SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 385 les relacions: Aèdon, Acaci de Berea, Agàsies (escultor), Agàsies d'Efes, Agesilau II, Alcibíades (general atenenc), Alcides, Aleix I Comnè, Alexandre el Gran, Alexandre Licnos, Alimentació de l'antiga Grècia, Altar de Zeus a Pèrgam, Amazones (mitologia), Amfiteatre de Leptis Magna, Amintes fill d'Antíoc, Anaclet, Andró d'Efes, Andronic de Macedònia, Ankara, Antàlcides, Antíoc I Soter, Antíoc II Teos, Antíoc III, Antiga Corint, Apasa, Apatúria, Apel·les de Colofó, Apol·ló de Corint, Apol·loni (bisbe), Apol·loni de Perge, Apol·loni de Tíana, Apoxiòmenos de Croàcia, Appawiya, Arete (mitologia), Aristarc de Tessalònica, Aristàgores de Milet, Arque (filosofia), Arquebisbat d'Esmirna, Arquitectura romana d'Orient, Arsínoe II, Art de l'antiga Grècia, Artafernes (ambaixador), Artemidor de Daldis, Arzawa, Assentaments antics a Turquia, Assumpció de Maria, Aura (Kuwaliya), Autoria dels escrits joànics, Aydın, Època arcaica, ... Ampliar l'índex (335 més) » « Shrink índex

Aèdon

Segons la mitologia grega, en un episodi recollit per Homer a lOdissea, Aèdon (grec antic: ἡ Ἀηδών -όνο&#962) era filla de Pandàreu, heroi cretenc, i de la seva dona Harmòtoe (grec antic: Ἁρμοθό&#951).

Veure Efes і Aèdon

Acaci de Berea

Acaci de Beroea (Acacius) fou un religiós sirià nascut a un monestir prop d'Antioquia, defensor de l'església oficial contra les doctrines d'Arri.

Veure Efes і Acaci de Berea

Agàsies (escultor)

Agàsies (en llatí Agasias, en grec antic) fou un escultor d'Efes fill de Menòfil (Menophilus).

Veure Efes і Agàsies (escultor)

Agàsies d'Efes

Agàsies d'Efes (en llatí Agasias, en grec antic) fou un distingit escultor grec d'Efes, fill de Dositeu.

Veure Efes і Agàsies d'Efes

Agesilau II

Agesilau II, (en llatí Agesilaus, en grec antic Ἀγησίλαος) fill d'Arquidam II i d'Eupòlia (la segona dona d'Arquidam).

Veure Efes і Agesilau II

Alcibíades (general atenenc)

Alcibíades (Ἀλκιβιάδης; Alcibiades) fou un destacat general i polític atenès del.

Veure Efes і Alcibíades (general atenenc)

Alcides

Alcides o Alcidas (en llatí Alcidas, en grec antic Ἀλκίδας) fou un militar espartà que va viure al.

Veure Efes і Alcides

Aleix I Comnè

Aleix I Comnè (en grec:, Aléxios Komninós; 1057 - 15 d'agost del 1118) fou emperador romà d'Orient entre el 1081 i el 1118.

Veure Efes і Aleix I Comnè

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Veure Efes і Alexandre el Gran

Alexandre Licnos

Alexandre Licnos (en Alexander Lychnus) va ser un escriptor de l'antiga Grècia nascut a Efes, per la qual cosa també és anomenat Alexandre d'Efes.

Veure Efes і Alexandre Licnos

Alimentació de l'antiga Grècia

Kílix, una mena de copa del Segle V aC Dona amassant pa. Segle VI aC Lalimentació a l'antiga Grècia es fonamentava en el pa de blat, el vi, l'oli d'oliva, el porc i els embotits, l'ús d'herbes aromàtiques i la cuina del peix.

Veure Efes і Alimentació de l'antiga Grècia

Altar de Zeus a Pèrgam

Laltar de Zeus a Pèrgam és un monument religiós aixecat en l'època hel·lenística sobre l'acròpoli de la ciutat de Pèrgam, sens dubte al començament del regnat Èumenes II (197-159 aC).

Veure Efes і Altar de Zeus a Pèrgam

Amazones (mitologia)

-, Museu del Louvre. Amazona davant d'un altar en una ceràmica grega del 475–450 aC Amazones en la ''Crònica de Núremberg'' Monument a les amazones a Samsun En la mitologia grega, les amazones o amàzones (en grec sg.: Ἀμαζών, pl.: Ἀμαζόνες) eren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confins del món.

Veure Efes і Amazones (mitologia)

Amfiteatre de Leptis Magna

Lamfiteatre de Leptis Magna és un amfiteatre romà construït l'any 56 durant el regnat de l'emperador Neró, en la cavitat d'una antiga pedrera de materials de construcció.

Veure Efes і Amfiteatre de Leptis Magna

Amintes fill d'Antíoc

Amintes o Amintas (en llatí Amyntas, en grec antic Ἀμύντας), fill d'Antíoc, era un noble macedoni, probablement el mateix que l'any 338 aC va ser enviat com ambaixador a Beòcia per Filip II de Macedònia amb l'encàrrec d'impedir una aliança entre Tebes i Atenes.

Veure Efes і Amintes fill d'Antíoc

Anaclet

Anaclet (Roma? o Atenes?, ? – Roma, 88/91), també anomenat Clet i Ananclet, és considerat el tercer bisbe de Roma i el segon successor de sant Pere, després de Lli. Malgrat que l'ordre de successió en els primers papes no és clara, en el catàleg oficial de la Santa Seu, lAnnuario Pontificio, hi consta com el tercer i situa el seu pontificat entre els anys 76 i 88.

Veure Efes і Anaclet

Andró d'Efes

Andró d'Efes (en Ἄνδρων, en Andron) fou un escriptor efesi que va escriure un llibre sobre els set savis de Grècia i que possiblement es titulava Τρίπους (trípode).

Veure Efes і Andró d'Efes

Andronic de Macedònia

Andronic (Andronicus) fou un militar macedoni.

Veure Efes і Andronic de Macedònia

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Veure Efes і Ankara

Antàlcides

Antàlcides (en llatí Antalcidas, en grec antic Ἀνταλκίδας) fou un polític espartà i diplomàtic dels més hàbils que mai havia tingut el seu país, un bon alumne de l'escola de Lisandre.

Veure Efes і Antàlcides

Antíoc I Soter

Antíoc I Soter (Antiochus Soter, 'Antíoc el Salvador') fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor i d'Apama, princesa de Sogdiana.

Veure Efes і Antíoc I Soter

Antíoc II Teos

Antíoc II Teos (Ἀντίοχος Θεός; 286 aC-246 aC) fou rei selèucida de Síria del 261 aC al 246 aC.

Veure Efes і Antíoc II Teos

Antíoc III

Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.

Veure Efes і Antíoc III

Antiga Corint

Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.

Veure Efes і Antiga Corint

Apasa

Apasa era el nom hitita d'una ciutat que ha estat identificada amb Efes.

Veure Efes і Apasa

Apatúria

Apatúria (en grec antic Ἀπατούρια) era una festa política que els atenesos tenien en comú amb tots els grecs jonis a excepció d'Efes i Colofó, segons Heròdot.

Veure Efes і Apatúria

Apel·les de Colofó

Pintura mural de Pompeia, en què es creu que es representa la ''Venus Anadiòmena,'' d'Apel·les Apel·les (Apelles) (356 aC-308 aC) fou el més important dels pintors grecs clàssics.

Veure Efes і Apel·les de Colofó

Apol·ló de Corint

Apol·ló (Απολλως) (Efes?, s. I aC. - Corint?, s. I) fou un jueu cristià de company de Sant Pau.

Veure Efes і Apol·ló de Corint

Apol·loni (bisbe)

Apol·loni va ser un escriptor cristià del que no es coneixen ni els pares ni el país.

Veure Efes і Apol·loni (bisbe)

Apol·loni de Perge

Apol·loni de Perge o Apollonius Pergaeus (en grec: Ἀπολλώνιος) (al voltant de 262 aC - al voltant 190 aC) va ser un geòmetra i astrònom grec conegut pel seu treball sobre les seccions còniques.

Veure Efes і Apol·loni de Perge

Apol·loni de Tíana

miniatura Moneda amb l'efígie d'Apol·loni Apol·loni de Tíana (en grec antic Ἀπολλώνιος ὁ Τυανεύς Apollonios ho Tyaneus) va ser un filòsof pitagòric nascut a Tíana (Capadòcia) es creu tradicionalment que a finals del segle I aC, però probablement ja en el segle I dC.

Veure Efes і Apol·loni de Tíana

Apoxiòmenos de Croàcia

LApoxiòmenos de Croàcia és una estàtua de bronze datada probablement del s. II ae o de l'I ae.

Veure Efes і Apoxiòmenos de Croàcia

Appawiya

Appawiya fou una regió probablement situada a mig camí entre Apasa (Efes) i Wilusa (Troade), i al sud del territori del riu Seha (la regió al sud de Wilusa, enfront de Lesbos).

Veure Efes і Appawiya

Arete (mitologia)

A la mitologia grega, la reina Arete (en grec antic Ἀρήτη "Aréte", 'virtut' o 'aquella per la qual es prega'), filla de Rexènor era casada amb el seu oncle Alcínous, rei dels mítics feacis, famosos per les seves naus, a Esqueria.

Veure Efes і Arete (mitologia)

Aristarc de Tessalònica

Aristarc (Ἀρίσταρχος Aristarkhos), "Un grec macedoni de Tessalònica", fou un paleocristià esmentat en alguns passatges del Nou Testament.

Veure Efes і Aristarc de Tessalònica

Aristàgores de Milet

Aristàgores de Milet o Aristàgoras de Milet (en llatí Aristagoras, en grec antic Αρισταγόρας "Aristagóras") fou un governant de Milet a finals del segle VI aC i començaments del V aC.

Veure Efes і Aristàgores de Milet

Arque (filosofia)

En la filosofia clàssica grega, l'arque (del grec ἀρχή / arkhé: origen, font) era el principi fonamental, que era l'origen i causa de totes les coses.

Veure Efes і Arque (filosofia)

Arquebisbat d'Esmirna

Casa de la Mare de Déu a Efes. Larquebisbat d'Esmirna (llatí: Archidioecesis Smyrnensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Turquia, tot i que sense cap diòcesi sufragània.

Veure Efes і Arquebisbat d'Esmirna

Arquitectura romana d'Orient

citació.

Veure Efes і Arquitectura romana d'Orient

Arsínoe II

Arsínoe (vers 316 aC-vers 250 aC) fou filla de Ptolemeu I i Berenice I, i reina de Tràcia, Macedònia i Egipte (Arsínoe II).

Veure Efes і Arsínoe II

Art de l'antiga Grècia

Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.

Veure Efes і Art de l'antiga Grècia

Artafernes (ambaixador)

Artafernes (en grec antic Ἀρταφέρνης) va ser un ambaixador persa que el rei Artaxerxes I de Pèrsia va enviar l'any 425 aC a Esparta.

Veure Efes і Artafernes (ambaixador)

Artemidor de Daldis

Artemidor Daldià (en llatí Artemidorus Daldianus, en grec antic Άρτεμίδωρος) fou un escriptor grec nadiu d'Efes, però es considerava de Daldis, a Lidia, pàtria de la seva mare.

Veure Efes і Artemidor de Daldis

Arzawa

Arzawa era un antic regne o més aviat un conglomerat de territoris de l'Anatòlia occidental que arribava fins a la costa de la mar Egea, del que no se'n coneix la situació exacta, però el centre als darrers anys era Apasa, que podria ser a prop de la ciutat coneguda després amb el nom d'Efes o potser seria la mateixa.

Veure Efes і Arzawa

Assentaments antics a Turquia

Alacahöyük, Çorum. Aquesta és una llista dantics assentaments humans a Turquia.

Veure Efes і Assentaments antics a Turquia

Assumpció de Maria

L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.

Veure Efes і Assumpció de Maria

Aura (Kuwaliya)

Aura era una ciutat del nord-est del regne de Kuwaliya (clàssica Frígia) on el rei hitita Mursilis II es va trobar amb el rei Mashwiluwa que el va informar dels efectes d'un gran llamp (probablement un meteorit) que havia caigut a la ciutat d'Apasa.

