 1409, 1447, 1455, 1458, 1471, 15 d'octubre, 15 de desembre, 1502, 1503, 1506, 1521, 1523, 155, 1553, 1555, 1559, 1568, 16 d'abril, 16 d'octubre, 16 de juny, 1605, 1619, 1623, 1652, 1684, 1689, 17 de juny, 1704, 1724, 1758, 1769, 18 d'abril, 18 d'agost, 18 de desembre, 1846, 1876, 189, 19 d'abril, 19 de febrer, 1939, 1958, 1963, 1978, 1982, 1986, 199, 2 + 2 = 5, 2 de juny, 2 de març, 20 de gener, 20 de maig, 2005, 2006, 2013, 2055, 21 de gener, 21 de juliol, 21 de juny, 217, 22 d'abril, 22 d'agost, 222, 23 de setembre, 235, 24 d'abril, 25 d'octubre, 25 de gener, 257, 26 d'abril, 26 de març, 26 de setembre, 27 d'abril, 27 de setembre, 28 de desembre, 283, 29 de desembre, 29 de maig, 29 de setembre, 296, 3 de juny, 3 de maig, 3 de setembre, 309, 31 de desembre, 31 de març, 314, 32, 335, 352, 366, 397, 399, 4 d'agost, 417, 418, 422, 432, 440, 483, 492, 495, 496, 5 de març, 518, 525, 526, 536, 555, 556, 561, 575, 597, 6 d'agost, 6 de desembre, 6 de febrer, 604, 606, 607, 608, 611, 615, 618, 619, 638, 649, 678, 682, 684, 687, 7 d'abril, 7 de gener, 7 de juliol, 7 de març, 701, 705, 715, 751, 755, 757, 76, 767, 768, 769, 781, 792, 799, 8 d'abril, 8 de novembre, 847, 867, 869, 872, 88, 884, 891, 897, 9 d'octubre, 900, 903, 904, 911, 913, 914, 916, 928, 931, 935, 936, 939, 942, 946, 955, 962, 963, 964, 965, 97, 972, 973, 974, 981, 983, 984, 985, 996, 998. Ampliar l'índex (2973 més) » « Shrink índex

Abadessa

En el cristianisme, l'abadessa (en llatí, abbatissa) és la cap superior d'una comunitat de monges, que sovint viuen en una abadia.

Nou!!: Papa і Abadessa · Veure més »

Abadia d'Altmünster

L'Abadia d'Altmünster Abbey era un monestir benedictí situat a l'altiplà d'Altmünster, entre el Mercat de peix i les àrees de Clausen de la Ciutat de Luxemburg, fundat el 1083 per Conrad I de Luxemburg, com un monestir privat i un centre religiós del seu comtat.

Nou!!: Papa і Abadia d'Altmünster · Veure més »

Abadia de Farfa

L'abadia de Santa Maria de Farfa fou una institució monàstica del centre d'Itàlia que sota domini imperial va constituir molt de temps un principat eclesiàstic independent.

Nou!!: Papa і Abadia de Farfa · Veure més »

Abadia de la Trinitat de Vendôme

L'abadia de la Trinitat de Vendôme fou una abadia benedictina, a la localitat de Vendôme, avui dia al departament francès de Loir i Cher, fundada per Jofré II Martell, comte de Vendôme i la seva dona Agnès de Borgonya i es va començar el 1035, essent consagrada el 31 de maig de 1040, un mes abans que Jofré esdevingués comte d'Anjou.

Nou!!: Papa і Abadia de la Trinitat de Vendôme · Veure més »

Abadia de Morimond

LAbadia de Morimond està situada en territori de l'actual Parnoy-en-Bassigny, al departament de l'Alt Marne, a la regió del Gran Est, a França.

Nou!!: Papa і Abadia de Morimond · Veure més »

Abadia de Munkeliv

Munkeliv Abbey (Munkeliv kloster) va ser una abadia benedictina situada a Nordnes, a Bergen (Noruega).

Nou!!: Papa і Abadia de Munkeliv · Veure més »

Abadia de Port-Royal

Ruïnes de l'antiga abadia de Port-Royal des Champs Port-Royal des Champs, o simplement Port-Royal, és una cèlebre abadia de religioses cistercenques, situada en una petita vall, al costat d'un estany, prop de Chevreuse (Sena i Oise).

Nou!!: Papa і Abadia de Port-Royal · Veure més »

Abadia de Quedlinburg

Labadia de Quedlinburg (alemany:Reichsstift Quedlinburg) va ser una casa de canongesses seculars a Quedlinburg, en el que ara és Saxònia-Anhalt (Alemanya).

Nou!!: Papa і Abadia de Quedlinburg · Veure més »

Abadia de Sant Geli

L'abadia de Sant Geli (en francès Saint-Gilles) és al centre de la població francesa de Sant Geli (municipi del Gard), a la regió d'Occitània.

Nou!!: Papa і Abadia de Sant Geli · Veure més »

Abadia de Zwettl

LAbadia de Zwettl (en alemany: Stift Zwettl) és un monestir cistercenc.

Nou!!: Papa і Abadia de Zwettl · Veure més »

Abadia territorial de Monte Oliveto Maggiore

LAbadia territorial de Monte Oliveto Maggiore (italià: Abbazia territoriale di Monte Oliveto Maggiore; llatí: Abbatia Territorialis Sanctae Mariae Montis Oliveti Maioris) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Papa і Abadia territorial de Monte Oliveto Maggiore · Veure més »

Abadia territorial de Montecassino

Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Papa і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »

Abadia territorial de Montevergine

Labadia territorial de Montevergine (italià: abbazia territoriale di Montevergine; llatí: Abbatia Territorialis Montisvirginis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Papa і Abadia territorial de Montevergine · Veure més »

Abadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata

Labadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata (italià: abbazia territoriale di Santa Maria di Grottaferrata; llatí: abbatia territorialis B. Mariae Cryptaeferratae), també coneguda com a "abadia de Sant Nil" (dedicada a Nil de Rossano), és una seu particular de ritu oriental de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Papa і Abadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata · Veure més »

Abadia territorial de Subiaco

Labadia territorial de Subiaco (italià: abbazia territoriale di Subiaco; llatí: Abbatia Territorialis Sublacensis); també coneguda com a Abadia de Santa Escolàstica és una abadia de l'orde benedictí de l'Església catòlica, fundada al per sant Benet de Núrsia, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Papa і Abadia territorial de Subiaco · Veure més »

Abaqa

Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.

Nou!!: Papa і Abaqa · Veure més »

Abat de Poblet

Josep Alegre, abat de Poblet 1998-2015 Labat de Poblet és el pare espiritual del monestir de Poblet.

Nou!!: Papa і Abat de Poblet · Veure més »

Abó de Fleury

en llatí, Abbo Floriacensis, també conegut com a Abbon, fou abat del monestir benedictí de Fleury, l'abadia de Saint-Benoît-sur-Loire, prop d'Orleans (França).

Nou!!: Papa і Abó de Fleury · Veure més »

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Papa і Absolutisme · Veure més »

Absolutisme espanyol

Absolutisme espanyol és una etiqueta de la historiografia i de la ciència política que s'aplica a diferents contextos històrics i polítics.

Nou!!: Papa і Absolutisme espanyol · Veure més »

Acadèmia Pontifícia de les Ciències

La Acadèmia Pontifícia de les Ciències és un òrgan independent de la Santa Seu creada el 1603 però que s'ha refundat diverses vegades.

Nou!!: Papa і Acadèmia Pontifícia de les Ciències · Veure més »

Acadèmia Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino

miniatura La Pontifícia Acadèmia de Sant Tomás d'Aquino (PAST) (nom original en llatí, segons l'article #1 dels seus estatuts: Pontifícia Acadèmia Sancti Thomae Aquinatis) va ser establerta el 15 d'octubre 1879, tres mesos després de la publicació de l'encíclica Aeterni Patris, del 4 d'agost de 1879, pel Papa Lleó XIII qui va nomenar a dos presidents, el seu germà Giuseppe Pecci (1879-1890) i Tommaso Maria Zigliara, professor de teologia en el Col·legi de Sant Tomás, la futura Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino, Angelicum.

Nou!!: Papa і Acadèmia Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino · Veure més »

Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica

L'Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica és la institució de la Santa Seu encarregada de formar als diplomàtics que treballaran a les nunciatures i en la secretaria d'estat.

Nou!!: Papa і Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica · Veure més »

Accademia di San Luca

''Sant Lluc pintant el retrat de la Mare de Déu'', de Guercino LAccademia di San Luca és una associació d'artistes i acadèmia de belles arts situada a Roma.

Nou!!: Papa і Accademia di San Luca · Veure més »

Accademia Nazionale dei Lincei

LAccademia Nazionale dei Lincei (IPA akːaˈdɛːmja dei linˈtʃɛi) (literalment "Acadèmia Nacional dels Linxs", també coneguda com a Acadèmia Linceana) és una acadèmica científica italiana, amb seu al Palazzo Corsini, Via della Lungara, Roma, Itàlia.

Nou!!: Papa і Accademia Nazionale dei Lincei · Veure més »

Accessus

Laccessus és un terme utilitzat en els conclaves pontificis, destinats a elegir un successor a la Santa Seu a la mort del sobirà pontífex.

Nou!!: Papa і Accessus · Veure més »

Achille Silvestrini

fou un cardenal italià de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Achille Silvestrini · Veure més »

Ad abolendam

Butlla papal Ad abolendam (del llatí, Sobre l'abolició o Cap a l'abolició; extret de la primera línia Ad abolendam diversam haeresium pravitatem (Sobre l'abolició de diverses heretgies malignes)) va ser un decretal i butlla del Papa Luci III, escrit a Verona i emès el 4 de novembre de 1184.

Nou!!: Papa і Ad abolendam · Veure més »

Ad extirpanda

Una representació artística de la Inquisició, mostrant la sentència de mort durant un acte de fe (c. 1495). La butlla Ad extirpanda va ser promulgada pel papa Innocenci IV el 15 de maig de 1252, sent posteriorment confirmada per Alexandre IV el 30 de novembre de 1259, i per Climent IV el 3 de novembre de 1265.

Nou!!: Papa і Ad extirpanda · Veure més »

Adémar de Chabannes

Adémar de Chabannes (988-1034) va ser un monjo francès, del qual destaca la seva feina com a historiador i músic.

Nou!!: Papa і Adémar de Chabannes · Veure més »

Adelaida de Susa

s amb l'efígie d'Adelaida de Susa Adelaida de Torí o fou marquesa de Torí entre 1034 i 1091 i, posteriorment, comtessa consort de Savoia.

Nou!!: Papa і Adelaida de Susa · Veure més »

Administrador apostòlic

Un administrador apostòlic és un clergue catòlic, sovint (però no necessàriament) bisbe emèrit o d'una diòcesi veïna, a càrrec temporal d'una diòcesi que espera un bisbe diocesà que serà el titular.

Nou!!: Papa і Administrador apostòlic · Veure més »

Adolf I d'Alemanya

Adolf I d'Alemanya, Adolf I de Germània o Adolf de Nassau (c. 1255- 2 de juliol de 1298) va ser rei de Germània i dels Romans (1292-98); pertanyia a la família dels Nassau.

Nou!!: Papa і Adolf I d'Alemanya · Veure més »

Adolf von Schwarzenberg

El comte Adolf von Schwarzenberg (1547 Enciclopèdia Britànica - 29 de juliol de 1600) va ser un general de renom del Sacre Imperi Romanogermànic l'espasa del qual, juntament amb la del seu descendent el príncep Carles Felip, es conserva en l'arsenal de Viena.

Nou!!: Papa і Adolf von Schwarzenberg · Veure més »

Adolfo Pérez Esquivel

Adolfo Pérez Esquivel (Buenos Aires, 26 de novembre de 1931) és un escultor i pacifista argentí guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1980.

Nou!!: Papa і Adolfo Pérez Esquivel · Veure més »

Adrià (nom)

Adrià o Hadrià és un nom propi masculí que prové del llatí Hadrianus.

Nou!!: Papa і Adrià (nom) · Veure més »

Adrià II

Adrià II (Roma, 792 – 14 de desembre de 872) fou Papa de Roma des del 867 fins al 872.

Nou!!: Papa і Adrià II · Veure més »

Adrià III

Adrià III (Roma, – San Cesario sul Panaro, avui a la província de Mòdena, 17 de setembre de 885) fou Papa de Roma del 884 al 885.

Nou!!: Papa і Adrià III · Veure més »

Adrià IV

de nom de bateig Nicholas Breakspeare va ser Papa de Roma del 1154 al 1159.

Nou!!: Papa і Adrià IV · Veure més »

Adrià VI

Adrià VI, nascut com Adriaan Floriszoon (Utrecht, 1459 – Roma, Estats Pontificis, 1523) va ser papa de l'Església Catòlica des de 1522 fins al 1523.

Nou!!: Papa і Adrià VI · Veure més »

Adversus haereses

Adversus haereses (Contra les heretgies) és una obra de cinc volums escrita per Ireneu de Lió al.

Nou!!: Papa і Adversus haereses · Veure més »

Advocat del diable

Ladvocat del diable era una figura clau en els processos de canonització de l'església catòlica.

Nou!!: Papa і Advocat del diable · Veure més »

Aeroport Internacional Joan Pau II de Cracòvia-Balice

L'Aeroport Internacional Joan Pau II de Cracòvia-Balice (polonès: Kraków Aeroport im. Jana Pawłun II) (IATA: KRK, ICAO: EPKK) és un aeroport internacional proper a Cracòvia, al poble de Balice, a  km a l'oest des del centre de la ciutat, al sud de Polònia.

Nou!!: Papa і Aeroport Internacional Joan Pau II de Cracòvia-Balice · Veure més »

Afonso de Albuquerque

Retrat d'Alfonso de Albuquerque. Afonso de Albuquerque (Alhandra, Portugal, 1453 – Goa, Índia, 16 de desembre de 1515), anomenat El Gran, César d'Orient, Lleó dels mars, El Terrible o el Mart Portuguès, va ser un cèlebre almirall i conqueridor portuguès.

Nou!!: Papa і Afonso de Albuquerque · Veure més »

Afromexicans

Bandera de Cuajinicuilapa, poble negre en l'Estat de Guerrero. Els afromexicans són els mexicans que tenen ancestres africans.

Nou!!: Papa і Afromexicans · Veure més »

Agató

* Agató d'Atenes, poeta tràgic atenès (.

Nou!!: Papa і Agató · Veure més »

Agató de Constantinoble

Agató (Agathon) va ser un clergue que primer va ocupar el càrrec de lector i després el de bibliotecari a Constantinoble.

Nou!!: Papa і Agató de Constantinoble · Veure més »

Agnès de Castella

Agnès de Castella (abans de 1172? - després de 1204?), o també Agnès de Manzanedo, era parenta, potser neta, de Sança de Castella, Reina d'Aragó, i fou la segona esposa de Guillem VIII, Senyor de Montpeller.

Nou!!: Papa і Agnès de Castella · Veure més »

Agnès de Merània

Agnès de Merània (v 1172 - 1201), reina consort de França (1196-1200).

Nou!!: Papa і Agnès de Merània · Veure més »

Agnès II, abadessa de Quedlinburg

Agnès II (Agnès de Meissen; 1139 - 21 de gener de 1203) va ser una aristòcrata alemanya, membre de la Casa de Wettin.

Nou!!: Papa і Agnès II, abadessa de Quedlinburg · Veure més »

Agostino Casaroli

Agostino Casaroli (Castel San Giovanni, Itàlia, 24 de novembre de 1914 - Roma, 9 de juny de 1998) va ser un cardenal de la Santa Església Romana, Secretari d'Estat de la Santa Seu entre 1979 i 1990.

Nou!!: Papa і Agostino Casaroli · Veure més »

Agostino Vallini

Agostino Vallini (nascut el 17 d'abril de 1940) és un cardenal catòlic italià elevat al Col·legi de Cardenals el 2006 que va servir com a Vicari General de Roma des de 2008 fins a 2017.

Nou!!: Papa і Agostino Vallini · Veure més »

Aigua de Lorda

Pelegrins omplint ampolles amb aigua de Lorda L'aigua de Lorda prové d'una font descoberta per Bernadette Soubirous a l'interior de la gruta de Massavielha, com a part de les aparicions de Lorda.

Nou!!: Papa і Aigua de Lorda · Veure més »

Alain Chabat

Alain Chabat (Orà, Algèria francesa, 24 de novembre de 1958) és un comediant, humorista, actor, productor, productor executiu, guionista, doblador i director de cinema, dibuixant d'historietes, locutor de radio i presentador de televisió.

Nou!!: Papa і Alain Chabat · Veure més »

Al·legoria de la Lliga Santa (El Escorial)

Al·legoria de la Lliga Santa també coneguda en altres fonts El somni de Felip II o Adoració del nom de Jesús, és una obra d'El Greco, realitzada el 1579 durant el seu primer període toledà.

Nou!!: Papa і Al·legoria de la Lliga Santa (El Escorial) · Veure més »

Alberginiera

Vista general d'una alberginiera. Detall de la flor d'albergínia Lalberginiera (Solanum melongena) és una planta herbàcia anual de la família de les solanàcies, és cultivada per a la seva fruita, l'albergínia.

Nou!!: Papa і Alberginiera · Veure més »

Albert de Buxhövden

(també es pot trobar escrit com a Albert de Buxhoeveden, Buxthoeven, Buxhöwde, Albert von Apeldern) fou un bisbe de Livònia de 1199 a 1229, fundador de la vila de Riga, actual capital de Letònia.

Nou!!: Papa і Albert de Buxhövden · Veure més »

Albert de Lovaina

Albert de Lovaina també anomenat Albert de Lieja (Lovaina, ca. 1166 i - Reims, 1192) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja.

Nou!!: Papa і Albert de Lovaina · Veure més »

Albert Malcolm Ranjith Patabendige Don

Albert Malcolm Ranjith Patabendige Don (Sinhala: ඇල්බට් මැල්කම් රංජිත් පටබැඳිගේ දොන්) (nascut el 15 de novembre de 1947), també conegut simplement com a Malcolm Ranjith o Albert Malcolm Ranjith, és un cardenal de Sri Lanka de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Albert Malcolm Ranjith Patabendige Don · Veure més »

Albert von Behaim

Albert von Behaim o Albertus Bohemus (Passau, 1180 – 1260) fou un legat del Papa i defensor dels drets papals davant del sacre emperador romanogermànic Frederick II.

Nou!!: Papa і Albert von Behaim · Veure més »

Alberto Marvelli

, va ser un jove laic salesià i polític democratacristià italià.

Nou!!: Papa і Alberto Marvelli · Veure més »

Alberto Suárez Inda

Alberto Suárez Inda (30 de gener de 1939 Celaya, Guanajuato) és l'actual arquebisbe de Morelia, creat cardenal pel Papa Francesc el 4 de gener de 2015.

Nou!!: Papa і Alberto Suárez Inda · Veure més »

Alcides Edgardo Ghiggia

Alcides Edgardo Ghiggia (Montevideo, 22 de desembre de 1926 - Montevideo, 16 de juliol de 2015) fou un futbolista uruguaià.

Nou!!: Papa і Alcides Edgardo Ghiggia · Veure més »

Aldo Cavalli

Aldo Cavalli (Maggianico di Lecco, LC, Llombardia, 16 d'octubre de 1946) és un religiós italià, arquebisbe titular de Vibo, és actualment el nunci apostòlic (ambaixador de la Santa Seu) als Països Baixos.

Nou!!: Papa і Aldo Cavalli · Veure més »

Aleksandr Lukaixenko

Aliaksàndar Rihòravitx Lukaixenka, més conegut per la traducció del seu nom al rus, Aleksandr Grigórievitx Lukaixenko (Kopys, província de Vítsiebsk, 30 d'agost de 1954) és un polític belarús que n'ha sigut president des de l'establiment del càrrec el 20 de juliol de 1994.

Nou!!: Papa і Aleksandr Lukaixenko · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Papa і Alemanya · Veure més »

Alexandre de Mèdici

Alexandre de Mèdici, anomenat el Moro, (Florència, República de Florència 1510 - íd., Ducat de Florència 1537) fou un membre dels Mèdici que va esdevenir duc d'Urbino entre 1519 i 1527, senyor de Florència en dues ocasions entre 1523-1527 i entre 1530-1532, i finalment duc de Florència entre 1532 i 1537.

Nou!!: Papa і Alexandre de Mèdici · Veure més »

Alexandre do Nascimento

Alexandre do Nascimento, O.P. GCC (nascut l'1 de març de 1925) és un cardenal angolès de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Alexandre do Nascimento · Veure més »

Alexandre Farnese (cardenal)

Alexandre Farnese (Valentano, Estats Pontificis 1520 - Roma 1589) fou un príncep de Parma que va esdevenir cardenal.

Nou!!: Papa і Alexandre Farnese (cardenal) · Veure més »

Alexandre II (papa)

Alexandre II, nom que Anselm da Baggio (Milà, ? – Roma, 21 d'abril de 1073) va triar quan va ser elegit papa de l'Església catòlica del 1061 al 1073.

Nou!!: Papa і Alexandre II (papa) · Veure més »

Alexandre IV

Alexandre IV (Anagni, 1199 - † Viterbo, 25 de maig de 1261) va ser papa de l'Església Catòlica del 1254 al 1261.

Nou!!: Papa і Alexandre IV · Veure més »

Alexandre José Maria dos Santos

Alexandre José Maria dos Santos, O.F.M., (Zavala, 18 de març de 1924 – 29 de setembre de 2021) fou un cardenal moçambiquès de l'Església Catòlica, que serví com a arquebisbe de Maputo.

Nou!!: Papa і Alexandre José Maria dos Santos · Veure més »

Alexandre Nevski

, nom complet amb patronímic Aleksandr Iaroslàvitx Nevski (Rus:Александр Ярославич Невский; pronunciat.

Nou!!: Papa і Alexandre Nevski · Veure més »

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Nou!!: Papa і Alexandre VI · Veure més »

Alexandre VII

Alexandre VII (Siena, 13 de febrer de 1599 – Roma, 22 de maig de 1667) fou Papa de l'Església catòlica entre 1655 i 1667.

Nou!!: Papa і Alexandre VII · Veure més »

Alexandre VIII

Alexandre VIII (Venècia, 22 d'abril del 1610 - † Roma, 1 de febrer del 1691), papa número 241 de l'Església Catòlica entre 1689 i 1691.

Nou!!: Papa і Alexandre VIII · Veure més »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Papa і Alfons el Bataller · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Nou!!: Papa і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Papa і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfons I d'Este

Bastianino: Alfons es relaxa al costat de la boca d'un canó, amb la seva mà al pom de la seva espasa. Alfons I d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara, 21 de juliol de 1476 - íd., 31 d'octubre de 1534) fou el Duc de Ferrara i Mòdena des de 1505 fins al 1534, durant el temps de la guerra de la Lliga de Cambrai i altres aliances posteriors (1510 - 1516).

Nou!!: Papa і Alfons I d'Este · Veure més »

Alfons II d'Este

Imatge d'Alfons II d'Este. Alfons II d'Este, també conegut amb el nom d'Alfons II de Mòdena o Alfons II de Ferrara, (Ferrara, Ducat de Ferrara 1533 - íd. 1597) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir Duc de Ferrara i de Mòdena entre 1559 i 1597.

Nou!!: Papa і Alfons II d'Este · Veure més »

Alfons II de Portugal

Alfons II de Portugal, dit el Gras (Coïmbra, 1185 - ibíd., 1233), fou rei de Portugal (1211-1223).

Nou!!: Papa і Alfons II de Portugal · Veure més »

Alfons II de Provença

pals de gules» Alfons II de Provença (Barcelona, 1180 — Palerm, 2 de febrer de 1209), infant d'Aragó, comte de Provença (1184-1209) i '''comte consort de Forcalquer''' per matrimoni amb la comtessa Garsenda de Forcalquier (1193-1209).

Nou!!: Papa і Alfons II de Provença · Veure més »

Alfons III de Portugal

Alfons III de Portugal, dit el de Boulogne (Coïmbra, 1210 - ibíd., 1279), fou rei de Portugal (1247-1279) i comte de Boulogne (1235-1253).

Nou!!: Papa і Alfons III de Portugal · Veure més »

Alfonso Carafa

Alfonso Carafa (Nàpols, 16 de juliol de 1540 - Nàpols, 29 de d'agost de 1565) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic italià, besnet de Gian Pietro Carafa, que va ser Papa entre 1555 i 1559 sota el nom de Pau IV, i no va dubtar a envoltar-se d'un gran nombre de familiars als quals confià els llocs més importants i rendibles dels Estats pontificis.

Nou!!: Papa і Alfonso Carafa · Veure més »

Alfonso Gesualdo

va ser un cardenal italià des de 1561.

Nou!!: Papa і Alfonso Gesualdo · Veure més »

Alfonso Salmerón

Alfonso Salmerón S.J. (8 de setembre del 1515, Toledo, Castella - 13 de febrer del 1585, Nàpols, Itàlia) fou un dels primers jesuïtes i un erudit de la Bíblia espanyols.

Nou!!: Papa і Alfonso Salmerón · Veure més »

Alfredo Stroessner Matiauda

Alfredo Stroessner Matiauda (Encarnación, 3 de novembre 1912 - Brasília, 16 d'agost 2006) fou un militar paraguaià que dirigí el país dictatorialment entre els anys 1954 i 1989.

Nou!!: Papa і Alfredo Stroessner Matiauda · Veure més »

Alfric d'Abingdon

Alfric d'Abingdon (Kent?, s. X - Canterbury, 16 de novembre de 1005) fou un religiós anglès, esdevingut 28è arquebisbe de Canterbury.

Nou!!: Papa і Alfric d'Abingdon · Veure més »

Aliança francomongola

Carta enviada per l'il-kan mongol Öljaitü al rei Felip IV de França el 1305 per proposar-li una col·laboració militar Els croats francs i l'Imperi Mongol feren diversos intents de teixir una aliança francomongola contra el seu enemic comú, els califats islàmics, durant el.

Nou!!: Papa і Aliança francomongola · Veure més »

Allegationes

Les Allegationes («Al·legacions») és un petit escrit de Francesc Eiximenis en llengua llatina datat entre 1398 i 1408 i escrit a València.

Nou!!: Papa і Allegationes · Veure més »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Papa і Almogàver · Veure més »

Almoineria Apostòlica

LAlmoineria Apostòlica (en llatí: Eleemosynaria Apostolica) és una institució relacionada amb la Santa Seu, definida per l'article 193 de la constitució apostòlica Pastor Bonus i exerceix en nom del Papa, l'assistència als pobres i està subjecta directament a ell.

Nou!!: Papa і Almoineria Apostòlica · Veure més »

Alojzije Stepinac

Escut del Cardenal Stepinac Viktor Alojzije Stepinac (Krasic, Imperi Austrohongarès, 8 de maig de 1898 - 10 de febrer de 1960) fou un cardenal catòlic de Croàcia que va ser arquebisbe de Zagreb des de 1937 fins a 1960.

Nou!!: Papa і Alojzije Stepinac · Veure més »

Alonso Jofre Tenorio

Escut de l'almirall Jofre Tenorio a l'antiga Sala d'Audiències de l'Alcàsser de Sevilla Alonso Jofre Tenorio va néixer en 1292, al desaparegut castell de Tenorio a l'actual província de Pontevedra (Espanya) i va morir en combat en l'estret de Gibraltar en 1340.

Nou!!: Papa і Alonso Jofre Tenorio · Veure més »

Amadeu II de Savoia

Amadeu II de Savoia (v 1050 - 1080) fou el comte de Savoia entre 1060 i 1080.

Nou!!: Papa і Amadeu II de Savoia · Veure més »

Amadeu IV de Savoia

Escut d'armes de la Dinastia Savoia. Amadeu IV de Savoia (Montmélian, Savoia 1197 - íd. 1253) fou el comte de Savoia entre 1233 i 1253.

Nou!!: Papa і Amadeu IV de Savoia · Veure més »

Amadeu IX de Savoia

Amadeu IX de Savoia, anomenat «el Beat» (Thonon-les-Bains, Savoia, 1 de febrer de 1435 - Vercelli, 1472) fou el duc de Savoia entre 1465 i 1472.

Nou!!: Papa і Amadeu IX de Savoia · Veure més »

Amadeu VI de Savoia

Estàtua d'Amadeu VI de Savoia a la ciutat de Torí. Amadeu VI de Savoia, anomenat el comte verd, (Chambéry, Savoia 4 de gener 1334 - Campobasso, 1 de març 1383) fou comte de Savoia entre 1343 i 1383.

Nou!!: Papa і Amadeu VI de Savoia · Veure més »

Amadeu VIII de Savoia

Amadeu VIII de Savoia, anomenat el Pacífic, (Chambéry, Savoia, 1383 - Ginebra, República de Ginebra, 1451) fou el comte de Savoia entre 1391 i 1416.

Nou!!: Papa і Amadeu VIII de Savoia · Veure més »

Amistançada

Luis XV de França, circa 1750. Un amant és una persona que acompanya a una altra en un tipus de relació principalment sexual.

Nou!!: Papa і Amistançada · Veure més »

Anastasi

* Anastasi I (emperador) (491-518).

Nou!!: Papa і Anastasi · Veure més »

Anastasi I (papa)

Anastasi I va ser papa de l'Església Catòlica entre el 399 i 401.

Nou!!: Papa і Anastasi I (papa) · Veure més »

Anatema

Inscripció en llatí d'un anatema atribuït al papa Gregori XI. Anatema (del llatí, i aquest del grec, anathema, originalment “ofrena”) és un terme de significació ambigua que pren al Nou Testament el sentit d'una sentència per la que s'expulsava un heretge del si de la comunitat religiosa.

Nou!!: Papa і Anatema · Veure més »

Anatoli de Constantinoble

Anatoli de Constantinoble (Alexandria, - Constantinoble, 3 de juliol de 458) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 449 fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Anatoli de Constantinoble · Veure més »

Aníbal Quijano Obregón

Aníbal Quijano Obregón (Yanama, 17 de novembre de 1928 - Lima, 31 de maig de 2018) va ser un sociòleg i teòric polític peruà.

Nou!!: Papa і Aníbal Quijano Obregón · Veure més »

Andalgalá

Andalgalá és una ciutat del centre-nord de la província argentina de Catamarca, i capital del Departament homònim; a 248 km al nord de la capital provincial San Fernando del Valle de Catamarca.

Nou!!: Papa і Andalgalá · Veure més »

Anders Arborelius

Anders Arborelius, O.C.D. (nascut el 24 de setembre de 1949) és un bisbe suec.

Nou!!: Papa і Anders Arborelius · Veure més »

André Vingt-Trois

André Armand Vingt-Trois (París, 7 de novembre de 1942) és un cardenal francès de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Papa і André Vingt-Trois · Veure més »

Andrei Gromiko

Andrei Andréievitx Gromiko (Gómel, Belarús, – Moscou, 2 de juliol de 1989), va ser un economista, polític i diplomàtic soviètic, una de les figures més rellevants de la diplomàcia internacional de la segona meitat del s. XX.

Nou!!: Papa і Andrei Gromiko · Veure més »

Andreu d'Hongria

Escut heràldic d'Andreu d'Hongria Andreu d'Hongria o Andreu I de Nàpols (Aversa 30 d'octubre de 1327 - Aversa 18 de setembre de 1345), príncep d'Hongria, comte consort de Provença i rei consort de Nàpols (1343-1345).

Nou!!: Papa і Andreu d'Hongria · Veure més »

Andreu II d'Hongria

Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.

Nou!!: Papa і Andreu II d'Hongria · Veure més »

Andrew Yeom Soo-Jung

Andrew Yeom Soo-Jung (hangul: 염수정; hanja: 廉洙政; Anseong, Corea del Sud, 5 de desembre de 1943) és l'actual arquebisbe de Seül, Cardenal i, de facto, Primat de Corea, que el seu nomenament va ser anunciat el 10 de maig de 2012 pel Papa Benet XVI.

Nou!!: Papa і Andrew Yeom Soo-Jung · Veure més »

Anell (joia)

Un exemple d'anell. Un anell és una joia en forma circular que es col·loca al voltant del dit.

Nou!!: Papa і Anell (joia) · Veure més »

Anell del Pescador

''Annulus piscatoris'' del Papa Lleó XIII. Anell de Joan Pau II L'anell del Pescador és part de la regàlia portada pel Papa, cap de l'Església Catòlica i successor de Sant Pere, pescador de professió.

Nou!!: Papa і Anell del Pescador · Veure més »

Angelo Bagnasco

Angelo Bagnasco (nascut el 14 de gener de 1943) és un cardenal italià.

Nou!!: Papa і Angelo Bagnasco · Veure més »

Angelo De Donatis

Angelo D'Donatis (Casarano, 4 de gener de 1954) és un arquebisbe catòlic italià, del 26 de maig de 2017 vicari general del Sant Pare per a la diòcesi de Roma, arxipreste de la basílica de Sant Joan del Laterà, administrador apostòlic d'Òstia i Gran Canceller de la Universitat Pontifícia Lateranense.

Nou!!: Papa і Angelo De Donatis · Veure més »

Angelo Sodano

va ser un cardenal italià que fou Degà del Col·legi de Cardenals del 2005 al 2019.

Nou!!: Papa і Angelo Sodano · Veure més »

Anglicanisme

Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.

Nou!!: Papa і Anglicanisme · Veure més »

Anglosaxons

Els anglosaxons foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.

Nou!!: Papa і Anglosaxons · Veure més »

Anna Maria Mozzoni

Anna Maria Mozzoni (Milà, 5 de maig de 1837 - Roma, 14 de juny de 1920), va ser un periodista italiana, activista dels drets civils i pionera del feminisme a Itàlia.

Nou!!: Papa і Anna Maria Mozzoni · Veure més »

Anna Maria Ravell i Barrera

Anna Maria Ravell i Barrera (Arenys de Mar, 1819 - Argentona, 1893) va ser una religiosa de la família franciscana, fundadora de l'Institut de Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció.

Nou!!: Papa і Anna Maria Ravell i Barrera · Veure més »

Anne-Françoise Moreau

Anne-Françoise Moreau, de nom religiós Maria de Sant Just, nascuda a Rouans el 9 d'abril de 1866 i morta decapitada el 9 de juliol de 1900 a Taiyuan, a la província de Shanxi (Xina), és una religiosa de la Congregació de les Franciscanes Missioneres de Maria, canonitzada per Joan Pau II el 2000.

Nou!!: Papa і Anne-Françoise Moreau · Veure més »

Anno Domini

calcular la data de Pasqua Anno Domini (en llatí, a l'any del Senyor), abreujat AD, és un sufix que s'afegeix a una data i que indica que la xifra antecedent està referenciada a partir de l'any cristià del naixement de Jesucrist (Jesús de Natzaret), considerat l'inici de l'era cristiana.

Nou!!: Papa і Anno Domini · Veure més »

Annuario Pontificio

L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.

Nou!!: Papa і Annuario Pontificio · Veure més »

Anselm de Canterbury

Anselm de Canterbury (1033 o 1034 - 21 d'abril, 1109), també conegut com a Sant Anselm, Anselm d'Aosta o Anselm de Bec, va ser un monjo benedictí, filòsof i teòleg que ocupà l'arquebisbat de Canterbury entre 1093 i 1109.

Nou!!: Papa і Anselm de Canterbury · Veure més »

Anselmo Polanco Fontecha

Anselmo Polanco Fontecha (Buenavista de Valdavia, Palència, 16 d'abril de 1881 - Pont de Molins, Alt Empordà, 7 de febrer de 1939) va ser un clergue espanyol pertanyent a l'Orde de Sant Agustí, bisbe de Terol (1935-39), considerat màrtir i beat per l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Anselmo Polanco Fontecha · Veure més »

Anselmo Zarza Bernal

Anselmo Zarza Bernal (4 de juny de 1916 - 15 d'abril de 2014) va ser un bisbe catòlic de Mèxic.

Nou!!: Papa і Anselmo Zarza Bernal · Veure més »

Anthony Basil Taylor

Anthony Basil Taylor (24 d'abril de 1954, Fort Worth, Texas) és el bisbe de la diòcesi de Little Rock, a l'estat d'Arkansas, als Estats Units.

Nou!!: Papa і Anthony Basil Taylor · Veure més »

Anthony Olubunmi Okogie

Anthony Olubunmi Okogie (nascut el 16 de juny de 1936) és un cardenal nigerià de l'Església catòlica i anterior arquebisbe de Lagos.

Nou!!: Papa і Anthony Olubunmi Okogie · Veure més »

Antic arquebisbat de York

Larquebisbat de York (anglès: archdiocese of York; llatí: Archidioecesis Eboracensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.

Nou!!: Papa і Antic arquebisbat de York · Veure més »

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Papa і Antic Règim · Veure més »

Antic règim a França

En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.

Nou!!: Papa і Antic règim a França · Veure més »

Anticatolicisme

L'anticatolicisme és el sentiment de rebuig cap al catolicisme i els seus seguidors, que es tradueix en paraules de menyspreu, discriminació o en algunes ocasions, violència.

Nou!!: Papa і Anticatolicisme · Veure més »

Anticlericalisme a Espanya

Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.

Nou!!: Papa і Anticlericalisme a Espanya · Veure més »

Antipapa

Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.

Nou!!: Papa і Antipapa · Veure més »

Antoine Court de Gébelin

Antoine Court, que es donà a conèixer com Antoine Court de Gébelin (Nimes, 25 de gener de 1725 - París, 10 de maig de 1784), fou un pastor protestant nascut a Nimes, així com uns dels impulsors que iniciaren la interpretació del Tarot, entenent-lo com un llegat arcà de saviesa esotèrica, en 1781.

Nou!!: Papa і Antoine Court de Gébelin · Veure més »

Antoni Aparici i Guijarro

Antoni Aparici i Guijarro (València, 29 de març de 1815 - Madrid, 5 de novembre de 1872) va ser un polític i periodista tradicionalista valencià.

Nou!!: Papa і Antoni Aparici i Guijarro · Veure més »

Antoni Caixal

Antoni Caixal (Tarragona, c. 1360 - Constança, Sacre Imperi Romanogermànic, 1417), fou un teòleg, jurista i escriptor català en llengua llatina.

Nou!!: Papa і Antoni Caixal · Veure més »

Antoni I de Parma

Antoni I Farnese o Antoni I de Parma (Parma, Ducat de Parma 1679 - íd. 1731) fou el 8è Duc de Parma, l'últim de la Dinastia Farnese.

Nou!!: Papa і Antoni I de Parma · Veure més »

Antoni Perulles i Estivill

Antoni Perulles i Estivill (Cornudella de Montsant, 5 de maig de 1892 - el Molar, prop de Marçà, 12 de maig de 1936) fou un sacerdot, mort màrtir en començar la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Papa і Antoni Perulles i Estivill · Veure més »

Antoni Puiggarí

Antoni Puiggarí (Perpinyà, 17 de gener del 1815 - Perpinyà, 3 de desembre del 1890) va ser un militar i historiador rossellonès.

Nou!!: Papa і Antoni Puiggarí · Veure més »

Antoni Vadell Ferrer

Antoni Vadell i Ferrer (Llucmajor, Mallorca, 17 de maig de 1972 - Barcelona, 12 de febrer de 2022), bisbe mallorquí, fou el bisbe titular dUrci i auxiliar de Barcelona des de 2017.

Nou!!: Papa і Antoni Vadell Ferrer · Veure més »

Antonio Baseotto

Antonio Juan Baseotto (4 d'abril de 1932, Buenos Aires, Argentina) és un bisbe emèrit de l'Argentina.

Nou!!: Papa і Antonio Baseotto · Veure més »

Antonio Canova

Antonio Canova (Possagno, Vèneto, 1 de novembre de 1757 - Venècia, 13 d'octubre de 1822) va ser un escultor venecià.

Nou!!: Papa і Antonio Canova · Veure més »

Antonio Gabriele Severoli

Antonio Gabriele Severoli (Faenza, 28 de febrer de 1757 – Roma, 8 de setembre de 1824) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic italià.

Nou!!: Papa і Antonio Gabriele Severoli · Veure més »

Antonio María Rouco Varela

Antonio María Rouco Varela (Vilalba, Lugo, 20 d'agost de 1936) és un cardenal espanyol.

Nou!!: Papa і Antonio María Rouco Varela · Veure més »

Antonio Maria Vegliò

Antonio Maria Vegliò (Macerata Feltria, Itàlia, 3 de febrer de 1938) és un arquebisbe italià de l'Església Catòlica, que serví com a diplomàtic vaticà i a la Cúria Pontifícia.

Nou!!: Papa і Antonio Maria Vegliò · Veure més »

Antonio Pigafetta

Antonio Pigafetta o de Pigafetta (Vicenza, ca. 1491 - Vicenza, ca. 1531) va ser un explorador, geògraf i cronista italià que va acompanyar Fernão de Magalhães en la seva circumnavegació del món.

Nou!!: Papa і Antonio Pigafetta · Veure més »

Antonio Raffelin Roustán de Estrada

Antonio Raffelin Roustán de Estrada (L'Havana, Cuba, 1796 - Marianao, 1882) fou un músic i compositor cubà.

Nou!!: Papa і Antonio Raffelin Roustán de Estrada · Veure més »

Antonio Royo Marín

Antonio Royo Marín O.P. (1913, Morella, Província de Castelló - 17 d'abril de 2005, Atarrabia, Navarra) fou un dominic espanyol, influent teòleg i moralista que conservà i comprengué en moltes obres l'ensenyament i l'espiritualitat catòlics, sobretot seguint la doctrina de Sant Tomàs d'Aquino.

Nou!!: Papa і Antonio Royo Marín · Veure més »

Antonios Naguib

Antonios I Naguib (Samalut, 18 de març de 1935 – el Caire, 28 de març de 2022) fou el Patriarca Catòlic Copte emèrit d'Alexandria.

Nou!!: Papa і Antonios Naguib · Veure més »

Any

Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.

Nou!!: Papa і Any · Veure més »

Any marià

Un any marià és un període convocat per un Papa per dedicar-lo al culte a la Mare de Déu.

Nou!!: Papa і Any marià · Veure més »

Any Sant Jacobeu

Monedes commemoratives del Jacobeu 1993 LAny Sant Jacobeu (en gallec: Ano Santo Xacobeo), també anomenat Any Sant Compostel·là o simplement Xacobeo, és una celebració catòlica que té lloc a Santiago de Compostel·la els anys en què el 25 de juliol, festivitat de l'Apòstol, cau en diumenge.

Nou!!: Papa і Any Sant Jacobeu · Veure més »

Aparicions de Lorda

Bernadette Soubirous En 1858, una nena de catorze anys anomenada Bernadette Soubirous va afirmar haver estat testimoni a Lorda, divuit aparicions d'una senyora que es va presentar com la Immaculada Concepció.

Nou!!: Papa і Aparicions de Lorda · Veure més »

Apol·lo del Belvedere

LApol·lo de Belvedere és una famosa escultura de marbre de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Papa і Apol·lo del Belvedere · Veure més »

Aqua Virgo

L'Aqua Virgo (nom llatí, literalment 'aigua verge') va ser un dels onze aqüeductes que proveïen d'aigua l'antiga ciutat de Roma.

Nou!!: Papa і Aqua Virgo · Veure més »

Aquisgrà

miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.

Nou!!: Papa і Aquisgrà · Veure més »

Arc de Titus

LArc de Titus és un arc de triomf, situat en el punt més elevat de la Via Sacra, just al sud-oest del Fòrum a Roma.

Nou!!: Papa і Arc de Titus · Veure més »

Arcadio María Larraona y Saralegui

Arcadio María Larraona y Saralegui, C.M.F. (Oteiza de la Solana, 12 de novembre de 1877 — Roma, 7 de maig de 1973), religiós i jurista navarrès.

Nou!!: Papa і Arcadio María Larraona y Saralegui · Veure més »

Arhuacs

Els arhuacs o també ika o iku són un dels pobles amerindis de Colòmbia de parla txibtxa que habita la vessant meridional de la sierra Nevada de Santa Marta (Colòmbia).

Nou!!: Papa і Arhuacs · Veure més »

Arlindo Gomes Furtado

Arlindo Gomes Furtado (nascut a Santa Catarina, el 4 d'octubre de 1949) és el bisbe de Santiago de Cap Verd des de 2009, i va ser el primer bisbe de Mindelo, entre 2004 i 2009.

Nou!!: Papa і Arlindo Gomes Furtado · Veure més »

Armand Jean du Plessis de Richelieu

Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.

Nou!!: Papa і Armand Jean du Plessis de Richelieu · Veure més »

Arnau Amalric

Arnau Amalric (Occitània o Catalunya, s. XII - abadia de Fontfreda, 1225) fou un monjo cistercenc, abat de Poblet (1196-1198), posteriorment abat de Citeaux (1200-1212), nunci papal i inquisidor durant la Croada albigesa, arquebisbe de Narbona (1212-1225) i abat general de l'orde del Cister (1221-1225).

Nou!!: Papa і Arnau Amalric · Veure més »

Arnau de Vilanova

Arnau de Vilanova (lloc desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen ignot, per a alguns valencià, per a altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.

Nou!!: Papa і Arnau de Vilanova · Veure més »

Arnau Fonolleda

Arnau Fonolleda (Barcelona 1390? - ? 1475?), fou un dels principals secretaris del rei Alfons el Magnànim.

Nou!!: Papa і Arnau Fonolleda · Veure més »

Arnold d'Horne

Arnold (Arnoud, Arnould) II d'Horne (nat el 1339-mort a Lieja el 8 de març de 1389) canonge, prebost i príncep-bisbe del bisbat d'Utrecht de 1371 a 1378 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1378 a 1389.

Nou!!: Papa і Arnold d'Horne · Veure més »

Arquebisbat Castrense d'Espanya

L'Arquebisbat Castrense d'Espanya és l'ordinariat militar de l'Església catòlica per les Forces Armades d'Espanya.

Nou!!: Papa і Arquebisbat Castrense d'Espanya · Veure més »

Arquebisbat Catòlic de Washington

Larquebisbat de Washington (anglès: Archdiocese of Washington; llatí: Archidioecesis Vashingtonensis), és una església particular de l'Església Catòlica Romana als Estats Units. Pertany a la regió eclesiàstica IV (DC, DE, MD, VA, VI, WV). El 2010 comptava amb 592.769 batjeats al voltant de 2.694.405 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe cardenal Wilton Daniel Gregory. L'arquebisbat de Washington és la llar de la Universitat Catòlica d'Amèrica, la universitat catòlica nacional dels Estats Units dirigida per la Conferència Episcopal Estatunidenca. És també la llar de la Basílica de la Capella Nacional de la Immaculada Concepció, una basílica menor dedicada al sant pató de la nació, Nostra Senyora de la Immaculada Concepció i l'església més gran dels Estats Units (i la vuitena del món). La basílica, tot i que no és una parròquia de l'arquebisbat de Washington, és on l'arxidiòcesi celebra les Misses de Pasqua i Nadal, que habitualment són retransmeses per la a tots EWTN els Estats Units. A la basílica es conserva la tiara del Papa Pau VI.

Nou!!: Papa і Arquebisbat Catòlic de Washington · Veure més »

Arquebisbat d'Abuja

Larquebisbat d'Abuja (anglès: Archdiocese of Abuja, llatí: Archidioecesis Abugensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Nigèria.

Nou!!: Papa і Arquebisbat d'Abuja · Veure més »

Arquebisbat d'Acapulco

Larquebisbat d'Acapulco (castellà: Arquidiócesis d'Acapulco; llatí: Archidioecesis Acapulcana) és una seu de l'Església catòlica mexicana que pertany a la regió eclesiàstica Sud.

Nou!!: Papa і Arquebisbat d'Acapulco · Veure més »

Arquebisbat d'Acerenza

Larquebisbat d'Acerenza (italià: bisbat di Acerenza; llatí: Archidioecesis Acheruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: Papa і Arquebisbat d'Acerenza · Veure més »

Arquebisbat d'Agrigent

Larquebisbat d'Agrigent (italià: Arcidiocesi di Agrigento; llatí: Archidioecesis Agrigentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Papa і Arquebisbat d'Agrigent · Veure més »

Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni

L'abadia benedictina de Cava Larquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni (italià: Arcidiocesi di Amalfi-Cava de' Tirreni; llatí: Archidioecesis Amalphitana-Cavensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Papa і Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni · Veure més »

Arquebisbat d'Ancona-Osimo

Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Papa і Arquebisbat d'Ancona-Osimo · Veure més »

Arquebisbat d'Aparecida

Larquebisbat d'Aparecida (portuguès: Arquidiocese de Aparecida; llatí: Archidioecesis Apparitiopolitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica al Brasil, seu metropolitana de la província eclesiàstica d'Aparecida.

Nou!!: Papa і Arquebisbat d'Aparecida · Veure més »

Arquebisbat d'Armagh

L'arquebisbat d'Armagh (gaèlic: Ard-Deoise Ard Mhacha; anglès: Archdiocese of Armagh; llatí: Archidioecesis Armachana) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica del nord d'Irlanda.

Nou!!: Papa і Arquebisbat d'Armagh · Veure més »

Arquebisbat d'Avinyó

Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: Papa і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »

Arquebisbat d'Embrun

XII. L' arquebisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença.

Nou!!: Papa і Arquebisbat d'Embrun · Veure més »

Arquebisbat d'Hamburg

Larquebisbat d'Hamburg (alemany: Erzbistum Hamburg; llatí: Archidioecesis Hamburgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Alemanya, que pertany a la regió eclesiàstica Hamburg.

Nou!!: Papa і Arquebisbat d'Hamburg · Veure més »

Arquebisbat d'Hermosillo

Larquebisbat d'Hermosillo (castellà: Arquidiócesis de Hermosillo, llatí: Archidioecesis Hermosillensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mèxic que pertany a la regió eclesiàstica Nord-oest.

Nou!!: Papa і Arquebisbat d'Hermosillo · Veure més »

Arquebisbat d'Olomouc

Larquebisbat d'Olomouc (txec: Arcidiecéze olomoucká; llatí: Archidioecesis Olomucensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Txèquia.

Nou!!: Papa і Arquebisbat d'Olomouc · Veure més »

Arquebisbat d'Oristany

Larquebisbat d'Oristrano (italià: arcidiocesi di Oristano; llatí: Archidioecesis Arborensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: Papa і Arquebisbat d'Oristany · Veure més »

Arquebisbat d'Otranto

Interior de la catedral d'Otranto Larquebisbat d'Otranto (italià: bisbat di Otranto; llatí: Archidioecesis Hydruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Papa і Arquebisbat d'Otranto · Veure més »

Arquebisbat d'Udine

Lapida dels arquebisbes Bricito i Zaffonato a la catedral d'Udine Larquebisbat d'Udine (italià: arcidiocesi di Udine; llatí: Archidioecesis Utinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Papa і Arquebisbat d'Udine · Veure més »

Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado

Larquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado (italià: Arcidiocesi di Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado; llatí: Archidioecesis Urbinatensis-Urbaniensis-Sancti Angeli in Vado) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Papa і Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado · Veure més »

Arquebisbat de Łódź

L arquebisbat de Łódź (polonès: Archidiecezja łódzka, llatí: Archidioecesis Lodziensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Łódź · Veure més »

Arquebisbat de Baltimore

La cocatedral i basílica menor de l'Assumpció de Maria Verge, a Baltimore Larquebisbat de Baltimore (anglès: Archdiocese of Baltimore; llatí: Archidioecesis Baltimorensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Estats Units, que pertany a la regió eclesiàstica IV (DC, DE, MD, VA, VI, WV).

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Baltimore · Veure més »

Arquebisbat de Bamako

Larquebisbat de Bamako (francès: Archidiocèse de Bamako, llatí: Archidioecesis Bamakoënsis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mali.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Bamako · Veure més »

Arquebisbat de Bangkok

L'arquebisbat de Bangkok (tailandès: อัครสังฆมณฑลกรุงเทพฯ; llatí: Archidioecesis Bangkokensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Bangkok · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Arquebisbat de Bari-Bitonto

Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »

Arquebisbat de Benevent

basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Benevent · Veure més »

Arquebisbat de Berlín

Larquebisbat de Berlín (alemany: Erzbistum Berlin, llatí: Archidioecesis Berolinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Alemanya.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Berlín · Veure més »

Arquebisbat de Besançon

Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Besançon · Veure més »

Arquebisbat de Białystok

Larquebisbat de Białystok (polonès: Archidiecezja białostocka; llatí: Archidioecesis Bialostocensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica al Polònia.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Białystok · Veure més »

Arquebisbat de Birmingham

Larquebisbat de Birmingham (anglès: Archdiocese of Birmingham; llatí: Archidioecesis Birminghamiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Anglaterra.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Birmingham · Veure més »

Arquebisbat de Bogotà

Larquebisbat de Bogotà —Arquidiócesis de Bogotá, Archidioecesis Bogotensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Colòmbia.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Bogotà · Veure més »

Arquebisbat de Bolonya

La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Bolonya · Veure més »

Arquebisbat de Bombai

Seu de l'arxiepiscopat de Bombai, al costat de la catedral del Sant Nom Larquebisbat de Bombai (hindi: मुंबई के सूबा; llatí: Archidioecesis Bombayensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a l'Índia.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Bombai · Veure més »

Arquebisbat de Bordeus

L'ex catedral de Sant Joan Baptista de Bazas. La basílica Sant Severí de Bordeus. Bust del cardenal François d'Escoubleau de Sourdis, obra de Gian Lorenzo Bernini. XVIII en substitució de l'antic palau arxiepiscopal. Larquebisbat de Bordeus (francès: Archidiocèse de Bordeaux; llatí: Archidioecesis Burdigalensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als França.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Bordeus · Veure més »

Arquebisbat de Boston

Larquebisbat de Boston (anglès: Roman Catholic Archdiocese of Boston; llatí: Archidioecesis Bostoniensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Estats Units, que pertany a la regió eclesiàstica I (Connecticut, Maine, Massachusetts, Nou Hampshire, Rhode Island i Vermont).

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Boston · Veure més »

Arquebisbat de Bourges

L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Bourges · Veure més »

Arquebisbat de Brasília

Larquebisbat de Brasília (portuguès: Arquidiocese de Brasília; llatí: Archidioecesis Brasiliapolitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la Centro-Oeste.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Brasília · Veure més »

Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni

Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni · Veure més »

Arquebisbat de Breslau

Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Breslau · Veure més »

Arquebisbat de Bujumbura

Larquebisbat de Bujumbura (francès: Archidiocèse de Bujumbura); llatí: Arcidioecesis Buiumburaensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Burundi. Al 2018 tenia 1.330.325 batejats d'un total de 1.894.191 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Gervais Banshimiyubusa.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Bujumbura · Veure més »

Arquebisbat de Burgos

L' arquebisbat de Burgos (en llatí: Archidioecesis Burgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Espanya, i presideix la província eclesiàstica de Burgos, amb quatre diòcesi sufragànies: Bilbao, Osma-Sòria, Palencia i Vitòria.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Burgos · Veure més »

Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche

Larquebisbat de Camerino-San Severino Marche (italià: arcidiocesi di Camerino-San Severino Marche; llatí: Archidioecesis Camerinensis-Sancti Severini in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche · Veure més »

Arquebisbat de Campobasso-Boiano

El ''Santuari de la Madonna Addolorata'', patrona del Molise, a Castelpetroso Larquebisbat de Campobasso-Boiano (italià: Arcidiocesi di Campobasso-Boiano; llatí: Archidioecesis Campobassensis-Boianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Campobasso-Boiano · Veure més »

Arquebisbat de Cartago

Restes de la basílica ''Majorum'' (també anomenada ''de Meildfa'') a Cartago, on hi ha una inscripció dedicada a les santes Perpètua i Felicitat. navate, la més gran de Cartago, ornada de més de 100 columnes. Larquebisbat de Cartago (llatí: Archidioecesis Carthaginensis) és una seu de l'Església Catòlica a Tunísia, antigament seu residencial, però avui seu titular.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Cartago · Veure més »

Arquebisbat de Catanzaro-Squillace

cocatedral de Santa Maria Assunta a Squillace. Larquebisbat de Catanzaro-Squillace (italià: Arcidiocesi di Catanzaro-Squillace; llatí: Archidioecesis Catacensis-Squillacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Catanzaro-Squillace · Veure més »

Arquebisbat de Catània

Larquebisbat de Catània (italià: Arcidiocesi di Catania; llatí: Archidioecesis Catanensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Catània · Veure més »

Arquebisbat de Càller

Larquebisbat de Càller (italià: arcidiocesi di Cagliari; llatí: Archidioecesis Calaritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Càller · Veure més »

Arquebisbat de Càpua

Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Càpua · Veure més »

Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa

La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »

Arquebisbat de Chicago

Larquebisbat de Chicago (anglès: Archdiocese of Chicago; llatí: Archidioecesis Chicagiensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertant a la Regió eclesiàstica VII (IL, IN, WI) a l'estat d'Illinois, als Estats Units.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Chicago · Veure més »

Arquebisbat de Chieti-Vasto

cocatedral de San Giuseppe a Vasto Larquebisbat de Chieti-Vasto (italià: Arcidiocesi di Chieti-Vasto; llatí: Archidioecesis Theatina-Vastensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Chieti-Vasto · Veure més »

Arquebisbat de Chihuahua

Larquebisbat de Chihuahua (castellà: Arquidiócesis de Chihuahua, llatí: Archidioecesis Chihuahuensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mèxic, i que pertany a la regió eclesiàstica Norte.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Chihuahua · Veure més »

Arquebisbat de Colònia

Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Colònia · Veure més »

Arquebisbat de Colombo

L'arquebisbat de Colombo (llatí: Archidioecesis Columbensis in Taprobane) és una seu metropolitana de l'Església catòlica pertanyent a Sri Lanka.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Colombo · Veure més »

Arquebisbat de Cosenza-Bisignano

Façana del Santuari de Sant Francesc de Paula Larquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Cosenza-Bisignano · Veure més »

Arquebisbat de Cotabato

Larquebisbat de Cotabato (anglès: Archdiocese of Cotabato; tagalo: Arkidiyosesis ng Cotabato; hiligaynon: Arkidiyosis sang Cotabato; cebuano: Artsidiyosesis sa Cotabato, llatí: Archidioecesis Cotabatensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a les Filipines.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Cotabato · Veure més »

Arquebisbat de Cracòvia

La Universitat Pontifícia Joan Pau II, instituïda pel Papa Joan Pau II al 1981 com a Acadèmia Pontifícia Teològica. El santuari de la Divina Misericordia de Cracovia-Lagiewniki, dedicat a vida i a la memòria de santa Faustina Kowalska. El seminari diocesà de Cracòvia. Escut de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Cracòvia és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Cracòvia · Veure més »

Arquebisbat de Crotona-Santa Severina

Larquebisbat de Crotona-Santa Severina (italià: arcidiocesi di Crotone-Santa Severina; llatí: Archidioecesis Crotonensis-Sanctae Severinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina · Veure més »

Arquebisbat de Dakar

Larquebisbat de Dakar (francès: Archidiocèse de Dakar; llatí: Archidioecesis Dakarensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica al Senegal.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Dakar · Veure més »

Arquebisbat de Delhi

Larquebisbat de Delhi (hindi: दिल्ली के सूबा, llatí: Archidioecesis Delhiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a l'Índia.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Delhi · Veure més »

Arquebisbat de Dublín

Santíssima Trinitat de Dublín, avui pertanyent a l'Església d'Irlanda. Sant Kevin de Glendalough, patró de l'arxidiòcesi. Sant Llorenç O'Toole, patró de l'arxidiòcesi. Larquebisbat de Dublín (gaèlic: Ard-Deoise Bhaile Átha Cliath; anglès: Archdiocese of Dublin; llatí: Archidioecesis Dublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Irlanda.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Dublín · Veure més »

Arquebisbat de Durban

Larquebisbat de Durban (anglès: Archdiocese of Durban; llatí: Archidioecesis Durbaniana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Durban · Veure més »

Arquebisbat de Fermo

Larquebisbat de Fermo - Arquebisbat de Fermo, Archidioecesis Firmana - és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Fermo · Veure més »

Arquebisbat de Ferrara-Comacchio

Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio · Veure més »

Arquebisbat de Florència

Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Florència · Veure més »

Arquebisbat de Foggia-Bovino

La catedral de Bovino, cocatedral de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Foggia-Bovino (italià: Arcidiocesi di Foggia-Bovino; llatí: Archidioecesis Fodiana-Bovinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Foggia-Bovino · Veure més »

Arquebisbat de Gaeta

Larquebisbat de Gaeta (italià: arcidiocesi di Gaeta; llatí: Archidioecesis Caietana) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Gaeta · Veure més »

Arquebisbat de Galveston–Houston

La cocatedral del Sagrat Cor, a Houston. Larquebisbat de Galveston–Houston (anglès: Archdiocese of Galveston–Houston; llatí: Archidioecesis Galvestoniensis–Houstoniensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Estats Units, que pertany a la regió eclesiàstica X (AR, OK, TX).

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Galveston–Houston · Veure més »

Arquebisbat de Goa i Damão

Larquebisbat de Goa i Daman (konkani: Goy ani Damanv Mha-Dhormprant; portuguès: Arquidiocese de Goa e Damão; llatí: Archidioecesis Goana et Damanensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Índia.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Goa i Damão · Veure més »

Arquebisbat de Gorizia

Larquebisbat de Gorizia (italià: Arcidiocesi di Gorizia; llatí: Archidioecesis Goritiensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Gorizia · Veure més »

Arquebisbat de Guadalajara

LArxidiòcesi de Guadalajara (castellà: Archidiócesis de Guadalajara; llatí: Archidioecesis Guadalaiarensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Occident.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Guadalajara · Veure més »

Arquebisbat de Jakarta

Larquebisbat de Jakarta (bahasa: Keuskupan Agung Jakarta; llatí: Archidioecesis Giakartana) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Indonèsia.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Jakarta · Veure més »

Arquebisbat de Kampala

Larquebisbat de Kampala (anglès: Archdiocese of Kampala, suahili: Jimbo Kuu la Kampala, llatí: Archidioecesis Kampalaensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Uganda.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Kampala · Veure més »

Arquebisbat de Katowice

Larquebisbat de Katowice (polonès: Archidiecezja katowicka, llatí: Archidioecesis Katovicensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Katowice · Veure més »

Arquebisbat de Kuala Lumpur

Larquebisbat de Kuala Lumpur (malai: Keuskupan Agung Kuala Lumpur, llatí: Archidioecesis Kuala Lumpurensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Malàisia.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Kuala Lumpur · Veure més »

Arquebisbat de la Mare de Déu a Moscou

L Arquebisbat de la Mare de Déu de Moscou (rus: Архиепархия Матери Божией в Москве, llatí: Archidioecesis Moscoviensis Matris Dei) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Rússia.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de la Mare de Déu a Moscou · Veure més »

Arquebisbat de La Paz

Larquebisbat de La Paz (espanyol: Arquidiócesis de La Paz; llatí: Archidioecesis Pacensis in Bolivia) és una seu metropolitana de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de La Paz · Veure més »

Arquebisbat de Lanciano-Ortona

La basílica de Sant Tomàs a Ortona Larquebisbat de Lanciano-Ortona (italià: arcidiocesi di Lanciano-Ortona; llatí: Archidioecesis Lancianensis-Ortonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Chieti-Vasto, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Lanciano-Ortona · Veure més »

Arquebisbat de Lecce

Palau episcopal Seminari Larquebisbat de Lecce (italià: arcidiocesi di Lecce; llatí: Archidioecesis Lyciensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Lecce · Veure més »

Arquebisbat de Lima

El Palau arquebisbal de Lima Larquebisbat de Lima (castellà: Arquidiócesis de Lima; llatí: Archidioecesis Limana) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església catòlica al Perú, seu metropolitana i primada del Perú.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Lima · Veure més »

Arquebisbat de Ljubljana

El palau episcopal de Ljubljana Larquebisbat de Ljubljana (eslovè: Nadškofija Ljubljana; llatí: Archidioecesis Labacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Eslovènia.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Ljubljana · Veure més »

Arquebisbat de Los Angeles

Larquebisbat de Los Angeles (anglès: Archdiocese of Los Angeles; castellà: Arquidiócesis de Los Ángeles; llatí: Archidioecesis Angelorum in California); és una arxidiòcesi de l'Església Catòlica a Califòrnia, Estats Units, que pertany a la regió eclesiàstica XI (CA, HI, NV).

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Los Angeles · Veure més »

Arquebisbat de Lublin

L'església dels Sants Apòstols de Chełm, que va ser catedral de la diòcesi del 1664 al 1773. jesuïtes de Krasnystaw; l'església de Sant Francesc Xavier va ser catedral de la diòcesi di Chełm del 1773 al 1805. L'acadèmia de Zamość, fundada el 1600, que serví com a primer seminari de la diòcesi de Chełm. El seminari arxiepiscopal de Lublin. La universitat catòlica ''Joan Pau II'' de Lublin. Larquebisbat de Lublin (polonès: Archidiecezja lubelska; llatí: Archidioecesis Lublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Lublin · Veure més »

Arquebisbat de Lucca

L'arquebisbat de Lucca (en italià: Arcidiocesi di Lucca, en llatí: Archidioecesis Lucensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Lucca · Veure més »

Arquebisbat de Magúncia

LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Magúncia · Veure més »

Arquebisbat de Manaus

Larquebisbat de Manaus (portuguès: Arquidiocese de Manaus; llatí: Archidioecesis Manaënsis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Norte 1.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Manaus · Veure més »

Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »

Arquebisbat de Manila

Larquebisbat de Manila (anglès: Archdiocese of Manila; tagalo: Kalakhang Arkidiyosesis ng Maynila; castellà Arquidiócesis de Manila; llatí: Archidioecesis Manilensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a les Filipines.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Manila · Veure més »

Arquebisbat de Manizales

Larquebisbat de Manizales (castellà: Arquidiócesis de Manizales, llatí: Arquidiócesis de Manizales) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Colòmbia.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Manizales · Veure més »

Arquebisbat de Matera-Irsina

Larquebisbat de Matera-Irsina (italià: arcidiocesi di Matera-Irsina; llatí: Archidioecesis Materanensis-Montis Pelusii) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Matera-Irsina · Veure més »

Arquebisbat de Mérida

Larquebisbat de Mèrida (castellà: Arquidiócesis de Mérida, llatí: Archidioecesis Emeritensis in Venetiola) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Veneçuela.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Mérida · Veure més »

Arquebisbat de Mòdena-Nonantola

L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »

Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »

Arquebisbat de Milà

Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Milà · Veure més »

Arquebisbat de Monreale

Larquebisbat de Monreale (italià: arcidiocesi di Monreale; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Monreale · Veure més »

Arquebisbat de Montreal

El Santuari de ''St-Joseph's'' Larquebisbat de Montreal (francès: ArchiBisbat de Montréal; anglès: Archdiocese of Montréal; llatí: Archidioecesis Marianopolitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Montreal.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Montreal · Veure més »

Arquebisbat de Morelia

LArxidiòcesi de Morelia (castellà: Archidiócesis de Morelia; llatí: Archidioecesis Moreliensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Don Vasco.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Morelia · Veure més »

Arquebisbat de Nagasaki

Larquebisbat de Nagasaki (japonès: カトリック長崎大司教区; llatí: Archidioecesis Nagasakiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica al Japó.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Nagasaki · Veure més »

Arquebisbat de Nairobi

Larquebisbat de Nairobi (suahili: Jimbo Kuu la Nairobi, llatí: Archidioecesis Nairobiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Kenya.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Nairobi · Veure més »

Arquebisbat de Narbona

L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Narbona · Veure més »

Arquebisbat de Nàpols

Larquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Nàpols · Veure més »

Arquebisbat de Newark

Larquebisbat de Newark (anglès: Archdiocese of Newark, llatí: Archidioecesis Novarcensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Estats Units, que pertany a la regió eclesiàstica III (NJ, PA).

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Newark · Veure més »

Arquebisbat de Nicòpolis de l'Epir

Restes de l'antiga Nikòpol. Larquebisbat de Nicòpolis de l'Epir (llatí: Archidioecesis Nicopolitana in Epiro) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Nicòpolis de l'Epir · Veure més »

Arquebisbat de Palerm

Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Palerm · Veure més »

Arquebisbat de Pamplona i Tudela

L'arquebisbat de Pamplona i Tudela és la jurisdicció eclesiàstica amb seu a Pamplona i Tudela, unides des de 1984.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Pamplona i Tudela · Veure més »

Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve

LArquebisbat de Perusa - Città della Pieve (italià: arcidiocesi di Perugia-Città della Pieve; llatí: Archidioecesis Perusina-Civitatis Plebis) és una seu metropolitana de l'església catòlica italiana que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve · Veure més »

Arquebisbat de Pesaro

Larquebisbat de Pesaro (italià: arquebisbat de Pesaro; llatí: Archidioecesis Pisaurensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Pesaro · Veure més »

Arquebisbat de Pescara-Penne

Larquebisbat de Pescara-Penne (italià: arcidiocesi di Pescara-Penne; llatí: Archidioecesis Piscariensis-Pinnensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Pescara-Penne · Veure més »

Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo

Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo · Veure més »

Arquebisbat de Quebec

Escut de l'arxidiòcesi Interior de la catedral Larquebisbat de Quebec (francès: Archidiocèse de Québec; anglès: Archdiocese of Québec; llatí: Archidioecesis Quebecensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Quebec.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Quebec · Veure més »

Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »

Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova

Larquebisbat de Reggio Calàbria-Bova (italià: Arcidiocesi di Reggio Calabria-Bova; llatí: Archidioecesis Rheginensis-Bovensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Calàbria.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova · Veure més »

Arquebisbat de Rossano-Cariati

Quadre amb la imatge de Maria Santissima Achiropita a la catedral homònima de Rossano Cúpula de la cocatedral de San Michele Arcangelo de Cariati Larquebisbat de Rossano-Cariati (italià: arcidiocesi di Rossano-Cariati; llatí: Archidioecesis Rossanensis-Cariatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Rossano-Cariati · Veure més »

Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno

arquebisbe Niccolò d'Aiello Orgue a tubs realitzat al 1759 de la Basílica cocatedral de Santa Maria della Pace de Campagna cocatedral de San Donato d'Acerno Larquebisbat de Salern-Campagna-Acerno (italià: arcidiocesi di Salerno-Campagna-Acerno; llatí: Archidioecesis Salernitana-Campaniensis-Acernensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno · Veure més »

Arquebisbat de Salzburg

LArquebisbat de Salzburg o Principat-Arquebisbat de Salzburg —Fürst-Erzbistum Salzburg, Archidioecesis Salisburgensis — va ser una jurisdicció i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre el i principis del.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Salzburg · Veure més »

Arquebisbat de San Luis Potosí

Larquebisbat de San Luis Potosí (castellà: Arquidiócesis de San Luis Potosí, llatí: Archidioecesis Sancti Ludovici Potosiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mèxic que pertany a la regió eclesiàstica Bajío.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de San Luis Potosí · Veure més »

Arquebisbat de San Salvador de Bahia

La basílica menor de ''Nossa Senhora da Conceição'' de Praia. La basílica menor de ''Nosso Senhor do Bonfim''. Salvador. Larquebisbat de San Salvador de Bahia (portuguès: Arquidiocese de São Salvador da Bahia; llatí: Archidioecesis Sancti Salvatoris in Brasilia) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Brasil, que pertany a la Regió eclesiàstica Nordeste 3.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de San Salvador de Bahia · Veure més »

Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg

Runes de la catedral de Sant Andreu L'arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg (anglès: Archdiocese of Saint Andrews and Edinburgh; llatí: Archidioecesis Sancti Andreae et Edimburgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Escòcia.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg · Veure més »

Arquebisbat de Sant Cristòfor de l'Habana

Larquebisbat de Sant Cristòfor de l'Habana (castellà: Arquidiócesis de San Cristóbal de la Habana; llatí: Archidioecesis Avanensis) és una de les tres seus metropolitanes de l'Església Catòlica a Cuba.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Sant Cristòfor de l'Habana · Veure més »

Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia

La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia · Veure més »

Arquebisbat de Santiago de Xile

Seu central de la Pontifícia Universitat Catòlica del Xile. Larquebisbat de Santiago de Xile (castellà: Arquidiócesis de Santiago de Chile; llatí: Archidioecesis Sancti Iacobi in Chile) és una seu metropolitana de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Santiago de Xile · Veure més »

Arquebisbat de Santo Domingo

Larquebisbat de Santo Domingo (llatí: Archidioecesis Sancti Dominici; Castellà: Arquidiócesis de Santo Domingo) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Santo Domingo.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Santo Domingo · Veure més »

Arquebisbat de Saurímo

L'arquebisbat de Saurimo (portuguès: Arquidiocese de Saurimo; llatí: Archidioecesis Saurimoensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica pertanyent a Angola.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Saurímo · Veure més »

Arquebisbat de São Paulo

Larquebisbat de São Paulo (portuguès: Arquidiocese de São Paulo; llatí: Archidioecesis Sancti Pauli in Brasilia) és una seu metropolitana de l'Església catòlica al Brasil que pertany a la Regió eclesiàstica Sul 1.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de São Paulo · Veure més »

Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino

Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino · Veure més »

Arquebisbat de Siracusa

Larquebisbat de Siracusa (italià: arcidiocesi di Siracusa; llatí: Archidioecesis Syracusana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Siracusa · Veure més »

Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia

Castellammare di Stabia. diòcesi de Vico Equense Larquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia (italià: arcidiocesi di Sorrento-Castellammare di Stabia; llatí: Archidioecesis Surrentina-Castri Maris o Stabiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia · Veure més »

Arquebisbat de Spoleto-Norcia

Sense descripció.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Spoleto-Norcia · Veure més »

Arquebisbat de Sucre

Larquebisbat de Sucre (espanyol: Arquidiócesis de Sucre; llatí: Archidioecesis Sucrensis) és una seu de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Sucre · Veure més »

Arquebisbat de Tarragona

L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »

Arquebisbat de Tàrent

Larquebisbat de Tàrent (italià: arcidiocesi di Taranto; llatí: Archidioecesis Tarentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Tàrent · Veure més »

Arquebisbat de Tòquio

Larquebisbat de Tòquio (japonès: カトリック東京大司教区; llatí: Archidioecesis Tokiensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Tòquio · Veure més »

Arquebisbat de Tegucigalpa

Larquebisbat de Tegucigalpa (castellà: Arquidiócesis de Tegucigalpa; llati: Archidioecesis Tegucigalpensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica hondurenya.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Tegucigalpa · Veure més »

Arquebisbat de Tlalnepantla

Larquebisbat de Tlalnepantla (espanyol: Arquidiócesis de Tlalnepantla, llatí: Archidioecesis Tlalnepantlana) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Metro-Circundante.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Tlalnepantla · Veure més »

Arquebisbat de Torí

Larquebisbat de Torí (italià: Arcidiocesi di Torino, llatí: Archidioecesis Taurinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Torí · Veure més »

Arquebisbat de Toronto

La basílica de sant Pau a Toronto Larquebisbat de Toronto (anglès: Archdiocese of Toronto; llatí: Archidioecesis Torontina) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Canadà, que pertany a la regió eclesiàstica Ontario.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Toronto · Veure més »

Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie

La cocatedral de Barletta Vista de la catedral de Trani El palau arxiepiscopal de Trani Larquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie (italià: arcidiocesi di Trani-Barletta-Bisceglie; llatí: Archidioecesis Tranensis-Barolensis-Vigiliensis (-Nazarensis)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie · Veure més »

Arquebisbat de Trento

El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Trento · Veure més »

Arquebisbat de Trujillo

Larquebisbat de Trujillo (espanyol: Archidiócesis de Trujillo; llatí: Archidioecesis Truxillensis) és una seu de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Trujillo · Veure més »

Arquebisbat de Tulancingo

Larquebisbat de Tulancingo (castellà: Arquidiócesis de Tulancingo, llatí: Arcidioecesis Tulancingensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Centro.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Tulancingo · Veure més »

Arquebisbat de Tuxtla Gutiérrez

Larquebisbat de Tuxtla Gutiérrez (castellà: Arquidiócesis de Tuxtla Gutiérrez, llatí: Arcidioecesis Tuxtlensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Pacífico-Sur.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Tuxtla Gutiérrez · Veure més »

Arquebisbat de Varsòvia

Larquebisbat de Varsòvia (polonès: Archidiecezja warszawska; llatí: Archidioecesis Varsaviensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Varsòvia · Veure més »

Arquebisbat de Vàrmia

la cocatedral de Sant Jaume a Olsztyn Castell episcopal a Lidzbark Warmiński, seu de la diòcesi entre 1350 i 1795 Larquebisbat de Vàrmia (polonès: Archidiecezja warmińska, llatí: Archidioecesis Varmiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Vàrmia · Veure més »

Arquebisbat de Vercelli

El seminari arxiepiscopal de Vercelli. basílica de Sant'Andrea. Larquebisbat de Vercelli (italià: arcidiocesi di Vercelli; llatí: Archidioecesis Vercellensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Vercelli · Veure més »

Arquebisbat de Westminster

Larquebisbat de Westminster (anglès: Archdiocese of Westminster; llatí: Archidioecesis Vestmonasteriensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Londres.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Westminster · Veure més »

Arquebisbat de Xalapa

Larquebisbat de Xalapa (castellà: Arquidiócesis de Jalapa, llatí: Archidioecesis Ialapensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mèxic que pertany a la regió eclesiàstica Golfo.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Xalapa · Veure més »

Arquebisbat de Yucatán

LArquebisbat del Yucatán (castellà: Archidiócesis del Yucatán; llatí: Archidioecesis Yucatanensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Sud-est.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Yucatán · Veure més »

Arquebisbe

Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.

Nou!!: Papa і Arquebisbe · Veure més »

Arquebisbe de Canterbury

L'Arquebisbe de Canterbury, encara que no es reconeix cap individu com a cap de totes les esglésies que constitueixen la Comunió Anglicana, es considera el bisbe major i màxima autoritat espiritual de l'església anglicana.

Nou!!: Papa і Arquebisbe de Canterbury · Veure més »

Arquitectura d'Itàlia

llengua.

Nou!!: Papa і Arquitectura d'Itàlia · Veure més »

Arquitectura de la Provença

L'arquitectura de la Provença inclou una rica col·lecció de monuments a Occitània de l'Imperi romà, monestirs cistercencs del període romànic, palaus i esglésies medievals, fortificacions de l'època de Lluís XIV, així com nombrosos pobles dalt de turons i fines esglésies.

Nou!!: Papa і Arquitectura de la Provença · Veure més »

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles  i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles  i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.

Nou!!: Papa і Arquitectura longobarda · Veure més »

Arquitectura medieval

Arquitectura medieval és una expressió historiogràfica que engloba la producció arquitectònica de l'art medieval.

Nou!!: Papa і Arquitectura medieval · Veure més »

Arquitectura paleocristiana

V L'arquitectura paleocristiana, també anomenada arquitectura cristiana primitiva, és aquella que fou realitzada entre finals del —sota el mandat de Constantí I el Gran— i fins al —l'època de l'emperador Justinià I. Nasqué principalment per satisfer la necessitat de construcció d'estructures pròpies per a la religió cristiana.

Nou!!: Papa і Arquitectura paleocristiana · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Papa і Arquitectura romànica · Veure més »

Ars nova

Lars nova és el període de producció polifònica musical, tant francesa com italiana, posterior a lars antiqua i anterior a l'obra musical de l'escola francoflamenca.

Nou!!: Papa і Ars nova · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Papa і Art · Veure més »

Art cistercenc

L'Abadia de Sénanque Claustre de l'Abadia de Fontenay. Farga de l'Abadia de Fontenay. Es denomina art cistercenc al desenvolupat pels monjos cistercencs en la construcció de les seues abadies a partir del, moment de l'expansió inicial d'aquest orde religiós.

Nou!!: Papa і Art cistercenc · Veure més »

Art del Renaixement

El naixement de Venus de Sandro Botticelli, c. 1485, Uffizi, Florència Art del Renaixement és la pintura, escultura i arts decoratives d'un període de la història d'Europa conegut com a Renaixement, que va sorgir com un estil diferenciat a Itàlia cap a l'any 1400 dC, en paral·lel amb els desenvolupaments que es van produir en filosofia, la literatura, la música, la ciència i la tecnologia entre els segles XIV i XVI.

Nou!!: Papa і Art del Renaixement · Veure més »

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Nou!!: Papa і Art gòtic · Veure més »

Art preromànic croat

XI. Catedral més petita del món. L'art preromànic croat o antic croat és l'art preromànic localitzat a Croàcia.

Nou!!: Papa і Art preromànic croat · Veure més »

Art romànic a Catalunya

Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.

Nou!!: Papa і Art romànic a Catalunya · Veure més »

Article salat

Exemple de recuperació identitària "'''es''' teu poble" de l'article salat a Sa Riera (Begur) Article salat és el nom que rep un tipus d'article determinat emprat a diversos indrets de la Romània que es caracteritza perquè el nucli del seu morfema és una sibilant o, més precisament, perquè deriva del demostratiu llatí ipse; per aquest motiu, en àmbit científic també és conegut com a article (derivat d') ipse.

Nou!!: Papa і Article salat · Veure més »

Arxidiòcesi

L'arxidiòcesi (del grec archi-, 'ser el primer') és una diòcesi arquebisbal amb un rang superior a les convencionals.

Nou!!: Papa і Arxidiòcesi · Veure més »

Arxidiòcesi de Buenos Aires

Interior de la catedral Metropolitana de Buenos Aires L'Arxidiòcesi Catòlica Romana de Buenos Aires (Archidioecesis Bonaerensis) és un territori eclesiàstic o diòcesi de l'Església Catòlica Apostòlica Romana amb base a la Ciutat Autònoma de Buenos Aires, capital de l'Argentina.

Nou!!: Papa і Arxidiòcesi de Buenos Aires · Veure més »

Arxidiòcesi de Toledo

Larxidiòcesi de Toledo, a Espanya, és la diòcesi principal de la província eclesiàstica de Toledo, de la qual són sufragànies les diòcesis de Sigüenza-Guadalajara, Conca, Ciudad Real i Albacete.

Nou!!: Papa і Arxidiòcesi de Toledo · Veure més »

Arxidiòcesi de València

LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).

Nou!!: Papa і Arxidiòcesi de València · Veure més »

Arxieparquia catòlica etíop d'Addis Abeba

Larxieparquia d'Addis Ababa (llatí: Archieparchia Neanthopolitana) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Etiòpia.

Nou!!: Papa і Arxieparquia catòlica etíop d'Addis Abeba · Veure més »

Arxiu eclesiàstic

El Crismó Els arxius eclesiàstics, també anomenats arxius de l'església, són els responsables de la custòdia, conservació i comunicació de la documentació generada per l'Església Catòlica, l'Església Protestant i altres comunitats cristianes, agrupades sota la denominació d'esglésies cristianes.

Nou!!: Papa і Arxiu eclesiàstic · Veure més »

Arxiu Secret del Vaticà

Biblioteca Vaticana: detall LArxiu Secret del Vaticà -Archivio Segreto Vaticano en italià, Archivum Secretum Apostolicum Vaticanum en llatí— és l'arxiu de la documentació de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Papa і Arxiu Secret del Vaticà · Veure més »

Assalt al castell d'Alaró

L'assalt al castell d'Alaró va ser una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó, amb el resultat de la derrota mallorquina i la confiscació del Regne de Mallorca per Pere el Gran.

Nou!!: Papa і Assalt al castell d'Alaró · Veure més »

Assó Visconti

Assó Visconti (en italià: Azzone Visconti) (Ferrara, Senyoriu de Milà 1302 - Milà 1339) fou el senyor de Milà entre 1329 i 1339.

Nou!!: Papa і Assó Visconti · Veure més »

Astrònom

Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.

Nou!!: Papa і Astrònom · Veure més »

Atac a Tudela

El Setge de Tudela de 1283 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Papa і Atac a Tudela · Veure més »

Attilio Nicora

Attilio Nicora (Varese, 16 de març de 1937 - Roma, 22 d'abril de 2017) fou un cardenal de l'Església catòlica, bisbe emèrit de Verona i president emèrit de l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica.

Nou!!: Papa і Attilio Nicora · Veure més »

Audita tremendi

La butlla Audita tremendi fou promulgada pel Papa Gregori VIII el 29 d'octubre de 1187 per convocar la Tercera Croada.

Nou!!: Papa і Audita tremendi · Veure més »

Audrys Bačkis

Audrys Juozas Bačkis (nascut l'1 de febrer de 1937) és un cardenal lituà de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Audrys Bačkis · Veure més »

August von Galen

El beat Clemens August Graf von Galen (16 de març de 1878 - 22 de març de 1946) va ser un comte alemany, bisbe de Münster i cardenal de l'Església catòlica romana.

Nou!!: Papa і August von Galen · Veure més »

Augusto Paolo Lojudice

Augusto Paolo Lojudice (Roma, 1 de juliol de 1964) és un cardenal catòlic italià, arquebisbe metropolità de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino des del 6 de maig de 2019.

Nou!!: Papa і Augusto Paolo Lojudice · Veure més »

Aurelio de Pino Gómez

Aurelio del Pino Gómez (Riaza, Segòvia, 2 de desembre del 1888 - Madrid, 8 de desembre de 1971) fou un eclesiàstic, i bisbe de Lleida durant vint anys.

Nou!!: Papa і Aurelio de Pino Gómez · Veure més »

Ave

Ave és una paraula llatina, utilitzada pels romans com a salutació.

Nou!!: Papa і Ave · Veure més »

Avemaria

Madona de Pompeo Batoni, 1742 Lavemaria és una oració cristiana dirigida a Maria, mare de Jesús.

Nou!!: Papa і Avemaria · Veure més »

Avinguda de Joan XXIII

L'avinguda de Joan XXIII és una via urbana de València situada entre l'avinguda del Dr. Peset Aleixandre pel sud i l'avinguda dels Germans Machado (que forma part de la Ronda Nord de València o CV-30) pel nord.

Nou!!: Papa і Avinguda de Joan XXIII · Veure més »

Avinguda de Pius XII

Lavinguda de Pius XII és una via urbana de València que pertany a les avingudes i a grans vies de la ciutat.

Nou!!: Papa і Avinguda de Pius XII · Veure més »

Avinyó (Valclusa)

Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.

Nou!!: Papa і Avinyó (Valclusa) · Veure més »

Azzo VI d'Este

Azzo VI d'Este (1170 - Verona, 18 de novembre de 1212), conegut com a Azzolino, va ser Marquès d'Este (marchio Eystensis), títol concedit el 1196 pel papa Celestí III, si bé els seus hereus foren designats tan sols podestà de la ciutat.

Nou!!: Papa і Azzo VI d'Este · Veure més »

Águila roja: la pel·lícula

Águila roja: la pel·lícula (títol original, Águila Roja: la película) és una pel·lícula espanyola que prové de la sèrie de televisió Águila roja, tot i que la trama de la pel·lícula no afecta gens la de la sèrie.

Nou!!: Papa і Águila roja: la pel·lícula · Veure més »

Štěpán Trochta

Štěpán Trochta S.D.B. (Francova Lhota, Vsetín, 26 de març de 1905 - Litoměřice, 6 d'abril de 1974) va ser un bisbe txec de l'Església Catòlica, que patí primer la persecució dels nazis i després del règim comunista de la República Democràtica Txecoslovaca.

Nou!!: Papa і Štěpán Trochta · Veure més »

Època contemporània a València

Palau de la Generalitat. Símbol de la recuperació de l'autogovern al País Valencià. Seu de la Generalitat Valenciana des del 1978 A la mort del general Franco el 1975, es va iniciar el procés de transició democràtica i el posterior de transferència de competències al País Valencià.

Nou!!: Papa і Època contemporània a València · Veure més »

Època de Rosas

L'època de Rosas va ser un període en la història de l'Argentina en la primera meitat del, en què el poder polític va estar controlat directament o indirectament pel general Juan Manuel de Rosas, governador de la província de Buenos Aires.

Nou!!: Papa і Època de Rosas · Veure més »

Èric XI

Segell del rei de Suècia Eric XI Eric XI dit el Papissot i Coix –Erik Eriksson o Erik läspe och halte; Eiríkr Eiríksson en nòrdic antic — (1216 - 2 de febrer del 1250) fou rei de Suècia en dos períodes separats (1222-1229 i 1234-1250).

Nou!!: Papa і Èric XI · Veure més »

Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga

Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga SDB (nascut el 29 de desembre de 1942) cardenal hondureny de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Papa і Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga · Veure més »

Éamonn Ceannt

Éamonn Ceannt (nascut Edward Thomas Kent (21 de setembre, 1881 – 8 de maig, 1916) fou un nacionalista irlandès, un dels herois de l'Aixecament de Pasqua. Ceannt Nasqué a Glenamaddy, Ballymore, Comtat de Galway, el gran de set germans. El seu pare era membre de la Royal Irish Constabulary. Quan es va retirar el 1892, es va traslladar amb la família a Dublín. Allí fou on el jove Edward començà a interessar-se pel nacionalisme irlandès. Es va unir a la Lliga Gaèlica, adoptà la versió irlandesa del seu nom (Éamonn), i arribà a ser mestre de gaita uilleann, que va arribar a tocar davant el Papa Pius X, qui havia acompanyat a un grup d'antics capellans irlandesos exiliats durant molts anys. També treballà com a comptable per a l'ajuntament de Dublín. La Proclamació de Pàsqua. Vegeu el nom d'Éamonn Ceannt entre els signants Cap al 1913 es va fer membre de la Germandat Republicana Irlandesa, i més tard fou un dels membres fundadors dels Voluntaris Irlandesos. Donada la seva importància en la preparació de l'Aixecament de Pasqua de 1916, fou un dels primers membres del seu Comité Militar i un dels set signants de la Proclamació de Pasqua. Fou el comandant del 4t Batalló dels Voluntaris, i duran la revolta es va mantenir a South Dublin Union i la destil·leria Marrowbone Lane, amb un centenar d'homes a les seves ordres, entre els quals destacaven els seus lloctinents Cathal Brugha, i William T. Cosgrave. La seva unitat lluità intensament durant la setmana, però es va rendir quan ho va ordenar el seu oficial superior Patrick Pearse. La posició de Ceannt fou una de les que no fou derrotada en lluita, com la d'Éamonn de Valera a Boland's Mill. Ceannt fou tancat a la presó de Kilmainham fins que fou executat per afusellament el 8 de maig de 1916, als 34 anys.

Nou!!: Papa і Éamonn Ceannt · Veure més »

Àngel de Sicília

Àngel de Sicília, també anomenat Àngel de Jerusalem (Jerusalem, 1185 – Licata, 5 de maig del 1225), va ésser un frare carmelita.

Nou!!: Papa і Àngel de Sicília · Veure més »

Àngels Barceló Suárez

Àngels Barceló Suárez (Barcelona, 7 de setembre del 1963) és una periodista catalana amb una intensa trajectòria en els mitjans de comunicació audiovisuals.

Nou!!: Papa і Àngels Barceló Suárez · Veure més »

Baccio Bandinelli

Vides dels més excel·lents, pintors, escultors i arquitectes'' de '''Baccio Bandinelli'''. ''Hercules i Caco''. Piazza della Signoria, Florència Baccio o Bartolommeo Bandinelli (7 d'octubre de 1488 - 7 de febrer de 1560) fou un escultor i pintor florentí del manierisme.

Nou!!: Papa і Baccio Bandinelli · Veure més »

Baccio Pontelli

Baccio Pontelli (Florència, ~1450 — Urbino, 1492) va ser un arquitecte italià del Renaixement.

Nou!!: Papa і Baccio Pontelli · Veure més »

Baixir Xihab II

Baixir II Xihab (1767-1851) fou emir del Líban (1788-1840) de religió drusa.

Nou!!: Papa і Baixir Xihab II · Veure més »

Baldo degli Ubaldi

Baldo degli Ubaldi (Perusa, Itàlia, 2 d'octubre de 1327 – Pavia, Itàlia, 28 d'abril de 1400) fou un jurista italià, deixeble de Bàrtolo de Sassoferrato i professor de les universitats de Bolonya, Perusa, Pisa, Pàdua i Pavia.

Nou!!: Papa і Baldo degli Ubaldi · Veure més »

Balduí de Tolosa

Segons la ''Història dels Albigesos'',Pere de Vaux-de-Cernay, Història dels Albigesos. va portar el mateix escut que el seu germà. Balduí de Tolosa, nascut al voltant del 1165 i executat el 1214, és un dels quatre fills de Ramon V de Tolosa i de Constança de França.

Nou!!: Papa і Balduí de Tolosa · Veure més »

Bany de sang d'Estocolm

El bany de sang d'Estocolm. El bany de sang d'Estocolm (en suec: Stockholms blodbad; en danès: Det Stockholmske Blodbad) va ser una massacre que va seguir a la invasió de Suècia per les forces daneses de Cristià II de Dinamarca.

Nou!!: Papa і Bany de sang d'Estocolm · Veure més »

Baptisme de Kíev

''El baptisme dels kievans'', per Klavdi Lébedev La cristianització de la Rus de Kíev es va dur a terme en diverses etapes.

Nou!!: Papa і Baptisme de Kíev · Veure més »

Barbara Frale

Barbara Frale (24 de febrer de 1970) és una paleògrafa italiana dels Arxius secrets del Vaticà.

Nou!!: Papa і Barbara Frale · Veure més »

Barthold Georg Niebuhr

Barthold Georg Niebuhr (Copenhaguen, 27 d'agost de 1776 - Bonn, 2 de gener de 1831) fou un diplomàtic i historiador alemany, nat a Dinamarca.

Nou!!: Papa і Barthold Georg Niebuhr · Veure més »

Bartolomeo Eustachi

Bartolomeo Eustachi (San Severino prop de Macerata, actual Itàlia, 1500 o 1514 – Fossombrone, 27 d'agost del 1574), també conegut pel seu nom llatí d'Eustachius, va ser un dels fundadors de la ciència de l'anatomia humana.

Nou!!: Papa і Bartolomeo Eustachi · Veure més »

Bartolomeo Pacca

Bartolomeo Pacca (Benevent, 23 de desembre de 1756 – Roma, 19 d'abril de 1844) va ser un cardenal italià, que serví com a pro Secretari d'Estat del 1808 al 1814.

Nou!!: Papa і Bartolomeo Pacca · Veure més »

Basílica

Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.

Nou!!: Papa і Basílica · Veure més »

Basílica de la Daurada

Lesglésia de Nostra Senyora de la Daurada o de Santa Maria de la Daurada és una basílica catòlica tolosana, que està situada al barri de la Daurada, enfront de les andanes de la Garona, just al costat de la plaça i del port que duen el mateix nom.

Nou!!: Papa і Basílica de la Daurada · Veure més »

Basílica de San Isidoro

La Reial Col·legiata Basílica de San Isidoro o, simplement, San Isidoro, és un temple cristià a la ciutat de Lleó, a Espanya.

Nou!!: Papa і Basílica de San Isidoro · Veure més »

Basílica de San Lorenzo fuori le mura

San Lorenzo fuori le mura (també anomenada San Lorenzo al Verano) és una església de Roma, una de les set esglésies, situada al principi del tram extraurbà de la Via Tiburtina.

Nou!!: Papa і Basílica de San Lorenzo fuori le mura · Veure més »

Basílica de Sant Pasqual

El Santuari de Sant Pasqual Bailón, conegut popularment com El Sant,Heredia Robres Cent fites urbanes a Vila-real.

Nou!!: Papa і Basílica de Sant Pasqual · Veure més »

Basílica de Sant Pere

La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Papa і Basílica de Sant Pere · Veure més »

Basílica de Santa Agnès Extramurs

Mosaic representant a Santa Agnès, a l'absis de la basílica. La basílica de Santa Agnès Extramurs (en italià, Sant'Agnese fuori le mura) és una església basilical de Roma, on se suposa que es guarden els ossos de santa Agnès.

Nou!!: Papa і Basílica de Santa Agnès Extramurs · Veure més »

Basílica de Santa Anastàsia al Palatí

La basílica de Santa Anastàsia és un lloc de culte catòlic al centre de Roma, situat als vessants del turó del Palatí.

Nou!!: Papa і Basílica de Santa Anastàsia al Palatí · Veure més »

Basílica de Santa Cecília in Trastevere

Santa Cecilia in Trastevere és una lloc de culte catòlic del situat al ''rioni'' del Trastevere, al centre històric de Roma, dedicat a Santa Cecília.

Nou!!: Papa і Basílica de Santa Cecília in Trastevere · Veure més »

Basílica de Santa Eulàlia

La basílica de Santa Eulalia, també coneguda com a Basílica martirial de Santa Eulalia de Mèrida és un edifici religiós a la ciutat de Mèrida, considerat un nucli molt important del paleocristianisme en la península Ibèrica.

Nou!!: Papa і Basílica de Santa Eulàlia · Veure més »

Basílica de Santa Pudenciana

La basílica de Santa Pudenciana és un lloc de culte catòlic del segle V que es troba a Roma a través de Urbana (l'antic vicus Patricius), al barri de Monti.

Nou!!: Papa і Basílica de Santa Pudenciana · Veure més »

Basílica de Santa Sabina

Interior de '''Santa Sabina''' Santa Sabina all'Aventino és una basílica de Roma construïda al sobre el turó de l'Aventí i dedicada a santa Sabina.

Nou!!: Papa і Basílica de Santa Sabina · Veure més »

Basílica de Santi Cosma e Damiano

La basílica de Sant Cosme i Sant Damià és una església al Fòrum Romà, formada per diversos edificis romans originals.

Nou!!: Papa і Basílica de Santi Cosma e Damiano · Veure més »

Basílica dels Sants XII Apòstols

La Basílica dels Sants XII Apòstols és un lloc de culte catòlic, situat al centre històric de la ciutat de Roma, al barri de Trevi.

Nou!!: Papa і Basílica dels Sants XII Apòstols · Veure més »

Basílica menor

conopaeum'', privilegis antigament atorgats a les basíliques. Una basílica menor (en llatí: basilica minor) és un títol atorgat a diverses esglésies catòliques.

Nou!!: Papa і Basílica menor · Veure més »

Basílica Santuari Nacional de la Mare de Déu de la Caritat del Cobre

La Basílica Santuari Nacional de la Mare de Déu de la Caritat del Cobre és una basílica menor de l'Església Catòlica dedicada a la Mare de Déu que es troba a Santiago de Cuba.

Nou!!: Papa і Basílica Santuari Nacional de la Mare de Déu de la Caritat del Cobre · Veure més »

Basil Hume

George Basil Hume OSB, OM (2 de març de 1923 – 17 de juny de 1999) va ser un monjo del monestir benedictí de l'Abadia d'Ampleforth i durant 13 anys en va ser l'abat, fins al seu nomenament com a Arquebisbe de Westminster el 1976.

Nou!!: Papa і Basil Hume · Veure més »

Basili Boioannes

Basili Boioannes (Βασίλειος Βοϊωάννης) fou catepà d'Itàlia (1017 - 1027) i un dels principals generals romans d'Orient del seu temps.

Nou!!: Papa і Basili Boioannes · Veure més »

Basili Mesardonita

Basili Argir Mesardonita va ser catepà d'Itàlia, açò és, el representant de l'Imperi Romà d'Orient en el tema d'Itàlia, de 1010 a 1016 (o 1017).

Nou!!: Papa і Basili Mesardonita · Veure més »

Basilica di Sant'Agostino

''Madonna di Loreto'', per Caravaggio Sant'Agostino és una església de Roma, Itàlia, no molt lluny de Piazza Navona.

Nou!!: Papa і Basilica di Sant'Agostino · Veure més »

Batalla d'Ostia (Rafael)

La Batalla d'Ostia és una pintura del taller de l'artista renaixentista italià Rafael.

Nou!!: Papa і Batalla d'Ostia (Rafael) · Veure més »

Batalla de Benevent

La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.

Nou!!: Papa і Batalla de Benevent · Veure més »

Batalla de Besalú

La batalla de Besalú de setembre de 1285 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Papa і Batalla de Besalú · Veure més »

Batalla de Civitate

La batalla de Civitate va tenir lloc el 18 de juny de 1053 al sud d'Itàlia.

Nou!!: Papa і Batalla de Civitate · Veure més »

Batalla de Dirràquion (1081)

La batalla de Dirràquion fou un enfrontament que es produí el 18 d'octubre del 1081 entre l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Papa і Batalla de Dirràquion (1081) · Veure més »

Batalla de Kitombo

La batalla de Kitombo va ser un enfrontament militar entre les forces de l'estat de Soyo, anteriorment una província del regne del Congo, i la colònia portuguesa d'Angola.

Nou!!: Papa і Batalla de Kitombo · Veure més »

Batalla de Landriano

La batalla de Landriano, que va tenir lloc el 21 de juny de 1529, durant la Guerra de la Lliga de Cognac (una de les anomenades Guerres d'Itàlia), va significar el final de les ambicions de Francesc I de França per rivalitzar pel domini del nord d'Itàlia amb Carles I d'Espanya.

Nou!!: Papa і Batalla de Landriano · Veure més »

Batalla de Lepant (1571)

La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).

Nou!!: Papa і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »

Batalla de Macriplagi

La Batalla de Macriplagi (en grec: Μάχη τουΜακρυπλαγίου) va ser una trobada entre les forces de l'Imperi Romà d'Orient i els llatins del Principat d'Acaia.

Nou!!: Papa і Batalla de Macriplagi · Veure més »

Batalla de Marignano

La batalla de Marignano va tenir lloc els dies 13 i 14 de setembre de 1515 al voltant de l'actual localitat de Melegnano, 16 km al sud de Milà, Itàlia, i va confrontar als exèrcits aliats de Francesc I de França i la República de Venècia contra les forces de la Confederació de Suïssa, llavors propietàries del Ducat de Milà.

Nou!!: Papa і Batalla de Marignano · Veure més »

Batalla de Matapan

La batalla de Matapan fou una batalla naval de la Guerra Turcoveneciana (1714-1717) ocorreguda el 19 de juliol del 1717 entre una coalició de regnes cristians i l'armada de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Papa і Batalla de Matapan · Veure més »

Batalla de Montaperti

La Batalla de Montaperti es va lliurar el 4 de setembre de 1260 entre les repúbliques de Florència i Siena en la Toscana com a part del conflicte entre els güelfs i gibel·lins.

Nou!!: Papa і Batalla de Montaperti · Veure més »

Batalla de Prinitza

La batalla de Prinitza es va lliurar el 1263 entre les forces de l'Imperi Romà d'Orient, que marxava a capturar Andravida, la capital del Principat llatí d'Acaia, i una petita força d'aqueus.

Nou!!: Papa і Batalla de Prinitza · Veure més »

Batalla del Cefís

La batalla del Cefís o, més correctament, batalla d'HalmirósVegeu Fonts i ubicació.

Nou!!: Papa і Batalla del Cefís · Veure més »

Batalla del coll de Panissars

La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.

Nou!!: Papa і Batalla del coll de Panissars · Veure més »

Batalla del golf de Nàpols

La batalla del golf de Nàpols fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols, ocorreguda el 5 de juny de 1284.

Nou!!: Papa і Batalla del golf de Nàpols · Veure més »

Batalla del riu Vorskla

La batalla del riu Vorskla (en rus: Битва на реке Ворскле; en lituà Vorsklos mūšis; en polonès: Bitwa nad Worsklą) va ser una gran batalla medieval de l'Europa Oriental.

Nou!!: Papa і Batalla del riu Vorskla · Veure més »

Batalla dels Comtes

La batalla dels Comtes o batalla de Nàpols fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols que tingué lloc el 23 de juny de 1287.

Nou!!: Papa і Batalla dels Comtes · Veure més »

Batalla naval de les Formigues

La batalla naval de les Formigues va tenir lloc els dies 28 d'agost i el 3 i 4 de setembre de 1285 en el context de la croada contra la Corona d'Aragó, durant el regnat de Pere el Gran, prop de les illes Formigues.

Nou!!: Papa і Batalla naval de les Formigues · Veure més »

Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols

La batalla naval de Sant Feliu de Guíxols fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Papa і Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Bàcul pastoral

Bàcul de l'Anunciació, Museu Nacional d'Art de Catalunya Bàcul oriental del Patriarca d'Antioquia Ortodox sirià, amb serps representant la vara de Moisès Un bàcul és un bastó que porten els bisbes.

Nou!!: Papa і Bàcul pastoral · Veure més »

Béchara Boutros Raï

El patriarca cardenal mar Béchara Boutros Raï (Himlaya, Líban, 25 de febrer de 1940) és el 77è patriarca maronita d'Antioquia, càrrec que ocupa des del 15 de març de 2011, quan succeí el patriarca Nasrallah Boutros Sfeir.

Nou!!: Papa і Béchara Boutros Raï · Veure més »

Bearn o La sala de les nines

Bearn o La sala de les nines és una novel·la de l'escriptor mallorquí Llorenç Villalonga que es va publicar per primera vegada, en castellà, el 1956.

Nou!!: Papa і Bearn o La sala de les nines · Veure més »

Beat

plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.

Nou!!: Papa і Beat · Veure més »

Beatificació de Tarragona

La Beatificació de Tarragona és el nom amb què es coneix la cerimònia de beatificació de 522 màrtirs del que es va celebrar al Complex Educatiu de Tarragona el 13 d'octubre de 2013.

Nou!!: Papa і Beatificació de Tarragona · Veure més »

Beatriu de Bar

Beatriu de Bar (morta el 1076) va ser, pels seus matrimonis successius, marquesa de Toscana i després duquessa de Baixa Lotaríngia.

Nou!!: Papa і Beatriu de Bar · Veure més »

Beatriu I, abadessa de Quedlinburg

Beatriu I, també coneguda com a Beatriu de Francònia (alemany: Beatrix von Franken; 1037 – 13 de juliol de 1061), va ser abadessa de Gandersheim des del 1043 i de Quedlinburg des del 1044 fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Beatriu I, abadessa de Quedlinburg · Veure més »

Beatriz Kimpa Vita

Kimpa Vita, batejada amb el nom de Beatriz i coneguda popularment com a Dona Beatriz (c. 1684 – juliol de 1706), va ser una profetessa religiosa congolesa i la líder del moviment cristià conegut com a antonianisme.

Nou!!: Papa і Beatriz Kimpa Vita · Veure més »

Beilicat de Tin

Mesquita d'Isa Beg a Selçuk. El beilicat de Tin o gavella de Tin (turc: Aydınoğulları Beyliği) fou un beilicat d'Anatòlia creat vers 1307 i annexionat a l'Imperi Otomà el 1425.

Nou!!: Papa і Beilicat de Tin · Veure més »

Belarús

Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Papa і Belarús · Veure més »

Benedetto Accolti el jove

Benedetto Accolti "el jove" (Arezzo 29 d'octubre de 1497-Florència 21 de novembre de 1549), patrici d'Arezzo.

Nou!!: Papa і Benedetto Accolti el jove · Veure més »

Benet

* Biografies.

Nou!!: Papa і Benet · Veure més »

Benet de Sala i de Caramany

Benet de Sala i de Caramany, O.S.B., (Girona, 16 d'abril de 1646 – Roma, 2 de juliol de 1715) va ser un monjo, abat, bisbe i cardenal català.

Nou!!: Papa і Benet de Sala i de Caramany · Veure més »

Benet Fontanella

Benet Fontanella (Olot, Garrotxa, 16 de juny de 1575 - 21 de febrer de 1627), fou abat del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Papa і Benet Fontanella · Veure més »

Benet II

Benet II (Roma,? - 7 de maig de 685), va ser el 81è Papa de l'Església Catòlica del 684 al 685.

Nou!!: Papa і Benet II · Veure més »

Benet IX

Benet IX o Teofilacte (v. 1012 - Grottaferrata, entre 1055 i 1056) era fill d'Alberic III de Túsculum.

Nou!!: Papa і Benet IX · Veure més »

Benet VII

Benet VII (Roma, ? – 10 de juliol del 983) fou Papa de l'Església catòlica del 974 al 983.

Nou!!: Papa і Benet VII · Veure més »

Benet VIII

Teofilacte de Túsculum, fou fill de Gregori I de Túsculum.

Nou!!: Papa і Benet VIII · Veure més »

Benet X (antipapa)

Giovanni Mincio, també conegut com a Giovanni dels comtes di Tuscolo (... – 1074), va ser un cardenal italià que va ser elegit papa en el conclave de 1058.

Nou!!: Papa і Benet X (antipapa) · Veure més »

Benet XI

Benet XI (Treviso, 1240 - Perusa, 7 de juliol de 1304) va ser Papa de Roma del 1303 al 1304.

Nou!!: Papa і Benet XI · Veure més »

Benet XIII (papa)

Benet XIII (Gravina in Puglia, Regne de Nàpols, 2 de febrer de 1649 - 1730) és el nom adoptat per Pietro Francesco Orsini Gravina quan va ser escollit papa el 1724.

Nou!!: Papa і Benet XIII (papa) · Veure més »

Benet XV

Benet XV (en llatí: Benedictus XV, en italià: Benedetto XV) és el nom que va adoptar el cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa en ser escollit papa de Roma, càrrec que ostentà fins a la seva mort l'any 1922.

Nou!!: Papa і Benet XV · Veure més »

Benet XVI

va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.

Nou!!: Papa і Benet XVI · Veure més »

Beniamino Stella

Beniamino Stella (nascut el 18 d'agost de 1941) és un arquebisbe italià de l'Església Catòlica, actual prefecte de la Congregació pel Clergat.

Nou!!: Papa і Beniamino Stella · Veure més »

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Nou!!: Papa і Benito Mussolini · Veure més »

Benjamín de Arriba y Castro

Benjamín de Arriba y Castro (Penamaior, Galícia, 1886 - Barcelona, 1973) fou bisbe de Mondoñedo (1935-1944), bisbe d'Oviedo (1944-1949), arquebisbe de Tarragona (1949-1970) i cardenal.

Nou!!: Papa і Benjamín de Arriba y Castro · Veure més »

Benvenuto Cellini

Benvenuto Cellini (3 de novembre del 1500 – 13 de febrer del 1571) va ser un orfebre, pintor, escultor, soldat i músic italià del Renaixement.

Nou!!: Papa і Benvenuto Cellini · Veure més »

Berenguer de Cruïlles

Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.

Nou!!: Papa і Berenguer de Cruïlles · Veure més »

Berenguer II d'Itàlia

Berenguer d'Ivrea, també conegut com a Berenguer II d'Itàlia, (vers 900-6 de juliol de 966) va ser el marcgravi d'Ivrea entre 928/930 i 941.

Nou!!: Papa і Berenguer II d'Itàlia · Veure més »

Berenguer Ramon I

Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).

Nou!!: Papa і Berenguer Ramon I · Veure més »

Berenguer Ramon II

Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).

Nou!!: Papa і Berenguer Ramon II · Veure més »

Berenguera de Castella

Berenguera de Castella (Segòvia 1180 - Monestir de Santa Maria la Real de Las Huelgas, Burgos 1246) fou reina de Castella (1217) i reina consort de Lleó (1197-1204).

Nou!!: Papa і Berenguera de Castella · Veure més »

Bergen

Bergen és una ciutat i municipi de Noruega, capital del comtat de Hordaland i segona ciutat més gran de Noruega amb una població de 254.235 habitants (2017).

Nou!!: Papa і Bergen · Veure més »

Bernabé Visconti

Bernabé Visconti, també anomenat Bernabò o Barnabò (Milà, Senyoriu de Milà 1323 – Trezzo sull'Adda 1385) fou senyor de Milà entre 1349 i 1385, els primers anys al costat dels seus germans Mateu II i Galeàs.

Nou!!: Papa і Bernabé Visconti · Veure més »

Bernadeta Sobirós

Bernadeta Soubirous, en occità Bernadeta Sobirós, (Lorda, 7 de gener de 1844 – Nevers, 16 d'abril de 1879) era una pastora gascona, que va manifestar que havia tingut una sèrie d'aparicions marianes el 1858.

Nou!!: Papa і Bernadeta Sobirós · Veure més »

Bernard Lonergan

Bernard Joseph Francis Lonergan S.J. (17 de desembre de 1904, Buckingham, Quebec - 26 de novembre de 1984, Pickering, Canadà) fou un teòleg quebequès, considerat un dels més importants pensadors catòlics del.

Nou!!: Papa і Bernard Lonergan · Veure més »

Bernardino Gómez Miedes

Segona edició dels ''Comentaris de la sal'' de '''Bernardino Gómez Miedes''', publicats en cinc llibres (València, Pedro Huete, 1579) Bernardino Gómez Miedes —en llatí, Bernardinus Gomesius Miedes— (Alcanyís, Terol, 1515 – Albarrasí, Terol, 4 de desembre de 1589) fou un historiador i humanista aragonès.

Nou!!: Papa і Bernardino Gómez Miedes · Veure més »

Bernardino Maffei

Bernardino Maffei (Bèrgam, 27 de gener de 1514 † Roma, 16 de juliol de 1553) va ser un arquebisbe italià.

Nou!!: Papa і Bernardino Maffei · Veure més »

Bernardo de Sedirac

Bernardo de Sedirac o de Sauvetat, Bernardo de Cluny o Bernardo de Toledo (Agen,? - Toledo, abril de 1128), monjo de Cluny i arquebisbe de Toledo.

Nou!!: Papa і Bernardo de Sedirac · Veure més »

Bernat Boïl

Bernat Boïl (Saidí, entre 1440 i 1445 - Cuixà (Conflent), entre 1509 i 1507), fou un religiós i diplomàtic.

Nou!!: Papa і Bernat Boïl · Veure més »

Bernat de Sarrià

Escut de l'antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 - Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller al servei dels reis de la Corona d'Aragó, per als quals va exercir diverses funcions diplomàtiques i militars.

Nou!!: Papa і Bernat de Sarrià · Veure més »

Bernat Metge

Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.

Nou!!: Papa і Bernat Metge · Veure més »

Bernat Ribera

Bernat Ribera (Barcelona, 1684 – Viena, 1777) fou un religiós de l'orde dels predicadors, natural de Barcelona on el 1699 prengué els hàbits i vots al Convent de Santa Caterina (Barcelona).

Nou!!: Papa і Bernat Ribera · Veure més »

Bernat Vallès

Bernat Vallès va ser president de la Generalitat de Catalunya el període 1365-1367 sota el mandat de Pere III el Cerimoniós.

Nou!!: Papa і Bernat Vallès · Veure més »

Bertrada de Montfort

Bertrada de Montfort (v 1070 - Abadia de Fontevrault 1117), reina consort de França (1092-1108).

Nou!!: Papa і Bertrada de Montfort · Veure més »

Bertran de Barcelona

Bertran (Provença, principis de - Barcelona, 1095) fou bisbe de Barcelona del 1086 al 1095.

Nou!!: Papa і Bertran de Barcelona · Veure més »

Bertrand de La Tour

Bertrand Augier de La Tour (Cambolit, vers 1265 – Avinyó, entre 1332 i 1333) va ser un cardenal francès, membre de l'orde dels Frares Menors.

Nou!!: Papa і Bertrand de La Tour · Veure més »

Bertrand du Pouget

Bertrand du Pouget —Bertrando del Poggetto — (1280 – 3 de febrer de 1352) va ser un diplomàtic papal i cardenal francès.

Nou!!: Papa і Bertrand du Pouget · Veure més »

Biblioteca Załuski

Vogel. "Casa dels Reis" avui (ul. Daniłowiczowska 14, cantonada de ul. Hipoteczna 2, Varsòvia). exlibris. La Biblioteca Załuski (polonès: Biblioteka Załuskich AFI, llatí: Bibliotheca Zalusciana) va ser construïda a Varsòvia el 1747-1795 per Andrzej Stanisław Załuski i el seu germà Józef Załuski, ambdós bisbes catòlics romans.

Nou!!: Papa і Biblioteca Załuski · Veure més »

Bilquilda (filla de Rorgó I)

Bilquilda o Biliquilda (o Biquilda o Bilquida) fou una princesa del Maine deduïda per la genealogia.

Nou!!: Papa і Bilquilda (filla de Rorgó I) · Veure més »

Biografia

Una biografia és un gènere de la literatura (o d'altres mitjans, com el cinema) que consisteix en la narració de la vida d'algun personatge, escollit generalment per la seva activitat o el seu ressò públics.

Nou!!: Papa і Biografia · Veure més »

Biopolítica

La Biopolítica és un concepte que al·ludeix a la relació entre la política i la vida, és a dir, és un camp interseccional entre la biologia i la política.

Nou!!: Papa і Biopolítica · Veure més »

Birreta

La birreta és un birret, capell quadrangular de seda acabat amb una borla del mateix color que fan servir els clergues catòlics.

Nou!!: Papa і Birreta · Veure més »

Bisbat antic de Londres

Saint Peter-on-the-Wall'',Utilitzada com a localització d'un videoclip de https://www.youtube.com/watch?v.

Nou!!: Papa і Bisbat antic de Londres · Veure més »

Bisbat d'Acerra

El bisbat d'Acerra (italià: Diocesi di Acerra; llatí: Dioecesis Acerrarum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Acerra · Veure més »

Bisbat d'Acireale

El bisbat d' Acireale (italià: Diocesi di Acireale; llatí: Dioecesis Iaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catània, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Acireale · Veure més »

Bisbat d'Acqui

El bisbat d'Acqui (italià: Diocesi di Acqui; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Acqui · Veure més »

Bisbat d'Adria-Rovigo

El bisbat d'Adria-Rovigo (italià: diocesi di Adria-Rovigo; llatí: Dioecesis Adriensis-Rhodigiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Adria-Rovigo · Veure més »

Bisbat d'Ajaccio

El bisbat d'Aiacciu (francès: Diocèse d'Ajaccio, llatí: Dioecesis Adiacensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Ajaccio · Veure més »

Bisbat d'Alba

El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Alba · Veure més »

Bisbat d'Albenga-Imperia

La cocatedral de San Maurizio, a Porto Maurizio, Imperia El bisbat d'Albenga-Imperia (en italià, Diocesi de Albenga-Imperia; en llatí, Dioecesis Albingaunensis-Imperiae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Liguria.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Albenga-Imperia · Veure més »

Bisbat d'Ales-Terralba

El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Ales-Terralba · Veure més »

Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti

La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti · Veure més »

Bisbat d'Anagni-Alatri

La catedral de sant Pau a Alatri El bisbat d'Anagni-Alatri (italià: Diocesi di Anagni-Alatri; llatí: Dioecesis Anagnina-Alatrina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Anagni-Alatri · Veure més »

Bisbat d'Angers

L'abadia de Fontevrault. El ''palais du Tau'', antic palau episcopal d'Angers, avui centre de les obres diocesanes. VI. El bisbat d'Angers (francès: Diocèse d'Angers, llatí: Dioecesis Andegavensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Angers · Veure més »

Bisbat d'Aosta

El bisbat d'Aosta (italià: diocesi di Aosta; llatí: Dioecesis Augustana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Aosta · Veure més »

Bisbat d'Apatzingán

El bisbat d'Apatzingán (castellà: Diócesis de Apatzingán, llatí: Dioecesis Apatzinganiensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Morelia, i que pertany a la regió eclesiàstica Don Vasco.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Apatzingán · Veure més »

Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro

El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro —diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro; Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro · Veure més »

Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia

El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia · Veure més »

Bisbat d'Arràs

Saint-Omer. VII i reconstruïda a partir del 1745, i avui seu del museu de les Belles Arts de la ciutat. L'entrada de l'ex palau episcopal d'Arràs, construït el 1770, i avui seu de la prefectura del Pas de Calais. El bisbat d'Arràs (francès: Diocèse d'Arras, llatí: Dioecesis Atrebatensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lilla.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Arràs · Veure més »

Bisbat d'Ascoli Piceno

El bisbat d'Ascoli Piceno (italià: Diocesi di Ascoli Piceno; llatí: Dioecesis Asculana in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Ascoli Piceno · Veure més »

Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino

El bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (italià: diocesi di Assisi-Nocera Umbra-Gualdo Tadino; llatí: Dioecesis Assisiensis-Nucerina-Tadinensis) és una diòcesi sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2012 tenia 84.300 batejats d'un total de 88.600 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe (a títol personal) Domenico Sorrentino.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino · Veure més »

Bisbat d'Asti

El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Asti · Veure més »

Bisbat d'Atlacomulco

El bisbat d'Atlacomulco (castellà: Diócesis de Atlacomulco, llatí: Dioecesis Atlacomulcana) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Mèxic, i que pertany a la regió eclesiàstica Metro-Circundante.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Atlacomulco · Veure més »

Bisbat d'Autlán

El bisbat d'Autlán (espanyol: Diócesis de Autlán, llatí: Dioecesis Rivoriensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Guadalajara, i que pertany a la regió eclesiàstica Occidente.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Autlán · Veure més »

Bisbat d'Avellino

La Capella de San Modestino, a l'interior de la catedral d'Avellino El bisbat d'Avellino (italià: Diocesi di Avellino; llatí: Dioecesis Abellinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Avellino · Veure més »

Bisbat d'Aversa

El bisbat d'Aversa (italià: Diocesi di Aversa; llatí: Dioecesis Aversana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Aversa · Veure més »

Bisbat d'Avranches

Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. Vista aèria del Mont Saint-Michel. L'abadia de la Santíssima Trinitat de La Lucerne. reliquies de sant Oberto (''saint Aubert''). El bisbat d'Avranches (francès: Diocèse d'Avranches, llatí: Dioecesis Abrincensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Avranches · Veure més »

Bisbat d'Ōita

El bisbat d'Ōita (japonès: カトリック大分教区, llatí: DioecesisOitaensis) és una seu de l'Església Catòlica al Japó, sufragània de l'arquebisbat de Nagasaki.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Ōita · Veure més »

Bisbat d'Àndria

El palau episcopal d'Àndria San Riccardo primer bisbe al segle V Canosa romànica al interior de l'església de San Sabino a Canosa El bisbat d'Àndria (italià: diocesi di Andria; llatí: Dioecesis Andriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Àndria · Veure més »

Bisbat d'East Anglia

El bisbat d'East Anglia (anglès: Diocese of East Anglia; llatí: Dioecesis Angliae Orientalis) és una seu de l'Església catòlica a Anglaterra, sufragània de l'arquebisbat de Westminster.

Nou!!: Papa і Bisbat d'East Anglia · Veure més »

Bisbat d'Ełk

El bisbat d'Elk (alemany: Diecezja ełcka, llatí: Dioecesis Liccanensis) és una seu de l'Església Catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Vàrmia.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Ełk · Veure més »

Bisbat d'Ecatepec

El bisbat d'Ecatepec (castellà: Diócesis de Ecatepec, llatí: Dioecesis Ecatepecensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Tlalnepantla, i que pertany a la regió eclesiàstica Metro-Circundante.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Ecatepec · Veure més »

Bisbat d'Eichstätt

El ''Collegium Willibaldinum'' d'Eichstätt, seu del seminari diocesà. Mapa del principat eclesiàstic d'Eichstätt el 1717. XVIII. El santuari Maria Brünnlein de Wemding, el més important lloc de pelegrinatge marià de la diòcesi, visitat pel Papa Joan Pau II el 1998. Escut de la diòcesi El bisbat d'Eichstätt (alemany: Bistum Eichstätt, llatí: Dioecesis Eystettensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Eichstätt · Veure més »

Bisbat d'Ensenada

El bisbat d'Ensenada (castellà: Diócesis de Ensenada, llatí: Dioecesis Sinuensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Tijuana, i que pertany a la regió eclesiàstica Noroeste.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Ensenada · Veure més »

Bisbat d'Esglésies

El bisbat d'Esglésies (italià: diocesi di Iglesias; llatí: Dioecesis Ecclesiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Càller, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Esglésies · Veure més »

Bisbat d'Estrasburg

Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Porta de la catedral. El seminari major d'Estrasburg. principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547. El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes. Escut de la diòcesi. Larquebisbat d'Estraburg (francès: Archidiocèse de Strasbourg, llatí: Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Estrasburg · Veure més »

Bisbat d'Hiroshima

El bisbat d'Hiroshima (japonès: カトリック広島教区, llatí: Dioecesis Hiroshimaënsis) és una seu de l'Església Catòlica al Japó, sufragània de l'arquebisbat d'Osaka.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Hiroshima · Veure més »

Bisbat d'Imola

El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Imola · Veure més »

Bisbat d'Irapuato

El bisbat d'Irapuato (castellà: Diócesis d'Irapuato, llatí: Dioecesis Irapuatensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de León, i que pertany a la regió eclesiàstica Bajío.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Irapuato · Veure més »

Bisbat d'Ischia

El bisbat d'Ischia (italià: diocesi di Ischia; llatí: Dioecesis Isclana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània. El 2006 tenia 55.000 batejats d'un total de 58.300 habitants. Actualment està regida pel bisbe Pietro Lagnese.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Ischia · Veure més »

Bisbat d'Isernia-Venafro

El bisbat d'Isernia-Venafro —Diocesi di Isernia-Venafro; Dioecesis Aeserniensis-Venafrensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Isernia-Venafro · Veure més »

Bisbat d'Izcalli

El bisbat d'Izcalli (espanyol: Diócesis de Izcalli, llatí: Diocesis Izcalliensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Tlalnepantla, i que pertany a la regió eclesiàstica Metro-Circundante.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Izcalli · Veure més »

Bisbat d'Ocier

L'antiga catedral de Bisarchio o Bisarcio El bisbat d'Ocier (italià: Diocesi di Ozieri; llatí: Dioecesis Octeriensis o Othierensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya. El 2010 tenia 53.500 batejats d'un total de 54.500 habitants. Actualment està vacant.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Ocier · Veure més »

Bisbat d'Orange

Orange - Diocèse d'Orange, Dioecesis Arausiensis -) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Orange · Veure més »

Bisbat d'Oria

Francavilla Fontana, Santa Maria delle Grazie Ceglie Messapica, San Rocco, fresc di Domenico Carella Avetrana, campanar de l'església mare El bisbat d'Oria (italià: diocesi di Oria; llatí: Dioecesis Uritana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tàrent, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Oria · Veure més »

Bisbat d'Orizaba

El bisbat d'Orizaba (espanyol: Diócesis de Orizaba, llatí: Dioecesis Orizabensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Jalapa, i que pertany a la regió eclesiàstica Golfo.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Orizaba · Veure més »

Bisbat d'Orvieto-Todi

El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »

Bisbat d'Ostrava-Opava

Escut de la diòcesi La cocatedral d'Opava El bisbat d'Ostrava-Opava (txec: Diecéze ostravsko-opavská, llatí: Dioecesis Ostraviensis-Opaviensis) és una seu de l'Església Catòlica a Txèquia, sufragània de l'arquebisbat d'Olomouc.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Ostrava-Opava · Veure més »

Bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca

La basilica santuari de Santa Maria de Finibus Terrae a Leuca L'església del S.S.Salvatore d'Alessano, catedral de la diòcesi d'Alessano fins al 1818 El bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca (italià: diocesi di Ugento-Santa Maria di Leuca; llatí: Dioecesis Uxentina-Sanctae Mariae Leucadensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla. El 2010 tenia 120.000 batejats d'un total de 122.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Vito Angiuli. El sant patró de la diòcesi d'Ugento-Santa Maria de Leuca és sant Vicenç d'Osca, la festa del qual és el 22 de gener.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca · Veure més »

Bisbat d'Uijongbu

El bisbat d'Uijeongbu (llatí: Dioecesis Uiiongbuensis) és una diòcesi de l'Església catòlica a Corea del Sud, sufragània de l'arquebisbat de Seül.

Nou!!: Papa і Bisbat d'Uijongbu · Veure més »

Bisbat de Bèrgam

L'entrada de la Cúria episcopal de Bèrgam. El seminari de la diòcesi. El bisbat de Bèrgam (italià: diocesi di Bergamo; llatí: Dioecesis Bergomensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: Papa і Bisbat de Bèrgam · Veure més »

Bisbat de Belfort-Montbéliard

El bisbat de Belfort-Montbéliard (francès: Diocèse de Belfort-Montbéliard, llatí: Dioecesis Belfortiensis-Montis Beligardi) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arxidiòcesi de Besançon.

Nou!!: Papa і Bisbat de Belfort-Montbéliard · Veure més »

Bisbat de Belluno-Feltre

cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Papa і Bisbat de Belluno-Feltre · Veure més »

Bisbat de Besalú

L'efímer Bisbat de Besalú va ésser creat l'any 1017 pel comte Bernat Tallaferro de Besalú, amb l'aprovació papal.

Nou!!: Papa і Bisbat de Besalú · Veure més »

Bisbat de Betlem

La plaça de la basílica de la Nativitat a Betlem. Clamecy. El bisbat de Betlem (francès: Diocèse de Bethléem, llatí: Dioecesis Bethleemitana) és una seu de l'Església Catòlica suprimida i titular de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Bisbat de Betlem · Veure més »

Bisbat de Biella

El Baptisteri El Santuari d'Oropa El bisbat de Biella (italià: diocesi di Biella; llatí: Dioecesis Bugellensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Papa і Bisbat de Biella · Veure més »

Bisbat de Brescia

concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: Papa і Bisbat de Brescia · Veure més »

Bisbat de Brno

Escut de la diòcesi El bisbat de Brno (txec: Diecéze brněnská; llatí: Archidioecesis Lancianensis-Ortonensis) és una seu de l'Església catòlica a Txèquia, sufragània de l'arquebisbat d'Olomouc. Al 2012 tenia 535.500 batejats d'un total de 1.360.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Vojtěch Cikrle.

Nou!!: Papa і Bisbat de Brno · Veure més »

Bisbat de Bruges

El bisbat de Bruges (flamenc: Bisdom Brugge, francès: Diocèse de Bruges, llatí: Dioecesis Brugensis) és una seu de l'Església Catòlica a Bèlgica, sufragània de l'arquebisbat de Malines-Brussel·les.

Nou!!: Papa і Bisbat de Bruges · Veure més »

Bisbat de Bubanza

El bisbat de Bubanza (francès: Diòcese de Bubanza); llatí: Dioecesis Bubantina) és una seu de l'Església catòlica a Burundi, sufragània de l'arquebisbat de Bujumbura. Al 2018 tenia 434.490 batejats d'un total de 785.993 habitants. Actualment està regida pel bisbe Jean Ntagwarara.

Nou!!: Papa і Bisbat de Bubanza · Veure més »

Bisbat de Bururi

El bisbat de Bururi (francès: Diocèse de Bururi); llatí: Dioecesis Bururiensis) és una seu de l'Església catòlica a Burundi, sufragània de l'arquebisbat de Bujumbura. Al 2020 tenia 675.610 batejats d'un total de 1.524.060 habitants. Actualment està regida pel bisbe Salvator Niciteretse.

Nou!!: Papa і Bisbat de Bururi · Veure més »

Bisbat de Cabinda

El Bisbat de Cabinda (portuguès: Diocese de Cabinda; llatí: Dioecesis Cabindana) és una seu de l'Església Catòlica a Angola, sufragània de l'arquebisbat de Luanda.

Nou!!: Papa і Bisbat de Cabinda · Veure més »

Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo

El bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo és la seu episcopal que administra el territori de La Rioja.

Nou!!: Papa і Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo · Veure més »

Bisbat de Caltagirone

El bisbat de Caltagirone (italià: diocesi di Caltagirone; llatí: Dioecesis Calatayeronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catània, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Papa і Bisbat de Caltagirone · Veure més »

Bisbat de Caltanissetta

El bisbat de Caltanissetta (italià: diocesi di Caltanissetta; llatí: Dioecesis Calatanisiadensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Agrigent, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Papa і Bisbat de Caltanissetta · Veure més »

Bisbat de Campeche

El bisbat de Campeche (castellà: Diócesis de Campeche; llatí: Dioecesis Campecorensis) és una seu de l'Església catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Yucatán, que pertany a la regió eclesiàstica Sureste.

Nou!!: Papa і Bisbat de Campeche · Veure més »

Bisbat de Caraguatatuba

El bisbat de Caraguatatuba (portuguès: Diocese de Caraguatatuba); llatí: Dioecesis Caraguatatubensis) és una seu de l'Església catòlica al Brasil, sufragània de l'arquebisbat d'Aparecida, que pertany a la regió eclesiàstica Sul 1. Al 2019 tenia 196.000 batejats d'un total de 331.301 habitants. Actualment està regida pel bisbe José Carlos Chacorowski, C.M.

Nou!!: Papa і Bisbat de Caraguatatuba · Veure més »

Bisbat de Carpi

El bisbat de Carpi (italià: diocesi di Carpi; llatí: Dioecesis Carpensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Papa і Bisbat de Carpi · Veure més »

Bisbat de Cartagena

El Bisbat de Cartagena és una diòcesi dependent de l'arxidiòcesi de Granada, a Espanya.

Nou!!: Papa і Bisbat de Cartagena · Veure més »

Bisbat de Casale Monferrato

El bisbat de Casale Monferrato (italià: diocesi di Casale Monferrato; llatí: Dioecesis Casalensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Papa і Bisbat de Casale Monferrato · Veure més »

Bisbat de Caserta

L'església de San Michele a Casertavecchia,catedral fins al 1842. El bisbat de Caserta (italià: bisbat de Caserta; llatí: Dioecesis Casertana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Papa і Bisbat de Caserta · Veure més »

Bisbat de Cassano all'Ionio

El bisbat de Cassano all'Ionio —Diocesi di Cassano all'Ionio; Dioecesis Cassanensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragàni de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Papa і Bisbat de Cassano all'Ionio · Veure més »

Bisbat de Cefalù

Porta del palau episcopal Entrada del seminari episcopal El bisbat de Cefalù (italià: Diocesi di Cefalù; llatí: Dioecesis Cephaludensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Papa і Bisbat de Cefalù · Veure més »

Bisbat de Celaya

El bisbat de Celaya (castellà: Diócesis de Celaya, llatí: Dioecesis Celayensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de León, i que pertany a la regió eclesiàstica Bajío.

Nou!!: Papa і Bisbat de Celaya · Veure més »

Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano

El bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano (italià: Diocesi di Cerignola-Ascoli Satriano; llatí: Dioecesis Ceriniolensis-Asculana Apuliae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Papa і Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano · Veure més »

Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti

catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi seminario a Cerreto Sannita seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II. s, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Papa і Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti · Veure més »

Bisbat de Cesena-Sarsina

El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Papa і Bisbat de Cesena-Sarsina · Veure més »

Bisbat de Chalon

El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Papa і Bisbat de Chalon · Veure més »

Bisbat de Chartres

Porta occidental de la catedral de Chartres. VII. XII. XVIII, que va ser la residència episcopal fins al 1905, avui allotja el museu de Belles Arts de la ciutat. El bisbat de Chartres (francès: Diocèse de Chartres, llatí: Dioecesis Carnutensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: Papa і Bisbat de Chartres · Veure més »

Bisbat de Chiavari

El bisbat de Chiavari (italià: diocesi di Chiavari; llatí: Dioecesis Clavarensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: Papa і Bisbat de Chiavari · Veure més »

Bisbat de Chur

El palau episcopal de Coira. L'''Hof Chur'', a l'esquerra de la foto, de propietat de la diòcesi, comprèn la catedral i el palau episcopal; l'església a la dreta és la ''Martinskirche'', església protestant de Coira. El seminari ''San Lucio'' de Coira. Frontal d'altar de la catedral de Coira. VIII. VIII. El Bisbat de Chur (alemany: Bischoftum Chur, italià: Vescovato di Coira, llatí: Dioecesis Curiensis) és una diòcesi de l'Església Catòlica Romana, immediatament subjecta a la Santa Seu, amb centre a Chur o Coira al cantó dels Grisons, Suïssa.

Nou!!: Papa і Bisbat de Chur · Veure més »

Bisbat de Città di Castello

El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: Papa і Bisbat de Città di Castello · Veure més »

Bisbat de Ciudad Altamirano

El bisbat de Ciudad Altamirano (castellà: Diócesis de Ciudad Altamirano, llatí: Dioecesis Civitatis Altamirensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat d'Acapulco, i que pertany a la regió eclesiàstica Sur.

Nou!!: Papa і Bisbat de Ciudad Altamirano · Veure més »

Bisbat de Ciudad Guzmán

El bisbat de Ciudad Guzmán (castellà: Diócesis de Ciudad Guzmán, llatí: Dioecesis Guzmanopolitana) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Guadalajara, i que pertany a la regió eclesiàstica Occidente.

Nou!!: Papa і Bisbat de Ciudad Guzmán · Veure més »

Bisbat de Ciudad Juárez

El bisbat de Ciudad Juárez (castellà: Diócesis de Ciudad Juárez, llatí: Dioecesis Civitatis Iuarezensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Chihuahua, i que pertany a la regió eclesiàstica Norte.

Nou!!: Papa і Bisbat de Ciudad Juárez · Veure més »

Bisbat de Ciudad Lázaro Cárdenas

El bisbat de Ciudad Lázaro Cárdenas (castellà: Diócesis de Ciudad Lázaro Cárdenas, llatí: Dioecesis Civitatis Lazari Cárdenas) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Morelia, i que pertany a la regió eclesiàstica Don Vasco.

Nou!!: Papa і Bisbat de Ciudad Lázaro Cárdenas · Veure més »

Bisbat de Ciudad Obregón

El bisbat de Ciudad Obregón (castellà: Diócesis de Ciudad Obregón, llatí: Dioecesis Civitatis Obregonensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat d'Hermosillo, i que pertany a la regió eclesiàstica Noroeste.

Nou!!: Papa і Bisbat de Ciudad Obregón · Veure més »

Bisbat de Ciudad Valles

El bisbat de Ciudad Valles (castellà: Diócesis de Ciudad Valles, llatí: Dioecesis Vallipolitana) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de San Luis Potosí, i que pertany a la regió eclesiàstica Bajío.

Nou!!: Papa і Bisbat de Ciudad Valles · Veure més »

Bisbat de Ciudad Victoria

El bisbat de Ciudad Victoria (castellà: Diócesis de Ciudad Victoria, llatí: Dioecesis Civitatis Victoriensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Monterrey, i que pertany a la regió eclesiàstica Noreste.

Nou!!: Papa і Bisbat de Ciudad Victoria · Veure més »

Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia

El bisbat de Civitavecchia-Tarquinia (italià: diocesi di Civitavecchia-Tarquinia; llatí: Dioecesis Centumcellarum-Tarquiniensis) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Papa і Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia · Veure més »

Bisbat de Coatzacoalcos

El bisbat de Coatzacoalcos (castellà: Diócesis de Coatzacoalcos, llatí: Dioecesis Coatzacoalsensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Jalapa, i que pertany a la regió eclesiàstica Golfo.

Nou!!: Papa і Bisbat de Coatzacoalcos · Veure més »

Bisbat de Colima

El bisbat de Colima (espanyol: Diócesis de Colima, llatí: Dioecesis Colimensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Guadalajara, i que pertany a la regió eclesiàstica Occidente.

Nou!!: Papa і Bisbat de Colima · Veure més »

Bisbat de Condom

El bisbe Jacques-Bénigne Bossuet. El bisbat de Codòm (francès: Diocèse de Condom, llatí: Dioecesis Condomiensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Papa і Bisbat de Condom · Veure més »

Bisbat de Conversano-Monopoli

La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Papa і Bisbat de Conversano-Monopoli · Veure més »

Bisbat de Crema

El bisbat de Crema —diocesi de Crema; Dioecesis Cremensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: Papa і Bisbat de Crema · Veure més »

Bisbat de Cremona

El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: Papa і Bisbat de Cremona · Veure més »

Bisbat de Cuauhtémoc-Madera

El bisbat de Cuauhtémoc-Madera (castellà: Diócesis de Cuauhtémoc-Madera, llatí: Dioecesis Cuauhtemocensis-Materiensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Chihuahua, i que pertany a la regió eclesiàstica Norte.

Nou!!: Papa і Bisbat de Cuauhtémoc-Madera · Veure més »

Bisbat de Cuautitlán

El bisbat de Cuautitlán (espanyol: Diócesis de Cuautitlán, llatí: Dioecesis Cuautitlanensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Tlalnepantla, i que pertany a la regió eclesiàstica Metro-Circundante.

Nou!!: Papa і Bisbat de Cuautitlán · Veure més »

Bisbat de Cuneo

El bisbat de Cuneo (italià: bisbat de Cuneo; llatí: Dioecesis Cuneensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Papa і Bisbat de Cuneo · Veure més »

Bisbat de Daejeon

El bisbat de Daejeon (llatí: Dioecesis Taeieonensis) és una diòcesi de l'Església Catòlica a Corea del Sud, sufragània de l'arquebisbat de Seül.

Nou!!: Papa і Bisbat de Daejeon · Veure més »

Bisbat de Dallas

El bisbat de Dallas' (anglès: Diocese of Dallas, llatí: Dioecesis Dallasensis) és una seu de l'Església Catòlica als Estats Units, sufragània de l'Arquebisbat de San Antonio, que pertany a la regió eclesiàstica X (AR, OK, TX).

Nou!!: Papa і Bisbat de Dallas · Veure més »

Bisbat de Dharmapuri

El bisbat de Dharmapuri (indi: தர்மாபுரி மறைமாவட்டம்; llatí: Dioecesis Dharmapuriensis) és una seu de l'Església catòlica a Índia, sufragània de l'arquebisbat de Pondicherry i Cuddalore.

Nou!!: Papa і Bisbat de Dharmapuri · Veure més »

Bisbat de Dol

Els bisbes Thibaud de Pouancé (1280-1301) i Jean Dubois (1312-1324). Icona moderna amb la imatge de Sant Sansó, protobisbe de la diòcesi de Dol. El bisbat de Dol (francès: Diocèse de Dol; llatí: Dioecesis Dolensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.

Nou!!: Papa і Bisbat de Dol · Veure més »

Bisbat de Fabriano-Matelica

El bisbat de Fabriano-Matelica (italià: diocesi di Fabriano-Matelica; llatí: Dioecesis Fabrianensis-Mathelicensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Papa і Bisbat de Fabriano-Matelica · Veure més »

Bisbat de Faenza-Modigliana

El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Papa і Bisbat de Faenza-Modigliana · Veure més »

Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola

El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Papa і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »

Bisbat de Foligno

El bisbat de Foligno (italià: diocesi di Foligno; llatí: Dioecesis Fulginatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: Papa і Bisbat de Foligno · Veure més »

Bisbat de Forlì-Bertinoro

La cocatedral de Bertinoro. La catedral de Forlì L'església de Ronco L'església del Seminari episcopal de Bertinoro Basílica menore de San Rufillo. L'església de Coccolia Façana de l'Abadia de Sant'Ellero L'església de Castrocaro Terme El bisbat de Forlì-Bertinoro (italià: diocesi di Forlì-Bertinoro; llatí: Dioecesis Foroliviensis-Brittinoriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Papa і Bisbat de Forlì-Bertinoro · Veure més »

Bisbat de Fort Wayne-South Bend

El bisbat de Fort Wayne-South Bend (anglès: Diocese of Fort Wayne–South Bend; llatí: Dioecesis Wayne Castrensis-South Bendensis) és una seu de l'Església catòlica als Estats Units, sufragània de l'arquebisbat d'Indianapolis, pertanyent a la regió eclesiàstica VII (IL, IN, WI).

Nou!!: Papa і Bisbat de Fort Wayne-South Bend · Veure més »

Bisbat de Fossano

El bisbat de Fossano (italià: bisbat de Fossano; llatí: Dioecesis Fossanensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Papa і Bisbat de Fossano · Veure més »

Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino

La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Papa і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino · Veure més »

Bisbat de Fukuoka

El bisbat de Fukuoka (japonès: カトリック鹿児島教区, llatí: Dioecesis Fukuokaensis) és una seu de l'Església Catòlica al Japó, sufragània de l'arquebisbat de Nagasaki.

Nou!!: Papa і Bisbat de Fukuoka · Veure més »

Bisbat de Gómez Palacio

El bisbat de Gómez Palacio (castellà: Diócesis de Gómez Palacio, llatí: Dioecesis Gomez-Palaciensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Durango, i que pertany a la regió eclesiàstica Vizcaya-Pacifico.

Nou!!: Papa і Bisbat de Gómez Palacio · Veure més »

Bisbat de Gubbio

El bisbat de Gubbio (italià: diocesi di Gubbio; llatí: Dioecesis Eugubina) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: Papa і Bisbat de Gubbio · Veure més »

Bisbat de Hasselt

El Bisbat de Hasselt (francès: Diocèse de Hasselt; neerlandès: Bisdom Hasselt; llatí: Dioecesis Hasseletensis) és el bisbat catòlic més jove de Bèlgica.

Nou!!: Papa і Bisbat de Hasselt · Veure més »

Bisbat de Huajuapan de León

El bisbat de Huajuapan de León (en castellà: Diócesis de Huajuapan de León, llatí: Dioecesis Huaiuapanensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Puebla de los Ángeles, i que pertany a la regió eclesiàstica Oriente.

Nou!!: Papa і Bisbat de Huajuapan de León · Veure més »

Bisbat de Jammu-Srinagar

El bisbat de Jammu-Srinagar (hindi: जम्मू श्रीनगर के सूबा; llatí: Dioecesis Iammuensis-Srinagarensis) és una seu de l'Església catòlica a l'Índia, sufragània de l'arquebisbat de Delhi.

Nou!!: Papa і Bisbat de Jammu-Srinagar · Veure més »

Bisbat de Jesi

El bisbat de Jesi (italià: diocesi di Jesi; llatí: Dioecesis Aesina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Papa і Bisbat de Jesi · Veure més »

Bisbat de Kagoshima

El bisbat de Kagoshima (japonès: カトリック鹿児島教区, llatí: Dioecesis Kagoshimaensis) és una seu de l'Església Catòlica al Japó, sufragània de l'arquebisbat de Nagasaki.

Nou!!: Papa і Bisbat de Kagoshima · Veure més »

Bisbat de Khandwa

El bisbat de Khandwa (Hindi: खंडवा के सूबा; llatí: Dioecesis Khandvaënsis) és una seu de l'Església catòlica a Índia, sufragània de l'arquebisbat de Bhopal.

Nou!!: Papa і Bisbat de Khandwa · Veure més »

Bisbat de La Paz a la Baixa Califòrnia del Sud

El bisbat de La Paz a la Baixa Califòrnia del Sud (castellà: Diócesis de La Paz en la Baja California del Sur, llatí: Dioecesis Paciensis in California Inferiori Meridionali) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Tijuana, i que pertany a la regió eclesiàstica Noroeste.

Nou!!: Papa і Bisbat de La Paz a la Baixa Califòrnia del Sud · Veure més »

Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato

El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: Papa і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato · Veure més »

Bisbat de la Transfiguració a Novossibirsk

El bisbat de Trasfiguració a Novossibirsk (rus: Преображенская епархия в Новосибирске, llatí: Dioecesis Neosibiriana Transfigurationis) és una seu de l'Església Catòlica a Rússia, sufragània de l'arquebisbat de la Mare de Déu de Moscou.

Nou!!: Papa і Bisbat de la Transfiguració a Novossibirsk · Veure més »

Bisbat de Lamezia Terme

El bisbat de Lamezia Terme (italià: diocesi di Lamezia Terme; llatí: Dioecesis Neocastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Papa і Bisbat de Lamezia Terme · Veure més »

Bisbat de Lanusei

El bisbat de Lanusei (italià: Dioecesis Lanusei; llatí: Dioecesis Oleastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Càller, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: Papa і Bisbat de Lanusei · Veure més »

Bisbat de Laon

El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: Papa і Bisbat de Laon · Veure més »

Bisbat de Las Vegas

El bisbat de Las Vegas (anglès: Diocese of Las Vegas, llatí: Dioecesis Campensis) és una seu de l'Església Catòlica als Estats Units, sufragània de l'arxidiòcesi de San Francisco, que pertant a la regió eclesiàstica XI (CA, HI, NV).

Nou!!: Papa і Bisbat de Las Vegas · Veure més »

Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg

El bisbat de Lausana fou un principat-bisbat del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Papa і Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg · Veure més »

Bisbat de Les Cayes

El bisbat de Les Cayes (crioll: Dyosèz nan Les Cayes; llatí: Dioecesis Caiesensis) és una seu de l'Església Catòlica a Haití, sufragània de l'arquebisbat de Port-au-Prince.

Nou!!: Papa і Bisbat de Les Cayes · Veure més »

Bisbat de Limburg

El Bisbat de Limburg — Bistum Limburg, Dioecesis Limburgensis — és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arxidiòcesi de Colònia.

Nou!!: Papa і Bisbat de Limburg · Veure més »

Bisbat de Linares (Mèxic)

El bisbat de Linares (espanyol: Diócesis de Linares, llatí: Dioecesis Linarina) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Monterrey, i que pertany a la regió eclesiàstica Noreste.

Nou!!: Papa і Bisbat de Linares (Mèxic) · Veure més »

Bisbat de Litomyšl

El bisbat de Litomyš (txec: Biskupství litomyšlské; llatí: Dioecesis Lutomislensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Bisbat de Litomyšl · Veure més »

Bisbat de Livorno

El bisbat de Livorno - diocesi di Livorno; Dioecesis Liburnensis - és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pisa, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Papa і Bisbat de Livorno · Veure més »

Bisbat de Llemotges

catedral de Sant Esteve. sant Marçal, el relicari de santa Valèria i el sarcòfag dels companys de Marçal, Alpinià i Austriclinià Gaetano Lapis, ''Aparició del Nen Jesús a sant Antoni de Pàdua''. Aquest miracle hauria tingut lloc a Llemotges el 1226 o el 1227. L'església de l'abadia de ''Saint-Pierre'' de Solignac, fundada per sant Eloi el 631 o 632. El bisbat de Llemotges (francès: Diocèse de Limoges, llatí: Dioecesis Lemovicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Nou!!: Papa і Bisbat de Llemotges · Veure més »

Bisbat de Lodi

El bisbat de Lodi (italià: diocesi di Lodi; llatí: Dioecesis Laudensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: Papa і Bisbat de Lodi · Veure més »

Bisbat de Lucera-Troia

cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Papa і Bisbat de Lucera-Troia · Veure més »

Bisbat de Lugano

El bisbat de Lugano —diocesi di Lugano; Dioecesis Luganensis — és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecte a la Santa Seu.

Nou!!: Papa і Bisbat de Lugano · Veure més »

Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia

El bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia - diocesi di Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia; Dioecesis Maceratensis-Tolentina-Recinetensis-Cingulana-Treiensis - és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Papa і Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia · Veure més »

Bisbat de Mallorca

El bisbat de Mallorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, sufragània de l'arquebisbat de València.

Nou!!: Papa і Bisbat de Mallorca · Veure més »

Bisbat de Massa Carrara-Pontremoli

El bisbat de Massa Carrara-Pontremoli (italià: diocesi di Massa Carrara-Pontremoli; llatí: Dioecesis Massensis-Apuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pisa, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Papa і Bisbat de Massa Carrara-Pontremoli · Veure més »

Bisbat de Massa Marittima-Piombino

El bisbat de Massa Marittima-Piombino (italià: diocesi di Massa Marittima-Piombino; llatí: Dioecesis Massana-Plumbinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Papa і Bisbat de Massa Marittima-Piombino · Veure més »

Bisbat de Matamoros

El bisbat de Matamoros (castellà: Diócesis de Matamoros, llatí: Dioecesis Matamorensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Monterrey, i que pertany a la regió eclesiàstica Noreste.

Nou!!: Papa і Bisbat de Matamoros · Veure més »

Bisbat de Matehuala

El bisbat de Matehuala (espanyol: Diócesis de Matehuala, llatí: Dioecesis Matehualensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de San Luis Potosí, i que pertany a la regió eclesiàstica Bajío.

Nou!!: Papa і Bisbat de Matehuala · Veure més »

Bisbat de Mazatlán

El bisbat de Mazatlán (castellà: Diócesis de Mazatlán, llatí: Dioecesis Mazatlanensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Durango, i que pertany a la regió eclesiàstica Vizcaya-Pacifico.

Nou!!: Papa і Bisbat de Mazatlán · Veure més »

Bisbat de Màntua

Basílica de Sant Andreu Apòstol a Màntua El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: Papa і Bisbat de Màntua · Veure més »

Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa

cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: Papa і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »

Bisbat de Metz

VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Papa і Bisbat de Metz · Veure més »

Bisbat de Mexicali

El bisbat de Mexicali (espanyol: Diócesis de Mexicali, llatí: Dioecesis Mexicalensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Tijuana, i que pertany a la regió eclesiàstica Nord-oest.

Nou!!: Papa і Bisbat de Mexicali · Veure més »

Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea

La cocatedral de Tropea El bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea (italià: diocesi di Mileto-Nicotera-Tropea; llatí: Dioecesis Miletensis-Nicotriensis-Tropiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Papa і Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea · Veure més »

Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi

catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Papa і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi · Veure més »

Bisbat de Mondovì

El santuari de Vicoforte El bisbat de Mondovì (italià: diocesi di Mondovì; llatí: Dioecesis Montis Regalis in Pedemonte o Montis Vici) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont. El 2013 tenia 115.000 batejats d'un total 127.800 habitants. Actualment està regida pel bisbe Egidio Miragoli.

Nou!!: Papa і Bisbat de Mondovì · Veure més »

Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza

El bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza (italià: diocesi di Montepulciano-Chiusi-Pienza; llatí: Dioecesis Montis Politiani-Clusina-Pientina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Papa і Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza · Veure més »

Bisbat de Muyinga

El bisbat de Muyinga (francès: Diocèse de Muyinga); llatí: Dioecesis Muyingana) és una seu de l'Església catòlica a Burundi, sufragània de l'arquebisbat de Gitega. Al 2019 tenia 765.000 batejats d'un total de 1.440.900 habitants. Actualment està regida pel bisbe Joachim Ntahondereye.

Nou!!: Papa і Bisbat de Muyinga · Veure més »

Bisbat de Muzaffarpur

El bisbat de Muzaffarpur (indi: मुजफ्फरपुर के सूबा; llatí: Dioecesis Muzaffarpurensis) és una seu de l'Església catòlica a l'Índia, sufragània de l'arquebisbat de Patna.

Nou!!: Papa і Bisbat de Muzaffarpur · Veure més »

Bisbat de Nagoya

El bisbat de Nagoya (japonès: カトリック名古屋教区, llatí: Dioecesis Nagoyaensis) és una seu de l'Església Catòlica al Japó, sufragània de l'arquebisbat d'Osaka.

Nou!!: Papa і Bisbat de Nagoya · Veure més »

Bisbat de Nardò-Gallipoli

El bisbat de Nardò-Gallipoli —diocesi di Nardò-Gallipoli; Dioecesis Neritonensis-Gallipolitana — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Papa і Bisbat de Nardò-Gallipoli · Veure més »

Bisbat de Natitingou

El bisbat de Natitingou (francès: Diocèse de Natitingou; llatí: Dioecesis Natitinguensis) és una diòcesi de l'Església catòlica pertanyent a Benin, sufragània de l'arquebisbat de Parakou.

Nou!!: Papa і Bisbat de Natitingou · Veure més »

Bisbat de Neyyattinkara

El bisbat de Neyyattinkara (llatí: Dioecesis Neyyattinkaraënsis) és una seu de l'Església catòlica a l'Índia, sufragània de l'arquebisbat de Trivandrum.

Nou!!: Papa і Bisbat de Neyyattinkara · Veure més »

Bisbat de Nezahualcóyotl

Escut de la diòcesi El bisbat de Netzahualcóyotl (castellà: Diócesis de Netzahualcóyotl, llatí: Dioecesis Netzahualcoytlensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Tlalnepantla, i que pertany a la regió eclesiàstica Metro-Circundante.

Nou!!: Papa і Bisbat de Nezahualcóyotl · Veure més »

Bisbat de Nicosia

El bisbat de Nicosia (italià: diocesi di Nicosia; llatí: Dioecesis Nicosiensis o Herbitensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Papa і Bisbat de Nicosia · Veure més »

Bisbat de Nitra

El palau episcopal. El bisbat de Nitra (eslovac: Biskupstvo Nitra; llatí: Dioecesis Nitriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bratislava.

Nou!!: Papa і Bisbat de Nitra · Veure més »

Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno

cocatedral de San Michele a Sarno. palau episcopal de Nocera Inferiore. Façana del palau episcopal de Sarno. Façana de la cúria diocesana, antic seminari episcopal de Nocera. El bisbat de Nocera Inferiore-Sarno (italià: diocesi di Nocera Inferiore-Sarno; llatí: Dioecesis Nucerina Paganorum-Sarnensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Papa і Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno · Veure més »

Bisbat de Nogales

El bisbat de Nogales (castellà: Diócesis de Nogales, llatí: Dioecesis Nucensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat d'Hermosillo, i que pertany a la regió eclesiàstica Golfo.

Nou!!: Papa і Bisbat de Nogales · Veure més »

Bisbat de Noto

El bisbat de Noto (italià: Diocesi di Noto; llatí: Dioecesis Cuneensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siracusa, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Papa і Bisbat de Noto · Veure més »

Bisbat de Novara

El Palau episcopal El bisbat de Novara (italià: Diocesi di Novara; llatí: Dioecesis Novariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Papa і Bisbat de Novara · Veure més »

Bisbat de Nuevo Casas Grandes

El bisbat de Nuevo Casas Grandes (espanyol: Diócesis de Nuevo Casas Grandes, llatí: Dioecesis Neograndicasensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Chihuahua, i que pertany a la regió eclesiàstica Norte.

Nou!!: Papa і Bisbat de Nuevo Casas Grandes · Veure més »

Bisbat de Nuevo Laredo

El bisbat de Nuevo Laredo (castellà: Diócesis de Nuevo Laredo, llatí: Dioecesis Novolaredensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Monterrey, i que pertany a la regió eclesiàstica Noreste.

Nou!!: Papa і Bisbat de Nuevo Laredo · Veure més »

Bisbat de Nuoro

Interior de la catedral El bisbat de Nuoro (italià: diocesi di Nuoro; llatí: Dioecesis Nuorensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Càller, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: Papa і Bisbat de Nuoro · Veure més »

Bisbat de Papantla

El bisbat de Papantla (castellà: Diócesis de Papantla, llatí: Dioecesis Papantlensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Jalapa, i que pertany a la regió eclesiàstica Golfo.

Nou!!: Papa і Bisbat de Papantla · Veure més »

Bisbat de Parma

Davallament de la creu'' de Benedetto Antelami dins de la catedral de Parma. L'església de San Bernard de ll'abadia de Fontevivo. El baptisteri de Parma. palau episcopal. El bisbat de Parma (italià: diocesi di Parma; llatí: Dioecesis Parmensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Papa і Bisbat de Parma · Veure més »

Bisbat de Parral

El bisbat de Parral (castellà: Diócesis de Parra, llatí: Dioecesis Parralensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Chihuahua, i que pertany a la regió eclesiàstica Norte.

Nou!!: Papa і Bisbat de Parral · Veure més »

Bisbat de Patti

L'estàtua de la Mare de Déu Negre, conservada al Sanctuari Diocesà de Tindari El santuari de Tindari El bisbat de Patti (italià: diocesi di Patti; llatí: Dioecesis Pactensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Papa і Bisbat de Patti · Veure més »

Bisbat de Pavia

sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: Papa і Bisbat de Pavia · Veure més »

Bisbat de Pàdua

El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Papa і Bisbat de Pàdua · Veure més »

Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis

L'antic palau episcopal de Pàmies, vist des del campanar de la catedral, i avui seu de l'ajuntament. XII. El bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis (francès: Diocèse de Pamiers, Couserans et Mirepoix; llatí: Dioecesis Apamiensis-Conseranensis-Mirapicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.

Nou!!: Papa і Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis · Veure més »

Bisbat de Pescia

El bisbat de Pescia (italià: diocesi di Pescia; llatí: Dioecesis Pisciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pisa, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Papa і Bisbat de Pescia · Veure més »

Bisbat de Piazza Armerina

El bisbat de Piazza Armerina (italià: diocesi di Piazza Armerina; llatí: Dioecesis Platiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Agrigent, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Papa і Bisbat de Piazza Armerina · Veure més »

Bisbat de Piedras Negras

El bisbat de Piedras Negras (castellà: Diócesis de Piedras Negras, llatí: Dioecesis Saxanigrensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Monterrey, i que pertany a la regió eclesiàstica Noreste.

Nou!!: Papa і Bisbat de Piedras Negras · Veure més »

Bisbat de Pinerolo

El bisbat de Pinerolo (italià: diocesi di Pinerolo; llatí: Dioecesis Pineroliensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Papa і Bisbat de Pinerolo · Veure més »

Bisbat de Pistoia

El bisbat de Pistoia (italià: diocesi di Pistoia; llatí: Dioecesis Pistoriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Papa і Bisbat de Pistoia · Veure més »

Bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello

El bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello (italià: diocesi di Pitigliano-Sovana-Orbetello; llatí: Dioecesis Pitilianensis-Soanensis-Urbetelliensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Papa і Bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello · Veure més »

Bisbat de Plzeň

Escut de la diòcesi El bisbat de Plzeň (txec: Diecéze plzeňská, llatí: Dioecesis Pilznensis) és una seu de l'Església Catòlica a Txèquia, sufragània de l'arquebisbat de Praga.

Nou!!: Papa і Bisbat de Plzeň · Veure més »

Bisbat de Port Blair

El bisbat de Port Blair (indi: पोर्ट ब्लेयर के सूबा, llatí: Dioecesis Portus Blairensis) és una seu de l'Església Catòlica a l'Índia, sufragània de l'arquebisbat de Ranchi.

Nou!!: Papa і Bisbat de Port Blair · Veure més »

Bisbat de Posen

El Bisbat de Posen o Arxidiòcesi de Poznan (llatí Posnanien(sis)) és una de 14 arxidiòcesis de Polònia, amb seu a la ciutat de Poznan.

Nou!!: Papa і Bisbat de Posen · Veure més »

Bisbat de Prato

El bisbat de Prato (italià: diocesi di Prato; llatí: Dioecesis Pratensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Papa і Bisbat de Prato · Veure més »

Bisbat de Radom

El bisbat de Radom (polonès: Diecezja radomska, llatí: Dioecesis Radomensis) és una seu de l'Església Catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Częstochowa.

Nou!!: Papa і Bisbat de Radom · Veure més »

Bisbat de Ragusa

El bisbat de Ragusa (italià: diocesi di Ragusa; llatí: Dioecesis Ragusiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siracusa, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Papa і Bisbat de Ragusa · Veure més »

Bisbat de Raigarh

El bisbat de Raigarh (indi: रायगढ़ के सूबा; llatí: Dioecesis Raigarhensis) és una seu de l'Església catòlica a Índia, sufragània de l'arquebisbat de Raipur.

Nou!!: Papa і Bisbat de Raigarh · Veure més »

Bisbat de Rímini

El bisbat de Rímini (italià: diocesi di Rimini; llatí: Dioecesis Ariminensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Papa і Bisbat de Rímini · Veure més »

Bisbat de Rēzekne-Aglona

El Santuari d'Aglona El bisbat de Rēzekne-Aglona (letó: Diecēze Rēzeknes-Aglonas, llatí: Dioecesis Rezeknensis-Aglonensis) és una seu de l'Església Catòlica a Letònia, sufragània de l'arquebisbat de Riga.

Nou!!: Papa і Bisbat de Rēzekne-Aglona · Veure més »

Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla

La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Papa і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla · Veure més »

Bisbat de Rieti

Voltes del palau episcopal El bisbat de Rieti (italià: diocesi di Rieti; llatí: Dioecesis Reatina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Papa і Bisbat de Rieti · Veure més »

Bisbat de Roma

El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Papa і Bisbat de Roma · Veure més »

Bisbat de Rutana

El bisbat de Rutana (francès: Diocèse de Rutana); llatí: Dioecesis Rutana) és una seu de l'Església catòlica a Burundi, sufragània de l'arquebisbat de Gitega. Al 2020 tenia 264.974 batejats d'un total de 710.208 habitants. Actualment la seu es troba vacant.

Nou!!: Papa і Bisbat de Rutana · Veure més »

Bisbat de Ruyigi

El bisbat de Ruyigi (francès: Diocèse de Ruyigi); llatí: Dioecesis Ruyigiensis) és una seu de l'Església catòlica a Burundi, sufragània de l'arquebisbat de Gitega. Al 2018 tenia 513.466 batejats d'un total de 773.508 habitants. Actualment està regida pel bisbe Blaise Nzeyimana.

Nou!!: Papa і Bisbat de Ruyigi · Veure més »

Bisbat de Saint-Brieuc

Restes de l'abadia de Beauport a Paimpol, fundada el 1202. L'abadia de Boquen a Plénée-Jugon, fundada el 1137. sant Brieuc''. El bisbat de Saint-Brieuc (francès: Diocèse Saint-Brieuc, llatí: Dioecesis Briocensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.

Nou!!: Papa і Bisbat de Saint-Brieuc · Veure més »

Bisbat de Saitama

El bisbat de Saitama (japonès: Arquidiócesis de Bogotá, llatí: Dioecesis Saitamaensis) és una seu de l'Església Catòlica al Japó, sufragània de l'arquebisbat de Tòquio.

Nou!!: Papa і Bisbat de Saitama · Veure més »

Bisbat de Saltillo

El bisbat de Saltillo (castellà: Diócesis de Saltillo, llatí: Dioecesis Saltillensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Monterrey, i que pertany a la regió eclesiàstica Noreste.

Nou!!: Papa і Bisbat de Saltillo · Veure més »

Bisbat de Saluzzo

El bisbat de Saluzzo (italià: diocesi di Saluzzo; llatí: Dioecesis Salutiarum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Papa і Bisbat de Saluzzo · Veure més »

Bisbat de San Andrés Tuxtla

El bisbat de San Andrés Tuxtla (castellà: Diócesis de San Andrés Tuxtla, llatí: Dioecesis Sancti Andreae de Tuxtla) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Jalapa, i que pertany a la regió eclesiàstica Golfo.

Nou!!: Papa і Bisbat de San Andrés Tuxtla · Veure més »

Bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto

El bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto (italià: diocesi di San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto; llatí: Dioecesis Sancti Benedicti ad Truentum-Ripana-Montis Alti) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Papa і Bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto · Veure més »

Bisbat de San Juan de los Lagos

El bisbat de San Juan de los Lagos (espanyol: Diócesis de San Juan de los Lagos llatí: Dioecesis Sancti Ioannis a Lacubus) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Guadalajara, i que pertany a la regió eclesiàstica Occidente.

Nou!!: Papa і Bisbat de San Juan de los Lagos · Veure més »

Bisbat de San Marco Argentano-Scalea

El bisbat de San Marco Argentano-Scalea (italià: diocesi di San Marco Argentano-Scalea; llatí: Dioecesis Sancti Marci Argentanensis-Scaleensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Papa і Bisbat de San Marco Argentano-Scalea · Veure més »

Bisbat de San Marino-Montefeltro

El bisbat de San Marino-Montefeltro (italià: diocesi di San Marino-Montefeltro; llatí: Dioecesis Sammarinensis-Feretrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Papa і Bisbat de San Marino-Montefeltro · Veure més »

Bisbat de San Miniato

El bisbat de San Miniato (italià: diocesi di San Miniato; llatí: Dioecesis Sancti Miniati o Dioecesis Miniatopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Papa і Bisbat de San Miniato · Veure més »

Bisbat de San Severo

El bisbat de San Severo (italià: diocesi di San Severo; llatí: Dioecesis Sancti Severi o Severopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Papa і Bisbat de San Severo · Veure més »

Bisbat de Sankt Gallen

El bisbat de Sankt Gallen (alemany: bistum St. Gallen; llatí: Dioecesis Sancti Galli) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Papa і Bisbat de Sankt Gallen · Veure més »

Bisbat de Sant Climent a Saràtov

El bisbat de Sant Climent a Saràtov (rus: Епархия Святого Климента в Саратове, llatí: Dioecesis Saratoviensis Sancti Clementis) és una seu de l'Església Catòlica a Rússia, sufragània de l'arquebisbat de la Mare de Déu a Moscou.

Nou!!: Papa і Bisbat de Sant Climent a Saràtov · Veure més »

Bisbat de Sapporo

El bisbat de Sapporo (japonès: カトリック札幌司教区, llatí: Dioecesis Sapporensis) és una seu de l'Església Catòlica al Japó, sufragània de l'arquebisbat de Tōkyō.

Nou!!: Papa і Bisbat de Sapporo · Veure més »

Bisbat de Savona-Noli

El bisbat de Savona-Noli (italià: diocesi di Savona-Noli; llatí: Dioecesis Savonensis-Naulensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: Papa і Bisbat de Savona-Noli · Veure més »

Bisbat de Senigallia

El bisbat de Senigallia —diocesi di Senigallia; Dioecesis Senogalliensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Papa і Bisbat de Senigallia · Veure més »

Bisbat de Sion

El bisbat de Sion - Bistum Sitten, Évêché de Sion, Dioecesis Sedunensis - és una seu de l'Església Catòlica a Suïssa, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Papa і Bisbat de Sion · Veure més »

Bisbat de Sioux City

Escut de la diòcesi El bisbat de Sioux City (alemany: Diocese of Sioux City, llatí: Dioecesis Siopolitana) és una seu de l'Església Catòlica als Estats Units, sufragània de l'arquebisbat de Dubuque.

Nou!!: Papa і Bisbat de Sioux City · Veure més »

Bisbat de Sogorb-Castelló

El bisbat o diòcesi de Sogorb-Castelló (en llatí:Diœcesis Segobricensis-Castellionensis) va ser creat per Decret de la Sagrada Congregació Consistorial en 1960, d'acord amb el Concordat de 1953 a partir d'un reajustament de bogues entre les diòcesis de València-Sogorb-Tortosa.

Nou!!: Papa і Bisbat de Sogorb-Castelló · Veure més »

Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo

cocatedral de Sant Bartolomeu a Pontecorvo. Santa Maria della Libera a Aquino. El bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo (italià: diocesi di Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo; llatí: Dioecesis Sorana-Cassinensis-Aquinatensis-Pontiscurvi) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Papa і Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo · Veure més »

Bisbat de Srikakulam

El bisbat de Srikakulam (indi: శ్రీకాకుళం డియోసెస్; llatí: Dioecesis Srikakulamensis) és una seu de l'Església catòlica a Índia, sufragània de l'arquebisbat de Visakhapatnam.

Nou!!: Papa і Bisbat de Srikakulam · Veure més »

Bisbat de Sulmona-Valva

El bisbat de Sulmona-Valva (italià: diocesi di Sulmona-Valva; llatí: Dioecesis Sulmonensis-Valvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Papa і Bisbat de Sulmona-Valva · Veure més »

Bisbat de Susa

El bisbat de Susa (italià: diocesi di Susa; llatí: Dioecesis Segusiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Papa і Bisbat de Susa · Veure més »

Bisbat de Tabasco

El bisbat de Tabasco (castellà: Diócesis de Tabasco, llatí: Dioecesis Tabasquensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Yucatán, i que pertany a la regió eclesiàstica Sureste.

Nou!!: Papa і Bisbat de Tabasco · Veure més »

Bisbat de Tampico

El bisbat de Tampico (castellà: Diócesis de Tampico, llatí: Dioecesis Tampicensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Monterrey, i que pertany a la regió eclesiàstica Noreste.

Nou!!: Papa і Bisbat de Tampico · Veure més »

Bisbat de Tapachula

El bisbat de Tapachula (castellà: Diócesis de Tapachula, llatí: Dioecesis Tapacolensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Tuxtla Gutiérrez, i que pertany a la regió eclesiàstica Pacífico-Sur.

Nou!!: Papa і Bisbat de Tapachula · Veure més »

Bisbat de Tarahumara

El bisbat de Tarahumara (castellà: Diócesis de Tarahumara, llatí: Dioecesis Tarahumarensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Chihuahua, i que pertany a la regió eclesiàstica Norte.

Nou!!: Papa і Bisbat de Tarahumara · Veure més »

Bisbat de Tarassona

El bisbat de Tarassona (castellà: diócesis de Tarazona; llatí: Dioecesis Turiasonensis) és un dels bisbat de l'Església Catòlica a l'Aragó, sufragani de l'Arquebisbat de Saragossa.

Nou!!: Papa і Bisbat de Tarassona · Veure més »

Bisbat de Tarba

El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món. El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.

Nou!!: Papa і Bisbat de Tarba · Veure més »

Bisbat de Tívoli

El bisbat de Tívoli —diocesi di Tivoli; Dioecesis Tiburtina — és una diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Papa і Bisbat de Tívoli · Veure més »

Bisbat de Teano-Calvi

El bisbat de Teano-Calvi (italià: diocesi di Teano-Calvi; llatí: Dioecesis Theanensis-Calvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Papa і Bisbat de Teano-Calvi · Veure més »

Bisbat de Teggiano-Policastro

La cocatedral de Santa Maria Assunta de Policastro Bussentino El seminari episcopal de Teggiano El bisbat de Teggiano-Policastro (italià: diocesi di Teggiano-Policastro; llatí: Dioecesis Dianensis-Policastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campania.

Nou!!: Papa і Bisbat de Teggiano-Policastro · Veure més »

Bisbat de Tehuacán

El bisbat de Tehuacán (castellà: Diócesis de Tehuacán; llatí: Dioecesis Tehuacaniensis) és una seu de l'Església catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Puebla de los Ángeles, que pertany a la regió eclesiàstica Oriente.

Nou!!: Papa і Bisbat de Tehuacán · Veure més »

Bisbat de Tehuantepec

El bisbat de Tehuantepec (espanyol: Diócesis de Tehuantepec, llatí: Dioecesis Tehuantepecensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat d'Antequera, i que pertany a la regió eclesiàstica Pacífico-Sur.

Nou!!: Papa і Bisbat de Tehuantepec · Veure més »

Bisbat de Tenancingo

El bisbat de Tenancingo (espanyol: Diócesis de Tenancingo, llatí: Dioecesis Tenancingana) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Mèxic, i que pertany a la regió eclesiàstica Metro-Circundante.

Nou!!: Papa і Bisbat de Tenancingo · Veure més »

Bisbat de Tepic

El bisbat de Tepic (espanyol: Diócesis de Tepic, llatí: Dioecesis Tepicensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Guadalajara, i que pertany a la regió eclesiàstica Occidente.

Nou!!: Papa і Bisbat de Tepic · Veure més »

Bisbat de Teramo-Atri

Basílica Cocatedral d'Atri Santa Maria di Propezzano El bisbat de Teramo-Atri (italià: diocesi di Teramo-Atri; llatí: Dioecesis Aprutina seu Teramensis-Hatriensis seu Atriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pescara-Penne, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Papa і Bisbat de Teramo-Atri · Veure més »

Bisbat de Termoli-Larino

El bisbat de Termoli-Larino —diocesi di Termoli-Larino; Dioecesis Thermularum-Larinensis — és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Papa і Bisbat de Termoli-Larino · Veure més »

Bisbat de Terni-Narni-Amelia

El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: Papa і Bisbat de Terni-Narni-Amelia · Veure més »

Bisbat de Texcoco

El bisbat de Texcoco (castellà: Diócesis de Texcoco, llatí: Dioecesis Texcocensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Tlalnepantla, i que pertany a la regió eclesiàstica Metro-Circundante.

Nou!!: Papa і Bisbat de Texcoco · Veure més »

Bisbat de Tlaxcala

Interior de la catedral de Tlaxcala El bisbat de Tlaxcala (castellà: Diócesis de Tlaxcala, llatí: Dioecesis Tlaxcalensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Puebla de los Ángeles, i que pertany a la regió eclesiàstica Oriente.

Nou!!: Papa і Bisbat de Tlaxcala · Veure més »

Bisbat de Toluca

El bisbat de Toluca (castellà: Diócesis de Toluca, llatí: Dioecesis Tolucensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Mèxic, i que pertany a la regió eclesiàstica Metro-Circundante.

Nou!!: Papa і Bisbat de Toluca · Veure més »

Bisbat de Tonga

El bisbat de Tonga (llatí: Dioecesis Tongana) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Papa і Bisbat de Tonga · Veure més »

Bisbat de Tortona

El bisbat de Tortona (italià: diocesi di Tortona; llatí: Dioecesis Derthonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: Papa і Bisbat de Tortona · Veure més »

Bisbat de Tortosa

Catedral, des de l'Ebre abans de 2015. El bisbat de Tortosa és un bisbat, a cavall entre el sud de Catalunya i el nord del País Valencià, amb seu a la ciutat de Tortosa.

Nou!!: Papa і Bisbat de Tortosa · Veure més »

Bisbat de Toul

L'antic palau episcopal, construït a partir del 1739 durant l'episcopat d'Escipió-Jérôme Bégon, i avui ''Hôtel de Ville''. Nicolau de Mira. XIII. El bisbat de Toul (francès: diocèse de Toul, llatí: Dioecesis Tullensis) fou una jurisdicció eclesiàstica amb centre a la ciutat de Toul.

Nou!!: Papa і Bisbat de Toul · Veure més »

Bisbat de Trapani

El bisbat de Trapani (italià: bisbat de Trapani; llatí: Dioecesis Drepanensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Papa і Bisbat de Trapani · Veure més »

Bisbat de Treviso

El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Papa і Bisbat de Treviso · Veure més »

Bisbat de Trieste

El bisbat de Trieste (italià: Dioecesis Tergestina; llatí: Dioecesis Tergestina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gorizia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Papa і Bisbat de Trieste · Veure més »

Bisbat de Trivento

El bisbat de Triveneto (italià: diocesi di Triveneto; llatí: Dioecesis Triventina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Papa і Bisbat de Trivento · Veure més »

Bisbat de Tula

El bisbat de Tula (espanyol: Diócesis de Tula, llatí: Dioecesis Tullanensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Tulancingo, i que pertany a la regió eclesiàstica Centro.

Nou!!: Papa і Bisbat de Tula · Veure més »

Bisbat de Tuxpan

El bisbat de Tuxpan (espanyol: Diócesis de Tuxpan, llatí: Dioecesis Tuxpaniensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Jalapa, i que pertany a la regió eclesiàstica Golfo.

Nou!!: Papa і Bisbat de Tuxpan · Veure més »

Bisbat de Tuxtepec

El bisbat de Tuxtepec (castellà: Diócesis de Tuxtepec, llatí: Dioecesis Tuxtepecensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat d'Antequera, i que pertany a la regió eclesiàstica Pacífico-Sur.

Nou!!: Papa і Bisbat de Tuxtepec · Veure més »

Bisbat de Valle de Chalco

El bisbat de Valle de Chalco (espanyol: Diócesis de Valle de Chalco, llatí: Dioecesis Vallis Chalcensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Tlalnepantla, i que pertany a la regió eclesiàstica Metro-Circundante.

Nou!!: Papa і Bisbat de Valle de Chalco · Veure més »

Bisbat de Vallo della Lucania

El bisbat de Vallo della Lucania (italià: diocesi di Vallo della Lucania; llatí: Dioecesis Vallensis in Lucania) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Papa і Bisbat de Vallo della Lucania · Veure més »

Bisbat de Vannes

El bisbat de Vannes és una diòcesi catòlica de Bretanya, França, que cobreix el departament d'Ar Mor-Bihan.

Nou!!: Papa і Bisbat de Vannes · Veure més »

Bisbat de Ventimiglia-Sanremo

cocatedral de San Siro a Sanremo El bisbat de Ventimiglia-Sanremo (italià: diocesi di Ventimiglia-Sanremo; llatí: Dioecesis Ventimiliensis-Sancti Romuli) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: Papa і Bisbat de Ventimiglia-Sanremo · Veure més »

Bisbat de Verona

La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Papa і Bisbat de Verona · Veure més »

Bisbat de Vicenza

La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Papa і Bisbat de Vicenza · Veure més »

Bisbat de Viena del Delfinat

Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.

Nou!!: Papa і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »

Bisbat de Vigevano

El bisbat de Vigevano (italià: bisbat de Vigevano; llatí: Dioecesis Viglevanensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: Papa і Bisbat de Vigevano · Veure més »

Bisbat de Viterbo

El bisbat de Viterbo (italià: Diocesi di Viterbo; llatí: Dioecesis Viterbiensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Papa і Bisbat de Viterbo · Veure més »

Bisbat de Vittorio Veneto

El bisbat de Vittorio Veneto (italià: diocesi di Vittorio Veneto; llatí: Dioecesis Victoriensis Venetorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Papa і Bisbat de Vittorio Veneto · Veure més »

Bisbat de Volterra

El bisbat de Volterra (italià: diocesi di Volterra; llatí: Dioecesis Volaterrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pisa, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Papa і Bisbat de Volterra · Veure més »

Bisbat de Wa

El bisbat de Wa (anglès: Roman Catholic Diocese of Wa); llatí: Dioecesis Vaënsis) és una seu de l'Església catòlica a Ghana, sufragània de l'arquebisbat de Tamale. Al 2020 tenia 413.000 batejats d'un total de 943.800 habitants. Actualment està regida pel bisbe cardenal Richard Kuuia Baawobr, M. Afr.

Nou!!: Papa і Bisbat de Wa · Veure més »

Bisbat de Wrexham

El bisbat de Wrexham (anglès: Diocese of Wrexham; gaèlic: Esgobaeth Wrecsam; llatí: Dioecesis Gurecsamiensis) és una seu de l'Església catòlica a Gal·les, sufragània de l'arquebisbat de Cardiff.

Nou!!: Papa і Bisbat de Wrexham · Veure més »

Bisbat de Yokohama

El bisbat de Yokohama (japonès: カトリック横浜教区; llatí: Dioecesis Yokohamaënsis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tòquio.

Nou!!: Papa і Bisbat de Yokohama · Veure més »

Bisbat de Zacatecas

El bisbat de Zacatecas (castellà: Diócesis de Zacatecas, llatí: Dioecesis Zacatecensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de San Luis Potosí, i que pertany a la regió eclesiàstica Bajío.

Nou!!: Papa і Bisbat de Zacatecas · Veure més »

Bisbat de Zamora (Mèxic)

El bisbat de Zamora (castellà: Diócesis de Zamora, llatí: Dioecesis Zamorensis in Mexico) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Morelia, i que pertany a la regió eclesiàstica Don Vasco.

Nou!!: Papa і Bisbat de Zamora (Mèxic) · Veure més »

Bisbat suburbicari d'Albano

El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Papa і Bisbat suburbicari d'Albano · Veure més »

Bisbat suburbicari d'Òstia

El bisbat suburbicari d'Òstia és una seu de l'Església Catòlica sufragània de la diòcesi de Roma, pertanyent a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Papa і Bisbat suburbicari d'Òstia · Veure més »

Bisbat suburbicari de Frascati

El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Papa і Bisbat suburbicari de Frascati · Veure més »

Bisbat suburbicari de Palestrina

El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Papa і Bisbat suburbicari de Palestrina · Veure més »

Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina

El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Papa і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina · Veure més »

Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto

abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Papa і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto · Veure més »

Bisbat suburbicari de Velletri-Segni

El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Papa і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Nou!!: Papa і Bisbe · Veure més »

Bisbe (Església Catòlica)

Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.

Nou!!: Papa і Bisbe (Església Catòlica) · Veure més »

Bisbe diocesà

Un bisbe diocesà, dins de les diverses tradicions cristianes, és un bisbe o arquebisbe encarregat de la cura pastoral d'una diòcesi o arxidiòcesi.

Nou!!: Papa і Bisbe diocesà · Veure més »

Bisbe-comte

En bisbe-comte, a la historiografia europea, era un feudatari d'extracció eclesiàstica investit del benefici d'un comtat per l'Emperador.

Nou!!: Papa і Bisbe-comte · Veure més »

Bisbes de Roma sota Constantí I

''La visió de la Creu'' de Rafael, on apareix una creu en comptes del crismó Un fresc del monestir benedictí dels Santi Quattro Coronati mostra a Constantí oferint la seva corona a Silvestre I La relació de Constantí I (272-337) amb els quatre bisbes de Roma durant el seu regnat és un component important de la història del papat i, en general, de la història de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Bisbes de Roma sota Constantí I · Veure més »

Blanc

El color blanc neix de la composició de tots els altres colors.