Veure Efes і Aura (Kuwaliya)

Autoria dels escrits joànics

Joan Evangelista, Evangeliari de Rabbula. Els escrits joànics són l'Evangeli segons Joan, la Segona carta de Joan, la Tercera carta de Joan i l'Apocalipsi.

Veure Efes і Autoria dels escrits joànics

Aydın

Mapa Aydın (en turc, també Aidin) és una ciutat de Turquia, capital de la província d'Aydın a la costa de la mar Egea a la vall del riu Büyük Menderes (Meandre) i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak Çay (clàssic Eudon), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clàssic Messogis).

Veure Efes і Aydın

Època arcaica

Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886).

Veure Efes і Època arcaica

Èsquil de Rodes

Èsquil de Rodes (en llatí Aeschylus, en grec antic Αἰσχύλος "Aiskhúlos") fou un governador de l'illa de Rodes nomenat per Alexandre el Gran l'any 332 aC.

Veure Efes і Èsquil de Rodes

Çaka Bey

Çaka Bey (Τζαχᾶς)La forma turca de Tzakhas no va aparèixer en cap document històric.

Veure Efes і Çaka Bey

Ànnia Lucil·la

Ànnia Aurèlia Galèria Lucil·la (en llatí Annia Lucilla) (7 de març 7, 148 o 150-182) va ser la segona filla de l'emperador Marc Aureli i l'emperadriu Faustina i, per tant, la germana gran del futur emperador Còmmode.

Veure Efes і Ànnia Lucil·la

Àntim VI de Constantinoble

Àntim VI de Constantinoble (en grec Ἄνθιμος Στ') (Illa Kutali, 1790 - † Kandilli, Üsküdar, Istanbul, 1878) va ser Patriarca de Constantinoble en tres ocasions, des del 16 de desembre del 1845 al 30 d'octubre del 1848, des del 6 d'octubre del 1853 al 3 d'octubre del 1855 i des del 17 de setembre del 1871 al 12 d'octubre del 1873.

Veure Efes і Àntim VI de Constantinoble

Àquila de Sinope

Palimpsest del Segon llibre dels Reis per Àquila de Sinope. Àquila de Sinope (en grec Ακύλας) fou un natiu del Pont a Anatòlia del segle II, conegut per ser l'autor d'una traducció literal de la Bíblia hebrea al grec aproximadament l'any 130 dC.

Veure Efes і Àquila de Sinope

Àrtemis

En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.

Veure Efes і Àrtemis

Àsia (província romana)

Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.

Veure Efes і Àsia (província romana)

Basílica de la Daurada

Lesglésia de Nostra Senyora de la Daurada o de Santa Maria de la Daurada és una basílica catòlica tolosana, que està situada al barri de la Daurada, enfront de les andanes de la Garona, just al costat de la plaça i del port que duen el mateix nom.

Veure Efes і Basílica de la Daurada

Basílica de Sant Apol·linar el Nou

La basílica de Sant Apol·linar el Nou (en italià Basilica di Sant'Apollinare Nuovo) es troba a la ciutat de Ravenna, a la regió històrica de la Romanya (Itàlia), que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya.

Veure Efes і Basílica de Sant Apol·linar el Nou

Basili de Selèucia

Basili de Selèucia (en llatí Basilius, en grec antic Βασίλιος o Βασιλείος) va ser bisbe de Selèucia d'Isàuria del 448 al 458.

Veure Efes і Basili de Selèucia

Bassià d'Efes

Bassià fou bisbe d'Efes (444-448).

Veure Efes і Bassià d'Efes

Batalla d'Arinnanda

La batalla d'Arinnanda fou un combat entre l'Imperi Hitita i el Regne d'Arzawa en una data incerta que se situa entre 1325 aC i 1315 aC, al quart any de regnat de Mursilis II.

Veure Efes і Batalla d'Arinnanda

Batalla d'Ipsos

La batalla d'Ipsos va tenir lloc a la regió de Frígia (actual Turquia) l'any 301 aC i s'inscriu en el marc de les Guerres dels Diàdocs La van guanyar les forces col·ligades de Seleuc I Nicàtor (rei de Síria, de Babilònia i de les satrapies orientals) i de Lisímac de Tràcia (rei de Tràcia) enfront d'Antígon el borni i el seu fill Demetri Poliorcetes que aplegaven Anatòlia, Síria, el Xam i Grècia (la Lliga de Corint es va reconstituir l'any 302 aC).

Veure Efes і Batalla d'Ipsos

Batalla de Dorilèon (1147)

La batalla de Dorilèon de l'any 1147, fou un episodi de la Segona Croada.

Veure Efes і Batalla de Dorilèon (1147)

Batalla de l'Eurimedont (190 aC)

La batalla del Eurimedont es va lliurar l'any 190 aC entre una flota de vaixells selèucides i una altra de Rodes, que comptava amb forces de la República Romana gràcies a la seva aliança.

Veure Efes і Batalla de l'Eurimedont (190 aC)

Batalla de les Termòpiles (191 aC)

La Batalla de les Termòpiles va tenir lloc l'abril del 191 aC entre l'exèrcit selèucida d'Antíoc III i l'exèrcit romà comandat per Marc Acili Glabrió.

Veure Efes і Batalla de les Termòpiles (191 aC)

Batalla del Mionès (190 aC)

La Batalla de Mionessos es va lliurar l'any 190 aC, durant la guerra Romano-Síria entre Roma i Antíoc III el gran.

Veure Efes і Batalla del Mionès (190 aC)

Bàtal

Bàtal (Batalus) fou segons uns un autor grec de cançons poètiques lascives per acompanyar al beure i segons altres un efeminat flautista, que hauria viscut poc abans del temps de Demòstenes, al.

Veure Efes і Bàtal

Büyük Menderes

El Büyük Menderes ('Gran Menderes'), clàssic.

Veure Efes і Büyük Menderes

Beilicat de Tanrıbermiş

El beilicat de Tanrıbermiş fou un petit i efímer beilicat de l'oest d'Anatòlia (actual Turquia) durant la darrera part del.

Veure Efes і Beilicat de Tanrıbermiş

Bernat de Rocafort

Bernat de Rocafort (o Berenguer de Rocafort) (Morella?/Barcelona? - Aversa, 1309) fou un militar valencià o català, cabdill dels almogàvers.

Veure Efes і Bernat de Rocafort

Biblioteca de Cels

Façana de la Biblioteca de Cels. Biblioteca de Cels restaurada. Absis interior central i nínxols. La Biblioteca de Cels, a Efes, Àsia Menor (Anatòlia, actualment part de Turquia), va ser construïda en honor de Tiberi Juli Cels Polemeà (completada l'any 135) pel fill de Cels, Cai Juli Aquila (cònsol, any 110).

Veure Efes і Biblioteca de Cels

Birgi

Birge o Birgi (antiga Bergi o Birki) és una vila de Turquia a la vall del Küçük Menderes, districte d'Ödemiş, Província d'Esmirna.

Veure Efes і Birgi

Busiris

Busiris fou una ciutat del delta del Nil al Baix Egipte, al sud de Sais.

Veure Efes і Busiris

Caïstre

En la mitologia grega, Caïstre (en Κάϋστρος) va ser una divinitat fluvial associada al riu Caïstre, un riu de Lídia (Àsia Menor).

Veure Efes і Caïstre

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.

Veure Efes і Calígula

Cal·lí

Cal·lí (Callinus, en Καλλῖνος) fou un antic poeta elegíac grec originari d'Efes que va viure a final del i VII aC.

Veure Efes і Cal·lí

Calendaris hel·lènics

Els calendaris hel·lènics es componien inicialment de dues estacions, hivern i estiu, al que després es van afegir períodes transitoris.

Veure Efes і Calendaris hel·lènics

Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat

Papir amb el llistat de vencedors Olímpics, segle III, Biblioteca Britànica. Aquest llistat conté els campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat que es van celebrar sense interrupció a Olímpia, Antiga Grècia, tradició que es va mantenir per més de 1000 anys, des de l'any 776 aC fins a l'any 393, quan van ser prohibits tots els cultes pagans per l'emperador cristià de Roma Teodosi I el Gran.

Veure Efes і Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat

Carta a Filèmon

La Carta a Filèmon és una epístola de Pau de Tars dirigida des de la presó a Filèmon que era el cap de l'església colossiana.

Veure Efes і Carta a Filèmon

Cartago romana

Plànol de la Cartago romana La Cartago romana (Carthāgō) es refereix a la nova ciutat romana que es va construir damunt l'emplaçament on hi havia hagut la Cartago púnica després que aquesta fou destruïda l'any 146 aC.

Veure Efes і Cartago romana

Cavalls de Sant Marc

Els Cavalls de Sant Marc formen un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga.

Veure Efes і Cavalls de Sant Marc

Celesíria

Vista aèria de la regió Celesíria (Coele-Syria, que vol dir Síria Buida), fou una regió al sud de Síria, generalment considerada com el territori al sud del riu Eleutheros incloent tot el territori jueu fins al Sinaí, però estrictament només la vall de la Bekaa al Líban.

Veure Efes і Celesíria

Celesti

Celesti (Celestius) fou un amic i partidari de Pelagi (heresiarca), i per tant de les doctrines pelagianes que foren també de vegades anomenades celestianes.

Veure Efes і Celesti

Centre de recerca

''Ray and Maria Stata Center''Ray and Maria Stata Center en el MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts). Un centre de recerca és una institució científica dedicada a la ciència i la investigació científica.

Veure Efes і Centre de recerca

Cerint

Cerint (Cerinthus, Kérintos, Κήρινθος) fou un filòsof grec del, encara que alguns el situen al.

Veure Efes і Cerint

Chardry

Chardry va ser un escriptor en anglonormand del.

Veure Efes і Chardry

Cimmeris

Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.

Veure Efes і Cimmeris

Ciril d'Alexandria

Ciril d'Alexandria (vers 380-444) va ser el patriarca d'Alexandria del 412 al 444.

Veure Efes і Ciril d'Alexandria

Clemens Brentano

, pseudònim de Clemens Wenzeslaus Brentano de La Roche (Ehrenbreitstein, 9 de setembre de 1778 - Aschaffenburg, 28 de juliol de 1842) va ser un novel·lista i poeta alemany.

Veure Efes і Clemens Brentano

Colofó (ciutat)

Colofó (en grec antic Κολοφών) era una antiga ciutat grega de Jònia a l'Àsia Menor, a la vora del riu Hales, fundada segons diu Estrabó, per Andremó, que tenia la tomba en entrar a la ciutat per la banda del riu Calaon.

Veure Efes і Colofó (ciutat)

Colosses

s Colosses (en grec antic: Κολοσσαί, Kolossaí; en llatí: Colossae) era una antiga ciutat de Frígia travessada pel riu Licos, un afluent del Meandre.

Veure Efes і Colosses

Concili d'Efes

El Concili d'Efes es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431 a Efes, antic port grec, en l'actual Turquia.

Veure Efes і Concili d'Efes

Concili de Hièria

El Concili de Hièria fou un concili convocat per l'emperador romà d'Orient Constantí V l'any 754 dC per condemnar l'iconodulisme.

Veure Efes і Concili de Hièria

Conclave de 1963

El conclave de 1963 fou convocat a la mort del papa beat Joan XXIII el 3 de juny de 1963.

Veure Efes і Conclave de 1963

Conrad III d'Alemanya

Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.

Veure Efes і Conrad III d'Alemanya

Constantí V de Constantinoble

Constantí V de Constantinoble (en grec Κωνσταντῖνος Ε') va ser Patriarca de Constantinoble des del 14 d'abril del 1897 fins al 9 d'abril del 1901.

Veure Efes і Constantí V de Constantinoble

Controvèrsia sobre la raça dels antics egipcis

La qüestió sobre la raça dels antics egipcis va sorgir ja en els segles  i com a producte dels primers conceptes de raça i està relacionada amb els models de la jerarquia racial que està basada en la craniometria, l'antropometria i la genètica.