Nou!!: Papa і Blanc · Veure més »

Blanca Maria Visconti

Blanca Maria Visconti (en italià: Bianca Maria Visconti) (Settimo Pavese, Ducat de Milà 1425 - Melegnano 1468) fou una princesa de Milà que va esdevenir duquessa consort pel seu casament amb Francesc Sforza.

Nou!!: Papa і Blanca Maria Visconti · Veure més »

Blanquerna

El Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill, més conegut com a Blaquerna o, tradicionalment, Blanquerna, és una novel·la de Ramon Llull que va tenir una enorme influència en la narrativa de l'edat mitjana i en els escriptors posteriors.

Nou!!: Papa і Blanquerna · Veure més »

Blase Joseph Cupich

Blase Joseph Cupich (pronunciat SOO-pitch; 19 de març de 1949) és un prelat estatunidenc de l'Església Catòlica, que serveix com el novè arquebisbe de Chicago.

Nou!!: Papa і Blase Joseph Cupich · Veure més »

Boeci

Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.

Nou!!: Papa і Boeci · Veure més »

Bohemond I d'Antioquia

'' Bohemond de Tàrent sol davant els murs d'Antioquia '', en una pintura de Gustave Doré. Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia.

Nou!!: Papa і Bohemond I d'Antioquia · Veure més »

Bohemond II d'Antioquia

Bohemond II (1108–1130) fou príncep de Tàrent i príncep d'Antioquia del 1111 i fins al 1130.

Nou!!: Papa і Bohemond II d'Antioquia · Veure més »

Bohemond V d'Antioquia

Bohemond V d'Antioquía i II de Trípoli  (1199 - 1252) va ser el governant del principat de Antioquía, un estat croat, des del 1233 fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Bohemond V d'Antioquia · Veure més »

Bohemond VI d'Antioquia

Bohemond VI d'Antioquia (en francès: Bohémond VI d'Antioche; 1237 – 11 de març de 1275), príncep d'Antioquia des del 1252 fins al 1268 (després va conservar el títol i una ciutat) i comte de Trípoli des del 1252 fins al 1275, fill de Bohemond V d' Antioquia i Lucia de Segni.

Nou!!: Papa і Bohemond VI d'Antioquia · Veure més »

Bonaventura de Bagnoregio

Bonaventura de Bagnoregio Bonaventura 1221 - 15 de juliol de 1274), nascut Giovanni di Fidanza, fou un franciscà italià medieval, teòleg i filòsof escolàstic. El setè ministre general de l'Orde dels Frares Menors, fou també cardenal bisbe d'Albano. Va ser canonitzat el 14 d'abril de 1482 pel papa Sixt IV i declarat Doctor de l'Església l'any 1588 pel Papa Sixt V. És conegut com el "Doctor serafic" (en llatí: Doctor Seraphicus). El seu dia de festa és el 15 de juliol. Molts escrits que es creien seus a l'edat mitjana són ara recollits amb el nom de Pseudo-Bonaventura.

Nou!!: Papa і Bonaventura de Bagnoregio · Veure més »

Bonifaci I de Savoia

Bonifaci I de Savoia (Chambéry, Savoia 1244 - Torí 1263) fou el comte de Savoia entre 1253 i 1263.

Nou!!: Papa і Bonifaci I de Savoia · Veure més »

Bonifaci VI

Bonifaci VI (Roma, 806 - 25 d'abril de 896) va ser Papa de l'Església catòlica durant l'abril del 896.

Nou!!: Papa і Bonifaci VI · Veure més »

Bonifaci VIII

Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.

Nou!!: Papa і Bonifaci VIII · Veure més »

Borgonya Transjurana

La Borgonya Transjurana, també coneguda com a Alta Borgonya, va ser un regne creat l'any 879 per Rudolf comte d'Auxerre.

Nou!!: Papa і Borgonya Transjurana · Veure més »

Borrell II

Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).

Nou!!: Papa і Borrell II · Veure més »

Borso d'Este

Borso d'Este (? 1413 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1471) pertanyent a la Dinastia Este fou el 1r Duc de Mòdena (1452-1471) i 1r Duc de Ferrara (1471).

Nou!!: Papa і Borso d'Este · Veure més »

Bosnians

Els bosnians són un poble eslau del sud originari de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Papa і Bosnians · Veure més »

Brandenburg-Prússia

Brandenburg-Prússia - Brandenburg-Preußen, Brannenborg-Preußen en baix alemany - és la denominació historiogràfica per a la unió personal constituïda a principis de l'edat moderna dels Hohenzollern de Brandenburg entre 1618 i 1701.

Nou!!: Papa і Brandenburg-Prússia · Veure més »

Brønshøj

Plaça Brønshøj amb la Rytterskolen a la dreta a la imatge. Brønshøj forma part del districte Brønshøj-Husum de Copenhaguen, ciutat a la qual es va incorporar l'any 1901.

Nou!!: Papa і Brønshøj · Veure més »

Brian Blessed

Brian Blessed (Mexborough, 9 d'octubre de 1936) és un actor anglès.

Nou!!: Papa і Brian Blessed · Veure més »

Bru de Querfurt

Bru de Querfurt (cap a 970 – 14 de febrer de 1009), també conegut com a Brun o Bonifaci, va ser un bisbe i un missioner i màrtir cristià, que va ser decapitat prop de la frontera entre el Rus de Kiev i Lituània quan intentava difondre el cristianisme a Europa Oriental.

Nou!!: Papa і Bru de Querfurt · Veure més »

Brunó de Rappolstein

Brunó de Rappolstein fou senyor de Rappolstein fill de Joan IV de Rappolstein el Vell.

Nou!!: Papa і Brunó de Rappolstein · Veure més »

Buffalo Bill

William Frederick "Buffalo Bill" Cody (a prop de Le Claire, Iowa, 26 de febrer de 1846 - Denver, Colorado, 10 de gener de 1917) fou un militar, caçador de bisons i showman estatunidenc.

Nou!!: Papa і Buffalo Bill · Veure més »

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Nou!!: Papa і Bulgària · Veure més »

Burzenland

Mapa de Burzenland L'escut de Burzenland Țara Bârsei o Burzenland és una zona històrica i etnogràfica al sud-est de Transsilvània, Romania, amb una població mixta de romanesos, alemanys i hongaresos.

Nou!!: Papa і Burzenland · Veure més »

Butlla

Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Nou!!: Papa і Butlla · Veure més »

Butlla de Luci III

La Butlla de Luci III és un butlla promulgada pel Sant Pare Luci III el 1182 que confirma la patrimonialitat de les esglésies de Calataiud i la Comunitat de Calataiud d'acord amb el que estableix el rei Alfons I d'Aragó en els Furs de Calataiud.

Nou!!: Papa і Butlla de Luci III · Veure més »

Butlla Manifestis Probatum

La butlla Manifestis Probatum fou una butlla emesa pel Papa Alexandre III al 1179 en la qual declara que el Comtat de Portucalense és un regne independent amb un sobirà, Alfons I Henriques, ratificant així el Tractat de Zamora del 1143.

Nou!!: Papa і Butlla Manifestis Probatum · Veure més »

Butlla menor Inter Caetera de 1493

Línies de demarcació entre Castella-Aragó i Portugal els segles XV i XVI, ubicades segons la teoria més estesa. La butlla menor Inter Caetera va ser atorgada pel papa Alexandre VI el 1493 a favor de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, reis de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó amb data de 4 de maig de 1493 però es creu que realment va ser redactada més tard, al mes de juny.

Nou!!: Papa і Butlla menor Inter Caetera de 1493 · Veure més »

Butlles alexandrines

Alexandre VI i Jacopo Pesaro davant Sant Pere, Tiziano, 1509. L'escena naval del fons, l'estendard i l'elm ambienten bé el moment històric. Les butlles alexandrines són conjunt de documents pontificis que van atorgar als reis de Castella i Lleó el dret a conquerir Amèrica i l'obligació d'evangelitzar-la, emesos per la Santa Seu a 1493 a petició dels Reis Catòlics, la influència davant el Papa Alexandre VI (de la valenciana família Borja) era prou poderosa per a aconseguir-les.

Nou!!: Papa і Butlles alexandrines · Veure més »

Caça de bruixes

La ''Pedra de l'Escàndol,'' monument admonitori dedicat a Maria Rampendahl i les 272 altres víctimes de la '''caça de bruixes''' a la sola ciutat de Lemgo (Rin del Nord-Westfàlia), erigit el 2012 a l'antic cementiri de l'església de Nicolau La caça o cacera de bruixes és un fenomen de la fi de l'edat mitjana i sobretot del renaixement a Europa occidental, un conjunt de mesures inquisitorials contra persones sospitoses de bruixeria, inspirat pel llibre Malleus Maleficarum (El martell de les bruixes) del 1486.

Nou!!: Papa і Caça de bruixes · Veure més »

Cabrit i Bassa

Guillem Cabrit i Guillem Bassa foren dos personatges, a mig camí de la història i la llegenda, que varen defensar la fortificació del Castell d'Alaró quan les tropes catalanes de l'infant Alfons ocuparen l'illa de Mallorca i sobre la torre del qual continuava onejant la senyera de Jaume II de Mallorca.

Nou!!: Papa і Cabrit i Bassa · Veure més »

Cadira gestatòria

Pius VIII a la cadira gestatòria Cadira gestatòria o cadira fertòria era un tipus de cadira de l'antiga Roma usada a la capital i a províncies tant per homes com per dones.

Nou!!: Papa і Cadira gestatòria · Veure més »

Caigut del cel

Caigut del cel ((títol original: Just the Ticket) és una pel·lícula estatunidenca del 1999 protagonitzada per Andy García i Andie MacDowell. Garcia era també el productor. La pel·lícula al principi es titulava The Ticket Scalper. Ha estat doblada al català.

Nou!!: Papa і Caigut del cel · Veure més »

Cal Tarragona

Cal Tarragona es considera una casa senyorial del Segle XVI de Castellserà.

Nou!!: Papa і Cal Tarragona · Veure més »

Calendari

El calendari (del llatí calenda) és una taula d'ordenació temporal per a l'organització de les activitats d'una societat.

Nou!!: Papa і Calendari · Veure més »

Calendari gregorià

Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.

Nou!!: Papa і Calendari gregorià · Veure més »

Calixt I

Calixt I va ser el setzè papa de Roma (entre 217 i 222) sota els regnats dels emperadors Heliogàbal i Alexandre Sever.

Nou!!: Papa і Calixt I · Veure més »

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Nou!!: Papa і Calixt III · Veure més »

Camarlenc (església catòlica)

seu vacant. A l'Església Catòlica, el camarlenc o cambrer és un funcionari de la cort papal.

Nou!!: Papa і Camarlenc (església catòlica) · Veure més »

Camarlenc del Col·legi Cardenalici

El camarlenc del Sacre Col·legi és el tresorer del Col·legi de Cardenals.

Nou!!: Papa і Camarlenc del Col·legi Cardenalici · Veure més »

Camauro

El Papa Benet XVI portant el camauro El camauro (del llatí camelaucum, i a l'hora del grec kamelauchion, que significa 'lligadura de pell de camell') és un casquet tradicionalment portat pel Papa de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Camauro · Veure més »

Camil Vives i Roig

Camil Vives i Roig (Gelida, 1 de març de 1861 - Barcelona, 8 de març de 1931) fou un sacerdot, músic i matemàtic català.

Nou!!: Papa і Camil Vives i Roig · Veure més »

Camilla Battista da Varano

va ser una princesa i una religiosa, mística, humanista i abadessa clarissa.

Nou!!: Papa і Camilla Battista da Varano · Veure més »

Camillo Ruini

Camillo Ruini (Sassuolo, 19 de febrer de 1931) és un cardenal i arquebisbe catòlic italià.

Nou!!: Papa і Camillo Ruini · Veure més »

Camp de Mart

Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.

Nou!!: Papa і Camp de Mart · Veure més »

Camp Nou

El Camp Nou és un estadi de futbol propietat del FC Barcelona, situat al barri de la Maternitat i Sant Ramon de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Nou!!: Papa і Camp Nou · Veure més »

Campanya d'Itàlia (1796-1797)

La primera campanya d'Itàlia és una campanya militar duta a terme pel general francès Napoleó Bonaparte al nord d'Itàlia i al territori d'Àustria del 24 de març de 1796 la 7 d' abril de 1797.

Nou!!: Papa і Campanya d'Itàlia (1796-1797) · Veure més »

Campo de' Fiori

Parades de venda de flors al mercat de la plaça. La Piazza Campo de' Fiori és una plaça oberta en el centre de Roma, situada entre la Palau Farnese i el carrer Corso Vittorio Emanuele II.

Nou!!: Papa і Campo de' Fiori · Veure més »

Cancelleria Apostòlica

La Cancelleria Apostòlica o antigament Cancelleria Romana era l'oficina on es registraven i expedien les disposicions del Papa.

Nou!!: Papa і Cancelleria Apostòlica · Veure més »

Canonització

La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església.

Nou!!: Papa і Canonització · Veure més »

Canossa

Canossa (Província de Reggio de l'Emília) és un municipi i castell a Emília-Romanya, famós com el lloc on Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic va fer penitència el 1077, per revocar l'excomunicació del Papa Gregori VII.

Nou!!: Papa і Canossa · Veure més »

Canossa (desambiguació)

* Canossa és un municipi italià.

Nou!!: Papa і Canossa (desambiguació) · Veure més »

Canterbury

Canterbury és una ciutat del sud-est d'Anglaterra, no lluny de Londres, situada a la riba del riu Stour.

Nou!!: Papa і Canterbury · Veure més »

Capa

Dona amb una capa de llana. Una capa és una peça de roba d'abrigar folgada i sense mànigues que cobreix les espatlles i l'esquena i que es lliga a la part de davant del coll.

Nou!!: Papa і Capa · Veure més »

Capel

L'arquebisbe Giovanni Colombo portant un capel amb deu borles verdes a cada costat. El capel també anomenat galero (plural galeri; del llatí: galerum), és un barret d'ala ampla amb uns cordons acabats en borles que queien sobre el pit que els clergues de l'Església Catòlica feien servir.

Nou!!: Papa і Capel · Veure més »

Capell romà

Clergue portant el ''Capell Romà'' Un ''Saturno'' d'arquebisbe El capell romà o saturno (perquè la seva aparença recorda el planeta anellat Saturn) és un barret amb ala ample circular i copa arrodonida, portada a l'exterior en alguns països pel clergat catòlic, quan vesteix amb la sotana.

Nou!!: Papa і Capell romà · Veure més »

Capella Sixtina

Volta de la Capella Sixtina La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.

Nou!!: Papa і Capella Sixtina · Veure més »

Cardenal

Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".

Nou!!: Papa і Cardenal · Veure més »

Cardenal protodiaca

El cardenal protodicaca és el primer cardenal de l'orde diaconal, és a dir, el cardenal diaca nominat des de fa més temps.

Nou!!: Papa і Cardenal protodiaca · Veure més »

Cardenal vicari

Cardenal vicari (italià: Cardinale Vicari) és el títol que se li dona al vicari general de la diòcesi de Roma per a la porció de la diòcesi a Itàlia, prescindint de la del Vaticà, que recau al Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Papa і Cardenal vicari · Veure més »

Cardenal-nebot

Un cardenal-nebot és un cardenal elevat per un papa que és el seu oncle, o, de manera general, un parent.

Nou!!: Papa і Cardenal-nebot · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Papa і Carlemany · Veure més »

Carles de Lorena (1524-1574)

Carles de Lorena (Joinville, 17 de febrer de 1524 – Avinyó, 26 de desembre de 1574) va ser duc de Chevreuse, arquebisbe de Reims de 1538 a 1574, bisbe de Metz de 1550 a 1551.

Nou!!: Papa і Carles de Lorena (1524-1574) · Veure més »

Carles de Mèdici

Imatge de Carles de Mèdici. Carles de Mèdici o Carles de Ferran I de Mèdici (Florència, Gran Ducat de Toscana 1595 - íd. 1666) fou un príncep de la Toscana de la família Mèdici que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Carles de Mèdici · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: Papa і Carles I d'Anjou · Veure més »

Carles I de Borbó (cardenal)

Carles I Borbó (22 de setembre de 1523 - 9 de maig de 1590), cardenal de Vendôme, va ser un príncep de sang de la casa de Borbó.

Nou!!: Papa і Carles I de Borbó (cardenal) · Veure més »

Carles I de Valois

Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).

Nou!!: Papa і Carles I de Valois · Veure més »

Carles II d'Anjou

Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).

Nou!!: Papa і Carles II d'Anjou · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Papa і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles III de Navarra

Carles III de Navarra, dit el Noble (Mantes-la-Jolie, Regne de França 1361 - Olite, Regne de Navarra 1425), fou rei de Navarra i comte d'Evreux (1387-1425).

Nou!!: Papa і Carles III de Navarra · Veure més »

Carles III de Nàpols

Carles III de Nàpols. Miniatura hongaresa de 1488 Escut d'Armes del Regne de Nàpols sota poder de la Branca Anjou-Durazzo Carles II d'Hongria i III de Nàpols el Breu (1345 - Visegrád, Hongria 1386), comte de Provença i rei de Nàpols i titular de Jerusalem (1381-1386), príncep d'Aquilea (1383-1386) i rei d'Hongria (1385-1386).

Nou!!: Papa і Carles III de Nàpols · Veure més »

Carles V de França

Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).

Nou!!: Papa і Carles V de França · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Papa і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlo Carafa

Carlo Carafa (Nàpols, 29 de març de 1517 – Roma, 4 de març de 1561) va ser un cardenal italià.

Nou!!: Papa і Carlo Carafa · Veure més »

Carlo Maria Martini

Carlo Maria Martini, S.J. (Torí, 1927 - Gallarate, 2012) va ser un jesuïta i bisbe italià, elevat a cardenal el 1983.

Nou!!: Papa і Carlo Maria Martini · Veure més »

Carlos Aguiar Retes

Carlos Aguiar Retes (Tepic, 9 de gener de 1950) és un prelat catòlic mexicà, que actualment serveix com a arquebisbe de Tlalnepantla des de 2009 i que al 2016 va ser promogut al Col·legi de Cardenals.

Nou!!: Papa і Carlos Aguiar Retes · Veure més »

Carlos Filipe Ximenes Belo

Carlos Filipe Ximenes Belo (Baukau (Timor Oriental), 1948) és un bisbe catòlic, religiós salesià, administrador apostòlic de Dili i Premi Nobel de la Pau el 1996.

Nou!!: Papa і Carlos Filipe Ximenes Belo · Veure més »

Carlos Osoro Sierra

Carlos Osoro Sierra (Castañeda (Cantàbria), 16 de maig de 1945) és un cardenal catòlic espanyol, actualment arquebisbe de Madrid.

Nou!!: Papa і Carlos Osoro Sierra · Veure més »

Cartago romana

Plànol de la Cartago romana La Cartago romana (Carthāgō) es refereix a la nova ciutat romana que es va construir damunt l'emplaçament on hi havia hagut la Cartago púnica després que aquesta fou destruïda l'any 146 aC.

Nou!!: Papa і Cartago romana · Veure més »

Cartoixa de Porta Coeli

La Cartoixa de Porta Coeli, Portacoeli o Portaceli (porta del cel en llatí) és un monestir cartoixà fundat el 1272 a la vall de Lullén, al terme municipal de Serra (Camp de Túria, País Valencià).

Nou!!: Papa і Cartoixa de Porta Coeli · Veure més »

Cartrons de Rafael

''La pesca miraculosa'', primer ''cartró'' de la sèrie. Els Cartrons de Rafael són un grup de set grans models per a tapissos, dissenyats pel pintor renaixentista Raffaello Sanzio per a la Capella Sixtina del Palau Vaticà i actualment conservats a Londres.

Nou!!: Papa і Cartrons de Rafael · Veure més »

Casa d'Hauteville

La Casa d'Hauteville (o Casa d'Altavilla) és una dinastia normanda que governà Sicília entre els anys 1073 (o 1085) i 1194.

Nou!!: Papa і Casa d'Hauteville · Veure més »

Casa de les Ardenes

La casa de les Ardenes (o Wigeríquides) és la dinastia comtal post carolíngia descendent del comte palatí de Lotaríngia Wigeric (citat des de 899; † abans de 921/922).

Nou!!: Papa і Casa de les Ardenes · Veure més »

Casa Sicart

La casa Sicart era un edifici situat a la cantonada del carrer de Fontanella i la plaça de Catalunya de l'Eixample de Barcelona, avui desaparegut.

Nou!!: Papa і Casa Sicart · Veure més »

Cassanhas

Cassanhas (en francès Cassaignes) és una vila de la regió d'Occitània, departament de l'Aude, districte (arrondissement) de Limós, cantó de Coisan.

Nou!!: Papa і Cassanhas · Veure més »

Castedat

Al·legoria a la Castedat. La castedat és el comportament voluntari a l'abstinència de plaers i/o actes sexuals, siga per motius religiosos o socials.

Nou!!: Papa і Castedat · Veure més »

Castel Gandolfo

Castel Gandolfo és una menuda localitat italiana situada a la regió del Laci, a la riba del llac Albano, a 18 km al sud-est de Roma.

Nou!!: Papa і Castel Gandolfo · Veure més »

Castell de Montsegur

El castell de Montsegur se situa a la població homònima al País de Foix, departament francès de l'Arieja, al sud-oest de Carcassona, a Occitània, en un penyal (el puèg en occità o puig, en català), de 1.207 metres d'altitud.

Nou!!: Papa і Castell de Montsegur · Veure més »

Castell de Sant'Angelo

El castell de Sant'Angelo (en italià, Castel Sant'Angelo), conegut també com el mausoleu d'Adrià, és un monument romà al marge dret del riu Tíber, davant l'antic Pons Aelius (l'actual pont de Sant'Angelo), a no gaire distància de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Papa і Castell de Sant'Angelo · Veure més »

Castelló d'Empúries

Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Papa і Castelló d'Empúries · Veure més »

Catacumba

La Mare de Déu a les catacumbes de Priscil·la, Roma Les catacumbes són unes galeries subterrànies que algunes civilitzacions mediterrànies antigues van construir i van utilitzar com a lloc d'enterrament.

Nou!!: Papa і Catacumba · Veure més »

Catacumbes romanes

Un fresc eucarístic (catacumba de Callistus) Les catacumbes romanes (Catacombe di Roma) són antigues catacumbes, llocs d'enterrament soterranis sota o prop de la ciutat de Roma, Itàlia.

Nou!!: Papa і Catacumbes romanes · Veure més »

Català Fabri i Pere Pasqual

Català Fabri i el seu company Pere Pasqual (morts a Valença, 1321) foren dos frares franciscans que exerciren d'inquisidor a l'Occitània i moriren màrtir.

Nou!!: Papa і Català Fabri i Pere Pasqual · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: Papa і Catarisme · Veure més »

Catàleg Liberià

El Catàleg Liberià és una llista cronològica de bisbes de Roma, des de sant Pere fins a Liberi, escrit en temps d'aquest papa, del qual rep nom.

Nou!!: Papa і Catàleg Liberià · Veure més »

Catedral

Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.

Nou!!: Papa і Catedral · Veure més »

Catedral Basílica de Nossa Senhora Aparecida

La Catedral Basílica Santuari Nacional de Nostra Senyora de la Concepció Aparecida, coneguda més habitualment (en portuguès) com Santuário Nacional de Nossa Senhora Aparecida, és un temple catòlic situat en el municipi brasiler d'Aparecida, en l'interior de l'estat de São Paulo.

Nou!!: Papa і Catedral Basílica de Nossa Senhora Aparecida · Veure més »

Catedral d'Amiens

La catedral d'Amiens (en francès: Cathédrale Notre-Dame d'Amiens) és una església catedralícia de culte catòlic romà sota l'advocació de la Mare de Déu que es troba a la ciutat d'Amiens, en el departament del Somme; és la més gran de França pel seu volum interior, d'uns 200.000 m³.

Nou!!: Papa і Catedral d'Amiens · Veure més »

Catedral de Canàries

La catedral de Canàries, Santa Església Catedral-Basílica de Canàries o catedral Basílica de Santa Anna és una catedral, seu de la Diòcesi de Canàries de l'Església Catòlica Apostòlica Romana, que està situada en el nucli històric de la ciutat de Las Palmas de Gran Canaria, al barri de Vegueta, al costat de la plaça Major de Santa Anna de Las Palmas de Gran Canaria.

Nou!!: Papa і Catedral de Canàries · Veure més »

Catedral de la Immaculada Concepció

La Catedral Primada de Colòmbia, o Catedral Basílica Metropolitana de la Immaculada Concepció, és un edifici religiós situat a la Plaça de Bolívar a Bogotà, Colòmbia.

Nou!!: Papa і Catedral de la Immaculada Concepció · Veure més »

Catedral de la Santíssima Trinitat (Istanbul)

La Catedral de la Santíssima Trinitat o Catedral melquita grecocatòlica d'Istanbul (Ayatriada Rum Katoliki Kilise) és una catedral de l'Església Catòlica Melquita, una de les Esglésies Catòliques Orientals en plena comunió amb el Papa de Roma i que segueix el ritu bizantí, que es troba a la ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Papa і Catedral de la Santíssima Trinitat (Istanbul) · Veure més »

Catedral de Lima

La Catedral de Lima és una església Catòlica Romana ubicada a la plaça Major del centre històric de Lima, Perú.

Nou!!: Papa і Catedral de Lima · Veure més »

Catedral de Palerm

La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.

Nou!!: Papa і Catedral de Palerm · Veure més »

Catedral de Santa Maria de Sakızağaç (Istanbul)

La Catedral de Santa Maria de Sakızağaç o simplement Catedral catòlica armènia d'Istanbul (Sakızağaç Kutsal Meryem Ana Katedralı) és el nom que rep la catedral de Església Catòlica Armènia, una Església Catòlica Oriental que segueix el ritu armeni i es troba en plena comunió amb el Papa de Roma, que es troba ubicada a la ciutat d'Istanbul, essent la més gran de Turquia.

Nou!!: Papa і Catedral de Santa Maria de Sakızağaç (Istanbul) · Veure més »

Catedral de Santiago de Compostel·la

La catedral de Santiago de Compostel·la, coneguda també històricament com a Catedral de Sant Jaume de Galícia, (en gallec catedral de Santiago de Compostela) està situada a la Praza do Obradoiro de la ciutat de Santiago de Compostel·la, al centre de la província de la Corunya, a Galícia.

Nou!!: Papa і Catedral de Santiago de Compostel·la · Veure més »

Catedral de Toledo

Retaule de la Capilla Mayor La Catedral de Santa María de Toledo, anomenada també Catedral Primada de Toledo, seu de l'Arxidiòcesi de Toledo, és un edifici considerat com el magnum opus, de l'estil gòtic a Espanya.

Nou!!: Papa і Catedral de Toledo · Veure més »

Catedral dels Sants Màrtirs

La Catedral dels Sants Màrtirs (en armeni: Սրբոց Նահատակաց եկեղեցի) és una església de Gyumri (Armènia).

Nou!!: Papa і Catedral dels Sants Màrtirs · Veure més »

Catedral Nacional de Bucarest

La Catedral Nacional de Bucarest (en), també coneguda com la Catedral de la Salvació del Poble, és una catedral ortodoxa en construcció a Bucarest per servir com a catedral patriarcal de l'església ortodoxa romanesa.

Nou!!: Papa і Catedral Nacional de Bucarest · Veure més »

Catello de Castellammare

fou bisbe de la diòcesi d'Èstàbia i és venerat com a sant per l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Catello de Castellammare · Veure més »

Caterina d'Aragó

Caterina d'Aragó (Alcalá de Henares, 16 de desembre de 1485 - Kimbolton, Anglaterra, 7 de gener de 1536) fou infanta d'Aragó i de Castella, princesa de Gal·les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533).

Nou!!: Papa і Caterina d'Aragó · Veure més »

Caterina Tomàs i Gallard

Caterina Tomàs i Gallard (Valldemossa, Mallorca, 1 de maig de 1531 - Convent de Santa Magdalena de Palma, 5 d'abril de 1574-Dilluns Sant) fou una religiosa mallorquina beatificada el 1792 pel papa Pius VI i canonitzada el 1930 pel papa Pius XI.

Nou!!: Papa і Caterina Tomàs i Gallard · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Papa і Catolicisme · Veure més »

Catolicisme a Angola

L'Església Catòlica a Angola és part de l'Església Catòlica universal, sota la direcció espiritual de la Papa a Roma.

Nou!!: Papa і Catolicisme a Angola · Veure més »

Catolicisme a Àfrica

El catolicisme a Àfrica és la part de l'Església Catòlica als diversos països d'Àfrica.

Nou!!: Papa і Catolicisme a Àfrica · Veure més »

Catolicisme a Cap Verd

L'església de São Felipe a l'illa de Fogo L'Església Catòlica a Cap Verd és part de l'Església Catòlica universal, sota la direcció espiritual de la Papa a Roma.

Nou!!: Papa і Catolicisme a Cap Verd · Veure més »

Catolicisme a Guinea Equatorial

L'Església Catòlica de Guinea Equatorial és part de l'Església Catòlica, sota el lideratge espiritual del Papa i Cúria pontifícia a Roma i constitueix la religió més practicada al país.

Nou!!: Papa і Catolicisme a Guinea Equatorial · Veure més »

Catolicisme a Moçambic

Catedral de Beira L'Església Catòlica a Moçambic és part de l'Església Catòlica universal, sota la direcció espiritual de la Papa a Roma.

Nou!!: Papa і Catolicisme a Moçambic · Veure més »

Catolicisme a Ruanda

L'Església Catòlica a Ruanda és part de l'Església Catòlica universal, sota la direcció espiritual de la Papa a Roma.

Nou!!: Papa і Catolicisme a Ruanda · Veure més »

Catolicisme a São Tomé i Príncipe

LEsglésia Catòlica de São Tomé i Príncipe és part de l'Església Catòlica, sota el lideratge espiritual del Papa i Cúria pontifícia a Roma i constitueix la religió més practicada al país.

Nou!!: Papa і Catolicisme a São Tomé i Príncipe · Veure més »

Catolicisme a Suïssa

Les diferents diòcesis de Suïssa. LEsglésia Catòlica Suïssa és part de l'Església Catòlica, està sota la guia espiritual del papa i sota la cúria de Roma.

Nou!!: Papa і Catolicisme a Suïssa · Veure més »

Catolicisme al Marroc

L'Església Catòlica al Marroc és part de l'Església Catòlica universal, sota la direcció espiritual de la Papa a Roma.

Nou!!: Papa і Catolicisme al Marroc · Veure més »

Cavalcante dei Cavalcanti

Cavalcante de' Cavalcanti (mort vers 1280) va ser un filòsof epicur florentí, pare de l'amic de Dante Alighieri el poeta Guido Cavalcanti.

Nou!!: Papa і Cavalcante dei Cavalcanti · Veure més »

Càller

Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.

Nou!!: Papa і Càller · Veure més »

Càritas

Càritas (del llatí Caritas: amor, caritat) és un organisme de l'Església catòlica dedicat a la coordinació de la beneficència humanitària.

Nou!!: Papa і Càritas · Veure més »

Cèsar Borja

Cèsar Borja (Roma, 13 de setembre del 1475 - Viana, 12 de març de 1507) fou un noble, cardenal i condottiero renaixentista italià.

Nou!!: Papa і Cèsar Borja · Veure més »

Cèsar I d'Este

Escut d'armes de la Casa d'Este. Cèsar I d'Este, també anomenat Cèsar I de Mòdena, (Ferrara, Ducat de Ferrara 1552 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1628) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir Duc de Mòdena entre 1597 i 1628.

Nou!!: Papa і Cèsar I d'Este · Veure més »

Còdex Calixtí

El Còdex Calixtí, en llatí Codex Calixtinus (Santiago de Compostel·la, Arxiu de la catedral, s. n.), és un manuscrit il·luminat de mitjan conservat a la catedral de Santiago de Compostel·la.

Nou!!: Papa і Còdex Calixtí · Veure més »

Cúria eclesiàstica

La cúria eclesiàstica és el conjunt dels organismes administratius, judicials i de govern per als afers eclesiàstics.

Nou!!: Papa і Cúria eclesiàstica · Veure més »

Cúria Pontifícia

La Cúria Pontifícia, Cúria Vaticana o Cúria Romana és el conjunt d'òrgans de govern de la Santa Seu i de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Cúria Pontifícia · Veure més »

Cecília de Foix

Cecília de Foix (? - Foix, Llenguadoc, 1270) fou comtessa consort d'Urgell (1256-1268).

Nou!!: Papa і Cecília de Foix · Veure més »

Celestí II

Teobaldo Boccapecci o Boccapeconai - en Thebaldus Buccapecuc - fou elegit papa de Roma després de la mort del papa Calixt II el 13 de desembre de 1124 i prengué el nom de Celestí II, però esclatà una arravatament partidista durant la cerimònia d'investidura i dimití abans de ser consagrat o entronitzat per tal d'evitar el cisma.

Nou!!: Papa і Celestí II · Veure més »

Celestí IV

Celestí IV (Milà, ? - Roma, 10 de novembre de 1241), de nom seglar Goffredo da Castiglione, fou papa de l'Església Catòlica durant 17 dies de l'any 1241, de manera que el seu pontificat és el tercer més breu de la història.

Nou!!: Papa і Celestí IV · Veure més »

Celestins

La Congregació Benedictina dels Celestins (sigles: O.S.B. Cel.) o Celestins va ser fundada per Pietro del Morrone el 1254: el seu nom deriva del que després va prendre'n el fundador quan, en 1294, va ser elegit papa com a Celestí V. Per això es coneix també el fundador amb el nom de Sant Pere Celestí.

Nou!!: Papa і Celestins · Veure més »

Celibat

El celibat (del llatí cælibatus) és l'estat d'una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.

Nou!!: Papa і Celibat · Veure més »

Centesimus annus

Centesimus annus (en llatí "El Centenari") és una encíclica que va escriure el papa Joan Pau II el 1991 en el centenari de la Rerum novarum, una encíclica publicada pel papa Lleó XIII el 1891.

Nou!!: Papa і Centesimus annus · Veure més »

Centre històric de Quito

El centre històric de Quito està situat al centre sud de la ciutat de Quito, a lEquador.

Nou!!: Papa і Centre històric de Quito · Veure més »

Cerdonians

Els Cerdonians van ser una secta gnòstica fundada per Cerdó, un sirià que va arribar a Roma aproximadament l'any 137, i segons diu Ireneu, quan el bisbe de Roma era el Papa Higini, però la seva biografia és poc coneguda.

Nou!!: Papa і Cerdonians · Veure més »

Cesare Baronio

Cesare Baronio (en llatí: Caesar Baronio; Sora, 31 d'octubre de 1538 - Roma, 30 de juny de 1607) va ser un historiador i cardenal italià.

Nou!!: Papa і Cesare Baronio · Veure més »

Cesaropapisme

El cesaropapisme, mot nascut a mitjans del, designa un sistema de govern temporal (cèsar) qui, amb voluntat de dominació universal, cerca exercir el seu poder sobre els afers espirituals (el poder espiritual del papa).

Nou!!: Papa і Cesaropapisme · Veure més »

Charles de Gaulle

Charles André Joseph Marie de Gaulle (Lilla, 22 de novembre de 1890 - Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novembre de 1970) fou un general francès i home d'Estat que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Papa і Charles de Gaulle · Veure més »

Charles Martial Lavigerie

Charles-Martial Allemand-Lavigerie (31 d'octubre de 1825, Baiona, França - 26 de novembre de 1892, Alger, Algèria) va ser un missioner i cardenal catòlic francès, fundador dels Missioners d'Àfrica o Pares Blancs.

Nou!!: Papa і Charles Martial Lavigerie · Veure més »

Charles Maung Bo

Charles Maung Bo S.D.B (nascut el 29 d'octubre de 1948) és l'actual arquebisbe de Yangon.

Nou!!: Papa і Charles Maung Bo · Veure més »

Christi Matri

Christi Matri és la quarta encíclica del papa Pau VI.

Nou!!: Papa і Christi Matri · Veure més »

Christoph Schönborn

Christoph Maria Michael Hugo Damian Peter Adalbert, O.P. (22 de gener de 1945) és un frare dominic i teòleg austríac, nascut a Bohèmia, que és Comte (Graf) de Schönborn, cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Christoph Schönborn · Veure més »

Cinc solas

reforma protestant. Les Cinc solas és la denominació conjunta per a cinc frases en llatí que van sorgir durant la Reforma protestant i resum les creences teològiques bàsiques dels reformadors o protestants, en contraposició amb la doctrina catòlica.

Nou!!: Papa і Cinc solas · Veure més »

Cipriano Calderón Polo

Cipriano Calderón Polo (Plasència 1 de desembre de 1927 - Roma, 4 de febrer de 2009) va ser un bisbe de la Cúria de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Cipriano Calderón Polo · Veure més »

Cisalpinisme

Cisalpinisme (derivat «d'aquest costat de les muntanyes») va ser un moviment entre els catòlics romans anglesos, que argumentava que el catolicisme havia de respectar l'autoritat suprema del papa, mentre que no es basés en el seu domini.

Nou!!: Papa і Cisalpinisme · Veure més »

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Nou!!: Papa і Cisma d'Occident · Veure més »

Cisma de Foci

El Cisma de Foci és una controvèrsia que va durar entre 863-867 entre l'Església Ortodoxa de Constantinoble (futura Església Ortodoxa) i el cristianisme occidental, liderat pel Papa.

Nou!!: Papa і Cisma de Foci · Veure més »

Ciutadella de Feldioara

La Ciutadella de Feldioara es troba a la comuna Feldioara, comtat de Brasov, va ser construïda al, convertint-se en la fortificació més important aixecada pels cavallers teutònics a Transsilvània.

Nou!!: Papa і Ciutadella de Feldioara · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .

Nou!!: Papa і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Ciutat estat

Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.

Nou!!: Papa і Ciutat estat · Veure més »

Ciutat lleonina

La Ciutat lleonina (en llatí Civitas Leonina) és aquella part de la ciutat de Roma al voltant de la qual el papa del segle IX Lleó IV va encarregar la construcció de la muralla lleonina.

Nou!!: Papa і Ciutat lleonina · Veure més »

Civilització

Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.

Nou!!: Papa і Civilització · Veure més »

Civita Castellana

Civita Castellana és una comuna d'Itàlia situada a la província de Viterbo, a la regió del Laci, al centre de la península italiana.

Nou!!: Papa і Civita Castellana · Veure més »

Clarice Orsini

Clarice Orsini (Roma, Estats Pontificis, ~1450 – Florència, República de Florència, 30 de juliol de 1488) fou una noble italiana que va esdevenir esposa de Llorenç el Magnífic.

Nou!!: Papa і Clarice Orsini · Veure més »

Clarisses Coletines

Les Clarisses Coletines (en llatí Ordo Sanctae Clarae reformationis ab Coleta), clarisses pobres o clarisses descalces són les monges de l'Orde de Santa Clara que segueixen la reforma de Santa Coleta de Corbie (1381-1447), que va voler, a l'inici del, tornar l'orde al rigor i l'austeritat del seu començament.

Nou!!: Papa і Clarisses Coletines · Veure més »

Clarisses Urbanistes

Les Clarisses Urbanistes (en llatí Ordo Sanctae Clarae regulae Urbani IV) són monges de l'Orde de Santa Clara fundat per Santa Clara d'Assís en 1212 que van adoptar la regla suavitzada en el seu rigor pel papa Urbà IV en 1263.

Nou!!: Papa і Clarisses Urbanistes · Veure més »

Claus del Cel

Les claus creuades a l'escut del Papat simbolitzen les claus que van ser confiades a Simó Pere. Les claus són en or i plata, representant el poder de lligar i deslligar. La tiara representa les tres funcions del Papa, com a pastor suprem, mestre suprem i summe sacerdot. La creu d'or sobre el globus que corona la tiara representa la sobirania de Jesús. A l'heràldica eclesiàstica, els escuts d'armes papals (els de cadascun dels Papes) i als de la Santa Seu i l'Estat de la Ciutat del Vaticà apareix la imatge d'unes creus creuades que representen les claus metafòriques de l'ofici de Sant Pere, les claus del Cel o del Regne dels Cels que, d'acord amb les creences cristianes, Jesús donà a Simó Pere, donant-li el poder per tancar accions.

Nou!!: Papa і Claus del Cel · Veure més »

Cláudio Hummes

Cláudio Hummes, OFM (nascut el 8 d'agost de 1934) és un cardenal brasiler de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Cláudio Hummes · Veure més »

Clelia Nanetti

Maria Clara, nascuda Clelia Nanetti a Santa Maria Maddalena, (Rovigo) el 13 de desembre de 1875 i morta decapitada el 9 de juliol de 1900 a Taiyuan, a la província de Shanxi (Xina), és una religiosa de la Congregació de les Franciscanes Missioneres de Maria, canonitzada per Joan Pau II el 2000.

Nou!!: Papa і Clelia Nanetti · Veure més »

Clemente Grosso della Rovere

Clemente Grosso della Rovere, (Savona, 1462 - Roma, 18 d'agost de 1504), va ser un bisbe i cardenal italià.

Nou!!: Papa і Clemente Grosso della Rovere · Veure més »

Clergat

Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Papa і Clergat · Veure més »

Clergues Regulars de les Escoles Pies

Els Clergues Regulars Pobres de la Mare de Déu de les Escoles Pies formen un institut religiós masculí de dret pontifici: un orde de clergues regulars dedicat a l'ensenyament gratuït, els membres del qual són anomenats popularment escolapis i posposen al seu nom les sigles S.P. o Sch. P.

Nou!!: Papa і Clergues Regulars de les Escoles Pies · Veure més »

Cletorològion

El Cletorològion de Filoteu, en grec medieval Κλητορολόγιον, paraula derivada de Κλησις (invitació) i Κλητοριον (banquet), és la més completa i important de les llistes de càrrecs i precedències a la cort de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Papa і Cletorològion · Veure més »

Climent I

Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere.

Nou!!: Papa і Climent I · Veure més »

Climent II

Climent II - de nom seglar Sudiger de Morsleben i Hornburg - (Hornburg, 1005 - Pesaro, 9 d'octubre de 1047) va ser papa de Roma del 1046 al 1047.

Nou!!: Papa і Climent II · Veure més »

Climent VIII

va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.

Nou!!: Papa і Climent VIII · Veure més »

Climent X

Climent X (Roma, 13 de juliol de 1590 - Roma, 22 de juliol de 1676), nascut Emilio Bonaventura Altieri, va ser escollit papa el 1670 amb vuitanta anys.

Nou!!: Papa і Climent X · Veure més »

Climent XI

Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.

Nou!!: Papa і Climent XI · Veure més »

Climent XII

Climent XII (Florència, Gran Ducat de Toscana, 1652 - Roma, 1740), nascut Lorenzo Corsini, va ser Papa de 1730 a 1740, escollit als 78 anys (el Papa més vell en el moment del nomenament).

Nou!!: Papa і Climent XII · Veure més »

Climent XIV

Climent XIV és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Antonio Ganganelli quan va ser escollit papa el 1769.

Nou!!: Papa і Climent XIV · Veure més »

Clorinda Matto de Turner

Grimanesa Martina Mato Usandivaras, coneguda com Clorinda Matto de Turner (Cusco, 11 de novembre de 1852-Buenos Aires, 25 d'octubre de 1909) va ser una destacada escriptora peruana, precursora del gènere indigenista.

Nou!!: Papa і Clorinda Matto de Turner · Veure més »

Coadjutor

Coadjutor a la religió catòlica és el títol d'un clergue encarregat d'ajudar un bisbe en l'administració d'una diòcesi.

Nou!!: Papa і Coadjutor · Veure més »

Cocatedral de la Santíssima Mare de Déu de l'Assumpció i Sant Catello

La Concattedrale di Santissima Maria Assunta e San Catello (Cocatedral de la Santíssima Mare de Déu de l'Assumpció i Sant Catello) és l'església principal de Castellammare di Stabia i és la cocatedral de l'arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia.

Nou!!: Papa і Cocatedral de la Santíssima Mare de Déu de l'Assumpció i Sant Catello · Veure més »

Codi de dret canònic

El Codi de Dret Canònic (llatí: Codex Iuris Canonici), representat com a "CIC" a les cites bibliogràfiques, és el conjunt ordenat de les normes jurídiques que regulen l'organització de l'Església llatina, la jerarquia del govern, els drets i obligacions dels fidels, els sagraments i les sancions previstes per la contravenció d'aquestes normes.

Nou!!: Papa і Codi de dret canònic · Veure més »

Colònia portuguesa de Ceilan

Ceilan fou colònia portuguesa entre el i el.

Nou!!: Papa і Colònia portuguesa de Ceilan · Veure més »

Col·legi Cardenalici

Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Col·legi Cardenalici · Veure més »

Colloquium marianum

Madonna i el nen de Pompeo Batoni, 1742 El Colloquium marianum va ser un moviment jesuïta d'elit, fundada pel jesuïta Jakob Rem el 1594 a Ingolstadt, Baviera, amb l'objectiu d'assolir la santedat de la vida a través d'un amor cada vegada més profunda de la Mare de Déu.

Nou!!: Papa і Colloquium marianum · Veure més »

Colors litúrgics

Estoles de diversos colors Els colors litúrgics són els colors específics que es fan servir per a la roba litúrgica i el parament emprat a la litúrgia cristiana.

Nou!!: Papa і Colors litúrgics · Veure més »

Colosseu

El Colosseu o Coliseu (llatí: Colosseum; italià: Colosseo) fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà.

Nou!!: Papa і Colosseu · Veure més »

Columnata de la plaça de Sant Pere del Vaticà

Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà), rodejada de la seva columnata, vista des de la Basílica de Sant Pere La columnata de la plaça de Sant Pere, al Vaticà, és la columnata que parteix de la Basílica de Sant Pere, envolta la Plaça de Sant Pere i, com aquesta, és obra de Gian Lorenzo Bernini, que la va construir entre 1656 i 1667 per encàrrec del Papa Alexandre VII.

Nou!!: Papa і Columnata de la plaça de Sant Pere del Vaticà · Veure més »

Comanador militar

El comanador militar era el càrrec que tenia la missió de brindar seguretat militar als servents que se li havien encomanat.

Nou!!: Papa і Comanador militar · Veure més »

Combat de Malta

El combat de Malta fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols, ocorregut el 8 de juny de 1283.

Nou!!: Papa і Combat de Malta · Veure més »

Combat de Nicòtena

El Combat de Nicòtena va esdevindre l'11 d'octubre de 1282 entre l'esquadra catalana, dirigida per Pere de Queralt i d'Anglesola, d'una banda, i l'estol angeví, de Nàpols i de Marsella, i les galeres de la República de Pisa, de l'altra.

Nou!!: Papa і Combat de Nicòtena · Veure més »

Combat de Santa Maria

El Combat de Santa Maria dit així per ocórrer el dia de l'Assumpció de Maria de 1285 a Girona.

Nou!!: Papa і Combat de Santa Maria · Veure més »

Comissió Pontifícia per l'Estat de la Ciutat del Vaticà

La Comissió Pontifícia per a l'estat de la Ciutat del Vaticà (italià: Pontificia Commissione per lo Stato della Città del Vaticano) és el cos legislatiu de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Papa і Comissió Pontifícia per l'Estat de la Ciutat del Vaticà · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Papa і Companyia de Jesús · Veure més »

Completes de Cervera

Les Completes de Cervera és una cantata de caràcter religiós i popular amb un text litúrgic originari de ledat mitjana i música de la segona meitat del, obra dels mestres de capella Joan Pont i Salvador Vidal.

Nou!!: Papa і Completes de Cervera · Veure més »

Comtat de Santa Maria de Pomés

El comtat de Santa Maria de Pomés (o Pomers) és un títol nobiliari pontifici concedit a l'advocat Benet de Pomés i de Pomar (Barcelona 1875-1953).

Nou!!: Papa і Comtat de Santa Maria de Pomés · Veure més »

Comtat de Túsculum

El comtat de Túsculum fou una jurisdicció senyorial del centre d'Itàlia, amb capital a la ciutat de Túsculum.

Nou!!: Papa і Comtat de Túsculum · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Papa і Comtats catalans · Veure més »

Concili Cadavèric

Jean-Paul Laurens, ''El Papa Formós i Esteve VII'', 1870) El Papa Formós El Papa Esteve VI El Concili Cadavèric (també anomenat el «Judici del Cadàver», «Sínode del terror» o «Sínode del cadàver»; en llatí Synodus Horrenda) és el nom comunament donat al judici eclesiàstic pòstum del Papa Formós, celebrat a la Basílica de Sant Joan del Laterà de Roma el gener del 897.

Nou!!: Papa і Concili Cadavèric · Veure més »

Concili d'Efes

El Concili d'Efes es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431 a Efes, antic port grec, en l'actual Turquia.

Nou!!: Papa і Concili d'Efes · Veure més »

Concili de Basilea, Ferrara i Florència

El Concili de Basilea, Ferrara i Florència va ser convocat pel papa Martí V el 1431 (l'últim any del seu pontificat), de conformitat amb el Decret Frequens del Concili de Constança, que preveia la realització periòdica d'un concili de l'Església Catòlica (la seva localització inicial a Basilea (Suïssa), va ser deguda al desig dels participants de desenvolupar les sessions fora dels territoris dominats per les grans potències per evitar influències externes al mateix concili i que, en aquella època, Suïssa era catòlica).

Nou!!: Papa і Concili de Basilea, Ferrara i Florència · Veure més »

Concili de Hièria

El Concili de Hièria fou un concili convocat per l'emperador romà d'Orient Constantí V l'any 754 dC per condemnar l'iconodulisme.

Nou!!: Papa і Concili de Hièria · Veure més »

Concili de Pisa

Mapa que mostra el suport a Avinyó (roig) i a Roma (blau) durant el Cisma d'Occident. En la història de l'Església catòlica, el Cisma d'Occident és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa.

Nou!!: Papa і Concili de Pisa · Veure més »

Concili de Trullo

El concili de Trullo o concili in Trullo, pel lloc on es va celebrar, o Concili Quintisext fou un concili que es va celebrar a Constantinoble el 692.

Nou!!: Papa і Concili de Trullo · Veure més »

Concili ecumènic

Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.

Nou!!: Papa і Concili ecumènic · Veure més »

Concili IV de Constantinoble

El Concili IV de Constantinoble fou el vuitè concili ecumènic (869-870), convocat per l'emperador Basili I el Macedoni i el papa Adrià II, que rehabilità el patriarca Ignasi I de Constantinoble i condemnà el patriarca Foci I de Constantinoble.

Nou!!: Papa і Concili IV de Constantinoble · Veure més »

Concili Vaticà II

El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Papa і Concili Vaticà II · Veure més »

Conciliarisme

El Conciliarisme o teoria conciliar és la doctrina que considera el Concili Ecumènic o Universal com la suprema autoritat de l'església, elevant-lo (condicionalment o per principi) per sobre del papat.

Nou!!: Papa і Conciliarisme · Veure més »

Conclave

La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Papa і Conclave · Veure més »

Conclave de 1555 (abril)

El Conclave papal d'abril de 1555 va ser un conclave convocat després de la mort del Papa Juli III.

Nou!!: Papa і Conclave de 1555 (abril) · Veure més »

Conclave de 1591

El conclave de 1591 va ser convocat després de la mort del papa Gregori XIV, que va tenir lloc a Roma el 16 d'octubre de 1591.

Nou!!: Papa і Conclave de 1591 · Veure més »

Conclave de 1592

El conclave papal de 1592, celebrat entre el 10 i el 30 de gener, elegí el papa Climent VIII com a successor d'Innocenci IX.

Nou!!: Papa і Conclave de 1592 · Veure més »

Conclave de 1605 (maig)

El conclave de maig de 1605 va ser convocat després de la mort del Papa Lleó XI, que va tenir lloc a Roma el 27 d'abril de 1605.

Nou!!: Papa і Conclave de 1605 (maig) · Veure més »

Conclave de 1621

El conclave papal de 1621 (8-9 de febrer) va ser convocat després de la mort del Papa Pau V, i acabà amb l'elecció d'Alessandro Ludovisi com a Papa Gregori XV.

Nou!!: Papa і Conclave de 1621 · Veure més »

Conclave de 1623

El conclave de 1623 va ser convocat després de la mort del papa Gregori XV, que va tenir lloc a Roma el 8 de juliol de 1623.

Nou!!: Papa і Conclave de 1623 · Veure més »

Conclave de 1644

El conclave de 1644 va ser convocat després de la mort del Papa Urbà VIII (29 de juliol de 1644), i va concloure amb l'elecció del cardenal Giovanni Battista Pamphilj qui adoptà el nom papal d'Innocenci X. El conclave començà el 9 d'agost; dels 61 cardenals que conformaven el Sacre Col·legi n'entraren 57.

Nou!!: Papa і Conclave de 1644 · Veure més »

Conclave de 1655

El conclave papal de 1655 es va convocar a la mort del papa Innocenci X i va acabar amb l'elecció del cardenal Fabio Chigi, que adoptà el nom d'Alexandre VII.

Nou!!: Papa і Conclave de 1655 · Veure més »

Conclave de 1667

El conclave papal de 1667 es va convocar a la mort del Papa Alexandre VII, qui va traspassar a Roma el 22 de maig de 1667.

Nou!!: Papa і Conclave de 1667 · Veure més »

Conclave de 1669–1670

El conclave de 1669-1670 (20 de desembre - 29 d'abril) es va convocar a la mort del papa Climent IX i va acabar amb l'elecció d'Emilio Altieri com el papa Climent X. Les eleccions van ser deferides al Col·legi de Cardenals a Lluís XIV de França, i s'alliberà els cardenals lleials a Espanya per votar d'acord amb la seva consciència.

Nou!!: Papa і Conclave de 1669–1670 · Veure més »

Conclave de 1676

El conclave de 1676 va ser convocat després de la mort del Papa Climent X i va concloure amb l'elecció del cardenal Benedicto Odescalchi, que prengué el nom dInnocenci XI.

Nou!!: Papa і Conclave de 1676 · Veure més »

Conclave de 1689

El conclave de 1689 va ser convocat el 23 d'agost, després de la mort del Papa Innocenci XI, i va concloure el 6 d'octubre amb l'elecció de Pietro Vito Ottoboni com a Papa Alexandre VIII.

Nou!!: Papa і Conclave de 1689 · Veure més »

Conclave de 1691

El conclave de 1691 es va convocar a la mort d'Alexandre VIII i va acabar amb l'elecció del cardenal Antonio Pignatelli, que regnà com a Papa amb el nom d'Innocenci XII.

Nou!!: Papa і Conclave de 1691 · Veure més »

Conclave de 1700

El conclave del 1700 va ser convocat després de la mort del Papa Innocenci XII, concloent amb l'elecció del Papa Climent XI.

Nou!!: Papa і Conclave de 1700 · Veure més »

Conclave de 1721

El conclave de 1721, convocat després de la mort de Climent XI, va ser el conclave que va triar al Papat el cardenal Michelangelo de 'Conti, que va prendre el nom d'Innocenci XIII.

Nou!!: Papa і Conclave de 1721 · Veure més »

Conclave de 1724

El conclave de 1724 va ser convocat a la mort del Papa Innocenci XIII.

Nou!!: Papa і Conclave de 1724 · Veure més »

Conclave de 1730

El conclave de 1730, que tingué lloc entre el 5 de març i el 12 de juliol de 1730, elegí el Papa Climent XII com el successor de Benet XIII.

Nou!!: Papa і Conclave de 1730 · Veure més »

Conclave de 1740

El conclave papal de 1740, convocat després de la mort del papa Climent XII el 6 de febrer de 1740, va ser un dels conclaves més llargs des del (s'estengué entre el 18 de febrer i el 17 de d'agost de 1740).

Nou!!: Papa і Conclave de 1740 · Veure més »

Conclave de 1758

El conclave de 1758, convocat després de la mort del Papa Benet XIV, i va acabar amb l'elecció del cardenal Carlo Rezzonico, que va prendre el nom de Climent XIII.

Nou!!: Papa і Conclave de 1758 · Veure més »

Conclave de 1769

El conclave de 1769 va ser convocat després de la mort del Papa Climent XIII, i va acabar amb l'elecció del cardenal Lorenzo Ganganelli, que va prendre el nom de Climent XIV.

Nou!!: Papa і Conclave de 1769 · Veure més »

Conclave de 1774–1775

El conclave de 1774-1775 va ser convocat després de la mort del Papa Climent XIV, i va acabar amb l'elecció del Papa Pius VI.

Nou!!: Papa і Conclave de 1774–1775 · Veure més »

Conclave de 1799–1800

El conclave de 1799-1800 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VI, que va tenir lloc el 27 d'agost de 1799.

Nou!!: Papa і Conclave de 1799–1800 · Veure més »

Conclave de 1823

El conclave de 1823 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VII, que va tenir lloc el 20 d'agost de 1823.

Nou!!: Papa і Conclave de 1823 · Veure més »

Conclave de 1829

El conclave de 1829 va ser convocat el 24 de febrer 1829, després de la mort del Papa Lleó XII, que es va produir el 10 de febrer i va acabar el 31 de març amb l'elecció del cardenal Francisco Saverio Castiglioni que, amb el nom de Pius VIII, es va convertir en el 253è Papa de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Conclave de 1829 · Veure més »

Conclave de 1830–1831

El conclave de 1830-1831 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VIII, que va tenir lloc a Roma l'1 de desembre de 1830.

Nou!!: Papa і Conclave de 1830–1831 · Veure més »

Conclave de 1846

El conclave de 1846 va ser convocat després de la mort del Papa Gregori XVI, que va tenir lloc a Roma l'1 de juny d'aquell any.

Nou!!: Papa і Conclave de 1846 · Veure més »

Conclave de 1878

El Conclave papal de febrer de 1878 va ser un conclave convocat després de la mort del papa beat Pius IX el 7 de febrer de 1878.

Nou!!: Papa і Conclave de 1878 · Veure més »

Conclave de 1978 (agost)

Segons la Constitució Apostòlica Romano Pontifici eligendo de 1975 (II, 1, 33), els cardenals perdien la condició d'electors del papa exactament el dia que complien vuitanta anys.

Nou!!: Papa і Conclave de 1978 (agost) · Veure més »

Conclave de 1978 (octubre)

A la mort del papa Joan Pau I el 28 de setembre de 1978, hi havia un total de 127 cardenals, dels quals només 112 tenien dret d'elecció del nou pontífex a causa que, segons la Constitució Apostòlica Romano Pontifici eligendo de 1975 (II, 1, 33), els cardenals perdien la condició d'electors del papa exactament el dia que complien vuitanta anys.

Nou!!: Papa і Conclave de 1978 (octubre) · Veure més »

Conclave de 2005

El Conclave del 2 d'abril de 2005 va ser la reunió de cardenals convocada després de la mort de Joan Pau II i que va escollir al papa Benet XVI.

Nou!!: Papa і Conclave de 2005 · Veure més »

Conclave de 2013

A la renúncia del papa Benet XVI, a les 8 del vespre, hora de Roma, del dia 28 de febrer de 2013, hi havia un total de dos-cents set cardenals, dels quals cent disset tenien la condició d'electors.

Nou!!: Papa і Conclave de 2013 · Veure més »

Concordat

Un concordat és un acord en forma de tractat entre el poder temporal i els representants de l'església catòlica.

Nou!!: Papa і Concordat · Veure més »

Concordat de 1851

El Concordat de 1851 va ser un tractat signat entre Espanya i la Santa Seu.

Nou!!: Papa і Concordat de 1851 · Veure més »

Concordat de Worms

El Concordat de Worms va ser un acord polític entre l'emperador alemany Enric V i el papa Calixt II, signat l'any 1122, que va suposar el final de la lluita de les investidures.

Nou!!: Papa і Concordat de Worms · Veure més »

Concordat del 1801

El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.

Nou!!: Papa і Concordat del 1801 · Veure més »

Conferència Episcopal Espanyola

La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) és una institució administrativa i de caràcter permanent integrada per tots els bisbes de les diòcesis espanyoles, en comunió amb el Pontífex Romà i sota la seva autoritat, per a l'exercici conjunt d'algunes funcions pastorals de l'episcopat respecte als fidels del seu territori, d'acord amb el Dret comú i dels seus estatuts, a fi de promoure la vida de l'Església, enfortir la seva missió evangelitzadora i respondre de manera més eficaç al major bé que l'Església ha de procurar als homes.

Nou!!: Papa і Conferència Episcopal Espanyola · Veure més »

Conferència Episcopal Italiana

La Conferència Episcopal Italiana (italià: Conferenza Episcopale Italiana), (CEI) és l'assemblea permanent dels bisbes italians.

Nou!!: Papa і Conferència Episcopal Italiana · Veure més »

Confirmació papal

Amb el terme "confirmació papal" es defineix com la tendència de l'època carolíngia s'havia avançat a dir que l'elecció de l'emperador o el rei era legal i vàlid només si era formalment aprovada pel Papa o el seu representant, a través de la unció i la benedicció dels candidats.

Nou!!: Papa і Confirmació papal · Veure més »

Confiscació del Regne de Mallorca

Es coneix com la Confiscació del Regne de Mallorca l'operació bèl·lica per la qual el rei de Catalunya i Aragó, Pere el Gran, s'annexionà l'any 1285 el Regne de Mallorca en el context de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Papa і Confiscació del Regne de Mallorca · Veure més »

Confraria

Una confraria és una comunitat que agrupa laics i vol fomentar les relacions fraternals entre els seus membres, reunits al voltant d'un vincle comúː un ofici, una devoció religiosa.

Nou!!: Papa і Confraria · Veure més »

Congrés eucarístic

El 21è Congrés Eucarístic Internacional a Mont-real, Quebec, en 1910 Congrés Eucarístic celebrat en 1934 a Buenos Aires. Vista aèria del City Park Stadium, a Nova Orleans, plena de voluntaris per al Congrés Eucarístic Nacional de 1938 Un congrés eucarístic, també congrés eucarístic internacional, és una assemblea de l'Església Catòlica que, convocada pel papa, es reuneix durant uns dies en una ciutat determinada per la Santa Seu, per donar culte a l'eucaristia i orientar la missió de l'Església Catòlica al món.

Nou!!: Papa і Congrés eucarístic · Veure més »

Congregació de la doctrina de la Fe

La Congregació de la Doctrina de la Fe (llatí: Congregatio pro Doctrina Fidei) és un òrgan col·legiat del Vaticà la funció del qual, custodiar la correcta doctrina a l'església catòlica, està definida segons l'article 48 de la Constitució Apostòlica sobre la Cúria Romana Pastor bonus, promulgada per Joan Pau II el 28 de juny de 1988.

Nou!!: Papa і Congregació de la doctrina de la Fe · Veure més »

Congregació per a les Causes dels Sants

La Congregació per a les Causes dels Sants (italià: Congregazione delle cause dei santi; llatí: Congregatio de Causis Sanctorum) és una de les nou juntes d'autoritats eclesiàstiques per tractar assumptes específics que té l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Congregació per a les Causes dels Sants · Veure més »

Congregació per a les Esglésies Orientals

La Congregació per a les Esglésies Orientals és una Congregació de la Cúria Romana responsable de les relacions amb les Esglésies Catòliques Orientals per tal d'ajudar el seu desenvolupament, la protecció dels seus drets i també el manteniment de d'una unitat en l'Església Catòlica pel que fa al patrimoni litúrgic, disciplinar i espiritual del ritu llatí, i l'herència de les diverses tradicions cristianes orientals.

Nou!!: Papa і Congregació per a les Esglésies Orientals · Veure més »

Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera

Les illes d'Eivissa i Formentera van ser conquerides pels catalans, el 1235, per contracte d'infeudació de Jaume I.

Nou!!: Papa і Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera · Veure més »

Conquesta de l'Imperi Asteca

La conquesta de Mèxic és l'episodi històric, dins de la Conquesta d'Amèrica, que conclogué amb l'esfondrament de l'estat asteca i el sotmetiment del seu poble, aconseguit per Hernán Cortés en nom de l'Emperador Carles V, entre 1519 i 1521.

Nou!!: Papa і Conquesta de l'Imperi Asteca · Veure més »

Conquesta de Navarra

Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.

Nou!!: Papa і Conquesta de Navarra · Veure més »

Conquesta del Regne de Nàpols

La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona Catalano-Aragonesa de mans dels Anjou.

Nou!!: Papa і Conquesta del Regne de Nàpols · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Papa і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Conradí de Sicília

Conradí de Sicília, Conradí el Jove o Conrad V (castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Nàpols 1268), duc de Suàbia, rei titular de Jerusalem i rei de Sicília (1254-1258).

Nou!!: Papa і Conradí de Sicília · Veure més »

Consagració d'una església

La consagració d'una església és, al cristianisme, un tipus solemne de dedicació, és a dir, de destinació de l'edifici al culte diví, amb un ritual més complex que la simple benedicció.

Nou!!: Papa і Consagració d'una església · Veure més »

Consell i Comissariat de la Croada

El consell de la Croada, després comissariat de la Croada va ser una institució encarregada de controlar la recaptació, dels ingressos per la venda de la butlla de la croada i a partir de finals del, també de les altres dues gràcies: el subsidi i l'excusat, perquè les tres tenien com a element comú les seves connotacions religioses i la necessitat d'autorització pontifícia.

Nou!!: Papa і Consell i Comissariat de la Croada · Veure més »

Consell pontifici

Un consell pontifici és una institució consultiva de la cúria romana, liderada per un cardenal o arquebisbe i integrada per clergues i laics.

Nou!!: Papa і Consell pontifici · Veure més »

Consell pontifici per a la Cultura

El Consell pontifici per a la Cultura (en llatí, Pontificium Consilium de Cultura) és un dicasteri que forma part dels consells pontificis de la Cúria Romana i s'encarrega de fomentar les relacions entre l'Església Catòlica i les diverses cultures.

Nou!!: Papa і Consell pontifici per a la Cultura · Veure més »

Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Migrants i els Itinerants

El Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Migrants i els Itinerants (llatí: Pontificium consilium de spirituali migrantium atque itinerantium cura) és un dicasteri de la Cúria Pontifícia.

Nou!!: Papa і Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Migrants i els Itinerants · Veure més »

Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Treballadors dels Serveis de Sanitat

El Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Treballadors dels Serveis de Sanitat (llatí: Pontificium consilium pro valetudinis administris) és un departament de la cúria romana L'11 de febrer de 1985, el Papa Joan Pau II mitjançant el motu proprio Dolentium Hominum instituí la Pontifícia comissió per la pastoral dels operadors sanitaris.

Nou!!: Papa і Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Treballadors dels Serveis de Sanitat · Veure més »

Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau

El Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau (llatí: Pontificium consilium de iustitia et pace) és un dicasteri de la Cúria pontifícia, dedicat als estudis i a l'acció orientades a la promoció internacional de la justícia, la pau i els drets humans des de la perspectiva de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau · Veure més »

Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians

El Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians és un dicasteri de la Santa Seu.

Nou!!: Papa і Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians · Veure més »

Consell Pontifici per als Textos Legislatius

El Consell Pontifici per als Textos Legislatius (llatí: Pontificium consilium de legum textibus) és un dicasteri de la Cúria Pontifícia.

Nou!!: Papa і Consell Pontifici per als Textos Legislatius · Veure més »

Conseqüències de la pesta negra

Ciutadans de Tournai enterren a les víctimes de la pesta. Detall d'una miniatura de «Les cròniques de Gilles Li Muisis» (1272-1352). ''Bibliothèque royale de Belgique'', MS 13076-77, f. 24v. Les conseqüències de la pesta negra es van manifestar com enormes trastorns econòmics, socials i religiosos que tingueren profunds efectes en el curs de la història europea.

Nou!!: Papa і Conseqüències de la pesta negra · Veure més »

Consistori papal

Un consistori papal és una reunió convocada pel papa i sota la seva presidència amb els cardenals per tractar d'afers que afecten l'Església catòlica universal.

Nou!!: Papa і Consistori papal · Veure més »

Consistoris de Joan XXIII

Papa Joan XXIII Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinaris públics per la creació de nous cardenals presidits pel Papa Joan XXIII, amb la indicació de tots els cardenals creats (52 cardenals, a 5 consistoris, provinents de 22 països) entre els quals estava el futur Papa Pau VI.

Nou!!: Papa і Consistoris de Joan XXIII · Veure més »

Consistoris de Pau VI

El Papa Pau VI Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinars públics per la creació de nous cardenals presidits pel papa Pau VI, amb la indicació de tots els cardenals creats (143 cardenals, en 6 consistors, provinents de 52 països); entre els que estan els seus tres immediats successors al soli de Pere, els Papes Joan Pau I, Joan Pau II i Benet XVI.

Nou!!: Papa і Consistoris de Pau VI · Veure més »

Consistoris de Pius VII

El Papa Pius VII Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris per la creació de nous cardenals presidits pel Papa Pius VII, amb la indicació de tots els cardenals creats (99 nous cardenals en 19 consistoris).

Nou!!: Papa і Consistoris de Pius VII · Veure més »

Consistoris de Pius XII

El Papa Pius XII, envoltat dels Canonges regulars de la Santa Creu d'Uden durant una audiència a la Ciutat del Vaticà. Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinaris públics per a la creació dels nous cardenals presidits pel Papa Pius XII, amb la indicació de tots els cardenals creats (56 cardenals en 2 consistoris, originaris de 25 països), entre els quals hi havia dos futurs beats Clemens August von Galen i Alojzije Stepinac, i un sant, el futur Papa Joan XXIII.

Nou!!: Papa і Consistoris de Pius XII · Veure més »

Conspiració dels Pazzi

Medalla commemorativa de la victòria de Llorenç de Mèdici en la Conspiració dels Pazzi. La Conspiració dels Pazzi va ser una conjura tramada per la família dels Pazzi contra els germans Lorenzo i Giulliano de la família dels Mèdici, que va tenir lloc l'any 1478 a la ciutat de Florència, amb la finalitat d'aconseguir el poder sobre la ciutat.

Nou!!: Papa і Conspiració dels Pazzi · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Papa і Constantí I el Gran · Veure més »

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Nou!!: Papa і Constitució · Veure més »

Constitució apostòlica

Una constitució apostòlica (Constitutio Apostolica en llatí) és el més alt nivell de decret publicat pel papa de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Constitució apostòlica · Veure més »

Constitució civil del clergat

La Constitució Civil del Clergat és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790.

Nou!!: Papa і Constitució civil del clergat · Veure més »

Contact (pel·lícula de 1997)

Contact és una pel·lícula del 1997 dirigida per Robert Zemeckis adaptada de la novel·la de ciència-ficció Contact, escrita per Carl Sagan.

Nou!!: Papa і Contact (pel·lícula de 1997) · Veure més »

Contrareforma

Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Nou!!: Papa і Contrareforma · Veure més »

Contribucions islàmiques a l'Europa medieval

Durant la plena edat mitjana (s. XI-XIII), el món islàmic va tenir la seva Edat d'Or cultural, i va difondre innovacions i idees a Europa, a través d'Al-Àndalus, Sicília i els Estats croats de l'Est.

Nou!!: Papa і Contribucions islàmiques a l'Europa medieval · Veure més »

Convent de Santa Madrona

Santa Madrona fou un convent de l'Orde dels Caputxins establert al marge esquerre de la Rambla de Barcelona ocupant bona part dels terrenys d'on avui hi ha la Plaça Reial.

Nou!!: Papa і Convent de Santa Madrona · Veure més »

Coper

kilix en la seva esquerra. Representat en un kilix àtic c. 460-450 a. C. Coper era un oficial o encarregat d'alt rang en les corts reals, la tasca de les quals era servir les begudes en la taula.

Nou!!: Papa і Coper · Veure més »

Copparo

Copparo és una ciutat de 17.608 habitants de la província de Ferrara.

Nou!!: Papa і Copparo · Veure més »

Copríncep d'Andorra

Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.

Nou!!: Papa і Copríncep d'Andorra · Veure més »

Corneli (papa)

Corneli (c.251-c.253) va ser el vint-i-unè bisbe de Roma i el vintè successor de sant Pere.

Nou!!: Papa і Corneli (papa) · Veure més »

Cornelius Jansen

Cornelius Jansen (Accoy, Leerdam, Holanda Meridional, 28 d'octubre de 1585 – 6 de maig de 1638) fou un eclesiàstic i fundador del jansenisme.

Nou!!: Papa і Cornelius Jansen · Veure més »

Corona de Sant Esteve

Sant Esteve o Sacra Corona d'Hongria. La Santa Corona hongaresa, coneguda també com a Corona de Sant Esteve (hongarès: Magyar Szent Korona, alemany: Stephanskrone, croat: Kruna svetoga Stjepana, llatí: Sacra Corona), també anomenada Sacra Corona Hongaresa, és l'única que actualment és qualificada com a «Atribut Sacre».

Nou!!: Papa і Corona de Sant Esteve · Veure més »

Corona fèrria de Llombardia

La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.

Nou!!: Papa і Corona fèrria de Llombardia · Veure més »

Coronació de Napoleó I

La coronació de Napoleó com a emperador dels francesos va tenir lloc el diumenge 2 de desembre de 1804 (11 Frimari, any XIII segons el calendari republicà francès) a Notre-Dame de Paris.

Nou!!: Papa і Coronació de Napoleó I · Veure més »

Coronació papal

arxiudata.

Nou!!: Papa і Coronació papal · Veure més »

Corrida

Cartell taurí de la inauguració de la Plaça de toros de les Arenes, 1900 La corrida (del castellà, «corrida de toros», correguda de toros) és una forma de correguda de toros que consisteix en una lídia (lluita) entre un home i un toro, després de la qual el toro és mort o, excepcionalment, perdonat (indult).

Nou!!: Papa і Corrida · Veure més »

Corts de Montsó (1435-1436)

Les Corts de Montsó de 1435-1436, corts generals de la corona d'Aragó, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general d'Aragó, València, Catalunya i Mallorca, el dia 15 d'octubre de 1435, a Saragossa estant, per a reunir-se a Montsó el 15 de novembre, però foren posposades fins al 25 de novembre.

Nou!!: Papa і Corts de Montsó (1435-1436) · Veure més »

Cos místic de Jesucrist

El cos místic de Jesucrist és un concepte de la teologia catòlica per a descriure l'aplec dels creients durant la missa o també el conjunt de tots els creients en unió mística amb el seu cap invisible Jesús de Natzaret, i el seu cap visible, pel seu vicari per terre, que és el papa.

Nou!!: Papa і Cos místic de Jesucrist · Veure més »

Cosme el Vell

Cosme de Mèdici —Cosimo de'Medici— també conegut amb el nom de Cosme el Vell o Cosimo Pater Patriae— (Florència, República de Florència, 27 de setembre de 1389 - íd., 1 d'agost de 1464) fou un polític i banquer florentí, fundador d'una de les branques de la Dinastia Mèdici, que va esdevenir una de les figures més importants durant el Renaixement i fou senyor de Florència entre 1434 i 1464.

Nou!!: Papa і Cosme el Vell · Veure més »

Cosme III de Mèdici

Cosme III de Mèdici o Cosme III de Toscana (Florència, Gran Ducat de Toscana 1642 - íd. 1723) fou un membre dels Mèdici que va esdevenir Gran Duc de Toscana entre 1670 i 1723.

Nou!!: Papa і Cosme III de Mèdici · Veure més »

Crítiques a la tauromàquia

Manifestació antitaurina a Bilbao, l'agost de 2009. Les crítiques a la tauromàquia, sovint referides com antitauromàquia, agrupa totes aquelles mostres d'oposició a la tauromàquia i les crítiques formulades en contra d'aquesta, així com també a l'activisme que s'oposa a la utilització de bous en espectacles o festes.

Nou!!: Papa і Crítiques a la tauromàquia · Veure més »

Crònica anglosaxona

Primera pàgina de la ''Crònica de Peterborough''. ''http://books.google.cat/books?id.

Nou!!: Papa і Crònica anglosaxona · Veure més »

Crònica d'Enric de Livònia

La Crònica d'Enric de Livònia (llatí: Chronicon Lyvoniae) és una obra del sacerdot i cronista Enric de Livònia, que descriu esdeveniments històrics esdevinguts a Livònia (que comprenia la major part dels territoris de les actuals Estònia i Letònia) i àrees adjacents des de 1180 a 1227.

Nou!!: Papa і Crònica d'Enric de Livònia · Veure més »

Crema de Peralada

La crema de Peralada fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Papa і Crema de Peralada · Veure més »

Crescenzi

Escut d'armes de la família '''Crescenzi''' Els Crescenzi són una família senyorial, establerta a Roma des del començament del, i que governà la ciutat efectivament i l'elecció dels pontífexs fins a principis del.

Nou!!: Papa і Crescenzi · Veure més »

Crescenzio Sepe

Crescenzio Sepe (nascut el 2 de juny de 1943) és un cardenal italià de l'Església Catòlica, que actualment serveix com a Arquebisbe de Nàpols.

Nou!!: Papa і Crescenzio Sepe · Veure més »

Creu de Sant Pere

Creu de Sant Pere La Creu de Sant Pere o creu invertida és una creu llatina invertida en sentit vertical simbolitzant la forma en què se suposa que fou crucificat l'apòstol Sant Pere a Roma vers l'any 64.

Nou!!: Papa і Creu de Sant Pere · Veure més »

Cristòfol de Gualbes

Cristòfol de Gualbes (Barcelona ? - ? 1490 o 1491), fou un religiós català, inquisidor general d'Aragó, conseller del príncep de Viana i ambaixador de la Generalitat de Catalunya davant el Papa.

Nou!!: Papa і Cristòfol de Gualbes · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Nou!!: Papa і Cristòfor Colom · Veure més »

Cristòfor I antipapa

Cristòfor I fou un antipapa des d'octubre del 903 fins a gener del 904 (any en què va morir, probablement).

Nou!!: Papa і Cristòfor I antipapa · Veure més »

Cristiandat

Cristiandat (del llatí Christianitas) és un concepte polisèmic que per al·lusió a diferents àmbits es pot definir de diverses maneres.

Nou!!: Papa і Cristiandat · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Papa і Cristianisme · Veure més »

Cristianisme germànic

segle IX(Stuttgart Psalter, fol. 23, il·lustració del Salm 91:13) Els pobles germànics van ser cristianitzats durant el transcurs de l'Antiguitat tardana i l'alta edat mitjana.

Nou!!: Papa і Cristianisme germànic · Veure més »

Cristianisme occidental

El cristianisme occidental és una de les dues subdivisions del cristianisme (el cristianisme oriental és l'altra).

Nou!!: Papa і Cristianisme occidental · Veure més »

Cristianisme siríac

Missa de l'Església Ortodoxa Siríaca Síria Otomana. El cristianisme siríac (siríac: ܡܫܝܚܝܘܬܐ ܣܘܪܝܝܬܐ / Mšiḥāyuṯā Suryāyṯā) es refereix a les tradicions cristianes orientals que empren el siríac en les seves litúrgies.

Nou!!: Papa і Cristianisme siríac · Veure més »

Cristianització de Bulgària

Els búlgars preguen a Déu perquè se'n vagi la fam. La cristianització de Bulgària va ser el procés pel qual en el la Bulgària medieval es va convertir al cristianisme.

Nou!!: Papa і Cristianització de Bulgària · Veure més »

Cristianització de Lituània

fresc a la catedral de Vílnius, datat en els temps de la cristianització de Lituània. La Cristianització de Lituània (en lituà:Lietuvos krikštas) va ser l'esdeveniment que va tenir lloc en 1387, iniciat pel Gran Duc de Lituània i Rei de Polònia Ladislau II Jagelló amb el seu cosí Vitautas, que va significar l'adopció oficial del cristianisme pels lituans, una de les últimes nacions paganes a Europa.

Nou!!: Papa і Cristianització de Lituània · Veure més »

Croada Albigesa

La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.

Nou!!: Papa і Croada Albigesa · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Papa і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Croada d'Esmirna

Les croades d'Esmirna (1343-1351) van ser dues Croades enviades pel Papa Climent VI contra l'Emirat d'Aydin sota Umur Beg que tenien com a principal objectiu la ciutat costanera d'Esmirna a l'Àsia Menor.

Nou!!: Papa і Croada d'Esmirna · Veure més »

Croada del 1101

La Croada del 1101 (1100 - 1101) va ser una expedició militar promoguda pel papa Pasqual II enviada com a reforç per la conquesta de Terra Santa, que arribà en dos grups.

Nou!!: Papa і Croada del 1101 · Veure més »

Croada pisano-catalana

La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.

Nou!!: Papa і Croada pisano-catalana · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Papa і Croades · Veure més »

Croades Bàltiques

Les Croades Bàltiques o Croades del Nord van ser campanyes de colonització i cristianització realitzades per ordes militars i regnes cristians catòlics a finals de, principalment contra els pobles pagans bàltics, fínics i eslaus occidentals de les costes sud i est del mar Bàltic, i en menor mesura també contra els eslaus cristians ortodoxos (eslaus orientals) i els habitants originals de Prússia coneguts com a antics prussians (o borussians), que també inclouen pobles finoúgrics.

Nou!!: Papa і Croades Bàltiques · Veure més »

Cronologia

Cronologia (del grec χρονο 'cronos', temps i λογία 'logos', estudi) és la ciència que té com finalitat determinar les dates i l'ordre dels fets històrics; és disciplina auxiliar de la Història.

Nou!!: Papa і Cronologia · Veure més »

Cultura

La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.

Nou!!: Papa і Cultura · Veure més »

Cum Multa

Cum Multa sobre la situació a Espanya és una encíclica promulgada pel Papa Lleó XIII el 8 de desembre de 1882, i dirigida als arquebisbes, bisbes i d'altres dignataris espanyols.

Nou!!: Papa і Cum Multa · Veure més »

Cum occasione

El "Cum occasione" va ser una butlla papal emesa per Innocenci X, el juny 9, 1653.

Nou!!: Papa і Cum occasione · Veure més »

Cupido dorment (Miquel Àngel)

El Cupido dorment, és una obra desapareguda, realitzada l'any 1496, en marbre per Miquel Àngel de mida natural.

Nou!!: Papa і Cupido dorment (Miquel Àngel) · Veure més »

Curitiba

Curitiba és un municipi brasiler fundat l'any 1693, capital de l'estat del Paraná.

Nou!!: Papa і Curitiba · Veure més »

Cursa de cavalls

Pintura a la cova de Doushe a Lorstan, Iran 8000 aC representant un cavall i el seu genet Les curses de cavalls són un esport eqüestre de competició, que normalment inclou dos o més cavalls muntats per jockeys,o de vegades conduïts sense genets, a una distància determinada.

Nou!!: Papa і Cursa de cavalls · Veure més »

Cursets de Cristiandat

El Moviment de Cursets de Cristiandat (MCC) és un moviment eclesial de difusió mundial que actua al si de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Cursets de Cristiandat · Veure més »

Dades del primer equip de futbol del Futbol Club Barcelona

Sense descripció.

Nou!!: Papa і Dades del primer equip de futbol del Futbol Club Barcelona · Veure més »

Dag Hammarskjöld

Dag Hjalmar Agne Carl Hammarskjöld, AFI /ˈdɑːɡ ˈhâmːarˌɧœld/; (Jönköping, Suècia, 29 de juliol de 1905 - Ndola, Zàmbia, 18 de setembre de 1961), conegut simplement com a Dag Hammarskjöld, fou Secretari General de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) entre l'abril de 1953 i el 18 de setembre de 1961, dia en què va morir en un accident durant un viatge per a intervenir en el conflicte de Katanga al Congo Belga.

Nou!!: Papa і Dag Hammarskjöld · Veure més »

Dagmar Hagelin

va ser una adolescent estudiant de secundària argentina, que als 17 anys va ser ferida i segrestada pel Grup de tasques 3.3.2, al comandament de l'aleshores tinent de la Marina Alfredo Astiz, durant la dictadura autodenominada Procés de Reorganització Nacional (1976-1983) i desapareguda des de llavors.

Nou!!: Papa і Dagmar Hagelin · Veure més »

Daimbert de Pisa

Daimbert de Pisa (o Dagobert) (?-- mort el 1105) fou el primer arquebisbe de Pisa i el segon patriarca llatí de Jerusalem.

Nou!!: Papa і Daimbert de Pisa · Veure més »

Dalmau I de Banyuls

Dalmau de Banyuls (potser vers el 1272 - 1345) fou un simple cavaller i senyor de Banyuls dels Aspres que després d'una variada experiència militar a Itàlia va esdevenir un personatge molt influent.

Nou!!: Papa і Dalmau I de Banyuls · Veure més »

Dalmàcia (tema)

El tema de Dalmàcia, en grec medieval θέμα Δαλματίας/Δελματίας, va ser un tema o província de l'Imperi Romà d'Orient situat a la costa de la Mar Adriàtica, que en bona part corresponia a la província romana homònima, centrada al voltant de les principals ciutats de Spalaton (actual Split, a Croàcia) i Ragusa (actual Dubrovnik, a Croàcia).

Nou!!: Papa і Dalmàcia (tema) · Veure més »

Damas I

Damas I, a vegades Dames I, (Hispània, 304 - Roma, 11 de desembre de 384) fou papa de Roma de 366 a 384.

Nou!!: Papa і Damas I · Veure més »

Dansa de la Mort

La Dansa de la mort és un text que es creu que es va representar i ballar al.

Nou!!: Papa і Dansa de la Mort · Veure més »

David de Borgonya

David de Borgonya (Utrecht, 1427 - Wijk bij Duurstede, 1496) va ser un prelat de l'Església Catòlica Romana, i un dels nombrosos fills il·legítims del duc Felip III de Borgonya.

Nou!!: Papa і David de Borgonya · Veure més »

Dècada del 1050

Sense descripció.

Nou!!: Papa і Dècada del 1050 · Veure més »

Dècada del 1120

Sense descripció.

Nou!!: Papa і Dècada del 1120 · Veure més »

Dècada del 1270

Sense descripció.

Nou!!: Papa і Dècada del 1270 · Veure més »

Dècada del 1390

La dècada del 1390 comprèn el període d'anys entre el 1390 i el 1399, tots dos inclosos.

Nou!!: Papa і Dècada del 1390 · Veure més »

Dècada del 1730

Sense descripció.

Nou!!: Papa і Dècada del 1730 · Veure més »

Dècada del 1870

Formalment, la dècada del 1870 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1870 fins al 31 de desembre de 1879.

Nou!!: Papa і Dècada del 1870 · Veure més »

Dècada del 1900

Sense descripció.

Nou!!: Papa і Dècada del 1900 · Veure més »

Dècada del 1910

Enfonsament del Titànic.

Nou!!: Papa і Dècada del 1910 · Veure més »

Dècada del 1950

La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.

Nou!!: Papa і Dècada del 1950 · Veure més »

Dècada del 300

Sense descripció.

Nou!!: Papa і Dècada del 300 · Veure més »

Dècada del 50

Sense descripció.

Nou!!: Papa і Dècada del 50 · Veure més »

Dècada del 60

Sense descripció.

Nou!!: Papa і Dècada del 60 · Veure més »

Dècada del 650

La dècada del 650 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 650 fins al 31 de desembre del 659.

Nou!!: Papa і Dècada del 650 · Veure més »

Dècada del 810

Sense descripció.

Nou!!: Papa і Dècada del 810 · Veure més »

Dècada del 980

Sense descripció.

Nou!!: Papa і Dècada del 980 · Veure més »

Dècada del 990

Sense descripció.

Nou!!: Papa і Dècada del 990 · Veure més »

Dècada Infame

Castillo (1940-1943) Es coneix com la Dècada Infame al període de la història de l'Argentina que comença el 6 de setembre de 1930 amb el cop d'Estat cívic-militar que va derrocar el president Hipólito Yrigoyen i finalitza el 4 de juny de 1943 amb el cop d'Estat militar que va derrocar al president Ramón Castillo.

Nou!!: Papa і Dècada Infame · Veure més »

De la captivitat babilònica de l'Església

De la captivitat babilònica de l'Església - De captivitate Babylonica Ecclesiae, Von der babylonischen Gefängnis der Kirche - és un dels tres importants tractats escrits per Martí Luter l'any 1520, publicat entre Adreça a la noblesa cristiana de la nació alemanya (d'agost) i Sobre la llibertat d'un cristià (de novembre).

Nou!!: Papa і De la captivitat babilònica de l'Església · Veure més »

Deci (emperador romà)

Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.

Nou!!: Papa і Deci (emperador romà) · Veure més »

Decretal

Una epístola decretal (en llatí episola decretalis o litteræ decretales) és una carta mitjançant la qual el Papa, en resposta a una petició, dicta una regla en matèria disciplinària o canònica.

Nou!!: Papa і Decretal · Veure més »

Decretals de Gregori IX

''Decretales'' de Gregori IX, vers 1290, Biblioteca Medicea Laurenziana, Florència Les Decretals de Gregori IX (llatí: Decretales Gregorii IX), també anomenades col·lectivament Liber extra, són una font important del dret canònic medieval.

Nou!!: Papa і Decretals de Gregori IX · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Papa і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Defensor fidei

Defensor fidei (Defensor de la fe) és un títol Llatí, en anglès s'empra la forma Defender of the Faith mentre que en francès s'empra Défenseur de la Foi.

Nou!!: Papa і Defensor fidei · Veure més »

Degà del Col·legi Cardenalici

El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.

Nou!!: Papa і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »

Degà del cos diplomàtic

El degà del cos diplomàtic és el cap de missió de rang més alt en un estat determinat i té precedència sobre els altres ambaixadors acreditats.

Nou!!: Papa і Degà del cos diplomàtic · Veure més »

Dei gratia

Dei gratia o abreujat D.G. és una expressió llatina que vol dir per la gràcia de Déu que sovint s'afegeix al títol de monarques o caps d'estats en països de tradició cristiana segons el principi del dret diví dels reis.

Nou!!: Papa і Dei gratia · Veure més »

Delegació apostòlica

La delegació apostòlica és el nom donat pel motu proprio Sollicitudo omnium Ecclesiarum al representant de la Santa Seu entre les esglésies locals.

Nou!!: Papa і Delegació apostòlica · Veure més »

Della Rovere

Blasó de la família Della Rovere. Della Rovere va ser una de la família noble italiana, originària de la ciutat de Savona.

Nou!!: Papa і Della Rovere · Veure més »

Democràcia

La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.

Nou!!: Papa і Democràcia · Veure més »

Democràcia cristiana

La democràcia cristiana és una ideologia política heterogènia.

Nou!!: Papa і Democràcia cristiana · Veure més »

Democràcia parlamentària

Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.

Nou!!: Papa і Democràcia parlamentària · Veure més »

Deodat I

Deodat I (Roma, ? - id. 618) fou un prevere romà, Papa entre 615 i 618.

Nou!!: Papa і Deodat I · Veure més »

Descobriment i conquesta de l'Argentina

El sud d'Amèrica del Sud, en un mapa publicat c. 1570 per l'italià Ignazio Danti El període del descobriment i de la conquesta espanyola del territori de l'actual República Argentina va ser un llarg espai de temps que va ocupar gairebé tot el.

Nou!!: Papa і Descobriment i conquesta de l'Argentina · Veure més »

Desmond Connell

Desmond Connell (Dublín, 24 de març de 1926 - Dublín, 21 de febrer de 2017) va ser un cardenal irlandès de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Desmond Connell · Veure més »

Deus Caritas Est

Deus caritas est (llatí: Déu és amor) és la primera encíclica escrita pel Papa Benet XVI, i tracta el tema de l'amor cristià.

Nou!!: Papa і Deus Caritas Est · Veure més »

Dharmapala

Dharmapala (Dharmapala Bahu) després Dom João Periya Bandara, conegut com a Dom João Dharmapala (+ 27 de maig de 1597), fou el darrer rei de Kotte (1551-1597).

Nou!!: Papa і Dharmapala · Veure més »

Dia

asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360° sobre el seu eix.

Nou!!: Papa і Dia · Veure més »

Dia Internacional dels Treballadors

El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la jornada reivindicativa del moviment obrer mundial.

Nou!!: Papa і Dia Internacional dels Treballadors · Veure més »

Diana de Versalles

La Diana de Versalles és una estàtua de marbre de la deessa grega Àrtemis (llatí: Diana), amb un cérvol, que es troba en el Museu del Louvre, París.

Nou!!: Papa і Diana de Versalles · Veure més »

Diarquia

La diarquia és una forma de govern en què dos dirigents regnen sobre una societat amb el mateix rang i consideració tots dos.