Veure Efes і Controvèrsia sobre la raça dels antics egipcis

Corneli Alexandre Polihistor

Corneli Alexandre, en llatí Alexander Cornelius, en grec antic Ἀλέξανδρος Κορνήλιος, conegut també com a Alexandre Polihistor (Alexander Polyhistor, Πολυΐστωρ), fou un escriptor grec del, contemporani de Sul·la, nascut a Efes, segons l'enciclopèdia Suides, i deixeble de Crates de Tars.

Veure Efes і Corneli Alexandre Polihistor

Crònica de Paros

Fragment de la part conservada al Museu Arqueològic de Paros La Crònica de Paros (Χρονικὸν Πάριον) és un document epigràfic que conté una relació cronològica d'esdeveniments llegendaris, polítics i culturals ocorreguts al món grec en sincronia amb els diversos reis i arconts atenesos.

Veure Efes і Crònica de Paros

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Veure Efes і Crònica de Ramon Muntaner

Cresos

''Cresos damunt la pira'' Cresos (Croesus; vers 595 aC - després del 546 aC) fou el darrer rei de Lídia de la dinastia dels mèrmnades.

Veure Efes і Cresos

Cronologia bíblica

La cronologia bíblica és aquella que pren com a base fonamental les dades i referències històriques i de temps que apareixen a la Bíblia, i que poden ser complementades en segon terme per dades de fonts seglars.

Veure Efes і Cronologia bíblica

Ctèsies d'Efes

Ctèsies o Ctèsias (en Ctesias) fou un escriptor de l'antiga Grècia natural d'Efes conegut solament per un passatge del De Fluviis atribuït a Plutarc en què es diu que va ser autor d'una obra intitulada Perseida (Περσηίς), que tractava sobre l'heroi Perseu.

Veure Efes і Ctèsies d'Efes

Dafnos d'Efes

Dafnos d'Efes (en llatí Daphnus, en grec antic Δάφνος) era un metge d'Efes, que és esmentat per Ateneu a la seva obra Deipnosophistae, on el presenta com a contemporani de Galè.

Veure Efes і Dafnos d'Efes

Damià d'Efes

Damià (Damianus, Damianós Δαμιανός) fou un retòric grec nascut a Efes i contemporani de Filostrat que el va visitar a Efes.

Veure Efes і Damià d'Efes

Darios el Gran

Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Veure Efes і Darios el Gran

Daurises

Daurises（Δαυρίσης) fou un noble persa, gendre de Darios I el Gran. Fou un dels comandants dels perses en la lluita contra la Revolta Jònica (499 aC). Després de la victòria persa a Efes va atacar les ciutats de l'Hel·lespont i va conquerir Dardània, Abidos, Percote, Làmpsac i Pesos, una cada dia.

Veure Efes і Daurises

David George Hogarth

David George Hogarth (1862, Barton-upon-Humber, Lincolnshire- 1927, Oxford, Oxfordshire) Arqueòleg i diplomàtic anglès, director del Ashmolean Museum d'Oxford (1909-1927).

Veure Efes і David George Hogarth

Dècada del 1640 aC

Formalment, la dècada del 1640 aC comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1649 aC fins al 31 de desembre de 1640 aC.

Veure Efes і Dècada del 1640 aC

Dea Roma

Estàtua que representa la dea '''Roma''', a la font de la Piazza del Popolo de la capital italiana En la mitologia romana, Roma era una divinitat que personificava l'estat Romà, o una personificació en l'art de la ciutat de Roma (com es pot observar a la columna d'Antoní Pius).

Veure Efes і Dea Roma

Demòcrit d'Efes

Demòcrit (Democritus, Demókritos Δημόκριτος) fou un escriptor gec nascut a Efes que va escriure unes obres en relació al temple d'Àrtemis a Efes i sobre la ciutat de Samotràcia (Diògenes Laerci).

Veure Efes і Demòcrit d'Efes

Demetri Poliorceta

Moneda amb l'efígie de Demetri Poliorceta. Demetri Poliorceta, o Demetri l’Assetjador, (Demetrius Poliorcetes) o Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC) fou rei de Macedònia.

Veure Efes і Demetri Poliorceta

Diana

Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.

Veure Efes і Diana

Diant d'Efes

Diant (Δίας) fou un filòsof de l'antiga Grècia nascut a Efes que va viure en temps de Filip II de Macedònia.

Veure Efes і Diant d'Efes

Diòcesi d'Àsia

La diòcesi d'Àsia (En llatí: Dioecesis Asiana, en grec hel·lenístic: Διοίκησις Ασίας/Ασιανής) va ser una diòcesi de l'Imperi Romà.

Veure Efes і Diòcesi d'Àsia

Diòscor d'Alexandria

Diòscor d'Alexandria (Διόσκορος) nascut en època desconeguda, va ser patriarca d'Alexandria del 444 al 451.

Veure Efes і Diòscor d'Alexandria

Dionisi de Milet (sofista)

Dionisi de Milet (en Dionysius) va ser un sofista de l'antiga Grècia que va viure al, en temps de l'emperador Hadrià, i va ser beneficiat per ell.

Veure Efes і Dionisi de Milet (sofista)

Divriği

Gran Mesquita i Hospital de Divriği Divriği és una ciutat de Turquia, capital d'un districte del mateix nom al sud-est de la província de Sivas, a la vora del riu Çaltı Çayı (afluent del Kara Su (afluent de l'Eufrates). No hi ha dades sobre la seva població actual (2009), però era de només 4.500 habitants el 1930, de 10.389 el 1970, de 15.974 el 1985 i 17.664 el 1990.

Veure Efes і Divriği

Efèsia

Efèsia (ἐφέσια) era un festival, un gran panegiris (πανηγυρις, que significa literalment «assemblea de tot el poble per a una festa solemne, una fira, un espectacle, uns jocs o un sacrifici») que se celebrava a Efes, capital dels jonis d'Àsia.

Veure Efes і Efèsia

Efeb d'Anticitera

L'Efeb d'Anticitera és una estàtua en bronze d'un jove de lànguida elegància que va ser trobat el 1900 per pescadors d'esponges en l'àrea d'un antic naufragi prop de l'illa d'Anticitera, a Grècia.

Veure Efes і Efeb d'Anticitera

Efesíaques

Les Efesíaques o Àntia i Habròcomes (en grec antic Ἐφεσιακά / "Ephesiaká" o més exactament Històries efèsies sobre Àntia i Habròcomes / Τὰ κατὰ Ἀνθίαν καὶ Ἁβροκόμην) és una novel·la grega d'època romana, atribuïda per Xenofont d'Efes, un autor del qual no se'n sap pràcticament res, però que se situa en general en el segle II d.C.

Veure Efes і Efesíaques

Efesita

Lefesita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la mica trioctaedral.

Veure Efes і Efesita

El soldat fanfarró

El soldat fanfarró (en llatí, Miles gloriosus) és una obra escrita pel comediògraf romà Plaute, basada en una comèdia grega anterior, ara perduda, potser intitulada Alazon.

Veure Efes і El soldat fanfarró

Elea (Eòlia)

Elea (en Ἐλαία 'olivera'; en Elaea) fou una ciutat d'Eòlia, a l'Àsia Menor, de localització desconeguda i que funcionà com a port reial de Pèrgam.

Veure Efes і Elea (Eòlia)

Epafrodit de Filipos

Epafrodit va ser un deixeble de Sant Pau de Tars i primer bisbe de Filipos.

Veure Efes і Epafrodit de Filipos

Epènet de Cartago

Epènet (Ἐπαινετός Epenetós) és un sant de l'Església ortodoxa grega i Església Catòlica Romana, considerat un dels setanta deixebles i pot haver estat el primer bisbe de Cartago o Cartagena.

Veure Efes і Epènet de Cartago

Epístoles Paulines

''Sant Pau escrivint les seves epístoles'', pintura del caravagisme francès (s. XVI) Les epístoles paulines, o cartes de sant Pau, són el cos epistolar format per les tretze cartes tradicionalment atribuïdes a l'apòstol Pau de Tars.

Veure Efes і Epístoles Paulines

Episteme

En grec antic, episteme (ἐπιστήμη) significa coneixement o comprensió.

Veure Efes і Episteme

Epitafi de Seikilos

Lepitafi de Seikilos és la composició musical completa amb notació musical més antiga d'arreu del món.

Veure Efes і Epitafi de Seikilos

Esclavitud a l'antiga Grècia

estela funerària de Mnesarete, filla de Sòcrates. L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història.

Veure Efes і Esclavitud a l'antiga Grècia

Escola d'Efes

L'escola d'Efes és un conjunt de pensadors del període presocràtic de la filosofia grega que vivien a Efes.

Veure Efes і Escola d'Efes

Escola de Milet

Localització geogràfica de Milet a la costa oest d'Anatòlia Lescola de Milet també anomenada Escola jònica per incloure posteriorment altres pensadors, va ser una escola de pensament fundada al a la ciutat jònica de Milet, a la costa egea d'Anatòlia, i representada pels filòsofs Tales de Milet, Anaximandre i Anaxímenes.

Veure Efes і Escola de Milet

Escultura grega clàssica

440, còpia romana de l'original de Policlet, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. L'escultura grega clàssica ha estat considerada durant molt de temps el punt més alt del desenvolupament de l'escultura|art escultòric de l'antiga Grècia, va eclipsar d'altres estils que es van cultivar a Grècia en la seva llarga història.

Veure Efes і Escultura grega clàssica

Església de Jerusalem

El temple de Jerusalem, freqüentat també pels jueus cristians abans de la seva destrucció LEsglésia de Jerusalem és la més antiga de les esglésies cristianes.

Veure Efes і Església de Jerusalem

Església primitiva

Sant Jaume el Just El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).

Veure Efes і Església primitiva

Esmirna

Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.

Veure Efes і Esmirna

Eufrànor d'Atenes

Eufrànor (Euphranor) fou un escultor i pintor grec, segons Quintilià un dels grans mestres de la pintura i escultura grega.

Veure Efes і Eufrànor d'Atenes

Eunom d'Atenes

Eunom (en llatí Eunomus, en grec antic Εὔνομος "Eunomos") fou un almirall atenenc durant la Guerra de Corint que va ser enviat amb el comandament de 13 vaixells l'any 388 aC contra l'esparta Gòrgopes, vicealmirall de Hierax i dels eginetes.

Veure Efes і Eunom d'Atenes

Euríbat d'Efes

Euríbat (en llatí Eurybatus, en grec antic Εὐρύβατος) fou un servidor grec del rei Cressos de Lídia, natural d'Efes, que va viure al segle VI aC.

Veure Efes і Euríbat d'Efes

Evalces

Evalces (en llatí Evalces, en grec antic Εὐάλκης) fou un escriptor grec al que es refereix Ateneu de Naucratis com a autor d'una obra sobre la ciutat d'Efes a la Jònia (Ἐφεσιακά).

Veure Efes і Evalces

Evangeli segons Joan

L'Evangeli segons Joan és el darrer dels evangelis canònics del Nou Testament de la Bíblia i el que més s'allunya de la versió dels altres tres (anomenats evangelis sinòptics).

Veure Efes і Evangeli segons Joan

Favorí d'Arle

Favorí (en llatí Favorinus, en grec Φαβωρῖνος) va ser un filòsof i sofista del temps de l'emperador Adrià.

Veure Efes і Favorí d'Arle

Fàrax

Fàrax (en Pharax) fou un militar i polític espartà que va viure al i va morir després de l'any 396 aC.

Veure Efes і Fàrax

Ferecides de Siros

Ferecides de Siros (Pherekýdēs), fill de Babis, va ser un filòsof grec, escriptor i endeví, nadiu de l'illa de Siros, a despit que alguns pensin que és un error per "Síria" o "Assíria".

Veure Efes і Ferecides de Siros

Fets de Joan

Els Fets de Joan o també Actes del sant apòstol i evangelista Joan el teòleg és un llibre apòcrif del Nou Testament escrit en grec cap als segles III o IV.

Veure Efes і Fets de Joan

Fets de Pau

Els Fets de Pau és un dels texts apòcrifs cristians principal i més antic, conegut també com a Evangelis apòcrifs, data del.

Veure Efes і Fets de Pau

Filoxen de Citera

Filoxen de Citera (Philoxenus) fou un destacat poeta ditiràmbic grec, de vegades confós amb Filoxen de Lèucada.