Nou!!: Papa і Diarquia · Veure més »

Diòcesi de l'Alguer-Bosa

Catedral de l'Alguer. Cocatedral de Bosa. La diòcesi de l'Alguer-Bosa és una divisió de l'Església Catòlica a l'illa de Sardenya, sufragània de l'arxidiòcesi de Sàsser, que comprèn la ciutat de l'Alguer i territoris de les províncies de Sàsser, Oristany i Nuoro.

Nou!!: Papa і Diòcesi de l'Alguer-Bosa · Veure més »

Diòcesi de Tharros

La diòcesi de Tharros (en llatí: Dioecesis Tharrensis) és una seu suprimida i actualment seu titular de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Diòcesi de Tharros · Veure més »

Dicasteri

Dicasteri (del Grec δικαστήριον;, jutjat de dret, de δικάστης;, jutge/jurat) és un Italianisme que a vegades s'utilitzava per referir-se als Departaments de la Cúria Romana.

Nou!!: Papa і Dicasteri · Veure més »

Dictatus Papae

Els «Dictatus Papa» (Principis del papa), són una relació de 27 axiomes que, publicats en el 1075, recollien l'ideari polític-religiós del papa Gregori VII.

Nou!!: Papa і Dictatus Papae · Veure més »

Diego Lorenzi

Diego Lorenzi (14 de novembre de 1939, Valdastico, Itàlia) és un sacerdot italià.

Nou!!: Papa і Diego Lorenzi · Veure més »

Diego Peláez

Diego Peláez va ser un bisbe medieval de Santiago de Compostel·la.

Nou!!: Papa і Diego Peláez · Veure més »

Diego Velázquez

Diego Rodríguez de Silva Velázquez (Sevilla, juny de 1599 – Madrid, 6 d'agost de 1660), o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món.

Nou!!: Papa і Diego Velázquez · Veure més »

Dieta de Nimega

La Dieta de Nimega del 821 fou una reunió o assemblea general de la noblesa del regne franc, en la qual l'emperador Lluís el Pietós va fer ratificar la divisió dels estats entre els seus fills que havia establert el 30 de juliol del 817 a Aquisgrà, i que havia obtingut l'aprovació del Papa.

Nou!!: Papa і Dieta de Nimega · Veure més »

Dieudonné Nzapalainga

és un prelat catòlic centreafricà, arquebisbe de Bangui des de 2012 i cardenal des de 2016.

Nou!!: Papa і Dieudonné Nzapalainga · Veure més »

Dilectissima nobis

Dilectissima Nobis (llatí: Molt Estimada per Nosaltres) ("Sobre l'opressió de l'Església d'Espanya") és una encíclica publicada pel papa Pius XI el 3 de juny de 1933, en la qual denunciava la persecució de l'Església a Espanya, citant l'expropiació de tots els edificis de l'Església, residències episcopals, parròquies, seminaris i monestirs.

Nou!!: Papa і Dilectissima nobis · Veure més »

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Nou!!: Papa і Dinastia carolíngia · Veure més »

Dionís I de Portugal

Dionís I de Portugal, dit el Just o el Pagès (Lisboa, 1261 - Santarém, 1325), fou rei de Portugal (1279-1325).

Nou!!: Papa і Dionís I de Portugal · Veure més »

Dionigi Tettamanzi

El cardenal Dionigi Tettamanzi durant la celebració de la beatificació de don Carlo Gnocchi el 25 d'octubre de 2009. san Bassiano. Santa Creu. Dionigi Tettamanzi (Renate, 14 de març de 1934 - Triuggio, Itàlia, 5 d'agost de 2017) fou un clergue italià, cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Dionigi Tettamanzi · Veure més »

Disputa de Tortosa

Església Arxiprestal de Sant Mateu, en la qual finalitzà la disputa de Tortosa. Gravat en fusta de Johann von Armssheim (1483) il·lustrant una disputa doctrinària entre jueus i cristians. La disputa de Tortosa va ser el més important debat inter-religiós entre representants cristians i jueus el qual es va dur a terme a la Corona d'Aragó.

Nou!!: Papa і Disputa de Tortosa · Veure més »

Disputationes

sant Robert Bellarmino Disputationes (títol complet: Disputationes de Controversiis christianae Fidei adversus hujus haereticos temporis, també coneguda com a De Controversiis) és una obra de dogmàtica escrita per Roberto Bellarmino.

Nou!!: Papa і Disputationes · Veure més »

Dissolució dels monestirs

Restes de l'Abadia de Glastonbury La dissolució dels monestirs (referida per escriptors catòlics com la supressió dels monestirs) va ser el procés formal que va tenir lloc entre 1536 i 1540, pel qual el rei Enric VIII d'Anglaterra va confiscar la propietat de les institucions de l'Església Catòlica a Anglaterra, i en va prendre el control com a nou cap de l'Església Anglicana.

Nou!!: Papa і Dissolució dels monestirs · Veure més »

Districte d'Altötting

El districte d'Altötting, en alemany Landkreis Altötting, és un districte rural (Landkreis), una divisió administrativa d'Alemanya, situat al sud de la regió administrativa de l'Alta Baviera a l'estat federat de l'Estat Lliure de Baviera (Freistaat Bayern).

Nou!!: Papa і Districte d'Altötting · Veure més »

Districte de San Pedro de Cajas

El districte de San Pedro de Cajas és un dels nou districtes que conformen la província peruana de Tarma, a la regió Junín.

Nou!!: Papa і Districte de San Pedro de Cajas · Veure més »

Dixit Dominus (Händel)

Dixit Dominus, HWV 232, és una salm compost per Georg Friedrich Händel durant la primavera del 1707.

Nou!!: Papa і Dixit Dominus (Händel) · Veure més »

Doctor de l'Església

En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.

Nou!!: Papa і Doctor de l'Església · Veure més »

Doctrina

Una doctrina, a la societat occidental actual, és un conjunt coherent de posicions i instruccions basades en un sistema de creences o principis respecte a una matèria, sovint amb la pretensió de possessió de veritat general.

Nou!!: Papa і Doctrina · Veure més »

Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments

Moisès rebent les Taules de la Llei (pintat per João Zeferino da Costa, 1868) La doctrina catòlica sobre els Deu Manaments són els ensenyaments oficials que l'Església Catòlica recull al seu Catecisme sobre els manaments que figuren a l'Èxode 20:1-17 i al Deuteronomi 5:2-21.

Nou!!: Papa і Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments · Veure més »

Doctrina de l'Església Catòlica

La doctrina de l'Església Catòlica o, simplement, la doctrina catòlica és el conjunt de totes les veritats de la fe professades per l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Doctrina de l'Església Catòlica · Veure més »

Doctrina Social de l'Església

La Doctrina Social de l'Església és un cos doctrinal desenvolupat pel magisteri de l'Església Catòlica sobre temes com la riquesa i la pobresa, l'economia, les organitzacions socials i l'Estat.

Nou!!: Papa і Doctrina Social de l'Església · Veure més »

Dogma

Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.

Nou!!: Papa і Dogma · Veure més »

Dogmes de l'Església Catòlica

A l'Església Catòlica un dogma és una veritat absoluta, definitiva, immutable, infal·lible, irrevocable, inqüestionable i absolutament segura sobre la qual no pot haver-n'hi cap dubte.

Nou!!: Papa і Dogmes de l'Església Catòlica · Veure més »

Domenico Calcagno

Domenico Calcagno (nascut el 3 de febrer de 1943) és l'actual President de l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica, des del seu nomenament pel Papa Benet XVI el 7 de juliol de 2011.

Nou!!: Papa і Domenico Calcagno · Veure més »

Domenico de Rossi

Domenico de Rossi (1659 - 1730) va ser un editor italià que va publicar llibres amb gravats d'arquitectura, de gran difusió a l'època, que van significar un factor d'importància per a la difusió de l'estil a través d'Europa.

Nou!!: Papa і Domenico de Rossi · Veure més »

Domenico Fontana

Domenico Fontana (Melide, 1543 – Nàpols, 28 de juny de 1607) fou un arquitecte i urbanista suís, originari del cantó de Ticino, que va actuar sobretot a Roma i Nàpols durant el Renaixement tardà.

Nou!!: Papa і Domenico Fontana · Veure més »

Dominique Mamberti

Dominique Mamberti, nascut el 7 de març de 1952 a Marràqueix (Marroc), és un prelat francès, cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Dominique Mamberti · Veure més »

Dominium mundi

Dominium mundi és el nom amb què es coneix la idea de domini universal desenvolupada a l'edat mitjana.

Nou!!: Papa і Dominium mundi · Veure més »

Donació de Constantí

La Donació de Constantí (Donatio Constantini en llatí) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I, segons el qual, al mateix temps que es reconeixia el Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident, creant-se així l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.

Nou!!: Papa і Donació de Constantí · Veure més »

Donació de Pipí

Representació idealitzada de la '''donació de Pipí''' al Papa Esteve II (754) La Donació de Pipí, coneguda també com el Tractat de Quierzy, va ser la restitució a l'Església l'any 754 per part del primer monarca carolingi Pipí el Breu de les terres que havien perdut a mans dels llombards.

Nou!!: Papa і Donació de Pipí · Veure més »

Donació de Sutri

La Donació de Sutri va ser un acord assolit a Sutri per Luitprand i el Papa Gregori II el 728.

Nou!!: Papa і Donació de Sutri · Veure més »

Dones i matemàtiques

Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.

Nou!!: Papa і Dones i matemàtiques · Veure més »

Dons de l'Esperit Sant

En la teologia cristiana, l'Esperit Sant —o equivalents com són, entre d'altres, Esperit de Déu, Esperit de Veritat o Paràclit: acció o presència de Déu, del grec παράκλητον, ‘aquell que és invocat’, del llatí Spiritus Sanctus— és una expressió bíblica que es refereix a una complexa noció teològica a través de la qual es descriu una "realitat espiritual" suprema, que ha patit múltiples interpretacions en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.

Nou!!: Papa і Dons de l'Esperit Sant · Veure més »

Dret canònic

El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.

Nou!!: Papa і Dret canònic · Veure més »

Dret de presentació

El Dret de presentació era una prerrogativa reial concedida pel Papa a certes monarquies europees de l'Antic Règim; sent el més destacat el cas dels Reis Catòlics i els seus hereus en la Monarquia Hispànica.

Nou!!: Papa і Dret de presentació · Veure més »

Dret diví dels reis

El dret diví dels reis és una doctrina política i religiosa europea darrera de l'absolutisme polític.

Nou!!: Papa і Dret diví dels reis · Veure més »

Dret religiós

El dret religiós inclou codis ètics i morals ensenyats per les tradicions religioses.

Nou!!: Papa і Dret religiós · Veure més »

Ducat de Ferrara

El Ducat de Ferrara —Ducato di Ferrara — fou un estat feudal al nord de la península italiana existent entre 1471 i 1598.

Nou!!: Papa і Ducat de Ferrara · Veure més »

Ducat de Florència

El Ducat de Florència (en italià: Ducato di Firenze) fou un estat situat al nord de la península italiana, al voltant de la ciutat de Florència, que existí entre 1532 i 1569.

Nou!!: Papa і Ducat de Florència · Veure més »

Ducat de Gandia

El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el Vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.

Nou!!: Papa і Ducat de Gandia · Veure més »

Ducat de Màntua

El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.

Nou!!: Papa і Ducat de Màntua · Veure més »

Ducat de Mòdena

El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.

Nou!!: Papa і Ducat de Mòdena · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Papa і Ducat de Milà · Veure més »

Ducat de Parma

El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.

Nou!!: Papa і Ducat de Parma · Veure més »

Ducat de Roma

El ducat romà dins l'Imperi Romà d'Orient el 717 El Ducat de Roma o Ducat Romà va ser una jurisdicció política i militar de l'Imperi Romà d'Orient que ocupava, dins de l'Exarcat d'Itàlia, o Exarcat de Ravenna, la major part del Laci modern i una àrea molt limitada a l'Úmbria del sud (Amelia i els seus voltants).

Nou!!: Papa і Ducat de Roma · Veure més »

Dues espases

La doctrina de les dues espases (en llatí utrumque gladium) al·ludeix a la relació política que s'estableix entre el poder temporal, representat per l'emperador germànic o romà d'Orient a l'Europa medieval, i el poder religiós, encarnat pel Papa.

Nou!!: Papa і Dues espases · Veure més »

Eclesiologia

Leclesiologia és la part de la teologia cristiana que dedica el seu estudi al paper que exerceix l'Església com una comunitat o entitat orgànica, i a la comprensió del que "Església" significa: el seu paper en la salvació, l'origen, la relació amb el Jesucrist històric, la seva disciplina, el seu destí (vegeu escatologia cristiana) i el seu lideratge.

Nou!!: Papa і Eclesiologia · Veure més »

Edat de pedra

L'edat de pedra és el període de la prehistòria durant el qual els éssers humans creaven eines de pedra a partir de la tecnologia existent.

Nou!!: Papa і Edat de pedra · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Papa і Edat mitjana · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Papa і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edmund Duval

Edmund Duval (Bughien, Hainaut, 29 d'agost de 1809 - ?) fou un músic belga.

Nou!!: Papa і Edmund Duval · Veure més »

Edmund Schlink

Edmund Schlink (Darmstadt, 1903-1984) va ser un important teòleg luterà alemany en el modern moviment ecumènic, especialment en el Consell Mundial d'Esglésies.

Nou!!: Papa і Edmund Schlink · Veure més »

Edoardo Menichelli

Edoardo Menichelli (nascut el 14 d'octubre de 1939 a Serripola, San Severino Marche) és un cardenal de l'Església Catòlica italià.

Nou!!: Papa і Edoardo Menichelli · Veure més »

Eduard II de Bar

Eduard II de Bar, nascut el 1339, mort el maig 1352, va ser comte de Bar de 1344 a 1352.

Nou!!: Papa і Eduard II de Bar · Veure més »

Eduard III d'Anglaterra

Eduard III d'Anglaterra (castell de Windsor, 13 de novembre 1312 - 21 de juny 1377), també conegut com a Eduard de Windsor abans del seu ascens, va ser rei d'Anglaterra des del 1327 fins a la seva mort el 1377, en un regnat de més de cinquanta anys.

Nou!!: Papa і Eduard III d'Anglaterra · Veure més »

Eduardo Francisco Pironio

Eduardo Francisco Pironio (3 de desembre de 1920 – 5 de febrer de 1998) va ser un cardenal de l'Església catòlica (el sisè argentí en ser-ho, i el primer llatinoamericà en ocupar un càrrec a la Cúria Pontifícia en el moment de la seva creació cardenalícia).

Nou!!: Papa і Eduardo Francisco Pironio · Veure més »

Eduardo Frei Montalva

Eduardo Nicanor Frei Montalva (Santiago, Xile, 16 de gener de 1911 - † 22 de gener de 1982), polític, advocat i periodista xilè, d'origen suís.

Nou!!: Papa і Eduardo Frei Montalva · Veure més »

Edward Schillebeeckx

Edward Cornelis Florentius Alfonsus Schillebeeckx OP (12 de novembre de 1914, Anvers, Bèlgica - 23 de desembre de 2009, Nimega, Països Baixos) fou un prestigiós teòleg dominic belga.

Nou!!: Papa і Edward Schillebeeckx · Veure més »

Eimeric de Llemotges

Eimeric de Llemotges (escrit Aimericus en textos llatins, Aimerikos en grec i Hemri en armeni), fou un clergue catòlic d'origen francès, el quart patriarca llatí d'Antioquia de vers el 1140 fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Eimeric de Llemotges · Veure més »

El baptisme de Constantí

El baptisme de Constantí és una pintura del taller de l'artista renaixentista italià Rafael.

Nou!!: Papa і El baptisme de Constantí · Veure més »

El Greco

Domínikos Theotokópulos (en grec: Δομήνικος Θεοτοκόπουλος; Càndia, Creta, 1541 - Toledo, 7 d'abril de 1614), conegut amb el nom dEl Greco,Theotokópulos va adquirir el nom d'«el Greco» a Itàlia, on era pràctica habitual identificar un home designant el seu país o ciutat d'origen.

Nou!!: Papa і El Greco · Veure més »

El Montserrat

El Montserrat (en castellà: El Monserrate) és un poema narratiu en vint cants, escrit en octava real pel poeta valencià Cristòfol de Virués.

Nou!!: Papa і El Montserrat · Veure més »

El Papa (tarot)

El Papa, cinquè arcà major del tarot. Representació del Tarot d'Oswald Wirth El Papa (V) és el cinquè trumfo o Arcà Major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.

Nou!!: Papa і El Papa (tarot) · Veure més »

El Priorat (Masarac)

El Priorat és una entitat de població del municipi altempordanès de Masarac.

Nou!!: Papa і El Priorat (Masarac) · Veure més »

El tres de maig a Madrid

pp.

Nou!!: Papa і El tres de maig a Madrid · Veure més »

El Vescomte de Bragelonne

El vescomte de Bragelonne (Le Vicomte de Bragelonne en francès) és una novel·la d'Alexandre Dumas (pare) publicada el 1847.

Nou!!: Papa і El Vescomte de Bragelonne · Veure més »

Elecció papal de 1061

San Pietro in Vincoli L'elecció papal de 1061 es va dur a terme el 30 de setembre de 1061 a San Pietro in Vincoli a Roma, després de la mort del Papa Nicolau II.

Nou!!: Papa і Elecció papal de 1061 · Veure més »

Elecció papal de 1086

L'elecció papal de 1086 és l'elecció per la qual els cardenals de l'Església catòlica romana van elegir el successor del papa Gregori VII, mort el 25 de maig de 1085.

Nou!!: Papa і Elecció papal de 1086 · Veure més »

Elecció papal de 1099

L'Elecció papal de 1099 va ser una elecció papal convocada després de la mort d'Urbà II, que acabà amb l'elecció de Pasqual II.

Nou!!: Papa і Elecció papal de 1099 · Veure més »

Elecció papal de 1154

L'elecció papal de 1154 es va celebrar després de la mort del papa Anastasi IV i va acabar amb l'elecció del papa Adrià IV, l'únic anglès que ha esdevingut papa.

Nou!!: Papa і Elecció papal de 1154 · Veure més »

Elecció papal de 1276 (setembre)

L'elecció papal de setembre de 1276 és l'única tercera elecció papal en un mateix any, el 1276, que rep el sobrenom dAny dels quatre papaes.

Nou!!: Papa і Elecció papal de 1276 (setembre) · Veure més »

Eleccions papals abans del 1059

Fabià fou un repudiat seleccionat com a bisbe perquè un colom es va posar sobre seu, aquesta és la primera referència històrica sobre el mètode de successió papal. Les eleccions papals abans del 1059 es feien sense un procés fixat.

Nou!!: Papa і Eleccions papals abans del 1059 · Veure més »

Eleuteri i Àntia de Roma

Eleuteri d'Il·líria, anomenat de vegades Liberal o Alliberador, i la seva mare Àntia (Roma, s. II - 121 o ca. 130) foren dos màrtirs cristians, venerats com a sants i màrtirs cristians a Grècia i Albània.

Nou!!: Papa і Eleuteri i Àntia de Roma · Veure més »

Elio Toaff

Elio Toaff (esquerra) amb l'ex-president de la República Italiana Oscar Luigi Scalfaro el 2007. Elio Toaff (Liorna, 30 d'abril de 1915 – Roma, 19 d'abril de 2015) fou el rabí principal de Roma des del 1951 fins al 2002.

Nou!!: Papa і Elio Toaff · Veure més »

Elionor d'Este

Elionor d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara 1515 - íd. 1575) fou una membre de la Casa d'Este que va esdevenir religiosa.

Nou!!: Papa і Elionor d'Este · Veure més »

Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya)

Elisabet de Baviera (h. 1227, Landshut, Alemanya-9 d'octubre de 1273) va ser la reina consort de Conrad IV d'Alemanya.

Nou!!: Papa і Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya) · Veure més »

Elisabet de Portugal

Elisabet o Isabel de Portugal o Elisabet d'Aragó i de Sicília (Saragossa o Barcelona, 1271 - Estremoz, Portugal 1336) fou infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1282-1325).

Nou!!: Papa і Elisabet de Portugal · Veure més »

Elisabet de Schönau

Altar de Santa Elisabet de Schönau -amb el reliquiari amb el seu crani- en el monestir de Sant Florin, Kloster Schönau im Taunus. fou una mística benedictina alemanya.

Nou!!: Papa і Elisabet de Schönau · Veure més »

Elisabet II del Regne Unit

Elisabet II del Regne Unit, nascuda Elizabeth Alexandra Mary Windsor (Londres, Anglaterra, 21 d'abril de 1926 – Castell de Balmoral, Aiberdeenshire, Escòcia, 8 de setembre de 2022), fou una aristòcrata anglesa que exercí des de 1952 fins a la seua mort els càrrecs de reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, governadora suprema de l'Església d'Anglaterra i cap de la Mancomunitat de Nacions (en anglès, Commonwealth).

Nou!!: Papa і Elisabet II del Regne Unit · Veure més »

Eliseo Antonio Ariotti

Eliseo Antonio Ariotti (Vailate, província de Cremona, 17 de novembre de 1948) és un sacerdot catòlic italià, diplomàtic al servei de la Santa Seu.

Nou!!: Papa і Eliseo Antonio Ariotti · Veure més »

Elizabeth: l'edat d'or

Elizabeth: l'edat d'or (títol original en anglès Elizabeth: The Golden Age) és una pel·lícula històrica del 2007, guanyadora d'un Oscar i seqüela del film Elisabet.

Nou!!: Papa і Elizabeth: l'edat d'or · Veure més »

Els defensors de Sant Pere

Els defensors de Sant Pere (en italià: Avvocati di San Pietro, el francès: Advocats de Saint-Pierre) eren un cos de juristes, el principal objectiu era declarat la defensa de la Santa Seu en els drets i privilegis, tant en espirituals com en l'àmbit del poder temporal.

Nou!!: Papa і Els defensors de Sant Pere · Veure més »

Els Mèdici: senyors de Florència

Els Mèdici: senyors de Florència (originalment en italià, I Medici) és una sèrie de televisió de drama històric creada per Frank Spotnitz i Nicholas Meyer.

Nou!!: Papa і Els Mèdici: senyors de Florència · Veure més »

Emancipació catòlica

LEmancipació catòlica va ser un procés que va tenir lloc a Gran Bretanya i Irlanda a la fi del i començaments del, que tenia per objecte reduir o eliminar moltes de les restriccions imposades als catòlics romans, que havien estat introduïdes per l'Acta d'Uniformitat, les Test Acts i les Lleis penals.

Nou!!: Papa і Emancipació catòlica · Veure més »

Emanuela Orlandi

Emanuela Orlandi (Ciutat del Vaticà, 14 de gener de 1968) va ser una adolescent de 15 anys que va desaparèixer a la ciutat del Vaticà el 22 de juny de 1983, en el que després va ser considerat com un segrest, el motiu del qual mai va tenir una resolució judicial.

Nou!!: Papa і Emanuela Orlandi · Veure més »

Emèrit

Una persona emèrita és aquella que pels seus bons serveis en una professió, especialment en la carrera universitària o eclesiàstica, s'ha retirat del càrrec que ocupava gaudint, no obstant això, de beneficis derivats del mateix que poden ser de diversa naturalesa segons el rang i la institució que es tracti.

Nou!!: Papa і Emèrit · Veure més »

Emeric I d'Hongria

Emeric I d'Hongria (1174 - 1204) (en hongarès: Imri), fou rei d'Hongria, Croàcia, Dalmàcia i Eslavònia des del 1196 fins a la seva mort el 1204.

Nou!!: Papa і Emeric I d'Hongria · Veure més »

Encíclica

Benet XIV és considerat com a autor de la primera encíclica. A l'Església Catòlica, una encíclica és una carta oficial del papa feta pública i per la que exerceix el seu magisteri ordinari.

Nou!!: Papa і Encíclica · Veure més »

Enric de França i de Savoia

Enric de França i de Savoia (1121 - 1175), príncep de França, bisbe de Beauvais (1149-1162) i arquebisbe de Reims (1162-1175).

Nou!!: Papa і Enric de França i de Savoia · Veure més »

Enric de Livònia

Enric de Livònia, també conegut com a Enric de Letònia (llatí: Henricus de Lettis), va ser un sacerdot catòlic, autor entre altres escrits de la crònica d'Enric de Livònia, i testimoni ocular dels esdeveniments històrics descrits en l'obra.

Nou!!: Papa і Enric de Livònia · Veure més »

Enric de Marcy

Enric de Marcy (o Henri Settimo de Marcy) (Borgonya, voltant 1136 - Arràs, 1r de gener de 1189) va ser un prelat cistercenc francès de l'abadia d'Hautecombe (1160) i després abat de Claravall (1176-1179).

Nou!!: Papa і Enric de Marcy · Veure més »

Enric I de Castella

Enric I de Castella (1204 - Palència 1217) fou rei de Castella (1214-1217).

Nou!!: Papa і Enric I de Castella · Veure més »

Enric I de Portugal

Enric I de Portugal, dit el Cardenal o el Cast (Lisboa, 1512 - Almeirim, 1580), fou regent de Portugal (1562-1568) i rei de Portugal (1578-1580).

Nou!!: Papa і Enric I de Portugal · Veure més »

Enric II de Lorena

Enric II de Lorena -en francès Henri II de Lorraine- (Nancy, Ducat de Lorena, 8 de novembre de 1563 - ibidem, 31 de juliol de 1624) fou Duc de Bar i de Lorena de la Casa de Lorena.

Nou!!: Papa і Enric II de Lorena · Veure més »

Enric III de Castella

Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).

Nou!!: Papa і Enric III de Castella · Veure més »

Enric IV de Bar

Enric IV de Bar, nascut entre 1315 i 1320, mort el 1344, va ser comte de Bar de 1336 a 1344.

Nou!!: Papa і Enric IV de Bar · Veure més »

Enric IV de França

Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).

Nou!!: Papa і Enric IV de França · Veure més »

Enric Pla i Deniel

Enric Pla i Deniel (Barcelona, 19 de desembre de 1876 - Toledo, 5 de juliol del 1968) fou un bisbe i cardenal català.

Nou!!: Papa і Enric Pla i Deniel · Veure més »

Enric Reig i Casanova

Enric Reig i Casanova (1859 - 1927) fou un cardenal valencià que ocupà el bisbat de Barcelona i els arquebisbats de València i el Primat de Toledo.

Nou!!: Papa і Enric Reig i Casanova · Veure més »

Enric Sagnier i Villavecchia

Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931),Barjau 1992, pàg.

Nou!!: Papa і Enric Sagnier i Villavecchia · Veure més »

Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric V (11 d'agost de 1086 - 23 de maig de 1125) va ser rei d'Alemanya (des de 1099) i emperador del Sacre Imperi Romà (des del 1111), el quart governant de la dinastia sàlica.

Nou!!: Papa і Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enrico Berlinguer

Enrico Berlinguer (IPA) (25 de maig de 1922 – 11 de juny de 1984) va ser un polític italià, secretari general del Partit Comunista Italià (PCI) des de 1972 fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Enrico Berlinguer · Veure més »

Enrico da Susa

Enrico da Susa, anomenat Hostiensis (Susa c. 1200 - Lió 25 d'octubre o 6 de novembre 1271) fou canonista i cardenal piemontès de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Enrico da Susa · Veure més »

Enrico Solmi

Enrico Solmi (Spilamberto, 18 de juliol de 1956) és un bisbe catòlic, teòleg, professor i escriptor italià.

Nou!!: Papa і Enrico Solmi · Veure més »

Enrique Benavent Vidal

Enric Benavent i Vidal (Quatretonda, 25 d'abril del 1959) és un bisbe catòlic i teòleg valencià.

Nou!!: Papa і Enrique Benavent Vidal · Veure més »

Enriqueta d'Este

Enriqueta d'Este o Enriqueta de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena, 1702 - Fidenza, 1777) fou una princesa de Mòdena que va esdevenir duquessa consort de Parma.

Nou!!: Papa і Enriqueta d'Este · Veure més »

Eparquia de la Mare de Déu del Paradís a Mèxic

LEparquia de la Mare de Déu del Paradís de la Ciutat de Mèxic (en castellà Eparquia de la Virgen del Paraíso de la Ciudad de Méjico; en llatí Eparchia Dominae Nostrae Paradisi in Civitate Mexicana Graecorum Melkitarum) és una seu de l'Església catòlica melquita a Mèxic, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Papa і Eparquia de la Mare de Déu del Paradís a Mèxic · Veure més »

Eparquia de Lungro

L'eparquia de Lungro dels italo-albanesos (italià: eparchia di Lungro degli Italo-Albanesi; llatí: Eparchia Lungrensis) és una seu de l'Església ítalo-albanesa, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Papa і Eparquia de Lungro · Veure més »

Eparquia de Nostra Senyora del Líban de París dels Maronites

Leparquia de Nostra Senyora del Líban de París dels Maronites (francès: Éparchie Notre-Dame-du-Liban de Paris des Maronites, llatí: Eparchia Dominae Nostrae Libanensis Parisiensis Maronitarum) és una seu de l'Església maronita a França, Immediatament subjecta.

Nou!!: Papa і Eparquia de Nostra Senyora del Líban de París dels Maronites · Veure més »

Eparquia de Nuestra Señora de los Mártires del Líban a Mèxic

LEparquia de la Mare de Déu dels Màrtirs Libanesos de Ciutat de Mèxic (en castellà Eparquia de la Virgen de los Mártires Libaneses de Ciudad de Méjico; en llatí Eparchia Dominae Nostrae Martyrum Libanensium in Civitate Mexicana Maronitarum) és una seu de l'Església maronita a Mèxic, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Papa і Eparquia de Nuestra Señora de los Mártires del Líban a Mèxic · Veure més »

Erasmisme

Erasme de Rotterdam Lerasmisme fou un corrent ideològic i estètic dins l'humanisme renaixentista, centrat en les idees de l'holandés Erasme de Rotterdam (1466-1536).

Nou!!: Papa і Erasmisme · Veure més »

Ermanno Olmi

Ermanno Olmi (Treviglio, Bèrgam, Itàlia, 24 de juliol de 1931- Asiago, 5 de maig de 2018) fou un director de cinema i guionista italià.

Nou!!: Papa і Ermanno Olmi · Veure més »

Ermita de Santa Catalina Mártir de Alejandría

L'ermita de Santa Catalina Mártir de Alejandría també anomenada ermita de Santa Catalina Mártir és un temple catòlic situat en el caseriu de Taganana en el massís d'Anaga (Tenerife, Canàries, Espanya).

Nou!!: Papa і Ermita de Santa Catalina Mártir de Alejandría · Veure més »

Ernesto Cardenal Martínez

Ernesto Cardenal Martínez (Granada, Nicaragua, 20 de gener de 1925 – Managua, 1 de març de 2020) va ser un clergue i teòleg catòlic, poeta i polític nicaragüenc conegut per la seva activitat respecte de la teologia de l'alliberament.

Nou!!: Papa і Ernesto Cardenal Martínez · Veure més »

Esclau moribund

Esclau moribund és una escultura de marbre blanc creada cap a 1513 per l'escultor renaixentista Miquel Àngel.

Nou!!: Papa і Esclau moribund · Veure més »

Esclavitud a l'edat mitjana

Serguei Ivanov. Lesclavitud havia acabat pràcticament a Europa Occidental l'any 1000, substituïda per la servitud.

Nou!!: Papa і Esclavitud a l'edat mitjana · Veure més »

Escola veneciana

L'escola veneciana (de música) és un terme usat per descriure els compositors que van treballar a Venècia en el període comprès aproximadament entre 1550 i 1610.

Nou!!: Papa і Escola veneciana · Veure més »

Escoles Pies de San Antón

Les Escole Pies de San Antón van ser un institut religiós, regentat pels Clergues Regulars de les Escoles Pies, situat a Madrid, en l'illa entre els carrers Hortaleza, Santa Brígida i Farmacia, sobre una superfície de 5.878,06 m².

Nou!!: Papa і Escoles Pies de San Antón · Veure més »

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Nou!!: Papa і Escultura · Veure més »

Escultura gòtica

policromada, c. 1510. Imatge del Cristo de La Laguna (Tenerife, Espanya) provinent de Flandes i datat entre 1510-1514. Lescultura gòtica representa la segona de les principals escoles internacionals d'escultura europea que es va desenvolupar a l'edat mitjana, aproximadament des de mitjan fins al.

Nou!!: Papa і Escultura gòtica · Veure més »

Escut de la Ciutat del Vaticà

L'escut de l'Estat de la Ciutat del Vaticà té, en camper de gules, dues claus passades en sautor, amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la de la destra d'or per damunt de la de la sinistra d'argent, lligades amb un cordó de gules.

Nou!!: Papa і Escut de la Ciutat del Vaticà · Veure més »

Escut de Sant Pere de Vilamajor

L'escut oficial de Sant Pere de Vilamajor té el següent blasonament.

Nou!!: Papa і Escut de Sant Pere de Vilamajor · Veure més »

Escut de Xàtiva

L'Escut de Xàtiva ha sigut tradicionalment una imatge del castell de Xàtiva, de vegades acompanyada per la Senyera Reial i a dalt, una corona de cinc punts.

Nou!!: Papa і Escut de Xàtiva · Veure més »

Escut pontifici

Lescut pontifici va ser una moneda de curs legal dels Estats pontificis, vigent des del i fins al 1866, quan el papa Pius IX realitzà una reforma monetària per adaptar la unitat del llavors estat de la Ciutat del Vaticà a les condicions de pesos, diàmetres i unitats marcades per la desapareguda Unió monetària llatina i, a l'hora, a les del recent unificat Regne d'Itàlia.

Nou!!: Papa і Escut pontifici · Veure més »

Escuts d'armes papals

Durant com a mínim 800 anys, cadascun dels papes ha tingut el seu escut d'armes personal, a més de l'escut d'armes de la Santa Seu.

Nou!!: Papa і Escuts d'armes papals · Veure més »

Esdeveniments internacionals a Barcelona

Barcelona ha estat escenari, des de finals del, d'importants esdeveniments internacionals, especialment en els camps de la cultura, l'economia i l'esport.

Nou!!: Papa і Esdeveniments internacionals a Barcelona · Veure més »

Església (arquitectura)

Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.

Nou!!: Papa і Església (arquitectura) · Veure més »

Església (institució)

Columna de Marcià, a Istanbul, on hi ha dibuixat un làbarum Una església és una comunitat cristiana local i la institució, que inclou als cristians d'aquesta religió.

Nou!!: Papa і Església (institució) · Veure més »

Església Catòlica a Alemanya

La població catòlica, d'acord amb el cens alemany de 2011 LEsglésia Catòlica Alemanya, part de l'Església Catòlica estesa arreu del món, es troba sota el lideratge del Papa, assistit per la Cúria Pontifícia i pels bisbes alemanys.

Nou!!: Papa і Església Catòlica a Alemanya · Veure més »

Església catòlica a Corea

Mapa de les arxidiocesis i diòcesis catòliques a Corea. Corea és considerada per l'Església catòlica com un sol país, per això només hi ha una conferència episcopal coreana.

Nou!!: Papa і Església catòlica a Corea · Veure més »

Església catòlica a Cuba

Imatge de la Mare de Déu de la Caritat de El Cobre LEsglésia catòlica a Cuba, part de l'Església catòlica universal en comunió amb el bisbe de Roma, el Papa.

Nou!!: Papa і Església catòlica a Cuba · Veure més »

Església catòlica a França

LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Església catòlica a França · Veure més »

Església catòlica a Itàlia

L'Església Catòlica a Itàlia està constituïda per les institucions eclesiàstiques catòliques presents a Itàlia.

Nou!!: Papa і Església catòlica a Itàlia · Veure més »

Església catòlica a l'Índia

apòstol, va ser reconstruïda al segle XIX, sent un lloc de pelegrinatge ''nasrani'' establerta al 999 LEsglésia catòlica a l'Índia és part de l'Església Catòlica universal, sota la guia espiritual del Papa i de la Santa Seu.

Nou!!: Papa і Església catòlica a l'Índia · Veure més »

Església Catòlica a les Filipines

cebuà que es va convertir al catolicisme. LEsglésia Catòlica a les Filipines (cebuano: Simbahang Romano Katóliko sa Pilipinas) forma part de l'Església Catòlica, sota la direcció espiritual del Papa a Roma.

Nou!!: Papa і Església Catòlica a les Filipines · Veure més »

Església catòlica a Letònia

Canut IV, evangelitzador de Letònia LEsglésia catòlica a Letònia és part de l'Església Catòlica, sota el lideratge espiritual del Papa a Roma.

Nou!!: Papa і Església catòlica a Letònia · Veure més »

Església catòlica a Mèxic

Ameriques LEsglésia catòlica a Mèxic és part de l'Església catòlica universal, sota la direcció espiritual del Papa i de la Santa Seu.

Nou!!: Papa і Església catòlica a Mèxic · Veure més »

Església catòlica a Polònia

Monument a Poznań dedicat a Karol Wojtyla, el polonès que regnà com a Papa Joan Pau II entre 1978 a 2005. basílica de Jasna Góra a Częstochowa, la meta de pelegrinatge més important de Polònia.

Nou!!: Papa і Església catòlica a Polònia · Veure més »

Església catòlica al Japó

Mosaic japonès de la Mare de Déu amb el Nen a la basílica de l'Anunciació a Natzaret (una ofrena dels catòlics japonesos a l'església). L'Església catòlica al Japó és part de l'Església Catòlica Romana, sota la direcció espiritual del Papa a Roma.

Nou!!: Papa і Església catòlica al Japó · Veure més »

Església Catòlica Armènia

Seu del Patriarcat de l'església Catòlica Armènia LEsglésia Catòlica Armènia (en armeni: Հայ Կաթողիկե Եկեղեցի) és una de les esglésies catòliques orientals autònomes sui iuris, en plena comunió amb l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Església Catòlica Armènia · Veure més »

Església Catòlica Copta

L'Església Catòlica Copta o Església Copta Catòlica és una de les Esglésies Catòliques Orientals, dirigida pel Patriarca Catòlic Copte d'Alexandria amb seu al Caire.

Nou!!: Papa і Església Catòlica Copta · Veure més »

Església catòlica durant el nazisme

Els papes Pius XI (1922-39) i Pius XII (1939-58) van liderar l'Església catòlica romana durant de l'ascens i la caiguda de l'Alemanya nazi.

Nou!!: Papa і Església catòlica durant el nazisme · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Papa і Església Catòlica Romana · Veure més »

Església Catòlica Siro-malabar

LEsglésia Catòlica Siro-Malabar (Edta Qatholiqi D'Malabar Suryaya; malaiàlam:;, ‘Església dels sirians malabars’) o Ésglésia dels catòlics sirians de Malabar és una església catòlica oriental arxiepiscopal major amb seu a Kerala, Índia.

Nou!!: Papa і Església Catòlica Siro-malabar · Veure més »

Església de Bòsnia

LEsglésia de Bòsnia (en bosnià: Crkva Bosanska/Црква Босанска) fou una església cristiana a la Bòsnia medieval.

Nou!!: Papa і Església de Bòsnia · Veure més »

Església de la Preciosíssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist (Roma)

LEsglésia de la Preciosíssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist és un lloc de culte catòlic de Roma, seu de la parròquia homònima, al barri del Tor di Quinto, a Via Flaminia, 732/T.

Nou!!: Papa і Església de la Preciosíssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist (Roma) · Veure més »

Església de Sant Andreu del Quirinal

Façana Interior de l'església Sant'Andrea al Quirinale (en català: «Sant Andreu del Quirinal») és una església barroca de Roma, Itàlia, ubicada al turó del Quirinal.

Nou!!: Papa і Església de Sant Andreu del Quirinal · Veure més »

Església de Sant Antoni Abat de Rafelbunyol

L'església parroquial de Sant Antoni Abat a Rafelbunyol data del.

Nou!!: Papa і Església de Sant Antoni Abat de Rafelbunyol · Veure més »

Església de Sant Ignasi de Loiola a Campo Marzio

Lesglésia de Sant Ignasi de Loiola a Campo Marzio (italià: chiesa di Sant'Ignazio di Loyola a Campo Marzio; llatí: S. Ignatii de Loyola in Campo Martio) és una lloc de culte catòlic de Roma; d'estil barroc, és adjacent al Col·legi Romà, del qual era la capella universitària, fins que aquest es traslladà al 1584 a un edifici major i va ser rebatejat com a Pontifícia Universitat Gregoriana.

Nou!!: Papa і Església de Sant Ignasi de Loiola a Campo Marzio · Veure més »

Església de Sant Robert Belarmino

San Roberto Bellarmino és una església de la ciutat de Roma, situada a la plaça Ungheria, al barri de Parioli.

Nou!!: Papa і Església de Sant Robert Belarmino · Veure més »

Església de Santa Maria la Major (Pontevedra)

L'Església de Santa Maria la Major (en gallec: Igrexa de Santa María a Maior) de Pontevedra és una església catòlica, datada al, http://www.guiarte.com/pontevedra/que-ver/basilica-santa-maria-la-mayor-pontevedra.html que des de 1962 és Basílica, per decret del Papa Joan XXIII.

Nou!!: Papa і Església de Santa Maria la Major (Pontevedra) · Veure més »

Església dels Sants Reis

LEsglésia dels Sants Reis és un església parroquial catòlica al número 998 del Carrer Major d'Albalat dels Sorells.

Nou!!: Papa і Església dels Sants Reis · Veure més »

Església grecocatòlica russa

Reunió pastoral del clergat de ritu bizantí a Rússia, Sant Petersburg, 2006. Serguei Vladímirovitx Golovànov, sacerdot greco-catòlic de Rússia. LEsglésia grecocatòlica russa Российская греко-католическая церковь i a l'Annuario Pontificio: Chiesa Russa) és una de les 24 Esglésies sui iuris, en comunió completa amb l'Església Catòlica Romana. És una Església Catòlica Oriental que segueix la tradició litúrgica constantinopolitana (o grega) en la que utilitza com a llenguatge litúrgic l'eslau eclesiàstic i el calendari julià. Després de la seva supressió per les autoritats comunistes la Santa Seu no s'ha restablert els dos exarcats apostòlics (Moscou a Rússia i Harbin a la Xina) d'aquesta Església sui iuris a causa de l'oposició de l'Església ortodoxa russa a les diòcesis catòliques de ritu bizantí en el seu territori canònic i a l'extinció dels seus fidels a la Xina. El papa Joan Pau II va designar el 20 de desembre de 2004 el bisbe de ritu llatí Joseph Werth, de la diòcesi de Transfiguració a Novossibirsk com a ordinarius pro fidelibus Ritus Вyzantini in Russia, Ординарий для католиков византийского обряда в России, sota supervisió de la Congregació per a les Esglésies Orientals. Per raons de política eclesial respecte del Patriarcat de Moscou i del Govern rus, la designació no va ser feta pública de la manera acostumada per la Santa Seu, ni lordinariat per als fidels de ritu bizantí a Rússia es va constituir en circumscripció eclesiàstica formal, ja que no és llistat a l'Anuari Pontifici. Les parròquies són servides per sacerdots ordenats en altres Esglésies catòliques gregues, són antics sacerdots ortodoxos, o sacerdots catòlics d'origen llatí amb facultats birrituals, entre ells alguns jesuïtes. Aquesta Església va sorgir d'un cisma a l'Església ortodoxa russa, els membres de la qual van acceptar la supremacia del Papa el 1905.

Nou!!: Papa і Església grecocatòlica russa · Veure més »

Església grecocatòlica ucraïnesa

Sant Josafat LEsglésia grecocatòlica ucraïnesa (Українська греко-католицька церква transcrit Ukraïnska hreko-katolitska tserkva) és la més nombrosa de les Esglésies Catòliques Orientals autònomes en plena comunió, sui iuris, amb la Santa Seu de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Església grecocatòlica ucraïnesa · Veure més »

Església llatina

LEsglésia llatina o d'Occident (Ecclesia Latina i a lAnuari Pontifici: Chiesa Latina) és la més gran de les vint esglésies sui iuris integrants de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Església llatina · Veure més »

Església Maronita

LEsglésia Maronita o Església Maronita Siríaca d'Antioquia (en siríac ܥܕܬܐ ܣܘܪܝܝܬܐ ܡܐܪܘܢܝܬܐ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ, ʿĪṯo Suryoiṯo Māronaiṯo d'Anṭiokia; en àrab الكنيسة الأنطاكية السريانية المارونية, al-Kanīsa al-Anṭākiyya as-Suryāniyya al-Mārūniyya, i en llatí Ecclesia Maronitarum) és una església catòlica sui iuris: forma part de l'Església catòlica, però manté ritu i litúrgia de la tradició siro-antioquina.

Nou!!: Papa і Església Maronita · Veure més »

Església Matriu de la Concepción

L'església Matriu de la Concepción, és un temple catòlic situat a la ciutat de Santa Cruz de Tenerife (Canàries, Espanya).

Nou!!: Papa і Església Matriu de la Concepción · Veure més »

Església Ortodoxa Búlgara

L'Església Ortodoxa Búlgara (Българска православна църква, Bàlgarska pravoslavna tsarkva), és una de les esglésies ortodoxes autocèfales.

Nou!!: Papa і Església Ortodoxa Búlgara · Veure més »

Església Ortodoxa de Constantinoble

LEsglésia Ortodoxa de Constantinoble, que té el nom històric de Patriarcat Ecumènic de Constantinoble, és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: Papa і Església Ortodoxa de Constantinoble · Veure més »

Església Ortodoxa Romanesa

Filocalia LEsglésia Ortodoxa Romanesa (Biserica Ortodoxă Română en romanès) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: Papa і Església Ortodoxa Romanesa · Veure més »

Església Romanesa Unida a Roma

L'Església Romanesa Unida a Roma, o Església grecocatòlica de Romania, és una església catòlica oriental, de ritu bizantí.

Nou!!: Papa і Església Romanesa Unida a Roma · Veure més »

Església subterrània

El terme església subterrània (en xinès simplificat: 地下 教会, en pinyin: dìxià jiàohuì) s'utilitza per referir-se a les esglésies catòliques de la República Popular de la Xina que van optar per no associar-se amb l'Associació Catòlica Patriòtica Xina (en xinès simplificat: 中国 天主教 爱国 会, en pinyin: Zhōngguó Tiānzhǔjiào Àiguó Huì), creada l'any 1957 per l'Oficina d'Afers Religiosos del govern de la República Popular de la Xina, amb la finalitat de supervisar l'activitat dels catòlics xinesos.

Nou!!: Papa і Església subterrània · Veure més »

Esglésies Catòliques Orientals

Ján Babjak, primat de l'Església grecocatòlica eslovaca celebrant a Prešov. Les Esglésies catòliques orientals són les esglésies autònomes (en llatí: sui iuris) en comunió completa amb el bisbe de Roma, és a dir, el papa.

Nou!!: Papa і Esglésies Catòliques Orientals · Veure més »

Espies atòmics

Klaus Fuchs, probablement l'espia atòmic més important pel seu accés a les dades científiques d'alt nivell i per la seva capacitat d'interpretar-les, gràcies a la seva preparació tècnica. Espies atòmics i Espies de l'àtom són termes que es refereixen a diverses persones als Estats Units, Gran Bretanya i Canadà, que van cedir il·legítimament informació sobre el disseny o la producció d'armament nuclear a la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial i els inicis de la Guerra Freda.

Nou!!: Papa і Espies atòmics · Veure més »

Espira (Alemanya)

Espira (Speyer en alemany) és una ciutat de la regió del Palatinat de l'estat de Renània-Palatinat, a Alemanya.

Nou!!: Papa і Espira (Alemanya) · Veure més »

Esselens

Els esselens són un poble d'amerindis dels Estats Units que parlaven l'esselen, una llengua aïllada que és sovint inclosa en la hipotètica família de llengües hoka.

Nou!!: Papa і Esselens · Veure més »

Estadi Nacional de Xile

L'Estadi Nacional de Xile —oficialment, Estadio Nacional Julio Martínez Prádanos— és el principal recinte esportiu d'aquest país i està situat al Parque de la Ciudadanía, un complex esportiu multidisciplinari amb una extensió de prop de 64 hectàrees, a la comuna de Ñuñoa de la ciutat de Santiago.

Nou!!: Papa і Estadi Nacional de Xile · Veure més »

Estaments

XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.

Nou!!: Papa і Estaments · Veure més »

Estat Nou (Portugal)

L'Estat Nou o Segona República de Portugal (en portuguès: Estado Novo) és el nom del règim conservador, autoritari i corporativista portuguès instal·lat el 1933.

Nou!!: Papa і Estat Nou (Portugal) · Veure més »

Estefania Carròs i de Mur

Estefania Carròs i de Mur (Barcelona, c.1455 – Barcelona, 16 de març de 1511), fou una figura rellevant de la noblesa de l'època, que dedicà la major part de la seva vida a l'educació de donzelles nobles i de la burgesia.

Nou!!: Papa і Estefania Carròs i de Mur · Veure més »

Estela nestoriana

L'Estela nestoriana (781 г.) en Siganfu suburbi de Chang'an avui Xi'an (781) - El monument cristià més antic en la Xina. LEstela nestoriana també nomenada Pedra nestoriana, Monument nestorià, o Taula nestoriana o estela de Siganfu, és una estela epigràfica de l'època de la dinastia Tang, erigida el 781 a Siganfu, en territori que correspon a l'actual Xi'an de Shaanxi i que documenta segle i mig de cristianisme en la Xina.

Nou!!: Papa і Estela nestoriana · Veure més »

Esteve II

* Papa Esteve II, Papa de l'Església Catòlica (752 -57).

Nou!!: Papa і Esteve II · Veure més »

Esteve II (papa)

Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.

Nou!!: Papa і Esteve II (papa) · Veure més »

Esteve IV

Esteve IV (Roma, ? – 24 de gener del 817) va ser Papa de Roma del 816 al 817.

Nou!!: Papa і Esteve IV · Veure més »

Esteve IX

Esteve IX va ser el 154è papa de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Esteve IX · Veure més »

Estudi General de Lleida

L'Estudi General de Lleida era una institució d'ensenyament superior (Estudi General) creada l'1 de setembre de 1300 pel rei d'Aragó i Comte de Barcelona Jaume el Just.

Nou!!: Papa і Estudi General de Lleida · Veure més »

Estudi General Lul·lià

LEstudi General Lul·lià és un centre d'estudis universitaris creat a la ciutat de Palma el 1483.

Nou!!: Papa і Estudi General Lul·lià · Veure més »

Eudes II de Borgonya

Escut del ducat de Borgonya, usat per primera vegada sota el mandat d'Eudes II de Borgonya Eudes II de Borgonya (1118 - 1162), duc de Borgonya (1143-1162).

Nou!!: Papa і Eudes II de Borgonya · Veure més »

Eufràsia de Kíev

Eufràsia de Kíev (1071 – 20 de juliol de 1109) fou la filla de Vsèvolod I de Kíiv i la segona esposa d'Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Papa і Eufràsia de Kíev · Veure més »

Eugeni I

Eugeni I (Roma, ? - 657) fou un papa de Roma des del 10 d'agost de 654 fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Eugeni I · Veure més »

Eulali I

Eulali I (* ha. 380 ? ? ha. 450).

Nou!!: Papa і Eulali I · Veure més »

Europa Universalis IV

Europa Universalis IV és un videojoc d'estratègia de la sèrie Europa Universalis, desenvolupat per Paradox Development Studio i publicat per Paradox Interactive.

Nou!!: Papa і Europa Universalis IV · Veure més »

Eurovisió (xarxa)

Eurovisió (fundada el 1954 a Ginebra) és una xarxa de distribució de televisió que forma part de la Unió Europea de Radiodifusió, creada com un sistema de cooperació internacional de radiodifusió.

Nou!!: Papa і Eurovisió (xarxa) · Veure més »

Eusébio Oscar Scheid

, S.C.I., fou un cardenal brasiler que serví com a arquebisbe de São Sebastião do Rio de Janeiro.

Nou!!: Papa і Eusébio Oscar Scheid · Veure més »

Evangeli segons Mateu

L'Evangeli segons Mateu és un dels evangelis canònics, és a dir, acceptats per l'Església catòlica com a transmissor de l'autèntica història de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Papa і Evangeli segons Mateu · Veure més »

Ex Corde Ecclesiae

La constitució apostòlica Ex Corde Ecclesiae (Des del cor de l'església), promulgada pel papa Joan Pau II el 15 d'agost de 1990, és el text legislatiu que regula diversos assumptes relatius a col·legis i universitats catòliques.

Nou!!: Papa і Ex Corde Ecclesiae · Veure més »

Exarcat de Ravenna

L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Papa і Exarcat de Ravenna · Veure més »

Excomunió

Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.

Nou!!: Papa і Excomunió · Veure més »

Excusat

L'excusat era un impost concedit pel papa a la monarquia hispànica consistent en la percepció dels delmes i dels drets de la casa que pagava més per cada parròquia.

Nou!!: Papa і Excusat · Veure més »

Exhortació apostòlica

Una exhortació apostòlica és un tipus de comunicació del Papa de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Exhortació apostòlica · Veure més »

Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa

L'expansió de l'Antiga Confederació Suïssa és el període de la història de Suïssa que abasta aproximadament des de la creació de les primeres aliances entre regions, a 1291, fins a l'entrada de la Reforma Protestant en la ja madura Antiga Confederació Suïssa, el 1516.

Nou!!: Papa і Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa · Veure més »

Expedició de Drake de 1587

L'expedició de Drake de 1587 va tenir lloc a la badia de Cadis entre abril i maig de 1587 en el context de la guerra angloespanyola de 1585-1604.

Nou!!: Papa і Expedició de Drake de 1587 · Veure més »

Exsurge Domine

Exsurge Domine (en llatí Aixeca't, Senyor) és una butlla papal feta pública el 15 de juny de 1520 pel papa Lleó X com a resposta als ensenyaments de Martí Luter i les seves 95 tesis, particularment a aquelles que s'oposaven al papat.

Nou!!: Papa і Exsurge Domine · Veure més »

Extra omnes!

Extra omnes! és una locució llatina que significa "Fora tots!" que pronuncia el mestre de les celebracions litúrgiques al tancament de les portes de la Capella Sixtina al principi d'un conclave per a l'elecció del nou pontífex sobirà.

Nou!!: Papa і Extra omnes! · Veure més »

Fabrizio Serbelloni

Fabrizio Serbelloni (Milà, 4 de novembre de 1695 – Roma, 7 de desembre de 1775) va ser un cardenal catòlic italià.

Nou!!: Papa і Fabrizio Serbelloni · Veure més »

Fanhunter (joc de rol)

Fanhunter, el juego de rol épicodecadente és un joc de rol d'humor i paròdia dissenyat a Espanya per en Chema Pamundi, desenvolupat per Xavi Garriga i editat per Cels Piñol el 1992.

Nou!!: Papa і Fanhunter (joc de rol) · Veure més »

Fano

Fano és una ciutat italiana a les Marques, província de Pesaro i Urbino, amb uns 60.000 habitants, a la costa de la mar Adriàtica dominant la plana deltaica del Metauro, un canal del qual en constitueix el seu port pesquer.

Nou!!: Papa і Fano · Veure més »

Farnese

Escut d'armes de la família Farnese. Els Farnese foren una influent família del Renaixement italià, els membres dels quals aconseguiren el poder al Ducat de Parma.

Nou!!: Papa і Farnese · Veure més »

Faux-bourdon

Faux-bourdon (també anomenat fauxbourdon o faux bourdon, que és l'expressió francesa per a "fals baix", i de vegades catalanitzat amb la forma fabordó) és una tècnica musical d'harmonització utilitzada en la música de finals de l'Edat Mitjana i principis del Renaixement, en particular pels compositors de l'escola borgonyona.

Nou!!: Papa і Faux-bourdon · Veure més »

Fàbrica de Sant Pere

La Fàbrica de Sant Pere (llatí: Reverenda Fabrica Sancti Petri) és una entitat creada per a la gestió de totes les obres necessàries per a la construcció i l'assoliment artístic de la basílica de Sant Pere del Vaticà.

Nou!!: Papa і Fàbrica de Sant Pere · Veure més »

Fèlix d'Urgell

Fèlix o Feliu d'Urgell (? - Lió, 811/818) va ser bisbe d'Urgell (781-799).

Nou!!: Papa і Fèlix d'Urgell · Veure més »

Fèlix I

Fèlix I va ser elegit nou Papa el 5 de gener de l'any 269, després de la mort del Papa Dionís I el 26 de desembre de 268.

Nou!!: Papa і Fèlix I · Veure més »

Fèlix II

Fèlix II, avui considerat antipapa, va ésser proclamat papa en 355 per l'emperador romà Constanci II, que va deposar el papa Liberi I que no havia volgut condemnar Sant Atanasi d'Alexandria.

Nou!!: Papa і Fèlix II · Veure més »

Fèlix III

Fèlix III (? - Roma, 1 de març de 492), sovint també anomenat Fèlix II, fou escollit papa el 13 de març de 483.

Nou!!: Papa і Fèlix III · Veure més »

Fèlix IV

Fèlix IV (Benevent, Samni, o Campània, ? - Roma, 22 de setembre de 530), sovint també anomenat Fèlix III, fou escollit papa el 12 de juliol de 526.

Nou!!: Papa і Fèlix IV · Veure més »

Fèrula papal

Joan Pau II amb la fèrula papal que va fer realitzar Pau VI Estàtua del papa Silvestre I amb una fèrula acabada en creu de tres braços La fèrula o fèrula papal és el bastó pastoral utilitzat pel papa a les celebracions litúrgiques de forma anàloga al bàcul que fan servir la resta de bisbes.

Nou!!: Papa і Fèrula papal · Veure més »

Fòssil

Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.

Nou!!: Papa і Fòssil · Veure més »

Federico Cobo Sanz

Federico Cobo Sanz (16 de novembre de 1919, Rábano, Valladolid - 22 de setembre de 1936, Madrid) fou un jove aspirant salesià, assassinat durant la persecució religiosa en temps de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Papa і Federico Cobo Sanz · Veure més »

Federico Lombardi

El Pare Federico Lombardi, SJ (nascut el 29 d'agost de 1942) és un prevere catòlic italià, actual Director de l'oficina de premsa de la Santa Seu i portaveu vaticà.

Nou!!: Papa і Federico Lombardi · Veure més »

Federico Zuccaro

Federico Zuccaro (1542 - 1609), va ser un pintor, arquitecte i escriptor d'art italià.

Nou!!: Papa і Federico Zuccaro · Veure més »

Felícia de Roucy

Evangeliario de Felicia de Roucy (1070-1085) Felícia de Roucy (Barbastre, cap a 1050 - Barcelona, 1094) va ser una reina d'Aragó.

Nou!!: Papa і Felícia de Roucy · Veure més »

Felip de Malla

Felip de Malla –citat també com a Felipe de Medalia – (Barcelona, 1380 - Barcelona, 12 de juliol de 1431) fou el 17è president de la Generalitat de Catalunya (1425-1428), canonge degà d'Osca (1423), almoiner de la seu d'Elna (1423) i ardiaca major de la seu de Barcelona (1424-1431).

Nou!!: Papa і Felip de Malla · Veure més »

Felip I de França

Felip I de França (23 de maig de 1052 - castell de Melun, 29 de juny de 1108) fou rei de França (1060-1108).

Nou!!: Papa і Felip I de França · Veure més »

Felip I de Savoia

Felip I de Savoia (Aiguebelle, Savoia 1207 - Roussillon 1285) fou el comte de Savoia entre 1268 i 1285 i pel seu casament comte de Borgonya entre 1267 i 1279.

Nou!!: Papa і Felip I de Savoia · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Papa і Felip II de Castella · Veure més »

Felip II de França

Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).

Nou!!: Papa і Felip II de França · Veure més »

Felip III de França

Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).

Nou!!: Papa і Felip III de França · Veure més »

Felip IV de França

Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.

Nou!!: Papa і Felip IV de França · Veure més »

Felip VI de França

Felip VI de França Felip VI de França, Felip de Valois, dit l'Afortunat (castell de Fontainebleau, 1293 - Nogent le Rotrou, 22 d'agost de 1350), comte de Valois, Anjou i Maine (1325 - 1328); regent de França (1328) i rei de França (1328 - 1350), el primer de la Dinastia Valois.

Nou!!: Papa і Felip VI de França · Veure més »

Ferdinand Gregorovius

Ferdinand Gregorovius (Neidenburg, 19 de gener de 1821 - Múnic, 1 de maig de 1891) fou un historiador i periodista alemany, encara que va viure molt de temps a Itàlia, ja que es va especialitzar en la història medieval de l'antiga Roma.

Nou!!: Papa і Ferdinand Gregorovius · Veure més »

Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel

Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba de Tormes, fou un militar i polític castellà nascut a Piedrahita (1507) i mort a Lisboa (1582).

Nou!!: Papa і Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel · Veure més »

Fernando Fernández de Córdova Valcárcel

, II marquès de Mendigorría, fou un militar espanyol, fill del capità de fragata de la Reial Armada José María Fernández de Córdova y Rojas i de María de la Paz Rodríguez de Valcárcel y O'Conrry, I marquesa de Mendigorría.

Nou!!: Papa і Fernando Fernández de Córdova Valcárcel · Veure més »

Fernando Filoni

Fernando Filoni (nascut el 15 d'abril de 1946) és un cardenal italià catòlic i actual Prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Poblesa la Cúria Pontifícia des del seu nomenament pel Papa Benet XVI el 10 de maig de 2011.

Nou!!: Papa і Fernando Filoni · Veure més »

Fernando Pérez de Traba

Fernando Pérez de Traba en castellà i gallec — Fernão Peres de Trava — (1100, Santiago de Compostel·la - 1 de novembre del 1155) fou un noble gallec, comte de Traba i de Trastàmara, amant de la regenta de Portugal, Teresa de Lleó i comtessa de Portugal, mare del futur/rei de Portugal Alfons Henriques.

Nou!!: Papa і Fernando Pérez de Traba · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Papa і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran I de Mèdici

Imatge de Ferran I de Mèdici amb l'hàbit de cardenal. Ferran I de Mèdici o Ferran I de Toscana (Florència, Ducat de Florència 1549 - íd. 1609) fou un membre de la família Mèdici que va esdevenir Gran Duc de Toscana entre 1587 i 1609.

Nou!!: Papa і Ferran I de Mèdici · Veure més »

Ferran I de Nàpols

Ferran I de Nàpols (València, 1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).

Nou!!: Papa і Ferran I de Nàpols · Veure més »

Ferran III de Castella

Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).

Nou!!: Papa і Ferran III de Castella · Veure més »

Ferrara

Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: Papa і Ferrara · Veure més »

Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela

Les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls, sovint conegudes simplement amb el nom de Decennals de Valls, a l'Alt Camp, dins el Camp de Tarragona, tenen el seu origen en la devoció que la ciutat té cap a la Mare de Déu de la Candela, patrona de la població.

Nou!!: Papa і Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela · Veure més »

Filibert de Chalôns

Filibert de Chalôns o Filibert de Chalon (Nozeroy, Franc Comtat, 18 de març de 1502, afores de Florència, 3 d'agost de 1530) va ser un aristòcrata flamenc, príncep d'Orange i Virrei de Nàpols entre 1528 i 1530.

Nou!!: Papa і Filibert de Chalôns · Veure més »

Filippo Calandrini

Filippo Calandrini (Sarzana, Ligúria, 1403 - Bagnoregio, 18 de juliol de 1476) va ser un bisbe i cardenal italià del segle XV, germà uterí del papa Nicolau V.

Nou!!: Papa і Filippo Calandrini · Veure més »

Fiorenzo Angelini

Fiorenzo Angelini (Roma, 1 d'agost de 1916 − ibidem, 22 de novembre de 2014) fou un cardenal catòlic italià.

Nou!!: Papa і Fiorenzo Angelini · Veure més »

Flavi Claudi Constantí

Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial.

Nou!!: Papa і Flavi Claudi Constantí · Veure més »

Flavio Chigi (1631-1693)

Flavio Chigi (10 de maig de 1631 – 13 de setembre de 1693) va ser un cardenal catòlic italià i duc d'Arccia.

Nou!!: Papa і Flavio Chigi (1631-1693) · Veure més »

Flavio Chigi (1711-1771)

Flavio Chigi, Príncep de Farnese, Duc d'Ariccia i Príncep del Sacre Imperi Romanogermànic, va ser un cardenal catòlic italià.

Nou!!: Papa і Flavio Chigi (1711-1771) · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Papa і Florència · Veure més »

Foligno

Foligno és una ciutat de la regió de l'Úmbria a Itàlia, província de Perusa, a l'esquerra del riu Topino.

Nou!!: Papa і Foligno · Veure més »

Font primària

Les fonts primàries són documents que s'han creat durant el període que es vol conèixer, o creades posteriorment per un participant dels successos estudiats, com seria el cas de les memòries.

Nou!!: Papa і Font primària · Veure més »

Fontana dei Quattro Fiumi

L'escultura de la Fontana dei Quattro Fiumi o Font dels Quatre Rius, es troba a la Piazza Navona de Roma i va ser ideada i tallada per l'escultor i pintor Gian Lorenzo Bernini a 1651 sota el papat d'Innocenci X, en plena època barroca, durant el període més prolífic del genial artista i prop de la que un altre temps fou la Chiesa di San Giacomo de gli Spagnoli La font es compon d'una base formada d'una gran piscina el·líptica, coronada en el seu centre d'una gran mola de marbre, sobre la qual s'eleva un obelisc egipci d'època romana, l'obelisc de Domicià.

Nou!!: Papa і Fontana dei Quattro Fiumi · Veure més »

Fontscaldetes

Fontscaldetes és un petit despoblat enganxat a la banda de mar de la zona muntanyosa que hi ha cap a l'est del municipi de Cabra del Camp (Alt Camp).

Nou!!: Papa і Fontscaldetes · Veure més »

Forma de govern

dictadures militars Forma de govern, forma política, règim polític, règim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític són alguna de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la ciència política i la teoria de l'Estat o dret constitucional.

Nou!!: Papa і Forma de govern · Veure més »

Formós

Formós (Òstia, ? – Roma, 4 d'abril de 896) fou Papa de l'Església catòlica del 891 al 896.

Nou!!: Papa і Formós · Veure més »

Fortunat l'apòstol

Fortunat (llatí Fortunatus) és un dels Setanta deixebles.

Nou!!: Papa і Fortunat l'apòstol · Veure més »

Fotografia

Fotografies Lent d'una càmera fotogràfica La fotografia és l'art i la tècnica que permet obtenir i guardar de manera permanent imatges, sobre una superfície de material sensible a la llum o en dispositius d'emmagatzematge de dades, basant-se en el principi de la càmera obscura.

Nou!!: Papa і Fotografia · Veure més »

Foul Play

Foul Play és una pel·lícula humorística estatunidenca dirigida el 1978 per Colin Higgins.

Nou!!: Papa і Foul Play · Veure més »

Fraire de Joi e sor de Plaser

Cavaller i donzella Fraire de Joi e sor de Plaser, és un relat anònim del (c. 1320-1340), compost en vers en provençal amb influències del català, o en català antic.

Nou!!: Papa і Fraire de Joi e sor de Plaser · Veure més »

François Rabelais

François Rabelais (Chinon, Indre i Loira, 1490 - París, 9 abril de 1553) va ser un escriptor francès.

Nou!!: Papa і François Rabelais · Veure més »

Francí Vicenç

Francí Vicenç, President de la Generalitat de Catalunya en el període 1494-1497, fou nomenat el 31 de juliol de 1494). El 22 de juliol, dia tradicional de l'elecció de diputats, havia estat elegit Pere Terrades, canonge sagristà de Girona, que morí de pesta sis dies més tard sense haver jurat el càrrec. En substitució seva va ser noment Francí Vicenç a Mataró, on s'havia traslladat la Generalitat per la pesta que afectava Barcelona. Francí Vicenç havia estat nomenat canonge de Tarragona per l'arquebisbe Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí, entrant en conflicte amb els interessos d'Esteve de Garret i que va obligar a demanar el suport del rei Ferran II davant del papa. Durant el seu mandat i a causa de la pesta, la seu de la Generalitat va ser traslladada a Mataró, en el període d'eleccions i posteriorment a Vic fins al 9 de febrer de 1495. En el seu mandat es nota la influència de l'intervencionisme reial que és acompanyat per una voluntat forta de millorar les finances. També són destacables els conflictes amb els francesos al Rosselló, tot i que només feia dos anys que s'havia signat el tractat de Barcelona, mitjançant el qual França retornava el Rosselló i la Cerdanya. L'ocupació de Nàpols per part dels francesos, aconsellava, si més no, protegir la frontera del nord. A les Corts de Tortosa (1495) s'acordà disposar d'un donatiu de 129.000 lliures per a contractar soldats i genets durant els propers tres anys per atendre els conflictes amb els francesos que cap al final de 1496 ocuparien Salses i atacaren Torroella de Montgrí.

Nou!!: Papa і Francí Vicenç · Veure més »

Francesc

Francesc és un nom propi masculí d'origen italià.

Nou!!: Papa і Francesc · Veure més »

Francesc (papa)

Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.

Nou!!: Papa і Francesc (papa) · Veure més »

Francesc Canals i Vidal

Francesc Canals i Vidal (Barcelona, 30 de maig de 1922 - ibídem, 7 de febrer de 2009) fou un filòsof i teòleg català, professor de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Papa і Francesc Canals i Vidal · Veure més »

Francesc Climent Sapera

Francesc Climent Petri, dit "Sapera" (Torreblanca, 1349 - Barcelona, 18 de desembre de 1430), va ser un religiós valencià, bisbe de Mallorca (1403-1407), administrador del Bisbat de Tarassona (1404-1407), bisbe de Tortosa (1407-10), bisbe de Barcelona (1410-15; administrador 1419-29), arquebisbe de Saragossa (1415-19; 1429-30) i Patriarca de Jerusalem (1419-1430).

Nou!!: Papa і Francesc Climent Sapera · Veure més »

Francesc d'Assís Vidal i Barraquer

Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) fou bisbe de Solsona, arquebisbe de Tarragona i cardenal.

Nou!!: Papa і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Veure més »

Francesc d'Este

Escut d'armes de la Casa d'Este. Francesc d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara 1516 - íd. 1578) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir marquès de Massalombarda.

Nou!!: Papa і Francesc d'Este · Veure més »

Francesc de Borja (cardenal)

Francesc de Borja (1441 - 4 de novembre, 1511) fou un cardenal valencià, i el setè dels deu cardenal nepots creats per Alexandre VI.

Nou!!: Papa і Francesc de Borja (cardenal) · Veure més »

Francesc de Sales

Francesc de Sales (Thorens-Glières, Ducat de Savoia, 21 d'agost del 1567 - Lió, 28 de desembre de 1622) va ser un sant de Savoia i bisbe de Ginebra.

Nou!!: Papa і Francesc de Sales · Veure més »

Francesc I d'Este

Francesc I d'Este o Francesc I de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1610 - Santhià, Ducat de Savoia 1658) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1629 i 1658.

Nou!!: Papa і Francesc I d'Este · Veure més »

Francesc I Gonzaga

Francesc I Gonzaga o Francesc I de Màntua (en italià: Francesco I Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1366 - íd. 1407) fou un condottiero italià que va ser senyor de Màntua entre 1382 i 1407.

Nou!!: Papa і Francesc I Gonzaga · Veure més »

Francesc II Sforza

Representació de la família de Lluís Maria Sforza davant la Verge Maria. Podem observar Francesc II al marge inferior dret de la imatge. Francesc II Sforza o Francesc Maria Sforza (Vigevano, Ducat de Milà 1495 - Milà 1535) fou el duc de Milà entre 1521 i 1535, anys en els quals es disputà aquest territori amb Francesc I de França.

Nou!!: Papa і Francesc II Sforza · Veure més »

Francesc Maria de Mèdici

Retrat del cardenal Francesc Maria el 1709, any del seu matrimoni. Francesc Maria de Mèdici (en italià: Francesco Maria de' Medici) (Florència, Gran Ducat de Toscana 1660 - Bagno a Ripoli 1711) fou un príncep de la Toscana i cardenal de l'Església Catòlica de la família Mèdici.

Nou!!: Papa і Francesc Maria de Mèdici · Veure més »

Francesc Maria II della Rovere

Francesc Maria II Della Rovere (Pesaro, 20 de febrer del 1549 - Urbania, 23 d'abril del 1631), va ser un líder renaixentista italià.

Nou!!: Papa і Francesc Maria II della Rovere · Veure més »

Francesc Robuster i Sala

Francesc Robuster i Sala (Igualada, setembre de 1544 - Vic, 27 d'abril de 1607)Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, pàg.

Nou!!: Papa і Francesc Robuster i Sala · Veure més »

Francesc Sforza

Francesc I Sforza (San Miniato, Toscana, 23 de juliol de 1401 - Milà, Ducat de Milà 1466) fou un noble italià que va ser Duc de Milà entre 1450 i 1466.

Nou!!: Papa і Francesc Sforza · Veure més »

Francesc V Ordelaffi

Francesc V Ordelaffi conegut per Cecco V Ordelaffi, fou fill de Francesc IV Ordelaffi.

Nou!!: Papa і Francesc V Ordelaffi · Veure més »

Francesc Xavier de Borbó i Parma

Francesc Xavier de Borbó-Parma, (Vil·la Pianor, Itàlia 1889 - Coira, Suïssa 1977), fou un dirigent carlí com a príncep regent (1936-1952) i pretendent al tron d'Espanya com a rei legítim (1952-1975) segons els seus partidaris.

Nou!!: Papa і Francesc Xavier de Borbó i Parma · Veure més »

Francesca Romana

Francesca de Roma o Francesca Romana (Roma, 1384 - 1440) va ésser una vídua, després religiosa i fundadora de la comunitat de les Oblates de Santa Francesca Romana.

Nou!!: Papa і Francesca Romana · Veure més »

Francesco Accolti l'aretí

Francesco Accolti, anomenat "l'aretí" (Arezzo, 1416 - San Casciano dei Bagni, prop de Siena, 1488) fou un cèlebre jurista autor de Consilia seu Responsa i de comentaris als decrets.

Nou!!: Papa і Francesco Accolti l'aretí · Veure més »

Francesco Bertazzoli

Francesco Bertazzoli (Lugo, 1 de maig de 1754 – Roma, 7 d'abril de 1830) va ser un cardenal, poeta i escriptor italià.

Nou!!: Papa і Francesco Bertazzoli · Veure més »

Francesco Caracciolo

Sant Francesc Caracciolo, o de Caracciolo, de seglar Ascanio Caracciolo (Villa Santa Maria, Chieti, 13 d'octubre de 1563 - Agnone, Campobasso, 4 de juny de 1608), fou un sacerdot catòlic italià cofundador de l'Orde dels Clergues Regulars Menors (pares "caracciolins" o d'Adorno).

Nou!!: Papa і Francesco Caracciolo · Veure més »

Francesco Chieregati

Francesco Chieregati (1479, Vicenza – 6 de desembre de 1539, Bolonya) va ser un bisbe i nunci papal.

Nou!!: Papa і Francesco Chieregati · Veure més »

Francesco Coccopalmerio

Francesco Coccopalmerio (6 de març de 1938) és un cardenal catòlic italià.

Nou!!: Papa і Francesco Coccopalmerio · Veure més »

Francesco Guicciardini

Francesco Guicciardini (Florència, 6 de març de 1483 - Arcetri, 22 de maig de 1540) fou un filòsof, historiador i polític italià.

Nou!!: Papa і Francesco Guicciardini · Veure més »

Francesco Montenegro

Francesco Montenegro (nascut el 22 de maig de 1946) és un cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Francesco Montenegro · Veure més »

Francesco Monterisi

Francesco Monterisi (Barletta, 28 de maig de 1934) és un cardenal italià.

Nou!!: Papa і Francesco Monterisi · Veure més »

Francesco Pacelli

Francesco Pacelli (1 de febrer de 1872 - 22 d'abril de 1935) fou un advocat italià i germà gran d'Eugenio Pacelli, que després es convertiria en el papa Pius XII.

Nou!!: Papa і Francesco Pacelli · Veure més »

Francesco Pagano

Detall de l'''Adoració dels pastors'' (Seu de València), de Francesco Pagano i Paolo de San Leocadio Francesco Pagano (Nàpols,, actiu a València entre el 1472 i el 1481) fou un pintor renaixentista que per raó del seu origen també era conegut com a Francesco Neapoli.

Nou!!: Papa і Francesco Pagano · Veure més »

Francesco Petrarca

fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.

Nou!!: Papa і Francesco Petrarca · Veure més »

Francis Bacon (pintor)

Francis Bacon (Dublín, 28 d'octubre de 1909 – Madrid, 28 d'abril de 1992) va ser un pintor angloirlandès d'estil figuratiu molt personal.

Nou!!: Papa і Francis Bacon (pintor) · Veure més »

Francisca Cualladó Baixauli

Francisca Cualladó Baixauli (Molí de Sant Isidre, Barri de Russafa, València, 3 de desembre de 1890 — Benifaió, 19 de setembre de 1936) va ser una màrtir catòlica, morta durant la Guerra Civil Espanyola. Era una costurera, sent martiritzada per expressar públicament la seua fe i participant en l'eucaristia, afusellada en en el paratge “Torre Espioca”, de Benifaió; sent beatificada pel beat papa Joan Pau II l'11 de març de 2001.

Nou!!: Papa і Francisca Cualladó Baixauli · Veure més »

Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció

Les Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció són una congregació religiosa de germanes, institut de perfecció de dret pontifici, fundada el 1859 per Anna Maria Ravell i Barrera i dedicada a l'ensenyament i l'apostolat.

Nou!!: Papa і Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció · Veure més »

Francisco Cases Andreu

Francisco Cases Andreu (23 d'octubre de 1944, Oriola, Alacant) és un sacerdot catòlic espanyol, bisbe auxiliar d'Oriola-Alacant, bisbe d'Albacete i bisbe de Canàries, successivament.

Nou!!: Papa і Francisco Cases Andreu · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Papa і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Francisco Jiménez de Cisneros

Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.

Nou!!: Papa і Francisco Jiménez de Cisneros · Veure més »

Francisco Robles Ortega

Francisco Robles Ortega (nascut el 2 de març de 1949) és un cardenal mexicà de l'Església Catòlica, que va rebre el galero el 2007.

Nou!!: Papa і Francisco Robles Ortega · Veure més »

Franciszek Macharski

Franciszek Macharski (Cracòvia, 20 de maig de 1927 - 2 d'agost de 2016) fou un cardenal polonès de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Franciszek Macharski · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Papa і Franquisme · Veure més »

František Tomášek

va ser un cardenal de l'Església Catòlica a Bohèmia, sent el 34è Arquebisbe de Praga.

Nou!!: Papa і František Tomášek · Veure més »

Franz König

Franz König (Sankt Pölten, 3 d'agost de 1905 – Viena, 13 de març de 2004) va ser un prelat austríac, que serví com a arquebisbe de Viena (1956-1985) i cardenal.

Nou!!: Papa і Franz König · Veure més »

Franz Liszt

, fou un compositor i pianista hongarès.

Nou!!: Papa і Franz Liszt · Veure més »

Franz Philip Kaulen

Franz Philip Kaulen (20 de març de 1827, Düsseldorf - † 11 de juliol de 1907, Bonn) fou un teòleg catòlic alemany.

Nou!!: Papa і Franz Philip Kaulen · Veure més »

Franz-Josef Overbeck

Franz-Josef Overbeck, nascut el 19 de juny de 1964 a Marl (Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya) és un bisbe i teòleg alemany, bisbe d'Essen des de 2009 i bisbe militar del Bundeswehr des de 2011.

Nou!!: Papa і Franz-Josef Overbeck · Veure més »

Franziskus von Paula Schönborn Buchheim

Franziskus von Paula Graf von Schönborn (24 de gener de 1844 – 25 de juny de 1899) va ser un va ser un cardenal txec de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Franziskus von Paula Schönborn Buchheim · Veure més »

Fratelli tutti

Fratelli tutti (Tots germans), subtitulada «Sobre la fraternitat i l'amistat social», és el títol de la tercera encíclica del Papa Francesc que va ser signada el 3 d'octubre de 2020, en la vigília de la memòria de Sant Francesc d'Assís, a la ciutat d'Assís, Itàlia.

Nou!!: Papa і Fratelli tutti · Veure més »

Frederic II de Sicília

Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).

Nou!!: Papa і Frederic II de Sicília · Veure més »

Fugees

Fugees és un grup musical estatunidenc, principalment de hip-hop, però també fusionaven el soul, el reggae, rhythm and blues, rap i música caribenya.

Nou!!: Papa і Fugees · Veure més »

Fumata blanca i fumata negra

elegir un papa en el conclave. La fumata blanca i fumata negra (o fumata bianca e fumata nera en italià) és la columna de fum que surt de la Capella Sixtina quan acaba una ronda de votació per elegir un nou Papa.

Nou!!: Papa і Fumata blanca i fumata negra · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: Papa і Furs de València · Veure més »

Futbol Club Barcelona

El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Papa і Futbol Club Barcelona · Veure més »

Futur

El futur és el temps que ha de venir, l'esdevenidor, el demà.

Nou!!: Papa і Futur · Veure més »

Gabriel Llompart i Jaume

Gabriel Llompart i Jaume Santandreu (Inca, 16 de novembre de 1862 - Palma, 9 de desembre de 1928) fou un religiós mallorquí, que va ésser bisbe de Tenerife, Girona i Mallorca, successivament.

Nou!!: Papa і Gabriel Llompart i Jaume · Veure més »

Gabriel Zubeir Wako

Gabriel Zubeir Wako (nascut el 27 de febrer de 1941) és un cardenal sudanès de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Gabriel Zubeir Wako · Veure més »

Gabriele Paleotti

Gabriele Paleotti (Bolonya, 4 d'octubre de 1522 – Roma, 23 de juliol de 1597) fou un cardenal italià, arquebisbe de Bolonya i personalitat destacada de la Contrareforma.

Nou!!: Papa і Gabriele Paleotti · Veure més »

Gai (papa)

Gai (Salona, Dalmàcia, ? - Roma, 22 d'abril de 296) fou escollit papa el 4 de gener de 283.

Nou!!: Papa і Gai (papa) · Veure més »

Gal·licanisme

El gal·licanisme és una doctrina teològica sostinguda pel clericat francès que limita la jurisdicció de la Santa Seu a França i la sotmet al concili i als costums d'església francesa.

Nou!!: Papa і Gal·licanisme · Veure més »

Galceran Albert

Galceran Albert Encara que algunes fonts l'esmenten com a Galceran Albertí (per exemple la GEC que, tot i així, es contradiu internament (enfront de). Bibliografia relativament antiga ja l'esmentava com a Albert (s. XIV - Elna, 23 de gener del 1453) fou bisbe de Mallorca i Elna. Era descendent d'un família il·lustre. Professà al monestir benedictí de Ripoll i fou conseller reial i prior de Santa Maria de Meià (1423-1426). A petició d'Alfons el Magnànim, el cardenal de Foix, legat papal, el nomenà bisbe d'Elna al 12 d'octubre del 1426, per bé que l'oposició papal feu que no prengués possessió en aquell moment, i la seu rossellonesa continués sota la responsabilitat de l'administrador apostòlic Joan de Casanova. El 1429, el legat Pere de Foix el feu altre cop bisbe de Mallorca, però el papa Martí V ja havia nomenat Gil Sanxis Munyós per a la seu illenca, en compensació per haver renunciat al títol papal cismàtic de Climent VIII. Galceran Albert no acceptà l'anul·lació papal del seu nomenament i retinguéO compartí la seu mallorquina fins que, a instàncies reials, el Sant Pare li atorgà definitivament (8 d'agost del 1431) la seu d'Elna. El seu pas per aquesta diòcesi se significà, especialment, per la construcció d'una gran part de la cocatedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà, reconduint i abaratint el projecte anterior de l'arquitecte Guillem Sagrera.

Nou!!: Papa і Galceran Albert · Veure més »

Galeria Borghese

La Galleria Borghese La Galeria Borghese és un museu d'art situat als jardins de la Villa Borghese, a Roma.

Nou!!: Papa і Galeria Borghese · Veure més »

Galgà Guidotti

Galgà Guidotti (Chiusdino, província de Siena, 1148 - 30 de novembre de 1181) fou un cavaller toscà, retirat a fer vida eremítica a una muntanya propera a Siena.

Nou!!: Papa і Galgà Guidotti · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Papa і Galileo Galilei · Veure més »

Garðar

Garðar va ser la seu del bisbat catòlic dels assentaments vikings a Groenlàndia, i va tenir la categoria de diòcesi titular.

Nou!!: Papa і Garðar · Veure més »

Gaspar Cervantes de Gaeta

Gaspar Cervantes de Gaeta (Trujillo, ca. 1511Tanmateix, en la Gran Enciclopèdia Catalana s'afirma que nasqué el 1512. – Tarragona, 17 d'octubre de 1575) fou un cardenal castellà del.

Nou!!: Papa і Gaspar Cervantes de Gaeta · Veure més »

Gaudium et Spes

Gaudium et Spes (Joia I Esperança) la Constitució Pastoral Sobre l'Església al Món Modern, és una de les quatre constitucions apostòliques del Concili Vaticà II.

Nou!!: Papa і Gaudium et Spes · Veure més »

Gòtic internacional

Colart de Laon, '' L'oració a l'hort amb el donant Lluís I d'Orleans, vers 1405-1408, Museu del Prado El gòtic internacional és un subconjunt de l'art gòtic desenvolupat a Borgonya, Bohèmia i al nord d'Itàlia de la fi del i a l'inici del.

Nou!!: Papa і Gòtic internacional · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles  i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Nou!!: Papa і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

Gediminas

Litas commemorativa dedicada a Gedimin Gedimin (ca. 1275 - hivern de 1341) va ser un governant medieval del Gran Ducat de Lituània des de 1316 a 1341, el que significava governar sobre els lituans i sobre una gran part de l'estat de Rus de Kíev.

Nou!!: Papa і Gediminas · Veure més »

Gelasi I

Gelasi I (Àfrica romana ? - Roma, 21 de novembre de 496) fou escollit papa l'1 de març de 492, el mateix dia de la mort del seu antecessor, Fèlix III.

Nou!!: Papa і Gelasi I · Veure més »

Gelasi II

Gelasi II —de nom Giovanni Coniulo— (Gaeta, ? -Cluny, 28 de gener de 1119) va ser papa de Roma del 1118 al 1119.

Nou!!: Papa і Gelasi II · Veure més »

Genealogia episcopal

La genealogia episcopal és la disciplina historiogràfica en si a l'Església que s'ocupa de reconstruir i dictar l'origen, la descendència i el vincle entre consagrador i consagrat, en el sagrament de la ordenació episcopal.

Nou!!: Papa і Genealogia episcopal · Veure més »

General superior de la Companyia de Jesús

El General superior de la Companyia de Jesús és el títol oficial del cap de la Companyia de Jesús: l'orde religiós catòlic romà, que també es coneix com a jesuïtes.

Nou!!: Papa і General superior de la Companyia de Jesús · Veure més »

Geoffroy de Charnay

Non Nobis Domini'', des del primer vers de el salm 115.Henry Charles Lea, ''The History of the Inquisition of the Middle Ages'', Vol. 3 (NY: Harper & Bros, 1901), p. 239, també conegut com Geoffroi o Geoffrey de Charney o Charnay o Charny, va ser preceptor de Normandia de l'Orde del Temple.

Nou!!: Papa і Geoffroy de Charnay · Veure més »

Georg Gänswein

Georg Gänswein (nascut el 30 de juliol de 1956) és un arquebisbe de l'Església Catòlica alemany, Capellà de Sa Santedat, Prefecte de la Casa Pontifícia i el secretari personal del Papa emèrit Benet XVI.

Nou!!: Papa і Georg Gänswein · Veure més »

Georg von Frundsberg

Georg von Frundsberg (Mindelheim, 24 de setembre de 1473 - 20 d'agost de 1528) va ser un noble del sud d'Alemanya i líder Lansquenet al servei de la dinastia dels Habsburg del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Papa і Georg von Frundsberg · Veure més »

George Alencherry

Sa Beatitud el Cardenal Maran Mar George Alencherry (malaiàlam: ജോർജ് ആലഞ്ചേരി) és l'actual Arquebisbe Major de l'Església Catòlica Siro-Malabar i arquebisbe d'Ernakulam-Angamaly.

Nou!!: Papa і George Alencherry · Veure més »

George Pell

George Pell AC (Ballarat, 8 de juny de 1941 - Roma, 10 de gener de 2023) va ser un sacerdot australià, cardenal de l'Església Catòlica, i primer Prefecte del Secretaria per a l'Economia de la Santa Seu entre 2014 i 2019.

Nou!!: Papa і George Pell · Veure més »

Georges d'Amboise

Georges d'Amboise (1460 - 25 de maig de 1510) va ser un cardenal francès que a banda de la seva carrera com religiós també va exercir com a ministre d'estat.

Nou!!: Papa і Georges d'Amboise · Veure més »

Gerard I de Vaudémont

Gerard I d'Alsàcia, nascut cap a 1057, mort el 1108, va ser el primer comte de vaudémont, de 1070 a 1108.

Nou!!: Papa і Gerard I de Vaudémont · Veure més »

Gerhard Ludwig Müller

Gerhard Ludwig Müller (nascut el 31 de desembre de 1947) és un cardenal catòlic alemany i Prefecte de la Congregació de la doctrina de la Fe des del seu nomenament pel Papa Benet XVI el 2 de juliol de 2012.

Nou!!: Papa і Gerhard Ludwig Müller · Veure més »

Germandat Republicana Irlandesa

Bandera nacionalista irlandesa, usada tant per l'IRB com per altres grups republicans La Germandat Republicana Irlandesa (anglès Irish Republican Brotherhood gaèlic irlandès Bráithreachas na Poblachta) fou una organitzacció fraternal, secreta i clandestina, dedicada a fomentar la revolta armada contra la Gran Bretanya a Irlanda en el i primers anys del.

Nou!!: Papa і Germandat Republicana Irlandesa · Veure més »

Geronci d'Hagetmau

Geronci, en francès Girons (Cartago, Àfrica o Síria, segle V - Hagetmau, Landes, Aquitània, final del segle V) fou un religiós tardoromà, evangelitzador, amb Sant Sever de les Landes i altres companys, de la regió de la Novempopulània, amb Clar d'Aquitània, Justí de Tarbes, Bàbil, Policarp i Joan.

Nou!!: Papa і Geronci d'Hagetmau · Veure més »

Giacomo Durando

Giacomo Durando (Mondovì, Piemont, 1807 — Roma, 1894) va ser un general i polític italià.

Nou!!: Papa і Giacomo Durando · Veure més »

Giacomo Maria Radini-Tedeschi

Giacomo MariaRadini-Tedeschi (Piacenza, 12 de juliol de 1857 – Bèrgam, 22 d'agost de 1914) va ser un bisbe italià, bisbe de Bèrgam entre 1905 i 1914.

Nou!!: Papa і Giacomo Maria Radini-Tedeschi · Veure més »

Giacomo Tebaldi

fou un cardenal i arquebisbe catòlic italià.

Nou!!: Papa і Giacomo Tebaldi · Veure més »

Giambattista Diquattro

Giambattista Diquattro (18 de març de 1954, Bolonya, Itàlia) és un arquebisbe catòlic, diplomàtic, teòleg i canonista italià.

Nou!!: Papa і Giambattista Diquattro · Veure més »

Gianna Beretta Molla

Gianna Beretta, (Magenta, 4 de octubre de 1922 – Ponte Nuovo, 28 de d'abril de 1962), va ser una pediatre italiana, venerada com a santa per l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Gianna Beretta Molla · Veure més »

Gilles Lemay

Gilles Lemay (24 de febrer de 1948, Leclercville, Quebec) és un bisbe catòlic, missioner i teòleg quebequès.

Nou!!: Papa і Gilles Lemay · Veure més »

Gino Bartali

Bartali al Tour de França de 1938Gino Bartali (Ponte a Ema, Bagno a Ripoli, Toscana, 18 de juliol de 1914 – Ponte a Ema, 5 de maig de 2000), anomenat il Ginettaccio fou un ciclista italià, professional entre 1935 i 1954, i considerat un dels millors ciclistes de la història.

Nou!!: Papa і Gino Bartali · Veure més »

Giosuè Carducci

Giosuè Carducci (Valdicastello, Toscana, 1835 - Bolonya, Itàlia, 1907) fou un poeta i professor universitari italià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1906.

Nou!!: Papa і Giosuè Carducci · Veure més »

Giotto di Bondone

Giotto di Bondone (més conegut simplement com a Giotto, ca. 1267, Vicchio - 8 de gener de 1337, Florència) va ser un pintor i arquitecte italià.

Nou!!: Papa і Giotto di Bondone · Veure més »

Giovanni Allevi

Giovanni Allevi (Ascoli Piceno, 9 d'abril de 1969) és un dels pianistes italians més coneguts.

Nou!!: Papa і Giovanni Allevi · Veure més »

Giovanni Angelo Becciu

Giovanni Angelo Becciu (Pattada, província de Sàsser, 2 de juny de 1948) és un sacerdot i diplomàtic italià de la Santa Seu, delinqüent convicte.

Nou!!: Papa і Giovanni Angelo Becciu · Veure més »

Giovanni Benelli

Giovanni Benelli (Poggiole de Vernio, 12 de maig de 1921 – Florència, 26 de d'octubre de 1982) va ser un cardenal italià diplomàtic de la Santa Seu, estudiant de Giovanni Battista Montini a la Secretaria d'Estat, de la qual era llavors substitut, i l'arquebisbe de Florència.

Nou!!: Papa і Giovanni Benelli · Veure més »

Giovanni Canestri

Giovanni Canestri (30 de setembre de 1918 - 29 d'abril de 2015) va ser un cardenal italià arquebisbe emèrit de Gènova.

Nou!!: Papa і Giovanni Canestri · Veure més »

Giovanni Colombo

Giovanni Umberto Colombo (Caronno Pertusella, 6 de desembre de 1902 – Milà, 20 de maig de 1992) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic italià.

Nou!!: Papa і Giovanni Colombo · Veure més »

Giovanni da Pian del Carpine

Giovanni da Piano dei Carpini, també conegut com a Jean de Plan Carpin o Joannes de Plano (Pian del Carpine, Umbria, vers el 1182 - Antivari, Dalmàcia, 1 d'agost de 1252), fou un religiós italià al que el papa Innocenci IV va enviar a la cort mongola en una missió diplomàtica davant Güyük Khan, per mirar de convèncer el kan de convertir-se al cristianisme.

Nou!!: Papa і Giovanni da Pian del Carpine · Veure més »

Giovanni dalle Bande Nere

Giovanni dalle Bande Nere, també conegut amb el seu nom de naixement Joan de Mèdici, (Forlì, Estats Pontificis 1498 - Màntua, Ducat de Màntua 1526) fou un condottiero italià del Renaixement pertanyent a la família Mèdici.

Nou!!: Papa і Giovanni dalle Bande Nere · Veure més »

Giovanni Lajolo

Giovanni Lajolo (nascut el 3 de gener de 1935 a Novara) és un cardenal italià de l'Església Catòlica i anterior President de la Comissió Pontifícia per a l'estat de la Ciutat del Vaticà i President de la Governació de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Papa і Giovanni Lajolo · Veure més »

Girolamo Cardano

Gerolamo Cardano, o Girolamo Cardan (Pavia, 24 de setembre de 1501 - Roma, 21 de setembre de 1576) fou un famós matemàtic del Renaixement, metge, astròleg, jugador de jocs d'atzar i filòsof.

Nou!!: Papa і Girolamo Cardano · Veure més »

Girolamo da Carpi

Ruggiero salvant Angelica, tempera sobre fusta atribuït a Girolamo da Carpi, El Paso Museum of Art. Girolamo da Carpi (1501 - 1556) fou un pintor i decorador a la Cort dels Este al Ducat a Ferrara (actualment Itàlia).

Nou!!: Papa і Girolamo da Carpi · Veure més »

Girolamo Savonarola

Girolamo Savonarola (Ferrara, 21 de setembre del 1452 – Florència, 23 de maig de 1498) fou un frare dominic, predicador, confessor de Llorenç el Magnífic i Pico della Mirandola, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seues pertinences més luxoses, però també els llibres de Boccaccio i Petrarca.

Nou!!: Papa і Girolamo Savonarola · Veure més »

Giuditta Vannini

Giuditta Vannini, també anomenada sor Giuseppina Vannini (Roma, 7 de juliol de 1859 - Roma, 23 de febrer de 1911) fou una religiosa italiana, cofundadora (juntament amb el pare Luigi Tezza) de la congregació de les Filles de sant Camil.

Nou!!: Papa і Giuditta Vannini · Veure més »

Giulia Farnese

Giulia Farnese (1474 - 23 de març de 1524) va ser amant del papa Alexandre VI i germana del papa Pau III.

Nou!!: Papa і Giulia Farnese · Veure més »

Giuliano da Sangallo

Giuliano Giamberti, anomenat Giuliano da Sangallo, (Florència, 1445 - 1516) va ser un arquitecte, tallista, enginyer militar i escultor italià, germà d'Antonio da Sangallo el Vell i oncle d'Antonio da Sangallo el Jove, que va trobar en Llorenç el Magnífic un comprensiu protector.

Nou!!: Papa і Giuliano da Sangallo · Veure més »

Giulio Acquaviva d'Aragona

Giulio Acquaviva d'Aragona (Nàpols, 1546 – 21 de juliol de 1574) fou un cardenal de l'Església Catòlica durant el papat de Pius V. A Nàpols el 1570 va tenir al seu servei en Miguel de Cervantes Saavedra, que el va seguir per Palerm, Florència, Milà, Venècia, Parma i Ferrara.

Nou!!: Papa і Giulio Acquaviva d'Aragona · Veure més »

Giulio Raimondo Mazzarino

Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Giulio Raimondo Mazzarino · Veure més »

Giuseppe Bertello

Giuseppe Bertello (nascut l'1 d'octubre de 1942) és un prelat catòlic i cardenal.

Nou!!: Papa і Giuseppe Bertello · Veure més »

Giuseppe Betori

Giuseppe Betori (nascut el 25 de febrer de 1947 a Foligno) és un cardenal italià de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Giuseppe Betori · Veure més »

Giuseppe Marciante

Giuseppe Marciante (Catània, Sicília, 16 de juliol de 1951) és un clergue catòlic bisbe de Cefalù.

Nou!!: Papa і Giuseppe Marciante · Veure més »

Giuseppe Pinto

Giuseppe Pinto (Noci, 26 de maig de 1952) és un arquebisbe i diplomàtic italià al servei de la Santa Seu.

Nou!!: Papa і Giuseppe Pinto · Veure més »

Giuseppe Siri

Giuseppe Siri (Gènova, 20 de maig de 1906 – 2 de maig de 1989) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic italià.

Nou!!: Papa і Giuseppe Siri · Veure més »

Globus imperial

Globus Imperial El globus imperial o orbe imperial (llatí medieval: globus cruciger, ‘globus que porta una creu’;, ‘poma imperial’) és una figura esfèrica coronada d'una creu.

Nou!!: Papa і Globus imperial · Veure més »

Gnosticisme

Emblema gnòstic El gnosticisme és una religió sincretista que es va originar al segle I a partir d'idees i sistemes filosòfics i religiosos de l'època entre sectes jueves i cristianesMagris, Aldo (2005), "Gnosticism: Gnosticism from its origins to the Middle Ages (further considerations)", en Jones, Lindsay (ed.), MacMillan Encyclopedia of Religion, MacMillan.

Nou!!: Papa і Gnosticisme · Veure més »

Godfried Danneels

vestit coral (esquerra). va ser un cardenal belga de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Godfried Danneels · Veure més »

Godofreu III de Baixa Lotaríngia

Godofreu III de les Ardenes, dit el Geperut, mort el 27 de febrer de 1076, va ser duc de Baixa Lotaríngia, marquès d'Anvers, i comte (titular) de Verdun de 1069 a 1076.

Nou!!: Papa і Godofreu III de Baixa Lotaríngia · Veure més »

Gonzalo Fernández de Córdoba

Gonzalo Fernández de Córdoba (Montilla, Còrdova, Corona de Castella, 1 de setembre de 1453 - Granada, Corona de Castella, 2 de desembre de 1515) fou un militar i noble andalús al servei dels Reis Catòlics, anomenat el Gran Capità per la seva excel·lència en l'art de la guerra.

Nou!!: Papa і Gonzalo Fernández de Córdoba · Veure més »

Goteló I de Lotaríngia

Goteló I, nascut cap al 967, mort el 1044, va ser marquès d'Anvers des de 1008, i després duc de Baixa Lotaríngia (1023-1044) i Duc d'Alta Lotaríngia (1033-1044).

Nou!!: Papa і Goteló I de Lotaríngia · Veure més »

Gran Cisma d'Orient

El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.

Nou!!: Papa і Gran Cisma d'Orient · Veure més »

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Nou!!: Papa і Gran Companyia Catalana · Veure més »

Gran Ducat de Toscana

El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.

Nou!!: Papa і Gran Ducat de Toscana · Veure més »

Gran Fam de 1315-1317

De l'Apocalipsi en una ''Biblia pauperum'' il·luminat a Erfurt en l'època de la Gran Fam. La mort (''Mors'') es diposita sobre un lleó la llarga cua del qual acaba en una bola de foc (infern). La fam (''Fames'') assenyala a la seva boca famèlica. La Gran Fam de 1315-1317 datada de vegades entre 1315 i 1322, és la denominació historiogràfica d'una passa de fam generalitzada a Europa del Nord, que va donar inici a la crisi secular general coneguda com a XIV.

Nou!!: Papa і Gran Fam de 1315-1317 · Veure més »

Gran incendi de Londres

El Gran incendi de Londres va ser un incendi molt important que va cremar en diversos barris del centre de Londres entre el 2 i el 5 de setembre de 1666.

Nou!!: Papa і Gran incendi de Londres · Veure més »

Grasulf I de Friül

Grasulf I (mort després de 571, potser vers 584) era germà de Alboí, el primer rei longobard d'Itàlia, i, possiblement, el primer duc de Friül.

Nou!!: Papa і Grasulf I de Friül · Veure més »

Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient

La història de Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient coincideix principalment amb la de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Papa і Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Gregori de Narek

Gregori de Narek (Yemişlik, Regne de Vaspurakan, 951 - Narekavank, Regne de Vaspurakan, 1003 o 1010) va ser un monjo, poeta, filòsof místic i teòleg armeni, sant de l'Església Apostòlica Armènia.

Nou!!: Papa і Gregori de Narek · Veure més »

Gregori el Gran

, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Gregori el Gran · Veure més »

Gregori II (papa)

Gregori II (Roma, ? - 11 de febrer de 731) va ser papa entre el 715 i el 731.

Nou!!: Papa і Gregori II (papa) · Veure més »

Gregori IX

Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.

Nou!!: Papa і Gregori IX · Veure més »

Gregori V

Gregori V (Ducat de Saxònia, 972 – Roma, 18 de febrer de 999) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 996 al 999.

Nou!!: Papa і Gregori V · Veure més »

Gregori VII

Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Gregori VII · Veure més »

Gregori VIII (antipapa)

Gregori VIII (Llemosí, ? - Abadia de Cluny, 29 de gener del 1119) Antipapa de nom de baptisme Maurice Bourdin (Bardinus), al que l'emperador germànic Enric V, feu proclamar Papa en lloc de Gelasi II, i prengué el nom de Gregori VIII.

Nou!!: Papa і Gregori VIII (antipapa) · Veure més »

Gregori XIII

Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.

Nou!!: Papa і Gregori XIII · Veure més »

Gregori XV

Gregori XV, batejat Alessandro Ludovisi, (Bolonya, 9 de gener de 1554 - Roma, 8 de juliol de 1623), va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 1621 i el 1623.

Nou!!: Papa і Gregori XV · Veure més »

Gregori XVI

Gregori XVI (en llatí: Gregorius XVI) nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari (Belluno, 18 de setembre de 1765 - Roma, 1 de juny de 1846), va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort; pertanyia a la Congregació camaldulense de l'Ordre de Sant Benet.

Nou!!: Papa і Gregori XVI · Veure més »

Gregorio Barbarigo

Gregorio Barbarigo (Venècia, 16 de setembre de 1625 - Pàdua, 18 de juny de 1697) fou un cardenal catòlic, diplomàtic i acadèmic italià.

Nou!!: Papa і Gregorio Barbarigo · Veure més »

Groc

El groc és el color que té una longitud d'ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm.

Nou!!: Papa і Groc · Veure més »

Grutes Vaticanes

Les Grutes vaticanes s'estenen per sota d'una part de la nau de la basílica de Sant Pere del Vaticà tres metres per sota del sòl actual, des de l'altar major (l'anomenat altar papal) fins aproximadament la meitat del passadís; formant una veritable església subterrània que ocupa l'espai entre el pis actual de la basílica i el de l'antiga basílica constantiniana del.

Nou!!: Papa і Grutes Vaticanes · Veure més »

GSP

* Georges St-Pierre, lluitador d'arts marcials mixtes del Canadà.

Nou!!: Papa і GSP · Veure més »

Gualter III de Brienne

Gualter III de Brienne (en francès: Gautier, italià: Gualtiero; mort el 14 de juny del 1205) va ser un noble del nord de França.

Nou!!: Papa і Gualter III de Brienne · Veure més »

Guàrdia suïssa

La Guàrdia Suïssa Pontifícia (també Guàrdia Suïssa Papal o simplement Guàrdia Suïssa; llatí: Pontifícia Cohors Helvetica; italià: Guàrdia Svizzera Pontificia; alemany: Päpstliche Schweizergarde; francès: Garde suisse pontificale; Romanx: Guàrdia svizra papala) és una unitat menor de les forces armades i de la guàrdia d'honor mantinguda per la Santa Seu que protegeix el Papa i el Palau Apostòlic, servint com l'exèrcit de facto de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Papa і Guàrdia suïssa · Veure més »

Guerau d'Orlhac

Guerau d'Orlhac, Guiral o Sant Grau (Castell de Sant Esteve, Orlhac, 855 o 856 - Postòmis (Roerga) o Sant Cirgues (Carcin), 909-918) va ser un noble occità, fundador de l'abadia de Sant Guerau d'Orlhac.

Nou!!: Papa і Guerau d'Orlhac · Veure més »

Guerra de Ferrara

Hèrcules I d'Este La guerra de Ferrara, també coneguda com la guerra de la sal, es va lluitar entre el 1482 i el 1484 per la disputa del monopoli de la sal, entre el ducat de Ferrara i l'aliança dels Estats pontificis amb la República de Venècia.

Nou!!: Papa і Guerra de Ferrara · Veure més »

Guerra de la Independència d'Escòcia

Hom coneix amb el nom de guerres d'independència d'Escòcia un conjunt de campanyes militars que van enfrontar a Escòcia i Anglaterra des de finals del fins a mitjans del.

Nou!!: Papa і Guerra de la Independència d'Escòcia · Veure més »

Guerra de les Malvines

La Guerra de les Malvines (Falklands War en anglès) va tenir lloc entre l'abril i el juny de 1982.

Nou!!: Papa і Guerra de les Malvines · Veure més »

Guerra de Sicília (1282-1294)

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Nou!!: Papa і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »

Guerra de Successió Bretona

La Guerra de Successió Bretona (1341-1364) fou un conflicte bèl·lic a Bretanya, inscrit dins de la Guerra dels Cent Anys, en la que a la mort sense fills barons de Joan III de Bretanya es va decidir la successió del Ducat de Bretanya, disputada entre els partidaris dels dos candidats a la successió, les famílies Monfort i Blois; per una banda, Joan de Montfort, germanastre del duc difunt, i aliat d'Eduard III d'Anglaterra, i per l'altre Joana de Penthièvre, neboda del difunt i aliada de Felip IV de França.

Nou!!: Papa і Guerra de Successió Bretona · Veure més »

Guerra de Successió de Castella

La segona Guerra de Successió de Castella, també coneguda per Guerra de Beltraneja, fou una guerra que va tenir lloc a la corona de Castella per determinar la successió d'aquesta.

Nou!!: Papa і Guerra de Successió de Castella · Veure més »

Guerra dels catalans

La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Papa і Guerra dels catalans · Veure més »

Guerra dels Cent Anys

La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.

Nou!!: Papa і Guerra dels Cent Anys · Veure més »

Guerra hispano-estatunidenca

La Guerra Hispano-estatunidenca, Guerra Hispano-americana o Hispano-nord-americana, que a Espanya és coneguda popularment com a Desastre del 98 o Guerra de Cuba i a Cuba com a Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica el 1898.

Nou!!: Papa і Guerra hispano-estatunidenca · Veure més »

Guerres arabo-romanes

Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Papa і Guerres arabo-romanes · Veure més »

Guerres civils noruegues

Inge Haraldsson. Dibuix de Wilhelm Wetlesen, en una edició de 1899 de la Heimskringla. Les guerres civils noruegues (en noruec, Borgerkrigstiden) són un terme utilitzat per a designar el període de la història de Noruega entre 1130 i 1240.

Nou!!: Papa і Guerres civils noruegues · Veure més »

Guerres de religió a França

Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.

Nou!!: Papa і Guerres de religió a França · Veure més »

Guerres ferrandines

Les anomenades Guerres ferrandines (en portuguès Guerras fernandinas) foren un seguit de disputes pel tron de Castella entre Ferran I de Portugal i el rei Enric II de Castella (i després amb el fill d'aquest, Joan I de Castella) després de l'assassinat de Pere I el Cruel a mans del seu mig germà Enric II.

Nou!!: Papa і Guerres ferrandines · Veure més »

Guerres Habsburg-Otomanes

Les guerres austro-turques o guerres Hasburg-Otomanes són el conjunt de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Otomà als Habsburg d'Àustria i Espanya.

Nou!!: Papa і Guerres Habsburg-Otomanes · Veure més »

Guibert de Nogent

Guibert de Nogent (Catenoy (Oise), 1053-1124) fou un monjo benedictí.

Nou!!: Papa і Guibert de Nogent · Veure més »

Guido Marini

Monsenyor Guido Marini (Gènova, 31 de gener de 1965) és un sacerdot italià, Prelat d'Honor de Sa Santedat i actual mestre de les celebracions litúrgiques pontifícies, nomenat pel Papa Benet XVI l'1 d'octubre del 2007.

Nou!!: Papa і Guido Marini · Veure més »

Guillaume-Hugues d'Estaing

Guillaume-Hugues d'Estaing (Étain, Lorena, ca 1400 - Roma, 28 d'octubre de 1455) va ser un cardenal francès del, membre de l'orde dels benedictins.

Nou!!: Papa і Guillaume-Hugues d'Estaing · Veure més »

Guillem de Montgrí

Guillem de Montgrí (Torroella de Montgrí, cap al 1195- 21 de juny de 1273) va ser un eclesiàstic català del.

Nou!!: Papa і Guillem de Montgrí · Veure més »

Guillem I de Borgonya

Guillem I de Borgonya dit Guillem el Gran o Cap Intrèpid (1020- 1087) de la dinastia dels Unròquides fou comte palatí de Borgonya, comte de Mâcon i pare del papa Calixt II.

Nou!!: Papa і Guillem I de Borgonya · Veure més »

Guillem I de Sicília

Tomba de Guillem I de Sicília. Guillem I de Sicília (1131 - 7 de maig de 1166), rei de Sicília, fill del rei Roger II de Sicília i d'Elvira de Castella, net d'Alfons VI de Lleó.

Nou!!: Papa і Guillem I de Sicília · Veure més »

Guillema I de Castellvell

Guillema de Castellvell i de Vilademuls (? - 1228).

Nou!!: Papa і Guillema I de Castellvell · Veure més »

Guiu de Boulogne

Guiu de Boulogne, fou cardenal i llegat apostòlic del Papa entre els regnes espanyols.

Nou!!: Papa і Guiu de Boulogne · Veure més »

Guiu I Gonzaga

Gonzaga Guiu I Gonzaga o Guiu I de Màntua -en italià: Guido Gonzaga- (1290 - Màntua, Senyoriu de Màntua, 1369) fou el senyor de Màntua entre 1360 i 1369.

Nou!!: Papa і Guiu I Gonzaga · Veure més »

Guiu Montefeltro

Guiu Montefeltro va ser fill de Frederic II Paolo Novello Montefeltro.

Nou!!: Papa і Guiu Montefeltro · Veure més »

Gustavo Arturo Help

Gustavo Arturo Help (22 d'octubre de 1946, Buenos Aires) és un bisbe catòlic argentí.

Nou!!: Papa і Gustavo Arturo Help · Veure més »

Habemus papam

''Habemus Papam'' al Concili de Constança. Habemuspapam ('Tenim papa') és l'anunci en llatí amb què el cardenal protodiaca informa que s'ha escollit un nou papa.

Nou!!: Papa і Habemus papam · Veure més »

Harry Potter i la pedra filosofal

Harry Potter i la pedra filosofal (títol original en excepte als Estats Units, on es va titular Harry Potter and the Sorcerer's Stone), és el primer llibre de la sèrie literària Harry Potter, escrit per l'autora britànica J. K. Rowling el 1997, que va suposar, a més, el debut de Rowling com a escriptora professional.

Nou!!: Papa і Harry Potter i la pedra filosofal · Veure més »

Hasekura Tsunenaga

Hasekura Rokuemon Tsunenaga (支倉六右衛門常長, 1571-1622) va ser un samurai japonès que va servir al dàimio de Sendai, Date Masamune.

Nou!!: Papa і Hasekura Tsunenaga · Veure més »

Hèrcules I d'Este

Hèrcules I d'Este (? 1431 – Ferrara, Ducat de Ferrara 1505) membre de la família Este fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1471 i 1505.

Nou!!: Papa і Hèrcules I d'Este · Veure més »

Hèrcules II d'Este

Imatge de l'escut d'armes de la Casa d'Este vers l'any 1535 Hèrcules II d'Este, també anomenat Hèrcules II de Ferrara o Hèrcules II de Mòdena (1508 - Ferrara, Ducat de Ferrara, 3 d'octubre de 1559), membre de la Casa d'Este, fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1534 i 1559.

Nou!!: Papa і Hèrcules II d'Este · Veure més »

Henri Ramière

Henri Ramière (10 de juliol de 1821, Castres, França - † 3 de gener de 1884, Tolosa, França) fou un jesuïta, teòleg, escriptor espiritual i assagista francès, gran apòstol de la devoció del Sagrat Cor de Jesús.

Nou!!: Papa і Henri Ramière · Veure més »

Henri Schwery

fou un cardenal suís, bisbe emèrit de Sion.

Nou!!: Papa і Henri Schwery · Veure més »

Henry Benedict Stuart

Henry Benedict Thomas Edward Maria Clement Francis Xavier Stuart, Cardenal Duc de York (6 de març de 1725-13 de juliol de 1807) va ser un cardenal catòlic, així com el quart i darrer hereu jacobita que reclamà els trons d'Anglaterra, Escòcia, França i Irlanda públicament.

Nou!!: Papa і Henry Benedict Stuart · Veure més »

Henryk Sienkiewicz

Henryk Adam Aleksander Pius Sienkiewicz de Oszyk, AFI, conegut també el pseudònim de Litwos, (Wola Okrzejska, Polònia, 1846 - Vevey, Suïssa, 1916) fou un periodista i escriptor polonès, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1905.

Nou!!: Papa і Henryk Sienkiewicz · Veure més »

Heràssim Smotritski

Heràssim Smotritski (Гера́сим Дани́лович Смотри́цький, Heràssim Danílovitx Smotritski, ? — † Ostrokh, regió històrica ucraïnesa de Volínia, actual óblast de Rivne, el 12 d'octubre de 1594) fou un escriptor polemicista, poeta, pedagog, teòleg i activista cultural ucraïnès d'una família de la petita noblesa (дрібна шляхта) de Podíl·lia.

Nou!!: Papa і Heràssim Smotritski · Veure més »

Herman I de Salm

Herman(n) de Salm (vers 1035 – 28 de setembre de 1088), també conegut com a Herman(n) de Luxemburg, fou comte de Salm i anti-rei del Sacre Imperi Romanogermànic que va governar des de 1081 fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Herman I de Salm · Veure més »

Hipòlit d'Este

Hipòlit d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara 1479 - Ferrara, 3 de setembre de 1520) membre de la Dinastia Este, fou un príncep dels Ducats de Ferrara i Màntua que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Hipòlit d'Este · Veure més »

Hipòlit de Mèdici

Detall del Retrat d'Hipòlit de Mèdici realitzat per Ticià. Hipòlit de Mèdici (en italià: Ippolito de' Medici) (Urbino, Ducat d'Urbino 1511 - Itri, Estats Pontificis 1535) fou un membre dels Mèdici que va esdevenir cardenal i senyor de Florència entre 1523 i 1527.

Nou!!: Papa і Hipòlit de Mèdici · Veure més »

Hipòlit de Roma

Hipòlit o Hipòlit de Roma o Hipòlit de Portus Romanus fou un dels primers escriptors cristians posteriors als apòstols, un dels pares apologètics de l'Església.

Nou!!: Papa і Hipòlit de Roma · Veure més »

Hipòlit II d'Este

Hipòlit d'Este, també anomenat Hipòlit II d'Este, (Ferrara, Ducat de Ferrara, 1509 - Roma, Estats Pontificis, 1572) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Hipòlit II d'Este · Veure més »

Història d'Andorra

410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.

Nou!!: Papa і Història d'Andorra · Veure més »

Història d'Àustria

Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.

Nou!!: Papa і Història d'Àustria · Veure més »

Història d'Europa

La història d'Europa es refereix al conjunt de successos relatius al continent europeu, des que va ser poblat pels primers éssers humans fins avui dia.

Nou!!: Papa і Història d'Europa · Veure més »

Història d'Irlanda

Bandera de l'actual República d'Irlanda onejant sobre el cel de Dublín. L'actual bandera se suposa provisional a l'espera d'una reunificació de l'illa amb la província de l'Ulster, actualment dins del Regne de la Gran Bretanya. S'han proposat diferents models de bandera per a una Irlanda unificada Un paisatge tradicional irlandès on predomina el verd i el blau. És per això que Irlanda també és anomenada l'Illa Maragda La història d'Irlanda comença amb la prehistòria d'Irlanda, que s'estén per un període entre el primer assentament conegut, al voltant del 8000 aC, fins a l'aparició de la "protohistòrica" Irlanda gaèlica en el moment de la seva cristianització al segle cinquè; el cristianisme cèltic havia subsumit, doncs, o reemplaçat, l'anterior politeisme a la fi del segle sisè.

Nou!!: Papa і Història d'Irlanda · Veure més »

Història d'Israel i Palestina

La història d'Israel i Palestina finalitza amb la seva proclamació de la independència el 1948.

Nou!!: Papa і Història d'Israel i Palestina · Veure més »

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Nou!!: Papa і Història d'Occitània · Veure més »

Història de Bòsnia i Hercegovina

Bòsnia i Hercegovina Vista panoràmica de Mostar Bòsnia i Hercegovina ha estat un país compost per pobles il·liris i governat per diferents ens d'Europa i dels Balcans.

Nou!!: Papa і Història de Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

Història de Cartago

Extensió del territori cartaginès abans de la Primera Guerra Púnica. L'estudi de la història de Cartago es considera sovint problemàtic.

Nou!!: Papa і Història de Cartago · Veure més »

Història de Creta

frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.

Nou!!: Papa і Història de Creta · Veure més »

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Nou!!: Papa і Història de França · Veure més »

Història de l'Argentina

La història de l'Argentina és la cronologia de successos des del començament del primigeni poblament humà en l'actual territori de la República Argentina fins als nostres dies.

Nou!!: Papa і Història de l'Argentina · Veure més »

Història de l'Argentina entre 1943 i 1963

La Història de l'Argentina entre 1943 i 1963 s'inicia amb la formació i triomf electoral del peronisme, seguit del seu enderrocament per un cop d'estat el 1955, que va donar pas a una successió de dictadures militars i governs civils de representativitat limitada en els quals el peronisme va estar proscripte.

Nou!!: Papa і Història de l'Argentina entre 1943 i 1963 · Veure més »

Història de l'Argentina entre 1963 i 1983

La Història de l'Argentina entre 1963 i 1983 va estar marcada per una accentuada inestabilitat política, la imposició de dictadures de llarga durada i una creixent violència en el marc de la Guerra Freda (1947-1991), i l'aparició de la joventut com a sector social i cultural diferenciat.

Nou!!: Papa і Història de l'Argentina entre 1963 i 1983 · Veure més »

Història de l'Argentina entre 1983 i 2003

Divisió geogràfica de la República Argentina La Història de l'Argentina entre 1983 i 2003 va estar marcada per la recuperació de la democràcia l'any en què s'inicia el període, l'enjudiciament els culpables de violacions als drets humans durant la dictadura anterior (un tret que distingeix la democràcia argentina de les altres democràcies recuperades a Sud-amèrica), la crisi del deute extern, l'inici de la globalització, les reformes neoliberals i la severa recessió econòmica iniciada el 1998 que va acabar amb la crisi generalitzada de 2001/2002, durant la qual van ser assassinats desenes d'opositors, incloent la Massacre de Plaça de Mayo del 20 de desembre de 2001 i la Masacre d'Avellaneda del 26 de juny del 2002.

Nou!!: Papa і Història de l'Argentina entre 1983 i 2003 · Veure més »

Història de l'art

La història de l'art és una branca de les ciències socials que estudia l'evolució de l'art a través del temps.

Nou!!: Papa і Història de l'art · Veure més »

Història de l'escultura

La història de l'escultura és una part de la història de l'art que estudia l'evolució de l'escultura des dels seus principis tenint present les diferents cultures arreu del món i els períodes històrics que acostumen a coincidir amb els de la mateixa història de l'art.

Nou!!: Papa і Història de l'escultura · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Papa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de la Ciutat del Vaticà

Els Estats Pontificis o «Estats de l'Església» van estar formats per un conglomerat de territoris bàsicament centre-italians que es van mantenir com un estat independent entre els anys 752 i 1870 sota la directa autoritat civil dels Papes, i la capital va ser Roma.

Nou!!: Papa і Història de la Ciutat del Vaticà · Veure més »

Història de la civilització islàmica

La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.

Nou!!: Papa і Història de la civilització islàmica · Veure més »

Història de la música

La història de la música és tant l'estudi de l'evolució que la música ha sofert al llarg dels temps, com —també— el conjunt de processos que aquesta evolució ha comportat.

Nou!!: Papa і Història de la música · Veure més »

Història de la sociologia

La història de la sociologia recull el pensament de la sociologia des de l'antiguitat fins avui dia, especialment des de la seva consideració com a disciplina d'estudi al.

Nou!!: Papa і Història de la sociologia · Veure més »

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Papa і Història de les Illes Balears · Veure més »

Història de Lesotho

Mapa de Lesotho La història de Lesotho comença amb l'arribada de tribus boiximanes que van habitar durant almenys 40.000 anys en aquesta regió muntanyosa del sud del continent africà al cor de Sud-àfrica.

Nou!!: Papa і Història de Lesotho · Veure més »

Història de Lituània

Fronteres històriques de Lituània. La història de Lituània comença com a mínim en 1009, quan es coneix el primer ús escrit registrat del terme.

Nou!!: Papa і Història de Lituània · Veure més »

Història de Polònia (1945-1989)

Destruïda la capital de Polònia, Varsòvia, el gener de 1945. La història de Polònia de 1945 a 1989 abasta el període del règim marxista-leninista a Polònia després del final de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Papa і Història de Polònia (1945-1989) · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: Papa і Història de Roma · Veure més »

Història de San Marino

Castell de la Cesta o Fratta, a San Marino San Marino, el tercer estat més petit del món, també és la república més antiga.

Nou!!: Papa і Història de San Marino · Veure més »

Història de Sardenya

Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.

Nou!!: Papa і Història de Sardenya · Veure més »

Història de Sèrbia

La història de Sèrbia es pot considerar que comença amb el primer estat serbi, Raška, que va ser fundat al per la casa de Vlastimirović; es va desenvolupar dins del Regne i l'Imperi serbi sota la casa de Nemanjić.

Nou!!: Papa і Història de Sèrbia · Veure més »

Història de Xile

Els anomenats ''«fundadors de la República de Xile»'' (d'esquerra a dreta): José Miguel Carrera, Bernardo O'Higgins, José de San Martín i Diego Portales; oli de 1854 d'Otto Grashof La història de Xile es divideix generalment en dotze períodes que abasten des del començament del poblament humà del territori de l'actual Xile fins a l'actualitat.

Nou!!: Papa і Història de Xile · Veure més »

Història del Brasil

La història del Brasil comença amb l'arribada dels primers humans a Amèrica de Sud fa almenys 22.000 anys.

Nou!!: Papa і Història del Brasil · Veure més »

Història del cristianisme

Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.

Nou!!: Papa і Història del cristianisme · Veure més »

Història del nu artístic

Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.

Nou!!: Papa і Història del nu artístic · Veure més »

Història del papat

Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.

Nou!!: Papa і Història del papat · Veure més »

Història del papat (1048-1257)

La història del papat des del 1048 fins al 1257 va estar marcada pel conflicte entre els papes i l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, sobretot per la controvèrsia de les investidures, una disputa sobre qui, el papa o l'emperador, podien nomenar bisbes dins de l'Imperi.

Nou!!: Papa і Història del papat (1048-1257) · Veure més »

Història dels jueus

Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.

Nou!!: Papa і Història dels jueus · Veure més »

Història dels kurds

La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.

Nou!!: Papa і Història dels kurds · Veure més »

Homosexualitat i catolicisme

dia de l'Orgull de 2010, L'Església catòlica considera el comportament sexual humà dins de l'àmbit del matrimoni i destinat de manera natural a la procreació.

Nou!!: Papa і Homosexualitat i catolicisme · Veure més »

Honori II

Honori II —nom de bateig Lamberto Scannabecchi— (Fagnano, ? -Roma, 13 de febrer de 1130) fou papa de Roma del 1124 al 1130.

Nou!!: Papa і Honori II · Veure més »

Honorine de Glimes Grimberghe

Honorine de Glimes Grimberghe (1615 - 1670) fou comtessa de Boussu.

Nou!!: Papa і Honorine de Glimes Grimberghe · Veure més »

Hug de Llupià i Bages

Hug de Llupià i Bages (Rosselló, ? - ?, 1427), fou bisbe de Tortosa i de València, i escriptor català en llengua llatina.

Nou!!: Papa і Hug de Llupià i Bages · Veure més »

Hug IV d'Empúries

Hug IV d'Empúries (ca.1170 - Mallorca, 1230) fou comte d'Empúries de 1200 fins a la seva mort el 1230.

Nou!!: Papa і Hug IV d'Empúries · Veure més »

Humbert de Silva Candida

Humbert de Silva Candida o Humbert de Moyenmoutier (c. 1000 - † 5 de maig de 1061) fou un cardenal francès que va col·laborar amb el Papa Lleó IX al govern de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Humbert de Silva Candida · Veure més »

Humbert I

Humbert I d'Itàlia o Humbert IV de Savoia (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1844 - Monza, Regne d'Itàlia, 29 de juliol de 1900) fou un príncep de Sardenya-Piemont que va esdevenir el segon rei de la Itàlia unificada el 1878.

Nou!!: Papa і Humbert I · Veure més »

Humbert II d'Itàlia

Humbert II d'Itàlia (Racconigi, Regne d'Itàlia 1904 - Ginebra, Suïssa 1983) fou l'últim Rei d'Itàlia.

Nou!!: Papa і Humbert II d'Itàlia · Veure més »

Humbert III de Savoia

Humbert III de Savoia dir «el Benaurat» o «el Sant» (Veillane, Savoia, 1136 - Chambéry, 1189) fou el comte de Savoia entre 1148 i 1189.

Nou!!: Papa і Humbert III de Savoia · Veure més »

Hussites

Els hussites són els membres dels moviments reformistes, en l'àmbit religiós i social, sorgits a Bohèmia al, arran de la predicació i activitat de Jan Hus, de qui prenen el nom.

Nou!!: Papa і Hussites · Veure més »

Hywel Dda

Hywel ap Cadell, anomenat Hywel Dda o Hywel el Bo, (880? — †950), va ser un rei de Powys, de Gwynedd i de Deheubarth que visqué al.

Nou!!: Papa і Hywel Dda · Veure més »

Ibrahim Isaac Sidrak

Ibrahim Isaac Sidrak (Banî Shouqayr, 19 d'agost de 1955) és l'actual patriarca catòlic copte d'Alexandria.

Nou!!: Papa і Ibrahim Isaac Sidrak · Veure més »

Ignasi de Loiola

Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.

Nou!!: Papa і Ignasi de Loiola · Veure més »

Ignazio Boncompagni Ludovisi

Ignazio Gaetano Boncompagni Ludovisi (Roma, 18 de juny de 1743 – Bagni di Lucca, 9 d'agost de 1790) va ser un cardenal italià de l'Església Catòlica, que ocupà el càrrec de Cardenal Secretari d'Estat.

Nou!!: Papa і Ignazio Boncompagni Ludovisi · Veure més »

Il-kanat

Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Papa і Il-kanat · Veure més »

Il·lustració a Espanya

Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.

Nou!!: Papa і Il·lustració a Espanya · Veure més »

Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient

Belisari El període de les Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient s'inicia el 534, amb la conquesta romana d'Orient d'aquesta part del Regne Vàndal, i finalitza en una data incerta situada entre principis del i principis del.

Nou!!: Papa і Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Immaculada Concepció

La Immaculada Concepció, també anomenada Puríssima Concepció, és un dels dogmes de l'Església Catòlica que afirma que la Verge Maria —mare de Jesús de Natzaret— va néixer del ventre de Santa Anna immaculada i que, per tant, va ser preservada per Déu del pecat original a l'hora de ser concebuda.

Nou!!: Papa і Immaculada Concepció · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Papa і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi de Trebisonda

LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.

Nou!!: Papa і Imperi de Trebisonda · Veure més »

Imperi del Brasil

LImperi del Brasil (en portuguès, Império do Brasil), denominat per la historiografia també com a Brasil Império, Brasil Imperial o Brasil Monàrquic, va ser un estat que va existir en el segle XIX i que comprenia, fins al 1825, aproximadament el territori que formen el Brasil i l'Uruguai actuals (aquest últim sota el nom de província cisplatina).

Nou!!: Papa і Imperi del Brasil · Veure més »

Imperi Mongol

L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.

Nou!!: Papa і Imperi Mongol · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Papa і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Nou!!: Papa і Imperi Seljúcida · Veure més »

Impostor

Un impostor o farsant és una persona que conscientment pretén de fer passar una identitat i qualitats fingides o inventades com a veres, amb què intenta aconseguir avantatges financeres, socials a amorosos per engany.

Nou!!: Papa і Impostor · Veure més »

In nomine Domini

In nomine Domini (En el nom del Senyor) és una butlla papal escrita pel papa Nicolau II i un cànon del Concili de Roma.

Nou!!: Papa і In nomine Domini · Veure més »

Incursions mongoles a Palestina

Les incursions dels mongols a Palestina van tenir lloc al final de les Croades, com a continuació d'una sèrie d'incursions mongols a Pèrsia i Síria entre els anys 1260 i 1300.

Nou!!: Papa і Incursions mongoles a Palestina · Veure més »

Independència de l'Argentina

El Con Sud, en un mapa publicat el 1818. La divisió territorial correspon a l'any 1814Es marca el límit entre Córdoba i la Intendència de Cuyo, creada el novembre de 1813, però no entre Salta i la Intendència de San Miguel de Tucumán, creada l'octubre de 1814; d'això es dedueix que la informació fa al període entre aquestes dues dates. En la història de l'Argentina es coneix com a Període de la Independència el transcorregut entre la Revolució de Maig de 1810 i l'Anarquia de l'Any XX que va dissoldre totes les autoritats nacionals, l'any 1820.

Nou!!: Papa і Independència de l'Argentina · Veure més »

Infal·libilitat pontifical

Gregori I'', per Carlo Saraceni, cap a 1610, Roma. Símbol del papat. La infabil·litat pontifical o infal·libilitat del papa en la teologia de l'Església Catòlica Romana és un dogma, segons el qual el papa està preservat de cometre un error quan ell promulga o declara, a l'Església, un ensenyament dogmàtic en temes de fe i moral sota el rang de «solemne definició pontifícia» o declaració ex cathedra.

Nou!!: Papa і Infal·libilitat pontifical · Veure més »

Ingeborg de Dinamarca (reina de França)

Ingeborg de Dinamarca (1175 - Corbeil 1236), princesa de Dinamarca i reina consort de França (1193-1223).

Nou!!: Papa і Ingeborg de Dinamarca (reina de França) · Veure més »

Innocenci I

Innocenci I (Albano Laziale vers 360 - Roma 417) va ser papa de l'Església Catòlica des del 22 de desembre de 401 fins a la seva mort el 12 de març de 417.

Nou!!: Papa і Innocenci I · Veure més »

Innocenci II

Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.

Nou!!: Papa і Innocenci II · Veure més »

Innocenci IV

Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.

Nou!!: Papa і Innocenci IV · Veure més »

Innocenci VIII

Innocenci VIII (Gènova, 1434 - Roma, 25 de juliol de 1492) va ser Papa de Roma entre el 1484 i el 1492.

Nou!!: Papa і Innocenci VIII · Veure més »

Innocenci X

Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.

Nou!!: Papa і Innocenci X · Veure més »

Innocenci XI

El Papa Innocenci XI (en llatí: Innocentius XI, 16 de maig de 1611 - 12 d'agost de 1689), nascut Benedetto Odescalchi, va ser el 240è Papa de l'Església catòlica des de 1676 fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Innocenci XI · Veure més »

Innocenci XII

Innocenci XII (Spinazzola, Regne de les Dues Sicílies 1615 - Roma, Estats Pontificis 1700) va ser Papa de l'església catòlica des del 12 de juliol de 1691.

Nou!!: Papa і Innocenci XII · Veure més »

Innocenci XIII

Innocenci XIII (Poli, prop de Palestrina, Estats de l'Església, 13 de maig de 1655 - Roma, 7 de març de 1724).

Nou!!: Papa і Innocenci XIII · Veure més »

Institut per a les Obres de Religió

LInstitut per a les Obres de Religió (italià: Istituto per le opere di religione; acrònim: IOR), conegut comunament com el Banc del Vaticà, és un institut pontifici de dret privat, creat el 1942 pel Papa Pius XII i amb seu a la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Papa і Institut per a les Obres de Religió · Veure més »

Intent d'assassinat de Joan Pau II

El primer intent d'assassinat de Joan Pau II va tenir lloc el dimecres 13 de maig de 1981, a la Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà).

Nou!!: Papa і Intent d'assassinat de Joan Pau II · Veure més »

Inter gravissimas

Inter gravissimas és una butlla pontifical, redactada pel papa Gregori XIII i anomenada així per les seves primeres paraules: Entre les tasques més importants de la nostra funció pastoral (en llatí: pastoralis officii nostri curas).

Nou!!: Papa і Inter gravissimas · Veure més »

Interpretació del Coneixement

El manuscrit conegut com a Interpretació del Coneixement és un text gnòstic que s'ha conservat en una traducció en llengua copta en el primer text del Còdex XI dels Manuscrits de Nag Hammadi trobats el 1945.

Nou!!: Papa і Interpretació del Coneixement · Veure més »

Interregne

Interregne és una interrupció en la normal successió dels monarques, com els reis, papes o emperadors.

Nou!!: Papa і Interregne · Veure més »

Invasió de la Vall d'Aran (1283)

La invasió de la Vall d'Aran per part de tropes franceses comandades per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa va tenir lloc l'1 de novembre de 1283, en reclamació dels drets del regne de França, arran d'un nomenament fet pel papa Climent IV a favor de Carles I d'Anjou.

Nou!!: Papa і Invasió de la Vall d'Aran (1283) · Veure més »

Invasió normanda d'Irlanda

Lloc original de la invasió a la badia de Bannow La conquesta normanda d'Irlanda va consistir en una sèrie de campanyes militars iniciades l'1 de maig de 1169 per Dermot MacMurrough, un dels reis de la província irlandesa de Leinster, que es va veure forçat a l'exili quan altres reis de l'illa es van alçar contra ell Va consistir en una extensió de la conquesta de Gal·les, duta a terme pels senyors cambro-normands que actuaven amb major o menor independència de la corona.

Nou!!: Papa і Invasió normanda d'Irlanda · Veure més »

Irlanda Confederada

Irlanda confederada fa referència al període de govern irlandès entre la rebel·lió de 1641 i la reconquesta per Cromwell el 1649.

Nou!!: Papa і Irlanda Confederada · Veure més »

Irlanda normanda

Una torre prop de Quin (Clare). Els normands van consolidar la seva presència a Irlanda construint centenars de castells i torres com aquesta. El Castell de Trim (1169-) és la major construcció del període Irlanda en 1014. Un mosaic de regnes. Zones sota control normand en 1300. La Irlanda normanda comprèn el període medieval tardà a l'illa d'Irlanda, marcat per la invasió cambro-normanda que va sofrir des de 1169 fins a 1171, quan Enric II d'Anglaterra va desembarcar a Waterford i la va proclamar «Ciutat Reial».

Nou!!: Papa і Irlanda normanda · Veure més »

Irma Monti-Baldini

Irma Monti-Baldini (1865 o 1871 - no abans de 1922) fou una mezzosoprano i soprano dramàtica operística italiana.

Nou!!: Papa і Irma Monti-Baldini · Veure més »

Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua)

''Retrat d'Isabel d'Este'' realitzat per Ticià (Museu d'Història de l'Art de Viena) Isabel d'Este (Ferrara, ducat de Ferrara, 18 de maig del 1474-Màntua, ducat de Màntua, 13 de febrer del 1539) fou una princesa del ducat de Ferrara i Mòdena que va esdevenir marquesa consort i regent del ducat de Màntua.

Nou!!: Papa і Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua) · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Papa і Isabel I de Castella · Veure més »

Isabel Maria d'Este

Tomba d'Alfons I d'Este, Lucrècia Borja i algun dels seus fills a Ferrara. Isabel Maria d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara 1519 - íd. 1521) fou una membre de la Casa d'Este.

Nou!!: Papa і Isabel Maria d'Este · Veure més »

Isidre Gomà i Tomàs

Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) fou un bisbe, cardenal i escriptor català.

Nou!!: Papa і Isidre Gomà i Tomàs · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Papa і Itàlia · Veure més »

Itàlia espanyola

Itàlia espanyola és una denominació d'ús historiogràfic, per designar el conjunt de territoris italians dependents de la Monarquia Hispànica de l'Antic Règim (segles XVI, XVII i XVIII).

Nou!!: Papa і Itàlia espanyola · Veure més »

Itàlia meridional

La Itàlia Meridional és la part sud de la península Itàlica i comprèn les regions d'Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria.

Nou!!: Papa і Itàlia meridional · Veure més »

Ius exclusivae

El terme ius exclusivae (en llatí: "dret d'exclussió") indica l'antic privilegi d'alguns sobirans catòlics europeus per prohibir l'elecció com a Papa d'una persona en particular.

Nou!!: Papa і Ius exclusivae · Veure més »

Ivan Dias

Ivan Dias (Bombai, 14 d'abril de 1936 - Roma, 19 de juny de 2017) va ser un cardenal indi de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Ivan Dias · Veure més »

Ivan Merz

fou un professor croat.

Nou!!: Papa і Ivan Merz · Veure més »

Ivo Baldi Gaburri

Ivo Baldi Gaburri (27 de març de 1947, Città di Castello, Úmbria, Itàlia - 2021, Huaraz, Perú) va ser un bisbe catòlic, filòsof i teòleg italià.

Nou!!: Papa і Ivo Baldi Gaburri · Veure més »

Iziaslav I de Kíev

Iziaslav I de Kíev, nascut com a Iziaslav Iaroslàvitx, (1024 – 3 d'octubre de 1078) va ser príncep de Turov i sobirà de la Rus de Kíev durant dues èpoques, entre 1054 i 1073, i des de 1076 fins a 1078.

Nou!!: Papa і Iziaslav I de Kíev · Veure més »

Jacme Alaric

E nós que érem en ualencia uench-nos Jacme Alarich ab los tartres e altre missatge de Grècia que y havia, e dixeren-nos de part del gran cha, qui era Rei dels tartres, que ell hauia cor e volentat d'ajudar-nos, e que venguéssem a alayas o en altre loc e que ell eixiria a nós, e per sa terra trobaríem ço que mester auríem e així poríem ab ells ensems conquerir lo Sepulcre. E deïa que ell nos bastaria de “genys”, e ens bastaria de conduit. E dix-nos l'altre missatge de Palialogo, emperador dels grechs, que ell nos enviaria per mar conduit Jacme Alaric de Perpinyà, també conegut com a Jaume Alarich, Jaume d'Alarich o Jaume Alarig, va ser un ambaixador enviat pel papa Climent IV i Jaume el Conqueridor al gran kan mongol Abaqa Khan el 1267.

Nou!!: Papa і Jacme Alaric · Veure més »

Jacopo Berengario da Carpi

Placa anatòmica de Jacopo Berengario da Carpi que representa una dona embarassada amb l'úter obert Jacopo Berengario da Carpi (també conegut com Jacobus Berengarius Carpensis, Jacopo Barigazzi, Giacomo Berengario da Carpi o simplement Carp; c. 1460 - c. 1530) va ser un metge italià.

Nou!!: Papa і Jacopo Berengario da Carpi · Veure més »

Jakob Sprenger

Jakob Sprenger OP (1435, Rheinfelden - 6 de desembre de 1495, Estrasburg) fou un frare dominic alemany, més conegut com a presumpte coautor del tractat medieval sobre bruixeria Malleus Maleficarum.

Nou!!: Papa і Jakob Sprenger · Veure més »

James Francis Stafford

James Francis Stafford (26 de juliol de 1932) és un cardenal estatunidenc de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і James Francis Stafford · Veure més »

James Michael Harvey

James Michael Harvey (nascut el 20 d'octubre de 1949) és un cardenal estatunidenc, actual Arxipreste de la Basílica Papal de Sant Pau Extramurs.

Nou!!: Papa і James Michael Harvey · Veure més »

Jan Długosz

, també conegut en llatí com Johannes Longinus, va ser un sacerdot polonès, cronista, diplomàtic, soldat i secretari del bisbe Zbigniew Oleśnicki de Cracòvia.

Nou!!: Papa і Jan Długosz · Veure més »

Jan Očko z Vlašimi

Jan Očko z Vlašimi (en alemany: Johann Otschko von Wlaschim), nascut vers el 1292 i mort el 14 de gener de 1380, va ser el segon Arquebisbe de Praga i cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Jan Očko z Vlašimi · Veure més »

Jaume Balmes i Urpià

Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, Osona, 28 d'agost de 1810 - Vic, Osona, 9 de juliol de 1848) fou un filòsof, teòleg i clergue catòlic català.

Nou!!: Papa і Jaume Balmes i Urpià · Veure més »

Jaume Conesa

Jaume Conesa (Montblanc, Conca de Barberà, 1320 - Barcelona, 1390) fou un escrivent i traductor membre de la Cancelleria Reial i un dels membres culturalment més actius d'aquesta institució en temps del rei Pere III el Cerimoniós.

Nou!!: Papa і Jaume Conesa · Veure més »

Jaume de Casanova

Jaume de Casanova (Xàtiva, 1435 - Roma, 4 de juny de 1504) va ser un cardenal valencià de començaments del.

Nou!!: Papa і Jaume de Casanova · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Papa і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Papa і Jaume el Just · Veure més »

Javier Lozano Barragán

fou un cardenal mexicà i president emèrit del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Treballadors dels Serveis de Sanitat de la Cúria Pontifícia, des que el 18 d'abril de 2009 el Papa Benet XVI acceptà la seva renúncia pel límit d'edat.

Nou!!: Papa і Javier Lozano Barragán · Veure més »

Jean de Lorena

Jean de Lorena (Bar-le-Duc, 9 d'abril de 1498 - Neuvy-sur-Loire, 18 de maig de 1550) va ser un cardenal francès, que va ser arquebisbe de Reims, Lió i Narbona, bisbe de Metz, Toul, Verdun, Thérouanne, Luçon, Albi, Valença, Nantes i Agen.

Nou!!: Papa і Jean de Lorena · Veure més »

Jean du Bellay

Jean du Bellay (Glatigny, 1492 † Roma, 16 de febrer de 1560) va ser un Arquebisbe Catòlic i diplomàtic Francès.

Nou!!: Papa і Jean du Bellay · Veure més »

Jean Fouquet

Jean Fouquet (Tours, França, 1420 – 1481) és considerat un dels grans pintors del Renaixement primerenc i el renovador de la pintura francesa del.

Nou!!: Papa і Jean Fouquet · Veure més »

Jean Gerson

Jean Gerson o Jean Charlier Gerson (Rethel, 14 de desembre de 1363 -Lió, 12 de juliol de 1429), va ser un teòleg i filòsof francès.

Nou!!: Papa і Jean Gerson · Veure més »

Jean Henri Dunant

Jean Henri Dunant (Ginebra, Suïssa, 8 de maig de 1828 - Heiden, 30 d'octubre de 1910) fou un home de negocis suís que portà a terme diferents iniciatives humanitàries.

Nou!!: Papa і Jean Henri Dunant · Veure més »

Jean Zerbo

Jean Zerbo (nascut el 27 de desembre de 1943) és un prelat catòlic que serveix com a arquebisbe de Bamako des de 1998.

Nou!!: Papa і Jean Zerbo · Veure més »

Jean-Baptiste Pham Minh Mân

Jean-Baptiste Phạm Minh Mẫn (nascut el 5 de març de 1934 és un cardenal vietnamita de l'Església catòlica, actualment arquebisbe emèrit de Ciutat de Ho Chi Minh.

Nou!!: Papa і Jean-Baptiste Pham Minh Mân · Veure més »

Jean-Paul Vesco

Jean-Paul Vesco O.P. (10 de març de 1962, Lió) és un bisbe, advocat, escriptor i missioner francès resident a Algèria.

Nou!!: Papa і Jean-Paul Vesco · Veure més »

Jean-Pierre Ricard

Jean-Pierre Ricard (nascut a Marsella el 26 de setembre de 1944) és un cardenal francès de l'Església Catòlica i Arquebisbe de Bordeus.

Nou!!: Papa і Jean-Pierre Ricard · Veure més »

Jean-Sifrein Maury

Jean-Sifrein Maury (26 de juny de 1746 – 10 de maig de 1817) va ser un cardenal francès, arquebisbe de París i anterior bisbe de Montefiascone.

Nou!!: Papa і Jean-Sifrein Maury · Veure més »

Jennifer Robinson

Jennifer Robinson (City of Shoalhaven, Nova Gal·les del Sud, 1981) és una advocada australiana especialitzada en dret internacional dels drets humans que treballa a Doughty Street Chambers, Londres.

Nou!!: Papa і Jennifer Robinson · Veure més »

Jerarquia de l'Església Catòlica

El terme de jerarquia de l'Església Catòlica es fa servir per referir-se als membres de l'Església Catòlica Romana que desenvolupen la funció de governar en la fe i guiar en les qüestions morals i de vida cristiana als fidels catòlica.

Nou!!: Papa і Jerarquia de l'Església Catòlica · Veure més »

Jeroni d'Estridó

Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.

Nou!!: Papa і Jeroni d'Estridó · Veure més »

Jimbolia

Jimbolia (pronunciació en romanès: ) és una ciutat del comtat de Timiș, al Banat (Romania).

Nou!!: Papa і Jimbolia · Veure més »

Joachim Meisner

Joachim Meisner a la dreta amb (des de l'esquerra) el bisbe Karl Lehmann, el bisbe Gerhard Schaffran i el cardenal Joseph Ratzinger a la Trobada Catòlica de Dresden de 1987 Al 75è aniversari del cardenal, davant del sagrari de la catedral (11 de gener de 2009) El cardenal Meisner deixà el govern de l'arquebisbat de Colònia al cardenal Woelki (20 de setembre de 2014) Joachim Meisner (Breslau, 25 de desembre de 1933 - Bad Füssing, Baviera, 5 de juliol de 2017) fou un cardenal alemany de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Joachim Meisner · Veure més »

Joan Bosco

Giovanni Melchiorre Bosco (Castelnuovo Don Bosco, Piemont, Regne de Sardenya, 16 d'agost de 1815 - Torí, 31 de gener de 1888) fou un eclesiàstic i pedagog piemontès, fundador de la Congregació Salesiana i la de les Filles de Maria Auxiliadora.

Nou!!: Papa і Joan Bosco · Veure més »

Joan Carles de Mèdici

Joan Carles de Mèdici —Giovan Carlo de' Medici — (Florència, Gran Ducat de Toscana, 4 de juliol de 1611 - íd. 22 de gener de 1663) fou un membre de la família Mèdici que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Joan Carles de Mèdici · Veure més »

Joan de Casanova

Joan de Casanova (Barcelona, 1387 - Florència, 1436) fou un cardenal i escriptor català en llengua llatina.

Nou!!: Papa і Joan de Casanova · Veure més »

Joan de Cosme de Mèdici

Fotografia de Ginebra degli Alessandrini Joan de Cosme de Mèdici o senzillament Joan de Mèdici (en italià: Giovanni di Cosimo de'Medici) (Florència, República de Florència 1421 - íd. 1463) fou un noble florentí de la Dinastia Mèdici que va esdevenir un dels grans mecenes del Renaixement.

Nou!!: Papa і Joan de Cosme de Mèdici · Veure més »

Joan de Grailly

Joan I de Grailly o, en francès, Jean de Grailly (?-1301) va ser un senescal del Ducat de Gascunya durant el període que abraça els anys 1266 i 1268, del Regne de Jerusalem des de 1271-1276 i de Gascunya novament de 1278-1287.

Nou!!: Papa і Joan de Grailly · Veure més »

Joan de Mèdici (cardenal)

''Ritratto di Giovanni de' Medici a due anni'', obra d'Agnolo Bronzino (vers el 1545). Joan de Mèdici (en italià: Giovanni di Medici), anomenat Giovanni el Jove, (Florència, Ducat de Florència, 29 de setembre de 1543 - Liorna, 20 de novembre de 1562) fou un membre de la família Mèdici que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Joan de Mèdici (cardenal) · Veure més »

Joan de Montcada i Gralla

Joan de Montcada i Gralla (València, ? - Barcelona, 1622).

Nou!!: Papa і Joan de Montcada i Gralla · Veure més »

Joan de Rocatallada

Joan de Peratallada, (en occità Joan de Ròcatalhada i en llatí Johannes de Rupescissa) va ser un alquimista franciscà occità o català segons diferents posicions historiogràfiques, que morí probablement el 1362 a Avinyó.

Nou!!: Papa і Joan de Rocatallada · Veure més »

Joan de Sicília

Joan de Sicília (1317 - Milo, 1348), infant de Sicília, duc de Randazzo, Atenes i Neopàtria i regent de Sicília (1338-1348).

Nou!!: Papa і Joan de Sicília · Veure més »

Joan Eixemeno

Joan Eixemeno (Ciutat de Mallorca, ca. 1350 - Malta, 1420), frare franciscà, escriptor, predicador, teòleg i diplomàtic mallorquí.

Nou!!: Papa і Joan Eixemeno · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Papa і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan I de Foix

Joan I de Grailly o Joan I de Foix (1382 - Maseras, 1436) fou vescomte de Castellbò (1406-1423); comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan i Gabardà, i captal de Buch (1413-1436); vescomte de Lautrec (1425-1436); i comte de Bigorra (1415-1436).

Nou!!: Papa і Joan I de Foix · Veure més »

Joan III de Baviera

Joan III de Baviera també anomenat Joan sense Mercè (nascut el 1374 a Le Quesnoy (Hainaut) i - mort enverinat el 6 de gener de 1425 a La Haia (Holanda) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja i duc de Baviera-Straubing a Holanda-Zelanda i a Hainaut. Era el fill d'Albert I de Baviera i de Margarida de Brieg. Segell de Joan III.

Nou!!: Papa і Joan III de Baviera · Veure més »

Joan III de Portugal

Joan III de Portugal, dit el Piadós (Lisboa, 1502 - ibíd., 1557) fou rei de Portugal (1521-1557).

Nou!!: Papa і Joan III de Portugal · Veure més »

Joan IX

Joan IX.

Nou!!: Papa і Joan IX · Veure més »

Joan Josep Laguarda i Fenollera

El doctor Joan Josep Laguarda i Fenollera (València, 22 d'abril de 1866 — Barcelona, 4 de desembre de 1913) fou un religiós d'origen valencià, bisbe d'Urgell, copríncep d'Andorra, bisbe de Jaén i bisbe de Barcelona.

Nou!!: Papa і Joan Josep Laguarda i Fenollera · Veure més »

Joan Pau I

, nascut Albino Luciani Va morir la nit entre el 28 i el 29 de setembre, a una hora imprecisa.

Nou!!: Papa і Joan Pau I · Veure més »

Joan Pau II

Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.

Nou!!: Papa і Joan Pau II · Veure més »

Joan Pau II (minisèrie)

Joan Pau II (títol original en anglès, Pope John Paul II) és una minisèrie de televisió del 2005 que dramatitza la vida del Papa Joan Pau II (Karol Józef Wojtyła) des dels seus primers anys d'adult a Polònia fins a la seva mort als 84 anys.

Nou!!: Papa і Joan Pau II (minisèrie) · Veure més »

Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí

Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí (Barcelona, 2 d'abril de 1703 - Roma, 16 de desembre de 1780) fou un frare dominic català, que arribà a Mestre General de l'Orde dels Predicadors i Cardenal del títol de San Sisto.

Nou!!: Papa і Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí · Veure més »

Joan Tomàs de Rocabertí

Joan Tomàs de Rocabertí, citat també com Tomàs de Rocabertí, (Peralada, 4 de març de 1627 - Madrid, 13 de juny de 1699) fou un religiós català que va exercir diversos càrrecs eclesiàstics i civils rellevants.

Nou!!: Papa і Joan Tomàs de Rocabertí · Veure més »

Joan V d'Armanyac

Joan V d'Armanyac, fill de Joan IV d'Armanyac, comte d'Armanyac i de Rodés, i d'Isabel d'Évreux-Navarra, va néixer el 1420 i va morir el 1473.

Nou!!: Papa і Joan V d'Armanyac · Veure més »

Joan VIII (antipapa)

Joan VIII es considera un antipapa de l'Església Catòlica Romana durant l'any 844.

Nou!!: Papa і Joan VIII (antipapa) · Veure més »

Joan Visconti

Joan Visconti (en italià: Giovanni Visconti) (vers el 1290 - Milà, Senyoriu de Milà 1354) fou un arquebisbe que va esdevenir senyor de Milà entre 1349 i 1354.

Nou!!: Papa і Joan Visconti · Veure més »

Joan XI

Joan XI (Roma, 910 - Roma, 935) va ser Papa de Roma entre 931 i 935.

Nou!!: Papa і Joan XI · Veure més »

Joan XVII

Joan XVII, de nom Siccone Sechi, (Roma, ? - Roma, 6 de novembre del 1003), va ser papa de l'Església catòlica entre el 13 de juny i el 6 de novembre del 1003.

Nou!!: Papa і Joan XVII · Veure més »

Joan XVIII

Joan XVIII (Rapagnano, ? - Roma, juliol del 1009) fou Papa de l'Església catòlica del 1003 al 1009.

Nou!!: Papa і Joan XVIII · Veure més »

Joan XX

Mai hi ha hagut un Papa Joan XX, perquè el papa número 20 amb aquest nom, el cardenal Pedro Julião, quan va ser elegit papa el 1276, va decidir saltar-se el número "XX" i va prendre el nom de Joan XXI.

Nou!!: Papa і Joan XX · Veure més »

Joan XXI

Joan XXI (Lisboa, 1215 - Viterbo, 20 de maig de 1277) él el nom que Pedro Julião va triar quan va ser elegit papa de l'Església Catòlica, per un mandat del 1276 al 1277.

Nou!!: Papa і Joan XXI · Veure més »

Joan XXII

Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.

Nou!!: Papa і Joan XXII · Veure més »

Joan XXIII

nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.

Nou!!: Papa і Joan XXIII · Veure més »

Joana d'Arc

Joana d'Arc, també coneguda com a Joana, la donzella d'Orléans –en francès Jeanne, la Pucelle d'Orléans– (Domrémy, ca. 1412 - Roan, 30 de maig de 1431), fou una mística esdevinguda heroïna i actualment patrona de França, així com santa de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Joana d'Arc · Veure més »

Joana de Portugal i de Coïmbra

Joana de Portugal i de Coïmbra (Lisboa 1452 - Aveiro 1490) fou una infanta de Portugal i regent de Portugal (1471-1475).

Nou!!: Papa і Joana de Portugal i de Coïmbra · Veure més »

Joana I de Nàpols

Joana I de Nàpols (Nàpols, 1326 - Muro Lucano, 1382), reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.

Nou!!: Papa і Joana I de Nàpols · Veure més »

Joana la Beltraneja

Joana de Castella, dita la Beltraneja (Madrid, 28 de febrer de 1462 - Lisboa, 1530), fou infanta de Castella, princesa d'Astúries i reina consort de Portugal (1475-1479).

Nou!!: Papa і Joana la Beltraneja · Veure més »

Joaquín Gimeno Lahoz

Joaquín Gimeno Lahoz (6 d'octubre de 1948, La Mata de los Olmos, Terol) és un bisbe catòlic espanyol.

Nou!!: Papa і Joaquín Gimeno Lahoz · Veure més »

Joaquim Augusto da Silva Mendes

Joaquim Augusto da Silva Mendes S.D.B. (14 de març de 1948, Castelões de Cepeda, Paredes, Portugal) és un bisbe catòlic i teòleg portuguès.

Nou!!: Papa і Joaquim Augusto da Silva Mendes · Veure més »

João Braz de Aviz

João Braz de Aviz (nascut el 24 d'abril de 1947) és el prefecte de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica d'ençà el seu nomenament pel Papa Benet XVI el 4 de gener de 2011.

Nou!!: Papa і João Braz de Aviz · Veure més »

Joël Mercier

Joël Michel Marie Luc Mercier (5 de gener de 1945, Chaudefonds-sur-Layon) és un bisbe catòlic, historiador, filòsof, teòleg, canonista i professor francès.

Nou!!: Papa і Joël Mercier · Veure més »

Joc de l'auca

L'Auca era un joc d'atzar i aposta molt popular a Europa durant l'edat moderna.

Nou!!: Papa і Joc de l'auca · Veure més »

Jocs Olímpics d'Estiu de 1928

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1928, oficialment Jocs Olímpics de la IX Olimpíada, es van celebrar a la ciutat d'Amsterdam (Països Baixos) entre el 28 de juliol i el 12 d'agost de 1928.

Nou!!: Papa і Jocs Olímpics d'Estiu de 1928 · Veure més »

Jofré de Borja

Jofré de Borja i Catanei (Roma, 1481 - 1516), príncep de Squillace i duc de Cariati, fou un dels membres de la nissaga valenciana dels Borja, fill de Roderic de Borja, després papa Alexandre VI.

Nou!!: Papa і Jofré de Borja · Veure més »

Jofré de París

Jofré de París (Geoffroy de Paris; mort c. 1320), fou un clergue que treballà a la cort del rei Felip IV de França, conegut per ser l'autor d'una crònica sobre el regnat d'aquest monarca i altres obres en vers.

Nou!!: Papa і Jofré de París · Veure més »

Johan Sverkersson

Johan Sverkersson (c. 1201 - 10 de març del 1222) era un rei suec elegit el 1216 citat com a Joan I en la historiografia contemporània.

Nou!!: Papa і Johan Sverkersson · Veure més »

Johann Martin Schleyer

Johann Martin Schleyer (18 de juliol de 1831 – 16 d'agost de 1912) fou un sacerdot catòlic alemany que va crear el volapük, una llengua artificial.

Nou!!: Papa і Johann Martin Schleyer · Veure més »

Johannes Willebrands

Johannes Gerardus Maria Willebrands (4 de setembre de 1909 – 2 d'agost de 2006) va ser un cardenal catòlic neerlandès.

Nou!!: Papa і Johannes Willebrands · Veure més »

John Atcherley Dew

John Atcherley Dew (nascut el 5 de maig de 1948) és un arquebisbe i cardenal catòlic neozelandès.

Nou!!: Papa і John Atcherley Dew · Veure més »

John F. MacArthur

John Fullerton MacArthur Jr és un pastor i autor estatunidenc, conegut pel seu programa de ràdio d'ensenyament cristià, sindicat internacionalment, Grace to You (Gràcia a Vosaltres).

Nou!!: Papa і John F. MacArthur · Veure més »

John Fisher

John Fisher (Beverley, York, 19 d'octubre de 1469 - Londres, 22 de juny de 1535) fou un teòleg i humanista anglès.

Nou!!: Papa і John Fisher · Veure més »

John Knox

John Knox John Knox (1505-1572), va ser un ministre escocès.

Nou!!: Papa і John Knox · Veure més »

John Njue

John Njue (nascut el 31 de desembre de 1944) és un cardenal kenyà de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і John Njue · Veure més »

John Olorunfemi Onaiyekan

John Olorunfemi Onaiyekan (nascut el 29 de gener de 1944) és un cardenal nigerià de l'Església Catòlica, actual arquebisbe d'Abuja.

Nou!!: Papa і John Olorunfemi Onaiyekan · Veure més »

John Tenniel

va ser un dibuixant britànic.

Nou!!: Papa і John Tenniel · Veure més »

John Tong Hon

John Tong Hon (nascut a Hong Kong el 31 de juliol de 1939) és un cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і John Tong Hon · Veure més »

John Wycliffe

John Wycliffe, també escrit Wyclif, Wickliffe, i altres variants (Hipswell, Yorkshire, prop 1320 - Lutterworth, Leicestershire, 31 desembre 1384) va ser un filòsof, teòleg i traductor bíblic anglès, reformador, sacerdot catòlic i professor de seminari a la Universitat d'Oxford.

Nou!!: Papa і John Wycliffe · Veure més »

Jordi

Jordi és un nom propi masculí, força estès entre els catalanoparlants, i en general, a la majoria de països tradicionalment de religió cristiana (en la forma pròpia de cada idioma).

Nou!!: Papa і Jordi · Veure més »

Jordi d'Àustria

Jordi d'Àustria (nascut el 1520 a Gant, - mort a Lieja, el 1557) fou bisbe de Brixen el 1525, arquebisbe de València de 1538 a 1544 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1544 fins a la seva mort l'any 1557.

Nou!!: Papa і Jordi d'Àustria · Veure més »

Jordi d'Ornós

Jordi d'Ornós (Perpinyà?, circa 1380 - Carpentràs (Provença), 1452), fou un bisbe, cardenal, jurista i diplomàtic català.

Nou!!: Papa і Jordi d'Ornós · Veure més »

Jordi Roigé i Solé

Jordi Roigé i Solé (Barcelona, 1964) és un periodista, productor, editor i professor universitari català.

Nou!!: Papa і Jordi Roigé i Solé · Veure més »

Jorge Alberto Cavazos Arizpe

Jorge Alberto Cavazos Arizpe (31 de juliol de 1962, Monterrey, Mèxic) és bisbe de San Juan de los Lagos des del 2 d'abril del 2016 designat pel Papa Francesc.

Nou!!: Papa і Jorge Alberto Cavazos Arizpe · Veure més »

Jorge Luis Acha

Jorge Luis Acha (Miramar, Argentina, 10 de novembre de 1946 - 12 d'octubre de 1996) va ser un artista plàstic, escriptor, guionista, fotògraf i cineasta argentí.

Nou!!: Papa і Jorge Luis Acha · Veure més »

Jorge Medina Estévez

va ser un cardenal de l'Església catòlica i arquebisbe xilè.

Nou!!: Papa і Jorge Medina Estévez · Veure més »

Jornada Mundial de la Joventut

La Jornada Mundial de la Joventut (també conegut com a JMJ, o originalment en italià Giornata mondiale della gioventù o GMG) és un esdeveniment religiós planificat i periòdic, instituït pel Papa Joan Pau II el 20 de desembre de 1985, que reuneix a milions de catòlics de tot el món, especialment joves.

Nou!!: Papa і Jornada Mundial de la Joventut · Veure més »

Jornada Mundial de la Joventut 1985

El Raduno dei giovani in occasione dell'Anno internazionale della gioventù (en català, Reunió de joves en ocasió de l'Any Internacional de la Joventut) o la Jornada Mundial de la Joventut de 1985 es va dur a terme a Roma, durant els dies 30 i 31 de març de l'any 1985, convertint-se en la segona major trobada internacionals dut a terme per l'Església catòlica, i encara que no va ser denominat Jornada Mundial de la Joventut, actualment se'l considera com el naixement d'aquests esdeveniments, que començarien a anomenar-se així l'any següent.

Nou!!: Papa і Jornada Mundial de la Joventut 1985 · Veure més »

Jornada Mundial de la Joventut 1995

La Jornada Mundial de la Joventut 1995 (JMJ 1995, o X Jornada Mundial de la Joventut) (en cebuà: Pandaigdigang Araw ng Kabataan 1995) va ser un festival juvenil catòlic que va tenir lloc del 10 al 15 de gener de 1995 a Manila, Filipines.

Nou!!: Papa і Jornada Mundial de la Joventut 1995 · Veure més »

Jornada Mundial de la Joventut 1997

La Jornada Mundial de la Joventut de 1997 (en francès, Journées mondiales de la jeunesse 1997) va tenir lloc del 19 al 24 d'agost de 1997 a París, França.

Nou!!: Papa і Jornada Mundial de la Joventut 1997 · Veure més »

Jornada Mundial de la Joventut 2000

La Jornada Mundial de la Joventut 2000 (JMJ 2000 o XV Jornada Mundial de la Joventut) va tenir lloc del 15 al 20 d'agost de 2000 a Roma.

Nou!!: Papa і Jornada Mundial de la Joventut 2000 · Veure més »

Jornada Mundial de la Joventut 2002

La Jornada Mundial de la Joventut de 2002 (JMJ2002) (en anglès, World Youth Day 2002; en francès, Journées mondiales de la jeunesse 2002) va ser un festival juvenil catòlic celebrat del 23 al 28 de juliol de 2002 a Toronto (Canadà).

Nou!!: Papa і Jornada Mundial de la Joventut 2002 · Veure més »

Jornada Mundial de la Joventut 2005

La XX Jornada Mundial de la Joventut o la Jornada Mundial de la Joventut 2005 va ser una festa juvenil catòlica que va començar el 16 d'agost i va continuar fins al 21 d'agost de 2005 a Colònia (Alemanya), en commemoració del 20è aniversari de la creació de la Jornada Mundial de la Joventut celebrada l'any 1985 a Roma.

Nou!!: Papa і Jornada Mundial de la Joventut 2005 · Veure més »

Jornada Mundial de la Joventut 2008

La Jornada Mundial de la Joventut 2008 (JMJ 2008) va ser un festival juvenil catòlic que va començar el 15 de juliol i va durar fins al 20 de juliol de 2008 a Sydney, Austràlia.

Nou!!: Papa і Jornada Mundial de la Joventut 2008 · Veure més »

Jornada Mundial de la Joventut 2011

La trobada internacional de la XXVI Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) duu a terme a la ciutat de Madrid, capital d'Espanya, del 16 al 21 d'agost de 2011, amb la presència del papa Benet XVI.

Nou!!: Papa і Jornada Mundial de la Joventut 2011 · Veure més »

Jornada Mundial de la Joventut del 1987

La Jornada Mundial de la Joventut del 1987, va tenir lloc l'11 i el 12 d'abril de 1987, a Buenos Aires, Argentina.

Nou!!: Papa і Jornada Mundial de la Joventut del 1987 · Veure més »

Josafat Kuncewič

Josafat Kuntsèvitx (Volodímir, 1580 - Vítsiebsk, 12 de novembre de 1623) fou un monjo basilià ucraïnès, bisbe de l'Església grecocatòlica ucraïnesa i màrtir, fundador de l'Orde Basilià de Sant Josafat.

Nou!!: Papa і Josafat Kuncewič · Veure més »

José Cadena y Eleta

José Cadena y Eleta (Pitillas, Navarra, 20 de març de 1855 - Burgos, Castella, 8 de juny de 1918) prelat i bisbe espanyol.

Nou!!: Papa і José Cadena y Eleta · Veure més »

José da Cruz Policarpo

José da Cruz Policarpo (26 de febrer de 1936, Alvorninha, Caldas da Rainha − 12 de març de 2014, Lisboa) fou un cardenal portuguès, patriarca de Lisboa sota el nom de Josep IV.

Nou!!: Papa і José da Cruz Policarpo · Veure més »

José Freire Falcão

fou un cardenal brasiler de l'Església Catòlica, arquebisbe emèrit de Brasília.

Nou!!: Papa і José Freire Falcão · Veure més »

José Gaspar Rodríguez de Francia

El Doctor José Gaspar Rodríguez de Francia y Velasco (6 de gener de 1766 - 20 de setembre de 1840) fou el primer dirigent del Paraguai després de la independència d'Espanya.

Nou!!: Papa і José Gaspar Rodríguez de Francia · Veure més »

José Joaquín Puig de la Bellacasa y Urdampilleta

fou un diplomàtic espanyol, secretari general de la Casa del Rey.

Nou!!: Papa і José Joaquín Puig de la Bellacasa y Urdampilleta · Veure més »

José López Portillo

José López Portillo Pacheco (Ciutat de Mèxic, Mèxic 1920 – íd. 2004) fou un polític mexicà que va ocupar la presidència del seu país entre 1976 i 1982.

Nou!!: Papa і José López Portillo · Veure més »

José Luis Lacunza Maestrojuán

José Luis Lacunza Maestrojuán, O.A.R. (nascut a Pamplona el 24 de febrer de 1944) és un frare hispano-panameny i bisbe de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і José Luis Lacunza Maestrojuán · Veure més »

José Manuel Estepa Llaurens

fou un cardenal espanyol que serví com a bisbe castrense d'Espanya.

Nou!!: Papa і José Manuel Estepa Llaurens · Veure més »

José María Moncada Tapia

José María Moncada Tapia (nascut el 8 de desembre de 1870 en Sant Rafael del Sud, Departament de Managua, Nicaragua i mort el 23 de febrer de 1945 en Managua) va ser un educador, escriptor, periodista, militar, polític i president de Nicaragua.

Nou!!: Papa і José María Moncada Tapia · Veure més »

José Maria da Silva Paranhos

José Maria da Silva Paranhos, vescomte de Rio Branco (Salvador, 16 de març de 1819 – Rio de Janeiro, 1 de novembre de 1880), fou un estadista, diplomàtic, militar, professor i periodista brasiler.

Nou!!: Papa і José Maria da Silva Paranhos · Veure més »

José Víctor Campos Guinot

José Víctor Campos Guinot (Castelló de la Plana, 1960) és un advocat i polític valencià.

Nou!!: Papa і José Víctor Campos Guinot · Veure més »

Josef Beran

El Servent de Déu va ser un cardenal txecoslovac de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Josef Beran · Veure més »

Josep Manyanet i Vives

Josep Manyanet i Vives (Tremp, Pallars Jussà, 7 de gener del 1833 - Sant Andreu de Palomar, Barcelona, Barcelonès, 17 de desembre del 1901) fou un prevere, fundador dels Fills de la Sagrada Família i les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, i apòstol de la devoció a la Sagrada Família.

Nou!!: Papa і Josep Manyanet i Vives · Veure més »

Josep Maria Cases Deordal

Josep Maria Cases i Deordal (Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona, 26 de desembre de 1919 - Figueres, Alt Empordà, 21 d'abril de 2002) fou bisbe al Bisbat de Sogorb-Castelló.

Nou!!: Papa і Josep Maria Cases Deordal · Veure més »

Josep Maria Guix i Ferreres

Josep Maria Guix i Ferreres (la Coromina, Cardona, 19 de desembre de 1927 - Vic, 28 de juny de 2009) fou un sacerdot català.

Nou!!: Papa і Josep Maria Guix i Ferreres · Veure més »

Josep Masvidal i Soteras

Josep Masvidal i Soteras (Barcelona, 1864 - 1939) fou un Mestre de capella de les esglésies de Sant Pere de les Puel·les, i a partir de 1895, de la basílica de Santa Maria del Pi, ambdues de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Papa і Josep Masvidal i Soteras · Veure més »

Josep Torras i Bages

Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.

Nou!!: Papa і Josep Torras i Bages · Veure més »

Josep Traité i Compte

Josep Traité i Compte (Olot, 13 de setembre de 1935 - Olot, 8 de novembre de 2022) fou un escultor, aquarel·lista i pesebrista català.

Nou!!: Papa і Josep Traité i Compte · Veure més »

Joseph Asajiro Satowaki

Joseph Asajirô Satowaki (里脇 浅次郎 Satowaki Asajirō) (1 de febrer de 1904 – 8 d'agost de 1996) va ser un prelat japonès de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Joseph Asajiro Satowaki · Veure més »

Joseph Fesch

Joseph Fesch (Ajaccio, 1763 – Roma, 1839) fou un cardenal francès i oncle matern de Napoleó Bonaparte.

Nou!!: Papa і Joseph Fesch · Veure més »

Jozef De Kesel

Joseph De Kesel o Jozef De Kesel (nascut el 17 de juny de 1947 a Gant) és un prelat belga, Arquebisbat de Malines-Brussel·les des del 6 de novembre de 2015.

Nou!!: Papa і Jozef De Kesel · Veure més »

Juan Francisco Fresno Larraín

Juan Francisco Fresno Larraín (26 de juliol de 1914 – 14 d'octubre de 2004) va ser un Cardenal xilè que serví com a Arquebisbe metropolità de Santiago de Xile.

Nou!!: Papa і Juan Francisco Fresno Larraín · Veure més »

Juan Luis Cipriani Thorne

Juan Luis Cipriani Thorne (28 de desembre de 1943) és un cardenal peruà, membre de l'Opus Dei.

Nou!!: Papa і Juan Luis Cipriani Thorne · Veure més »

Juan Nsue Edjang Mayé

Juan Nsue Edjang Mayé (Micomeseng, Kié-Ntem, 9 de novembre de 1957) és un religiós equatoguineà, actualment arquebisbe de Malabo.

Nou!!: Papa і Juan Nsue Edjang Mayé · Veure més »

Juan Sandoval Íñiguez

“” Juan Sandoval Íñiguez (Yahualica de González Gallo, Jalisco, Mèxic, 28 de març de 1933) és un cardenal de l'Església Catòlica, que serví com a arquebisbe de Guadalajara.

Nou!!: Papa і Juan Sandoval Íñiguez · Veure més »

Jubileu de la Redempció

El Jubileu de la Redempció o Any Sant de la Redempció és un jubileu extraordinari convocat en dues ocasions per commemorar l'aniversari de la Resurrecció de Jesús.

Nou!!: Papa і Jubileu de la Redempció · Veure més »

Jubileu dels Joves de 1984

El Jubileu dels Joves de 1984 va ser una reunió internacional organitzada pel Papa Joan Pau II amb motiu de lAny Sant de la Redempció.

Nou!!: Papa і Jubileu dels Joves de 1984 · Veure més »

Judicis per sodomia d'Utrecht

Gravat a Amsterdam el 1731 com a advertència als «maleïts i ateus pecadors». Cada quadre presenta en primer pla una dona en forma d'al·legoria.(1) Al·legoria «pecat». Dos homes abandonen una reunió després de sentir sobre les persecucions.(2) Al·legoria «desesperació». Els dos homes fugen de les seves cases.(3) Al·legoria «terror». Els sospitosos són detinguts al carrer.(4) Al·legoria «càstig». Els convictes esperen la seva condemna.(5) Al·legoria «mort». Plaça d'Amsterdam en la que els sodomites són executats de forma pública per diversos mètodes.(6) Al·legoria «justícia divina». Igual que l'anterior. Conegut com a Judicis per sodomia d'Utrech, va ser una campanya de persecució d'homosexuals, als anys 1730 i 1731 que va començar a Utrecht (els Països Baixos), i que posteriorment es va estendre per tot el país.

Nou!!: Papa і Judicis per sodomia d'Utrecht · Veure més »

Jueus catalans

Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.

Nou!!: Papa і Jueus catalans · Veure més »

Juhel Berenguer de Rennes

Juhel o Judicael (forma hipocorística de Juhel) Berenguer fou comte de Rennes vers 920 a 970.

Nou!!: Papa і Juhel Berenguer de Rennes · Veure més »

Juli III

Juli III (Roma, Estats Pontificis, 10 de setembre de 1487 - 23 de març de 1555) fou papa de Roma (1549-1555).

Nou!!: Papa і Juli III · Veure més »

Juliana Dias da Costa

Dona Juliana Dias da Costa (1658–1733) va ser una dona d'origen portuguès de Kochi que fou portada a la cort d'Aurangzeb de l'Imperi Mogol a l'Hindustan.

Nou!!: Papa і Juliana Dias da Costa · Veure més »

Julià de Mèdici

Julià I de Mèdici —Giuliano de'Medici — (Florència, República de Florència, 1453 - íd. 1478) fou un polític i mecenes del Renaixement que va esdevenir senyor de Florència entre 1469 i 1478.

Nou!!: Papa і Julià de Mèdici · Veure més »

Julià de Mèdici (1479-1516)

Julià de Mèdici (en italià: Giuliano de' Medici) (Florència, República de Florència 1479 - íd. 1516) fou un noble italià, membre de la dinastia dels Mèdici, que va esdevenir Senyor de Florència entre 1513 i 1516 i duc de Nemours entre 1515 i 1516.

Nou!!: Papa і Julià de Mèdici (1479-1516) · Veure més »

Julián Grimau García

Julián Grimau García (Madrid, 18 de febrer de 1911 - 20 d'abril de 1963) va ésser un polític espanyol.

Nou!!: Papa і Julián Grimau García · Veure més »

Julio Terrazas Sandoval

Julio Terrazas Sandoval, CSsR.

Nou!!: Papa і Julio Terrazas Sandoval · Veure més »

Julius Riyadi Darmaatmadja

Julius Darmaatmadja SJ (nascut el 20 de desembre de 1934) és un cardenal indonesi de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Julius Riyadi Darmaatmadja · Veure més »

Junta de Valladolid

Junta de Valladolid és la denominació habitual del cèlebre debat que va tenir lloc en 1550 i 1551 al Col·legi de Sant Gregori de Valladolid, dins de l'anomenada polèmica dels naturals (indígenes americans o indis), i que va enfrontar dues formes antagòniques de concebre la conquesta d'Amèrica, interpretades romànticament com la dels defensors i la dels enemics dels indis: la primera, representada per Bartolomé de las Casas, considerat avui pioner de la lluita pels drets humans; i la segona, per Juan Ginés de Sepúlveda, qui defensava el dret i la conveniència del domini dels espanyols sobre els indígenes, als qui a més concep com naturalment inferiors.

Nou!!: Papa і Junta de Valladolid · Veure més »

Justine o les dissorts de la virtut

Una orgia dins el Monestir (gravat de l'edició de 1797). Justine o les dissorts de la virtut (en francès: Justine ou les Malheurs de la vertu) és una novel·la pornogràfica escrita pel Marquès de Sade el 1788, i primera publicada en vida de l'autor, el 1791.

Nou!!: Papa і Justine o les dissorts de la virtut · Veure més »

Karel Boromejský Kašpar

Karel Boromejský Kašpar (16 de maig de 1870 – 21 d'abril de 1941) va ser un cardenal txec de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Karel Boromejský Kašpar · Veure més »

Karl Rahner

Karl Rahner S.J. (5 de març de 1904, Friburg de Brisgòvia, Imperi Alemany - 30 de març de 1984, Innsbruck, Àustria) fou un dels teòlegs catòlics alemanys més importants del.

Nou!!: Papa і Karl Rahner · Veure més »

Keith O'Brien

va ser un bisbe catòlic britànic.

Nou!!: Papa і Keith O'Brien · Veure més »

Kevin Joseph Farrell

Kevin Joseph Farrell (Dublín, 2 de setembre de 1947) és un prelat estatunidenc de l'Església Catòlica i actual camarlenc.

Nou!!: Papa і Kevin Joseph Farrell · Veure més »

Khair ed-Din Barba-rossa

Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.

Nou!!: Papa і Khair ed-Din Barba-rossa · Veure més »

Knights of Columbus

Retrat del pare Michael J. McGivney. Els Cavallers de Colom són una societat fraternal benèfica catòlica masculina.

Nou!!: Papa і Knights of Columbus · Veure més »

Konrad Krajewski

Konrad Krajewski (25 de novembre del 1963, Łódź, Polònia) és un bisbe catòlic, teòleg i especialista en litúrgia polonès.

Nou!!: Papa і Konrad Krajewski · Veure més »

Kriengsak Kovitvanit

Francis Xavier Kriengsak Kovitvanit (ฟรังซิสเซเวียร์ เกรียงศักดิ์ โกวิทวาณิช), nascut el 27 de juny de 1949, és un cardenal de l'Església catòlica i arquebisbe de Bangkok.

Nou!!: Papa і Kriengsak Kovitvanit · Veure més »

Krzysztof Zanussi

Krzysztof Pius Zanussi (Varsòvia, 17 de juny de 1939) és un productor i director de cinema polonès.

Nou!!: Papa і Krzysztof Zanussi · Veure més »

Kulturkampf

''Modus vivendi'', Caricatura de Wilhelm Scholz en el ''Kladderadatsch'', n°; 14-15 del 18 de març de 1878: El papa i el canceller volen llepar-se mútuament les botes, però el sobirà pontífex demana no ser molestat i Bismarck fa el mateix. El Kulturkampf, mot que, literalment significa «combat o lluita per la cultura», és un conflicte que va oposar el Canceller imperial Otto von Bismarck a l'Església catòlica romana i al Zentrum, el partit dels catòlics alemanys, entre 1871 i 1880.

Nou!!: Papa і Kulturkampf · Veure més »

Kurdistan Iraquià

El Kurdistan del Sud o Regió del Kurdistan és un territori autònom kurd sota administració del Govern Regional del Kurdistan i que forma part de la República de l'Iraq.

Nou!!: Papa і Kurdistan Iraquià · Veure més »

Kurt Koch

Kurt Koch (nascut el 15 de març de 1950) és un cardenal suís de l'Església Catòlica, que actualment presideix el Consell pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians des de l'1 de juliol de 2010.

Nou!!: Papa і Kurt Koch · Veure més »

L'abdicació (pel·lícula)

L'abdicació (títol original en anglès:The Abdication) és una pel·lícula britànica dirigida per Anthony Harvey el 1974.

Nou!!: Papa і L'abdicació (pel·lícula) · Veure més »

L'escola d'Atenes

L'escola d'Atenes (en italià: Scuola di Atene) és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael.

Nou!!: Papa і L'escola d'Atenes · Veure més »

L'Expulsió dels mercaders (Washington)

L'expulsió dels mercaders del temple és una obra d'El Greco, datada entre 1567 i 1570 durant el seu període venecià.

Nou!!: Papa і L'Expulsió dels mercaders (Washington) · Veure més »

La Baronia de Rialb

La Baronia de Rialb és un extens municipi prepirinenc al nord-est de la comarca de la Noguera (Catalunya), vertebrat al voltant del riu Rialb en el seu curs mitjà (Rialb Sobirà) i baix (Rialb Jussà) i que s'inicia al sud a la riba esquerra del Segre fins a la Serra de Grau de Moles, a les altures del Cogulló de Sant Quiri (1.355 m d'altitud).

Nou!!: Papa і La Baronia de Rialb · Veure més »

La batalla de Cascina

La batalla de Cascina és un fresc dissenyat per Miquel Àngel per al Palazzo Vecchio de Florència.

Nou!!: Papa і La batalla de Cascina · Veure més »

La ciutat de Déu

La ciutat de Déu (títol original en llatí: De Civitate Dei contra paganos, és a dir La ciutat de Déu contra els pagans) és una obra en 22 llibres d'Agustí d'Hipona que va ser escrita durant la seua vellesa i al llarg de quinze anys, entre el 412 i el 426.