Veure Efes і Filoxen de Citera

Filoxen de Lèucada

Filoxen (en Philoxenus), fill d'Erixis, fou un poeta de l'antiga Grècia natural de l'illa de Lèucada.

Veure Efes і Filoxen de Lèucada

Flavià II d'Antioquia

Flavià II d'Antioquia fou un religiós bizantí que fou patriarca d'Antioquia.

Veure Efes і Flavià II d'Antioquia

Focea

Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.

Veure Efes і Focea

Foci II de Constantinoble

Foci II de Constantinoble (en grec Φώτιος Βʹ) va ser Patriarca de Constantinoble de l'any 1929 al 1936.

Veure Efes і Foci II de Constantinoble

Formió d'Efes

Formió (Phormion) fou un filòsof peripatètic nadiu d'Efes.

Veure Efes і Formió d'Efes

Fradmó

Fradmó (en Phradmon, en Φράδμων) va ser un escultor grec nadiu d'Argos.

Veure Efes і Fradmó

Fragment Muratorià

El fragment Muratorià, o fragment de Muratori, també anomenat cànon muratorià és la llista més antiga coneguda de llibres considerats canònics del Nou Testament.

Veure Efes і Fragment Muratorià

Galàcia

Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.

Veure Efes і Galàcia

Gal·liè

Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.

Veure Efes і Gal·liè

Gòrgopes

Gòrgopes (en llatí Gorgopas, en grec antic Γοργώπας) fou un militar espartà que va viure als segles V aC i IV aC.

Veure Efes і Gòrgopes

Gennadi II de Constantinoble

Gennadi (en Gennadius, en grec medieval Γεννάδιος i de nom legal Γεώργιος Κουρτέσιος Σχολάριος 'Georgios Kourtesios Scholarios', circa 1400 i mort el 1473) va ser un religiós grec del.

Veure Efes і Gennadi II de Constantinoble

Gladiador Borghese

Gladiador Borghese és la denominació historiogràfica d'una escultura de marbre de grandària natural d'estil hel·lenístic que representa un lluitador, tallada a Efes al s. I ae.

Veure Efes і Gladiador Borghese

Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 32 aC)

Gneu Domici Ahenobarb (Cnaeus Domitius L. F. Cn.) va ser un magistrat romà.

Veure Efes і Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 32 aC)

Gneu Manli Vulsó (cònsol 189 aC)

Gneu Manli Vulsó (en llatí Cnaeus Manlius CN. F. L. N. Vulso) va ser un magistrat romà.

Veure Efes і Gneu Manli Vulsó (cònsol 189 aC)

Grafit (arqueologia)

Un grafit (en plural, grafitis), en un context arqueològic, és una marca deliberada feta principalment mitjançant gravat sobre pedra, metall, guix, generalment en superfícies duradores.

Veure Efes і Grafit (arqueologia)

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Veure Efes і Gran Companyia Catalana

Grècia asiàtica

La Grècia asiàtica és el nom que rep la zona litoral de l'oest d'Àsia Menor, que si bé actualment pertany a l'estat turc, en l'antiguitat era predominantment hel·lènica.

Veure Efes і Grècia asiàtica

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Veure Efes і Grec antic

Gregori Mammes

Gregori Mammes o Gregori Melissè (Gregorius Mammas o Gregorius Melissenus) va ser un eclesiàstic romà d'Orient, i patriarca de Constantinoble, conegut també amb el nom de Gregori Estrategòpul (Strategopulos, Στρατηγόπουλος).

Veure Efes і Gregori Mammes

Gregori Palamàs

Gregori Palamàs va ser un destacat monjo i teòleg romà d'Orient del (cap als anys 1296-1359).

Veure Efes і Gregori Palamàs

Guerra del Peloponnès

La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Veure Efes і Guerra del Peloponnès

Guerra Romano-Síria

La Guerra Romano-Síria (192 aC - 188 aC), també anomenada Guerra d'Antíoc o Guerra Síria, va ser el conflicte militar que va tenir lloc entre les coalicions dirigides per la República Romana i Antíoc III el gran, rei de l'Imperi Selèucida.

Veure Efes і Guerra Romano-Síria

Guerres síries

Vista de satèl·lit de la regió de Celesíria Les guerres síries foren una sèrie de sis conflictes armats entre els imperis selèucida i ptolemaic, estats successors dAlexandre el Gran, que van tenir lloc en els segles III i II aC a la regió de Celesíria (que vol dir «Síria Buida»), una de les poques vies naturals cap a Egipte.

Veure Efes і Guerres síries

Guillaume Adam

Guillaume Adam fou un dominicà francès (català, segons la viquipèdia en alemany, potser rossellonès) que va estudiar a Condom al començament del i on segurament havia nascut i viscut a la part final del.

Veure Efes і Guillaume Adam

Hanníbal Barca (247 aC)

Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.

Veure Efes і Hanníbal Barca (247 aC)

Harmamaxa

L'harmamaxa, del grec antic ἁρμαμάξα era un cotxe cobert.

Veure Efes і Harmamaxa

Harran

Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.

Veure Efes і Harran

Hattusilis I

Hattusilis I o Labarnas II (Labarnaš II Hattusiliš I) va ser un rei dels hitites entre els anys 1650 aC i 1620 aC.

Veure Efes і Hattusilis I

Hemeroscopèon

Hemeroscopèon (Ἡμεροσκοπεῖον, literalment 'lloc de guàrdia') és un assentament grec citat per Estrabó i identificat amb la ciutat romana de Diànium.

Veure Efes і Hemeroscopèon

Heraclides (fill d'Aristògenes)

Heraclides (Heracleides, en Ἡρακλείδης) fou un comandant siracusà fill d'Aristògenes, que va ser un dels almiralls de l'esquadra de Siracusa que va cooperar amb els espartans i els seus aliats.

Veure Efes і Heraclides (fill d'Aristògenes)

Heraclides (ministre selèucida)

Heraclides (Heracleides, en Ἡρακλείδης) fou un home d'estat selèucida.

Veure Efes і Heraclides (ministre selèucida)

Heraclides d'Efes

Heraclides d'Efes (Heracleides, en Ἡρακλείδης) fou un escultor grec natural d'Efes.

Veure Efes і Heraclides d'Efes

Heraclit

Heraclit (o bé Heràclit; en Ἡράκλειτος, Herákleitos. Efes, 544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor.

Veure Efes і Heraclit

Heròstrat d'Efes

Heròstrat fou un pastor d'Efes que va calar foc al Temple d'Àrtemis a Efes, una de les meravelles del món.

Veure Efes і Heròstrat d'Efes

Heró d'Efes

Heró d'Efes (Heron) fou un escriptor grec nadiu d'Efes, que és esmentat sovint per Ateneu de Naucratis (II. p. 52 b, III. p. 76 a, p. 111 c, &c.), i a uns escolis sobre Apol·loni Rodi.

Veure Efes і Heró d'Efes

Hermodor d'Efes

Hermodor d'Efes (en Hermodorus) fou un ciutadà notable d'Efes del que fou desterrat de la ciutat i va anar a Roma, on va explicar als decemvirs romans les lleis gregues i els va ajudar per tant a la redacció de les Dotze Taules (451 aC).

Veure Efes і Hermodor d'Efes

Himees

Himees (Hymeas) fou gendre de Darios I el Gran.

Veure Efes і Himees

Hipònax

Hipònax o Hiponacte (Hipponax, en Ἰππῶναξ) fou un poeta iàmbic grec del natural d'Efes.

Veure Efes і Hipònax

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Veure Efes і Història de l'Imperi Romà

Història de la filosofia de la història

La història de la filosofia de la història estudia la gènesi i evolució de la filosofia de la història.

Veure Efes і Història de la filosofia de la història

Història de la sal

Aquest camí denominat Alte Salzstraße (vella ruta de la sal) situat al nord d'Alemanya és un exemple de la importància que tingué el transport d'aquest preuat condiment en la majoria de les cultures La història de la sal tracta de l'ús d'una de les poques roques comestibles per a l'ésser humà, al costat només de la silvina i algunes sals que contenen calci (calç), fòsfor i oligoelements, com el fluor, el brom i el iode (sempre en petites quantitats, com en el cas de la sal comuna mateixa).

Veure Efes і Història de la sal

Història de les biblioteques

- La història de la biblioteca és la disciplina acadèmica dedicada a l'estudi de la història de les biblioteques; és un subcamp de biblioteconomia i història.

Veure Efes і Història de les biblioteques

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Veure Efes і Història de Turquia

Història del cristianisme primitiu

III i va ser trobada a l'àrea de la primera necròpolis del Turó Vaticà, a Roma. La història de cristianisme primitiu cobreix el període que va des dels orígens del cristianisme al Primer Concili de Nicea del 325.

Veure Efes і Història del cristianisme primitiu

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Veure Efes і Homer

Ió (Plató)

Ió (o Sobre la Ilíada) és un diàleg de Plató pertanyent a la sèrie anomenada primers diàlegs, escrits en l'època en què l'autor era encara jove.

Veure Efes і Ió (Plató)

Ignasi d'Antioquia

Ignasi d'Antioquia (província romana de Síria, c. 35 dC - Roma, 108) conegut com a Ignasi el Teòfor o Ignasi el Deifer (epítet que vol dir —segons ell mateix— ‘aquell que porta Déu al cor’), fou un dels pares de l'Església del, mort vers l'any 107/116.

Veure Efes і Ignasi d'Antioquia

Illes Flegrees

Les illes Flegrees (italià Isole Flegree) són un arxipèlag de la Itàlia meridional, que comprèn les illes de Ischia, Procida, Vivara i Nisida.

Veure Efes і Illes Flegrees

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Efes і Imperi Romà

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Veure Efes і Imperi Romà d'Orient

Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà

La guerra contra el mamelucs per part de Tamerlà fou un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar el 1402 i 1403 i va suposar un triomf complet sobre Baiazet (que va morir) i la destrucció temporal de l'incipient Imperi Otomà.

Veure Efes і Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà

Isis

Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.

Veure Efes і Isis

Jònia

267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.

Veure Efes і Jònia

Jean-Jacques Ampère

Jean-Jacques Ampère (Lió, 12 d'agost de 1800 - Pau, 27 de març de 1864) va ser un filòleg, escriptor i historiador francès. Se'l considera un dels precursors de la Literatura Comparada.

Veure Efes і Jean-Jacques Ampère

Joan d'Eges

Joan d'Eges (Joannes Aegates), fou un prevere nadiu d'Eges a Cilícia entre Mopsuèstia i Issos.

Veure Efes і Joan d'Eges

Joan Evangelista

Joan Evangelista (també Joan el Teòleg o Joan el Diví (Εὐαγγελιστής Ἰωάννης) és el presumpte autor de l'Evangeli de Joan, i, segurament, d'altres escrits com els anomenats Escrits Joànics del Nou Testament: les tres Epístoles de Joan i, segons alguns, de l'Apocalipsi.

Veure Efes і Joan Evangelista

Joan l'Apòstol

Joan l'Apòstol - ܝܘܚܢܢ ܫܠܝܚܐ Yohanan Shliha en arameu; יוחנן בן זבדי Yohanan Ben Zavdai- 6 dC - c. 100) va ser un dels Dotze Apòstols de Jesús d'acord amb el Nou Testament. Era el fill de Zebedeu i Maria Salomé. El seu germà era Jaume, que era un altre dels Dotze Apòstols.

Veure Efes і Joan l'Apòstol

Jordi Aristí

Jordi Aristí (en llatí Georgius Aristinus) fou un historiador grec quasi desconegut.

Veure Efes і Jordi Aristí

Josep (desambiguació)

* Josep (nom).

Veure Efes і Josep (desambiguació)

Josep II de Constantinoble

Imatge de Josep II de Constantinoble a la Capella dels Mags (Florència). Josep II de Constantinoble (en grec medieval Ιωσήφ Β') va ser bisbe d'Efes i patriarca de Constantinoble entre els anys 1416 i 1439.

Veure Efes і Josep II de Constantinoble

Julià l'Apòstata

Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.