Nou!!: Papa і La ciutat de Déu · Veure més »

La Favorite

La Favorite és un grand opéra en quatre actes amb música de Gaetano Donizetti i llibret d'Alphonse Royer i Gustave Vaëz, basat en la peça teatral Le comte de Comminges (1764) de Baculard d'Arnaud.

Nou!!: Papa і La Favorite · Veure més »

La Font de la Gràcia

La Font de la Gràcia, també coneguda com La Font de la Vida i subtitulada a partir del com El triomf de l'Església sobre la Sinagoga, és una obra pictòrica realitzada a l'oli sobre taula de roure.

Nou!!: Papa і La Font de la Gràcia · Veure més »

La Gioconda

La Gioconda o Mona Lisa és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental.

Nou!!: Papa і La Gioconda · Veure més »

La Mare de Déu del canceller Rolin

La Mare de Déu del Canceller Rolin és una pintura a l'oli del mestre flamenc Jan van Eyck, datada al voltant de 1435.

Nou!!: Papa і La Mare de Déu del canceller Rolin · Veure més »

La Mare de Déu i el clavell

La Mare de Déu i el clavell és el títol d'una obra del pintor renaixentista italià Leonardo da Vinci realitzada cap al 1470.

Nou!!: Papa і La Mare de Déu i el clavell · Veure més »

La mort d'Artús

fades vetllant el rei, pintura d'Edward Burne-Jones (1898) El llibre La mort d'Artús (originalment, en francès mitjà, Morte Darthur i després Le Morte d'Arthur) és la versió de sir Thomas Malory sobre la història del Rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona, basada en diverses llegendes angleses i franceses.

Nou!!: Papa і La mort d'Artús · Veure més »

La Mort de la Mare de Déu

La Mort de la mare de Déu (en italià, Morte della Vergine) és una obra mestra del pintor italià Caravaggio.

Nou!!: Papa і La Mort de la Mare de Déu · Veure més »

La Pau insta a les esglésies a la tolerància

La Pau insta a les esglésies a la tolerància (en neerlandés: Vrede maant de kerken tot verdraagzaamheid) és una pintura d'un artista neerlandès anònim de la primera meitat de la dècada de 1600.

Nou!!: Papa і La Pau insta a les esglésies a la tolerància · Veure més »

La Torreta de Canals

La Torreta de Canals (coneguda també com a la Torre de Canals o la Torre de Calixt) és un barri o pedania de la vila valenciana de Canals, a la comarca de la Costera.

Nou!!: Papa і La Torreta de Canals · Veure més »

La Transfiguració (Rafael)

La Transfiguració (en italià, La trasfigurazione) és una pintura de l'artista renaixentista italià Rafael Sanzio realitzada ca.

Nou!!: Papa і La Transfiguració (Rafael) · Veure més »

Laetare

Laetare (en llatí, "alegreu-vos") és una festa catòlica que se celebra el quart diumenge de Quaresma.

Nou!!: Papa і Laetare · Veure més »

Lambda-cihalotrina

Cihalotrina, el nom químic de la qual és (RS)-α-cyano-3-fenoxibencil (1RS,3Rs)-3--2,2-dimetil ciclopropà carboxilat i el seu nom comú és cialotrina (ISO), lambra-cihalotrina (ISO); Cyhalotrin, lamba (EPA) és un Insecticida piretroide utilitzat en la agricultura d'ampli espectre per a control de plagues ocasionades per insectes, coleòpters i Lepidòpters.

Nou!!: Papa і Lambda-cihalotrina · Veure més »

Lanza del Vasto

va ser un pelegrí, filòsof, poeta, artista i activista de la no-violència.

Nou!!: Papa і Lanza del Vasto · Veure més »

Laocoont i els seus fills

Laocoont i els seus fills (o Laocont) és un grup escultòric del període hel·lenístic grec.

Nou!!: Papa і Laocoont i els seus fills · Veure més »

Laterà

Façana barroca de la basílica de Sant Joan del Laterà El Palau del Laterà i la ''Loggia delle Benedizioni'' de la basílica de Sant Joan El Laterà (en italià Laterano) és un emplaçament tradicional de la ciutat de Roma que actualment pertany al Vaticà, on al voltant de la Piazza San Giovanni s'alcen la basílica de Sant Joan del Laterà, una de les quatre basíliques més importants de Roma i considerada església mare de l'Església Catòlica Romana arreu del món, i el Palau del Laterà, antiga residència dels papes i avui dia Museu Pontifici d'Antiguitats Cristianes.

Nou!!: Papa і Laterà · Veure més »

Laterà (desambiguació)

El Laterà és un indret de la ciutat de Roma entre l'Esquilí i el Celi que és propietat del Vaticà.

Nou!!: Papa і Laterà (desambiguació) · Veure més »

Laurent Monsengwo Pasinya

va ser un cardenal congolès i arquebisbe de Kinshasa i, de facto, Primat de la República Democràtica del Congo des del seu nomenament pel Papa Benet XVI al 2007.

Nou!!: Papa і Laurent Monsengwo Pasinya · Veure més »

Lavinia Fontana

''Minerva vestint-se'' (1613), oli sobre llenç de '''Lavinia Fontana''' exposat a la Galeria Borghese, Roma Lavinia Fontana (24 d'agost de 1552 - 11 d'agost de 1614) va ser una pintora italiana del manierisme tardà, primera dona dedicada professionalment a la pintura.

Nou!!: Papa і Lavinia Fontana · Veure més »

Lawrence Norfolk

Lawrence Norfolk (Londres, 1963) és un novel·lista britànic.

Nou!!: Papa і Lawrence Norfolk · Veure més »

Le Scorpion

Le Scorpion és una sèrie de còmics històrics, creats per Enrico Marini (dibuixant, guionista i colorista) i Stephen Desberg (guionista), continuats per Stephen Desberg en solitari al guió i Luigi Critone (dibuixant i colorista) a partir de 2020, publicat des de 2000 per Dargaud.

Nou!!: Papa і Le Scorpion · Veure més »

Legació apostòlica de Ferrara

La legació de Ferrara va ser una sotsdivisió administrativa dels Estats Pontificis, instituïda el 1598 pel Papa Climent VIII, després de la devolució del Ducat de Ferrara als Estats de l'Església.

Nou!!: Papa і Legació apostòlica de Ferrara · Veure més »

Legitimitat

La legitimitat és el concepte que garanteix que una institució o persona té dret a exercir el poder que li ha estat atorgat, segons les lleis vigents o els principis morals socialment acceptats.

Nou!!: Papa і Legitimitat · Veure més »

Legnano

Legnano és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la ciutat metropolitana de Milà.

Nou!!: Papa і Legnano · Veure més »

Leif Thor Olafsson

Leif Thor Olafsson, o Thorleiv Olavsson (? - Bergen, 1 de setembre de 1455) va ser un prelat catòlic romà que va servir com a bisbe de Viborg (1440-1451) i bisbe de Bjørgvin (1451-1455).

Nou!!: Papa і Leif Thor Olafsson · Veure més »

Leon Battista Alberti

Leon Battista Alberti (18 de febrer de 1404, Gènova, República de Gènova - 25 d'abril de 1472, Roma, Estats Pontificis) fou un arquitecte, matemàtic i poeta genovès.

Nou!!: Papa і Leon Battista Alberti · Veure més »

Leonardo Boff

Leonardo Boff (Concórdia, Santa Catarina, Brasil, 1938) és un exfrare franciscà, exsacerdot, teòleg i escriptor brasiler.

Nou!!: Papa і Leonardo Boff · Veure més »

Leonardo Sandri

Leonardo Sandri (18 de novembre de 1943) és un cardenal argentí de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Leonardo Sandri · Veure més »

Leopold de Mèdici

Leopold de Mèdici (en italià: Leopoldo de' Medici) (Florència, Gran Ducat de Toscana 1617 - íd. 1675) fou un cardenal de l'Església Catòlica pertanyent a la família Mèdici.

Nou!!: Papa і Leopold de Mèdici · Veure més »

Leopold V el Virtuós

Leopold V el Vell per Josef Kremer (1759) Leopold V de Babenberg el Virtuós (1157 – 31 de desembre de 1194 a Graz) també Leopold V el Vell fou duc d'Àustria de 1177 a la seva mort el 1194, i duc d'Estíria de 1192 a 1194.

Nou!!: Papa і Leopold V el Virtuós · Veure més »

Les llàgrimes de sant Pere (El Greco, obres originals)

Les llàgrimes de sant Pere és una temàtica de la qual, segons Harold Wethey, han arribat fins a l'actualitat disset obres amb una major o menor intervenció d'El Greco.

Nou!!: Papa і Les llàgrimes de sant Pere (El Greco, obres originals) · Veure més »

Les llàgrimes de sant Pere (El Greco, versions del taller)

Les llàgrimes de sant Pere és una temática de la qual, segons Harold Wethey, han arribat fins a l'actualitat disset obres pertanyents al corpus artístic d'El Greco.

Nou!!: Papa і Les llàgrimes de sant Pere (El Greco, versions del taller) · Veure més »

Les Prophéties

Les Prophéties (Les profecies) és una col·lecció de profecies del metge francès Nostradamus, la primera edició de les quals va aparèixer l'any 1555 publicada per l'editorial Macé Bonhomme.

Nou!!: Papa і Les Prophéties · Veure més »

Lesbiana

Lesbianisme és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat femenina, és a dir, les dones que experimenten amor romàntic o atracció sexual per altres dones.

Nou!!: Papa і Lesbiana · Veure més »

Liber Pontificalis

El Liber Pontificalis és la font més important per a conèixer la història dels Papes des de Sant Pere fins Esteve V. El títol Liber Pontificalis es remunta al, encara que només es va fer corrent en el.

Nou!!: Papa і Liber Pontificalis · Veure més »

Libertas ecclesiae

Libertas Ecclesiae (Llibertat de l'Església en llatí) va ser una butlla papal promulgada pel Papa Gregori VII el 1079.

Nou!!: Papa і Libertas ecclesiae · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: Papa і Literatura catalana · Veure més »

Lleó III (papa)

Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.

Nou!!: Papa і Lleó III (papa) · Veure més »

Lleó IX

Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.

Nou!!: Papa і Lleó IX · Veure més »

Lleó X

Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència, 1475 - Roma, Estats Pontificis, 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.

Nou!!: Papa і Lleó X · Veure més »

Lleó XII

Lleó XII (en llatí: Leo XII) és el nom que el cardenal Annibale della Genga va prendre en ser escollit Papa.

Nou!!: Papa і Lleó XII · Veure més »

Llegenda negra de la Inquisició espanyola

La llegenda negra de la Inquisició espanyola és un terme utilitzat per aquells autors que consideren l'existència d'una imatge fantasiada o exagerada de la Inquisició espanyola com a epítom del terror i la barbàrie humana.

Nou!!: Papa і Llegenda negra de la Inquisició espanyola · Veure més »

Llei Àuria

La Llei Àuria (en portuguès, Lei Áurea) del 13 de maig de 1888 (llei 3353/1888) va ser la llei per la qual es va abolir l'esclavitud al Brasil.

Nou!!: Papa і Llei Àuria · Veure més »

Llei de garanties papals

La Llei de garanties papals (en italià: Legge delle Guarentigie) va ser una norma legal emesa pel Regne d'Italia, el 13 de maig de 1871, per tal de regular les relacions polítiques entre l'estat italià i la Santa Seu.

Nou!!: Papa і Llei de garanties papals · Veure més »

Llemosí (regió occitana)

El Llemosí (en Lemosin, en Limousin) és una de les 7 regions d'Occitània, amb la capital a Llemotges.

Nou!!: Papa і Llemosí (regió occitana) · Veure més »

Lletanies de la Mare de Déu

timpà de la Catedral de Palma Les lletanies són una sèrie de lloances i súpliques ordenades, repetides i concordes entre si, per les quals es prega a Déu i a la seva mare, Santa Maria.

Nou!!: Papa і Lletanies de la Mare de Déu · Veure més »

Llibre de les Profecies

Al·legoria del descobriment d'Amèrica El Llibre de les profecies és un manuscrit de l'obra de Cristòfor Colom que interpreta la grandiositat del descobriment d'Amèrica a la vista dels profetes de l'Antic Testament i d'altres escrits escatològics justificant una futura croada per a conquerir Jerusalem.

Nou!!: Papa і Llibre de les Profecies · Veure més »

Llinatge dels Banyuls

Els Banyuls foren una coneguda dinastia de cavallers catalans que posseïa diverses senyories al Rosselló, el Conflent el Vallespir i el Capcir, de les quals destacaven Nyer, Montferrer, Porcinyans, Fórnols, Puig, Real i Odelló.

Nou!!: Papa і Llinatge dels Banyuls · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la

Aquesta és una llista dels arquebisbes metropolitans de la Diòcesi de Santiago de Compostel·la.

Nou!!: Papa і Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Tarragona

El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.

Nou!!: Papa і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »

Llista d'eleccions papals

La primera elecció papal seguint ''In nomine Domini'' (1059) va tenir lloc a San Pietro in Vincoli abans que a l'Antiga basílica de Sant Pere per l'oposició secular intensa al nou procés de selecció papal. La llista d'eleccions papals inclou les 110 eleccions papals que han donat com a resultat els papes actualment reconeguts per l'Església catòlica com a legítims.

Nou!!: Papa і Llista d'eleccions papals · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Nou!!: Papa і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llista d'estats independents i territoris dependents

Aquest article és una llista d'estats independents i territoris dependents ordenats alfabèticament, on s'inclouen els estats internacionalment reconeguts i els generalment no reconeguts, però en ambdós casos independents.

Nou!!: Papa і Llista d'estats independents i territoris dependents · Veure més »

Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia

Escut d'una basílica pontifícia menor Aquest article recull totes les basíliques i catedrals d'Itàlia, temples catòlics que tenen especial rellevància eclesiàstica.

Nou!!: Papa і Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia · Veure més »

Llista de bisbes de Barcelona

La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.

Nou!!: Papa і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »

Llista de cardenals actuals

Des del dia 05 de setembre de 2020 el Col·legi Cardenalici consta de 219 cardenals que es divideixen en.

Nou!!: Papa і Llista de cardenals actuals · Veure més »

Llista de cardenals naturals dels Països Catalans

En aquesta llista de cardenals naturals dels Països Catalans s'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).

Nou!!: Papa і Llista de cardenals naturals dels Països Catalans · Veure més »

Llista de monarques sobirans actuals

emperador Naruhito Abd-Al·lah II Salman Un monarca és el cap d'estat d'una monarquia, forma de govern segons la qual un estat és governat per un individu que normalment regeix de per vida o fins a l'abdicació i que típicament hereta el tron al naixement.

Nou!!: Papa і Llista de monarques sobirans actuals · Veure més »

Llista de papes de Roma

Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.

Nou!!: Papa і Llista de papes de Roma · Veure més »

Llista de papes sexualment actius

Aquesta és una llista de papes sexualment actius, sacerdots catòlics que no eren celibes abans que es convertissin en papes, i papes casats legalment.

Nou!!: Papa і Llista de papes sexualment actius · Veure més »

Llista de persones que s'han dirigit a les dues cambres del Parlament del Regne Unit

Cambra dels Comuns i la Cambra dels Lords El llavors president dels Estats Units, Ronald Reagan, adreçant-se al parlament el 8 de juny de 1982 Aquesta és una llista de persones que s'han dirigit a les dues cambres del Parlament del Regne Unit al mateix temps.

Nou!!: Papa і Llista de persones que s'han dirigit a les dues cambres del Parlament del Regne Unit · Veure més »

Llista de reis de Sardenya

El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.

Nou!!: Papa і Llista de reis de Sardenya · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: Papa і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Llista de reis llegendaris de Britània

La següent llista dels Reis llegendaris de Britània apareix en el llibre Historia Regum Britanniae escrit pel monjo gal·lès Geoffrey de Monmouth el 1136.

Nou!!: Papa і Llista de reis llegendaris de Britània · Veure més »

Llorenç de Mèdici el Vell

Llorenç de Mèdici, anomenat Llorenç de Giovanni de Mèdici o Llorenç el Vell (en italià: Lorenzo di Giovanni de' Medici o Lorenzo il Vecchio) (Florència, República de Florència 1395 - íd. 1440) fou un banquer de la família Mèdici que va ser l'iniciador de la branca familiar anomenada "Il Popolano".

Nou!!: Papa і Llorenç de Mèdici el Vell · Veure més »

Llorenç el Magnífic

Lorenzo de Mèdici, jove (Benozzo Gozzoli, Cappella dei Magi) Llorenç el Magnífic, també conegut com a Lorenzo di Medici o Lorenzo il Magnifico en llengua italiana (Florència, República de Florència, 1 de gener de 1449 - Careggi, 8 d'abril del 1492) fou un estadista italià, banquer, governant de facto de la República de Florència i el mecenes més poderós i entusiasta de la cultura renaixentista a Itàlia, i va esdevenir Senyor de Florència entre 1469 i 1492.

Nou!!: Papa і Llorenç el Magnífic · Veure més »

Llorenç II de Mèdici

Llorenç de Mèdici, també anomenat Llorenç de Pere de Mèdici (Florència, República de Florència 1492 - Careggi 1519), fou un membre de la casa dels Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1516 i 1519, duc d'Urbino en els mateixos anys.

Nou!!: Papa і Llorenç II de Mèdici · Veure més »

Llorenç màrtir

Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què fou martiritzat en una graella l'any 258.

Nou!!: Papa і Llorenç màrtir · Veure més »

Llotja de la Seda

La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.

Nou!!: Papa і Llotja de la Seda · Veure més »

Lluís d'Este

Lluís d'Este (Ferrara, 1538 – Roma, 30 de desembre de 1586).

Nou!!: Papa і Lluís d'Este · Veure més »

Lluís de Montbéliard

Lluís de Scarpone o de Mousson, nascut entre 1005 i 1019, mort entre 1070 i 1073, fou comte de Montbéliard, d'Altkirch i de Ferrette (el que fa que certs autors el qualifiquen a comte de Sundgau) i pel seu matrimoni fou també comte de Bar i senyor de Mousson.

Nou!!: Papa і Lluís de Montbéliard · Veure més »

Lluís I de Tàrent

Lluís de Tarent (1308 - Nàpols 1362), príncep de Nàpols; príncep de Tarent (1346-1362); comte de Provença i rei de Nàpols (1352-1362).

Nou!!: Papa і Lluís I de Tàrent · Veure més »

Lluís II d'Itàlia

Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).

Nou!!: Papa і Lluís II d'Itàlia · Veure més »

Lluís II de Bar

Lluís II de Bar (1370 /1375 - 26 de juny de 1430) fou cardenal-duc de Bar.

Nou!!: Papa і Lluís II de Bar · Veure més »

Lluís III de Provença

Lluís III de Provença, conegut com a Lluís de Calàbria fins a la mort del seu pare per diferenciar-lo d'aquest, també anomenat Lluís d'Anjou, (1403 - Cosenza, Itàlia 1434), comte de Provença, duc d'Anjou i rei titular de Nàpols (1417-1434), i duc de Calàbria (1426-1434).

Nou!!: Papa і Lluís III de Provença · Veure més »

Lluís III Gonzaga

Lluís III Gonzaga o Lluís III de Màntua (en italià: Ludovico III Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1412 - Goito, Marquesat de Màntua 1478) fou un condottiero que va esdevenir 2n marquès de Màntua des de 1444 fins al 1478.

Nou!!: Papa і Lluís III Gonzaga · Veure més »

Lluís IX de França

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.

Nou!!: Papa і Lluís IX de França · Veure més »

Lluís Joan del Milà i Borja

Lluís Joan del Milà i Borja, anomenat el cardenal de Sogorb, o de Lleida (nascut cap el 1430/1433 a Xàtiva, i mort a Bèlgida l'any 1510) és un cardenal valencià dels segles XV i XVI.

Nou!!: Papa і Lluís Joan del Milà i Borja · Veure més »

Lluís Martínez i Sistach

Lluís Martínez i Sistach (Barcelona, 1937) és un cardenal català, arquebisbe emèrit de Barcelona.

Nou!!: Papa і Lluís Martínez i Sistach · Veure més »

Lluís V de França

Lluís V (c. 967 - 21 de maig de 987), anomenat l'Indolent (en francès, Louis le Fainéant), fou rei de França durant uns mesos de l'any 987 abans de la seva prematura mort.

Nou!!: Papa і Lluís V de França · Veure més »

Lluís VII de França

Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.

Nou!!: Papa і Lluís VII de França · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Lluís XIV de França · Veure més »

Lluc Visconti

Lluc Visconti (en llombard: Luchin Viscont) (1292 - Milà, Senyoriu de Milà 1349) fou el senyor de Milà entre 1339 i 1349.

Nou!!: Papa і Lluc Visconti · Veure més »

Lo sceicco bianco

Lo sceicco bianco (traducció literal en català El xeic blanc) és una pel·lícula italiana de 1952 dirigida per Federico Fellini.

Nou!!: Papa і Lo sceicco bianco · Veure més »

Locució llatina

«Errar és humà». Les locucions llatines són expressions en llatí que s'utilitzen en català amb un significat més o menys pròxim a l'original.

Nou!!: Papa і Locució llatina · Veure més »

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Papa і Longobards · Veure més »

Lord Acton

John Emerich Edward Dalberg-Acton, 1.er Baró Acton, KCVO (10 de gener de 1834, Nàpols, Regne de Nàpols - 19 de juny de 1902, Tegernsee, Baviera, II Imperi alemany), conegut com a Lord Acton, va ser un historiador i polític anglès.

Nou!!: Papa і Lord Acton · Veure més »

Lord Byron

George Gordon Byron FRS (Londres, 22 de gener de 1788 – Mesolongi, 19 d'abril de 1824), sisè baró de Byron, més conegut com a lord Byron; fou un polític i poeta anglès, considerat un dels escriptors més versàtils i importants del romanticisme.

Nou!!: Papa і Lord Byron · Veure més »

Lorenzo Taranco

Lorenzo Taranco i Mujaurrieta (Castro-Urdiales, 11 d'agost de 1688 - Girona, 3 de febrer de 1756) fou un religiós càntabre i bisbe de Girona de 1745 a 1756.

Nou!!: Papa і Lorenzo Taranco · Veure més »

Loris Francesco Capovilla

Loris Francesco Capovilla (Pontelongo, prop de Pàdua, Vènet, 14 d'octubre de 1915 - Bergamo, 27 de maig de 2016) fou un clergue, arquebisbe i cardenal italià.

Nou!!: Papa і Loris Francesco Capovilla · Veure més »

Lotari de Hochstaden

Lotari de Hochstaden (nascut (?) - mort el 1194 a Roma) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja, comte de Dalhem i canceller del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Papa і Lotari de Hochstaden · Veure més »

Louis Gabriel Ambroise de Bonald

Louis Gabriel Ambroise, vescomte De Bonald (Millau, 2 d'octubre del 1754 - 23 de novembre de 1840).

Nou!!: Papa і Louis Gabriel Ambroise de Bonald · Veure més »

Lovaina (Vitòria)

"Catedral Nueva" de Vitòria Lovaina és un barri de la ciutat de Vitòria (Àlaba).

Nou!!: Papa і Lovaina (Vitòria) · Veure més »

Lucas Cranach el Vell

Lucas Cranach el Vell (en alemany, Lucas Cranach der Ältere) (Kronach, Alta Francònia, 1472 – Weimar, 1553) va ser un pintor, gravador, empresari i polític del renaixement alemany.

Nou!!: Papa і Lucas Cranach el Vell · Veure més »

Lucas Martínez Lara

Lucas Martínez Lara (Villa de la Paz, San Luis Potosí, 13 de març de 1943-San Luis Potosí, 9 d'abril de 2016) va ser el segon bisbe de la diòcesi de Matehuala.

Nou!!: Papa і Lucas Martínez Lara · Veure més »

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Nou!!: Papa і Lucca · Veure més »

Luci d'Adrianòpolis

Luci d'Adrianòpolis (en llatí Lucius, en grec Λούκιος) va ser un bisbe d'Adrianòpolis del, probable successor d'Eutropi.

Nou!!: Papa і Luci d'Adrianòpolis · Veure més »

Lucrècia Borja

''Retrat ideal d'una dona'', de Bartolommeo Veneto, suposadament Lucrècia Borja Lucrècia Borja (Roma, Estats Pontificis, 18 d'abril de 1480 - 24 de juny de Ferrara, ducat de Ferrara, 1519), també anomenada Lucrècia Borgia, fou una donzella provinent de la dinastia valenciana dels Borja que va esdevenir duquessa consort del ducat de Mòdena i Ferrara.

Nou!!: Papa і Lucrècia Borja · Veure més »

Ludovico Trevisano

Ludovico Trevisano (Venècia, Itàlia, llavors a la República de Venècia, 1401 - Roma, 22 de març de 1465) va ser un cardenal italià del.

Nou!!: Papa і Ludovico Trevisano · Veure més »

Luigi Maria Torregiani

Luigi Torrigiani (Florència, 18 d'octubre de 1697 – Roma, 6 de gener de 1777) va ser un cardenal italià, Secretari d'Estat.

Nou!!: Papa і Luigi Maria Torregiani · Veure més »

Luigi Orione

Luigi Orione (Pontecurone, Itàlia, 23 de juny de 1872 – San Remo, 12 de març de 1940), fou un sacerdot catòlic italià, fundador de la congregació religiosa Petita Obra de la Divina Providència, els membres de la qual són coneguts també com a orionins, orionistes o orionites.

Nou!!: Papa і Luigi Orione · Veure més »

Luis Antonio Tagle

Luis Antonio Gokim Tagle (Manila, 21 de juny de 1957) és un cardenal filipí de l'Església Catòlica, 32è arquebisbe de Manila, cardenal prevere de San Felice da Cantalice a Centocelle, i actual President de Caritas Internacional.

Nou!!: Papa і Luis Antonio Tagle · Veure més »

Luis Héctor Villalba

Luis Héctor Villalba (nascut a Buenos Aires l'11 d'octubre de 1934) és un cardenal argentí i arquebisbe emèrit de Tucumán.

Nou!!: Papa і Luis Héctor Villalba · Veure més »

Luitprand

Luitprand, també anomenat Liutprand (vers 690 – Pavia?, gener del 744), fou un rei dels llombards i rei d'Itàlia del 712 al 744.

Nou!!: Papa і Luitprand · Veure més »

Madonna

Madonna Louise Veronica Ciccone (Bay City, Michigan, Estats Units, 16 d'agost de 1958), més coneguda com a Madonna, és una cantant, compositora, actriu, dissenyadora de moda, escriptora, directora cinematogràfica i productora estatunidenca de música disco, pop, dance i electrònica, principalment.

Nou!!: Papa і Madonna · Veure més »

Mafalda de Portugal i de Barcelona

Mafalda de Portugal i de Barcelona (ca. 1208 - Amarante, Regne de Portugal, 1256) fou infanta de Portugal i reina consort de Castella (1215-1216).

Nou!!: Papa і Mafalda de Portugal i de Barcelona · Veure més »

Magdi Allam

Magdi Allam, d'ençà de la seva conversió al catolicisme Magdi Cristiano Allam, és un periodista italià nascut a Egipte el 22 d'abril de 1952, famós per les seves crítiques a l'islam i els seus articles sobre les relacions entre la cultura occidental i el món islàmic.

Nou!!: Papa і Magdi Allam · Veure més »

Magisteri de l'Església

Papes i Bisbes (fragment del Retaule de Gant El Magisteri de l'Església és l'autoritat d'ensenyar que l'Església catòlica troba que té.

Nou!!: Papa і Magisteri de l'Església · Veure més »

Malaltia de transmissió sexual

Tractament de la sífilis al segle XV. Les malalties de transmissió sexual (MTS), també conegudes com a infeccions de transmissió sexual (ITS) o clàssicament com a malalties venèries, són aquelles infeccions en què les relacions sexuals tenen una rellevància epidemiològica.

Nou!!: Papa і Malaltia de transmissió sexual · Veure més »

Malaquies d'Armagh

Malaquies (Armagh, Irlanda, 2 de novembre de 1094 - Claravall, 1148), en gaèlic antic Máel Máedóc Ua Morgair i en gaèlic modern Maelmhaedhoc Ó Morgair fou arquebisbe d'Armagh.

Nou!!: Papa і Malaquies d'Armagh · Veure més »

Manípul (ornament)

Alguns manípuls El manípul és un ornament en forma de mocador o estola petita, que s'utilitzava a les cerimònies religioses.

Nou!!: Papa і Manípul (ornament) · Veure més »

Manegold de Lautenbah

Manegold de Lautenbah (c.1030-1103) va ser un filòsof medieval alemany.

Nou!!: Papa і Manegold de Lautenbah · Veure més »

Manfred I de Sicília

Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).

Nou!!: Papa і Manfred I de Sicília · Veure més »

Mantellina (roba)

Retrat de Carolina Coronado amb mantellina Una mantellina és una peça de roba fina de seda, tul, blonda o randa que porten les dones per a cobrir-se el cap i l'esquena i que sol ser de color negre o bé blanc o cru.

Nou!!: Papa і Mantellina (roba) · Veure més »

Manuel Arce Ochotorena

Manuel Arce Ochotorena (Orobia, Navarra, 1879 - Tarragona, 1948) fou Bisbe de Zamora (1929-1938), Bisbe d'Oviedo (1938-1944), Arquebisbe de Tarragona (1944-1948) i nomenat Cardenal el 1946.

Nou!!: Papa і Manuel Arce Ochotorena · Veure més »

Manuel I Comnè

Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.

Nou!!: Papa і Manuel I Comnè · Veure més »

Manuel I de Portugal

Manuel I de Portugal, dit l'Afortunat (Alcochete, 1469 - Lisboa, 1521), fou infant de Portugal i rei de Portugal (1495-1521).

Nou!!: Papa і Manuel I de Portugal · Veure més »

Manuel José Macário do Nascimento Clemente

Dom Manuel José Macário do Nascimento Clemente GCC (nascut el 16 de juliol de 1948), anomenat oficialment Manuel III, Cardenal- Patriarca de Lisboa, és actualment el Patriarca de Lisboa.

Nou!!: Papa і Manuel José Macário do Nascimento Clemente · Veure més »

Manuel Monteiro de Castro

Manuel Monteiro de Castro (Guimarães, 29 de març de 1938) és un cardenal portuguès que serví com a Penitenciari Major emèrit de la Penitenciaria Apostòlica des del seu nomenament pel Papa Benet XVI el 5 de gener de 2012.

Nou!!: Papa і Manuel Monteiro de Castro · Veure més »

Manuel Mujica Láinez

Manuel Bernabé Mujica Láinez (Buenos Aires, 11 de setembre del 1910 -La Cumbre, Córdoba, 21 d'abril del 1984) va ser un escriptor, crític d'art i periodista argentí.

Nou!!: Papa і Manuel Mujica Láinez · Veure més »

Marçal Abella Brescó

és un humorista gràfic català.

Nou!!: Papa і Marçal Abella Brescó · Veure més »

Marçal de Mèrida

Marçal (fl. 252-254) és el primer bisbe documentat de Mèrida, conegut també per haver apostatat durant la persecució de Deci.

Nou!!: Papa і Marçal de Mèrida · Veure més »

Marí el Diaca

Marí (Loparo, illa de Rab, Croàcia, ca. 240 - San Marino, 366) fou un diaca dàlmata, tradicional fundador de la República de San Marino l'any 301.

Nou!!: Papa і Marí el Diaca · Veure més »

Marí I

Marí I (Gallese, Viterbo, ? - Roma, 884) fou Papa de Roma de 882 a 884.

Nou!!: Papa і Marí I · Veure més »

María del Carmen González Ramos

Maria del Carme de l'Infant Jesús González Ramos (Antequera, 30 de juny de 1834 - 9 de novembre de 1899) fou una religiosa franciscana, fundadora de la Congregació de les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors.

Nou!!: Papa і María del Carmen González Ramos · Veure més »

Marc I (papa)

Marc I va ser papa entre el 18 de gener de 336 i el 7 d'octubre de 336.

Nou!!: Papa і Marc I (papa) · Veure més »

Marc III d'Alexandria

Marc III d'Alexandria va ser patriarca Ortodox d'Alexandria de l'any 1180 al 1209.

Nou!!: Papa і Marc III d'Alexandria · Veure més »

Marc Ouellet

Marc Armand Ouellet (a vegades el seu nom baptismal és citat com Joseph Armand Marc.) P.S.S. (8 de juny de 1944) és un cardenal canadenc de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Marc Ouellet · Veure més »

Marcel I

Marcel I (Roma, ? - Roma, 16 de juny de 309) va ser el trentè bisbe de Roma, entre el maig/juny de 308 i la data de la seva mort.

Nou!!: Papa і Marcel I · Veure més »

Marcel Lefebvre

Marcel-François Lefebvre C.S.Sp. (Tourcoing, 29 de novembre de 1905- Martigny, 25 de març de 1991) fou un arquebisbe catòlic francès.

Nou!!: Papa і Marcel Lefebvre · Veure més »

Marcelo Alejandro Cuenca

Marcelo Alejandro Cuenca (18 de maig de 1954, Córdoa, Argentina) és un bisbe, enginyer civil, filòsof i teòleg argentí.

Nou!!: Papa і Marcelo Alejandro Cuenca · Veure més »

Marco Cé

va ser un cardenal italià de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Marco Cé · Veure més »

Marco Gerolamo Vida

Marco Gerolamo Vida o Marcus Hieronymus Vida (Cremona, cap a 1489 - 27 de setembre de 1566) va ser un erudit, poeta i religiós humanista italià que va escriure la seva obra en llatí.

Nou!!: Papa і Marco Gerolamo Vida · Veure més »

Marco Polo

John Lloyd i John Mitchinson.

Nou!!: Papa і Marco Polo · Veure més »

Marcolino del Carmelo Benavente

Marcolino del Carmelo Benavente (17 d'agost de 1845, San Antonio de Areco - † 28 de setembre de 1910), San Juan de la Frontera) fou un frare dominic argentí, bisbe de San Juan de Cuyo entre el 1899 i el 1910. Entrà de jove a l'Orde de Predicadors, i professà com a frare amb 18 anys al convent de la ciutat de Buenos Aires. Fou nomenat bisbe de la diòcesi de San Juan de Cuyo pel papa Lleó XIII el 1899. Es traslladà a Buenos Aires per ser consagrat bisbe, de manera que acabà assumint el govern de la diòcesi el 19 d'aquell any. Dedicà els primers anys del seu mandat a recórrer les parròquies de la seva extensa diòcesi, que incloïa nombroses poblacions pobres i remotes. Fundà diverses parròquies noves,c om la d'Albardón. Fou l'autor original de la idea de fer aixecar l'estàtua del Crist Redemptor dels Andes, com a monument a la pau, en homenatge a la firma del tractat de pau entre l'Argentina i Xile. Tingué una participació activa en contra del laïcisme a l'ensenyament, pronunciant sermons i signant articles en un setmanari creat especialment per a aquesta finalitat, anomenat El Porvenir. En aquest diari exhortava els catòlics a la participació activa en la política, amb l'esperança d'enfrontar al grup dirigent de San Juan de l'època, el líder del qual, el coronel Carlos Sarmiento, arribà a prohibir la celebració del Nadal. En l'àmbit educatiu, proposava reforçar les posicions catòliques fundant una escola catòlica femenina a la qual venien les nenes de les classes més altes. Aquesta fou la missió que s'assignà al col·legi del Tránsito de Nuestra Señora, tot i que posteriorment perdria el seu caràcter elitista. Amb l'ajuda d'un subsidi del govern nacional i amb aportacions de veïns i la gairebé totalitat del seu propi patrimoni, el bisbe feu construir el palau episcopal, que seria completament destruït juntament amb la catedral al terratrèmol de San Juan de 1944. Parà molta atenció a la formació de nous sacerdots, revitalitzant el seminari conciliar a la seva diòcesi. També presidí la construcció i la inauguració del primer col·legi dels jesuïtes a Mendoza després de l'expulsió de 1767.

Nou!!: Papa і Marcolino del Carmelo Benavente · Veure més »

Mare de Déu de Częstochowa

La Verge Negra de Częstochowa (Czarna Madonna o Matka Boska Częstochowska en polonès, Imago thaumaturga Beatae Virginis Mariae Immaculatae Conceptae, in Claro Monte en llatí, Ченстоховская икона Божией Матери en Eslau eclesiàstic) és una icona sagrada de la Verge Maria, que és la més venerada relíquia de Polònia i un dels seus símbol nacionals.

Nou!!: Papa і Mare de Déu de Częstochowa · Veure més »

Mare de Déu de la Serra (Montblanc)

La Mare de Déu de la Serra és un santuari i antic convent de germanes clarisses al municipi de Montblanc (la Conca de Barberà).

Nou!!: Papa і Mare de Déu de la Serra (Montblanc) · Veure més »

Mare de Déu de Lorda

Mare de Déu de Lorda L'advocació catòlica de la Mare de Déu de Lorda, a vegades dita de Lourdes per influència del francès, fa referència a les divuit aparicions de la Mare de Déu que Bernadeta Sobirós (1844-1879) va afirmar haver presenciat en la gruta de Massavielha, a la vora del riu Gave de Pau, als afores de la població de Lorda, França, en els contraforts dels Pirineus, el 1858.

Nou!!: Papa і Mare de Déu de Lorda · Veure més »

Mare de Déu de Montserrat

La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya.

Nou!!: Papa і Mare de Déu de Montserrat · Veure més »

Mare de Déu dels Lliris

Sant Felip Neri''' a la '''Font Roja'''. Segons l'historiador Adrián Espí, Felip Neri usurpa el lloc a Antoni Bonaventura Guerau membre de la seua congregació (Congregació de l'Oratori).ESPÍ VALDÉS, Adrián (1997). "Las cuatro estaciones" en ''Alcoi paso a paso''. Alcoy: PG Ediciones La Mare de Déu dels Lliris és una advocació de la verge Maria que se celebra a Alcoi des del i a la qual se li atribueixen alguns miracles.

Nou!!: Papa і Mare de Déu dels Lliris · Veure més »

Mare liberum

Mare Liberum (La llibertat dels mars) és una obra d'Hugo Grocio, jurista de les Províncies Unides dels Països Baixos, publicada en 1609.

Nou!!: Papa і Mare liberum · Veure més »

Margaret Archer

Margaret Archer (Grenoside, Anglaterra, 20 de gener de 1943 - 21 de maig de 2023) va ser una sociòloga britànica, una de les més influents teòriques a la tradició del realisme crític.

Nou!!: Papa і Margaret Archer · Veure més »

Margarida Aldobrandini

Margarida Aldobrandini (Roma, Estats Pontificis, 1586 - Parma, Ducat de Parma, 1646) fou una noble italiana que va esdevenir duquessa consort i regent del Ducat de Parma.

Nou!!: Papa і Margarida Aldobrandini · Veure més »

Margarida de Parma

Vitrall de Margarida de Parma a l'església de St. Jan a Gouda (Països Baixos) Margarida de Parma o Margarida d'Àustria (Oudenaarde, 5 de juliol de 1522 - Ortona, Ducat de Parma, 18 de gener de 1586) fou infanta de Castella, governadora dels Països Baixos (1559-1567) i duquessa consort de Parma (1552-1586).

Nou!!: Papa і Margarida de Parma · Veure més »

Margherita Sarfatti

, nascuda Margherita Grassini, va ser una dona de lletres, periodista i crítica d'art italiana.

Nou!!: Papa і Margherita Sarfatti · Veure més »

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).

Nou!!: Papa і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya) · Veure més »

Maria de l'Encarnació Guyart

Maria de l'Encarnació, de nom de naixement Marie Guyart (Tours, 28 d'octubre de 1599 – Quebec, 30 d'abril de 1672), va ser una religiosa francesa, fundadora de les Ursulines del Canadà.

Nou!!: Papa і Maria de l'Encarnació Guyart · Veure més »

Maria de Luxemburg

s) Maria de Luxemburg (1305 - Issoudun, 1324) fou reina consort de França i Navarra (1322-1324).

Nou!!: Papa і Maria de Luxemburg · Veure més »

Maria de Mòdena

Maria de Mòdena (en italiàː Maria Beatrice Eleonora Anna Margareta Elisabeta d'Este; Mòdena, 5 d'octubre de 1658 - París, 7 de maig de 1718).

Nou!!: Papa і Maria de Mòdena · Veure més »

Maria de Molina

Maria de Molina (1260 - Valladolid 1321) fou infanta de Castella i reina consort de Castella i Lleó (1284-1295).

Nou!!: Papa і Maria de Molina · Veure més »

Maria de Montpeller

Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.

Nou!!: Papa і Maria de Montpeller · Veure més »

Maria de Padilla

Maria de Padilla (vers el 1334 - Sevilla, juliol de 1361) fou la dama favorita del rei Pere I de Castella.

Nou!!: Papa і Maria de Padilla · Veure més »

Maria de Santa Natàlia

Jeanne-Marie Guerguin, (de vegades escrit Kerguin) de nom religiós sor Maria de Santa Natàlia, nascuda el 4 de maig de 1864 a Belle-Isle-en-Terre (Costes del Nord), i morta el 9 de juliol de 1900 a Taiyuan, a la província de Shanxi (Xina), fou una religiosa de la Congregació de les Franciscanes Missioneres de Maria.

Nou!!: Papa і Maria de Santa Natàlia · Veure més »

Maria dels Apòstols

Maria dels Apòstols, nascuda Therese von Wüllenweber (Korschenbroich, 19 de febrer de 1833 – Roma, 25 de desembre de 1907) va ser una monja catòlica alemanya, cofundadora de les Germanes del Diví Salvador.

Nou!!: Papa і Maria dels Apòstols · Veure més »

Maria di Piero de Mèdici

Maria di Piero de Mèdici també coneguda com a Maria de Mèdici (Florència, República de Florència, 1445 - íd. 1470) fou una noble italiana membre de la Mèdici.

Nou!!: Papa і Maria di Piero de Mèdici · Veure més »

Maria I d'Anglaterra

Maria I d'Anglaterra, més coneguda com a Maria Tudor (Greenwich, Anglaterra, 18 de febrer del 1516 - Londres, 17 de novembre del 1558), fou reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 1553 i reina consort de les corones de Castella i d'Aragó com esposa de Felip II de Castella des del 1556 fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Maria I d'Anglaterra · Veure més »

Maria I d'Escòcia

Maria d'Escòcia, també coneguda com a Maria Stuart (8 de desembre de 1542 - 8 de febrer de 1587) Fou reina d'Escòcia del 14 de desembre de 1542 al 24 de juliol de 1567.

Nou!!: Papa і Maria I d'Escòcia · Veure més »

Maria Josepa Amàlia de Saxònia

Maria Josepa Amàlia de Saxònia (Dresden, 6 de desembre de 1803 - Aranjuez, 17 de maig de 1829) va ser una princesa saxona, va esdevenir reina consort d'Espanya entre 1819 i 1829, sent la tercera esposa del rei Ferran VII.

Nou!!: Papa і Maria Josepa Amàlia de Saxònia · Veure més »

Maria Pia de Borbó-Dues Sicílies

Maria de Gràcia Pia de Borbó-Dues Sicílies (Gaeta, 2 d'agost de 1849 - Biarritz, 29 de setembre de 1882) va ser una princesa de les Dues Sicílies de la casa de Borbó i duquessa consort de Parma.

Nou!!: Papa і Maria Pia de Borbó-Dues Sicílies · Veure més »

Maria Tudor i de York

Maria Tudor i el seu segon espòs, Carles Brandon Maria Tudor (1496 - Westhorpe, Suffolk, Regne Unit 1533), princesa anglesa i reina consort de França (1514-1515).

Nou!!: Papa і Maria Tudor i de York · Veure més »

Marian Jaworski

Marian Franciszek Jaworski (ucraïnès: Мар'ян Францішек Яворський; Lviv, 21 d'agost de 1925 – Cracòvia, 5 de setembre de 2020) fou un cardenal de l'Església Catòlica i arquebisbe emèrit de Lviv dels Llatins.

Nou!!: Papa і Marian Jaworski · Veure més »

Marie-Amandine de Schakkebroek

Pauline Jeuris (de nom religiós sor Marie-Amandine), nascuda el 28 de desembre de 1872 a Herck-la-Ville (Bèlgica) i morta el 9 de juliol a Taiyuan (Xina) va ser una monja belga, franciscana missionera, decapitada durant la Rebel·lió dels bòxers.

Nou!!: Papa і Marie-Amandine de Schakkebroek · Veure més »

Mario Pezzi (prevere)

Mario Pezzi (Gottolengo, 10 de setembre de 1942 -), prevere, figura important del Camí Neocatecumenal.

Nou!!: Papa і Mario Pezzi (prevere) · Veure més »

Mario Zenari

Mario Zenari (Rosegaferro, 5 de gener de 1946) és un cardenal i arquebisbe catòlic italià, Nunci apostòlic a Síria des del 30 de desembre de 2008.

Nou!!: Papa і Mario Zenari · Veure més »

Mariozza

Mariozza o Maròzia (en realitat Maria) era filla de Teofilacte I i de Teodora.

Nou!!: Papa і Mariozza · Veure més »

Marquesat d'Olivart

El Marquesat d'Olivart és un títol nobiliari espanyol creat el 8 d'abril de 1929 pel rei Alfons XIII a favor de Ramon Jordi de Dalmau i Falces, Diputat a Corts, President de l'Associació Espanyola de Dret Internacional Marquès pontifici d'Olivart, etc.

Nou!!: Papa і Marquesat d'Olivart · Veure més »

Marquesat de Casa Pinzón

Ex-libris de la biblioteca del marquès de Casa Pinzón i signatura del primer marquès. El Marquesat de Casa Pinzón és un títol nobiliari pontifici creat el 30 de juny de 1927 pel Papa Pío XI a favor de Rafael del Rio i del Val, Pinzón i Escobar († 7 de juliol de 1953).

Nou!!: Papa і Marquesat de Casa Pinzón · Veure més »

Marquesat de Dou

Terrades, Castell de Palau-surroca El Marquesat de Dou és un títol nobiliari de creació pontifícia.

Nou!!: Papa і Marquesat de Dou · Veure més »

Marquesat de Ferrer-Vidal

Josep Ferrer i Vidal, fundador de la saga. La Torre del Veguer, a Sant Pere de Ribes, Barcelona, adquirida per Josep Ferrer i Vidal. El Marquesat de Ferrer-Vidal és un títol nobiliari pontifici atorgat pel Papa Benet XV a Josep Ferrer-Vidal i Soler (Vilanova i la Geltrú 1853 - Barcelona 1927), industrial, senador, pintor, col·leccionista d'art.

Nou!!: Papa і Marquesat de Ferrer-Vidal · Veure més »

Marquesat de Galtero

El Marquesat de Galtero va ser un títol nobiliari pontifici atorgat l'11 de juny de 1900 pel Papa Lleó XIII a favor d'Eduardo de Casanova i de Galtero (1840-1916), i l'ús del qual va estar autoritzat en Espanya el 31 d'octubre de 1900 per Reial Autorització de la reina regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena en nom del rei Alfons XIII.

Nou!!: Papa і Marquesat de Galtero · Veure més »

Marquesat de Sant Antoni

El Marquesat de Sant Antoni va ser un títol nobiliari pontifici creat l'11 d'octubre de 1905 pel Papa Pius X a favor de Narcís Sicars i Salvadó, i autoritzat el seu ús a Espanya per Reial Autorització de data 24 d'agost de 1914 concedida pel rei Alfons XIII.

Nou!!: Papa і Marquesat de Sant Antoni · Veure més »

Marsili de Pàdua

Marsili de Pàdua (1275/80-1342/43) fou un filòsof, metge, teòleg i escriptor polític italià, nascut a Pàdua en una família de jutges i notaris.

Nou!!: Papa і Marsili de Pàdua · Veure més »

Marta Brossier

Marta Brossier (Romorantin-Lanthenay, Centre – Vall del Loira, vers el 1547 - vers el 1600) fou una impostora francesa.

Nou!!: Papa і Marta Brossier · Veure més »

Martí Luter

Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.

Nou!!: Papa і Martí Luter · Veure més »

Martín de Azpilcueta

Martín de Azpilcueta (Barasoain, Regne de Navarra, 1492 — Roma, 1586) va ser un canonista i moralista navarrès, anomenat Doctor Navarro a causa del seu origen.

Nou!!: Papa і Martín de Azpilcueta · Veure més »

Martin Luther King

Martin Luther King (Atlanta, Geòrgia, 15 de gener de 1929 - Memphis, Tennessee, 4 d'abril de 1968) va ser un clergue i un conegut activista a favor dels drets dels negres estatunidencs.

Nou!!: Papa і Martin Luther King · Veure més »

Massacre del dia de Sant Bartomeu

1-84176-395-0 (Museu Cantonal de Belles Arts de Lausana) La Massacre del dia de Sant Bartomeu (en francès: Massacre de la Saint-Barthélemy) fou l'assassinat en massa d'hugonots francesos durant les Guerres de religió de França del.

Nou!!: Papa і Massacre del dia de Sant Bartomeu · Veure més »

Massís del Mont Cenis

El massís del Mont Cenis (en italià: Massiccio del Moncenisio) és una serralada dels Alps occidentals a la frontera entre França (Departament de la Savoia - Regió d'Alvèrnia-Roine-Alps) i Itàlia (Província de Torí - Regió del Piemont).

Nou!!: Papa і Massís del Mont Cenis · Veure més »

Mater Ecclesiae

Mater Ecclesiae (en llatí: Mare de l'Església) és un monestir situat dins de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Papa і Mater Ecclesiae · Veure més »

Mateu I Visconti

Mateu I Visconti o Mateo Magne Visconti dit «el Gran» (Invorio, 15 d'agost de 1250 - Milà, 24 de juny de 1322) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Milà entre 1294 i 1322.

Nou!!: Papa і Mateu I Visconti · Veure més »

Mateu Jaume i Garau

Mateu Jaume i Garau (Llucmajor, 1813 – 19 de febrer del 1886) va ser sacerdot, bisbe de Menorca i de Mallorca.

Nou!!: Papa і Mateu Jaume i Garau · Veure més »

Matrimoni homosexual a Espanya

El matrimoni homosexual a Espanya va ser legalitzat l'any 2005 després d'una campanya que també incloïa l'adopció homoparental, iniciada l'any 2004 pel govern socialista (PSOE) dirigit per José Luis Rodríguez Zapatero, qui havia guanyat les eleccions poc abans.

Nou!!: Papa і Matrimoni homosexual a Espanya · Veure més »

Maurice Piat

Maurice Piat (nascut el 19 de juliol de 1941 a Moka) és un religiós espirità mauricià, bisbe de Port-Louis des de 1993 i cardenal des del 19 de novembre de 2016.

Nou!!: Papa і Maurice Piat · Veure més »

Maurici de Savoia

Maurici de Savoia (Torí, 10 de gener de 1593 – 4 d'octubre de 1657) va ser un Príncep de Savoia i un cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Maurici de Savoia · Veure més »

Max Weber

Maximilian Weber (Erfurt, 21 d'abril de 1864 – Múnic, 14 de juny de 1920) va ser un sociòleg, politòleg, filòsof, economista i jurista alemany.

Nou!!: Papa і Max Weber · Veure més »

Maxenci

Marc Aureli Valeri Maxenci (en llatí: Marcus Aurelius Valerius Maxentius) fou emperador romà del 306 al 312.

Nou!!: Papa і Maxenci · Veure més »

Maximí el Traci

Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.

Nou!!: Papa і Maximí el Traci · Veure més »

Maximilià Sforza

Maximilià Sforza - en italià Massimiliano Sforza- (Milà, Ducat de Milà, 25 de gener de 1493 - París, Regne de França, 4 de juny de 1530) fou el duc de Milà entre 1512 i 1515.

Nou!!: Papa і Maximilià Sforza · Veure més »

Mayadunne

Mayadunne (Singalès: මායාදුන්නේ) (1501–1581) fou rei de Sitawaka que va governar 60 anys entre 1521 i 1581.

Nou!!: Papa і Mayadunne · Veure més »

Medalla

Cecilia Gonzaga als aliats polítics, una pràctica habitual a l'Europa del Renaixement. Dissenyat per Pisanello el 1448. Revers de la mateixa medalla, aquesta còpia amb un forat de suspensió afegit posteriorment (dins d'una lluna creixent al disseny). Herbert C. Hoover de Devreese Godefroi Una medalla (del llatí medalia) és un objecte metàl·lic circular considerat valuós que té inscripcions o dibuixos gravats.

Nou!!: Papa і Medalla · Veure més »

Medicina en la prehistòria

Crani de dona jove trepanat amb sílex, Neolític (3500 aC); la cicatrització dels ossos indica que la pacient va sobreviure a l'operació. La medicina prehistòrica és qualsevol ús de la medicina anterior a la invenció de l'escriptura.

Nou!!: Papa і Medicina en la prehistòria · Veure més »

Medieval II: Total War

Medieval II: Total War és la continuació indirecta del videojoc Medieval: Total War i la vuitena entrega de l'aclamada saga Total War.

Nou!!: Papa і Medieval II: Total War · Veure més »

Melitó de Canterbury

Mel·lit o Mel·lit de Canterbury, també anomenat Mel·litó, o Mellitus (mort el 24 d'abril del 624) va ser el primer bisbe de Londres, el tercer arquebisbe de Canterbury i un dels membres de la missió gregoriana enviada a Anglaterra per convertir els anglosaxons.

Nou!!: Papa і Melitó de Canterbury · Veure més »

Mencía López de Haro

Mencía López de Haro (Biscaia, ca. 1215 - Palència, 1270), dama lleonesa-biscaïna i reina consort de Portugal (1239-1247).

Nou!!: Papa і Mencía López de Haro · Veure més »

Mennonisme

Menonites a Mèxic Els mennonites són una branca pacifista i trinitària del moviment cristià anabaptista.

Nou!!: Papa і Mennonisme · Veure més »

Mestre de l'Orde de Predicadors

260px El Mestre General de l'Orde de Predicadors, en llatí Magister Ordinis Praedicatorum, és la denominació del càrrec amb més autoritat dins de l'Orde de Predicadors, coneguts popularment com els dominics, orde religiós fundat per Sant Domènec de Guzman al.

Nou!!: Papa і Mestre de l'Orde de Predicadors · Veure més »

Mestre Eckhart

El portal del Mestre Eckhart (Meister Eckhart) de l'església d'Erfurt. Eckhart de Hochheim O.P. (Turíngia, c.1260 - Colònia, 1328), més conegut arreu del món com a Mestre Eckhart, en reconeixement als mèrits acadèmics assolits durant la seva estada a la Universitat de París, fou un frare dominic alemany, teòleg, filòsof i músic, conegut també per les seves visions místiques.

Nou!!: Papa і Mestre Eckhart · Veure més »

Metròfanes II

Metròfanes I (en grec medieval Μητροφάνης Β') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1440 al 1443.

Nou!!: Papa і Metròfanes II · Veure més »

Mi mejor enemigo

Mi mejor enemigo és una pel·lícula xilena-argentina-espanyola estrenada en juny de 2005.

Nou!!: Papa і Mi mejor enemigo · Veure més »

Michael Michai Kitbunchu

Michael Michai Kitbunchu (25 de gener de 1929) és un cardenal tailandès de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Michael Michai Kitbunchu · Veure més »

Michelangelo Buonarroti

Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.

Nou!!: Papa і Michelangelo Buonarroti · Veure més »

Michele de Cesena

Michele de Cesena, nascut el 1270 a Cesena, mort el 23 novembre 1342 a Itàlia, va ser un frare franciscà menor, Ministre General de l'Orde franciscà i teòleg.

Nou!!: Papa і Michele de Cesena · Veure més »

Miguel Ángel Ayuso Guixot

Miguel Ángel Ayuso Guixot (17 de juny de 1952, Sevilla) és un bisbe, missioner, professor, escriptor, teòleg, arabista i islamòleg espanyol.

Nou!!: Papa і Miguel Ángel Ayuso Guixot · Veure més »

Milícia de Maria Gloriosa

L'orde de la Milícia de Maria Gloriosa o orde de Santa Maria Gloriosa (en llatí Ordo Militiae Mariae Gloriosa, coneguts també com a Orde de Santa Maria de la Torre, orde dels Cavallers de la Mare de Déu i col·loquialment com a Cavallers de Santa Maria o Fratri Gaudenti, va ser un orde militar fundat el 1261, data que va rebre la regle de mans del papa Urbà IV. El seu objectiu era lluitar contra l'heretgia i defensar el papat dels atacs d'altres, especialment en uns moments on els conflictes entre güelfs i gibel·lins eren constants. A més, havien de treballar per la pacificació de les ciutats de la Llombardia, on aquests conflictes havien alterat en gran manera la vida quotidiana. Això no obstant, no va tenir gaire èxit, ja que la mateixa Milícia estava massa vinculada a un dels dos bàndols en lliça, el güelf, partidari del papa.

Nou!!: Papa і Milícia de Maria Gloriosa · Veure més »

Mil·lenarisme

El mil·lenarisme o quiliasme va ser una doctrina escatològica molt difosa entre els primers cristians que defensaven que un cop vençut l'anticrist, Jesucrist reapareixeria amb els justos ressuscitats per portar a la Terra una edat d'or que hauria de durar mil anys abans del judici final.

Nou!!: Papa і Mil·lenarisme · Veure més »

Miloslav Vlk

Miloslav Vlk (17 de maig de 1932-17 de març de 2017) fou un cardenal txec de l'Església Catòlica, arquebisbe emèrit de Praga, que va ser considerat com un possible candidat per succeir Joan Pau II.

Nou!!: Papa і Miloslav Vlk · Veure més »

Minturno

Minturno és un municipi italià de la regió del Laci, anomenat a l'antiguitat Minturnae i durant un temps Traetto.

Nou!!: Papa і Minturno · Veure més »

Miquel (arcàngel)

Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.

Nou!!: Papa і Miquel (arcàngel) · Veure més »

Miquel el Valent

El Voivoda Miquel el Valent / ''Mihai Viteazul'' Miquel el Valent (en romanès Mihai Viteazul, en hongarès: Vitéz Mihály), va ser un Voivoda (Príncep) de Valàquia / en romanès Țara Românească (1593 – 1601), de Transsilvània (1599 – 1601) i de Moldàvia (1600), essent el primer noble romanès en tenir sota el seu control els tres Principats que actualment conformen Romania, motiu pel qual per alguns sectors historiogràfics i nacionals romanesos és considerat com un dels primers precursors d'aquest Estat.

Nou!!: Papa і Miquel el Valent · Veure més »

Miró el Vell

Miró el Vell, Miró I de Rosselló o Miró I de Conflent (? - 896) fou senyor del pagus de Conflent (870 - 896) i comte de Rosselló (878 - 896).

Nou!!: Papa і Miró el Vell · Veure més »

Misericòrdia

La misericòrdia és una actitud bondadosa de compassió vers altri, generalment de l'ofès vers l'ofensor o des del més afortunat vers el més necessitat.

Nou!!: Papa і Misericòrdia · Veure més »

Missa

Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Papa і Missa · Veure més »

Missió gregoriana

Mapa general dels pobles anglosaxons entorn de l'any 600 La missió gregoriana, coneguda de vegades com la missió agustina, va ser l'esforç missioner enviat pel papa Gregori el Gran als anglosaxons l'any 596.

Nou!!: Papa і Missió gregoriana · Veure més »

Missioners de Sant Carles

Els Missioners de Sant Carles (en llatí, Congregatio Missionorum a Sancto Carolo) són una congregació religiosa catòlica de dret pontifici.

Nou!!: Papa і Missioners de Sant Carles · Veure més »

Missioners Oblats de Maria Immaculada

Els Missioners Oblats de Maria Immaculada, (en llatí Congregatio Missionariorum Oblatorum B. M. V. Immaculatae), són un institut religiós masculí, concretament, una congregació clerical de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Missioners Oblats de Maria Immaculada · Veure més »

Missions jesuïtes a Amèrica

milícies armades. El missioner espanyol José de Anchieta va ser, juntament amb Manuel de Nóbrega, el primer jesuïta que Ignasi de Loiola va enviar a Amèrica. Les missions jesuítiques a Amèrica, també anomenades reduccions, eren els assentaments indígenes organitzats i administrats pels sacerdots jesuïtes al Nou Món, com a part de la seva obra civilitzadora i evangelitzadora.

Nou!!: Papa і Missions jesuïtes a Amèrica · Veure més »

Missions jesuïtes de Chiquitos

Les missions jesuítiques de Bolívia, també anomenades reduccions, van ser pobles missionals fundats per la Companyia de Jesús amb la finalitat d'evangelitzar la regió, en el que actualment és l'estat de Bolívia.

Nou!!: Papa і Missions jesuïtes de Chiquitos · Veure més »

Mitologia prussiana

El temple de Romuva segons la descripció de Simon Grunau La mitologia prussiana és el nom de les creences religioses dels antics pobles que habitaren la regió de Prússia.

Nou!!: Papa і Mitologia prussiana · Veure més »

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Papa і Monarca · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Papa і Monarquia · Veure més »

Monarquia Catòlica

Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).

Nou!!: Papa і Monarquia Catòlica · Veure més »

Monarquia electiva

La monarquia electiva és una forma de govern en la qual el monarca és triat per votació a través d'algun mecanisme de naturalesa variable.

Nou!!: Papa і Monarquia electiva · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Papa і Monestir · Veure més »

Monestir d'Alcobaça

El Monestir de Santa Maria d'Alcobaça, (en portuguès: Mosteiro de Santa Maria de Alcobaça) també coneguda com l'Abadia Real de Santa Maria d'Alcobaça o més simplement com el Monestir d'Alcobaça.Situada a Alcobaça a la Regió del Centre a Portugal.

Nou!!: Papa і Monestir d'Alcobaça · Veure més »

Monestir de La Rábida

El monestir de Santa Maria de La Rábida, comunament anomenat monestir de La Rábida (en castellà, monasterio de La Rábida) és un monestir franciscà situat al terme municipal de Palos de la Frontera, a la província de Huelva.

Nou!!: Papa і Monestir de La Rábida · Veure més »

Monestir de Montserrat

Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.

Nou!!: Papa і Monestir de Montserrat · Veure més »

Monestir de Sant Bernat de Rascanya

El monestir de Sant Bernat de Rascanya fou un monestir de l'Orde del Cister situat als afores de la ciutat de València.

Nou!!: Papa і Monestir de Sant Bernat de Rascanya · Veure més »

Monestir del Pintor

El monestir del Pintor (en búlgar: Зографски манастир, Zografski manastir; en grec: Μονή Ζωγράφου, Moní Zografu) és un monestir ortodox búlgar del Mont Atos.

Nou!!: Papa і Monestir del Pintor · Veure més »

Monjo

Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.

Nou!!: Papa і Monjo · Veure més »

Mont Sió

Carretera del Papa, cap al cim del Mont Sió. El Mont Sió, també anomenat Monti-Sion (en hebreu: הר ציון, Har Tzion, mot que significa "turó erm"), fou una fortalesa o turó situat als afores de les actuals murades de la ciutat antiga de Jerusalem, però que en temps bíblics era part íntegra de la Ciutat.

Nou!!: Papa і Mont Sió · Veure més »

Montblanc (Erau)

Montblanc (en occità Montblanc) és un poble occità del Llenguadoc del departament de l'Erau, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Papa і Montblanc (Erau) · Veure més »

Mort a la foguera

Joana d'Arc a la foguera abans de la seva execució La mort a la foguera o cremació a la foguera és un tipus de mort provocada per la combustió.

Nou!!: Papa і Mort a la foguera · Veure més »

Mortalium Animos

Mortalium Animos (llatí: l'esperit dels mortals) és una encíclica escrita pel papa Pius XI sobre el tema de l'ecumenisme i «la unitat de la veritable església», publicat a l'ocasió de l'epifania el 6 de gener de l'any 1928.

Nou!!: Papa і Mortalium Animos · Veure més »

Motu proprio

Motu Proprio Un motu proprio és una locució llatina, per designar un document de l'Església Catòlica emanat pel papa per la seva pròpia iniciativa sense intervenció de ministres o a requeriment d’una persona interessada.

Nou!!: Papa і Motu proprio · Veure més »

Museu del Mamut

El Museu del Mamut fou un museu paleontològic situat a Barcelona, obert entre 2010 i 2016, que contenia una exposició dedicada als animals de l'Edat de Gel.

Nou!!: Papa і Museu del Mamut · Veure més »

Museu Pius-Clementí

El Museu Pius-Clementí (Museu Pio-Clementino) forma part dels Museus Vaticans de Roma.

Nou!!: Papa і Museu Pius-Clementí · Veure més »

Musseta

El bisbe Wim Eijk i diversos canonges portant mussetes La musseta és una capa que cobreix des de les espatlles i fins als colzes i que està botonada sobre el pit.

Nou!!: Papa і Musseta · Veure més »

Mutio Vitelleschi

Mutio Vitelleschi (2 de desembre de 1563, Roma - † 9 de febrer de 1645) fou un General de la Companyia de Jesús.

Nou!!: Papa і Mutio Vitelleschi · Veure més »

Nacionalisme irlandès

El nacionalisme irlandès és un corrent sorgit des dels prolegòmens de la rebel·lió que va sacsejar la Irlanda el 1641, quan els nadius es van rebel·lar contra els colons procedents d'Anglaterra i d'Escòcia.

Nou!!: Papa і Nacionalisme irlandès · Veure més »

Nadal Gàver

Nadal Gàver (Barcelona, ? - ? 1474), fou un frare mercedari català del.

Nou!!: Papa і Nadal Gàver · Veure més »

Napoléon Louis Bonaparte

Napoléon-Louis Bonaparte o Lluís II d'Holanda, príncep francès i altesa imperial (1804), príncep reial d'Holanda (1806) (en neerlandès Napoleon Lodewijk II), va néixer a París l'11 d'octubre del 1804 i va morir a Forlì (Itàlia) el 17 de març del 1831.

Nou!!: Papa і Napoléon Louis Bonaparte · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Papa і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Napoleó Torriani

Napoleó Torriani o Napoleó della Torre (? - Castell de Baradello, Como 1278) fou el senyor de Milà entre 1265 i 1277.

Nou!!: Papa і Napoleó Torriani · Veure més »

Narcís Jubany i Arnau

Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, 12 d'agost de 1913 - Barcelona, 26 de desembre de 1996) fou un bisbe i cardenal català.

Nou!!: Papa і Narcís Jubany i Arnau · Veure més »

Nasrallah Pierre Sfeir

Nasrallah Pierre Sfeir (Rayfoun, 15 de maig de 1920 – Beirut, 12 de maig de 2019) va ser patriarca de la major comunitat cristiana del Líban, l'Església maronita, una església catòlica oriental en comunió amb la Santa Seu.

Nou!!: Papa і Nasrallah Pierre Sfeir · Veure més »

Nathan Söderblom

Lars Olof Nathan Söderblom (Trönö, Suècia 1866 - Uppsala 1931) fou un teòleg i religiós luterà suec que fou guardonat el 1930 amb el Premi Nobel de la Pau.

Nou!!: Papa і Nathan Söderblom · Veure més »

Nativitat de Maria

''Naixement de la Verge'' de Giovanni da Milano, segle XIV La Nativitat de Maria (o de la Verge Maria, o de la Mare de Déu) és una celebració cristiana que s'escau el 8 de setembre en què es commemora el naixement de Maria, mare de Jesús.

Nou!!: Papa і Nativitat de Maria · Veure més »

Navars

NavarsMORAN, Josep i RABELLA, Joan Anton,: vegeu la nota 1 de les consideracions finals.

Nou!!: Papa і Navars · Veure més »

Navegacions atlàntiques anteriors al 1492

A mitjan Europa s'havia anat recuperant de la crisi del segle anterior, l'economia rural es revifava, es reactivava també la vida urbana gràcies al desenvolupament del comerç i de la indústria, sobretot la tèxtil.

Nou!!: Papa і Navegacions atlàntiques anteriors al 1492 · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Papa і Nàpols · Veure més »

Neagoe Basarab

Neagoe Basarab V (pronunciat en romanès: ), (c.1459 - 15 de setembre de 1521) va ser el voivoda (príncep) de Valàquia entre 1512 i 1521.

Nou!!: Papa і Neagoe Basarab · Veure més »

Nectari de Constantinoble

Nectari (en llatí Nectarius, en grec antic Νεκτάριος) (Tars, Cilícia, mitjan - Constantinoble, 27 de setembre del 397) va ser patriarca de Constantinoble, successor en el càrrec de Gregori de Nazianz i predecessor de Joan Crisòstom.

Nou!!: Papa і Nectari de Constantinoble · Veure més »

Neoescolàstica

''El triomf de Sant Tomàs d'Aquino'', pintura de Benozzo Gozzoli, conservada al Museu del Louvre La neoescolàstica és un corrent filosòfic iniciat el que suposà el renaixement i desenvolupament de la filosofia escolàstica de l'edat mitjana en les condicions de la modernitat.

Nou!!: Papa і Neoescolàstica · Veure més »

Nepotisme

Napoleó Bonaparte va nomenar al seu germà gran rei d'Espanya El nepotisme és el fenomen d'atorgar beneficis des d'una posició de poder a parents, sigui per proporcionar béns, càrrecs o prebendes i altres avantatges, sovint sense tenir en compte les seves capacitats i el seu valor personal.

Nou!!: Papa і Nepotisme · Veure més »

Neteja ètnica

La neteja ètnica és un tipus de biopolítica, i duta a l'extrem es converteix en genocidi.

Nou!!: Papa і Neteja ètnica · Veure més »

Niccolò de' Conti

Niccolò de' Conti (Chioggia, Vèneto, 1385 – Venècia, 1469) fou un mercader i explorador de la República de Venècia, que va viatjar a l'Índia, el sud-est asiàtic, i possiblement el sud de la Xina, a començaments del.

Nou!!: Papa і Niccolò de' Conti · Veure més »

Niccolò Forteguerri

Niccolò Fortiguerra (també escrit Forteguerri) (Pistoia, 1419 - Viterbo, 21 de desembre de 1473) va ser un comandant militar, cardenal i secretari del papa Climent XII.

Nou!!: Papa і Niccolò Forteguerri · Veure més »

Nicet de Lió

Nicet de Lió o Niceci, en francès Nizier i en llatí Nicetius o Nicetus (ca 513 - 2 d'abril del 573), fou un bisbe de Lió que va jugar un gran paper en els concilis on va participar.

Nou!!: Papa і Nicet de Lió · Veure més »

Nicolaisme

El nicolaisme va ser una secta llibertina gnòstica que ràpidament es va estendre per Àsia Menor fins que, al final del, es va fondre amb altres sectes.

Nou!!: Papa і Nicolaisme · Veure més »

Nicolau II de Lorena

Nicolau II de Lorena (en francès Nicolas François de Vaudémont) va néixer a Vervins (França) el 6 de desembre de 1609 i va morir a Reims el 25 de gener de 1670.

Nou!!: Papa і Nicolau II de Lorena · Veure més »

Nicolau III d'Este

Monument a Nicolau III. Nicolau III d'Este (9 de novembre de 1383 - 26 de desembre de 1441) va ser marqués de Ferrara des de 1393 fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Nicolau III d'Este · Veure més »

Nicolau IV

Nicolau IV (Ascoli, 30 de setembre de 1227 – Roma, 4 d'abril de 1292), de nom seglar Girolamo Masci, fou papa de l'Església Catòlica del 1288 al 1292.

Nou!!: Papa і Nicolau IV · Veure més »

Nicolau Rolin

(Louvre) Nicolau Rolin (1376-1462) va ser una figura principal en la història de Borgonya i França, que va arribar a ser canceller de Felip "el bo", duc de Borgonya.

Nou!!: Papa і Nicolau Rolin · Veure més »

Nicolau V d'Alexandria

Nicolau V (nascut el 1876 - mort el 1939) va ser papa i patriarca ortodox d'Alexandria i de tota l'Àfrica de l'11 de febrer del 1936 al 3 de març del 1939.

Nou!!: Papa і Nicolau V d'Alexandria · Veure més »

Nikolai Lukaixenko

Nikolai "Kolia" Aleksàndrovitx Lukaixenko (Николай Александрович Лукашенко, Мікалай Лукашэнка – Mikalai Lukashenka; 31 d'agost de 2004) és una figura pública belarussa i el tercer fill d'Aleksandr Lukaixenko, el president de Belarús.

Nou!!: Papa і Nikolai Lukaixenko · Veure més »

Nil Cabasiles

Nil Cabasiles (Neilus Cabasilas, Νεῖλος Καβασίλας) fou arquebisbe de Tessalònica.

Nou!!: Papa і Nil Cabasiles · Veure més »

Nom de regnat

Un nom de regnat, és un nom formal usat per alguns papes i monarques durant els seus regnats.

Nou!!: Papa і Nom de regnat · Veure més »

Nom papal

La llista dels papes de l'Església Catòlica Un nom papal o nom pontifical és el nom regnal que pren un papa.

Nou!!: Papa і Nom papal · Veure més »

Nombre de la bèstia

En numerologia, el 666 és el nombre de la bèstia, relacionat habitualment amb el dimoni o amb l'Anticrist.

Nou!!: Papa і Nombre de la bèstia · Veure més »

Nomenament papal

Pere com el primer papa. El nomenament papal era un mètode medieval per elegir el papa.

Nou!!: Papa і Nomenament papal · Veure més »

Norberto Rivera Carrera

Norberto Rivera Carrera (La Purísima, Tepehuanes, Durango, Mèxic, 6 de juny de 1942) és un cardenal catòlic mexicà, Arquebisbe de Mèxic, Primat de Mèxic.

Nou!!: Papa і Norberto Rivera Carrera · Veure més »

Nostra Senyora de les Neus

Nostra Senyora de les Neus. Taller de Giovanni della Robbia (Certaldo - Itàlia) Nostra Senyora de les Neus, Mare de Déu de les Neus o Mare de Déu de la Neu, és una antiga advocació mariana que es remunta al i que està molt estesa a Itàlia, Espanya, Llatinoamèrica i Portugal.

Nou!!: Papa і Nostra Senyora de les Neus · Veure més »

Nostradamus

Michel de Nostredame, conegut habitualment com a Nostradamus (Sant Romieg de Provença, 14 de desembre de 1503 – Selon de Provença, 2 de juliol de 1566), nom llatinitzat del nom original occità Miquèl de Nòstra Dama, https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0046420.xmlLa llatinització correcta de "Nòstra Dama" o "Nostredame" seria Domina nostra o Nostra domina.

Nou!!: Papa і Nostradamus · Veure més »

Novacianisme

El novacianisme fou una secta cristiana que seguia la doctrina de l'antipapa Novacià, que negava la readmissió en la comunió dels lapsi, els cristians batejats que havien negat la seva fe o realitzat un sacrifici ritual als déus pagans sota la pressió de la persecució sancionada per l'emperador Deci, en 250 dC.

Nou!!: Papa і Novacianisme · Veure més »

Novatus Rugambwa

Novatus Rugambwa (Bukoba, 8 d'octubre de 1957) és un arquebisbe catòlic de Tanzània i diplomàtic de la Santa Seu, des de 2015 nunci apostòlic a Hondures.

Nou!!: Papa і Novatus Rugambwa · Veure més »

Numeració romana

La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.

Nou!!: Papa і Numeració romana · Veure més »

Nunci apostòlic

Un nunci apostòlic o nunci papal és un representant diplomàtic de la Santa Seu -no de l'Estat de la Ciutat del Vaticà- amb rang d'ambaixador.

Nou!!: Papa і Nunci apostòlic · Veure més »

Nunciatura Apostòlica a Alemanya

La Nunciatura Apostòlica a Alemanya és un ofici eclesiàstic de l'Església Catòlica a Alemanya.

Nou!!: Papa і Nunciatura Apostòlica a Alemanya · Veure més »

Nunciatura Apostòlica a Espanya

La nunciatura apostòlica a Espanya és una representació diplomàtica permanent de la Santa Seu a Espanya, fundada el 1528.

Nou!!: Papa і Nunciatura Apostòlica a Espanya · Veure més »

Nunciatura apostòlica a Veneçuela

El Nunci apostòlic a Veneçuela és el representant oficial amb caràcter diplomàtic de l'Església Catòlica i, en conseqüència, actua com a ambaixador de la Santa Seu i del Papa davant el govern veneçolà.

Nou!!: Papa і Nunciatura apostòlica a Veneçuela · Veure més »

O Canada

L'himne oficial del Canadà és la cançó Oh, Canadà, composta en 1880 per Calixa Lavallée com a encàrrec del llavors governador del Quebec Théodore Robitaille per a commemorar la diada de Sant Joan Baptista; cantada originàriament en francés amb un poema patriòtic d'Adolphe Basile Routhier, la lletra fou traduïda a l'anglès l'any 1906, adaptada en 1908 per Robert Stanley Weir i, posteriorment, modificada un parell de vegades, l'última en 1968.

Nou!!: Papa і O Canada · Veure més »

Obres de Miquel Àngel a Siena

Altar Piccolomini Les obres de Miquel Àngel a Siena són les quatre escultures realitzades en marbre que representen a sant Pau, sant Pere, sant Gregori i sant Agustí -anteriorment sant Pius- per encàrrec de l'aleshores cardenal Francesco Todeschini Piccolomini per a l'altar de la família Piccolomini a la catedral de Siena.

Nou!!: Papa і Obres de Miquel Àngel a Siena · Veure més »

Octavi I de Parma

Octavi Farnese o Octavi I de Parma (Valentano, Estats Pontificis, 9 d'octubre de 1521 - 18 de setembre de Piacenza, Ducat de Parma, 1586) fou el segon Duc de Parma, càrrec que ocupà entre 1556 i 1586.

Nou!!: Papa і Octavi I de Parma · Veure més »

Octavio Acquaviva

nom abreujat de Ottavio Acquaviva d'Aragó, va ser un cardenal i arquebisbe italià.

Nou!!: Papa і Octavio Acquaviva · Veure més »

Ocupació alemanya de Bèlgica (1914-1918)

Locupació alemanya de Bèlgica (en francès: Occupation allemande; en neerlandès: Duitse bezetting) de la Primera Guerra Mundial va ser una ocupació militar de Bèlgica per les forces de l'Imperi alemany entre 1914 i 1918.

Nou!!: Papa і Ocupació alemanya de Bèlgica (1914-1918) · Veure més »

Odó de Bayeux

Odó sobre cavall enmig de la Batalla de Hastings. Tapís de Bayeux Odó de Bayeux (¿1036?-1097) fou un bisbe normand i primer comte de Kent.

Nou!!: Papa і Odó de Bayeux · Veure més »

Oden

Oden casolà Plat d'oden L'Oden (おでん) és un plat japonès, on es couen ingredients diversos, entre els quals poden estar l'ou, el daikon, el konnyaku, i el chikuwa cuits en un brou de konbu o katsuobushi, que a vegades porta mostassa com a condiment.

Nou!!: Papa і Oden · Veure més »

Odet de Coligny

'''Odet de Coligny''' Odet de Coligny (Châtillon-Coligny, 10 de juliol de 1517 - † Southampton, 14 de febrer de 1571), va ser un cardenal de la Santa Església Romana (cardinalis Sanctae Romanae Ecclesiæ); anomenat com cardenal de Chastillon (o Châtillon).

Nou!!: Papa і Odet de Coligny · Veure més »

Odoard de Parma (cardenal)

Retrat d'Odoard realitzat per Annibale Carracci. Odoard Farnese o Odoard de Parma (Parma, Ducat de Parma 1573 - íd. 1626) fou un príncep del Ducat de Parma que va esdevenir cardenal i que fou regent de Parma entre 1622 i 1626.

Nou!!: Papa і Odoard de Parma (cardenal) · Veure més »

Odoard I de Parma

Odoard I de Parma o Odoard I Farnese (Parma, Ducat de Parma 1612 - Piacenza 1646) fou el Duc de Parma entre 1622 i 1646.

Nou!!: Papa і Odoard I de Parma · Veure més »

Odorheiu Secuiesc

Odorheiu Secuiesc (pronunciació en romanès: ;, pronunciació en hongarès:  (en) és el segon municipi més gran del comtat de Harghita, Transsilvània (Romania). En la seva forma breu, també es coneix com Odorhei en romanès i Udvarhely en hongarès. El nom hongarès de la ciutat "Udvarhely" significa "lloc del pati".

Nou!!: Papa і Odorheiu Secuiesc · Veure més »

Ofensiva de Catalunya

Lofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Papa і Ofensiva de Catalunya · Veure més »

Officiorum ac Munerum

Officiorum ac Munerum va ser una Constitució Apostòlica emesa pel Papa Lleó XIII el 25 de gener de 1897.

Nou!!: Papa і Officiorum ac Munerum · Veure més »

Oficina de les Celebracions Litúrgiques del Summe Pontífex

miniatura LOficina de les Celebracions Litúrgiques del Summe Pontífex és un organisme de la Cúria Pontifícia, a càrrec d'un mestre (un prelat catòlic) editor de les misses i d'altres ritus presidits pel Papa, fent-se càrrec en particular de la vestimenta, de l'altar i "tot allò necessari per a les celebracions litúrgiques i altres celebracions sagrades, que són dutes a terme pel Summe Pontífex o en nom seu, i controlar-ne l'ús d'acord amb les prescripcions actuals de la litúrgia".

Nou!!: Papa і Oficina de les Celebracions Litúrgiques del Summe Pontífex · Veure més »

Oliver de Tèrme

Oliver de Termes, en occità Olivièr de Tèrme, va ser un dels més cèlebres cavallers occitans del.

Nou!!: Papa і Oliver de Tèrme · Veure més »

Olivier Clément

Olivier-Maurice Clément (Aniane, 1921 - París, 2009) fou un teòleg ortodox francès.

Nou!!: Papa і Olivier Clément · Veure més »

Operació Fritz

LOperació Fritz fou el nom en clau que usaren les Brigades Roges en l'operació en la qual segrestaren i assassinaren el polític italià Aldo Moro.

Nou!!: Papa і Operació Fritz · Veure més »

Opus Dei

LOpus Dei (en llatí, 'Obra de Déu'), o formalment Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei, és una institució de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Opus Dei · Veure més »

Orani João Tempesta

Orani João Tempesta, O. Cist., nascut el 23 de juny de 1950, és un bisbe brasiler de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Orani João Tempesta · Veure més »

Orde de Calatrava

L'orde de Calatrava fou un orde militar religiós fundat a Castella, en el, per l'abat Raimon de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real).

Nou!!: Papa і Orde de Calatrava · Veure més »

Orde de l'Àliga Blanca

XVIII. LOrde de l'Àliga Blanca (Polonès: Order Orła Białego) és la màxima condecoració polonesa i una de les distincions més antigues del món encara en ús.

Nou!!: Papa і Orde de l'Àliga Blanca · Veure més »

Orde de la Cartoixa

Lorde de la Cartoixa és un orde monàstic fundat el 1084 per Bru de Colònia i sis companys. Els monjos que en formen part, anomenats cartoixans, posposen al seu nom les sigles O. C. o O. Cart.

Nou!!: Papa і Orde de la Cartoixa · Veure més »

Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer

L'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer és un orde de cavalleria atorgat per la Casa de Savoia i després pels reis d'Itàlia, abans que el país esdevingués una república, i atorgat com a recompensa pels mèrits especials pel servei civil o militar a l'estat, d'acord amb els estatuts, en els camps de la ciència, la literatura, les arts, la indústria i qualsevol activitat que serveixi per portar honor i grandesa a la Nació Italiana.

Nou!!: Papa і Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer · Veure més »

Orde de Sant Silvestre

La "Pontifícia Ordre Eqüestre de Sant Silvestre Papa i Màrtir", (llatí Ordo Sanctus Silvestri Papae, italià Ordine di Sant Silvestro Papa), de vegades denominada com a Orde Silvestrina, o l'Orde Pontifícia del Sant Silvestre Papa, és un dels cinc Ordes de Cavalleria atorgats directament pel Papa com Summe Pontífex i cap de l'Església Catòlica i com el Cap d'Estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Papa і Orde de Sant Silvestre · Veure més »

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Nou!!: Papa і Orde del Cister · Veure més »

Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.

Nou!!: Papa і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem · Veure més »

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Nou!!: Papa і Orde dels Predicadors · Veure més »

Orde Sobirà i Militar de Malta

El Sobirà Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta, més conegut com l'Orde Sobirà i Militar de Malta, és un orde religiós catòlic amb un caràcter, tradicionalment, militar, cavalleresc i noble.

Nou!!: Papa і Orde Sobirà i Militar de Malta · Veure més »

Ordinariat militar d'Alemanya

Escut de l'Ordinariat militar LOrdinariat militar d'Alemanya (alemany: Deutsches Militärordinariat) és un ordinariat militar de l'Església Catòlica per a Alemanya.

Nou!!: Papa і Ordinariat militar d'Alemanya · Veure més »

Ordinariat militar d'Itàlia

Escut de l'ordinariat Lordinariat militar d'Itàlia (italià: Ordinariato militare in Italia (OMI)) és una església particular equiparada a una diòcesi i un ofici de l'Estat; té jurisdicció sobre tots els militars de les forces armades italianes, sobre els familiars que conviuen i sobre els civils en servei a les forces armades.

Nou!!: Papa і Ordinariat militar d'Itàlia · Veure més »

Osmond Drengot

Osmond Drengot (c. 985 – octubre 1018) va ser un dels primers aventurers normands al Mezzogiorno.

Nou!!: Papa і Osmond Drengot · Veure més »

Oswald Gracias

Oswald Gracias (nascut el 24 de desembre de 1944) és un cardenal indi de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Oswald Gracias · Veure més »

Otó de Bamberg

Otó de Bamberg (alemany: Otto von Bamberg; polonès: Otton z Bambergu) 1060 ó 1061 – 30 de juny de 1139) va ser un bisbe i missioner medieval alemany qui, com a legat papal, convertí gran part de la Pomerània al cristianisme.

Nou!!: Papa і Otó de Bamberg · Veure més »

Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Nou!!: Papa і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Otó III del Sacre Imperi

Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Papa і Otó III del Sacre Imperi · Veure més »

Otó IV de Brunswick-Grubenhagen

Otó IV de Brunswick - Grubenhagen (1320 – 1 de desembre de 1398) fou el quart i últim marit de Joana I de Nàpols.

Nou!!: Papa і Otó IV de Brunswick-Grubenhagen · Veure més »

Otó Visconti

Otó Visconti (1207 - San Donato Milanese, Comtat de Xampanya 1295) fou l'Arquebisbe de Milà i primer Senyor de Milà de la família Visconti.

Nou!!: Papa і Otó Visconti · Veure més »

Owen Roe O'Neill

Owen Roe O'Neill (gaèlic irlandès Eoghan Ruadh Ó Néill; 1590-1649) fou un soldat del i un dels més famosos de la família O'Neill de l'Ulster, a l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Papa і Owen Roe O'Neill · Veure més »

Paüls

Paüls és un municipi de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Papa і Paüls · Veure més »

Pablo Meléndez Gonzalo

Pablo Meléndez Gonzalo (València, 6 de novembre de 1876 - ibidem, 24 de desembre de 1936) fou un polític, advocat, periodista i màrtir cristià i valencià.

Nou!!: Papa і Pablo Meléndez Gonzalo · Veure més »

Pactes del Laterà

Territori de l'estat de la Ciutat del Vaticà establert arran dels '''Pactes del Laterà''' Els Pactes del Laterà van ser un conjunt d'acords o pactes signats a Roma l'11 de febrer del 1929 entre el Regne d'Itàlia (representat per Benito Mussolini) i la Santa Seu (representada pel cardenal i secretari d'Estat Pietro Gasparri).

Nou!!: Papa і Pactes del Laterà · Veure més »

Pal (heràldica)

El pal, en heràldica, és una peça honorable col·locada verticalment al centre de l'escut, tot travessant el camper de dalt a baix, i delimitada per dues línies verticals paral·leles.

Nou!!: Papa і Pal (heràldica) · Veure més »

Palau Arquebisbal de València

El palau arquebisbal és la residència de l'arquebisbe de València a la ciutat de València.

Nou!!: Papa і Palau Arquebisbal de València · Veure més »

Palau d'Aquisgrà

1.

Nou!!: Papa і Palau d'Aquisgrà · Veure més »

Palau de la Cancelleria

El Palau de la Cancelleria (en italià, Palazzo della Cancelleria), en referència a la Cancelleria Papal) és un palau de Roma, situat entre l'actual Via Saluzzo i el Campo dei Fiori, en el Rione de Parione. Forma part del Patrimoni de la Humanitat declarat per la UNESCO el 1990. Va ser construït entre 1489-1513, sent el primer palau de Roma que va ser erigit des del principi en el nou estil renaixentista. La llarga façana amb el seu ritme de dobles pilastres plans entre les finestres amb arcs sobre elles és de concepció florentina, comparable al Palau Rucellai de Lleó Baptista Alberti. La portalada fou afegida el per Domenico Fontana per ordre del cardenal Alexandre Farnese. El travertí color cru de la façana va ser saquejat de les restes romanes del teatre de Pompeu, ja que la Ciutat Eterna era aleshores un camp de ruïnes, construïda per a una ciutat d'un milió d'habitants en la que llavors vivien al voltant de 30.000. Les quaranta-quatre columnes de granit egipci del pati interior possiblement provinguin també del teatre. Segons documents que han sobreviscut, un grapat de columnes de granit degueren ser transportades des de les Termes de Dioclecià. Potser també que algunes s'escolliren de l'antiga basílica de San Lorenzo in Damaso destruïda durant la construcció del palau, encara que això ha estat qüestionat en anys recents. Al pati central rectangular, les dues plantes inferiors estan representades per lògies amb arcades obertes. En aquest pati dòric poden veures roses, símbol familiar de Raffaele Riario, comitent del palau. La identitat de l'arquitecte és objecte de divisió d'opinions, Francesco di Giorgio Martini Baccio Pontelli poden haver-se vist implicats en les primeres etapes del disseny. Tradicionalment s'ha atribuït a Bramante i Andrea Bregno. La Cancelleria va ser construïda per al cardenal Raffaele Riario qui tenia el càrrec de cardenal camarlenc del seu poderós oncle, el papa Sixt IV. Es deia que els fons venien d'una nit de guanys en el joc.Des de 1753 el vicecanciller resultar ser el pretendent jacobita a la corona de la Gran Bretanya, Enric Estuard, cardenal duc de York, el jacobita «Enric IX de la Gran Bretanya». Encara alberga la Cancelleria Papal, i és un enclavament del Vaticà que gaudeix del benefici de l'extraterritorial, no sotmès a la sobirania italiana. La llarga façana del Palau tapa la petita església basilical de Sant Llorenç in Damas, l'església titular del cardenal, l'entrada està a la part dreta de la façana. Aquesta església del (l'interior ha estat reconstruït) s'assenta, com l'església de Sant Climent entre d'altres, sobre un Mitreo romà (santuari pagà dedicat al déu Mitra; les excavacions sota el pati realitzades el 1988 - 1991 van treure a la llum els fonaments dels segles IV i V de la gran basílica de San Lorenzo in Damas, fundada pel papa Damas I, i una de les més importants esglésies paleocristianes a Roma.

Nou!!: Papa і Palau de la Cancelleria · Veure més »

Palau del Laterà

El palau del Laterà (en italià Palazzo del Laterano o Palazzo Lateranense) és un antic palau construït durant l'Imperi Romà que es va convertir més tard en residència papal.

Nou!!: Papa і Palau del Laterà · Veure més »

Palau del Papa de Viterbo

El Palau del Papa de Viterbo és un palau situat a la ciutat italiana de Viterbo, al nord del Laci.

Nou!!: Papa і Palau del Papa de Viterbo · Veure més »

Palau Vaticà

El Palau Vaticà o Palau Apostòlic, és la residència oficial del papa a la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Papa і Palau Vaticà · Veure més »

Palazzo Vecchio

El Palazzo Vecchio ('Palau Vell') es troba a la Piazza della Signoria, a Florència (Itàlia).

Nou!!: Papa і Palazzo Vecchio · Veure més »

Pal·li

Pal·li catòlic Un pal·li (Pallium) era un mantell rectangular o quasi quadrat (que podia ser dividida fàcilment en quatre parts).

Nou!!: Papa і Pal·li · Veure més »

Palos de la Frontera

La ciutat de Palos de la Frontera és un municipi situat a la província de Huelva.