Veure Efes і Julià l'Apòstata

Küçük Menderes

Küçük Menderes ('Petit Menderes', clàssic Kaystros) és un riu de Turquia de 145 de llarg i de 3.140 km² de conca que neix en una de les serralades transversals de la costa de la mar Egea, prop de Bozdağ, al nord de Kiraz.

Veure Efes і Küçük Menderes

Kütahya

Kütahya és una ciutat de la part occidental de Turquia.

Veure Efes і Kütahya

Kilij Arslan I

Àsia Menor el 1097 Àsia Menor el 1101 Kilij Arslan I (els croats l'anomenaven Sulayman o Solimà com al seu pare) fou soldà seljúcida de l'Àsia Menor (Anatòlia) o Rum.

Veure Efes і Kilij Arslan I

Konstandinos Kuruniotis

Konstandinos Kuruniotis (en grec: Κωνσταντίνος Κουρουνιώτης; Quios, 1872 - 1945) va ser un dels principals arqueòlegs grecs dels s. XIX i XX.

Veure Efes і Konstandinos Kuruniotis

La verdad sospechosa

La verdad sospechosa és l'obra capital de Juan Ruiz de Alarcón.

Veure Efes і La verdad sospechosa

Laodice (filla d'Aqueu)

Laodice (Λαοδίκη, Laodike) fou la dona d'Antíoc II Theós rei de Síria, i mare de Seleuc II Cal·línic.

Veure Efes і Laodice (filla d'Aqueu)

Larisa (Jònia)

Larisa (Λάρισα) era una ciutat de la Jònia, al territori d'Efes, a la riba nord del riu Caïstre, que travessava el seu territori fent-lo fèrtil.

Veure Efes і Larisa (Jònia)

Lèbedos

Lèbedos (Λέβεδος) fou una ciutat de l'antiga Grècia de la costa occidental de l'Àsia Menor, situada entre Colofó i Teos, a 90 estadis a l'est del Cap Mionnès.

Veure Efes і Lèbedos

Lídia

Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.

Veure Efes і Lídia

Leofant

Leofant (en grec antic Λέοφαντος) va ser un savi i un filòsof de l'antiga Grècia.

Veure Efes і Leofant

Leucipe i Clitofont

Leucipe i Clitofont o Les Aventures de Leucipe i Clitofont (en grec), escrita per Aquil·les Taci, és una de les cinc novel·les gregues conservades.

Veure Efes і Leucipe i Clitofont

Lidi

El lidi és una llengua indoeuropea morta de la branca de les llengües anatòliques que es parlava a Lídia, a la part oest de la península anatòlica (actualment Turquia), segons les dates de les inscripcions, entre els segles VIII i III a.C..

Veure Efes і Lidi

Ligdamis (rei)

Ligdamis (Lygdamis, Lígdamis) fou rei o cap dels cimmeris que van envair Lídia al.

Veure Efes і Ligdamis (rei)

Lisandre

Lisandre (en llatí Lysander, en grec antic Λύσανδρος) fill d'Aristòclit o Aristòcrit, i de família heràclida segons uns, i ciutadà després de ser esclau, segons altres, fou un general espartà, el més gran de tots els militars espartans, que va vèncer als atenesos i va posar fi a la Guerra del Peloponès.

Veure Efes і Lisandre

Lisímac (príncep)

Lisímac, Lysimachus,, (297/296 BC-279 BC) fou un príncep grec d'Àsia Menor d'ascendència macedònia i tessàlia.

Veure Efes і Lisímac (príncep)

Lisímac de Tràcia

Lisímac de Tràcia (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) (nascut circa el 350 aC, mort el 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.

Veure Efes і Lisímac de Tràcia

Lleó III l'Isàuric

L'Imperi Romà d'Orient, en lila, quan Lleó III va accedir al tron el 717. En verd l'imperi dels omeies. Lleó III l'Isàuric (en grec:, Leon) anomenat anteriorment Conó (Konon), fou emperador romà d'Orient del 718 al 741, fundador de la dinastia isàurica.

Veure Efes і Lleó III l'Isàuric

Llista d'antigues ciutats gregues

- Aquesta és una petita llista de ciutats de l'antiga Grècia, incloent colònies fora de Grècia en sentit estricte.

Veure Efes і Llista d'antigues ciutats gregues

Llista de papes de Roma

Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.

Veure Efes і Llista de papes de Roma

Llista de tirans de l'antiga Grècia

Aquesta és una llista de tirans de l'antiga Grècia.

Veure Efes і Llista de tirans de l'antiga Grècia

Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania

La llista del Patrimoni de la Humanitat a l'Àsia i Oceania és un índex dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'Àsia i Oceania organitzats per estats i territoris.

Veure Efes і Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania

Louis Nicolas Philippe Auguste de Forbin

Louis Nicolas Philippe Auguste de Forbin, també conegut com a comte Auguste Forbin de la Roque d'Anthéron (La Roque-d'Anthéron, Boques del Roine, 19 d'agost del 1779 - París, 23 de febrer del 1841) fou un pintor francès director del Museu del Louvre.

Veure Efes і Louis Nicolas Philippe Auguste de Forbin

Luci Cassi Longí (tribú 44 aC)

Luci Cassi Longí (en llatí Lucius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà.

Veure Efes і Luci Cassi Longí (tribú 44 aC)

Luci Corneli Cinna (cònsol 32 aC)

Luci Corneli Cinna (en Lucius Cornelius L. f. L. n. Cinna) va ser cònsol sufecte de la República Romana l'any 32 aC, juntament amb Marc Valeri Messala.

Veure Efes і Luci Corneli Cinna (cònsol 32 aC)

Magne d'Efes

Magne d'Efes (en llatí Magnus, en grec antic) era un metge grec nadiu d'Efes, que Celi Aurelià menciona com a autor d'un escrit sobre la hidrofòbia.

Veure Efes і Magne d'Efes

Manuel Files

Manuel Files (Manuel Phile o Philes, Μανουὴλ ὁ Φιλη̂ς) (vers 1274-1340) fou un poeta romà d'Orient nadiu d'Efes.

Veure Efes і Manuel Files

Maratesi

Maratesi o Maratèsion (en llatí Marathessium, en grec antic Μαρθήσιον) era una ciutat de Jònia, al sud d'Efes, prop de la frontera amb Cària.

Veure Efes і Maratesi

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Veure Efes і Marc Antoni

Marc Eugènic

Marc Eugènic (Marcus Eugenicus) o Marc d'Efes (grec Μάρκος ό Εφέσιος) va ser un escriptor eclesiàstic, germà de Joan Eugènic.

Veure Efes і Marc Eugènic

Marc Tici el Jove

Marc Tici o Marc Titi (en llatí Marcus Titius) va ser un polític romà, cònsol sufecte l'any 31 aC i general de l'exèrcit a la darrera etapa de la República Romana.

Veure Efes і Marc Tici el Jove

Marc Valeri Messal·la (cònsol 32 aC)

Marc Valeri Messal·la (en llatí Marcus Valerius Messalla) va ser un senador romà, cònsol sufecte l'any 32 aC.

Veure Efes і Marc Valeri Messal·la (cònsol 32 aC)

Marca de picapedrer

Marques de picapedrer de l'Abadia de Fountains Marques de picapedrer en un viaducte Les marques de la ''francmaçoneria'' per sobre dels gravats al portal de ''Brunnenturm'' a Zúric Una marca de picapedrer és un símbol marcat en un carreu que sovint es troba als murs de pedra en edificis i altres estructures públiques.

Veure Efes і Marca de picapedrer

Maria Magdalena

Maria Magdalena o Maria de Magdala (i) és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret.

Veure Efes і Maria Magdalena

Mariologia catòlica

La Benaurada Verge Maria descrita en un jardí de roses amb els angels tocant música. Les roses són un símbol de Maria. La Mariologia Catòlica es refereix a la Mariologia —estudi sistemàtic de la persona de Maria, mare de Jesús, i del seu lloc a l'economia de la salvació —amb la teologia catòlica.

Veure Efes і Mariologia catòlica

Marpesia

A la mitologia clàssica Grega i Romana, Marpesia (grec: Μαρπησία "Lladre") era Reina de les Amazones juntament amb Lampedo, la seva germana.

Veure Efes і Marpesia

Massàlia

Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.

Veure Efes і Massàlia

Mastaura

Mastaura (en llatí Mastaura, en grec antic Μάσταυρα) era una ciutat de Cària, al peu del puig Messogis, a la vora del riu Crisaoras, entre Tralles i Tripolis, segons Estrabó i Plini el Vell.

Veure Efes і Mastaura

Materialisme

El terme materialisme designa una disposició d'esperit que consisteix a servir-se de la realitat tangible o "matèria" com a base del saber i el coneixement i, per extensió, d'una visió de la vida.

Veure Efes і Materialisme

Màxim

* Matemàtiques.

Veure Efes і Màxim

Màxim d'Efes

Màxim d'Efes (Maximus Ephesius) va ser un filòsof neoplatònic grec mestre de l'emperador Julià l'Apòstata.

Veure Efes і Màxim d'Efes

Medicina a l'antiga Roma

La medicina a l'antiga Roma combinava diverses tècniques utilitzant diferents eines.

Veure Efes і Medicina a l'antiga Roma

Melancomes

Melancomes (en llatí Melancomas, en grec antic) fou un ambaixador selèucida natural d'Efes.

Veure Efes і Melancomes

Meleci de Mopsuètia

Meleci de Mopsuètia (Meletius, Melétios) fou un religiós grec seguidor incondicional de Nestori.

Veure Efes і Meleci de Mopsuètia

Melibea (mitologia)

Melibea (en grec antic Μελίβοια, Meliboia) va ser una jove efèsia protagonista d'una història d'amor.

Veure Efes і Melibea (mitologia)

Membres de la Lliga de Delos

La Lliga de Delos abans de la Guerra del Peloponès, l'any 431 aC. Els membres de la Lliga de Delos (c. 478-404 aC) es poden classificar en dos grups: els estats aliats (symmachoi) reportats a les tauletes de pedra de les llistes de tributs atenesos (454-409 aC), que contribuïen al symmachikos foros ("impost aliat") en diners, i altres aliats, informats ja sigui en epigrafia o historiografia, la contribució de la qual consistia en vaixells, fusta, gra i ajuda militar; membres propis i ocasionals, membres súbdits i aliats genuïns.

Veure Efes і Membres de la Lliga de Delos

Menandre d'Efes

Menandre d'Efes (en llatí Menander, en grec antic) fou un historiador grec nadiu d'Efes que va escriure les actes del reis entre els grecs i els bàrbars (τὰς ἐφ᾽ ἑκάστουτῶν Βασιλέων πράξεις παρὰ τοῖς Ἕλλησι καὶ Βαρβάροις γενομένας).

Veure Efes і Menandre d'Efes

Menestrat (escultor)

Menestrat (en llatí Menestratus, en grec antic Μένεστρατος) fou un escultor grec d'època incerta.

Veure Efes і Menestrat (escultor)

Mentor (orfebre)

Mentor (en llatí Mentor, en grec antic Μέντωρ) fou un orfebre que treballava la plata, el més important dels orfebres grecs, que devia florir abans del 356 aC.

Veure Efes і Mentor (orfebre)

Metròpolis d'Efes

La metròpolis d'Efes (grec: Ιερά Μητρόπολη Εφέσου, Ierà Mitrópoli Efessu) és una diòcesi de l'Església Ortodoxa pertanyent al patriarcat de Constantinoble, que ha estat ocupada per diversos metropolitans titulars des de l'exili dels seus fidels el 1922.

Veure Efes і Metròpolis d'Efes

Metròpolis de Lídia

Metròpolis de Lídia (en grec antic Μητρόπολις, també coneguda com a Metròpolis de Jònia) era una ciutat de Lídia, situada a la plana del riu Caïstre, prop de l'actual Torbalı, al camí entre Esmirna i Efes, a una distància de 120 estadis d'Efes i 180 d'Esmirna i segons Estrabó i Plini el Vell, les terres de vora la ciutat produïen un vi molt apreciat.

Veure Efes і Metròpolis de Lídia

Milet

Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.

Veure Efes і Milet

Minió

Minió (Minio) fou amic i conseller del rei selèucida Antíoc III el Gran.