Nou!!: Papa і Palos de la Frontera · Veure més »

Pandèmia de COVID-19 a la Ciutat del Vaticà

L'arribada de la pandèmia per coronavirus de 2019-2020 a la Ciutat del Vaticà es va confirmar el 5 de març de 2020 amb el primer cas d'un individu contagiat amb Covid-19.

Nou!!: Papa і Pandèmia de COVID-19 a la Ciutat del Vaticà · Veure més »

Panteons i tombes de sobirans a Itàlia

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on hi ha les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que hi ha en llocs de l'actual Itàlia.

Nou!!: Papa і Panteons i tombes de sobirans a Itàlia · Veure més »

Panteons i tombes de sobirans a Roma

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de la ciutat de Roma.

Nou!!: Papa і Panteons i tombes de sobirans a Roma · Veure més »

Paolo de San Leocadio

Paolo de San Leocadio (Reggio Emilia, 10 de setembre de 1447 – València cap al 1520) fou un pintor renaixentista italià d'origen i valencià d'adopció considerat com un dels primers pintors que va portar el Quattrocento a la península Ibèrica.

Nou!!: Papa і Paolo de San Leocadio · Veure més »

Paolo Montefeltro

Paolo Montefeltro va ser fill de Galasso Montefeltro vicari d'Urbino.

Nou!!: Papa і Paolo Montefeltro · Veure més »

Paolo Romeo

Paolo Romeo STL JCD (nascut el 20 de febrer de 1938) és un cardenal de l'Església Catòlica, arquebisbe emèrit de Palerm.

Nou!!: Papa і Paolo Romeo · Veure més »

Paolo Sardi

va ser un cardenal piemontés de l'Església Catòlica, patró de l'Orde Sobirana i Militar de Malta.

Nou!!: Papa і Paolo Sardi · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Papa · Veure més »

Papa (desambiguació)

;Funció.

Nou!!: Papa і Papa (desambiguació) · Veure més »

Papa Agapit I

Agapit I o Agapet I (? - Constantinoble 536), fou escollit papa el 13 de maig de l'any 535, fill de Gordià, un sacerdot assassinat durant les revoltes en temps de Símmac I. Va col·laborar amb Cassiodor en la fundació a Roma d'una biblioteca eclesiàstica d'autors grecs i llatins i el va ajudar amb el projecte del monestir i scriptorium de Vivàrium, on es treballava en la traducció dels filòsofs grecs al llatí.

Nou!!: Papa і Papa Agapit I · Veure més »

Papa Alexandre I

Alexandre I (Roma, ? - 115 o 119) va ser Bisbe de Roma des de l'any 105 fins al 115, tot i que les dates del seu pontificat són molt confuses.

Nou!!: Papa і Papa Alexandre I · Veure més »

Papa Anastasi II

Anastasi II (Roma, ? - 19 de novembre de 498) va ser papa del 24 de novembre de 496 al 498.

Nou!!: Papa і Papa Anastasi II · Veure més »

Papa Anicet

Anicet, nascut a la província romana de Síria, fou escollit papa el 155, i va morir el 166.

Nou!!: Papa і Papa Anicet · Veure més »

Papa Anter

Anter (Grècia,? - Roma, 236) va ser bisbe de Roma entre el 21 de novembre de 235 i el 3 de gener de 236.

Nou!!: Papa і Papa Anter · Veure més »

Papa Benet I

va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 575 i el 579.

Nou!!: Papa і Papa Benet I · Veure més »

Papa Benet III

Benet III (Roma, ? – † 17 d'abril del 858) va ser Papa de l'Església Catòlica des del 855 fins al 858.

Nou!!: Papa і Papa Benet III · Veure més »

Papa Benet IV

Benet IV (Roma, ? – juliol de 903) va ser Papa de l'Església catòlica de l'any 900 al 903.

Nou!!: Papa і Papa Benet IV · Veure més »

Papa Benet V

Benet V (Roma? – Hamburg, 4 de juliol del 966) fou Papa de l'Església catòlica del 964 al 964.

Nou!!: Papa і Papa Benet V · Veure més »

Papa Bonifaci I

Bonifaci I, d'origen romà, va ser escollit papa el 29 de desembre de 418 quan era ja un home vell i malalt.

Nou!!: Papa і Papa Bonifaci I · Veure més »

Papa Bonifaci II

Bonifaci II (Roma, ? - Roma, 17 d'octubre de 532) fou escollit papa el 22 de setembre de 530.

Nou!!: Papa і Papa Bonifaci II · Veure més »

Papa Bonifaci III

Bonifaci III (Roma ? - ibídem 12 de novembre de 607) va ser escollit papa el 19 de febrer de l'any 607.

Nou!!: Papa і Papa Bonifaci III · Veure més »

Papa Bonifaci IV

Bonifaci IV, O.S.B. (Marsica, ? - Roma, 8 de maig de 615) fou un religiós italià, papa de Roma.

Nou!!: Papa і Papa Bonifaci IV · Veure més »

Papa Bonifaci V

Bonifaci V (Nàpols, ? - Roma, 625) va ser escollit papa el 8 de novembre de 618, però no va ser consagrat fins al 23 de desembre de l'any 619, passats onze mesos de la mort de l'anterior Papa, Deodat I, quan l'emperador Heracli el va reconèixer.

Nou!!: Papa і Papa Bonifaci V · Veure més »

Papa Celestí I

Celestí I (Campània, ? - Roma, 27 de juliol de 432) fou escollit papa l'any 422, el 3 de novembre (segons el Liber Pontificalis) o bé el 10 d'octubre (segons Tillemont).

Nou!!: Papa і Papa Celestí I · Veure més »

Papa Celestí II

Celestí II, de nom seglar Guido di Castello, (? - † Roma, 8 de març de 1144) va ser Papa de Roma del 1143 al 1144.

Nou!!: Papa і Papa Celestí II · Veure més »

Papa Celestí V

Celestí V, de nom de bateig Pietro Angeleri di Murrone, també conegut com a Sant Pere Celestí (Isernia, 1215 - Ferentino, 19 de maig de 1296) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1294, monjo i fundador de l'Orde dels Celestins.

Nou!!: Papa і Papa Celestí V · Veure més »

Papa Conó

Conó (Sicília, 630 - Roma, 21 de setembre de 687) fou el 83è Papa de Roma entre 21 d'octubre de 686 i el 21 de setembre de 687.

Nou!!: Papa і Papa Conó · Veure més »

Papa Constantí

Constantí (Síria, ? - ?, 9 d'abril de 715) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 708 i el 715.

Nou!!: Papa і Papa Constantí · Veure més »

Papa Damas II

Damas II, de nom Poppo de Brixen, (Pildenau, Ducat de Baviera, ? – Palestrina, Estats pontificis, 9 d'agost de 1048) fou Papa de l'Església catòlica durant el 1048.

Nou!!: Papa і Papa Damas II · Veure més »

Papa Deodat II

Deodat II o Adeodat II (Roma, ? - 17 de juny de 676) va ser Papa de l'Església Catòlica del 672 al 676.

Nou!!: Papa і Papa Deodat II · Veure més »

Papa Dionís

Dionís fou el vint-i-quatrè Bisbe de Roma del 22 de juliol del 259 fins a la seva mort el 26 de desembre del 268.

Nou!!: Papa і Papa Dionís · Veure més »

Papa Donus

Donus (Roma, ? - 11 d'abril de 678) va ser papa de l'Església Catòlica del 676 al 678.

Nou!!: Papa і Papa Donus · Veure més »

Papa Eleuteri

Eleuteri va néixer a Nicòpolis, Epir.

Nou!!: Papa і Papa Eleuteri · Veure més »

Papa Esteve I

Esteve I va ser Papa de l'Església Catòlica entre els anys 254 i 257.

Nou!!: Papa і Papa Esteve I · Veure més »

Papa Esteve III

Esteve III (Siracusa, ? – Roma, 24 de gener de 772) fou Papa de l'Església catòlica del 768 al 772.

Nou!!: Papa і Papa Esteve III · Veure més »

Papa Esteve VI

Esteve VI (Roma, ? – 14 d'agost de 897) fou Papa de l'Església catòlica del 896 al 897.

Nou!!: Papa і Papa Esteve VI · Veure més »

Papa Esteve VII

Esteve VII (Roma, ? - 15 de març de 931) va ser Papa de l'Església Catòlica de 928 a 931.

Nou!!: Papa і Papa Esteve VII · Veure més »

Papa Eugeni II

Eugeni II (Roma, ? – † 27 d'agost del 827) fou Papa de l'Església Catòlica des del 824 al 827.

Nou!!: Papa і Papa Eugeni II · Veure més »

Papa Eusebi

Eusebi (Grècia, Imperi Romà d'Orient, ? - Siracusa, Sicília, Imperi Romà d'Occident, agost o setembre del 308/310) va ser el trenta-unè bisbe de Roma, i trentè successor de Sant Pere.

Nou!!: Papa і Papa Eusebi · Veure més »

Papa Eutiquià

Eutiquià (Luni, ? - Roma, 8 de desembre del 283) va ser Papa de Roma des del 4 de gener de l'any 275 al 7 de desembre de l'any 283.

Nou!!: Papa і Papa Eutiquià · Veure més »

Papa Evarist

Evarist (Antioquia, ? – Roma, c.106/107), alguna vegada anomenat Arist, va ser el cinquè bisbe de Roma i quart successor de sant Pere, des de l'any 97 fins al 105 o al 106/107.

Nou!!: Papa і Papa Evarist · Veure més »

Papa Fabià

Fabià (?, ? - Roma, 20 de gener de 250) va ser papa de Roma del 236 al 250, màrtir i santificat per diverses esglésies cristianes.

Nou!!: Papa і Papa Fabià · Veure més »

Papa Gregori III

Gregori III (? - Roma, 28 de novembre de 741) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 18 de març de 731 i la seva mort, el 741.

Nou!!: Papa і Papa Gregori III · Veure més »

Papa Gregori IV

Gregori IV (Roma, c. 795 – † 11 de gener del 844) va ser Papa de l'Església Catòlica del 827 al 844.

Nou!!: Papa і Papa Gregori IV · Veure més »

Papa Gregori XIV

Gregori XIV (1535 - 1591) és el nom de Papa de Niccolò Sfondrati, escollit el 1590.

Nou!!: Papa і Papa Gregori XIV · Veure més »

Papa Higini

HiginiFrancesco Scorza recull i transcriu diverses variants del seu nom: Hyginus, Yginus, Egenus i Viginus. (Atenes, Grècia, ? - Roma, c.140/142) va ser el novè bisbe de Roma i vuitè successor de sant Pere.

Nou!!: Papa і Papa Higini · Veure més »

Papa Hilari

Hilari (Sardenya? - Roma 468) va ser bisbe de Roma de 461 a 468.

Nou!!: Papa і Papa Hilari · Veure més »

Papa Honori I

Honori I (Càpua, ? - Roma, 12 d'octubre del 638) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 625 i el 638.

Nou!!: Papa і Papa Honori I · Veure més »

Papa Hormisdes

Hormisdes (Frosinone? - Roma 523) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 514 i el 523.

Nou!!: Papa і Papa Hormisdes · Veure més »

Papa Innocenci III

Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Papa Innocenci III · Veure més »

Papa Joan I

Joan I (Toscana, ? - Ravenna, 526) fou escollit papa el 18 d'agost de 523.

Nou!!: Papa і Papa Joan I · Veure més »

Papa Joan II

Joan II (Roma, ? - Roma, 8 de maig del 535), de nom Mercurius, va esdevenir Papa el 2 de gener del 533.

Nou!!: Papa і Papa Joan II · Veure més »

Papa Joan III

Joan III (Roma, ? - Roma, 13 de juliol de 574), de nom real Catelinus fou escollit papa el 17 de juliol 561.

Nou!!: Papa і Papa Joan III · Veure més »

Papa Joan IV

Joan IV (Dalmàcia, ? - Roma 642) fou escollit papa el 24 de desembre del 640, vigília de Nadal.

Nou!!: Papa і Papa Joan IV · Veure més »

Papa Joan V

Joan V (Antioquia?, ? - Roma, 2 d'agost del 686) va ser Papa de l'Església Catòlica del 685 al 686.

Nou!!: Papa і Papa Joan V · Veure més »

Papa Joan VI

Joan VI (Grècia, ? - Roma, 11 de gener de 705) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 701 a l'any 705.

Nou!!: Papa і Papa Joan VI · Veure més »

Papa Joan VII

Joan VII (?, ? - Roma, 18 d'octubre del 707) va ser Papa des del 705 fins al 707.

Nou!!: Papa і Papa Joan VII · Veure més »

Papa Joan VIII

Joan VIII (Roma, 820 - 882) fou Papa de Roma des del 872 fins al 882.

Nou!!: Papa і Papa Joan VIII · Veure més »

Papa Joan XII

Octavià de Túsculum (Roma, 936 - 964) va ser Papa amb el nom de Joan XII entre 955 i 963 i durant uns mesos del 964.

Nou!!: Papa і Papa Joan XII · Veure més »

Papa Liberi

Liberi I va néixer a Roma i va esdevenir Papa el 17 de maig de 352.

Nou!!: Papa і Papa Liberi · Veure més »

Papa Lleó I

Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Papa Lleó I · Veure més »

Papa Lleó II

Lleó II, nascut a Aidone (Cittadella Morgantina, Sicília) o a Piana di Gioia Tauro, a la Reggio de Calàbria, i mort a Roma el 3 de juliol del 683, va ser Papa de l'Església Catòlica del 17 d'agost de 682 fins a la seva mort 683.

Nou!!: Papa і Papa Lleó II · Veure més »

Papa Lleó IV

Lleó IV (Roma, s. IX – 17 de juliol del 855) va ser Papa de l'Església Catòlica del 847 al 855.

Nou!!: Papa і Papa Lleó IV · Veure més »

Papa Lleó V

Lleó V (Ardea, ? – Roma, febrer de 904) va ser papa de l'Església Catòlica el 903.

Nou!!: Papa і Papa Lleó V · Veure més »

Papa Lleó VI

Lleó VI (Roma, ? – febrer de 929) va ser Papa de l'Església Catòlica durant set mesos.

Nou!!: Papa і Papa Lleó VI · Veure més »

Papa Lleó VIII

Lleó VIII (Roma, 915? – 1 de març de 965) fou papa de l'Església Catòlica del 964 al 965.

Nou!!: Papa і Papa Lleó VIII · Veure més »

Papa Lli

Lli o Linus (Volterra?, Toscana, ? - Roma, 23 de setembre de 76 o 79) va ser el segon bisbe de Roma, successor de sant Pere.

Nou!!: Papa і Papa Lli · Veure més »

Papa Marcel II

Marcel II fou papa de Roma breument durant vint-i-dos dies.

Nou!!: Papa і Papa Marcel II · Veure més »

Papa Marcel·lí

Marcel·lí o Marcel·lià fou escollit papa el 30 de juny de 296 i morí el 25 d'octubre de 304.

Nou!!: Papa і Papa Marcel·lí · Veure més »

Papa Martí I

Martí I (Todi, Úmbria, ? - Quersonès, 655), també conegut com a Martí el Confessor va ser Papa entre el 21 de juliol de 649 fins a la seva mort el 16 de setembre de 655.

Nou!!: Papa і Papa Martí I · Veure més »

Papa Martí IV

Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.

Nou!!: Papa і Papa Martí IV · Veure més »

Papa Melquíades

Melquíades o MilcíadesAltres formes d'anomenar-lo són Melcíades, Meltíades, o Miltides.

Nou!!: Papa і Papa Melquíades · Veure més »

Papa Nicolau V

Nicolau V (Sarzana, 15 de novembre de 1397 - Roma, 24 de març de 1455) va ser Papa de Roma del 1447 al 1455.

Nou!!: Papa і Papa Nicolau V · Veure més »

Papa Pasqual I

Pasqual I (Roma ? – íd. 11 de febrer del 824) fou Papa de l'Església catòlica des del 817 al 824.

Nou!!: Papa і Papa Pasqual I · Veure més »

Papa Pau II

Pau II (Venècia, 23 de febrer de 1417 - Roma, 26 de juliol de 1471) fou un papa de Roma.

Nou!!: Papa і Papa Pau II · Veure més »

Papa Pau IV

Pau IV (Carpiglia Irpina, 28 de juny de 1476 – † Roma, 18 d'agost de 1559) va ser Papa de l'Església Catòlica Romana des de 1555 al 1559.

Nou!!: Papa і Papa Pau IV · Veure més »

Papa Pelagi II

fill d'una família d'origen got, va ser escollit papa el 26 de novembre de l'any 579.

Nou!!: Papa і Papa Pelagi II · Veure més »

Papa Pius I

Pius I (Aquileia, segle II - Roma, 154) va ser el novè bisbe de Roma entre el 140 i el 154.

Nou!!: Papa і Papa Pius I · Veure més »

Papa Poncià

Poncià (Roma, ? - Sardenya, c. 236) va ser el divuitè bisbe de Roma.

Nou!!: Papa і Papa Poncià · Veure més »

Papa Sabinià

Sabinià I (Blera, ? - Roma, 606) va ser escollit papa el 13 de setembre de l'any 604 després de romandre la Santa Seu vacant durant sis mesos.

Nou!!: Papa і Papa Sabinià · Veure més »

Papa Símmac

Símmac (Sardenya ? - Roma 514) fou escollit papa el 22 de novembre de 498.

Nou!!: Papa і Papa Símmac · Veure més »

Papa Severí

Severí (Severinus en llatí; Roma ? - 2 d'agost de 640) va ser papa de l'Església Catòlica entre el maig i l'agost del 640.

Nou!!: Papa і Papa Severí · Veure més »

Papa Silveri

Silveri (Frosinone ? - illa de Ponça 537) fou escollit papa l'1 de juny de 536.

Nou!!: Papa і Papa Silveri · Veure més »

Papa Simplici

Simplici (Tívoli, primera meitat del - Roma, 10 de febrer de 483) va ser bisbe de Roma de febrer de 468 a març de 483.

Nou!!: Papa і Papa Simplici · Veure més »

Papa Sirici

Sirici (Siricius) va ser bisbe de Roma i com a tal Papa de l'Església Catòlica des del 15 de desembre de 384 fins a la seva mort el 26 de novembre de 399.

Nou!!: Papa і Papa Sirici · Veure més »

Papa Sisini

Sisini (Síria, 650 - Roma, 4 de febrer de 708) va ser Papa de l'Església Catòlica durant tres setmanes el 708 a causa de la seva mort per gota.

Nou!!: Papa і Papa Sisini · Veure més »

Papa Sixt I

Sixt I (Roma?, ? - ídem, c.124/128) va ser el setè bisbe de Roma i el sisè successor de sant Pere.

Nou!!: Papa і Papa Sixt I · Veure més »

Papa Sixt II

Sixt II va ser el vint-i-quatrè bisbe de Roma entre els anys 257 i 258, considerat per tant papa de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Papa Sixt II · Veure més »

Papa Teodor I

Teodor I (Jerusalem, ? - Roma, 649) fou papa de Roma, d'origen grec.

Nou!!: Papa і Papa Teodor I · Veure més »

Papa Teodor II

Teodor II (Roma, ? – desembre del 897) fou Papa de l'Església catòlica el 897.

Nou!!: Papa і Papa Teodor II · Veure més »

Papa Urbà I

Urbà I (Roma, ? - Roma, 23 de maig de 230) va ser el dissetè bisbe de Roma, el seu pontificat s'inicia amb la seva elecció el 222 i finalitza amb la seva mort el 230.

Nou!!: Papa і Papa Urbà I · Veure més »

Papa Urbà IV

Urbà IV (nom de bateig Jacques Pantaléon de Court-Palais) (Troyes, 1195 - Perusa, 2 de desembre de 1264) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1261 al 1264.

Nou!!: Papa і Papa Urbà IV · Veure més »

Papa Valentí

Valentí I (Roma ? – 16 de novembre del 827) fou un Papa de l'Església catòlica, que ocupà el seu càrrec l'any 827.

Nou!!: Papa і Papa Valentí · Veure més »

Papa Vigili

Vigili I (Roma, ? - Siracusa, 555) va ser escollit papa el 29 de març de 537.

Nou!!: Papa і Papa Vigili · Veure més »

Papa Vitalià

Vitalià (Segni, Lacio ? - Roma 672) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 657 al 672.

Nou!!: Papa і Papa Vitalià · Veure més »

Papa Zòsim

Zòsim (Mesoraca, Magna Grècia, actualment província de Crotona, Calàbria - ? 418), fou Papa, amb un pontificat breu, accidentat i marcat per dificultats i contratemps.

Nou!!: Papa і Papa Zòsim · Veure més »

Papa Zeferí

Zeferí (Roma, - Roma, 20 de desembre del 217) va ser bisbe de Roma entre els anys 198/199 i 217.

Nou!!: Papa і Papa Zeferí · Veure més »

Papamòbil

Papamòbil El 1982 el Papa va visitar Barcelona en aquest papamòbil Seat fabricat a Catalunya Matrícula del papamòbil Un papamòbil és un automòbil especial en el qual el Papa de Roma fa les seves visites oficials.

Nou!!: Papa і Papamòbil · Veure més »

Papat bizantí

La Basílica de San Vitale a Ravenna combina elements occidentals i romans d'Orient. El papat bizantí va ser un període de dominació romana d'Orient del papat romà del 537 al 752, quan els papes necessitaven l'aprovació de l'emperador romà d'Orient per a la consagració episcopal, i molts papes van ser triats d'entre els apocrisiari (enllaços del papa al emperador) o dels habitants de Grècia, Síria o Sicília, governats per romans d'Orient.

Nou!!: Papa і Papat bizantí · Veure més »

Papat d'Avinyó

Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).

Nou!!: Papa і Papat d'Avinyó · Veure més »

Papat d'Orvieto

El palau papal d'Orvieto La ciutat d'Orvieto, Umbria, va ser refugi de cinc papes durant el: Urbà IV (1261-1264), Gregori X (1271-1276), Martí IV (1281-1285), Nicolau IV (1288-1292) i Bonifaci VIII (1294-1303).

Nou!!: Papa і Papat d'Orvieto · Veure més »

Papat de Perusa

La tomba del papa Benet XI a Perusa Perusa va ser una residència papal durant molt de temps durant el.

Nou!!: Papa і Papat de Perusa · Veure més »

Papat Reformista

Octavi Farnese, Duc de Parma. El papat va experimentar canvis importants des del 1517 fins al 1585 durant la Reforma protestant i la Contrareforma.

Nou!!: Papa і Papat Reformista · Veure més »

Papat tusculà

El Papa Benet VIII (1012-1024) El papat Tusculà va ser un període de la història papal del 1012 al 1048, on tres comtes successius de Túsculum es van instal·lar com a papa.

Nou!!: Papa і Papat tusculà · Veure més »

Papessa Joana

Papessa Joana La papessa Joana fou una papessa de Roma llegendària que hauria usurpat el papat catòlic amagant el seu sexe.

Nou!!: Papa і Papessa Joana · Veure més »

Papisme

Papisme i papista són termes emprats per referir despectivament, gairebé sempre en contextos polèmics, als catòlics de professió romana.

Nou!!: Papa і Papisme · Veure més »

Pare Noel

Il·lustració de Thomas Nast (1881) que, amb Clement Clarke Moore ajudava a crear la imatge moderna de Pare Noël. El Pare Noel, Pare Nadal, Santa Claus o Sant Nicolau és un personatge mitològic present a molts països que porta regals de Nadal.

Nou!!: Papa і Pare Noel · Veure més »

Partit Demòcrata Cristià de Xile

El Partit Demòcrata Cristià de Xile (PDC), anomenat també Democràcia Cristiana, és un partit polític fundat el 28 de juliol de 1957 de la unificació de diversos grups socialcristians.

Nou!!: Papa і Partit Demòcrata Cristià de Xile · Veure més »

Partit Democràtic del Kurdistan

El Partit Democràtic del Kurdistan és un partit polític kurd, amb seccions a l'Iraq, l'Iran (funciona com a branca separada), Turquia, Síria i el Líban.

Nou!!: Papa і Partit Democràtic del Kurdistan · Veure més »

Pas del Mont Cenis

El pas del Mont Cenis o coll del Mont Cenis (en francès col du Mont-Cenis) (en italià, colle del Moncenisio) és un port de muntanya dels Alps, situat a 2.083 msnm al cantó de Cantó de Lanslebourg-Mont-Cenis, al departament de la Savoia, regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, a França.

Nou!!: Papa і Pas del Mont Cenis · Veure més »

Pas del Nord-oest

El pas del Nord-oest (en anglès, Northwest Passage) és la ruta marítima que voreja Amèrica del Nord pel nord, travessant l'oceà Àrtic i connectant l'estret de Davis i l'estret de Bering o, cosa que és el mateix, l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic.

Nou!!: Papa і Pas del Nord-oest · Veure més »

Pascalina Lehnert

La Mare Pascalina (o Pasqualina) Lehnert (Ebersberg, 25 d'agost de 1894 – Viena, 13 de novembre de 1983) va ser una monja alemanya de la Congregació de la Santa Creu (Menzingen), majordoma i assistent del Papa Pius XII, amb qui mantingué una relació durant 41 anys.

Nou!!: Papa і Pascalina Lehnert · Veure més »

Pastor Bonus

La constitució apostòlica Pastor Bonus, promulgada pel papa Joan Pau II el 28 de juny de 1988, és el text legislatiu que regula la composició i competències dels diferents departaments (coneguts en la terminologia canònica com dicasteris) i organismes de la Cúria Romana. El nom del document prové de les dues primeres paraules del text original en llatí que en català es tradueix com «El bon Pastor».

Nou!!: Papa і Pastor Bonus · Veure més »

Pati de l'Ambaixador Vich

Pati de l'Ambaixador Vich (Museu de Belles Arts de València) Pati de l'Ambaixador Vich (Museu de Belles Arts de València) El pati de l'Ambaixador Vich és un ''cortile'' ('pati') renaixentista, fet amb marbre de Gènova, construït cap al 1525 en el palau de Jeroni Vich i Vallterra de la ciutat de València, ambaixador de Ferran el Catòlic a Roma.

Nou!!: Papa і Pati de l'Ambaixador Vich · Veure més »

Patriarca

Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Patriarca · Veure més »

Patriarca catòlic copte d'Alexandria

El patriarca catòlic copte d'Alexandria és el primat de l'Església Catòlica Copta, comunitat autònoma de les Esglésies catòliques orientals en comunió amb l'Església de Roma.

Nou!!: Papa і Patriarca catòlic copte d'Alexandria · Veure més »

Patriarca de Constantinoble

El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.

Nou!!: Papa і Patriarca de Constantinoble · Veure més »

Patriarca Irineu

Irineu El Patriarca Irineu (en serbi: ПатријархИринеј, Patrijarh Irinej), nascut el 28 d'agost 1930 prop de Vidova (Čačak), Regne de Iugoslàvia i mort a Belgrad el 20 de novembre de 2020, fou el 45è patriarca de l'Església Ortodoxa Sèrbia des del 22 de gener de 2010.

Nou!!: Papa і Patriarca Irineu · Veure més »

Patriarcat d'Aquileia

El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.

Nou!!: Papa і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »

Patriarcat de Lisboa

El Patriarcat de Lisboa (portuguès: Patriarcado de Lisboa; llatí: Patriarchatus Lisbonensis o Ulixbonensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Portugal.

Nou!!: Papa і Patriarcat de Lisboa · Veure més »

Patriarcat de Venècia

El Patriarcat de Venècia (llatí: Patriarcha Venetiarum; italià: Patriarca di Venezia) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica, que presideix la Regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Papa і Patriarcat de Venècia · Veure més »

Patrici (classe romana)

Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.

Nou!!: Papa і Patrici (classe romana) · Veure més »

Patriciat urbà

Patriciat urbà o oligarquia urbana són denominacions historiogràfiques per al grup social que es va constituir com a classe dominant a les ciutats medievals d'Europa Occidental, especialment a partir de la baixa edat mitjana, quan l'establiment de les rutes del comerç a llarga distància i les fires va enriquir als mercaders i l'auge de la producció artesanal va elevar la condició social dels mestres de certs gremis.

Nou!!: Papa і Patriciat urbà · Veure més »

Patrick D'Rozario

Patrick D'Rozario (nascut l'1 d'octubre de 1943) a Padrishibpur, és un prelat catòlic originari de Bangladesh, que serveix com a arquebisbe metropolità de Dacca (el màxim rang de l'Església catòlica a Bangladesh).

Nou!!: Papa і Patrick D'Rozario · Veure més »

Patrick James Zurek

Patrick James Zurek (17 d'agost de 1948) és el bisbe de la diòcesi d'Amarillo, Texas, des del 22 de febrer del 2008.

Nou!!: Papa і Patrick James Zurek · Veure més »

Patrick O'Boyle

Patrick Aloysius O'Boyle (18 de juliol de 1896 - 10 d'agost de 1987) va ser un prelat nord-americà de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Papa і Patrick O'Boyle · Veure més »

Patronat reial

Catedral de Santo Domingo. El patronat reial és el conjunt de privilegis i facultats especials que els papes van concedir als reis de diferents monarquies europees de l'Antic Règim i que els permetien, al principi, ser sentits abans d'una decisió papal o escollir directament en substitució de les autoritats eclesiàstiques, a determinades persones que anessin a ocupar càrrecs vinculats a l'Església Catòlica (Dret de patronat).

Nou!!: Papa і Patronat reial · Veure més »

Pau Claris i Casademunt

fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Papa і Pau Claris i Casademunt · Veure més »

Pau de Caltabellotta

La Pau de Caltabellotta fou un tractat de pau signat el 31 d'agost de 1302 prop de la ciutat siciliana de Caltabellotta entre Frederic II de Sicília d'una banda, i Carles II de Nàpols i Carles I de Valois de l'altra, que posà fi a la Guerra de Sicília.

Nou!!: Papa і Pau de Caltabellotta · Veure més »

Pau de Constança

Monumento conmemorativo de la Paz de Constanza en la fuente Kaiserbrunnen de esa ciudad. La Pau de Constança de 1183 va ser el tractat firmat a la ciutat de Constança entre l'emperador Frederic I Barbaroja i les ciutats de la Lliga Llombarda.

Nou!!: Papa і Pau de Constança · Veure més »

Pau de Vervins

La pau de Vervins es va signar el 2 de maig de 1598 a Vervins (actual Aisne) entre els reis Felip II d'Espanya i Enric IV de França.

Nou!!: Papa і Pau de Vervins · Veure més »

Pau Duran

Pau Duran (Esparreguera, 31 de desembre de 1582 – Areny de Noguera, 18 de febrer de 1651) fou bisbe d'Urgell.

Nou!!: Papa і Pau Duran · Veure més »

Pau Miki

Pau Miki (Kyoto, 1556, 1562 o 1566 - Nagasaki, 6 de febrer de 1597) és un sant màrtir de l'Església Catòlica d'origen japonès.

Nou!!: Papa і Pau Miki · Veure més »

Pau VI

, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.

Nou!!: Papa і Pau VI · Veure més »

Paul Grégoire

Paul Grégoire, OC (Montreal, 24 d'octubre de 1911 – 30 d'octubre de 1993) va ser un cardenal catòlic quebequès.

Nou!!: Papa і Paul Grégoire · Veure més »

Paul Josef Cordes

Paul Josef Cordes (nascut el 5 de setembre de 1934) és un cardenal alemany de l'Església Catòlica. Serví com a President del President Emèrit del Consell Pontifici ''Cor Unum'' (1995-2010), sent elevat al cardenalat el 2007.

Nou!!: Papa і Paul Josef Cordes · Veure més »

Paul Poupard

Paul Joseph Jean Poupard (nascut el 30 d'agost de 1930) és un cardenal francès de l'Església catòlica, actualment President del Consell pontifici per a la Cultura i anteriorment President del Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós.

Nou!!: Papa і Paul Poupard · Veure més »

Paul Yoshigoro Taguchi

Paul Yoshigoro Taguchi (田口芳五郎, Taguchi Yoshigoro) (20 de juliol de 1902 – 23 de febrer de 1978) va ser un prelat japonès de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Paul Yoshigoro Taguchi · Veure més »

Paula Frassinetti

Paula Frassinetti és una santa italiana de l'Església Catòlica, fundadora de la Congregació de Santa Dorotea (Congregazione Suore di S. Dorotea della Frassinetti).

Nou!!: Papa і Paula Frassinetti · Veure més »

Paula Montal i Fornés

La Mare Paula Montal i Fornés de Sant Josep de Calassanç (Arenys de Mar, 1799 - Olesa de Montserrat, 1889) va ser una religiosa fundadora de la Congregació Filles de Maria, religioses de les Escoles Pies.

Nou!!: Papa і Paula Montal i Fornés · Veure més »

Paweł Adamowicz

Paweł Bogdan Adamowicz (Gdansk, 2 de novembre de 1965 - 14 de gener de 2019) fou un polític i jurista polonès, alcalde de Gdansk entre 1998 i fins al seu assassinat, l'any 2019.

Nou!!: Papa і Paweł Adamowicz · Veure més »

Pèire de Marca

Pèire de Marca (Gan, 24 de gener de 1594 - París, 29 de juny de 1662) fou un historiador i arquebisbe occità.

Nou!!: Papa і Pèire de Marca · Veure més »

Péter Erdõ

Péter Erdő (nascut a Budapest el 25 de juny de 1952) és un cardenal hongarès de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Péter Erdõ · Veure més »

Pedro Gómez Labrador

Pedro Gómez Labrador, marquès de Labrador (Valencia de Alcántara, 30 de novembre de 1764-París, 18 de juny de 1850), va ser un diplomàtic i aristòcrata espanyol que va representar al Regne d'Espanya al Congrés de Viena (1814-1815) celebrat en acabar les Guerres Napoleòniques a Europa.

Nou!!: Papa і Pedro Gómez Labrador · Veure més »

Pedro Herrero Rubio

Pedro Herrero i Rubio (Alacant, 1904 - Barcelona, 1978) va ser un metge pediatre espanyol, que exercir com a inspector de Sanitat municipal a la Casa de Socors d'Alacant, cap provincial de Puericultura i degà del Cos mèdic de la Beneficència provincial per tres dècades.

Nou!!: Papa і Pedro Herrero Rubio · Veure més »

Pedro Ricardo Barreto Jimeno

Pedro Ricardo Barreto Jimeno, SJ (Lima, 12 de febrer de 1944) és un religiós peruà de la Companyia de Jesús, arquebisbe metropolità de Huancayo i Vicepresident primer de la Conferència Episcopal Peruana.

Nou!!: Papa і Pedro Ricardo Barreto Jimeno · Veure més »

Pedro Rubiano Sáenz

Pedro Rubiano Sáenz (nascut el 13 de setembre de 1932) és un cardenal de l'Església Catòlica que fou arquebisbe de Bogotà.

Nou!!: Papa і Pedro Rubiano Sáenz · Veure més »

Pelagi I

Pelagi I (Roma, ? - Roma, 4 de març de 561) fou escollit papa el 16 d'abril de 556.

Nou!!: Papa і Pelagi I · Veure més »

Peníscola

Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Papa і Peníscola · Veure més »

Pentarquia

La Pentarquia (del grec Πενταρχία, Pentarchía, de πέντε pénte, "cinc", i ἄρχειν archein, "governar") és un model d'organització eclesiàstica formulat en les lleis de l'emperador Justinià I (527-565).

Nou!!: Papa і Pentarquia · Veure més »

Període de les autonomies provincials

El període de la història de l'Argentina conegut com el Període de les autonomies provincials, o Període de les guerres civils, transcorregut entre la dissolució del govern central després de la batalla de Cepeda (1820) i l'organització d'un nou govern nacional després de la batalla de Caseros (1852), té característiques pròpies, ben diferenciades del període immediatament anterior, la Independència de l'Argentina, i del període que li va succeir, l'Organització Nacional.

Nou!!: Papa і Període de les autonomies provincials · Veure més »

Pere (nom)

Pere és un nom propi masculí d'origen llatí.

Nou!!: Papa і Pere (nom) · Veure més »

Pere d'Albalat

Catedral de Tarragona Pere d'Albalat, en aragonès Pero d'Albalat, (Aragó, ? - Tarragona, 1251) fou bisbe de Lleida (1236-1237) i arquebisbe de Tarragona (1237-1251).

Nou!!: Papa і Pere d'Albalat · Veure més »

Pere d'Aragó i d'Anjou

Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).

Nou!!: Papa і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Pere d'Urries

Pere d'Urries o Pere d'Urriés —de naixement Pedro Jordán de Urriés— (Osca (probable), ? — ?, 1533) fou un religiós que ostentà el títol d'abat de Montaragó (1528-1532) i bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1532 - 1533).

Nou!!: Papa і Pere d'Urries · Veure més »

Pere Damià

Pere Damià (Ravenna, Estats Pontificis 1007 - Faenza, 21 de febrer de 1072), nascut com a Pier Damiani o Pier di Damiano, va ser un religiós camaldulès, teòleg, bisbe i cardenal (nomentat en 1057 o 1058 pel papa Esteve IX) italià, canonitzat i venerat com a sant a l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Pere Damià · Veure més »

Pere de Centelles

Pere de Centelles (?, - Barcelona, 28 de març de 1252) fou un religiós català elegit bisbe de Barcelona de 1241 a 1252.

Nou!!: Papa і Pere de Centelles · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Papa і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Papa і Pere el Gran · Veure més »

Pere I d'Urgell

Pere I d'Urgell o Pere de Portugal (Coïmbra, 23 de febrer de 1187 - Mallorca, 2 de juny de 1258) fou infant de Portugal, comte consort d'Urgell (1229-1231) i, en dues ocasions, senyor de Mallorca (1231-1244 i 1254-1256).

Nou!!: Papa і Pere I d'Urgell · Veure més »

Pere I de Portugal

Pere I de Portugal, dit el Cruel o el Justicier (Coïmbra, 8 d'abril de 1320 - Estremoz, 18 de gener de 1367), fou rei de Portugal (1357-1367).

Nou!!: Papa і Pere I de Portugal · Veure més »

Pere I de Xipre

Pere I de Xipre o Pere I de Lusignan (Nicòsia, 9 d'octubre del 1328 - Nicòsia, 17 de gener del 1369) va ser rei de Xipre, i rei titular de Jerusalem des de l'abdicació del seu pare el 24 de novembre del 1358 fins a la seva pròpia mort el 1369.

Nou!!: Papa і Pere I de Xipre · Veure més »

Pere II de Mèdici

Pere II de Mèdici —Piero de Médici —, anomenat també Pere l'Infortunat (Florència, República de Florència, 15 de febrer de 1471 - riu Garigliano, 28 de desembre de 1503) fou membre de la Dinastia Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1492 i 1494.

Nou!!: Papa і Pere II de Mèdici · Veure més »

Pere II del Brasil

, encunyat El Magnànim, va ser emperador del Brasil des de l'any 1831 fins al 1889.

Nou!!: Papa і Pere II del Brasil · Veure més »

Pere l'Ermità

Pere l'Ermità (Amiens, ca. 1050 - Abadia de Neufmoustier (Huy), 8 de juliol de 1115), també dit Pere d'Amiens, va ser un clergue, líder religiós de l'anomenada Croada dels Pobres, una peregrinació espontània i armada que al final del intentà arribar a Terra Santa per alliberar-la de l'ocupació musulmana.

Nou!!: Papa і Pere l'Ermità · Veure més »

Pere Lluís I de Parma

Pere Lluís Farnese o Pere Lluís I de Parma (Roma, Estats Pontificis 1503 - Piacenza, Ducat de Parma 1547) fou un membre de la Dinastia Farnese que va esdevenir el primer duc de Parma i Piacenza, càrrec que va ocupar entre 1545 i 1547.

Nou!!: Papa і Pere Lluís I de Parma · Veure més »

Pere Mates

Pere Mates (~1490 - Girona, 1558) fou un pintor renaixentista català.

Nou!!: Papa і Pere Mates · Veure més »

Pere Tena i Garriga

Pere Tena i Garriga (L'Hospitalet de Llobregat, 14 de maig de 1928 - Barcelona, 10 de febrer de 2014), bisbe català, era bisbe auxiliar emèrit de Barcelona i especialista en pastoral litúrgica.

Nou!!: Papa і Pere Tena i Garriga · Veure més »

Persecució de Dioclecià

''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.

Nou!!: Papa і Persecució de Dioclecià · Veure més »

Persecució dels cristians

''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.

Nou!!: Papa і Persecució dels cristians · Veure més »

Persecució religiosa al Bloc de l'Est

Després de la Revolució d'Octubre, el 7 de novembre de 1917 (segons el calendari julià, el 25 d'octubre) va haver-hi un moviment dins de la Unió Soviètica per unir tots els pobles del món sota el règim comunista (vegeu Internacional Comunista).

Nou!!: Papa і Persecució religiosa al Bloc de l'Est · Veure més »

Persona monònima

Plató, filòsof grec Una persona monònima és una persona coneguda i designada amb un sol nom, o monònim.

Nou!!: Papa і Persona monònima · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Papa і Pesta Negra · Veure més »

Peter Turkson

Peter Kodwo Appiah Turkson (nascut l'11 d'octubre de 1948) és un cardenal ghanià de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Peter Turkson · Veure més »

Petite Église

La Petite Église (en català Petita Església) és una escissió de l'Església Catòlica sorgida a la França el 1801 arran de la signatura del Concordat entre el primer Cònsol Napoleó Bonaparte i el Papa Pius VII.

Nou!!: Papa і Petite Église · Veure més »

Petxina de pelegrí del Mediterrani

La petxina o copinya de pelegrí de la Mediterrània (Pecten jacobaeus), és una espècie de mol·lusc bivalve lamel·libranqui de l'ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids i del gènere dels ''Pecten''.

Nou!!: Papa і Petxina de pelegrí del Mediterrani · Veure més »

Philippe de la Chambre

Philippe de La Chambre (Savoia, 1490 † Roma, 21 de desembre de 1550) Fou un cardenal francès del.

Nou!!: Papa і Philippe de la Chambre · Veure més »

Phoenix Park

Daines vora la creu papal al Phoenix Park El Fort Magazine Fort al sud-est del Parc El Monument Wellington al Phoenix Park Phoenix Park a l'estiu Phoenix Park (gaèlic irlandès Páirc an Fhionnuisce)) és el parc urbà més gran d'Europa. Està situat a tres quilòmetres del nord-oest del centre de la ciutat de Dublín, capital de la república d'Irlanda. Té una extensió de 712 hectàrees i consta d'una circumferència barrada de 16 quilòmetres d'extenses zones verdes, boscoses i avingudes d'arbres en filera amb passejos i monuments. Des de 1660, és la llar d'un ramat de daines que va introduir el duc d'Ormond. El seu nom és la corrupció del gaèlic irlandès fionn uisce que significa aigua clara. És corrent veure als visitants corre prop del ramat de cérvols i també a genets galopar amb els seus cavalls. És un dels parcs adossats a ciutat de major extensió d'Europa, ja que el Parc Richmond en Londres, Anglaterra, és només 10 km² major. El Phoenix Park és més gran que el Central Park de Nova York i, que el Hyde Park de Londres. El govern irlandès fa gestions davant la UNESCO per tal que el parc sigui designat patrimoni de la humanitat.

Nou!!: Papa і Phoenix Park · Veure més »

Piazza Venezia

La plaça Venècia) és una cèlebre plaça de Roma, Itàlia. Està situada als peus del turó capitolí, on es creuen cinc dels carrers més importants de la capital: la Via dei Fori Imperiali, la Via del Corso, l'eix Via Cesare Battisti- Via Nazionale, l'eix Via del Plebiscit - Corso Vittorio Emanuele II i la Via del Teatre di Marcello.

Nou!!: Papa і Piazza Venezia · Veure més »

Pier Giorgio Frassati

un jove laic dominic italià membre de l'Acció Catòlica, institució en la qual va ingressar a quinze anys; va ser un gran muntanyenc, va escalar als Alps i a la Vall d'Aosta.

Nou!!: Papa і Pier Giorgio Frassati · Veure més »

Pierfrancesco de Llorenç de Mèdici

Pierfrancesco de Llorenç de Mèdici (en italià: Pierfrancesco di Lorenzo de' Medici), també anomenat Pierfrancesco el Vell, (Florència, República de Florència 1430 - ? 1476) fou un banquer florentí de la família Mèdici.

Nou!!: Papa і Pierfrancesco de Llorenç de Mèdici · Veure més »

Piero Marini

Piero Marini (Valverde, Itàlia, 13 de gener de 1942) és un arquebisbe de la Cúria Romana.

Nou!!: Papa і Piero Marini · Veure més »

Pierre Nguyễn Văn Nhơn

Pierre Nguyễn Văn Nhơn (nascut l'1 d'abril de 1938) és un cardenal vietnamita de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Pierre Nguyễn Văn Nhơn · Veure més »

Pietat (Miquel Àngel)

La Pietat de Michelangelo Buonarroti és una escultura que es troba a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, que mostra el cos de Crist mort a la falda de Maria després de la crucifixió.

Nou!!: Papa і Pietat (Miquel Àngel) · Veure més »

Pietro Riario

Pietro Riario (Savona, Ligúria, 1445 - Roma, Laci, 1474) fou un eclesiàstic franciscà i cardenal de la cúria romana.

Nou!!: Papa і Pietro Riario · Veure més »

Pietro Tamburini

Pietro Tamburini (1 de gener de 1737, Brescia - 14 de març de 1827, Pavia) fou un teòleg, sacerdot catòlic i jurista italià que adoptà les doctrines jansenistes i gal·licanes.

Nou!!: Papa і Pietro Tamburini · Veure més »

Pius II

, nascut Enea Silvio Piccolomini, va ser Papa de Roma del 1458 a 1464.

Nou!!: Papa і Pius II · Veure més »

Pius III

Francesco Todeschini-Piccolomini va néixer a Siena el 1439.

Nou!!: Papa і Pius III · Veure més »

Pius IV

, nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre 1559 i 1565.

Nou!!: Papa і Pius IV · Veure més »

Pius IX

Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.

Nou!!: Papa і Pius IX · Veure més »

Pius V

Pius V (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504- Roma, 1 de maig de 1572), de nom Antonio Ghislieri, va ser papa de l'Església Catòlica des del 1566 fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Pius V · Veure més »

Pius VII

Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Pius VII · Veure més »

Pius VIII

Pius VIII (en llatí Pius VIII, en francès: Pie VIII, en italià: Pio VIII) és el nom que va prendre el cardenal Francesco Saverio Castiglioni en esdevenir Papa el 1829.

Nou!!: Papa і Pius VIII · Veure més »

Pius X

Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.

Nou!!: Papa і Pius X · Veure més »

Pius XI

Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.

Nou!!: Papa і Pius XI · Veure més »

Pius XII

Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Pius XII · Veure més »

Pius XII i l'Holocaust

Membres del 22è Regiment Reial Canadenc en audiència amb el papa Pius XII, després de l'alliberament de Roma de 1944 L'inici del pontificat de Pius XII es va produir en el moment de la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust nazi, que en el transcurs de la guerra veuria l'assassinat de milions de jueus i d'altres per la Alemanya d'Adolf Hitler.

Nou!!: Papa і Pius XII i l'Holocaust · Veure més »

Plaça de Sant Marc

Panoràmica de la Plaça de Sant Marc. La '''plaça de Sant Marc''' de Venècia La ''Piazzetta'' de Sant Marc La plaça de Sant Marc (en italià Piazza San Marco) és l'«única» plaça de Venècia, i la seva principal destinació turística, abundant en fotògrafs, turistes i coloms.

Nou!!: Papa і Plaça de Sant Marc · Veure més »

Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà)

La Plaça de Sant Pere (Piazza San Pietro en italià) és un espai urbà obert que està situat a la ciutat del Vaticà, dins de la ciutat de Roma, i precedeix, a manera de gran sala períptera, a la Basílica de Sant Pere, el magne temple del catolicisme.

Nou!!: Papa і Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà) · Veure més »

Plantofa

Un parell de plantofes de taló baix. Les plantofes, xoquins, xarracs o sabatilles (castellanisme) són un tipus de calçat lleuger i suau d'ús domèstic.

Nou!!: Papa і Plantofa · Veure més »

Plaques de matrícula del Vaticà

Model de matrícula (darrere) d'un vehicle oficial. Model de matrícula (davant) de resident. Matrícula del papamòbil. Les plaques de matrícula dels vehicles del Vaticà inscrits al Registre de Vehicles del Vaticà (Registro Veicoli Vaticani - RVV) segueixen un sistema únic format per un codi de dues o tres lletres seguides de cinc xifres de color negre sobre un fons blanc (per exemple, SCV 12345) i regulat pel Reglament de circulació dels vehicles de 1930.

Nou!!: Papa і Plaques de matrícula del Vaticà · Veure més »

Poggio Bracciolini

Giovanni Francesco Poggio Bracciolini conegut usualment com a Poggio Bracciolini (Terranuova, província d'Arezzo, Itàlia, 11 de febrer de 1380 - Florència, Itàlia, 30 d'octubre de 1459) fou un humanista italià.

Nou!!: Papa і Poggio Bracciolini · Veure més »

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.

Nou!!: Papa і Política · Veure més »

Polycarp Pengo

Polycarp Pengo (nascut el 5 d'agost de 1944, a la parròquia de Mwazye, a la diòcesi de Sumbawanga, a Tanzània) és l'actual Arquebisbe de Dar es Salaam.

Nou!!: Papa і Polycarp Pengo · Veure més »

Pontífex

* Pontífexs romans.

Nou!!: Papa і Pontífex · Veure més »

Ponte Milvio

Ponte Milvio, un dels ponts sobre el riu Tíber El ponte Milvio (o també en idioma italià: Ponte Molle, en llatí: pons Milvius o pons Mulvius) és un pont situat al nord de Roma.

Nou!!: Papa і Ponte Milvio · Veure més »

Pontificat

Pontífex és un títol d'alguns líders religiosos, actualment emprat principalment per a referir-se al Papa.

Nou!!: Papa і Pontificat · Veure més »

Popești-Leordeni

Popești-Leordeni (pronunciació en romanès: ) és una ciutat del comtat d'Ilfov, Muntènia, Romania, 9 km al sud del centre de Bucarest, tot i que des de l'extrem nord de la ciutat fins a l'extrem sud de Bucarest la distància és inferior a 100 m. La majoria dels seus habitants es desplacen a Bucarest, considerant-se Popești-Leordeni com una ciutat satèl·lit de la capital romanesa.

Nou!!: Papa і Popești-Leordeni · Veure més »

Populorum Progressio

Populorum progressio (llatí: El progrés dels pobles) és una encíclica escrita pel Papa Pau VI, promulgada el 26 de març de 1967.

Nou!!: Papa і Populorum Progressio · Veure més »

Pornocràcia

La Pornocràcia (del grec porne -prostituta- i kratein -govern-) o Govern de les Meuques fou un període en la història del Papat Romà en què totes les decisions, i fins i tot, les nominacions de Papes de Roma foren influenciades per dones poderoses o parents seus de la família dels Teofilactes.

Nou!!: Papa і Pornocràcia · Veure més »

Pornografia

El terme pornografia, o porno en la seva forma abreujada, fa referència a tot aquell material que representa actes sexuals o actes eròtics que tenen la finalitat de provocar l'excitació sexual del receptor.

Nou!!: Papa і Pornografia · Veure més »

Porta Pia

La Porta Pia és una porta de l'antiga Muralla Aureliana de Roma a Itàlia.

Nou!!: Papa і Porta Pia · Veure més »

Portada/article maig 9

Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.

Nou!!: Papa і Portada/article maig 9 · Veure més »

Portada/article octubre 16

Categoria:Articles del dia d'octubre de la portada 600k.

Nou!!: Papa і Portada/article octubre 16 · Veure més »

Portada/efemèride agost 6

06.

Nou!!: Papa і Portada/efemèride agost 6 · Veure més »

Portada/efemèride juny 3

03.

Nou!!: Papa і Portada/efemèride juny 3 · Veure més »

Portada/efemèride març 13

13.

Nou!!: Papa і Portada/efemèride març 13 · Veure més »

Portada/efemèride octubre 9

09.

Nou!!: Papa і Portada/efemèride octubre 9 · Veure més »

Potestas

La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.

Nou!!: Papa і Potestas · Veure més »

Praedicate evangelium

Praedicate evangelium (Predicar l'Evangeli) és una Constitució apostòlica del papa Francesc que reforma la cúria romana.

Nou!!: Papa і Praedicate evangelium · Veure més »

Pragmàtica Sanció de Bourges

La Pragmàtica Sanció de Bourges (França) és una ordenança promulgada el 7 de juliol de 1438 pel rei de França Carles VII, amb l'acord del clergat reunit en assemblea a Bourges, per la que s'aprovaren les decisions del Concili de Basilea i el rei s'afirmà com a guardià dels drets de l'Església de França.

Nou!!: Papa і Pragmàtica Sanció de Bourges · Veure més »

Praza do Obradoiro

catedral. Catedral; al fons, a la dreta: l'Hostal dos Reis Católicos; a l'esquerra: el Pazo de Raxoi; en primer pla, a l'esquerra: part de la teulada del col·legi de San Xerome; a la dreta es veuen les escalinates que donen accés a la catedral. La praza do Obradoiro és la plaça més coneguda de Santiago de Compostel·la, a Galícia.

Nou!!: Papa і Praza do Obradoiro · Veure més »

Pròsper de Tarragona

Pròsper (Tarragona?, segona meitat del - Camogli, Ligúria, 718) va ser l'últim arquebisbe de Tàrraco, ja que va regir la diòcesi fins a la destrucció de la ciutat pels sarraïns a principis de.

Nou!!: Papa і Pròsper de Tarragona · Veure més »

Prediccions dels Testimonis de Jehovà

Charles Taze Russell Les Prediccions dels Testimonis de Jehovà són el recull de prediccions o profecies fetes per alguns líders dels Testimonis de Jehovà, en què donen una data específica per la fi del món o altres esdeveniments.

Nou!!: Papa і Prediccions dels Testimonis de Jehovà · Veure més »

Prelatura territorial d'El Salto

La Prelatura territorial d'El Salto (castellà: Prelatura territorial de El Salto, llatí: Praelatura Territorialis Saltensis in Mexico) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Durango, i que pertany a la regió eclesiàstica Vizcaya-Pacifico.

Nou!!: Papa і Prelatura territorial d'El Salto · Veure més »

Prelatura territorial d'Huautla

La prelatura territorial d'Huautla (castellà: prelatura territorial de Huautla, llatí: Praelatura Territorialis Huautlensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat d'Antequera, i que pertany a la regió eclesiàstica Pacífico-Sur.

Nou!!: Papa і Prelatura territorial d'Huautla · Veure més »

Prelatura territorial de Cancún-Chetumal

miniatura La Prelatura territorial de Cancún-Chetumal (castellà: Prelatura territorial de Cancún-Chetumal, llatí: Praelatura Territorialis Cancunensis-Chetumaliensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Yucatán, i que pertany a la regió eclesiàstica Sureste.

Nou!!: Papa і Prelatura territorial de Cancún-Chetumal · Veure més »

Prelatura territorial de Jesús María

La Prelatura territorial de Jesús María (castellà: Prelatura territorial de Jesús María, llatí: Praelatura Territorialis Nayariana de Iesu et Maria) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Guadalajara, i que pertany a la regió eclesiàstica Occidente.

Nou!!: Papa і Prelatura territorial de Jesús María · Veure més »

Prelatura territorial de Loreto

La Prelatura territorial de Loreto —prelatura territoriale di Loreto; Praelatura Territorialis ab Alma Domo Lauretana — és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat d'Ancona-Osimo que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Papa і Prelatura territorial de Loreto · Veure més »

Prelatura territorial de Mixes

La prelatura territorial de Mixes (castellà: Prelatura territorial de Mixes, llatí: Praelatura Territorialis Mixepolitana) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat d'Antequera, i que pertany a la regió eclesiàstica Pacífico-Sur.

Nou!!: Papa і Prelatura territorial de Mixes · Veure més »

Prelatura territorial de Pompeia

La Prelatura territorial de Pompeia (italià: prelatura territoriale di Pompei; llatí: Praelatura Territorialis Pompeiana seu Beatissimae Virginis Mariae a SS.mo Rosario) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campania.

Nou!!: Papa і Prelatura territorial de Pompeia · Veure més »

Prelatura territorial de São Félix

La prelatura territorial de São Félix (portuguès: Prelazia de São Félix; llatí: Praelatura Territorialis Sancti Felicis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cuiabá, que pertany a la regió eclesiàstica Centro-Oeste al Brasil.

Nou!!: Papa і Prelatura territorial de São Félix · Veure més »

Premi Internacional Carlemany

Ajuntament d'Aquisgrà, seu de l'entrega del Premi El Premi Internacional Carlemany (en alemany: Internationaler Karlpreis der Stadt Aachen, i des de 1998 Internationaler Karrlpreis zu Aachen), o comunament Karlspreis, és un premi decretat des de 1950 per la ciutat d'Aquisgrà a aquelles personalitats notables que han treballat en favor de la unificació europea.

Nou!!: Papa і Premi Internacional Carlemany · Veure més »

President de la Comissió Pontifícia per a l'estat de la Ciutat del Vaticà

El President de la Comissió Pontifícia per a l'estat de la Ciutat del Vaticà és el cap de la Comissió Pontifícia per l'Estat de la Ciutat del Vaticà, el cos legislatiu de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Papa і President de la Comissió Pontifícia per a l'estat de la Ciutat del Vaticà · Veure més »

Presoner al Vaticà

Presoner al Vaticà (en italià: prigioniero del Vaticano) és com el papa Pius IX es va descriure després de la captura de Roma per les forces armades del Regne d'Itàlia el 20 de setembre de 1870.

Nou!!: Papa і Presoner al Vaticà · Veure més »

Primacia de Simó Pere

Alguns cristians sostenen que Simó Pere va ser el més destacat dels apòstols, l'anomenat "Príncep dels Apòstols i l'afavorit per Jesús de Natzaret.

Nou!!: Papa і Primacia de Simó Pere · Veure més »

Primacia del bisbe de Roma

1.

Nou!!: Papa і Primacia del bisbe de Roma · Veure més »

Primat (eclesiàstic)

Escut d'armes d'un Primat catòlic (no cardenal) Primat és un títol o rang de certs bisbes en certes esglésies cristianes.

Nou!!: Papa і Primat (eclesiàstic) · Veure més »

Primer Concili de Constantinoble

Medalla de Teodosi I el Gran, que convocà el Primer Concili de Constantinoble Primer Concili de Constantinoble (381, 2n general o ecumènic) fou convocat per l'emperador Teodosi I el Gran.

Nou!!: Papa і Primer Concili de Constantinoble · Veure més »

Primer Concili de Nicea

El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.

Nou!!: Papa і Primer Concili de Nicea · Veure més »

Primera Croada

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Nou!!: Papa і Primera Croada · Veure més »

Primera Epístola de Climent

Climent I La Primera Epístola de Climent és una de les dues cartes, adreçades als cristians de la ciutat de Corint, atribuïdes a Climent I. Data de finals del segle I o començaments del.

Nou!!: Papa і Primera Epístola de Climent · Veure més »

Primera potència mundial

Es denomina primera potència mundial al país que ostenta el primer lloc quant a poder militar, riquesa econòmica i desenvolupament tecnològic.

Nou!!: Papa і Primera potència mundial · Veure més »

Primus inter pares

Primus inter pares (primer entre iguals) és una expressió llatina que indica que una persona és la més important d'un grup de persones amb les que comparteix el mateix rang o càrrec.

Nou!!: Papa і Primus inter pares · Veure més »

Princesa Caraboo

Mary Baker (nascuda Mary Willcocks; Witheridge, 11 de novembre de 1792 (presumpte) - Bristol, 24 de desembre de 1864), va ser una destacada impostora anglesa de principi del.

Nou!!: Papa і Princesa Caraboo · Veure més »

Priscil·lià

Orosi, al seu ''Communitorium d'errore Priscillianistarum et Origenistarum''. Priscil·lià d'Àvila (Gal·lècia?, vers 340 - Civitas Treverorum, actual Trèveris 385) fou bisbe hispà, fundador del priscil·lianisme considerada heretgia per l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Papa і Priscil·lià · Veure més »

Prizreni

Prizreni o Prizren (Prizreni, Призрен) és una ciutat històrica al sud de Kosovo.

Nou!!: Papa і Prizreni · Veure més »

Profecia de Sant Malaquies

La profecia de sant Malaquies és una llista apòcrifa d'un centenar de lemes escrits en llatí, atribuïda a Malaquies d'Armagh (1094-1148) però molt probablement escrita a la darreria del.

Nou!!: Papa і Profecia de Sant Malaquies · Veure més »

Pronunciament de 1841

Maria Cristina de Borbó. El pronunciament de 1841 va ser un pronunciament patrocinat i promogut per l'exregent d'Espanya, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i el seu marit, Fernando Muñoz, contra el regent, el general Espartero que es va forjar des de l'exili a França de la Reina Governadora juntament amb elements del Partit Moderat també en l'exili, i militars afins.

Nou!!: Papa і Pronunciament de 1841 · Veure més »

Prosper Grech

Prosper Grech O.S.A. (Birgu, 23 de desembre de 1925 - Roma, 30 de desembre de 2019) fou un frare agustí maltès, que co-fundà lInstitutum patristicum Augustinianum a Roma, i que va ser creat cardenal pel papa Benet XVI.

Nou!!: Papa і Prosper Grech · Veure més »

Prospero Fontana

''Sagrada Família amb sant Joan petit'' Prospero Fontana (Bolonya, 1512 - 1597) va ser un pintor italià, enquadrat en l'últim Renaixement i en l'escola Bolonyesa.

Nou!!: Papa і Prospero Fontana · Veure més »

Protesta d'Espira

Espira. La Protesta d'Espira és el document que sis prínceps i catorze ciutats lliures alemanyes del Sacre Imperi Romanogermànic van presentar el 19 d'abril de 1529 per protestar contra l'edicte de l'emperador Carles V, que anul·lava la tolerància religiosa que havia estat legalment concedida als principats alemanys, per tal de reprimir el moviment de reforma de l'Església catòlica iniciat per Martí Luter en 1517.

Nou!!: Papa і Protesta d'Espira · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Papa і Protestantisme · Veure més »

Protodiaca

Retrat d'un protodiaca ortodox, obra d'Ilià Repin, 1877 (Galeria Tretiakov, Moscou). Un protodiaca, paraula derivada del significat grec proto, primera i diakonos, diaca, és un títol utilitzat a les Esglésies catòlica i ortodoxa.

Nou!!: Papa і Protodiaca · Veure més »

Protonotari apostòlic

Escut genèric d'un protonotari apostòlic Un protonotari apostòlic (llatí: protonotarius apostolicus) és el títol de l'Església catòlica lliurat al membre del més alt col·legi no episcopal de prelats a la Cúria Romana, o fora de Roma, a un prelat honorari a qui el Papa ha conferit aquest títol i els seus privilegis especials.

Nou!!: Papa і Protonotari apostòlic · Veure més »

Prova (dret)

Arma homicida, proves i fotos d'un cas d'assassinat a Trondheim, Noruega 1928. La fulla trencada del ganivet va quedar enganxada a la part posterior de la víctima apunyalada. Exposicions al Museu Nacional de Justícia Penal de Noruega. Una prova, en dret, és tot motiu o raó aportat al procés pels mitjans i procediments acceptats de la llei per portar-li al jutge al convenciment de la certesa sobre els fets discutits en un procés.

Nou!!: Papa і Prova (dret) · Veure més »

Prussians

Els antics prussians, prussians del Bàltic o senzillament prussians (Prūsai en prussià; Pruzzen,;;; Prusowie en polonès; Prësowié en caixubi) eren el poble indígena d'un grup de tribus bàltiques que van habitar la regió de Prússia.

Nou!!: Papa і Prussians · Veure més »

Psalterium alias Laudatorium

Inici del ''Psalterium alias Laudatorium'' de Francesc Eiximenis segons el manuscrit 726 de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València El Psalterium alias laudatorium («Psalteri també anomenat Laudatori») és una obra literària escrita per Francesc Eiximenis en llatí entre 1404 i 1408 a València i dedicada finalment al papa d'Avinyó Benet XIII.

Nou!!: Papa і Psalterium alias Laudatorium · Veure més »

Psamètic II

Psamètic II o Neferibra-Psametiko,, va ser fill de Necó II i va haver de regnar uns sis anys, de 595 a 589 aC., com afirmen Sext Juli Africà i Heròdot, encara que Eusebi de Cesàrea narra que Psammutis va regnar disset anys.

Nou!!: Papa і Psamètic II · Veure més »

PVI

* Partit de Vinaròs Independent, partit polític municipalista de Vinaròs, al Baix Maestrat.

Nou!!: Papa і PVI · Veure més »

Quadrívium

El quadrívium o quadrivi (del llatí quadrivium, 'quatre vies'; plural: quadrivia) tracta dels quatre temes, o arts, ensenyats després d'ensenyar el Trivium.

Nou!!: Papa і Quadrívium · Veure més »

Quanta Cura

Quanta Cura (llatí: Quanta preocupació) és una encíclica escrita pel papa Pius IX sobre el tema de la secularització en general i la proclamació del Regne d'Itàlia del 1861 en particular.

Nou!!: Papa і Quanta Cura · Veure més »

Qui Christi Domini

Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.

Nou!!: Papa і Qui Christi Domini · Veure més »

Quneitra

Quneitra, Al-Qunaytirah, Qunaitira o Kuneitra és la capital, en gran part derruïda i abandonada, de la governació homònima al sud-oest de Síria.

Nou!!: Papa і Quneitra · Veure més »

Quo Graviora

Quo Graviora és una encíclica del papa Gregori XVI publicada el 4 d'octubre de 1833 que estigué dirigida als bisbes de la província eclesiàstica d'Alta Renània per queixar-se sobre els desitjos de reformes que un grup de capellans havien propagat en aquella regió, seguint per cert els plantejaments que ja Pius VIII havia esgrimit en un breu apostòlic el 25 de març de 1830.

Nou!!: Papa і Quo Graviora · Veure més »

Raúl Silva Henríquez

Raúl Silva Henríquez S.D.B.(Talca, 27 de setembre de 1907 – Santiago, 9 d'abril de 1999) va ser un destacat sacerdot salesià i advocat xilè, bisbe de Valparaíso entre 1959 i 1961, arquebisbe de Santiago entre 1961 i 1983 i un acèrrim defensor dels drets humans durant la dictadura militar d'Augusto Pinochet.

Nou!!: Papa і Raúl Silva Henríquez · Veure més »

Raedwald

Raedwald, fill de Tytila, fou rei de l'Ànglia de l'Est des del 600 fins a l'any de la seva mort, el 624.

Nou!!: Papa і Raedwald · Veure més »

Rai Radio 1

Rai Radio 1 és una cadena de ràdio que pertany a l'ens públic italià RAI, i és la més popular de totes les ràdios de l'empresa RAI.

Nou!!: Papa і Rai Radio 1 · Veure més »

Ramón Alberto Rolón Güepsa

Ramón Alberto Rolón Güepsa (Arboledas, 28 de febrer de 1959) és un bisbe, científic religiós, filòsof i teòleg colombià.

Nou!!: Papa і Ramón Alberto Rolón Güepsa · Veure més »

Ramon Astruc de Cortielles

Ramon Astruc de Cortielles (Vic ? - ? 1444 o 1434), fou un teòleg i escriptor català en llengua llatina.

Nou!!: Papa і Ramon Astruc de Cortielles · Veure més »

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Nou!!: Papa і Ramon Berenguer II · Veure més »

Ramon Borrell I

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).

Nou!!: Papa і Ramon Borrell I · Veure més »

Ramon de Trobat i Vinyes

Ramon de Trobat i Vinyes (Barcelona?, ca 1626 Encara que alguns textos com l'Enciclopèdia Catalana el fan nascut a Perpinyà, estudis més moderns han manifestat que no se'n coneix ni lloc ni data de naixement (Ayats ''Les premiéres années...'' (1993), i li han suposat una naixença barcelonina pels anys 1625-1627 (Jané ''La formació de nissagues de poder...'' (1998) - Perpinyà, 9 d'abril del 1698) va ser una figura clau en el procés d'incorporació de les comarques nord-catalanes al regne de França.

Nou!!: Papa і Ramon de Trobat i Vinyes · Veure més »

Ramon Despont

Làpida sepulcral de Ramon Despont a la capella de sant Donís i santa Margarida de la catedral de València. Ramon Despont (Fraga, - Tarragona, 13 de novembre de 1312) fou un religiós i teòleg, bisbe de València des de 1289 a 1312.

Nou!!: Papa і Ramon Despont · Veure més »

Ramon Iglésias i Navarri

Ramon Iglésias i Navarri (Durro, Alta Ribagorça, 28 de gener de 1889 - la Seu d'Urgell, 31 de març de 1972) fou un religiós català que esdevingué bisbe d'Urgell i 59è copríncep d'Andorra.

Nou!!: Papa і Ramon Iglésias i Navarri · Veure més »

Ramon III de Trípoli

Ramon III de Trípoli (1140 - 1187) va ser, fins a la seva mort, comte de Trípoli des del 1152, príncep de Galilea i Tiberíades iure uxoris, pel dret de la seva dona Eschiva de Bures, des del 1171, dues vegades regent del Regne de Jerusalem (1174-1177, 1184-1185).

Nou!!: Papa і Ramon III de Trípoli · Veure més »

Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols

Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols (Barcelona, 11 de febrer de 1742 - Cervera, 14 de desembre de 1832) va ser un jurista, religiós i polític català del.

Nou!!: Papa і Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Papa і Ramon Llull · Veure més »

Ramon Muntaner

Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.

Nou!!: Papa і Ramon Muntaner · Veure més »

Rant in E-Minor

Rant in E-Minor és un àlbum de l'humorista Bill Hicks, publicat a títol pòstum l'any 1997 per Rykodisc.

Nou!!: Papa і Rant in E-Minor · Veure més »

Ranuccio Farnese (cardenal)

Ranuccio Farnese, anomenat il cardinalino, (Valentano, Estats Pontificis 1530 - Parma, Ducat de Parma 1565) fou un prelat, membre de la Dinastia Farnese, que va esdevenir cardenal.

Nou!!: Papa і Ranuccio Farnese (cardenal) · Veure més »

Ranuccio I de Parma

Ranuccio I Farnese o Ranuccio I de Parma (Parma, Ducat de Parma 1569 - íd. 1622) fou el 4t Duc de Parma, càrrec que va ocupar entre 1592 i 1622.

Nou!!: Papa і Ranuccio I de Parma · Veure més »

Ranuccio II de Parma

''Il Tempo mostra il ritratto di Ranuccio II alle figure allegoriche di Parma, Piacenza e Castro'', obra de Frans Denys. Ranuccio II de Parma o Ranuccio II Farnese (Casalmaggiore, Venècia 1630 - Parma, Ducat de Parma 1694) fou el 6è Duc de Parma entre 1646 i 1694.

Nou!!: Papa і Ranuccio II de Parma · Veure més »

Ranulf de Blondeville

''Azure, una garba d'or, les antigues armes dels comtes de Chester Ranulf de Blondeville, sisè comte (earl) de Chester i primer comte (earl) de Lincoln.

Nou!!: Papa і Ranulf de Blondeville · Veure més »

Ravano Dalle Carceri

Ravano dalle Carceri (mort el 1216) va ser un noble llombard.

Nou!!: Papa і Ravano Dalle Carceri · Veure més »

Real Santuario del Santísimo Cristo de La Laguna

Interior del santuari, amb la imatge del Crist en l'altar major El Real Santuario del Santísimo Cristo de La Laguna és una església que es troba a la ciutat de San Cristóbal de La Laguna a l'illa de Tenerife (Illes Canàries, Espanya).

Nou!!: Papa і Real Santuario del Santísimo Cristo de La Laguna · Veure més »

Rebel·lió de Khmelnitski

La Rebel·lió de Khmelnitski (també coneguda com a Rebel·lió de Khmel'nyts'kyi/Chmielnicki) fou una rebel·lió dels cosacs d'Ucraïna entre els anys 1648-1657 que va esdevenir una guerra d'alliberament ucraïnesa de Polònia.

Nou!!: Papa і Rebel·lió de Khmelnitski · Veure més »

Reconquesta Tudor d'Irlanda

pàgines.

Nou!!: Papa і Reconquesta Tudor d'Irlanda · Veure més »

Reforma bohèmia

La Reforma bohèmia (també coneguda com la Reforma txeca o Reforma hussita), anterior a la Reforma Protestant del, va ser un moviment cristià de finals de l'edat mitjana i inicis de la moderna al regne i a la Corona de Bohèmia (actualment la República Txeca), clamant per una reforma de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Reforma bohèmia · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Papa і Reforma Protestant · Veure més »

Reforma protestant a Espanya

espanyola, per la qual cosa probablement sigui el llibre escrit en castellà amb major nombre d'exemplars de la història. Reforma protestant a Espanya. La història de la reforma protestant a Espanya es remunta al, quan diversos creients espanyols es van sentir plenament d'acord amb els plantejaments de la Reforma protestant iniciada per Martí Luter a Alemanya.

Nou!!: Papa і Reforma protestant a Espanya · Veure més »

Reformisme borbònic

El Reformisme borbònic fa referència al període de la història d'Espanya iniciat el 1700, en el qual Carles II, l'últim rei de la Casa d'Àustria de la Monarquia d'Espanya, va nomenar al seu testament, un mes abans de morir, Felip V de Borbó com el seu successor.

Nou!!: Papa і Reformisme borbònic · Veure més »

Regàlia i insígnies papals

tiara, la triple corona, representa les tres funcions del Papa com a "pastor suprem", "mestre suprem" i "summe sacerdot". La creu d'or sobre la bola del món que corona la tiara simbolitza la sobirania de Jesús. La Regàlia Papal i les insígnies són les peces de vestir pròpies del Papa, en les seves capacitats de cap de l'Església Catòlica Romana i sobirà de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Papa і Regàlia i insígnies papals · Veure més »

Regió eclesiàstica Laci

La regió del Laci al territori italià La regió eclesiàstica Laci és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.

Nou!!: Papa і Regió eclesiàstica Laci · Veure més »

Reginald Pole

Reginald Pole (Març de 1500 - 17 de novembre de 1558) fou arquebisbe de Canterbury i cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Reginald Pole · Veure més »

Regio Exequatur

El Regio exequatur va ser un dret adquirit per la corona espanyola al durant el mandat del Papa Alexandre VI, mitjançant el qual es reservava el dret de vetar documents papals o butlles que anessin a ser enviades a Iberoamèrica.

Nou!!: Papa і Regio Exequatur · Veure més »

Regla monàstica

Les regles monàstiques són les regles per les quals es regeixen els ordes monàstics (monàstic fa referència al monacat, la condició dels monjos i els seus monestirs històricament fundats al desert, en entorns allunyats del món), però també altres ordes religiosos com els ordes conventuals o ordes mendicants (les dels frares i els seus convents, històricament fundats en entorns urbans, amb major o menor grau de cloenda), i en general s'utilitzen en l'anomenada vida consagrada i en les institucions del clergat regular.

Nou!!: Papa і Regla monàstica · Veure més »

Regnans in Excelsis

El papa ius V Reina Elisabet I Regnans in Excelsis (Regnant sobre les Altures) és una butlla papal publicada el 25 de febrer de 1570 per Pius V declarant a «Elisabet, la pretesa Reina d'Anglaterra i servidora del crim» com a heretge i alliberant tots els seus súbdits de qualsevol lleialtat vers ella, fins i tot aquells que haguessin "prestat juraments vers ella", i excomunicant qualsevol que obeís les seves ordres.

Nou!!: Papa і Regnans in Excelsis · Veure més »

Regne d'Albània (edat mitjana)

El Regne d'Albània (Regnum Albaniae) fou un regne medieval creat per Carles d'Anjou amb els territoris romans d'Orient arrabassats al Despotat de l'Epir el 1271 i units al seu Regne de Sicília.

Nou!!: Papa і Regne d'Albània (edat mitjana) · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Papa і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Papa і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne d'Irlanda

El Regne d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupa l'illa d'Irlanda i que existí entre el i XVIII, moment en què s'integrà en el Regne de la Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Papa і Regne d'Irlanda · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861-1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Papa і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »

Regne d'Itàlia (edat mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: Papa і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »

Regne de Croàcia

El Regne de Croàcia (Regnum Croatiae; croat: Kraljevina Hrvatska, Hrvatsko Kraljevstvo) fou un regne medieval de l'Europa central que comprenia la major part del que avui és Croàcia (sense l'Ístria occidental i algunes ciutats costaneres dàlmates), a més de l'actual Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Papa і Regne de Croàcia · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Papa і Regne de França · Veure més »

Regne de Jerusalem

El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.

Nou!!: Papa і Regne de Jerusalem · Veure més »

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Nou!!: Papa і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »

Regne de Lleó

El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Nou!!: Papa і Regne de Lleó · Veure més »

Regne de Múrcia

LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.

Nou!!: Papa і Regne de Múrcia · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Papa і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Polònia

El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.

Nou!!: Papa і Regne de Polònia · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Papa і Regne de Portugal · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Papa і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Nou!!: Papa і Regne de Sicília · Veure més »

Regnes bàrbars

Europa just després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident Els regnes bàrbars foren els primers regnes establerts a l'antic territori de l'Imperi Romà d'Occident pels pobles germànics, iranians, amazics, etc.

Nou!!: Papa і Regnes bàrbars · Veure més »

Rei d'Itàlia

Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.

Nou!!: Papa і Rei d'Itàlia · Veure més »

Rei dels Gots

El títol de rei dels Gots (Götes konung en suec, Gothernes konge / De Gothers Konge en danès, gothorum rex en llatí) fou utilitzats durant segles pels reis de Suècia i pels reis de Dinamarca, per denotar la sobirania o la reclamació de sobirania sobre l'antic poble dels gots.

Nou!!: Papa і Rei dels Gots · Veure més »

Reinaldo III d'Este

Reinaldo III d'Este o de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena, 25 d'abril de 1655 - íd. 1737) fou un membre de la Casa d'Este que després d'esdevenir cardenal de l'Església Catòlica i, posteriorment, duc de Mòdena entre 1694 i 1737.

Nou!!: Papa і Reinaldo III d'Este · Veure més »

Reinas (sèrie de televisió)

Reinas és una sèrie de televisió espanyola i britànica que es va emetre entre el 24 de gener i el 28 de febrer de 2017 i que exposava la rivalitat entre Maria Stuart, reina d'Escòcia, i Elisabet I, reina d'Anglaterra.

Nou!!: Papa і Reinas (sèrie de televisió) · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Papa і Reis Catòlics · Veure més »

Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient

Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Papa і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Papa і Religió · Veure més »

Religió a la Unió Soviètica

La Unió Soviètica va ser el primer estat a tenir com a objectiu ideològic l'eliminació de la religió i la seva substitució per l'ateisme com a objectiu fonamental ideològic de l'Estat.

Nou!!: Papa і Religió a la Unió Soviètica · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Papa і Renaixement · Veure més »

Renaixement carolingi

Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.

Nou!!: Papa і Renaixement carolingi · Veure més »

Renaixement del segle XII

Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenvolupament de l'art gòtic El renaixement o revolució del és un període de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalització intel·lectual basada en unes profundes arrels científiques i filosòfiques que Europa va viure durant la baixa edat mitjana.

Nou!!: Papa і Renaixement del segle XII · Veure més »

Renato Corti

fou un bisbe catòlic italià, bisbe emèrit de Novara.

Nou!!: Papa і Renato Corti · Veure més »

Renato Raffaele Martino

Renato Raffaele Martino (23 de novembre de 1932) és un cardenal italià, president emèrit del Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau, president del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Migrants i els Itinerants i ex Observador Permanent de la Santa Seu en les Nacions Unides.

Nou!!: Papa і Renato Raffaele Martino · Veure més »

Renúncia papal

papa Benet XVI és l'únic papa que ha renunciat al seu càrrec durant els últims sis segles. Es denomina renúncia papal al succés pel qual la màxima autoritat de l'Església Catòlica Romana, el papa, decideix dimitir del seu càrrec.

Nou!!: Papa і Renúncia papal · Veure més »

República de Florència

La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).

Nou!!: Papa і República de Florència · Veure més »

República de Nóvgorod

La República de Nóvgorod (en rus: Новгородская республика; tr.: Novgoródskaia Respublika) fou un extens estat medieval que ocupava territoris de l'actual Rússia, des del mar Bàltic fins als Urals, entre els segles  i. La seva capital era la ciutat epònima de Nóvgorod.

Nou!!: Papa і República de Nóvgorod · Veure més »

República germana

República Francesa. Repúbliques germanes o repúbliques jacobines eren alguns estats recolzats pels exèrcits francesos en els territoris « alliberats » per aquests durant les guerres de la revolució francesa durant el període Directori (1795-1799) de la Primera República Francesa s'anomenen.

Nou!!: Papa і República germana · Veure més »

República Popular de Polònia

La República Popular de Polònia (polonès: Polska Rzeczpospolita Ludowa, PRL) va ser el nom oficial de Polònia entre 1952 i 1990.

Nou!!: Papa і República Popular de Polònia · Veure més »

República romana (segle XIX)

La República romana va ser declarada com a estat de curta durada el 9 de febrer de 1849, quan el govern dels Estats Pontificis va ser substituït temporalment per un govern republicà a causa de la fugida de Pius IX a Gaeta.

Nou!!: Papa і República romana (segle XIX) · Veure més »

Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola

republicana a l'agost i setembre de 1936. La repressió a la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola va ser una successió d'accions violentes comeses al territori del bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Papa і Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Rerum Novarum

La Rerum Novarum (llatí: De les noves realitats) és una encíclica publicada pel Papa Lleó XIII el 15 de maig de 1891.

Nou!!: Papa і Rerum Novarum · Veure més »

Retaule de Sant Bernadí i l'Àngel Custodi

El Retaule de Sant Bernadí i l'Àngel Custodi és un retaule d'estil gòtic obra de Jaume Huguet realitzat entre 1462-1475 per a la capella dels Esparters i Vidriers de la catedral de Barcelona.

Nou!!: Papa і Retaule de Sant Bernadí i l'Àngel Custodi · Veure més »

Retrat de Juan de Pareja

Aquest retrat de Juan de Pareja és una obra feta per Diego Velázquez i es troba al Museu Metropolità d'Art de Nova York.

Nou!!: Papa і Retrat de Juan de Pareja · Veure més »

Revolta de Perpinyà

La Revolta de Perpinyà fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Papa і Revolta de Perpinyà · Veure més »

Revolucions de 1989

Les Revolucions de 1989 (també conegudes com la Caiguda del Comunisme, el Col·lapse del Comunisme, les Revolucions d'Europa de l'Est i la Tardor de les Nacions) foren una onada revolucionària que va recórrer Europa Central i Oriental durant la tardor del 1989.

Nou!!: Papa і Revolucions de 1989 · Veure més »

Ricardo Blázquez Pérez

Ricardo Blázquez Pérez (Villanueva del Campillo, Àvila, 13 d'abril de 1942) és un bisbe i teòleg espanyol, actual Arquebisbe de Valladolid i President de la Conferència Episcopal Espanyola.

Nou!!: Papa і Ricardo Blázquez Pérez · Veure més »

Ricardo Ezzati Andrello

Ricardo Ezzati Andrello S.D.B. (nascut el 7 de gener de 1942) és un cardenal catòlic xilè d'ascendència italiana.

Nou!!: Papa і Ricardo Ezzati Andrello · Veure més »

Rienzi

Rienzi, der Letzte der Tribunen (WWV 49) (Rienzi, el darrer dels tribuns) és una òpera de Richard Wagner en cinc actes, amb llibret escrit pel mateix compositor basat en la novel·la homònima d'Edward Bulwer-Lytton. El títol s'abreuja habitualment com a Rienzi. Composta entre juliol de 1838 i novembre de 1840, fou estrenada al Königlich Sächsisches Hoftheater de Dresden el 20 d'octubre de 1842. A Catalunya s'estrenà al Gran Teatre del Liceu el 20 de gener de 1951. L'òpera està ambientada a Roma i es basa en la vida de Cola di Rienzo (1313–1354), una figura populista italiana tardomedieval que aconsegueix burlar i després derrotar els nobles i els seus seguidors i augmentar el poder del poble. Magnànim al principi, es veu obligat pels esdeveniments a esclafar la rebel·lió dels nobles contra el poder del poble, però l'opinió popular canvia i fins i tot l'Església, que l'havia impulsat a afirmar-se, es gira en contra seu. Al final, la població crema el Capitoli, en el qual Rienzi i uns quants adherents han fet una última intervenció.

Nou!!: Papa і Rienzi · Veure més »

Rinaldo Piscicello

Rinaldo Piscicello, anomenat el cardenal de Nàpols (Nàpols, Itàlia, llavors capital del Regne de Nàpols, cap a 1415/1416 - Roma, 14 de juliol de 1457) va ser un cardenal italià del.

Nou!!: Papa і Rinaldo Piscicello · Veure més »

Rinoceront de Dürer

El Rinoceront de Dürer és un gravat en fusta d'Albrecht Dürer realitzat el 1515 que va esdevenir una icona cultural, segons alguns crítics es tracta de la «representació d'un animal que més influència ha tingut en la història de l'art».

Nou!!: Papa і Rinoceront de Dürer · Veure més »

Ritu hispà

Pàgina miniada de la Bíblia de Lleó, a. 960. El ritu hispà, també anomenat mossàrab o visigòtic és una forma del ritu catòlic, diferent del ritu llatí, que es consolidà vers el a la península Ibèrica, sent practicada als territoris hispànics fins al.

Nou!!: Papa і Ritu hispà · Veure més »

Riuada de Biescas de 1996

La riuada de Biescas de 1996 va ser una catàstrofe hidrològica que va ocórrer la tarda del 7 d'agost de 1996 al càmping Virgen de las Nieves, al municipi aragonès de Biescas, a la província d'Osca (Espanya).

Nou!!: Papa і Riuada de Biescas de 1996 · Veure més »

Robert I de Nàpols

Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (1278 - Nàpols 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).

Nou!!: Papa і Robert I de Nàpols · Veure més »

Robert II de Càpua

Mapa d'Itàlia el 1084 on es pot veure el Ducat de Càpua Robert II de Càpua (Últim príncep de Càpua i comte d'Aversa, fill de Jordà II i nebot de Robert I, mort el 1156).

Nou!!: Papa і Robert II de Càpua · Veure més »

Robert II de Flandes

Robert II de Flandes (c. 1065 - voltants de Meaux, 5 d'octubre de 1111) fou comte de Flandes entre els anys 1093 i 1111.

Nou!!: Papa і Robert II de Flandes · Veure més »

Robert II de França

Robert II de França dit el Pietós (Orleans, 972 - Melun, 1031) fou rei de França (996-1031) i duc de Borgonya (1016-1031).

Nou!!: Papa і Robert II de França · Veure més »

Robert Joseph Baker

Robert Joseph Baker (4 de juny de 1944, Willard, Ohio) és el bisbe de la diòcesi de Birmingham, amb seu a l'estat d'Alabama, Estats Units, des del 14 d'agost del 2007.

Nou!!: Papa і Robert Joseph Baker · Veure més »

Robert Long

Robert Long (Utrecht, 16 d'octubre de 1943 – Anvers, 13 de desembre de 2006) era un cantautor, un còmic i un presentador televisiu neerlandès.

Nou!!: Papa і Robert Long · Veure més »

Robert Schuman

Robert Schuman, amb el nom de naixement Jean-Baptiste Nicolas Robert Schuman, (ciutat de Luxemburg, Luxemburg, 29 de juny de 1886 - Scy-Chazelles, França, 4 de setembre de 1963) fou un polític francès, diverses vegades ministre i dos cops president del Consell de França.

Nou!!: Papa і Robert Schuman · Veure més »

Roberto Romero

Roberto Romero (Salta, 22 d'octubre de 1927 - Rio de Janeiro, 15 de febrer de 1992), va ser un polític argentí, membre del Partit Justicialista.

Nou!!: Papa і Roberto Romero · Veure més »

Rodes (ciutat)

Rodes és una ciutat de Grècia, a l'illa de Rodes, capital de la prefectura del Dodecanès.

Nou!!: Papa і Rodes (ciutat) · Veure més »

Roger Bernat III de Foix

Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).

Nou!!: Papa і Roger Bernat III de Foix · Veure més »

Roger Etchegaray

va ser un cardenal francès de l'Església catòlica, cardenal protobisbe i vicedegà del Col·legi Cardenalici.

Nou!!: Papa і Roger Etchegaray · Veure més »

Roger II de Foix

Roger II de Foix (? - 1124) fou comte de Foix (1071-1124).

Nou!!: Papa і Roger II de Foix · Veure més »

Roger IV de Foix

Roger IV de Foix (? - 1265) fou vescomte de Castellbò (1230-1265) i comte de Foix (1241-1265).

Nou!!: Papa і Roger IV de Foix · Veure més »

Roger Michael Mahony

Roger Michael Mahony KGCHS (nascut el 27 de febrer de 1936) és un cardenal estatunidenc de l'Església Catòlica que serví com a arquebisbe de Los Angeles entre 1985 i 2011.

Nou!!: Papa і Roger Michael Mahony · Veure més »

Roger Vangheluwe

Roger Vangheluwe (Roeselare (Bèlgica), 7 de novembre de 1936 -) fou el 25è bisbe de Bruges (1984-2010).

Nou!!: Papa і Roger Vangheluwe · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Papa і Roma · Veure més »

Roman de Fauvel

La col·lecció del Roman de Fauvel representa un dels exemples per excel·lència de l'al·legoria tardana medieval, amb una visible predilecció per la satírica.

Nou!!: Papa і Roman de Fauvel · Veure més »

Romans d'Orient

Els romans d'Orient, romaics o, simplement, romans (Ῥωμαῖοι, Romei) eren els ciutadans cristians i de parla grega de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.

Nou!!: Papa і Romans d'Orient · Veure més »

Romà (papa)

Romà I (Gallese - novembre de 897) fou Papa de l'Església catòlica entre l'agost i el novembre de 897.

Nou!!: Papa і Romà (papa) · Veure més »

Romuva

Dibuix del santuari de Romuva segons la descripció de Grunau. Romuva, Romowe o Rickoyoto fou el lloc de culte de la mitologia prussiana, situat a la regió de Nadrúvia.

Nou!!: Papa і Romuva · Veure més »

Ronald Reagan

va ser un polític estatunidenc que va servir com el 40è president dels Estats Units entre 1981 i 1989.

Nou!!: Papa і Ronald Reagan · Veure més »

Rosa d'Or del Papa

Rosa d'Or feta per Giuseppe i Pietro Paolo Spagna a Roma, cap al 1818/19. Actualment es troba entre les peces del Tresor Imperial del Palau Imperial Hofburg de Viena La Rosa d'Or del Papa és un ornament que els Papes de l'Església Catòlica beneeixen anualment.

Nou!!: Papa і Rosa d'Or del Papa · Veure més »

Rubén Salazar Gómez

Jesús Rubén Salazar Gómez (Bogotà, 22 de setembre de 1942) és un cardenal catòlic colombià.

Nou!!: Papa і Rubén Salazar Gómez · Veure més »

Rudolf (musical)

Rudolf és un musical concebut per a l'escenari per Frank Wildhorn i Steve Cuden, amb un llibre de Jack Murphy i Phoebe Hwang, lletres de Murphy, lletres addicionals de Nan Knighton i música de Frank Wildhorn, arranjaments de Koen Schoots i orquestracions de Kim Scharnberg.

Nou!!: Papa і Rudolf (musical) · Veure més »

Rufino Jiao Santos

Rufino Jiao Santos (26 d'agost de 1908 – 3 de setembre de 1973) va ser el 29è arquebisbe de Manila, entre el 10 de febrer de 1953 i fins a la seva mort el 3 de setembre de 1973, sent el primer filipí en ser elevat al Col·legi Cardenalici.

Nou!!: Papa і Rufino Jiao Santos · Veure més »

Rus de Kíev

XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.