Veure Efes і Minió

Mionès

Mionès o Mionessos (en llatí Myonnesus, en grec antic Μυόννησος o Μυόνησος) era un promontori de la costa de Jònia, al sud-oest de Lebedos, a la part nord de la badia d'Efes.

Veure Efes і Mionès

Miquel d'Efes

Miquel d'Efes o Miquel Efesi (en llatí Michael, en grec antic) fou arquebisbe d'Efes al.

Veure Efes і Miquel d'Efes

Misomacedons

Misomacedons (Mysomacedones, Μυσομακέδονες) era una ciutat hel·lenística a Anatòlia.

Veure Efes і Misomacedons

Mitridates VI Eupàtor

Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.

Veure Efes і Mitridates VI Eupàtor

Monima

Monima (en grec antic) (morta abans del 71 aC) fou una destacada dama grega filla de Filòpemen d'Estratonicea de Jònia (Plutarc diu que era de Milet) que va ser reina de Ponto entre els anys 88-71 aC i segona esposa de Mitridates VI Eupator.

Veure Efes і Monima

Mursilis II

Mursilis II va ser un rei hitita cap als anys 1320-1295aC.

Veure Efes і Mursilis II

Museu Arqueològic d'Efes

L'Àrtemis d'Efes El Museu Arqueològic d'Efes (en turc Efes Müzesi) és un museu arqueològic situat a Selçuk, prop d'Esmirna, Turquia.

Veure Efes і Museu Arqueològic d'Efes

Museu Britànic

El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.

Veure Efes і Museu Britànic

Museu d'Efes

Museu (Musaeus) fou un poeta èpic de l'antiga Grècia nadiu d'Efes que va viure a la meitat del.

Veure Efes і Museu d'Efes

Museu d'Història de l'Art de Viena

El Museu d'Història de l'Art de Viena, oficialment i en alemany Kunsthistorisches Museum, és un museu situat a l'avinguda Ringstraße de Viena.

Veure Efes і Museu d'Història de l'Art de Viena

Nícies (pintor)

Nícies (en llatí Nicias, en grec antic "Nikías") fou un famós pintor atenenc, fill de Nicomedes i deixeble d'Antídot.

Veure Efes і Nícies (pintor)

Neàpolis de Jònia

Neàpolis (en grec antic Νεάπολις) era una ciutat de Jònia al sud d'Efes, en el camí entre Anaea i Maratesi.

Veure Efes і Neàpolis de Jònia

Neòcor

El neòcor (Neocori), en plural neòcors, eren inicialment els servents dels temples, però més tard el nom es va aplicar als sacerdots d'alt rang que tenien la suprema intendència del temple i els seus tresors.

Veure Efes і Neòcor

Neleu (fill de Codros)

Neleu (Νηλεύς) era fill de Codros, l'últim rei d'Atenes, i germà de Medont.

Veure Efes і Neleu (fill de Codros)

Nereides

Andròmeda a la roca, segons una pintura de Théodore Chassériau En la mitologia grega, les nereides p. 13 (del grec antic νεράϊδα, neraida) eren les filles de Nereu i de Doris.

Veure Efes і Nereides

Nicèfor II de Constantinoble

Nicèfor II (en grec medieval Νικηφόρος Β') va ser patriarca de Constantinoble durant els anys 1260 i 1261, exiliat a l'Imperi de Nicea.

Veure Efes і Nicèfor II de Constantinoble

Nicòloc

Nicòloc (en llatí Nicolochus, en grec antic Νικόλοχος "Nikólokhos") fou un navarc (almirall) espartà, nascut al i mort després del 374 aC.

Veure Efes і Nicòloc

Nisa

Nisa (en llatí Nysa o Nyssa, en grec antic Νύσα o Νύσσα) era una ciutat de Cària al vessant sud de les muntanyes Messogis, al nord del riu Meandre, aproximadament a mig camí entre Tralles i Antioquia.

Veure Efes і Nisa

Noet (heretge)

Noet va ser un sacerdot de l'església d'Anatòlia cap a l'any 230.

Veure Efes і Noet (heretge)

Odèon (edifici)

Odèon (Odeum, Odeon) fou una espècie d'edifici públic els primers dels quals foren erigits el, per concursos de musical vocal o instrumental; era molt semblant al teatre, però presentava algunes deferències: era més petit i cobert per retenir el so.

Veure Efes і Odèon (edifici)

Otanes (general)

Otanes (en grec antic ̓Οτάνης) fill de Sisamnines, fou un noble persa.

Veure Efes і Otanes (general)

Otto Benndorf

Friedrich August Otto Benndorf (Greiz, 13 de setembre de 1838 - Viena, 2 de gener de 1907) va ser un arqueòleg alemany, fundador de l'Österreichisches Archäologisches Institut (Institut Arqueològic Austríac).

Veure Efes і Otto Benndorf

Paniònia

Paniònia (en grec antic πανιώνια) era el gran panegiris nacional dels jonis que es feia al mont Mycale, prop de Priene entre Efes i Milet, on el seu déu nacional, Posidó Heliconi tenia el santuari anomenat Paniònion, segons diuen Heròdot i Estrabó.

Veure Efes і Paniònia

Paniònion

El Paniònion (Paniṓnion) era el santuari central, i punt de concentració de la Lliga Jònica, dedicat a Posidó Heliconi a la costa oest d'Anatòlia (Turquia), a la província d'Esmirna.

Veure Efes і Paniònion

Paràsit (antiga Grècia)

Un paràsit, era a l'antiga Grècia, una mena de càrrec funcionarial que era mantingut econòmicament per altres persones i ells a canvi els oferien la seva companyia o amistat.

Veure Efes і Paràsit (antiga Grècia)

Parrasi

Parrasi (en llatí Parrhasius, en grec antic) fou un destacat pintor grec nadiu d'Efes, fill i deixeble d'Evenor, segons diu Plini el Vell.

Veure Efes і Parrasi

Patriarca Màxim V

Màxim V (en grec Μάξιμος Ε´) va ser Patriarca de Constantinoble de l'any 1946 al 1948.

Veure Efes і Patriarca Màxim V

Pau de Tars

Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Veure Efes і Pau de Tars

Pau II d'Èmesa

Pau II d'Èmesa (Paulus) fou un bisbe d'Èmesa del.

Veure Efes і Pau II d'Èmesa

Pàpies de Hieràpolis

Pàpies (en llatí Papias, en grec) va ser un escriptor cristià nascut als voltants de l'any 70 i mort el 155.

Veure Efes і Pàpies de Hieràpolis

Pèrgam

Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).

Veure Efes і Pèrgam

Pelegrinatge

Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.

Veure Efes і Pelegrinatge

Perdicas (poeta)

Perdicas (en llatí Perdiccas, en grec) fou un poeta romà d'Orient que tenia el càrrec de protonotari a Efes.

Veure Efes і Perdicas (poeta)

Peregrí Proteu

Peregrí Proteu (Peregrinus Proteus) va ser un filòsof cínic grec nascut a Pàrion (Hel·lespont) que va viure al.

Veure Efes і Peregrí Proteu

Petó

Festival de l'Orgull d'Edmonton. El petó, bes o besada és l'acte de tocar quelcom amb els llavis, generalment una altra persona, tot i que alguns primats també presenten aquest costum.

Veure Efes і Petó

Pirilampes

Pirilampes (Pyrilampes) fou un escultor de l'antiga Grècia natural de Messene.

Veure Efes і Pirilampes

Plutó (mitologia)

Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.

Veure Efes і Plutó (mitologia)

Policlet

Policlet o Policlet el Vell o Policlet de Sició (Polycleitos o Polycletus o Polyclitos) (vers 480 aC-410 aC) va ser un dels escultors grecs més importants del món antic, conegut principalment pels seus treballs en bronze.

Veure Efes і Policlet

Polis

A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.

Veure Efes і Polis

Porta de fortificació

Porta de pedra a Qasr al-Àzraq. Setge de Mortagne. Vegeu pont llevadís tancat. En el context de les edificacions militars, una porta de fortificació indica el conjunt format per una obertura de pas i l'element que permet tancar i obrir aquesta obertura.

Veure Efes і Porta de fortificació

Posídip d'Atenes

Posidip (Poseidippus o Posidippus, en Ποσείδιππος, Ποσίδιππος) fou un poeta atenenc de la nova comèdia, fill de Cinisc i nadiu de Cassandrea, a la Calcídica, encara que va viure quasi sempre a Atenes.

Veure Efes і Posídip d'Atenes

Prepelau

Prepelau (en llatí Prepelaus, en grec antic Πρεπέλαος) fou un general de Cassandre de Macedònia que va viure al.

Veure Efes і Prepelau

Primera carta als Corintis

La Primera carta als Corintis és un dels llibres del Nou Testament de la Bíblia cristiana.

Veure Efes і Primera carta als Corintis

Primera carta de Joan

La Primera carta de Joan és un llibre del Nou Testament, i la quarta epístola general o catòlica.

Veure Efes і Primera carta de Joan

Primera Guerra Mitridàtica

La primera guerra mitridàtica fou un conflicte militar entre el Regne del Pont i la República de Roma amb activitat militar entre el 88 aC i 66 aC.

Veure Efes і Primera Guerra Mitridàtica

Primers centres de la cristiandat

El cristianisme primitiu (generalment es considera el període des del seu origen fins al 325) s'estengué des de la Mediterrània Oriental per tot l'Imperi Romà i més enllà, arribant tant a l'est com a l'Índia.

Veure Efes і Primers centres de la cristiandat

Priscil·la i Àquila

Priscil·la i Àquila eren, segons el Nou Testament, una parella de jueus convertits al cristianisme.

Veure Efes і Priscil·la i Àquila

Província d'Antalya

La província d'Antalya es troba a la costa mediterrània sud-oest de Turquia, entre les Muntanyes del Taure i la Mar Mediterrània.

Veure Efes і Província d'Antalya

Província de Denizli

Denizli és una província de Turquia a la Regió de l'Egeu, en una zona alta damunt la costa de la Mar Egea.

Veure Efes і Província de Denizli

Ptolemeu de Jònia

Ptolemeu de Jònia o Ptolemeu d'Efes o Ptolemeu Andròmac (en llatí Ptolemaeus, en grec antic Πτολεμαίος) era un fill bastard de Ptolemeu II Filadelf d'Egipte.

Veure Efes і Ptolemeu de Jònia

Ptolemeu II Filadelf

Ptolemeu II i Arsinoe II. Ptolemeu II Filadelf (Πτολεμαῖος) (illa de Cos, 309 aC - 29 de gener del 246 aC) fou rei d'Egipte de la dinastia Ptolemaica.

Veure Efes і Ptolemeu II Filadelf

Ptolemeu III Evèrgetes I

Moneda de Ptolemeu III Ptolemeu III Evèrgetes o Ptolemeu III Evèrgetes I (Ptolemeu el Benefactor) fou rei d'Egipte (246 aC-222 aC).

Veure Efes і Ptolemeu III Evèrgetes I

Ptolemeu V Epífanes

Ptolemeu V Epífanes Eucarist (Πτολεμαῖος Ἐπιφανής Εὐχάριστος - -) fou rei d'Egipte (204 aC-180 aC).

Veure Efes і Ptolemeu V Epífanes

Ptolemeu XII Auletes

Representació de '''Ptolemeu XII Auletes''' aixafant els seus enemics amb una maça al temple d'Edfu Ptolemeu XII Neo-Dionís també Filopàtor i Filadelf però més conegut com a Ptolemeu XII Auletes (Πτολεμαῖος Νέος Διόνυσος Φιλοπάτωρ Φιλάδελφος, "Ptolemaios Néos Diónysos Philopátōr Philádelphos") fou rei d'Egipte del 80 aC al 58 aC i del 55 aC al 51 aC.

Veure Efes і Ptolemeu XII Auletes

Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC)

Publi Corneli Dolabel·la (en Publius Cornelius Dolabella) va ser un magistrat romà, probablement fill del pretor urbà del 67 aC Publi Corneli Dolabel·la i el més destacat general de la família Dolabel·la.

Veure Efes і Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC)

Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.