Nou!!: Papa і Rus de Kíev · Veure més »

Rutènia subcarpàtica

Ucraïna carpàtica. La Rutènia Subcarpàtica o Transcarpàtica, coneguda també com a Rutènia Carpàtica, Ucraïna Transcarpàtica, Zakarpattia, Rusinko,Rus subcarpàtica o Subcarpàcia (rutè i ucraïnès: Карпатська Русь, romanitzat:Karpats'ka rus; rus: Карпатская Русь, romanitzat: Karpatskaya Rus '; eslovac i txec:Podkarpatská Rus; hongarès Kárpátalja; romanès Transcarpatia; polonès Zakarpacie; jiddisch קאַרפַּאטן רוּס) és una petita regió a Europa central que ara forma part en la seva major part de l'óblast de Zakarpàttia a la Ucraïna occidental (en ucraïnès:Zakarpats'ka oblast), així com una petita part de l'extrem oriental d'Eslovàquia (principalment els krai de Prešov i de Košice), Łemkowszczyzna de Polònia i Maramureș a Romania.

Nou!!: Papa і Rutènia subcarpàtica · Veure més »

Ruy López de Villalobos

Ruy López de Villalobos (Màlaga, Espanya, 1500 - illa d'Amboina, 1544) va ser un gentilhome que va explorar les Filipines i va tractar, sense èxit, de colonitzar i establir una ruta comercial viable amb els territoris espanyols a Amèrica.

Nou!!: Papa і Ruy López de Villalobos · Veure més »

Sacerdot

Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.

Nou!!: Papa і Sacerdot · Veure més »

Sacerdot (Església catòlica)

Sacerdot catòlic (un prevere) durant un baptisme Un sacerdot catòlic és un ministre del culte de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Sacerdot (Església catòlica) · Veure més »

Sacerdotalis Caelibatus

Sacerdotalis Caelibatus és la sisena encíclica del papa Pau VI.

Nou!!: Papa і Sacerdotalis Caelibatus · Veure més »

Sacerdots del Sagrat Cor de Jesús

La congregació dels Sacerdots del Sagrat Cor de Jesús (en llatí, Congregatio Sacerdotum a Sacro Corde Iesu) és un institut religiós catòlic masculí de dret pontifici, concretament, una congregació clerical.

Nou!!: Papa і Sacerdots del Sagrat Cor de Jesús · Veure més »

Sacre emperador romanogermànic

Emblema de l'imperi germànic El sacre emperador romanogermànic era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.

Nou!!: Papa і Sacre emperador romanogermànic · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Papa і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sacro Cuore di Gesù

El Sacro Cuore di Gesù és una església de Roma.

Nou!!: Papa і Sacro Cuore di Gesù · Veure més »

Sacro Cuore di Maria (títol cardenalici)

Sacro Cuore de Maria és un títol cardenalici instituït pel papa Pau VI el 5 de febrer de 1965, amb què va dotar la basílica del Sagrat Cor Immaculat de Maria (Roma), edificada l'any 1923 i regida pels Missioners Claretians.

Nou!!: Papa і Sacro Cuore di Maria (títol cardenalici) · Veure més »

Sacrosanctum Concilium

La constitució Sacrosanctum Concilium sobre la sagrada litúrgia és una de les quatre constitucions conciliars emanades del Concili Vaticà II.

Nou!!: Papa і Sacrosanctum Concilium · Veure més »

Sagrada Família (cristianisme)

Albrecht Dürer, ''Fugida a Egipte'', 1494-1497. La Sagrada Família és la representació iconogràfica de Jesús i els seus pares terrenals, Maria i Josep.

Nou!!: Papa і Sagrada Família (cristianisme) · Veure més »

Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi

El Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi és un orde de cavalleria sota el patronatge de Sant Jordi, consagrada a la glorificació de la Creu, la difusió de la Fe i la defensa de la Santa Mare Església.

Nou!!: Papa і Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi · Veure més »

Sala Stampa

La Sala Stampa és el nom amb què es coneix la Sala de premsa de la Santa Seu, que publica les notícies oficials de les activitats del Papa i dels diversos departaments de la Cúria Romana. Comunica discursos, missatges i documents, així com les declaracions del seu director.

Nou!!: Papa і Sala Stampa · Veure més »

Salus Populi Romani

Fotografia de la icona. Salus Populi Romani (en català: Protectora del poble romà - protectora es tradueix literalment com «salvació» o «salut»), és el nom que se li dona al a la icona bizantina de la Verge amb Nen, que procedeix dels primers cristians a la Basílica de Santa Maria Major a Roma.

Nou!!: Papa і Salus Populi Romani · Veure més »

Salvador Casañas i Pagès

Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 — 27 d'octubre de 1908) fou un bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, bisbe de Barcelona i cardenal català.

Nou!!: Papa і Salvador Casañas i Pagès · Veure més »

Salvador Cristau i Coll

Salvador Cristau Coll (Barcelona, 15 d'abril de 1950) és un bisbe catòlic, que actualment serveix com a bisbe de Terrassa.

Nou!!: Papa і Salvador Cristau i Coll · Veure més »

Salve Regina

''Madonna dell Granduca'', pintura sobre la Verge Maria de Raffaello Sanzio. Partitura del "Salve Regina". La "Salve Regina" és una de les quatre antífones dedicades a la Verge Maria.

Nou!!: Papa і Salve Regina · Veure més »

Salvi Huix i Miralpeix

Salvi Huix i Miralpeix, C.O. (Santa Margarida de Vallors, municipi de Sant Hilari Sacalm, La Selva, 22 de desembre de 1877 – Lleida, 5 d'agost de 1936) va ser un eclesiàstic i bisbe català.

Nou!!: Papa і Salvi Huix i Miralpeix · Veure més »

Samuel Morse

Samuel Finley Breese Morse (27 d'abril de 1791, Charlestown, Massachusetts – 2 d'abril de 1872, Nova York), va ser un inventor i pintor estatunidenc.

Nou!!: Papa і Samuel Morse · Veure més »

San Caesareo de Appia

San Caesareo de Appia, també anomenada San Cesareo in Palatio, és una església de Roma propera al Palatí.

Nou!!: Papa і San Caesareo de Appia · Veure més »

San Lorenzo in Damaso

San Lorenzo in Damaso és una basílica situada a Roma, al barri Parione, incorporada al palazzo della Cancelleria, a la plaça homònima.

Nou!!: Papa і San Lorenzo in Damaso · Veure més »

San Lourenzo de Carboeiro

San Lourenzo de Carboeiro és un antic monestir benedictí actualment abandonat i en procés de restauració a la vora del riu Deza, a la parròquia de Santa María de Carboeiro, (municipi de Silleda, província de Pontevedra, Galícia).

Nou!!: Papa і San Lourenzo de Carboeiro · Veure més »

San Marino

La República de San Marino (Repubblica di San Marino o San Marino en italià) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món.

Nou!!: Papa і San Marino · Veure més »

San Pietro in Montorio (títol cardenalici)

El títol cardinalici de San Pietro in Montorio (Sant Pere del Montorio o del Mont d'or), fou creat per Sixt V el 13 d'abril de 1587 amb la constitució apostòlica Religiosa.

Nou!!: Papa і San Pietro in Montorio (títol cardenalici) · Veure més »

San Pietro in Vincoli

La Basílica de San Pietro in Vincoli o de Sant Pere in Vincoli (‘Sant Pere encadenat’) és una basílica de Roma coneguda per tenir l'estàtua del Moisès de Miquel Àngel.

Nou!!: Papa і San Pietro in Vincoli · Veure més »

San Salvador

Bandera de la ciutat de San Salvador Escut de San Salvador Àrea metropolitana de San Salvador vista des d'un satèl·lit San Salvador és la capital i ciutat més gran de la República del Salvador i una de les ciutats més poblades de l'Amèrica Central.

Nou!!: Papa і San Salvador · Veure més »

San Tiso d'Abres

San Tiso d'Abres (en castellà, San Tirso de Abres) és el conceyu asturià situat més a l'occident de la regió.

Nou!!: Papa і San Tiso d'Abres · Veure més »

Sanç I de Mallorca

Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).

Nou!!: Papa і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Sanç II de Portugal

Sanç II de Portugal, dit el Capel o el Piadós (Coïmbra, 1207 - Toledo, 1248) fou rei de Portugal (1223-1247).

Nou!!: Papa і Sanç II de Portugal · Veure més »

Sanç Ramires

Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).

Nou!!: Papa і Sanç Ramires · Veure més »

Sança de Portugal i de Barcelona

Sança de Portugal o Sancha Sanches (ca. 1181 - Monestir de Celas, Coïmbra, 13 de març de 1229), infanta de Portugal, filla de Sanç I de Portugal, senyora d'Alenquer i abadessa de Lorvão.

Nou!!: Papa і Sança de Portugal i de Barcelona · Veure més »

Sança II de Lleó

Sança II del Lleó (~ 1192 - Monestir de Villabuena, ca. 1243) fou reina ''de iure'' de Lleó (1230).

Nou!!: Papa і Sança II de Lleó · Veure més »

Sant

corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.

Nou!!: Papa і Sant · Veure més »

Sant Calze

XVI mostra el Calze de la catedral de València A la tradició cristiana el Sant Calze és el recipient que Jesús de Natzaret va fer servir al Sant Sopar per a servir el vi i que s'esmenta als evangelis de Mateu, Marc i Lluc.

Nou!!: Papa і Sant Calze · Veure més »

Sant Erkenwald (poema)

Sant Erkenwald és un poema al·literatiu del s. XIV, presumptament compost al 1386.

Nou!!: Papa і Sant Erkenwald (poema) · Veure més »

Sant Jeroni al desert (Leonardo da Vinci)

Sant Jeroni al desert (en italià, San Gerolamo) és una pintura realitzada al tremp i oli sobre taula, pel pintor renaixentista italià Leonardo da Vinci.

Nou!!: Papa і Sant Jeroni al desert (Leonardo da Vinci) · Veure més »

Sant Joan del Laterà

LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).

Nou!!: Papa і Sant Joan del Laterà · Veure més »

Sant Jordi

va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Nou!!: Papa і Sant Jordi · Veure més »

Sant Jordi i el Drac (Estocolm)

Sant Jordi i el Drac (Sankt Göran och Draken, en suec) és una escultura medieval d'estil gòtic que es troba a la catedral d'Estocolm, Suècia.

Nou!!: Papa і Sant Jordi i el Drac (Estocolm) · Veure més »

Sant Julià de Tartera

Sant Julià de Tartera és una església del municipi de Das (Cerdanya) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Papa і Sant Julià de Tartera · Veure més »

Sant Marc de Roma

Sant Marc de Roma és una basílica de Roma situada a la Piazza Venezia, al davant del Palazzo Venezia.

Nou!!: Papa і Sant Marc de Roma · Veure més »

Sant Mateu (Miquel Àngel)

Sant Mateu és una obra escultórica en marbre de 2,61 metres d'alçada, que realizatda per Miquel Àngel la va deixar inacabada i que es troba a la Galleria dell'Accademia a Florència.

Nou!!: Papa і Sant Mateu (Miquel Àngel) · Veure més »

Sant Pau (Velázquez)

Sant Pau (títol original: San Pablo) és un quadre del pintor espanyol Diego Velázquez pintat entre el 1618 i 1620, i exposat actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: Papa і Sant Pau (Velázquez) · Veure més »

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Nou!!: Papa і Sant Pere · Veure més »

Sant Pere de Ribes

Sant Pere de Ribes, o Ribes, és un municipi de la comarca del Garraf.

Nou!!: Papa і Sant Pere de Ribes · Veure més »

Sant Sergi (desambiguació)

* Hagiografia: hi ha diversos sants cristians que s'anomenen Sergi.

Nou!!: Papa і Sant Sergi (desambiguació) · Veure més »

Sant Sergi I

Sergi I (Palerm, Sicília, s. VII - Roma, 8 de setembre de 701) fou Papa de 687 a 701.

Nou!!: Papa і Sant Sergi I · Veure més »

Sant Tomàs de Ventajola

Sant Tomàs de Ventajola és una església del municipi de Puigcerdà (Cerdanya) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Papa і Sant Tomàs de Ventajola · Veure més »

Santa Lliga de París

Retrat d'Enric I de Guisa, tercer duc de Guisa, cap al 1588, líder de la Santa Lliga durant les Guerres de religió de França. Museu Carnavalet, París La Santa Lliga de París, també anomenada Santa Lliga, Lliga Catòlica o La Lliga (en francès: Ligue Catholique, Sainte Ligue o Sainte Union) va ser un moviment polític armat de caràcter catòlic creat a França a 1576 per Enric de Guisa, Duc de Guisa per oposar-se per la força a hugonots, protestants i a la Casa de Borbó durant les Guerres de religió a França.

Nou!!: Papa і Santa Lliga de París · Veure més »

Santa Maria de les Grades

Santa Maria de les Grades, en el poble de Marcèvol Les grades que justificarien el nom de l'església L'església i les restes de fortificació Santa Maria de les Grades (Notre-Dame des Escaliers o de les Grades en francès) és un santuari romànic i antiga església parroquial del poble de Marcèvol, pertanyent a la comuna nord-catalana d'Arboçols, a la comarca del Conflent.

Nou!!: Papa і Santa Maria de les Grades · Veure més »

Santa Maria degli Angeli e dei Martiri

La basílica de Santa Maria dels Àngels i els Màrtirs és un temple que es troba a Roma, al costat de l'actual plaça de la República.

Nou!!: Papa і Santa Maria degli Angeli e dei Martiri · Veure més »

Santa Maria del Fiore

La basílica de Santa Maria del Fiore és la catedral de Florència, una de les obres mestres de l'art gòtic i del primer Renaixement italià.

Nou!!: Papa і Santa Maria del Fiore · Veure més »

Santa Maria di Pozzano (Castellammare di Stabia)

La basílica santuari de Santa Maria de Pozzano és una basílica menor i un santuari de Castellammare di Stabia, situat a la frazione de Pozzano, a la zona muntanyosa de la ciutat i pertanyent a l'arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, regida per la parròquia de l'església de l'Esperit Sant.

Nou!!: Papa і Santa Maria di Pozzano (Castellammare di Stabia) · Veure més »

Santa Maria in Aracoeli

Pintura d'Oswald Achenbach (1827-1905), representant una processió pujant l'escala de Santa Maria ''in Aracoeli''. La basílica de Santa Maria in Aracoeli és el nom d'una església catòlica situada al turó Capitolí de la ciutat de Roma.

Nou!!: Papa і Santa Maria in Aracoeli · Veure més »

Santa Maria in Cosmedin

Santa Maria in Cosmedin o de Schola Graeca és una basílica a la plaça de la Bocca della Verità de Roma (Itàlia).

Nou!!: Papa і Santa Maria in Cosmedin · Veure més »

Santa Maria in Trastevere

La Basílica de Santa Maria in Trastevere és una església de Roma situada al barri del Trastevere.

Nou!!: Papa і Santa Maria in Trastevere · Veure més »

Santa Maria in Via Lata

L'església Santa Maria in Via Lata és una basílica menor dedicada a la Mare de Déu situada a Roma al rione de Pigna, a la Via del Corso.

Nou!!: Papa і Santa Maria in Via Lata · Veure més »

Santa Sílvia

Santa Sílvia (ca. 515 - ca. 592) va ser la mare de qui va ser el papa Gregori el Gran; havia tingut un altre fill, però no se n'ha conservat el nom.

Nou!!: Papa і Santa Sílvia · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.

Nou!!: Papa і Santa Seu · Veure més »

Santi Biagio e Carlo ai Catinari (títol cardenalici)

Santi Biagio e Carlo ai Catinari és un títol cardenalici instituït pel papa Joan XIII el 2 de desembre de 1959.

Nou!!: Papa і Santi Biagio e Carlo ai Catinari (títol cardenalici) · Veure més »

Santissimo Nome di Gesù

Església del Gesù Escut del cardenal Somalo El títol cardenalici de Santíssim Nom de Jesús (en italià: Santissimo Nome di Gesù) va ser creat pel Papa Pau VI el 5 de febrer de 1965 amb la constitució apostòlica Quod exantiquitate.

Nou!!: Papa і Santissimo Nome di Gesù · Veure més »

Sants canonitzats per Joan Pau II

Joan Pau II Aquest article és una relació dels sants canonitzats pel Papa Joan Pau II.

Nou!!: Papa і Sants canonitzats per Joan Pau II · Veure més »

Sants Olis

Oli consagrat. Els sants olis o oli d'unció és l'oli beneït pel bisbe a la missa crismal i emprat en diverses cerimònies religioses.

Nou!!: Papa і Sants Olis · Veure més »

Saqueig de Roma (1527)

El saqueig de Roma (de l'italià sacco di Roma), el 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I, va ser una victòria crucial del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac (l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat, vigent entre 1526 i 1529).

Nou!!: Papa і Saqueig de Roma (1527) · Veure més »

Sérgio da Rocha

Sérgio da Rocha (nascut el 21 d'octubre de 1959) és un prelat brasiler de l'Església Catòlica, que serveix com a Arquebisbe metropolità de Brasília des del seu nomenament pel Papa Benet XVI el 15 de juny de 2011.

Nou!!: Papa і Sérgio da Rocha · Veure més »

Síndrome de Jerusalem

La síndrome de Jerusalem és una malaltia psíquica que afecta un turista o un habitant de Jerusalem.

Nou!!: Papa і Síndrome de Jerusalem · Veure més »

Sínode de Worms

El Sínode de Worms era un sínode i un reichstag organitzat per a l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic al 24 de gener del 1076 a Worms.

Nou!!: Papa і Sínode de Worms · Veure més »

Sciarra Colonna

Sciarra Colonna - de nom original Giacomo, Sciarra, en la parla popular de l'època significava "busca-raons" - (1270 - c. 1329, Venècia)) va ser un militar italià. Colonna és recordat, sobretot, perquè al setembre de 1303, al costat de Guillaume de Nogaret, canceller del rei Felip el Bell, va marxar sobre Roma amb tres-cents genets. No obstant això, el Papa Bonifaci VIII (pertanyent a la família Caetani, enemiga acèrrima dels Colonna, i que tenia litigis amb el monarca gal) no hi era, havia anat a Anagni, cap a on es van dirigir les tropes. Davant la passivitat de la gent, van arrasar el poble i van fer presoner al Papa. Durant aquest captiveri, el cap dels Colonna el va colpejar, fet que es coneix amb el nom de Ultratge d'Anagni (Oltraggio di Anagni).Tots els implicats en aquests fets van ser excomunicats i emplaçats a presentar-se davant un tribunal pontifici. La solució va ser de compromís: amb una butlla que mostrar la innocència del rei francès i Sciarra Colonna i els habitants de Anagni van ser absolts, excepte els responsables del saqueig del tresor papal.

Nou!!: Papa і Sciarra Colonna · Veure més »

Scipione (Gino Bonichi)

''El pont dels Àngels'' (1930), de '''Scipione''' Scipione, pseudònim artístic de Gino Bonichi (Macerata, 25 de febrer del 1904 – Arco, 9 de novembre del 1933), fou un pintor i escriptor italià adscrit a l'expressionisme.

Nou!!: Papa і Scipione (Gino Bonichi) · Veure més »

Scipione de'Ricci

Scipione de' Ricci (Florència, 19 de gener de 1740 - Rignana, 27 de gener de 1810) va ser un bisbe catòlic italià de la diòcesi de Pistoia i Prato entre 1780 i 1791.

Nou!!: Papa і Scipione de'Ricci · Veure més »

Scipione Rebiba

Scipione Rebiba (San Marco d'Alunzio, 3 de febrer de 1504 – Roma, 23 de juliol de 1577) va ser un cardenal italià de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Scipione Rebiba · Veure més »

Seán Patrick O'Malley

Seán Patrick O'Malley OFM Cap (nascut el 29 de juny de 1944) és un cardenal catòlic estatunidenc.

Nou!!: Papa і Seán Patrick O'Malley · Veure més »

Sebastià Salelles

Sebastià Salelles (Gandia, Safor, 1576 - Malta, 1666) va ser un jesuïta versat en dret canònic.

Nou!!: Papa і Sebastià Salelles · Veure més »

Secretari

Un secretari, assistent personal o auxiliar administratiu és la persona encarregada de mantenir els arxius, atendre al telèfon, redactar correspondència, organitzar reunions i esdeveniments, i fer altres tasques administratives en una oficina o despatx, tant pública com privada.

Nou!!: Papa і Secretari · Veure més »

Secretaria d'Estat de la Santa Seu

La Secretaria d'Estat és el dicasteri més antic de la Cúria Romana, el govern de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Papa і Secretaria d'Estat de la Santa Seu · Veure més »

Segell (autenticació)

Recreació del segellat d'un document amb cera vermella o lacre i cintes Un segell és una marca sobre un document o objecte que permet verificar qui n'és l'autor.

Nou!!: Papa і Segell (autenticació) · Veure més »

Senyals de fum

Natius d'Amèrica del Nord utilitzant senyals de fum. Pintura de Frederic Remington Els senyals de fum són aquells que s'utilitzen per a la comunicació entre àrees vastes i despoblades i que es fan mitjançant fogueres.

Nou!!: Papa і Senyals de fum · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Papa і Senyera reial · Veure més »

Senyoriu d'Irlanda

El Senyoriu d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupà l'illa d'Irlanda i que existí entre el i el, moment en el qual passà a ser un domini personal del rei d'Anglaterra.

Nou!!: Papa і Senyoriu d'Irlanda · Veure més »

Sergi

Sergi és un nom propi masculí d'origen llatí que significa "guardià" o "protector".

Nou!!: Papa і Sergi · Veure més »

Sergi II

Sergi II (Roma, ? - 847) va ser un noble romà que va esdevenir Papa de 844 a 847.

Nou!!: Papa і Sergi II · Veure més »

Sergi III

Sergi III (Roma, ? - 14 d'abril de 911) fou Papa de Roma de 904 a 911.

Nou!!: Papa і Sergi III · Veure més »

Sergi IV

Sergi IV (Roma, ? - 12 de maig de 1012) va ser Papa de 1009 a 1012.

Nou!!: Papa і Sergi IV · Veure més »

Setanta deixebles

Els Setanta deixebles són els deixebles de Jesús esmentats a l’Evangeli segons Lluc.

Nou!!: Papa і Setanta deixebles · Veure més »

Setge d'Acre

El setge d'Acre també anomenat Caiguda d'Acre del 1291 resultà en la pèrdua del control de la ciutat d'Acre per part dels cristians.

Nou!!: Papa і Setge d'Acre · Veure més »

Setge d'Augusta

El Setge d'Augusta de 1287 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Nou!!: Papa і Setge d'Augusta · Veure més »

Setge d'Avinyó (1226)

El setge d'Avinyó de 1226 és una operació militar del rei Lluís VIII de França durant la croada albigesa en 1226, que va finalitzar amb la rendició de la ciutat.

Nou!!: Papa і Setge d'Avinyó (1226) · Veure més »

Setge d'Elna

El Setge d'Elna, entre el 22 i el 25 de maig del 1285, fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Papa і Setge d'Elna · Veure més »

Setge d'Hondarribia (1476)

El setge d'Hondarribia fou un dels combats de la Guerra de Successió de Castella entre Isabel I de Castella, la pretendent Corona de Castella i el regne de França.

Nou!!: Papa і Setge d'Hondarribia (1476) · Veure més »

Setge d'Ull

El Setge d'Ull, de 1283 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Papa і Setge d'Ull · Veure més »

Setge de Belgrad (1456)

Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, el sultà otomà Mehmet II va preparar una ofensiva per sotmetre el Regne d'Hongria.

Nou!!: Papa і Setge de Belgrad (1456) · Veure més »

Setge de Florència

El setge de Florència, iniciat a la tardor de 1529, com a conseqüència del tractat de Barcelona, entre l'Emperador Carles i Clement VII, és un dels últims episodis de la Guerra de la Lliga de Cognac.

Nou!!: Papa і Setge de Florència · Veure més »

Setge de Gerba (1432)

El setge de Gerba de 1432 fou una de les batalles de l'Expedició a Tunis d'Alfons el Magnànim.

Nou!!: Papa і Setge de Gerba (1432) · Veure més »

Setge de Girona de 1285

El setge de Girona de 1285 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Papa і Setge de Girona de 1285 · Veure més »

Setge de Jerusalem (1187)

El Setge de Jerusalem es va portar a terme del 20 de setembre al 2 d'octubre de 1187.

Nou!!: Papa і Setge de Jerusalem (1187) · Veure més »

Setge de Lisboa (1147)

El setge de Lisboa, amb inici el dia 1 de juliol de 1147, i que s'estengué fins al 25 d'octubre, fou un episodi integrant del procés d'expansió feudal cristiana de la península Ibèrica, acabant amb la conquesta d'aquesta important ciutat als moros per les forces d'Alfons I de Portugal (1112-1185) amb l'ajut dels croats.

Nou!!: Papa і Setge de Lisboa (1147) · Veure més »

Setge de Maarat an-Numan

El setge de Marrat an-Numan va tenir lloc el desembre de 1098 durant l'anomenada Primera Croada i va ser mantingut per un exèrcit croat en contra d'aquesta ciutat de Síria, sota l'autoritat del Califat Fatimita.

Nou!!: Papa і Setge de Maarat an-Numan · Veure més »

Setge de Messina (1282)

El Setge de Messina de 1282 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Nou!!: Papa і Setge de Messina (1282) · Veure més »

Setge de Salses (1285)

El Setge de Salses fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Papa і Setge de Salses (1285) · Veure més »

Setge de Tèrme

El setge de Tèrme (1210) fon una operació militar de Simó IV de Montfort durant el curs de la guerra coneguda com a croada albigesa per conquerir els vescomtats de Besiers, Albi i Carcassona,.

Nou!!: Papa і Setge de Tèrme · Veure més »

Setge del Santuari de la Mare de Déu de la Cabeza

El Setge al Santuari de la Mare de Déu de la Cabeza va ser un episodi de la Guerra Civil espanyola que van realitzar les tropes republicanes a un grup de Guàrdies Civils que es refugiaven al Santuari de la Mare de Déu de la Cabeza a Andújar, Jaén.

Nou!!: Papa і Setge del Santuari de la Mare de Déu de la Cabeza · Veure més »

Setmana

asteca tenia setmanes de cinc dies. La setmana (del llatí septimana) és una unitat de mesura del temps, més gran que un dia i més petita que un mes.

Nou!!: Papa і Setmana · Veure més »

Seu Apostòlica

Es designa amb el terme Seu Apostòlica, les cinc ciutats on es trobaven les Esglésies originals del cristianisme, que es considera que van ser fundades pels Apòstols de Jesús i que constituïen les Antigues Pentarquies.

Nou!!: Papa і Seu Apostòlica · Veure més »

Seu vacant

seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.

Nou!!: Papa і Seu vacant · Veure més »

Severí de Septempeda

Severí de Septempeda (Septempeda, actualment San Severino Marche, província de Macerata, ca. 470 - 8 de gener de 550) fou un eremita i bisbe de Septempeda.

Nou!!: Papa і Severí de Septempeda · Veure més »

Shahbaz Bhatti

Clement Shahbaz Bhatti (Lahore, 1968 - Islamabad, 2011).

Nou!!: Papa і Shahbaz Bhatti · Veure més »

Shogunat Tokugawa

El shogunat Tokugawa, també conegut com a shogunat Edo, bakufu Tokugawa o, pel seu nom original en japonès,, va ser el tercer i últim shogunat que va ostentar el poder a tot Japó; els dos anteriors van ser el shogunat Kamakura (1192 - 1333) i el shogunat Ashikaga (1336 - 1573).

Nou!!: Papa і Shogunat Tokugawa · Veure més »

Sic transit gloria mundi

Calavera amb flor i rellotge de sorra, en referència a la fugacitat dels afers mundans. Sic transit gloria mundi és una locució llatina que significa literalment «Així passa la glòria del món» i que posa de manifest el caràcter efímer dels èxits i dels triomfs.

Nou!!: Papa і Sic transit gloria mundi · Veure més »

Sigil·lografia

segell de lacre, un dels objectes d'estudi de la sigil·lografia La sigil·lografia com a ciència històrica amb caràcter autònom, auxiliar o dependent, i íntimament relacionada amb la diplomàtica, el dret, la història de l'art, l'heràldica o la genealogia, és l'estudi científic (crític) dels segells utilitzats per l'home al que llarg dels segles com a instrument o mitjà adequat per a autoritzar i validar la documentació pública (oficial) o la privada, estudiant-los i classificant-los en qualsevol de les dues presentacions: matriu (instrument que serveix per segellar) i empremta (resultat del segellat en diverses matèries).

Nou!!: Papa і Sigil·lografia · Veure més »

Signatura Apostòlica

El Tribunal de la Signatura Apostòlica és un dels tres Tribunals de la Cúria Romana i l'autoritat judicial suprema de l'Església Catòlica després del mateix Papa, que en els assumptes de l'Església Catòlica és el jutge suprem.

Nou!!: Papa і Signatura Apostòlica · Veure més »

Signore e signori, buonanotte

Signore e signori, buonanotte és una pel·lícula òmnibus satírica italiana de 1976 dirigida per Agenore Incrocci, Leo Benvenuti, Luigi Comencini, Piero De Bernardi, Nanni Loy, Ruggero Maccari, Luigi Magni, Mario Monicelli, Ugo Pirro, Furio Scarpelli i Ettore Scola, units en la Cooperativa 15 maggio.

Nou!!: Papa і Signore e signori, buonanotte · Veure més »

Silvestre I

Silvestre I va ser el trenta-tresè bisbe de Roma, entre el 314 i 335.

Nou!!: Papa і Silvestre I · Veure més »

Silvestre II

fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.

Nou!!: Papa і Silvestre II · Veure més »

Simó de Vexin

Simó de Vexin o Simó de Valois, nascut el 1048, mort el 1080 (o 1081), va ser comte d'Amiens, de Vexin i de Valois, i de Montdidier, el comtat de Montdidier havia estat conquerit (excepte Roucy i Ramerupt) pel comte de Vermandois i Raül III de Valois l'havia arrabassat a aquest abans de 1038 i senyor de de Crépy, de 1074 a 1077 i comte de Bar-sur-Aube (procedent de l'herència materna) a la mort del seu germà Gautier, de 1065/1067 a 1077.

Nou!!: Papa і Simó de Vexin · Veure més »

Simó Trilla

Vista parcial del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, d'on '''Simó Trilla''' en fou l'últim abat perpetu Simó Trilla (Castellserà, a mitjan segle XVI - Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, 10 de maig de 1623) fou l'últim abat perpetu del Monestir.

Nou!!: Papa і Simó Trilla · Veure més »

Simó V de Montfort

Tomba de Simó V de Montfort a l'abadia d'Evesham Simó V de Montfort, comte de Leicester (cap a 1209 - Evesham 1265).

Nou!!: Papa і Simó V de Montfort · Veure més »

Simeó I el Gran

El tsar Simeó el Gran enmig dels erudits. Simeó I el Gran (Симеон I Велики., trans. Simeon I Veliki antic búlgar, Сѷмєѡнъ А҃ Вєликъ; 864 / 865 - 27 maig de 927), Kan dels búlgars (893-927).

Nou!!: Papa і Simeó I el Gran · Veure més »

Simfonia núm. 2 (Mahler)

La Simfonia núm. 2 en do menor és una simfonia del compositor austríac Gustav Mahler, coneguda com a Resurrecció (en alemany: Auferstehung), per la musicalització de l'oda homònima de Friedrich Gottlieb Klopstock. Va ser composta entre 1888 i 1894 i té un final coral. És la primera simfonia de Mahler que introdueix la veu humana i també la primera que fa referència explícita als lieder de Des Knaben Wunderhorn (El corn de l'abundància). Comparteix aquestes característiques amb les dues següents i constitueix, doncs, el primer finestró d'un tríptic.

Nou!!: Papa і Simfonia núm. 2 (Mahler) · Veure més »

Simone Martini

Simone Martini (Siena, 1284 - Avinyó, Regne de França, 1344), conegut també com a "Simone Sanese", fou un dels grans pintors del Trecento a italià, va pertànyer a l'escola senesa a la qual pertanyien també els grans pintors Duccio di Buoninsegna, Lippo Memmi i els germans Ambrogio i Pietro Lorenzetti.

Nou!!: Papa і Simone Martini · Veure més »

Sixt IV

Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.

Nou!!: Papa і Sixt IV · Veure més »

Sixt V

Sixt V (Grottamare, 13 de desembre de 1521 - Roma, 27 d'agost de 1590) és el nom que va adoptar Felice Peretti di Montalto en ser escollit papa de Roma.

Nou!!: Papa і Sixt V · Veure més »

Sobirania

La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.

Nou!!: Papa і Sobirania · Veure més »

Sobrepellís

St. Cuthbert's College, Ushaw). Seminarista vestit amb el sobrepellís d'estil romà, amb un turíbul. anglicà portant una sotana, un sobrepellís d'estil anglès i una esclavina com a hàbit coral. El sobrepellís —superpelliceum, en llatí, de super, «sobre, per damunt» i pellis, «pell»— és una vestidura litúrgica de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Sobrepellís · Veure més »

Sodalitium Pianum

Sodalitium Pianum (traduït com Lliga de sant Pius V), conegut també com a Integralists era una associació secreta romana fundada el 1909 pel sacerdot Umberto Benigni, amb l'objectiu d'ajudar el papa en la seva lluita contra el modernisme després de la publicació de l'encíclica Pascendi Dominici Gregis per Pius X. A França va prendre el nom de La Sapinière.

Nou!!: Papa і Sodalitium Pianum · Veure més »

Sokollu Mehmed Paixà

Sokollu Mehmed Paixà dit «el Llarg» (al-Tawil) (1505 -1579) fou un home d'estat otomà i el més destacat dels grans visirs de l'Imperi Otomà- Exercí el seu càrrec sota tres sultans successius entre 1565 i 1579.

Nou!!: Papa і Sokollu Mehmed Paixà · Veure més »

Sol Invictus

1.

Nou!!: Papa і Sol Invictus · Veure més »

Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau

La Festa de Sant Pere i Sant Pau o Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau és una festa litúrgica en honor del martiri a Roma dels apòstols Pere i Pau, i se celebra el 29 de juny.

Nou!!: Papa і Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau · Veure més »

Solidaritat (teologia catòlica)

Solidaritat en la Doctrina Social de l'Església Catòlica s'entén per la consideració del conjunt d'aspectes que relacionen o uneixen les persones, la col·laboració i ajut mutu que aquest conjunt de relacions promou i encoratja.

Nou!!: Papa і Solidaritat (teologia catòlica) · Veure més »

Solideu

Joan Pau II amb solideu. El solideu (del lat. soli Deo (sublatus), ‘(tret) només davant Déu’) és un casquet de seda que porten el papa, els bisbes i alguns eclesiàstics per cobrir-se el cap.

Nou!!: Papa і Solideu · Veure més »

Sotana

La sotana és un vestit emprat pels clergues catòlics, ortodoxos, anglicans, luterans, algunes de les Esglésies ortodoxes orientals, i ministres i oficis ordenats de les esglésies presbiteranes i reformades.

Nou!!: Papa і Sotana · Veure més »

Stanisław Dziwisz

Stanisław Jan Dziwisz (nascut el 27 d'abril de 1939 és un prelat polonès de l'Església Catòlica. És arquebisbe de Cracòvia des del 2005, i va ser creat cardenal el 2006.Michał Pietrzak (oprac.), Kronika Parafii Raba Wyżna T. I, 1835–1993, Kraków – Raba Wyżna 2011, s. 245–248. Durant molt de temps va ser una influència del Papa Sant Joan Pau II, (és una de les poques persones esmentades al testament del Papa, on li agraí els seus gairebé 40 anys de servei), un amic del Papa Benet XVI i un ardent seguidor de la beatificació de Joan Pau. Al març del 2013 participà en el seu primer conclave a Roma. http://www.ewtn.com/vnews/getstory.asp?number.

Nou!!: Papa і Stanisław Dziwisz · Veure més »

Stanisław Wielgus

és l'arquebisbe emèrit de Varsòvia.

Nou!!: Papa і Stanisław Wielgus · Veure més »

Statu Quo (llocs sants)

XVIII com a conseqüència de l'''statu quo''. L'Statu Quo és un acord entre les comunitats religioses pel que fa a nou llocs religiosos compartits a Jerusalem i Betlem.

Nou!!: Papa і Statu Quo (llocs sants) · Veure més »

Stefan Wyszyński

Stefan Wyszyński (3 d'agost de 1901 - 28 de maig de 1981) va ser un prelat polonès de l'Església catòlica romana.

Nou!!: Papa і Stefan Wyszyński · Veure més »

Stephen Fumio Hamao

Stephen Fumio Hamao (濱尾 文郎 Hamao Fumio) (9 de març de 1930 – 8 de novembre de 2007) va ser un cardenal japonès de l'Església Catòlica, que va servir com a President del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Migrants i els Itinerants.

Nou!!: Papa і Stephen Fumio Hamao · Veure més »

Studium (sacerdoci)

studium era un dels tres pilars juntament amb l'imperium i el sacerdotium on es va assentar la cultura llatina a partir de l'edat mitjana.

Nou!!: Papa і Studium (sacerdoci) · Veure més »

Studium generale

Mapa incomplet d'universitats medievals d'Europa. Algunes, com Lund (1425), hi falten. A partir de l'alta edat mitjana es començà a donar el nom de studium generale (studia generalia en plural) "estudi general" en llatí a les institucions d'ensenyament superior, de les quals van sorgir les primeres universitats en la cristiandat llatina (un espai coincident a grans trets amb l'Europa Occidental), i que avui en dia coneixem com Universitats.

Nou!!: Papa і Studium generale · Veure més »

Suburra

Suburra és una pel·lícula del 2015 dirigida per Stefano Sollima, a partir de la novel·la homònima de Carlo Bonini i Giancarlo De Cataldo.

Nou!!: Papa і Suburra · Veure més »

Sudovis

Els sudovis, també anomenats jatvis o jatvingis (en lituà: Jotvingiai, Sūduviai; en letó: Jātvingi; en polonès: Jaćwingowie, en alemany: Sudauer), foren una tribu de la regió sud-est del Bàltic que establí relacions amb els lituans i els prussians.

Nou!!: Papa і Sudovis · Veure més »

Sueca

Sueca és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Papa і Sueca · Veure més »

Summe sacerdot

El summe sacerdot (o, amb menys freqüència, summa sacerdotessa) era una persona que exerceix la funció de governant-sacerdot, o per a aquell que és el cap d'un casta religiosa.

Nou!!: Papa і Summe sacerdot · Veure més »

Supervisor

Esquema d'una jerarquia on "f" és l'element superior del que depenen tots els altres. Un cap, superior, encarregat, supervisor o director és algú que en una jerarquia té autoritat sobre algú altre per ser considerat en aquesta en un grau, rang, importància o valor més alt.

Nou!!: Papa і Supervisor · Veure més »

Suprem Orde de Crist

El Suprem Orde de Crist (en italià Ordine Supremo del Cristo) és el més alt orde de cavalleria atorgat pel Papa.

Nou!!: Papa і Suprem Orde de Crist · Veure més »

Sverre Sigurdsson

Sverre Sigurdsson (en nòrdic antic: Sverrir Sigurðarson, 1151 - Bergen, 9 de març de 1202).

Nou!!: Papa і Sverre Sigurdsson · Veure més »

Syllabus Errorum

El Syllabus Errorum o Síl·labus dels errors, o amb el seu títol complet Syllabus complectens praecipuos nostrae aetatis errores és una llista de 80 idees, conviccions polítiques i teories filosòfiques que el papa Pius IX va desaprovar vehementment com a heterodòxies incompatibles amb la doctrina catòlica.

Nou!!: Papa і Syllabus Errorum · Veure més »

Taddeo Zuccaro

Alexandre Farnese"'', obra de Taddeo Zuccari. Tadeo Zuccaro o Tadeo Zuccari (San Angelo in Vado, prop d'Urbino, Marques 1529 - 1566) fou un pintor italià del manierisme.

Nou!!: Papa і Taddeo Zuccaro · Veure més »

Tangerine Dream

Tangerine Dream és el nom d'un grup alemany de música electrònica, sovint descrita com a música Ambient o New Age.

Nou!!: Papa і Tangerine Dream · Veure més »

Tannhäuser

Tannhäuser al Venusberg adorant Venus. Per John Collier, 1901. Tannhäuser (1205 - 1270) fou un poeta alemany.

Nou!!: Papa і Tannhäuser · Veure més »

Tarma

Plaça d'Armes de Tarma Tarma és una ciutat al centre del Perú, capital de l'homònima província andí-amazónica en el departament de Junín.

Nou!!: Papa і Tarma · Veure més »

Tarquínia

Tarquínia (Tarkynia) és un municipi d'Itàlia, famós pel seu passat històric quan era una ciutat d'Etrúria.

Nou!!: Papa і Tarquínia · Veure més »

Túsculum

Restes del teatre de Túsculum Túsculum fou una ciutat del Latium prop del Puig Albanus.

Nou!!: Papa і Túsculum · Veure més »

Te Deum

Te Deum de Marc-Antoine Charpentier Preludi del Te Deum de Charpentier Te Deum en cant gregorià Te Deum (en llatí: A tu, Déu, primeres paraules del càntic) és un dels primers himnes cristians, tradicional d'acció de gràcies.

Nou!!: Papa і Te Deum · Veure més »

Tedald de Canossa

Tedald de Canossa (mort el 1012) va ser comte de Brescia des de 980, Mòdena, Ferrara, i Reggio des de 981, i Mantua des de 1006.

Nou!!: Papa і Tedald de Canossa · Veure més »

Telesphore Placidus Toppo

fou un cardenal indi de l'Església Catòlica, actual Arquebisbe de Ranchi.

Nou!!: Papa і Telesphore Placidus Toppo · Veure més »

Temple Expiatori del Sagrat Cor

Temple Expiatori del Sagrat Cor. El Temple Expiatori del Sagrat Cor és una església catòlica romana situada a la muntanya del Tibidabo, a Barcelona, obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia i finalitzada pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal.

Nou!!: Papa і Temple Expiatori del Sagrat Cor · Veure més »

Teobald II de Navarra

Segell de Teobald II de Navarra. Segell de Teobald II de Navarra. Denari encunyat durant el regnat de Teobald II amb la inscripció ''Tiobald rex de Navarie''. Teobald II de Navarra i V de Xampanya el Jove (?, 7 de desembre de 1238 - Trapani, 4 de desembre de 1270) fou rei de Navarra i comte de Xampanya i de Brie (1253-1270).

Nou!!: Papa і Teobald II de Navarra · Veure més »

Teocràcia

La teocràcia (del grec θεός, ‘Deu’ y κράτος, ‘poder’, ‘govern: «govern de Deu») és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble, com en el cas de la democràcia, sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací a la Terra.

Nou!!: Papa і Teocràcia · Veure més »

Teodosio de Goñi

Teodosio de Goñi va ser un cavaller que va viure a la vall de Goñi, Navarra, al principi de l'Edat Mitjana entre finals del segle VII i principis del VIII, que va ser buruzagi (cap, en euskera) de la comarca.

Nou!!: Papa і Teodosio de Goñi · Veure més »

Teofilacte I

Teofilacte I de Túsculum, en italià Teofilatto di Tusculo, (a. 864 - v. 925) era un noble romà latifundista de la classe dels optimates romani, famílies que controlaven la vida política a Roma des del, que feien funcions de Senat romà i s'anomenaven senadors.

Nou!!: Papa і Teofilacte I · Veure més »

Teologia cristiana

La teologia cristiana pot ser definida com les veritats fonamentals de la Bíblia i d'altres fonts reconegudes com divinament inspirades presentades de forma sistemàtica, o fins i tot, la filosofia que tracta del coneixement de Déu i de la que aquest manté amb l'Home, comprenent així tot el que es relaciona amb Déu, la Bíblia i els propòsits divins.

Nou!!: Papa і Teologia cristiana · Veure més »

Teologia de Cos

La Teologia del Cos és el títol d'un conjunt de 129 catequesis donades pel Papa Sant Joan Pau II durant les seves audiències del dimecres entre setembre del 1979 i novembre del 1984.

Nou!!: Papa і Teologia de Cos · Veure més »

Teresa de Calcuta

Teresa de Calcuta (Uskub, Imperi Otomà — actual Skopje, Macedònia del Nord —, 26 d'agost de 1910 - Calcuta, Índia, 5 de setembre de 1997), de nom secular Agnes Gonxha Bojaxhiu (pronunciat), fou una monja catòlica d'ètnia albanesa, naturalitzada índia, que fundà la congregació de les Missioneres de la Caritat a Calcuta el 1950.

Nou!!: Papa і Teresa de Calcuta · Veure més »

Teresa de Lisieux

Teresa de Lisieux (Alençon, 2 de gener de 1873 — Lisieux, 30 de setembre de 1897) fou una religiosa carmelita francesa i Doctora de l'Església.

Nou!!: Papa і Teresa de Lisieux · Veure més »

Teresa de Portugal i de Barcelona

Teresa de Portugal coneguda com a Teresa la Inquebrantable (Coïmbra, 1181 - Lorvão, 1250) fou infanta de Portugal i reina consort de Lleó (1191-1194).

Nou!!: Papa і Teresa de Portugal i de Barcelona · Veure més »

Teresa Vives i Missé

Teresa Vives i Missé, en religió Casta de Jesús (Arenys de Mar, 1866 - Madrid, 1936) va ser una monja catalana, de la congregació de les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat; va morir màrtir en començar la Guerra civil espanyola i ha estat proclamada beata per l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Teresa Vives i Missé · Veure més »

Testes habet et bene pendentes

Testes habet et bene pendentes és una locució llatina que significa «té dos testicles ben penjants».

Nou!!: Papa і Testes habet et bene pendentes · Veure més »

Théodore-Adrien Sarr

Théodore-Adrien Sarr (nascut el 28 de novembre de 1936) Benoist, Joseph-Roger de, Histoire de l'Eglise catholique au Sénégal du milieu du XVe siècle à l'aube du troisième millénaire", KARTHALA Editions (2008), p 511-16, (Retrieved: 16 July 2012) és un cardenal senegalès de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Théodore-Adrien Sarr · Veure més »

The First Sex

The First Sex (en català El primer sexe) és un llibre de la bibliotecària estatunidenca Elizabeth Gould Davis del 1971, considerat part de la segona onada del feminisme.

Nou!!: Papa і The First Sex · Veure més »

The Pope's Exorcist

The Pope's Exorcist (en català L'exorcista del Papa) és una pel·lícula de terror sobrenatural de 2023 dirigida per Julius Avery a partir d'un guió de Michael Petroni i Evan Spiliotopoulos, basada en el llibre de 1990 An Exorcist Tells His Story i el llibre de 1992 An Exorcist: More Stories del pare Gabriele Amorth.

Nou!!: Papa і The Pope's Exorcist · Veure més »

The Young Pope

The Young Pope és una sèrie de televisió creada i dirigida per Paolo Sorrentino per a les cadenes de televisió Sky Atlantic, HBO i Canal+.

Nou!!: Papa і The Young Pope · Veure més »

Theodore Edgar McCarrick

Theodore Edgar McCarrick (Nova York, 7 de juliol de 1930) és arquebisbe i antic cardenal de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Papa і Theodore Edgar McCarrick · Veure més »

Thomas Bradwardine

''Geometria speculativa'', 1495 Thomas Bradwardine (v. 1290 – 26 d'agost de 1349) fou un escolàstic, matemàtic, filòsof i teòleg anglès, que va arribar a arquebisbe de Canterbury i que va contribuir notablement a l'evolució dels conceptes científics.

Nou!!: Papa і Thomas Bradwardine · Veure més »

Thomas Christopher Collins

Thomas Christopher Collins (nascut el 16 de gener de 1947) és un cardenal canadenc de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Thomas Christopher Collins · Veure més »

Thomas Cromwell

Thomas Cromwell KG PC (1485 - 28 de juliol de 1540) fou Primer Ministre d'Enric VIII d'Anglaterra entre 1532 i 1540 i Comte d'Essex.

Nou!!: Papa і Thomas Cromwell · Veure més »

Till Eulenspiegel

El trampós Till Eulenspiegel, representat amb ''mussol'' i ''mirall'' (Estrasburg edició de 1515) Till Eulenspiegel (Baix alemany: Dyl Ulenspegel) era una figura tramposa i impudent originària del folklore del baix alemany mitjà (un dialecte predecessor del baix alemany), que es va difondre a través d'edicions populars impreses que resumien la seva cursa picaresca, principalment a Alemanya, als Països Baixos i a França, en les que es recollien una sèrie d'episodis lleugerament connectats entre si.

Nou!!: Papa і Till Eulenspiegel · Veure més »

Tintinacle

Tintinacle de la catedral de Burgos que precedeix la custòdia en la processó del Corpus Christi, (any 2014). Tintinacle a la Basílica Saint-Sauveur de Rennes. Un tintinacle (del llatí tintinnabulum, campaneta) és una insígnia que la Santa Seu concedeix a aquelles esglésies a les quals eleva a la dignitat de basílica, consistent en un petit campanar que figura a la processó del Corpus Christi i d'altres solemnitats.

Nou!!: Papa і Tintinacle · Veure més »

Titulus

El titulus (plural tituli) de les esglésies de Roma és el nom que reben alguns temples catòlics d'aquesta ciutat pel fet de ser els més antics i estar destinats sobretot a l'evangelització inicial o missió local.

Nou!!: Papa і Titulus · Veure més »

Tomàs Costa i Fornaguera

Tomàs Costa i Fornaguera (1831 - 1911) fou un religiós català que exercí de bisbe de Lleida i d'arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: Papa і Tomàs Costa i Fornaguera · Veure més »

Tomba de l'antipapa Joan XXIII

La Tomba de l'Antipapa Joan XXIII és el monument funerari de marbre de l'antipapa Joan XXIII (Baldassare Cossa), creat per Donatello i Michelozzo per al Baptisteri de Sant Joan (Florència), el qual queda adjacent a la Basílica de Santa Maria del Fiore.

Nou!!: Papa і Tomba de l'antipapa Joan XXIII · Veure més »

Tommaso Antici

Tommaso Antici (Recanati, Estats Pontificis, 10 de maig de 1731 – 4 de gener de 1812) va ser un cardenal i diplomàtic italià, que ocupà els càrrecs de Camarlenc del Col·legi Cardenalici i de Prefecte de la Congregació del Concili.

Nou!!: Papa і Tommaso Antici · Veure més »

Top Girls

Top Girls és una obra de teatre escrita per la dramaturga anglesa Caryl Churchill estrenada el 28 d’agost del 1982 al Royal Court Theatre (Londres, Anglaterra).

Nou!!: Papa і Top Girls · Veure més »

Tosca

Tosca és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini sobre un llibret italià de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, basat en el drama La Tosca, de Victorien Sardou.

Nou!!: Papa і Tosca · Veure més »

Tractat d'Orvieto

El Tractat d'Orvieto fou un pacte signat el 1281 per Carles I de Sicília, el dux de Venècia Giovanni Dandolo i Felip de Courtenay, emperador llatí titular, per recuperar l'Imperi Llatí, sota l'impuls del papa Martí IV.

Nou!!: Papa і Tractat d'Orvieto · Veure més »

Tractat de Barcelona (1493)

El Tractat de Barcelona va ser un acord de "pau per territoris" pactat a Barcelona el 19 de gener de 1493.

Nou!!: Papa і Tractat de Barcelona (1493) · Veure més »

Tractat de Blois (1505)

El Tractat de Blois o Segon Tractat de Blois fou un tractat signat entre els enviats de Ferran el Catòlic i el mateix Lluís XII de França el 12 d'octubre de 1505 a la ciutat de Blois.

Nou!!: Papa і Tractat de Blois (1505) · Veure més »

Tractat de Cefalù

El Tractat de Cefalù, signat a Cefalù (Sicília) el 1285 entre Carles II d'Anjou i Pere III d'Aragó "el Gran" de la Corona d'Aragó, pel qual Carles, capturat per Roger de Llúria a la Batalla del golf de Nàpols i presoner de Pere a Cefalù, renunciava a l'illa de Sicília en favor de Jaume el Just, germà del futur Alfons el Cast i a canvi era alliberat.

Nou!!: Papa і Tractat de Cefalù · Veure més »

Tractat de Lodi

El Tractat de Lodi va ser un acord de pau entre el ducat de Milà i la República de Venècia signat el 4 d'abril de 1454 a Lodi, Llombardia, sobre les riberes del riu Adda.

Nou!!: Papa і Tractat de Lodi · Veure més »

Tractat de Londres (1518)

El cardenal Wolsey, el principal dissenyador del Tractat de Londres de 1518 El Tractat de Londres de 1518 fou un pacte de no-agressió signat a la ciutat de Londres el 1518 entre les principals nacions europees: Regne de França, Regne d'Anglaterra, Sacre Imperi Romanogermànic, Regne d'Espanya, el Ducat de Borgonya i el Papat per tal de donar-se ajuda mútua davant el creixent poder de l'Imperi Otomà als Balcans.

Nou!!: Papa і Tractat de Londres (1518) · Veure més »

Tractat de Tarascó (1291)

El Tractat de Tarascó fou signat el 19 de febrer de 1291 entre el papa Nicolau IV, el rei de Nàpols Carles II d'Anjou i el rei de França Felip IV, d'un costat; i el rei de la Corona d'Aragó Alfons el Franc de l'altre.

Nou!!: Papa і Tractat de Tarascó (1291) · Veure més »

Tractat de Zamora

El tractat de Zamora fou un tractat del 1143 resultant de la Conferència de Zamora en el qual Alfons I de Portugal i Alfons VII de Lleó i Castella signen la pau.

Nou!!: Papa і Tractat de Zamora · Veure més »

Tradicionalisme catòlic

Altar a l'església de la Newman University Church, Dublin, preparat per a una missa tradicional El tradicionalisme catòlic és un conjunt de creences religioses formades pels costums, les tradicions, les formes litúrgiques, les devocions públiques, privades i de grups i les presentacions de l'ensenyament de l'Església catòlica abans del Concili Vaticà II (1962-65).

Nou!!: Papa і Tradicionalisme catòlic · Veure més »

Traditio legis

Mosaic a l'absis, s. IV. Capella de San Aquilino, San Lorenzo, Milà La traditio legis va ser una de les principals creacions de la primera iconografia cristiana.

Nou!!: Papa і Traditio legis · Veure més »

Transport per ferrocarril de la Ciutat del Vaticà

El transport per ferrocarril de la Ciutat del Vaticà compta amb dos trams de 300 metres de via fèrria anomenats Ferrocarril del Vaticà (en italià Ferrovia Vaticana).

Nou!!: Papa і Transport per ferrocarril de la Ciutat del Vaticà · Veure més »

Trebonià Gal

Gai Vibi Trebonià Gal (en Gaius Vibius Trebonianus Gallus) fou un emperador romà del 251 al 253.

Nou!!: Papa і Trebonià Gal · Veure més »

Trenta-u

El trenta-u és un nombre natural que va després del trenta i abans del trenta-dos.

Nou!!: Papa і Trenta-u · Veure més »

Treva de Nadal

La treva de Nadal (en alemany Weihnachtsfrieden; en anglès Christmas Truce; en francès Trève de Noël) va ser una sèrie d'altos el foc generalitzats, no oficials que van tenir lloc en el front occidental el Nadal de 1914, durant la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Papa і Treva de Nadal · Veure més »

Treva de Niça

La Treva de Niça va ser un tractat signat a Niça entre l'emperador Carles V i Francesc I de França el 18 de juny de 1538 per aturar durant 10 anys els enfrontaments pels territoris italians del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Papa і Treva de Niça · Veure més »

Treva de Venècia

La Treva o Pau de Venècia de 1177, va ser un important tractat de pau entre el Papat i els seus aliats: les ciutats estats del nord d'Itàlia de la Lliga Llombarda i Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Papa і Treva de Venècia · Veure més »

Tribunals de la Cúria Romana

Els tribunals de la Cúria Romana o Tribunals ordinaris de la Seu Apostòlica, segons el catecisme catòlic, són les institucions amb què el Papa pot administrar la justícia, a més de fer-ho personalment o a través de jutges delegats.

Nou!!: Papa і Tribunals de la Cúria Romana · Veure més »

Tricio

Tricio és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: Papa і Tricio · Veure més »

Trinità dei Monti

La Trinità dei Monti (nom italià; literalment 'Trinitat dels Monts') és una església de Roma.

Nou!!: Papa і Trinità dei Monti · Veure més »

Tristão da Cunha

Tristão da Cunha (ca. 1460 - ca. 1540) fou un explorador, comandant naval i membre del Consell Privat de Portugal.

Nou!!: Papa і Tristão da Cunha · Veure més »

Tron

El tron de l'Emperador de la Xina era vist com el centre de la Ciutat Prohibida, considerada el centre del món. El conjunt de portes i passatges que el visitant necessitava travessar abans d'arribar a l'emperador estaven dissenyades per a esglaiar. Un tron o soli és el seient oficial on s'asseu un monarca o una persona que ocupa un altre alt càrrec, en ocasions cerimonials o actes d'estat.

Nou!!: Papa і Tron · Veure més »

Ubertí de Casale

Ubertino da Casale fou un religiós franciscà italià, nascut a Casale Monferrato en 1259, i mort en 1330.

Nou!!: Papa і Ubertí de Casale · Veure més »

Ubi periculum

Gregori X, creador de l'''Ubi periculum''. Ubi periculum (en llatí: En cas de perill) és un document promulgat pel papa Gregori X en el segon Concili de Lió el 1274 que va establir el conclave papal com el mètode de selecció dels papes.

Nou!!: Papa і Ubi periculum · Veure més »

Ubi primum (Benet XIV)

Ubi primum és una encíclica del Papa Benet XIV, publicada el 3 de desembre de 1740.

Nou!!: Papa і Ubi primum (Benet XIV) · Veure més »

Uguccione della Faggiuola

Uguccione della Faggiuola o Faggiola (Casteldelci, 1250 – Vicenza 1319) fou un líder militar italià (condottiero).

Nou!!: Papa і Uguccione della Faggiuola · Veure més »

Ultramuntanisme

Ultramuntanisme és un terme utilitzat per referir-se a l'integrisme catòlic, és a dir, aquelles persones o grups catòlics que sostenen posicions tradicionalistes i clericalistes, apegades a la línia doctrinal anterior al Concili Vaticà II.

Nou!!: Papa і Ultramuntanisme · Veure més »

Ultratge d'Anagni

Dibuix que representa el moment de la suposada bufetada de Sciarra Colonna al papa. L'ultratge d'Anagni o també la bufetada d'Anagni és un episodi succeït a la ciutat de Anagni el 7 de setembre de 1303.

Nou!!: Papa і Ultratge d'Anagni · Veure més »

Un home per a l'eternitat

Un home per a l'eternitat (títol original en anglès A Man for All Seasons) és una pel·lícula britànica dirigida l'any 1966 per Fred Zinnemann.

Nou!!: Papa і Un home per a l'eternitat · Veure més »

Unió de Kalmar

La Unió de Kalmar (danès, noruec i Kalmarunionen; finès: Kalmarin unioni; Unio Calmariensis) va ser una unió escandinava entre els regnes de Dinamarca, Noruega i Suècia que es va formar l'any 1397 i va durar fins al 6 de juny de 1523.

Nou!!: Papa і Unió de Kalmar · Veure més »

Unión Católica (Espanya)

La Unión Católica va ser un partit polític espanyol de caràcter confessional que va existir a entre 1881 i 1884.

Nou!!: Papa і Unión Católica (Espanya) · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: Papa і Unificació italiana · Veure més »

Unionisme al Regne Unit

nacions constitutives: Anglaterra, Gal·les, Irlanda del Nord i Escòcia. L'unionisme al Regne Unit, també referit de vegades com a unionisme britànic, és una ideologia política que advoca per la unitat política d'Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord com un sol Estat sobirà: el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

Nou!!: Papa і Unionisme al Regne Unit · Veure més »

Universitat d'Orleans

La Universitat d'Orleans (Université d'Orléans en francès) és una universitat pública francesa amb seu a la ciutat d'Orleans, al departament de Loiret.

Nou!!: Papa і Universitat d'Orleans · Veure més »

Universitat d'Uppsala

La Universitat d'Uppsala (Uppsala universitet en suec) és una universitat pública a Uppsala, Suècia.

Nou!!: Papa і Universitat d'Uppsala · Veure més »

Universitat de Basilea

La Universitat de Basilea (en alemany, Universität Basel) és una universitat situada a Basilea, Suïssa.

Nou!!: Papa і Universitat de Basilea · Veure més »

Universitat de Coïmbra

La Universitat de Coïmbra és una institució portuguesa d'ensenyament superior situada a la ciutat de Coïmbra.

Nou!!: Papa і Universitat de Coïmbra · Veure més »

Universitat de Colònia

La Universitat de Colònia (en alemany: Universität zu Köln) és una universitat d'investigació i d'ensenyament a nivell internacional a Colònia.

Nou!!: Papa і Universitat de Colònia · Veure més »

Universitat de Montpeller

La Universitat de Montpeller és una de les més antigues universitats de França, la ciutat va ser un dels principals centres del saber de l'edat mitjana.

Nou!!: Papa і Universitat de Montpeller · Veure més »

Universitat de Nàpols – L'Oriental

Palau Saluzzo Corigliano, seu del Departament Oriental i del Mediterrani antic. La Universitat de Nàpols – L'Oriental (UNIOR) el 2002 Institut Universitari de l'Est (IUO) (en italià: Università degli Studi di Napoli L'Orientale, en llatí: Institutum orientalis napolitanos) és la més antiga escola de sinologia i Estudis Orientals a Europa, i la principal universitat estatal italiana especialitzada en l'estudi i a la recerca de la realitat cultural-lingüística del no europeu.

Nou!!: Papa і Universitat de Nàpols – L'Oriental · Veure més »

Universitat de París

La Universitat de París (en francès: Université de Paris), coneguda com La Sorbona, va ser la principal universitat de París, en actiu des de 1150 fins al 1970, exceptuant el període entre 1793 i 1806 drunt la Revolució Francesa.

Nou!!: Papa і Universitat de París · Veure més »

Universitat de Pisa

La Universitat de Pisa (en italià Università di Pisa) és una de les universitats de major renom d'Itàlia.

Nou!!: Papa і Universitat de Pisa · Veure més »

Universitat de Salamanca

La Universitat de Salamanca, situada a la ciutat del mateix nom, és la universitat més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.

Nou!!: Papa і Universitat de Salamanca · Veure més »

Universitat medieval

s Les universitats medievals van ser les institucions educatives pertanyents a les cultures cristianes europees de la baixa edat mitjana que van substituir les escoles palatines, monàstiques i episcopals existents des de l'alta edat mitjana.

Nou!!: Papa і Universitat medieval · Veure més »

Universitat Pontifícia de Comillas

La Universitat Pontifícia de Comillas és una universitat privada, catòlica, dirigida per la Companyia de Jesús, que té la seu principal a Madrid i tres campus a Madrid, Cantoblanco i Ciempozuelos.

Nou!!: Papa і Universitat Pontifícia de Comillas · Veure més »

Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino

La Pontifícia Universitat de Sant Tomás d'Aquino a Roma, comunament coneguda com a Angelicum, és la Universitat dels Dominics a Roma, i una de les més grans i importants universitats pontifícies de la ciutat.

Nou!!: Papa і Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino · Veure més »

Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg

La Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg (alemany: Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg; també coneguda simplement com a Universitat de Heidelberg), la més antiga de les universitats alemanyes, es va crear a la ciutat de Heidelberg, Baden-Württemberg.

Nou!!: Papa і Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg · Veure més »

Urbà VII

Urbà VII (Roma, 4 d'agost del 1521 - † Roma, 27 de setembre del 1590 és el nom que Giovanni Battista Castagna va triat quan va ser elegit papa de l'Església Catòlica Romana).

Nou!!: Papa і Urbà VII · Veure més »

Urbi et orbi

Urbi et orbi (A la ciutat i al món) és una benedicció papal dirigida a la ciutat de Roma i al món sencer.

Nou!!: Papa і Urbi et orbi · Veure més »

Urbino

Urbino és una ciutat de les Marques, a Itàlia, província de Pesaro i Urbino, amb uns 20.000 habitants.

Nou!!: Papa і Urbino · Veure més »

Urraca I de Lleó

Urraca I de Lleó (Lleó, 24 de juny de 1081 - Saldaña, Palència, 8 de març de 1126) fou reina de Lleó i de Castella (1109-1126).

Nou!!: Papa і Urraca I de Lleó · Veure més »

Ursí

Ursí o Ursicí (? - Colònia) fou un antipapa de l'Església Catòlica entre 366 i 381.

Nou!!: Papa і Ursí · Veure més »

Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord

Una bandera commemorativa del 25è aniversari de la vaga de fam La Vaga de fam irlandesa de 1981 fou la culminació de cinc anys de protesta durant els troubles per part de presos republicans a Irlanda del Nord.

Nou!!: Papa і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Papa і València · Veure més »

Valdemar Birgersson

Valdemar Birgersson — — (1239 - 26 de desembre del 1302) fou rei de Suècia entre els anys 1250 i 1275.

Nou!!: Papa і Valdemar Birgersson · Veure més »

Valentí Puig i Mas

és un escriptor mallorquí, autor d'una trentena de títols de tots els gèneres.

Nou!!: Papa і Valentí Puig i Mas · Veure més »

Valentín Gómez Farías

Valentín Gómez Farías (n. el 14 de febrer de 1781 a Guadalajara, Jalisco; m. el 5 de juliol de 1858 a la ciutat de Mèxic) fou president de Mèxic en diverses ocasions durant les dècades de 1830 i 1840, intercalant-se amb Antonio López de Santa Anna.

Nou!!: Papa і Valentín Gómez Farías · Veure més »

Valerian Gracias

Valerian Gracias (23 d'octubre de 1900, Karachi, Índia britànica – 11 de setembre de 1978, Bombai, Índia) va ser un cardenal catòlic indi.

Nou!!: Papa і Valerian Gracias · Veure més »

Vapor Blasco de Garay (1846)

El Blasco de Garay va ser un vaixell de paletes amb buc de fusta de l'Armada Espanyola, construït a drassanes angleses el 1845.

Nou!!: Papa і Vapor Blasco de Garay (1846) · Veure més »

Vapor Colón

El vapor Colón va ser un vaixell de vapor de l'Armada Espanyola amb buc de fusta i propulsat mitjançant rodes laterals, construït a Londres a mitjans de 1849, i que va prestar servei fins a 1882.

Nou!!: Papa і Vapor Colón · Veure més »

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Nou!!: Papa і Vassallatge · Veure més »

Vatileaks

Vatileaks és el terme que el portaveu del Vaticà, Federico Lombardi va utilitzar per anomenar l'escàndol d'una llarga sèrie de documents secrets que van arribar a les mitjans de comunicació italians, des de la fi del 2011, per analogia amb l'escàndol comparable a Wikileaks.

Nou!!: Papa і Vatileaks · Veure més »

Vàtslav Nijinski

Nijinski el 1910 a ''Les orientales'', que Mikhaïl Fokine va coreografiar expressament per a ell. Nijinski en una altra escena de ''Les orientales'' Nijinski pintat per Leon Bakst Vàtslav Fomitx Nijinski (Kíev, 12 de març de 1890 - Londres, 8 d'abril de 1950); en rus Вацлав Фомич Нижинский, i en polonès Wacław Niżyński; fou un ballarí i coreògraf d'origen polonès.

Nou!!: Papa і Vàtslav Nijinski · Veure més »

Víctor (nom masculí)

Víctor és un nom propi masculí d'origen llatí que significa vencedor o el victoriós.

Nou!!: Papa і Víctor (nom masculí) · Veure més »

Víctor I

Víctor I (Àfrica, ? - Roma, 198/199) va ser bisbe de Roma (189-198/199), considerat papa i sant per l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Víctor I · Veure més »

Víctor Manuel I de Sardenya

El rei Víctor Manuel I de Sardenya. Víctor Manuel I de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1759 - Moncalieri 1824) fou duc de Savoia i rei de Sardenya des de l'any 1802 fins a la seva abdicació l'any 1821.

Nou!!: Papa і Víctor Manuel I de Sardenya · Veure més »

Velasio De Paolis

Velasio de Paolis, CS JCD STL (19 de setembre de 1935 - 9 de setembre de 2017) fou un cardenal italià de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Velasio De Paolis · Veure més »

Vell anglès (Irlanda)

Escut d'Irlanda Irlanda en 1450 mostra en vermell i blau els territoris que reconeixien la sobirania anglesa «Vell anglès» (en gaèlic irlandès, Seanghaill; en anglès, Old English) és un sobrenom aplicat retrospectivament als descendents dels colons que van arribar a Irlanda des de Gal·les, Normandia i Anglaterra després de la conquesta normanda que va tenir lloc a l'illa d'Irlanda en el.

Nou!!: Papa і Vell anglès (Irlanda) · Veure més »

Verge de Fàtima

Verge de Fàtima, Portugal La Verge de Fàtima (en portuguès, Nossa Senhora de Fátima, o, Nossa Senhora do Rosário de Fátima) és una de les designacions atribuïdes a la Verge Maria, que segons els relats de l'Església catòlica, va aparèixer sobtadament a tres pastors, criatures a l'època dels fets, a Fàtima, una localitat portuguesa, en diverses ocasions entre el 13 de maig i el 13 d'octubre del 1917.

Nou!!: Papa і Verge de Fàtima · Veure més »

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Nou!!: Papa і Vespres Sicilianes · Veure més »

Vespro della Beata Vergine

Primera edició. Venècia, 1610. Vespro della Beata Vergine (Vespres de la Beata Verge), SV 206 i 206a, -més correcte en llatí: Vesperis in Festis Beata Mariae Vergine, o informalment: Vespres de 1610 - és una composició musical de Claudio Monteverdi.

Nou!!: Papa і Vespro della Beata Vergine · Veure més »

Vet

La paraula vet (o veto) procedeix del llatí i significa literalment prohibeixo.

Nou!!: Papa і Vet · Veure més »

Viatges a Itàlia de Mozart

Retrat de Wolfgang Amadeus Mozart a Verona, el 1770, quan tenia 14 anys (retrat de Saverio dalla Rosa, 1745–1821). El jove Wolfgang Amadeus Mozart i el seu pare, Leopold varen fer tres viatges a Itàlia: el primer, d'uns quinze mesos, des de desembre de 1769 fins al març de 1771; el segon, d'uns quatre mesos, des de l'agost de 1771 al desembre del 1771; el tercer, d'uns cinc mesos, de l'octubre de 1772 al març de 1773.

Nou!!: Papa і Viatges a Itàlia de Mozart · Veure més »

Vicari (eclesiàstic)

Un vicari és un terme utilitzat en l'àmbit religiós per designar una persona que exerceix les funcions d'una altra, i la pot substituir per temps definit o indefinit.

Nou!!: Papa і Vicari (eclesiàstic) · Veure més »

Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà

El vicari general per l'Estat de la Ciutat del Vaticà o, més formalment, vicari general de Sa Santedat per a l'Estat de la ciutat del Vaticà és una atribució de l'Església catòlica, conferida pel Papa, a un vicariat amb abast exclusiu a la Ciutat del Vaticà, mentre que el Cardenal vicari és el mateix càrrec per la resta de la diòcesi de Roma.

Nou!!: Papa і Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà · Veure més »

Vicariat

En el context eclesiàstic, el terme vicariat designa en general l'ofici i la jurisdicció d'un eclesiàstic amb funcions que són vicarials respecte d'un ordinari o representant del Summe Pontífex.

Nou!!: Papa і Vicariat · Veure més »

Vicariat apostòlic

El vicariat apostòlic és un tipus de jurisdicció territorial (església particular) de l'Església catòlica establerta en regions de missió que encara no s'han constituït com a prelatura.

Nou!!: Papa і Vicariat apostòlic · Veure més »

Vicenta María López y Vicuña

Vicenta María López y Vicuña (Cascante, 22 de març de 1847 - Madrid, 26 de desembre de 1890) va ser una religiosa navarresa, fundadora de la congregació de les Religioses de Maria Immaculada.

Nou!!: Papa і Vicenta María López y Vicuña · Veure més »

Vicente García Julbe

va ser un mestre de capella, compositor, director de cor i musicòleg valencià.

Nou!!: Papa і Vicente García Julbe · Veure més »

Victòria Díez Bustos de Molina

Victòria Díez Bustos de Molina (Sevilla, 11 de novembre de 1903 - Hornachuelos, Còrdova, 12 d'agost de 1936), va ser una mestra laica catòlica, membre de la Institució Teresiana.

Nou!!: Papa і Victòria Díez Bustos de Molina · Veure més »

Victòria della Rovere

Retrat de Victòria della Rovere, obra de Giusto Suttermans. Victòria della Rovere (en italià: Vittoria della Rovere (Urbino, Ducat d'Urbino 1622 - Pisa, Gran Ducat de Toscana 1694) fou una princesa d'Urbino que va esdevenir gran duquessa consort de Toscana. Dintre de la seua cort de dames, es pot destacar a Giovanna Fratellini, pintora barroca."Women in the Act of Painting.".

Nou!!: Papa і Victòria della Rovere · Veure més »

Vincent Gerard Nichols

Vincent Gerard Nichols (nascut el 8 de novembre de 1945) és un cardenal de l'Església Catòlica, Arquebisbe de Westminster, president de la Conferència Episcopal Catòlica d'Anglaterra i Gal·les i cap de l'Església catòlica a Anglaterra i Gal·les.

Nou!!: Papa і Vincent Gerard Nichols · Veure més »

Vincenzo Gioberti

Vincenzo Gioberti (1801-1853) fou un filòsof i polític de gran influència per a la unificació italiana.

Nou!!: Papa і Vincenzo Gioberti · Veure més »

Vincenzo Paglia

Vincenzo Paglia (Boville Ernica, Frosinone, Itàlia, 12 d'abril de 1945) és un arquebisbe catòlic romà, President del Pontifici Consell per a la Família i bisbe emèrit de la Diòcesi de Terni-Narni-Amelia a Itàlia.

Nou!!: Papa і Vincenzo Paglia · Veure més »

Viola d'arc

La viola d'arc o viola de gamba és qualsevol dels instruments d'una família d'instruments de corda fregada amb trasts desenvolupats al segle XV i que van ser molt utilitzats –tant en qualitat d'instruments melòdics com polifònics al Renaixement –sobretot formant part de conjunts, a voltes només integrats per violes de gamba, a voltes amb altres instruments i veus- i al Barroc, època en què va destacar especialment com a instrument solista i com a integrant del baix continu.

Nou!!: Papa і Viola d'arc · Veure més »

Violant de Vilaragut

Violant de Vilaragut (?, vers 1320 - ?, vers 1372), reina de Mallorca (1347-1349), era filla de Berenguer de Vilaragut, senyor de Sant Martí i de Subarits, vescomte d'Omeladès, mort el 1358 i de Saura de Mallorca, filla il·legítima del rei Jaume II de Mallorca.

Nou!!: Papa і Violant de Vilaragut · Veure més »

Visconti

Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.

Nou!!: Papa і Visconti · Veure més »

Visitador

Un visitador (del llatí visitator) en l'església catòlica és un clergue secular o regular carregat de visites d'inspecció o de reconeixement.

Nou!!: Papa і Visitador · Veure més »

Vittoria Colonna

Vittoria Colonna, per Miquel Àngel Vittoria Colonna (Marino, abril de 1490 - Roma, 25 de febrer de 1547), marquesa de Pescara, va ser una poeta i influent intel·lectual del Renaixement italià.

Nou!!: Papa і Vittoria Colonna · Veure més »

Vittorio Calcina

Vittorio Calcina (31 de desembre de 1847 - 31 de desembre de 1916) va ser el primer cineasta italià de la història.

Nou!!: Papa і Vittorio Calcina · Veure més »

Volta de la Capella Sixtina

La volta de la capella Sixtina és coneguda per la decoració pictòrica que el papa Juli II va encarregar a Miquel Àngel l'any 1508.

Nou!!: Papa і Volta de la Capella Sixtina · Veure més »

Vot religiós

Ofrena en compliment d'un vot. Exvot de vaixell a una capella. Professió solemne dels vots monàstics. Vot (del llatí votum, promesa o compromís) és una promesa solemne o jurament que distingeix un religiós d'un seglar dins l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Vot religiós · Veure més »

Vuitanta

El vuitanta, huitanta en valencià, és un nombre que segueix el setanta-nou i precedeix el vuitanta-u. S'escriu 80 en xifres àrabs i LXXX en romanes.

Nou!!: Papa і Vuitanta · Veure més »

Vulgata

Evangeli de Joan, de la Vulgata clementina. La Vulgata és la versió llatina de la Bíblia realitzada al principi del i oficialitzada pel concili de Trento (1545–63).

Nou!!: Papa і Vulgata · Veure més »

Vytautas

Vytautas (lituà:, belarús Вітаўт, polonès Witold Kiejstutowicz, rutè: Vitovt, llatí: Alexander Vitoldus, italià: Vito il Grande); anomenat "el Gran" des del en endavant; c. 1350 - 27 d'octubre, de 1430) fou un dels governants més famosos de la Lituània medieval. Vytautas fou el governant (1392–;1430) del Gran Ducat de Lituània que principalment incloïa els lituans i rutens. Fou també el príncep de Hrodna (1370–;1382) i el príncep de Lutsk (1387–;1389), rei postulat dels hussites. En la moderna Lituània, Vytautas és venerat com a heroi nacional i fou una figura important en el renaixement nacional al. Vytautas és un nom masculí força popular a Lituània. En commemoració dels 500 anys de la mort de Vytautas la Universitat Vytautas el Gran fou batejada en honor d'ell. Durant el període d'entreguerres (1918-1940) en què Lituània fou independent, també es van construir monuments en honor seu en moltes ciutats de la República de Lituània.

Nou!!: Papa і Vytautas · Veure més »

Werner Faymann

Werner Faymann (Viena, Àustria 1960), polític, fou el líder del SPÖ (Partit Socialdemòcrata d'Àustria), des del 16 de juny de 2008 fins al 9 de maig de 2016.

Nou!!: Papa і Werner Faymann · Veure més »

Wilfrid de York

Wilfrid de York (Ripon, Northúmbria, Anglaterra, 634 - Oundle, 24 d'abril de 709) fou un monjo i bisbe de York.

Nou!!: Papa і Wilfrid de York · Veure més »

Wilfrid Fox Napier

Wilfrid Fox Napier OFM (nascut el 8 de març de 1941) és un cardenal sudafricà de l'Església Catòlica i arquebisbe de l'arxidiòcesi de Durban.

Nou!!: Papa і Wilfrid Fox Napier · Veure més »

Wilhelmina Iwanowska

va ser una astrònoma polonesa i la primera professora d'astrofísica a Polònia.

Nou!!: Papa і Wilhelmina Iwanowska · Veure més »

Willem Jacobus Eijk

Willem Jacobus "Wim" Eijk (Duivendrecht, 22 de juny de 1953) és un prelat neerlandès de l'Església Catòlica. L'11 de desembre de 2007 el Papa Benet XVI nomenà Eijk com a arquebisbe d'Utrecht i, el 26 de gener següent Eijk s'instal·là a la catedral de Santa Caterina d'Utrecht, com a 70è successor de sant Willibrord a la seu d'Utrecht. Anteriorment havia estat bisbe de Groningen-Leeuwarden. El 18 de febrer de 2012, Benet XVI el va fer cardenal. Bisbe de Groningen-Leeuwarden.

Nou!!: Papa і Willem Jacobus Eijk · Veure més »

William Joseph Levada

va ser un cardenal estatunidenc de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і William Joseph Levada · Veure més »

Willigis

Willigis (? - 23 de febrer de 1011) fou Arquebisbe de Magúncia a finals del i principis del i un dels principals propulsor de la construcció de la Catedral de Magúncia.

Nou!!: Papa і Willigis · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Papa і Xàtiva · Veure més »

Xile

Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.

Nou!!: Papa і Xile · Veure més »

Xt3

Xt3.com és una xarxa social catòlica i lloc de notícies, establerta per a la Jornada Mundial de la Joventut 2008 a Sydney, Austràlia.

Nou!!: Papa і Xt3 · Veure més »

XXXV Congrés Eucarístic Internacional

El XXXV Congrés Eucarístic Internacional va tenir lloc a Barcelona el 1952, durant el pontificat de Pius XII.

Nou!!: Papa і XXXV Congrés Eucarístic Internacional · Veure més »

Zeferino González y Díaz Tuñón

Ceferino González y Díaz Tuñón O.P. (Villoria, 28 de gener de 1831 - Madrid, 29 de novembre de 1894) va ser un sacerdot dominic que va arribar a ser cardenal, així com arquebisbe de Sevilla i Toledo.

Nou!!: Papa і Zeferino González y Díaz Tuñón · Veure més »

Zenon Grocholewski

fou un cardenal polonès de l'Església Catòlica, que va ser promogut al Col·legi Cardenalici el 2001.

Nou!!: Papa і Zenon Grocholewski · Veure més »

Zuau pontifici

Els zuaus pontificis foren una unitat de soldats d'infanteria sorgits el 1860 per la defensa dels Estats Pontificis sota Pius IX.

Nou!!: Papa і Zuau pontifici · Veure més »

1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 1 d'octubre · Veure més »

1 de juny

El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 1 de juny · Veure més »

1002

El 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.

Nou!!: Papa і 1002 · Veure més »

1012

El 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al i per tant a la plena edat mitjana.

Nou!!: Papa і 1012 · Veure més »

1024

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 1024 · Veure més »

1034

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 1034 · Veure més »

1036

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 1036 · Veure més »

1044

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 1044 · Veure més »

1047

El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Papa і 1047 · Veure més »

105

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 105 · Veure més »

1054

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 1054 · Veure més »

1057

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 1057 · Veure més »

1059

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 1059 · Veure més »

1061

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 1061 · Veure més »

1084

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 1084 · Veure més »

1085

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 1085 · Veure més »

1086

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 1086 · Veure més »

1089

El 1089 (MLXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Papa і 1089 · Veure més »

1119

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 1119 · Veure més »

1122

El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.

Nou!!: Papa і 1122 · Veure més »

1148

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 1148 · Veure més »

1159

El 1159 (MCLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Papa і 1159 · Veure més »

1193

El 1193 (MCXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Papa і 1193 · Veure més »

125

Sesterci d'Adrià encunyat el 125.

Nou!!: Papa і 125 · Veure més »

1252

L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Papa і 1252 · Veure més »

1261

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 1261 · Veure més »

1264

;Països Catalans.

Nou!!: Papa і 1264 · Veure més »

1271

El 1271 (MCCLXXI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Papa і 1271 · Veure més »

1274

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Papa і 1274 · Veure més »

1277

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 1277 · Veure més »

1285

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 1285 · Veure més »

13 d'abril

El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 13 d'abril · Veure més »

13 de maig

El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 13 de maig · Veure més »

13 de març

El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 13 de març · Veure més »

1334

El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Papa і 1334 · Veure més »

1342

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 1342 · Veure més »

1352

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 1352 · Veure més »

14 d'agost

El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 14 d'agost · Veure més »

14 de desembre

El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 14 de desembre · Veure més »

140

L'any 140 és un any de traspàs que comença un dijous.

Nou!!: Papa і 140 · Veure més »

1406

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Papa і 1406 · Veure més »

1409

; Països Catalans.

Nou!!: Papa і 1409 · Veure més »

1447

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Papa і 1447 · Veure més »

1455

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Papa і 1455 · Veure més »

1458

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Papa і 1458 · Veure més »

1471

; Països Catalans.

Nou!!: Papa і 1471 · Veure més »

15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 15 d'octubre · Veure més »

15 de desembre

El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 15 de desembre · Veure més »

1502

El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Papa і 1502 · Veure més »

1503

;Països Catalans.

Nou!!: Papa і 1503 · Veure més »

1506

;Països Catalans.

Nou!!: Papa і 1506 · Veure més »

1521

;Països Catalans.

Nou!!: Papa і 1521 · Veure més »

1523

El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Papa і 1523 · Veure més »

155

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 155 · Veure més »

1553

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 1553 · Veure més »

1555

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 1555 · Veure més »

1559

;Països Catalans.

Nou!!: Papa і 1559 · Veure més »

1568

;Països Catalans.

Nou!!: Papa і 1568 · Veure més »

16 d'abril

El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 16 d'abril · Veure més »

16 d'octubre

El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 16 d'octubre · Veure més »

16 de juny

El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 16 de juny · Veure més »

1605

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 1605 · Veure més »

1619

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 1619 · Veure més »

1623

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Papa і 1623 · Veure més »

1652

El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Papa і 1652 · Veure més »

1684

;Països Catalans.

Nou!!: Papa і 1684 · Veure més »

1689

;Països Catalans.

Nou!!: Papa і 1689 · Veure més »

17 de juny

El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 17 de juny · Veure més »

1704

miniatura.

Nou!!: Papa і 1704 · Veure més »

1724

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Papa і 1724 · Veure més »

1758

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Papa і 1758 · Veure més »

1769

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Papa і 1769 · Veure més »

18 d'abril

El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 18 d'abril · Veure més »

18 d'agost

El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 18 d'agost · Veure més »

18 de desembre

El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 18 de desembre · Veure més »

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Papa і 1846 · Veure més »

1876

;Països Catalans.

Nou!!: Papa і 1876 · Veure més »

189

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 189 · Veure més »

19 d'abril

El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 19 d'abril · Veure més »

19 de febrer

El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Papa і 19 de febrer · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Papa і 1939 · Veure més »

1958

1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.

Nou!!: Papa і 1958 · Veure més »

1963

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 1963 · Veure més »

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Nou!!: Papa і 1978 · Veure més »

1982

1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.

Nou!!: Papa і 1982 · Veure més »

1986

1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: Papa і 1986 · Veure més »

199

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 199 · Veure més »

2 + 2 = 5

miniatura L'expressió «2 + 2.

Nou!!: Papa і 2 + 2 = 5 · Veure més »

2 de juny

El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 2 de juny · Veure més »

2 de març

El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 2 de març · Veure més »

20 de gener

El 20 de gener és el vintè dia de l'any.

Nou!!: Papa і 20 de gener · Veure més »

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 20 de maig · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Papa і 2005 · Veure més »

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Papa і 2006 · Veure més »

2013

L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.

Nou!!: Papa і 2013 · Veure més »

2055

L'any 2055 ('''MMLV''') serà un any comú que començarà en divendres segons el calendari gregorià, l'any 2055 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 55è any del tercer mil·lenni, el 55è any del, i el sisè any de la dècada del 2050.

Nou!!: Papa і 2055 · Veure més »

21 de gener

El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Papa і 21 de gener · Veure més »

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 21 de juliol · Veure més »

21 de juny

El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 21 de juny · Veure més »

217

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 217 · Veure més »

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 22 d'abril · Veure més »

22 d'agost

El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 22 d'agost · Veure més »

222

El 222 (CCXXII) fou un any comú començat en dimarts de l'edat antiga.

Nou!!: Papa і 222 · Veure més »

23 de setembre

El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 23 de setembre · Veure més »

235

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 235 · Veure més »

24 d'abril

El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 24 d'abril · Veure més »

25 d'octubre

El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 25 d'octubre · Veure més »

25 de gener

El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Papa і 25 de gener · Veure més »

257

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 257 · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 26 d'abril · Veure més »

26 de març

El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 26 de març · Veure més »

26 de setembre

El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 26 de setembre · Veure més »

27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 27 d'abril · Veure més »

27 de setembre

El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 27 de setembre · Veure més »

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Nou!!: Papa і 28 de desembre · Veure més »

283

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 283 · Veure més »

29 de desembre

El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 29 de desembre · Veure més »

29 de maig

El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 29 de maig · Veure més »

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 29 de setembre · Veure més »

296

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 296 · Veure més »

3 de juny

El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 3 de juny · Veure més »

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 3 de maig · Veure més »

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 3 de setembre · Veure més »

309

El 309 (CCCIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Papa і 309 · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 31 de desembre · Veure més »

31 de març

El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 31 de març · Veure més »

314

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 314 · Veure més »

32

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 32 · Veure més »

335

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 335 · Veure més »

352

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 352 · Veure més »

366

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 366 · Veure més »

397

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 397 · Veure més »

399

El 399 (CCCXCIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Papa і 399 · Veure més »

4 d'agost

El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 4 d'agost · Veure més »

417

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 417 · Veure més »

418

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 418 · Veure més »

422

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 422 · Veure més »

432

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 432 · Veure més »

440

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 440 · Veure més »

483

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 483 · Veure més »

492

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 492 · Veure més »

495

El 495 (CDXCV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Papa і 495 · Veure més »

496

El 496 (CDXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Papa і 496 · Veure més »

5 de març

El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 5 de març · Veure més »

518

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 518 · Veure més »

525

El 525 (DXXV) va ser un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Papa і 525 · Veure més »

526

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 526 · Veure més »

536

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 536 · Veure més »

555

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 555 · Veure més »

556

El 556 (DLVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Papa і 556 · Veure més »

561

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 561 · Veure més »

575

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 575 · Veure més »

597

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 597 · Veure més »

6 d'agost

El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 6 d'agost · Veure més »

6 de desembre

El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 6 de desembre · Veure més »

6 de febrer

El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Papa і 6 de febrer · Veure més »

604

El 604 (DCIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Papa і 604 · Veure més »

606

El 606 (DCVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Papa і 606 · Veure més »

607

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 607 · Veure més »

608

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 608 · Veure més »

611

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 611 · Veure més »

615

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 615 · Veure més »

618

El 618 (DCXVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Papa і 618 · Veure més »

619

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 619 · Veure més »

638

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 638 · Veure més »

649

El 649 (DCXLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Papa і 649 · Veure més »

678

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 678 · Veure més »

682

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 682 · Veure més »

684

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 684 · Veure més »

687

El 687 (DCLXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Papa і 687 · Veure més »

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 7 d'abril · Veure més »

7 de gener

El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Papa і 7 de gener · Veure més »

7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 7 de juliol · Veure més »

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 7 de març · Veure més »

701

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 701 · Veure més »

705

El 705 (DCCV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Papa і 705 · Veure més »

715

El 715 (DCCXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Papa і 715 · Veure més »

751

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 751 · Veure més »

755

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 755 · Veure més »

757

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 757 · Veure més »

76

El 76 (LXXVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Papa і 76 · Veure més »

767

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 767 · Veure més »

768

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 768 · Veure més »

769

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 769 · Veure més »

781

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 781 · Veure més »

792

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 792 · Veure més »

799

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 799 · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 8 d'abril · Veure més »

8 de novembre

El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 8 de novembre · Veure més »

847

El 847 (DCCCXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Papa і 847 · Veure més »

867

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 867 · Veure més »

869

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 869 · Veure més »

872

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 872 · Veure més »

88

El 88 (LXXXVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Papa і 88 · Veure més »

884

El 884 (DCCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Papa і 884 · Veure més »

891

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Papa і 891 · Veure més »

897

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 897 · Veure més »

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Papa і 9 d'octubre · Veure més »

900

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 900 · Veure més »

903

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 903 · Veure més »

904

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 904 · Veure més »

911

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 911 · Veure més »

913

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 913 · Veure més »

914

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 914 · Veure més »

916

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 916 · Veure més »

928

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 928 · Veure més »

931

El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Papa і 931 · Veure més »

935

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 935 · Veure més »

936

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 936 · Veure més »

939

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 939 · Veure més »

942

El 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Papa і 942 · Veure més »

946

El 946 (CMXLVI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Papa і 946 · Veure més »

955

El 955 (CMLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Papa і 955 · Veure més »

962

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 962 · Veure més »

963

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 963 · Veure més »

964

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 964 · Veure més »

965

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 965 · Veure més »

97

El 97 (XCVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Papa і 97 · Veure més »

972

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 972 · Veure més »

973

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 973 · Veure més »

974

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 974 · Veure més »

981

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 981 · Veure més »

983

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 983 · Veure més »

984

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 984 · Veure més »

985

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 985 · Veure més »

996

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 996 · Veure més »

998

Sense descripció.

Nou!!: Papa і 998 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Bisbe de Roma, Cap del Cristianisme, Llista de papes per durada, Papa De Roma, Papa de Roma, Papat, Papes, Patriarca de Roma, Romà Pontífex, Sa Santedat, Sant Pare, Sant pare, Summe Pontífex, Summe pontífex.