Veure Efes і Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Hordeoni Lol·lià

Publi Hordeoni Lol·lià, conegut simplement com a Lol·lià (en llatí Publius Hordeonius Lollianus, en grec antic Πόπλιος Ὁρδεώνιος Λολλιανός) fou un famós sofista i retòric grec del temps d'Adrià i Antoní Pius, al segle II.

Veure Efes і Publi Hordeoni Lol·lià

Publi Sulpici Galba Màxim

Publi Sulpici Galba Màxim ((Publius Sulpicius Servius R. f. P. n. Galba Maximus)) va ser un magistrat romà.

Veure Efes і Publi Sulpici Galba Màxim

Quint Cecili Metel Pius Escipió

Quint Cecili Metel Pius Escipió (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Metellus Pius Scipio) va ser un magistrat romà i comandant militar de la República Romana.

Veure Efes і Quint Cecili Metel Pius Escipió

Quint Fabi Labeó

Quint Fabi Labeó (en llatí Quintus Fabius Labeo) va ser un magistrat romà.

Veure Efes і Quint Fabi Labeó

Reciari

Un reciari clava el seu trident a un ''secutor'' en un mosaic trobat a la vil·la de Nennig, Alemanya (aprox. segles II-III dC). Reciari (Retiarii) era el nom d'un tipus de gladiador armat amb una llança trident (tridens o fuscina) i una xarxa, amb la qual havia d'agafar el seu rival, a qui rematava amb el trident.

Veure Efes і Reciari

Recos

Rec (en llatí Rhoecus, en grec antic) fill de Filees o Fileu de Samos, va ser un arquitecte i escultor del període més primerenc de la història de l'art grega.

Veure Efes і Recos

Regnat de Cleòpatra

pp.

Veure Efes і Regnat de Cleòpatra

Regne del Pont

El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.

Veure Efes і Regne del Pont

Regne Visigot

El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles  fins al.

Veure Efes і Regne Visigot

Regnes antics d'Anatòlia

A continuació hi ha una llista dels regnes antics d'Anatòlia, la regió que comprèn la major part de la Turquia actual que era casa a diversos regnes antics.

Veure Efes і Regnes antics d'Anatòlia

Retaule dels sants Joans (Mestre de Santa Coloma de Queralt)

El Retaule dels sants Joans és una pintura de tremp sobre taula d'estil gòtic realitzat per un autor anònim identificat com Mestre de Santa Coloma de Queralt cap al 1356, per a la capella del castell de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).

Veure Efes і Retaule dels sants Joans (Mestre de Santa Coloma de Queralt)

Revolta Jònica

La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.

Veure Efes і Revolta Jònica

Roger de Flor

Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.

Veure Efes і Roger de Flor

Rosàlia

Mosaic romà del s.IV que descriu la confecció de garlandes amb roses La Rosàlia o Rosaria (de vegades rosatio o dies rosationis) era el nom de diverses celebracions de l'època de l'imperi romà que implicaven ofrenes de flors o guarniments amb flors, principalment les roses i les violes.

Veure Efes і Rosàlia

Rufus Efesi

''Ouvres'', 1879 Rufus Efesi (en llatí Rufus Ephesius, en grec antic) va ser un metge nadiu d'Efes que, segons l'erudit àrab Abu-l-Faraj al-Isbahaní, hauria viscut en temps de Plató.

Veure Efes і Rufus Efesi

Said Khoja

Said Khoja (+ després del 1406) fou un amir de Tamerlà, fill de l'amir Shaikh Ali Bahadur (fidel de Tamerlà).

Veure Efes і Said Khoja

Salutació feixista

Dones saludant tropes nazis el 1938. La salutació feixista és la salutació que utilitzen en l'actualitat els seguidors dels moviments d'aquesta ideologia.

Veure Efes і Salutació feixista

Salutació romana

En la pintura ''El jurament dels Horacis'' es representa la salutació romana, amb el braç estès i el palmell cap avall. La salutació romana és una salutació en el qual una persona estén el seu braç cap endavant, de manera recta, amb el palmell de la mà cap avall.

Veure Efes і Salutació romana

Samos

Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.

Veure Efes і Samos

Samos (tema)

El tema de Samos (en grec medieval θέμα Σάμου, thema Samou) va ser un tema (província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient situat a l'est del mar Egeu, creat a finals del.

Veure Efes і Samos (tema)

Samotràcia

Samotràcia (Σαμοθρᾴκη, grec modern: Samotrhraki, llatí: Sanctus Mandrachi, en turc: Semedirek o Semadirek) és una illa grega de la regió de Tràcia, a l'Hebros, amb una superfície de 178 km² i una població de 3.000 persones (el 1981 eren 2.871 habitants).

Veure Efes і Samotràcia

Sant Onèsim

Sant Onèsim (3, ‘útil’; Colosses, ? - Roma, c. 68 dC), també anomenat Onèsim de Bizanci i el Sant Apòstol Onèsim en algunes Esglésies ortodoxes orientals, era un esclau de Filèmon de Colosses, un home de fe cristiana.

Veure Efes і Sant Onèsim

Santa Sofia (Istanbul)

Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.

Veure Efes і Santa Sofia (Istanbul)

Satíricon

El Satíricon o Satiricó (Satyricon o Satyrica) és una obra clàssica de ficció, amb una barreja de prosa i poesia, escrita en llatí a finals del dC.

Veure Efes і Satíricon

Saviesa

iota subscrita marcant el datiu en la primera paraula, s'interpreta com «A la saviesa de Celso». Prudència, saviesa i coneixement al segle XV La saviesa o sapiència és un atribut de l'ésser humà, que li permet prendre decisions justes i perfectament equilibrades, i posar el coneixement en acció; és un caràcter que es desenvolupa amb l'aplicació de la intel·ligència a l'experiència pròpia, obtenint conclusions que ens donen un major enteniment, que al seu torn ens capaciten per a reflexionar, traient conclusions que ens donen discerniment de la veritat, sobre el que és bo i el que és dolent.

Veure Efes і Saviesa

Sòtades de Creta

Sòtades de Creta va ser un corredor dels antics Jocs Olímpics.

Veure Efes і Sòtades de Creta

Selçuk

Selçuk és una ciutat de Turquia, capital del districte de Selçuk a la província d'Izmir, situada a la desembocadura del Küçük Menderes i al peu del Bülbül Dağı (clàssic Koressos).

Veure Efes і Selçuk

Seleuc I Nicàtor

va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.

Veure Efes і Seleuc I Nicàtor

Seleuc II Cal·linic

Moneda encunyada per Seleuc II, amb l'efígie del rei per una cara i d'Apol·lo per l'altra. Seleuc II Cal·linic Pogó (Σέλευκος ὁ Καλλίνικος ὁ Πώγων, 'Seleuc de Bella Victòria, el Barbut'), fou rei selèucida del 246 aC al 225 aC.

Veure Efes і Seleuc II Cal·linic

Sepulcre de Maria

L'Església del Sepulcre de Maria a la vall del Cedró a la rodalia de Jerusalem, segons l'antiga tradició eclesiàstica, és el lloc on va ser posat el cos de Maria, mare de Jesucrist, abans de la seva assumpció al Cel.

Veure Efes і Sepulcre de Maria

Serradora de Hieràpolis

III, és la mostra més antiga del mecanisme biela-manovella. La Serradora de Hieràpolis, a l'Àsia Menor, constava d'una doble serra de pedra moguda per una roda hidràulica.

Veure Efes і Serradora de Hieràpolis

Set Dorments d'Efes

Els Set Dorments d'Efes són uns personatges llegendaris de la tradició cristiana i la islàmica, on són venerats com a persones santes.

Veure Efes і Set Dorments d'Efes

Set esglésies d'Àsia

Illa de Patmos on, segons la tradició cristiana l'apòstol Joan de Patmos va ser exiliat Les set esglésies d'Àsia o set esglésies de l'Apocalipsi són set comunitats diocesanes esmentades en el Llibre de l'Apocalipsi del Nou Testament.

Veure Efes і Set esglésies d'Àsia

Set meravelles del món antic

s. Les set meravelles del món o les set meravelles del món antic és una coneguda llista de construccions considerades com a monuments a la creació i l'enginy humà durant l'antiguitat clàssica.

Veure Efes і Set meravelles del món antic

Setanta deixebles

Els Setanta deixebles són els deixebles de Jesús esmentats a l’Evangeli segons Lluc.

Veure Efes і Setanta deixebles

Setge de Naxos (499 aC)

El setge de Naxos (499 aC) va ser un intent fallit del tirà Aristàgores de Milet, que operava amb el suport i en nom de l'Imperi Persa de Darios el Gran, de conquerir l'illa de Naxos.

Veure Efes і Setge de Naxos (499 aC)

Sexafòlia

Roseta sexafòlia. La sexafòlia o hexafòlia, també anomenada sexifòlia, hexapètala, flor de la vida, estrella de sis puntes, rosa de sis pètals o simplement roseta, és un símbol ancestral i una figura geomètrica que mostra una flor de sis pètals inscrita a dins d'un cercle.

Veure Efes і Sexafòlia

Sinnada

Sinnada (en llatí Synnada, en grec antic Σύνναδα) era una ciutat de la Frígia Salutaris situada a l'extrem d'una plana d'uns 60 estadis de longitud plantada d'oliveres.

Veure Efes і Sinnada

Sinope

Sinope és un port de la costa de la Mar Negra, capital de la província turca homònima.

Veure Efes і Sinope

Siringa

Pan i '''Siringa'''. En la mitologia grega, Siringa o Sírinx (Sýrinx en grec antic Σΰριγξ) era una nàiade d'Arcàdia filla del Ladó a qui agradava caçar amb arc.

Veure Efes і Siringa

Sofia (saviesa)

Personificació de la saviesa (en grec ''Σοφία'' o ''saviesa'') en la Biblioteca de Cels, Efes, Turquia Sofia (del grec Σoφíα, 'saviesa') és un terme central en la filosofia hel·lenística, el platonisme, el gnosticisme, el cristianisme ortodox, el cristianisme esotèric, així com en la mística cristiana.

Veure Efes і Sofia (saviesa)

Sorà d'Efes el Jove

Sorà d'Efes el Jove (en grec antic Σωρανός, en llatí Soranus) era un metge grec nadiu de la ciutat d'Efes.

Veure Efes і Sorà d'Efes el Jove

Sorà d'Efes el Vell

Sorà d'Efes el Vell (en grec antic Σωρανός, en llatí Soranus) era un metge grec nadiu de la ciutat d'Efes, fill de Menandre i de Foebe.

Veure Efes і Sorà d'Efes el Vell

Tíquic

Tíquic és un dels setanta deixebles i un company Pau de Tars.

Veure Efes і Tíquic

Tema (circumscripció administrativa)

Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles  i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.

Veure Efes і Tema (circumscripció administrativa)

Temístocles

Temístocles (Themistocles; vers entre 525 / 514 aC- 464 / 449 aC) va ser un militar grec, famós pel seu paper a la segona guerra mèdica.

Veure Efes і Temístocles

Temple d'Àrtemis a Efes

El temple d'Àrtemis (Artemis Tapınağı), també conegut com el temple de Diana, va ser un temple grec dedicat a una forma antiga i local de la deessa Àrtemis (identificada amb Diana, una deessa romana).

Veure Efes і Temple d'Àrtemis a Efes

Tesmofòries

Les tesmofòries (thesmophoria, Θεσμοφόρια) són unes festes i misteris associats celebrat en honor de Demèter Tesmofora almenys a una trentena ciutats de Grècia, Àsia Minor i Sicília i també a certes pobles rurals.

Veure Efes і Tesmofòries

The Boys From Syracuse

The Boys from Syracuse és un musical amb lletres de Lorenz Hart i música de Richard Rodgers, basat en l'obra de William Shakespeare, La Comèdia dels Errors, adaptada pel llibretista George Abbott.

Veure Efes і The Boys From Syracuse

Tiberi Claudi Balbili

Tiberi Claudi Balbili (Tiberius Claudius Balbilius) conegut com a Balbili el Savi, nascut segurament l'any 3 dC i mort l'any 79 o l'any 80, va ser un astròleg i erudit egipci fill de l'astròleg Tiberi Claudi Trasil i de la princesa ACa II de Commagena, neta o besneta del rei Antíoc I de Commagena i germà d'Eunia, que es va casar amb el prefecte Nevi Sertori Macró.

Veure Efes і Tiberi Claudi Balbili

Timantes

Fresc que representa el Sacrifici d’Ifigènia, de la Casa del Poeta Tràgic de Pompeia, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, possiblement inspirat en l’obra de Timantes (segle I dC). Timantes (Timanthes) fou un famós pintor grec contemporani de Zeuxis d'Heraclea i Parrasi, que va viure cap al 400 aC.

Veure Efes і Timantes

Timàreta

Timàreta (Τιμαρέτη; Atenes, fl. 420 aC) va ser una pintora de l'antiga Grècia considerada una de les sis dones artistes de l'antiguitat segons Plini el Vell juntament amb les pintores Irene, Calipso, Aristàreta, Iaia de Cízic i Olimpíada.

Veure Efes і Timàreta

Timoteu d'Efes

o Timoteu (grec: Τιμόθεος; Timótheos, que significa "honrar Déu" o "honrat per Déu") va ser un primer evangelitzador cristià i el primer bisbe cristià d'Efes, que la tradició relata que va morir al voltant de l'any 97 dC.

Veure Efes і Timoteu d'Efes

Timoteu de Milet

Timoteu (en llatí Timotheus, en grec antic Τιμόθεος) (entre els anys 446 aC i 357 aC) fou un famós músic i poeta nadiu de Milet, fill de Tersandre, segons Esteve de Bizanci.

Veure Efes і Timoteu de Milet

Tissafernes

Tisafernes (en persa antic: Ciçafarnāʰ; Tissaphernes) fou un sàtrapa persa.

Veure Efes і Tissafernes

Tit Ampi Balb

Tit Ampi Balb (en llatí Titus Ampius Balbus) va ser tribú de la plebs el 63 aC juntament amb Tit Labiè, i va proposar donar corona de llorers a Gneu Pompeu en agraïment a les seves victòries asiàtiques i la insígnia del triomf als jocs circenses i corona de llorer i toga pretexta als jocs escènics.

Veure Efes і Tit Ampi Balb

Trasó

Trasó (en llatí Thrason, en grec antic Θράσον) fou un escultor grec.

Veure Efes і Trasó

Tràsil d'Atenes

Tràsil d'Atenes (en llatí Thrasyllus o Thrasylus, en grec antic), mort l'any 406 aC, fou un militar (estrateg) atenenc que va tenir un paper important al final de la Guerra del Peloponès.

Veure Efes і Tràsil d'Atenes

Viatges apostòlics de Joan Pau II

Països visitats per Joan Pau II. Durant el seu pontificat, el papa Joan Pau II viatjà més de tots els papes anteriors junts.

Veure Efes і Viatges apostòlics de Joan Pau II

Viatges missioners de Pau

Pau i Bernabé a Listra, oli sobre tela de Nicolaes Berchem. Els viatges missioners de Pau són una sèrie de viatges narrats al Llibre dels Fets dels Apòstols que realitzà l'apòstol Pau per evangelitzar i estendre el cristianisme.

Veure Efes і Viatges missioners de Pau

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Veure Efes і Visigots

Walma

Walma fou una ciutat del riu Astarpa a la vora de la qual es va lliurar la batalla del riu Astarpa que va suposar el final del regne d'Arzawa i la seva conquesta pels hitites.

Veure Efes і Walma

Xóanon

s amb la reconstrucció del xóanon d'Àrtemis d'Efes. Un Xóanon (ξόανον, plural ξόανα) és una escultura de fusta amb caràcter votiu que es realitzava a l'època arcaica de l'antiga Grècia.

Veure Efes і Xóanon

Xenofont d'Efes

Xenofont d'Efes, en llatí Xenophon, en grec antic, fou un escriptor grec nadiu d'Efes.

Veure Efes і Xenofont d'Efes

Xovinisme

S'anomena xovinisme la creença narcisista pròxima a la paranoia i la mitomania que allò propi del país és el millor en qualsevol aspecte.

Veure Efes і Xovinisme

129

El 129 (CXXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Efes і 129

16 d'agost

El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Veure Efes і 16 d'agost

302 aC

El 302 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Efes і 302 aC

També conegut com Efeso.

, Èsquil de Rodes, Çaka Bey, Ànnia Lucil·la, Àntim VI de Constantinoble, Àquila de Sinope, Àrtemis, Àsia (província romana), Basílica de la Daurada, Basílica de Sant Apol·linar el Nou, Basili de Selèucia, Bassià d'Efes, Batalla d'Arinnanda, Batalla d'Ipsos, Batalla de Dorilèon (1147), Batalla de l'Eurimedont (190 aC), Batalla de les Termòpiles (191 aC), Batalla del Mionès (190 aC), Bàtal, Büyük Menderes, Beilicat de Tanrıbermiş, Bernat de Rocafort, Biblioteca de Cels, Birgi, Busiris, Caïstre, Calígula, Cal·lí, Calendaris hel·lènics, Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat, Carta a Filèmon, Cartago romana, Cavalls de Sant Marc, Celesíria, Celesti, Centre de recerca, Cerint, Chardry, Cimmeris, Ciril d'Alexandria, Clemens Brentano, Colofó (ciutat), Colosses, Concili d'Efes, Concili de Hièria, Conclave de 1963, Conrad III d'Alemanya, Constantí V de Constantinoble, Controvèrsia sobre la raça dels antics egipcis, Corneli Alexandre Polihistor, Crònica de Paros, Crònica de Ramon Muntaner, Cresos, Cronologia bíblica, Ctèsies d'Efes, Dafnos d'Efes, Damià d'Efes, Darios el Gran, Daurises, David George Hogarth, Dècada del 1640 aC, Dea Roma, Demòcrit d'Efes, Demetri Poliorceta, Diana, Diant d'Efes, Diòcesi d'Àsia, Diòscor d'Alexandria, Dionisi de Milet (sofista), Divriği, Efèsia, Efeb d'Anticitera, Efesíaques, Efesita, El soldat fanfarró, Elea (Eòlia), Epafrodit de Filipos, Epènet de Cartago, Epístoles Paulines, Episteme, Epitafi de Seikilos, Esclavitud a l'antiga Grècia, Escola d'Efes, Escola de Milet, Escultura grega clàssica, Església de Jerusalem, Església primitiva, Esmirna, Eufrànor d'Atenes, Eunom d'Atenes, Euríbat d'Efes, Evalces, Evangeli segons Joan, Favorí d'Arle, Fàrax, Ferecides de Siros, Fets de Joan, Fets de Pau, Filoxen de Citera, Filoxen de Lèucada, Flavià II d'Antioquia, Focea, Foci II de Constantinoble, Formió d'Efes, Fradmó, Fragment Muratorià, Galàcia, Gal·liè, Gòrgopes, Gennadi II de Constantinoble, Gladiador Borghese, Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 32 aC), Gneu Manli Vulsó (cònsol 189 aC), Grafit (arqueologia), Gran Companyia Catalana, Grècia asiàtica, Grec antic, Gregori Mammes, Gregori Palamàs, Guerra del Peloponnès, Guerra Romano-Síria, Guerres síries, Guillaume Adam, Hanníbal Barca (247 aC), Harmamaxa, Harran, Hattusilis I, Hemeroscopèon, Heraclides (fill d'Aristògenes), Heraclides (ministre selèucida), Heraclides d'Efes, Heraclit, Heròstrat d'Efes, Heró d'Efes, Hermodor d'Efes, Himees, Hipònax, Història de l'Imperi Romà, Història de la filosofia de la història, Història de la sal, Història de les biblioteques, Història de Turquia, Història del cristianisme primitiu, Homer, Ió (Plató), Ignasi d'Antioquia, Illes Flegrees, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, Isis, Jònia, Jean-Jacques Ampère, Joan d'Eges, Joan Evangelista, Joan l'Apòstol, Jordi Aristí, Josep (desambiguació), Josep II de Constantinoble, Julià l'Apòstata, Küçük Menderes, Kütahya, Kilij Arslan I, Konstandinos Kuruniotis, La verdad sospechosa, Laodice (filla d'Aqueu), Larisa (Jònia), Lèbedos, Lídia, Leofant, Leucipe i Clitofont, Lidi, Ligdamis (rei), Lisandre, Lisímac (príncep), Lisímac de Tràcia, Lleó III l'Isàuric, Llista d'antigues ciutats gregues, Llista de papes de Roma, Llista de tirans de l'antiga Grècia, Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania, Louis Nicolas Philippe Auguste de Forbin, Luci Cassi Longí (tribú 44 aC), Luci Corneli Cinna (cònsol 32 aC), Magne d'Efes, Manuel Files, Maratesi, Marc Antoni, Marc Eugènic, Marc Tici el Jove, Marc Valeri Messal·la (cònsol 32 aC), Marca de picapedrer, Maria Magdalena, Mariologia catòlica, Marpesia, Massàlia, Mastaura, Materialisme, Màxim, Màxim d'Efes, Medicina a l'antiga Roma, Melancomes, Meleci de Mopsuètia, Melibea (mitologia), Membres de la Lliga de Delos, Menandre d'Efes, Menestrat (escultor), Mentor (orfebre), Metròpolis d'Efes, Metròpolis de Lídia, Milet, Minió, Mionès, Miquel d'Efes, Misomacedons, Mitridates VI Eupàtor, Monima, Mursilis II, Museu Arqueològic d'Efes, Museu Britànic, Museu d'Efes, Museu d'Història de l'Art de Viena, Nícies (pintor), Neàpolis de Jònia, Neòcor, Neleu (fill de Codros), Nereides, Nicèfor II de Constantinoble, Nicòloc, Nisa, Noet (heretge), Odèon (edifici), Otanes (general), Otto Benndorf, Paniònia, Paniònion, Paràsit (antiga Grècia), Parrasi, Patriarca Màxim V, Pau de Tars, Pau II d'Èmesa, Pàpies de Hieràpolis, Pèrgam, Pelegrinatge, Perdicas (poeta), Peregrí Proteu, Petó, Pirilampes, Plutó (mitologia), Policlet, Polis, Porta de fortificació, Posídip d'Atenes, Prepelau, Primera carta als Corintis, Primera carta de Joan, Primera Guerra Mitridàtica, Primers centres de la cristiandat, Priscil·la i Àquila, Província d'Antalya, Província de Denizli, Ptolemeu de Jònia, Ptolemeu II Filadelf, Ptolemeu III Evèrgetes I, Ptolemeu V Epífanes, Ptolemeu XII Auletes, Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC), Publi Corneli Escipió Africà Major, Publi Hordeoni Lol·lià, Publi Sulpici Galba Màxim, Quint Cecili Metel Pius Escipió, Quint Fabi Labeó, Reciari, Recos, Regnat de Cleòpatra, Regne del Pont, Regne Visigot, Regnes antics d'Anatòlia, Retaule dels sants Joans (Mestre de Santa Coloma de Queralt), Revolta Jònica, Roger de Flor, Rosàlia, Rufus Efesi, Said Khoja, Salutació feixista, Salutació romana, Samos, Samos (tema), Samotràcia, Sant Onèsim, Santa Sofia (Istanbul), Satíricon, Saviesa, Sòtades de Creta, Selçuk, Seleuc I Nicàtor, Seleuc II Cal·linic, Sepulcre de Maria, Serradora de Hieràpolis, Set Dorments d'Efes, Set esglésies d'Àsia, Set meravelles del món antic, Setanta deixebles, Setge de Naxos (499 aC), Sexafòlia, Sinnada, Sinope, Siringa, Sofia (saviesa), Sorà d'Efes el Jove, Sorà d'Efes el Vell, Tíquic, Tema (circumscripció administrativa), Temístocles, Temple d'Àrtemis a Efes, Tesmofòries, The Boys From Syracuse, Tiberi Claudi Balbili, Timantes, Timàreta, Timoteu d'Efes, Timoteu de Milet, Tissafernes, Tit Ampi Balb, Trasó, Tràsil d'Atenes, Viatges apostòlics de Joan Pau II, Viatges missioners de Pau, Visigots, Walma, Xóanon, Xenofont d'Efes, Xovinisme, 129, 16 d'agost, 302 aC.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat