SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 517 les relacions: Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, Abdicació, Adalbert II d'Ivrea, Adela de Xampanya, Adelaida de Hohenlohe, Adelaida de Susa, Adelaida de Vohburg, Adolf I d'Alemanya, Agost, Akihito, Akiva ben Iosef, Alí ibn Àhmad, Alfons el Bataller, Alfons VII de Lleó, Amadeu I de Savoia, Amadeu II de Savoia, Amfiteatre, Antipapa, Antoine Drouot, Antoni Vidal i Calzada, Antonio Canova, Armada Imperial de Manxukuo, Armadura, Arquitectura romana antiga, Arquitectura romànica, Art, Art del Japó, Art romà, Artaxerxes II de Pèrsia, Arvales, Úlpia Severina, Aspecte físic i personalitat de Wolfgang Amadeus Mozart, Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, Émile Waldteufel, Àfrica del Sud-oest, Àrea Metropolitana de València, Bao-Dai, Baró, Basawan, Batalla de Muta, Batalla del Frígid, Batu Khan, Bebi Macrí, Belisari, Bisbat d'Autun, Bisbat de Roma, Bisbat de Versalles, Bizacena, Bonsai, Brevíssima relació de la destrucció de les Índies, ... Ampliar l'índex (467 més) » « Shrink índex

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, conegut també com a Ubayd-Al·lah Abu-Marwan o el Valencià (mort el 823), fou un príncep omeia andalusí, fill de l'emir de Qúrtuba Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, que serví com a general i governador el seu germà l'emir Hixam I, el seu nebot al-Hàkam I i el seu besnebot Abd-ar-Rahman II.

Veure Emperador і Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí

Abdicació

Abdicació de Napoleó L'abdicació és la renúncia voluntària d'un monarca (com un rei/reina, emperador/a, etc.) al seu títol, poder i drets.

Veure Emperador і Abdicació

Adalbert II d'Ivrea

Aubert o Adalbert II d'Ivrea (Aubert o Adalbert I d'Italia) (931- 972) va ser marquès d'Ivrea i rei d'Itàlia (rei conjuntament amb el seu pare, Berenguer II (950-962) en oposició al rei d'Alemanya, Otó I, marquès o marcgravi d'Ivrea, comte d'Aosta i comte de Llombardia.

Veure Emperador і Adalbert II d'Ivrea

Adela de Xampanya

Adela de Xampanya (~1140 - París, 4 de juny de 1206) fou reina consort de França (1160-1180) i regent de França (1190-1192).

Veure Emperador і Adela de Xampanya

Adelaida de Hohenlohe

Adelaida de Hohenlohe (Langenburg, Alemanya, 20 de juliol de 1835 - Dresden, 25 de gener del 1900) fou la segona filla del príncep Ernest I de Hohenlohe-Langenburg i de la princesa Feodora de Leiningen, i neboda de la reina Victòria I del Regne Unit.

Veure Emperador і Adelaida de Hohenlohe

Adelaida de Susa

s amb l'efígie d'Adelaida de Susa Adelaida de Torí o fou marquesa de Torí entre 1034 i 1091 i, posteriorment, comtessa consort de Savoia.

Veure Emperador і Adelaida de Susa

Adelaida de Vohburg

, també coneguda com a Adelheid, fou una reina alemanya, la primera dona de l'emperador Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure Emperador і Adelaida de Vohburg

Adolf I d'Alemanya

Adolf I d'Alemanya, Adolf I de Germània o Adolf de Nassau (c. 1255- 2 de juliol de 1298) va ser rei de Germània i dels Romans (1292-98); pertanyia a la família dels Nassau.

Veure Emperador і Adolf I d'Alemanya

Agost

L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Veure Emperador і Agost

Akihito

Akihito (明仁), que va néixer el 23 de desembre de l'any 1933, va ser del Japó des de 1989 fins a la seva abdicació el 2019, essent la persona número 125 en tenir aquest títol.

Veure Emperador і Akihito

Akiva ben Iosef

Akiva ben Yosef o Rabí Akiva (en hebreu: רבי עקיבא) va ser un rabí jueu que va viure entre els anys 50 i 135.

Veure Emperador і Akiva ben Iosef

Alí ibn Àhmad

Alí ibn Àhmad fou emir de Creta del 943 al 949.

Veure Emperador і Alí ibn Àhmad

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Veure Emperador і Alfons el Bataller

Alfons VII de Lleó

Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).

Veure Emperador і Alfons VII de Lleó

Amadeu I de Savoia

Amadeu I de Savoia, anomenat Amadeu Coda, (? - 1051) fou comte de Savoia (realment comte de Mauriena, Belley i Chablais, no portant mai el títol de "Savoia" o "Sabàudia") entre 1048 i 1051.

Veure Emperador і Amadeu I de Savoia

Amadeu II de Savoia

Amadeu II de Savoia (v 1050 - 1080) fou el comte de Savoia entre 1060 i 1080.

Veure Emperador і Amadeu II de Savoia

Amfiteatre

El Colosseu, a Roma. Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, on es realitzaven espectacles públics com lluites entre gladiadors (ludi o munera); lluites entre feres o la seva cacera (venatio); i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital (vivicomburium).

Veure Emperador і Amfiteatre

Antipapa

Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.

Veure Emperador і Antipapa

Antoine Drouot

Estàtua del general Drouot en Nancy Antoine Drouot (Nancy, Lorena, 11 de gener de 1774 - 24 de març de 1847) fou un militar francès.

Veure Emperador і Antoine Drouot

Antoni Vidal i Calzada

Antoni Vidal i Calzada (Sant Feliu de Guíxols, 8 de desembre de 1806 – Marsella, 4 de març de 1888) fou un destacat comerciant, navilier i filantrop català del.

Veure Emperador і Antoni Vidal i Calzada

Antonio Canova

Antonio Canova (Possagno, Vèneto, 1 de novembre de 1757 - Venècia, 13 d'octubre de 1822) va ser un escultor venecià.

Veure Emperador і Antonio Canova

Armada Imperial de Manxukuo

LArmada Imperial de Manchukuo (xinès: 満州帝國海軍, en pinyin: Mǎnzhōu Dìguó Hǎijūn) va ser la marina de guerra de l'estat titella japonès de Manxukuo.

Veure Emperador і Armada Imperial de Manxukuo

Armadura

Soldat romà amb '''armadura''' L'armadura és una vestidura composta per peces metàl·liques o d'altres materials resistents (com ara el cuir) que s'utilitza per protegir el cos en el combat.

Veure Emperador і Armadura

Arquitectura romana antiga

Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.

Veure Emperador і Arquitectura romana antiga

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Veure Emperador і Arquitectura romànica

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Veure Emperador і Art

Art del Japó

''La gran onada de Kanagawa'' (1830-1833), gravat de Katsushika Hokusai, Metropolitan Museum of Art, Nova York L'art del Japó és una síntesi de les diferents cultures i influències que han arribat a les seves costes al llarg del temps.

Veure Emperador і Art del Japó

Art romà

Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a Praxíteles Per art romà s'entén l'art de l'antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals.

Veure Emperador і Art romà

Artaxerxes II de Pèrsia

Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.

Veure Emperador і Artaxerxes II de Pèrsia

Arvales

Escultura de Luci Aureli Ver representat amb la indumentària dels ''fratres arvales'' (ca. 160 dD), conservada al museu del Louvre. Els Fratres Arvales («germans del Camp») eren un col·legi de sacerdots compost d'una dotzena de membres vitalicisTot i que els historiadors antics parlen de dotze membres, fins al moment a les troballes arqueològiques només s'han trobat inscripcions amb nou membres per acta de reunió.

Veure Emperador і Arvales

Úlpia Severina

Úlpia Severina, en llatí Ulpia Severina, fou una emperadriu romana, esposa d'Aurelià.

Veure Emperador і Úlpia Severina

Aspecte físic i personalitat de Wolfgang Amadeus Mozart

L'anomenat ''Mozart de Bolonya'', una còpia realitzada el 1777 a Salzburg (Àustria) per un autor desconegut, a partir d'un retrat original. Fou una comanda per a la galeria de compositors de Giovanni Battista Martini, a Bolonya (Itàlia). L' aspecte físic i la personalitat de Wolfgang Amadeus Mozart actualment són objecte de molts estudis.

Veure Emperador і Aspecte físic i personalitat de Wolfgang Amadeus Mozart

Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí al-Qudaí, més conegut com a Ayxun o Aissó (segles -), era probablement fill del valí de Barcelona Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí.

Veure Emperador і Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

Émile Waldteufel

Charles Émile Lévy Waldteufel, més conegut com a Émile Waldteufel (Estrasburg, Alsàcia, 9 de desembre de 1837 - 18 de febrer de 1915) fou un compositor francès.

Veure Emperador і Émile Waldteufel

Àfrica del Sud-oest

L'Àfrica del Sud-oest (South West Africa en anglès, Suidwes-Afrika en afrikaans i Südwestafrika en alemany), també anomenat Sud-oest Africà, fou el nom oficialment donat a Namíbia abans de 1990.

Veure Emperador і Àfrica del Sud-oest

Àrea Metropolitana de València

Barris de València LÀrea Metropolitana de València es troba en la costa central del País Valencià, a l'entorn de la seua ciutat principal: València.

Veure Emperador і Àrea Metropolitana de València

Bao-Dai

La cort imperial Bảo Đại (保大) (22 d'octubre de 1913- 30 de juliol de 1997) fou el nom de regnat que adoptà el príncep Nguyễn Vĩnh Thụy, emperador (1926-1945) i cap d'estat del Vietnam (1949-1955), va ser el tretzè i darrer monarca de la Dinastia Nguyen.

Veure Emperador і Bao-Dai

Baró

Corona de '''baró'''. Baró (originalment del germànic barone: home lliure), en femení baronessa, és un títol nobiliari.

Veure Emperador і Baró

Basawan

Basawan o Basavan (aproximadament 1540 – aproximadament 1600) va ser un pintor indi, perteneixent a l'escola Mogol, conegut per les seves observacions agudes de la natura humana; va estar actiu entre 1580 i 1600.

Veure Emperador і Basawan

Batalla de Muta

La batalla de Muta —, o — va ser lliurada en el 629 (5 de jumada al-àwwal de 8 dH en el calendari islàmicSaif-ur-Rahman Mubarakpuri, ar-Raheeq al-Makhtoom, "The Sealed Nectar", Universitat Islàmica de Medina, Dar-us-Salam publishers), a prop del llogaret de Muta, a l'est del riu Jordà, i Karak, a la Governació de Karak, entre un exèrcit enviat pel profeta de l'islam, Mahoma, i un exèrcit de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Emperador і Batalla de Muta

Batalla del Frígid

La Batalla del Frígid, també anomenada la Batalla del Riu Frígid, va tenir lloc entre el 5 i el 6 de setembre del 394, entre l'exèrcit de l'emperador de l'Orient Teodosi I i l'exèrcit de l'usurpador Flavi Eugeni.

Veure Emperador і Batalla del Frígid

Batu Khan

;,, Bá dū, també conegut com a tsar Batu Jack Weatherford Genghis Khan, p. 150.

Veure Emperador і Batu Khan

Bebi Macrí

Bebi Macrí (en llatí Baebius Macrinus) va ser un retòric romà que va viure durant els segles II i III És mencionat juntament amb Juli Frontí i Juli Granià com a mestre de l'emperador Alexandre Sever.

Veure Emperador і Bebi Macrí

Belisari

Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.

Veure Emperador і Belisari

Bisbat d'Autun

Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.

Veure Emperador і Bisbat d'Autun

Bisbat de Roma

El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure Emperador і Bisbat de Roma

Bisbat de Versalles

parròquia del palau reial; i als arxius parroquials s'han conservat les actes de bateig, matrimoni i de decés dels membres de la família reial. El bisbat de Versalles (francès: Diocèse de Versailles, llatí: Dioecesis Versaliensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.

Veure Emperador і Bisbat de Versalles

Bizacena

Bizacena (o) va ser un districte de la província romana d'Àfrica al sud de la Zeugitània o Zeugitana que en un principi formava part del territori de Cartago i després va ser la part sud de la província romana d'Àfrica fins que es va convertir en una província separada, la Província Byzacena, governada per un cònsol, amb capital a Hadrumetum.

Veure Emperador і Bizacena

Bonsai

Un bonsai d'estil bunjingi (''Pinus thunbergii'') Bonsai de bambú Bonsai d'Auró trident Un bonsai (盆栽) és el conjunt harmònic i equilibrat format per una o més plantes (generalment exemplars d'espècies arbòries o arbustives cultivades en forma d'arbre en miniatura) i el suport sobre el que viuen (normalment un test en forma de safata) amb un substrat de cultiu apropiat.

Veure Emperador і Bonsai

Brevíssima relació de la destrucció de les Índies

Portada de ''Brevísima relación de la destrucción de las Indias'' (1552), Bartolomé de las Casas. Bartolomé de Las Casas, autor de la '''''Breu relació de la destrucció de les Índies''''' Brevíssima relació de la destrucció de les Índies (en castellà: Brevísima relación de la destrucción de las Indias) és un informe que el monjo de l'orde dels Predicadors Bartolomé de las Casas va començar a redactar mig segle després de l'arribada dels espanyols a Amèrica.

Veure Emperador і Brevíssima relació de la destrucció de les Índies

Byakko

Baihu Baihu (del 白虎 llum blanca) és en la mitologia xinesa un dels quatre monstres divins que representen els quatre punts cardinals Té l'aparença d'un tigre blanc fent referència a l'oest i simbolitza, també, l'element de l'aire.

Veure Emperador і Byakko

Caesar (joc)

Caesar és un videojoc publicat per Avalon Hill on l'objectiu és fer pròspera una ciutat romana.

Veure Emperador і Caesar (joc)

Cakravartin

Un '''cakravatin''', possiblement Aixoka, segle I ae. Andhra Pradesh, Amaravati. Al Museu Guimet Cakravartin (sànscrit: cakravartin, pali: cakkavattin) és un terme indi antigament utilitzat per a referir-se a un governant universal ideal que governa èticament i benèvola sobre tot el món.

Veure Emperador і Cakravartin

Calendari republicà francès

Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' El calendari republicà francès (o calendari revolucionari francès) va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que fou instaurat el 5 d'octubre de 1793 per un decret de la Convenció Nacional i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer de l'era, dia de la proclamació de França com a república.

Veure Emperador і Calendari republicà francès

Camembert de Normandia

El Camembert de Normadia (Camembert de Normandie) és un formatge francés elaborat amb llet crua a la regió de Normandia.

Veure Emperador і Camembert de Normandia

Campanya de l'Adriàtica (1914-1918)

La campanya de l'Adriàtica va ocórrer a la mar Adriàtica durant la Primera Guerra Mundial i es va iniciar l'11 d'agost de 1914 amb la declaració de guerra entre França i Àustria-Hongria.

Veure Emperador і Campanya de l'Adriàtica (1914-1918)

Cao Rui

Cao Rui (nascut el 204 o 205 i mort el 22 de gener del 239) va ser un fill de Cao Pi i el segon emperador de Cao Wei.

Veure Emperador і Cao Rui

Cao Xun

Cao Xun (231 - 244 EC) va ser un fill adoptat de Cao Rui, un emperador de l'estat de Cao Wei durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa.

Veure Emperador і Cao Xun

Cao Yu (príncep)

Cao Yu va ser un rei de Yan, fill de Cao Cao.

Veure Emperador і Cao Yu (príncep)

Cao Zhi

Cao Zhi (192 – 232) fou un poeta xinès durant la tardana dinastia Han de l'Est i el període dels Tres Regnes de l'antiga Xina.

Veure Emperador і Cao Zhi

Capitular de Quierzy

La capitular de Quierzy va ser promulgada el 14 de juny de 877 a la localitat de Quierzy-sur-Oise.

Veure Emperador і Capitular de Quierzy

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Veure Emperador і Carlemany

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Veure Emperador і Carles I d'Anjou

Carles I de Borgonya

Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).

Veure Emperador і Carles I de Borgonya

Carles I de Valois

Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).

Veure Emperador і Carles I de Valois

Carles IV d'Espanya

Carles IV d'Espanya (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819), fou príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.

Veure Emperador і Carles IV d'Espanya

Carles IV de França

Carles I de Navarra i IV de França el Bell (Clermont (Oise) 1294 - Vincennes 1328), rei de França i Navarra (1322-1328).

Veure Emperador і Carles IV de França

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Veure Emperador і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Castell d'Ancy-le-Franc

Castell d'Ancy-le-Franc és un cèlebre castell que dona nom a la població francesa d'Ancy-le-Franc, Yonne a la Borgonya-Franc Comtat.

Veure Emperador і Castell d'Ancy-le-Franc

Castell de Saint-Ulrich

El castell de Saint-Ulrich és un dels tres castells principals dels Rappolstein i és actualment l'edifici el més ben conservat.

Veure Emperador і Castell de Saint-Ulrich

Castello Maniace

Castello Maniace vist des del costat marítim de la Marina Grande. El Castello Maniace és una ciutadella i castell del sud d'Itàlia, a Siracusa, Sicília.

Veure Emperador і Castello Maniace

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Veure Emperador і Català

Catedral de la Dormició

La Catedral de la Dormició, o de l'Assumpció (en rus Успенский собор, Uspenski sobor), és un dels temples de pedra blanca més antics del Kremlin de Moscou.

Veure Emperador і Catedral de la Dormició

Catedral de Reims

La catedral de Notre-Dame de Reims, del, és una de les grans obres de l'art gòtic a França, tant per la seva arquitectura com per les seves escultures.

Veure Emperador і Catedral de Reims

Caterina d'Aragó

Caterina d'Aragó (Alcalá de Henares, 16 de desembre de 1485 - Kimbolton, Anglaterra, 7 de gener de 1536) fou infanta d'Aragó i de Castella, princesa de Gal·les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533).

Veure Emperador і Caterina d'Aragó

Caterina d'Àustria

Caterina d'Àustria (Torquemada, Palència, 14 de gener de 1507 - Lisboa, 12 de febrer de 1578) va ser una infanta de Castella i d'Aragó, esdevinguda reina consort de Portugal (1525-1557) pel seu matrimoni amb Joan III de Portugal.

Veure Emperador і Caterina d'Àustria

Cavaller

Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.

Veure Emperador і Cavaller

Cavalls de Sant Marc

Els Cavalls de Sant Marc formen un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga.

Veure Emperador і Cavalls de Sant Marc

Ceioni Albí

Ceioni Albí (en llatí Ceionius Albinus) va ser un notable romà, probablement parent de l'emperador Albí, que va ser executat per ordre de Septimi Sever.

Veure Emperador і Ceioni Albí

Chronicum Salernitanum

Chronicon Salernitanum o les Cròniques de Salern, és una crònica medieval del sobre la història del Principat de Salern.

Veure Emperador і Chronicum Salernitanum

Ciril d'Alexandria

Ciril d'Alexandria (vers 380-444) va ser el patriarca d'Alexandria del 412 al 444.

Veure Emperador і Ciril d'Alexandria

Codi Gregorià

El Codi Gregorià o Còdex Gregorià (en llatí Codex Gregorianus) era un codi legal compilat pel jurista Gregorià (de vegades anomenat erròniament Gregori).

Veure Emperador і Codi Gregorià

Colonialisme

Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.

Veure Emperador і Colonialisme

Colosseu

El Colosseu o Coliseu (llatí: Colosseum; italià: Colosseo) fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà.

Veure Emperador і Colosseu

Columna de Pompeu

La Columna de Pompeu està situada al parc arqueològic de la ciutat d'Alexandria (Egipte), en el lloc on es trobava en l'Antiguitat el temple del Serapeo.

Veure Emperador і Columna de Pompeu

Comtat de Savoia

El Comtat de Savoia (en llatí: Comitatus Sabaudiae; en francès: Comté de Savoie; en italià: Contea di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic que existí entre els anys 1003 i el 1416, moment en el qual el seu títol nobiliari fou ascendit a Ducat.

Veure Emperador і Comtat de Savoia

Comtat de Zülpich

El comtat de Zülpich fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a la regió de la Ripuària (la regió del Rin).

Veure Emperador і Comtat de Zülpich

Comte

Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Veure Emperador і Comte

Concert per a piano núm. 26 (Mozart)

El Concert per a piano núm.

Veure Emperador і Concert per a piano núm. 26 (Mozart)

Conclave de 1669–1670

El conclave de 1669-1670 (20 de desembre - 29 d'abril) es va convocar a la mort del papa Climent IX i va acabar amb l'elecció d'Emilio Altieri com el papa Climent X. Les eleccions van ser deferides al Col·legi de Cardenals a Lluís XIV de França, i s'alliberà els cardenals lleials a Espanya per votar d'acord amb la seva consciència.

Veure Emperador і Conclave de 1669–1670

Conferència de Perpinyà (1415)

La Conferència de Perpinyà va esdevenir durant els mesos de setembre i octubre de l'any 1415, i hi participaren l'emperador Segimon, una delegació del Concili de Constança, Ferran I de la Corona d'Aragó, Vicent Ferrer i diversos ambaixadors.

Veure Emperador і Conferència de Perpinyà (1415)

Confirmació papal

Amb el terme "confirmació papal" es defineix com la tendència de l'època carolíngia s'havia avançat a dir que l'elecció de l'emperador o el rei era legal i vàlid només si era formalment aprovada pel Papa o el seu representant, a través de la unció i la benedicció dels candidats.

Veure Emperador і Confirmació papal

Consell de Ministres de l'Imperi Mexicà

El Consell de Ministres de l'Imperi Mexicà és un òrgan creat amb la intenció de preparar l'organització definitiva del Primer Imperi Mexicà (1821-1823) i el Segon Imperi Mexicà (1864-1867), la forma de govern proclamada per la nació independent, i acceptada per l'emperador de Mèxic, la qual era la monarquia constitucional.

Veure Emperador і Consell de Ministres de l'Imperi Mexicà

Constança d'Aragó i de Castella

Sepulcre romà de Constança d'Aragó a la catedral de Palerm Corona de Constança d'Aragó, Palerm, tresor de la catedral Constança d'Aragó i de Castella (vers 1179 - Catània, Sicília, 23 de juny de 1222) fou una princesa de la Corona d'Aragó, reina consort d'Hongria (1198-1204) i emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic (1210-1222).

Veure Emperador і Constança d'Aragó i de Castella

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Veure Emperador і Constança de Sicília

Constantí VI

Constantí VI (en grec:, Kōnstantinos VI) fou emperador romà d'Orient del 780 al 797, els primers deu anys sota la regència de la seva mare.

Veure Emperador і Constantí VI

Constantí XI Paleòleg

Constantí XI Paleòleg - Constantinus Paleologus - de sobrenom Dragases - Παλαιόλογος o δραγάσης - (1394 - 29 de maig de 1453) fou el darrer emperador romà d'Orient del 1448 al 1453.

Veure Emperador і Constantí XI Paleòleg

Copparo

Copparo és una ciutat de 17.608 habitants de la província de Ferrara.

Veure Emperador і Copparo

Cornamusa

El cornamusaire, per Hendrick ter Brugghen (Segle XVII, Països Baixos) La cornamusa és un instrument musical aeròfon constituït per un bot petit de cuir que serveix de dipòsit d'aire.

Veure Emperador і Cornamusa

Corona (ornament)

Corona prototípica Una corona és un ornament circular que se cenyeix al cap, usualment fet d'herbes, flors o metalls preciosos.

Veure Emperador і Corona (ornament)

Corona fèrria de Llombardia

La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.

Veure Emperador і Corona fèrria de Llombardia

Coronació de Napoleó I

La coronació de Napoleó com a emperador dels francesos va tenir lloc el diumenge 2 de desembre de 1804 (11 Frimari, any XIII segons el calendari republicà francès) a Notre-Dame de Paris.

Veure Emperador і Coronació de Napoleó I

Creu Roja

El Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, més conegut com a Creu Roja, és un moviment humanitari internacional que aplega al voltant de 97 milions de voluntaris arreu del món, Creu roja Andorrana que va ser fundat per protegir la vida humana i la salut, per garantir el respecte a tots els éssers humans i per prevenir i alleujar el patiment humà, sense cap mena de discriminació basada en la nacionalitat, raça, gènere, creences religioses, classe social o opinions polítiques.

Veure Emperador і Creu Roja

Cultura xinesa

La Cultura xinesa és una de les cultures més antigues del món, originada fa milers d'anys.

Veure Emperador і Cultura xinesa

Cursa de cavalls

Pintura a la cova de Doushe a Lorstan, Iran 8000 aC representant un cavall i el seu genet Les curses de cavalls són un esport eqüestre de competició, que normalment inclou dos o més cavalls muntats per jockeys,o de vegades conduïts sense genets, a una distància determinada.

Veure Emperador і Cursa de cavalls

Darth Vader

Darth Vader és l'antagonista principal de la saga de pel·lícules Star Wars i l'elegit que portarà el balanç a la Força.

Veure Emperador і Darth Vader

Dèspota

Dèspota (en grec: δεσπότης, despotis, femení: δέσποινα, déspina, en búlgar i serbi деспот, despot, femení: деспотица, despotina) és un títol romà d'Orient que també s'atorgava a l'Imperi Llatí, Imperi Búlgar, Imperi Serbi, i Imperi de Trebisonda.

Veure Emperador і Dèspota

Denis Diderot

Denis Diderot (Langres, Haute-Marne, 5 d'octubre de 1713 — París, 31 de juliol de 1784) fou un escriptor i filòsof francès, així com també crític d'art.

Veure Emperador і Denis Diderot

Despotisme hidràulic

El despotisme hidràulic és un terme que es refereix a un despotisme mantingut mitjançant el control d'un recurs únic i necessari.

Veure Emperador і Despotisme hidràulic

Dia de la Fundació Nacional

El Dia de la Fundació Nacional (en japonès: 建国記念の日) (transliterat: kenkoku kinen-no-hi), és un dia festiu al Japó que se celebra anualment el dia 11 de febrer.

Veure Emperador і Dia de la Fundació Nacional

Dihya ibn Khalifa al-Kalbí

Dihya ibn Khalifa al-Kalbí (? - Damasc, vers 670) fou un company del profeta Muhàmmad, amb qui podria haver estat associat comercialment.

Veure Emperador і Dihya ibn Khalifa al-Kalbí

Dinastia Bragança

Joan IV de Portugal, iniciador de la dinastia reial de la Casa Bragança Es dona el nom de Dinastia Bragança al casal de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1640 fins a l'any 1853 i el Regne del Brasil des de 1822 a 1889.

Veure Emperador і Dinastia Bragança

Dinastia Ming

La dinastia Ming (en xinès tradicional i simplificat: 明朝; en pinyin: Míng Cháo) o Imperi de la Gran Ming (xinès tradicional: 大明國; xinès simplificat: 大明国; pinyin: Dàmíng Guó), va ser la dinastia governant de la Xina des de 1368 fins a 1644, i aparegué després del col·lapse provocat pels mongols al final de la dinastia Yuan.

Veure Emperador і Dinastia Ming

Dinastia Qing

La dinastia Qing (en xinès tradicional i simplificat: 清朝; en pinyin: Qīng Cháo; 1644-1911, Qing pronunciat com "Txing" i no "Quing") fou la darrera dinastia imperial que va regnar sobre la Xina, succeint a la darrera d'origen xinès, la dels Ming.

Veure Emperador і Dinastia Qing

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Veure Emperador і Dinastia Savoia

Dinastia Xin

La Dinastia Xin va ser una dinastia xinesa (encara que estrictament parlant, només tenia un emperador), que va durar des de l'any 9 fins al 23.

Veure Emperador і Dinastia Xin

Diner

Paper moneda amb valor de 5 euros El diner és qualsevol bé —metalls preciosos, pedres, la sal, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metàl·liques, papers amb dibuixos— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada.

Veure Emperador і Diner

Djebel Marchana

Djebel Marchana és una muntanya de Tunísia, a la governació de Zaghouan, al nord-est de la ciutat de Zaghouan i del Djebel Zaghouan.

Veure Emperador і Djebel Marchana

Domènec Badia i Leblich

Domènec Badia i Leblich (Barcelona, 1766 / 1 d'abril 1767 - vora Damasc, 1818) fou un espia, arabista i aventurer català, conegut també com a Alí Bey ben Uthman al-Abbasí o Alí Bei l'Abbassí.

Veure Emperador і Domènec Badia i Leblich

Dong Zhongshu

Dong Zhongshu (xinès: 董仲舒; wade-Giles: Tung Chung-shu; 179–104 aC) fou un filòsof, escriptor, polític i erudit xinès de la dinastia Han.

Veure Emperador і Dong Zhongshu

Dou Wu

Dou Wu (en xinès tradicional: 竇武; en xinès simplificat: 窦武; en pinyin: Dòu wǔ) (mort el 168 EC), nom estilitzat Youping (游平), va ser un polític de la tardana Dinastia Han Oriental que va ser conegut com un estudiós confucià i que va servir com un administratiu de baix nivell durant el regnat de l'Emperador Huan fins que la seva filla Dou Miao va ser elevada de consort imperial a emperadriu, cosa que va portar Dou Wu a ser promogut; finalment convertint-se en un dels funcionaris imperials més importants quan la seva filla va ser feta emperadriu vídua i regent de l'Emperador Ling.

Veure Emperador і Dou Wu

Dracs i Masmorres (pel·lícula)

Dracs i Masmorres (títol original en anglès, Dungeons & Dragons) és una pel·lícula de fantasia de l'any 2000 dirigida per Courtney Solomon i basat en el joc de rol Dungeons & Dragons.

Veure Emperador і Dracs i Masmorres (pel·lícula)

Dret romà

El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.

Veure Emperador і Dret romà

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.

Veure Emperador і Duc

Ducat de Borgonya

El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.

Veure Emperador і Ducat de Borgonya

Ducat de Spoleto

Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.

Veure Emperador і Ducat de Spoleto

Eberard de Friül

Eberard (o Evrard), dit el Sant (820-866), Marques de Friül Va néixer durant el regnat de Carlemany i va morir sota el de Lluís del Pietós.

Veure Emperador і Eberard de Friül

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Emperador і Edat mitjana

Egipte (província romana)

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.

Veure Emperador і Egipte (província romana)

El Mite de la longevitat

Emperador Jinmu El mite de la longevitat fa referència a antigues llegendes de personatges històrics o mítics que tingueren una edat per sobre del que és normal.

Veure Emperador і El Mite de la longevitat

El Pireu

Vista del Pireu des del port El Pireu (en grec modern Πειραιά(ς), Pireà(s); en grec antic Πειραιεύς, Pireéfs) és una ciutat del sud-est de Grècia situada al nomós (departament) de l'Àtica, a la riba del golf Sarònic.

Veure Emperador і El Pireu

El príncep

El príncep (Il Principe) és un tractat de política escrit per Nicolau Maquiavel (1469 - 1527), el qual ha estat traduït al català per Jordi Moners i Sinyol, i Carme Arenas.

Veure Emperador і El príncep

Elisabet d'Anglaterra (1214-1241)

Elisabet d'Anglaterra. Elisabet d'Anglaterra (en anglès, Isabella o Elizabeth of England, Gloucester, 1214–Foggia, 1 de desembre de 1241) va ser una princesa anglesa i, per matrimoni, emperadriu del Sacre Imperi i regna consort de Sicília.

Veure Emperador і Elisabet d'Anglaterra (1214-1241)

Emperador (desambiguació)

Història.

Veure Emperador і Emperador (desambiguació)

Emperador a casa, rei a l'estranger

Emperador a casa, rei a l'estranger (外王內帝) va ser el sistema de relacions establert entre estats dins de l'esfera cultural de l'Àsia Oriental.

Veure Emperador і Emperador a casa, rei a l'estranger

Emperador dels francesos

Emperador dels francesos (francès: Empereur des Français) va ser el monarca del Primer Imperi francès i el Segon Imperi francès.

Veure Emperador і Emperador dels francesos

Emperador He del Qi del Sud

Emperador He del Qi del Sud ((南)齊和帝) (488–502), nom personal Xiao Baorong (蕭寶融), nom de cortesia Zhizhao (智昭), Zhongxing (中興 zhōng xīng) (Nom de l'era) 501-502 va ser l'últim emperador de la dinastia xinesa del Qi del Sud.

Veure Emperador і Emperador He del Qi del Sud

Emperador Jiaqing

Jiaqing, també conegut com Aixinjuelo Yongyan, (Beijing, 1760 - Chengde, 1820) va ser un emperador del període de la Dinastia Qing de la història de la Xina.

Veure Emperador і Emperador Jiaqing

Emperador Wen de Liu Song

Emperador Wen de Liu Song ((劉)宋文帝, (Liu) Song Wen-di) (407–453), nom personal Liu Yilong (劉義隆), sobrenom Che'er (車兒), va ser un emperador de la dinastia xinesa Liu Song.

Veure Emperador і Emperador Wen de Liu Song

Emperadriu Guo (Ming)

Emperadriu Guo (morta el 263 EC), nom personal desconegut, formalment coneguda com lEmperadriu Mingyuan (明元皇后; literalment: "L'Emperadriu perspicaç i que tot ho veu"), va ser una emperadriu de Cao Wei durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa.

Veure Emperador і Emperadriu Guo (Ming)

Emperadriu He

Emperadriu He (? - 189), nom personal desconegut, formalment coneguda com lEmperadriu Lingsi (靈思皇后; literalment: l'"emperadriu descurada i barrinant") va ser una emperadriu del període de la Dinastia Han Oriental.

Veure Emperador і Emperadriu He

Emperadriu Liang Na

Liang Na o Shunlie, literalment "l'amable i reeixida emperadriu", (116–150) va ser una emperadriu de la Dinastia Han Oriental.

Veure Emperador і Emperadriu Liang Na

Emperadriu Ma (Ming)

Emperadriu Ma (馬皇后, nom personal desconegut) (40-16 d'agost del 79 EC), formalment Emperadriu Mingde (明德皇后, literalment, "la comprensiva i virtuosa emperadriu"), va ser una emperadriu durant la Dinastia Han des de l'any 60 fins a la seva mort.

Veure Emperador і Emperadriu Ma (Ming)

Emperadriu Mao (Ming)

Empress Mao (morta el 237 EC), nom personal desconegut, formalment coneguda com lEmperadriu Mingdao (明悼皇后; literalment: "L'Emperadriu deplorable i que to ho veu"), va ser una emperadriu de Cao Wei durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa.

Veure Emperador і Emperadriu Mao (Ming)

Emperadriu Wu (Zhaolie)

LEmperadriu Wu (morta el 245 EC), nom personal desconegut, formalment coneguda com lEmperadriu Mu (穆皇后; literalment: "L'Emperadriu Justa"), va ser una emperadriu de l'estat de Shu Han durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa.

Veure Emperador і Emperadriu Wu (Zhaolie)

Emperadriu Yang Yan

L'Emperadriu Yang Yan (楊艷) (238–274), nom estilitzat Qiongzhi (瓊芝), formalment Emperadriu Wuyuan (武元皇后, formalment "la marcial i exigent emperadriu") va ser una emperadriu de la Dinastia Jin (265-420).

Veure Emperador і Emperadriu Yang Yan

Emperadriu Yang Zhi

Emperadriu Yang Zhi (楊芷) (259-292 EC), nom estilitzat Jilan (季蘭), malnom Nanyin (男胤), formalment Emperadriu Wudao (武悼皇后, literalment "l'emperadriu aterridora i marcial") va ser una emperadriu de la Dinastia Jin (265-420).

Veure Emperador і Emperadriu Yang Zhi

Emperadriu Zhang (Liu Shan, anterior)

Lemperadriu Zhang (morta el 237 EC), nom personal desconegut, formalment coneguda com lemperadriu Jing'ai (敬哀皇后; literalment: «la Respectuosa i Lamentable Emperadriu») va ser una emperadriu de l'estat de Shu Han durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa.

Veure Emperador і Emperadriu Zhang (Liu Shan, anterior)

Emperadriu Zhang (Liu Shan, posterior)

Emperadriu Zhang, nom personal desconegut, va ser una emperadriu de l'estat de Shu Han durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa.

Veure Emperador і Emperadriu Zhang (Liu Shan, posterior)

Emperadriu Zhang Yan

Zhang Yan - - (202 aC- 163 aC), coneguda formalment com a emperadriu Xiaohui (孝惠 皇后) va ser una emperadriu de la dinastia Han.

Veure Emperador і Emperadriu Zhang Yan

Emperadriu Zhen (Cao Fang)

L'Emperadriu Zhen (morta el 251), nom personal desconegut, formalment coneguda com a Emperadriu Huai (懷皇后; literalment: "L'Emperadriu Amable-Però-Morta-Aviat"), va ser una emperadriu de Cao Wei durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa.

Veure Emperador і Emperadriu Zhen (Cao Fang)

Enric II de França

Enric II de França (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1519 - París, 10 de juliol de 1559) fou duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).

Veure Emperador і Enric II de França

Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric III (29 d'octubre de 1017 – 5 d'octubre de 1056), anomenat el Negre o el Pietós, va ser un emperador del Sacre Imperi Romanogermànic de la Dinastia Sàlica.

Veure Emperador і Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic

Església catòlica a França

LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.

Veure Emperador і Església catòlica a França

Estat nació

Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.

Veure Emperador і Estat nació

Estudi General de Lleida

L'Estudi General de Lleida era una institució d'ensenyament superior (Estudi General) creada l'1 de setembre de 1300 pel rei d'Aragó i Comte de Barcelona Jaume el Just.

Veure Emperador і Estudi General de Lleida

Ethiopian Airlines

Ethiopian Airlines és una companyia aèria d'Etiòpia.

Veure Emperador і Ethiopian Airlines

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Veure Emperador і Etruscs

Eudes III de Borgonya

Eudes III de Borgonya (agost de 1165 - Lió, 6 de juliol de 1218) fou duc de Borgonya entre 1192 i 1218.

Veure Emperador і Eudes III de Borgonya

Eugeni de Savoia

Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.

Veure Emperador і Eugeni de Savoia

Exèrcit Imperial de Manxukuo

LExèrcit Imperial de Manxukuo va ser al força armada del govern titella de Manxukuo, dominat pel Japó.

Veure Emperador і Exèrcit Imperial de Manxukuo

Expedició japonesa a Taiwan (1874)

L'Expedició japonesa a Taiwan de 1874, va ser una expedició punitiva enviada per l'Imperi Japonès com a resposta per l'assassinat de 54 mariners del Regne de Ryūkyū a mans d'aborígens Paiwan, a l'extrem sud-oest de Taiwan, el desembre de 1871, en un territori pertanyent a la Dinastia Qing.

Veure Emperador і Expedició japonesa a Taiwan (1874)

Falcó pelegrí

El falcó pelegrí (Falco peregrinus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) Es troba estès pràcticament per tot el món, des de la tundra àrtica fins al sud d'Amèrica del Sud.

Veure Emperador і Falcó pelegrí

Família Imperial del Japó

La es compon dels membres de la família de l'actual Emperador del Japó que compleix amb les seues obligacions oficials i participa en actes públics, així com els xiquets.

Veure Emperador і Família Imperial del Japó

Família Rothschild

La família Rothschild, coneguda com la Casa de Rothschild The House of Rothschild: Money' s prophets, 1798-1848, Volume 1, Niall Ferguson, 1999 o simplement els Rothschild, és una dinastia europea d'origen judeoalemany alguns dels integrants van fundar bancs i institucions financeres a la fi del, i que va acabar convertint-se, a partir del, en un dels més influents llinatges de banquers i financers d'Europa.

Veure Emperador і Família Rothschild

Fú Jiān

Fú Jiān (苻堅) (337–385), nom de cortesia Yonggu (永固) o Wenyu (文玉), formalment Emperador Xuanzhao dels Qin (anteriors) ((前)秦宣昭帝), va ser un emperador (qui, això no obstant, usà el títol de "Príncep dels Cels" (Tian Wang) durant el seu regnat) de l'estat xinès/di dels Qin anteriors, sota el govern del qual (assistit pel seu primer ministre Wang Meng) l'estat dels Qin anteriors va abastar la seva major glòria destruint els Yan anteriors, Liang anteriors, i Dai i prenent la Província Yi dels Jin (益州, actual Sichuan i Chongqing), postulant destruir Jin també per unificar la Xina, fins que va ser repel·lit a la Batalla del Riu Fei en el 383.

Veure Emperador і Fú Jiān

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Veure Emperador і Felip II de Castella

Felip II de França

Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).

Veure Emperador і Felip II de França

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Veure Emperador і Felip V d'Espanya

Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel

Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba de Tormes, fou un militar i polític castellà nascut a Piedrahita (1507) i mort a Lisboa (1582).

Veure Emperador і Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel

Filoteu Cocci

Filoteu Cocci (en llatí Philoteus Coccinus, en grec antic Φιλοθεύς) era patriarca de Constantinoble al.

Veure Emperador і Filoteu Cocci

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Veure Emperador і Flavi Honori

Força Terrestre d'Autodefensa del Japó

La Força Terrestre d'Autodefensa del Japó, en japonès 陸上 自衛隊, o JGSDF segons les seves sigles en anglès (Japan Ground Self-Defense Force), és la branca terrestre de les Forces d'Autodefensa del Japó.

Veure Emperador і Força Terrestre d'Autodefensa del Japó

Forma Urbis

La Forma Urbis (en llatí, 'mapa de la ciutat'), també anomenada Forma Urbis Severiana o Forma Urbis Marmorea, és un mapa de marbre de l'antiga Roma creat durant el regnat de l'emperador Septimi Sever entre el 203 i el 211 dC.

Veure Emperador і Forma Urbis

Francesc Ferran d'Àustria

L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família. Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914).

Veure Emperador і Francesc Ferran d'Àustria

Francisco Maldonado

Francisco Maldonado (Salamanca, 1480 - Villalar, 24 d'abril de 1521) fou un capità castellà, dirigent de la Revolta de les Comunitats de Castella.

Veure Emperador і Francisco Maldonado

Francisco Pizarro González

Francisco Pizarro González (Trujillo, Regne de Castella, 16 de març de 1478 - Lima, Governació de Nova Castella, 26 de juny de 1541) fou un conqueridor i marquès extremeny.

Veure Emperador і Francisco Pizarro González

František Tůma

František Ignác Antonín Tůma (Kostelec nad Orlicí, Bohèmia, 2 d'octubre de 1704 - Viena, Arxiducat d'Àustria, 30 de gener de 1774) fou un compositor txec del Barroc.

Veure Emperador і František Tůma

Fu Sheng

Fu Sheng (苻生) (335–357), originalment anomenat Pu Sheng (蒲生), nom de cortesia Changsheng (長生), formalment Príncep Li de Yue (越厲王), va ser un emperador de l'estat xinès/di de Qin anteriors.

Veure Emperador і Fu Sheng

Gal·lèria Fundana

Gal·lèria Fundana va ser una emperadriu de l'Imperi Romà, segona esposa del emperador Vitel·li.

Veure Emperador і Gal·lèria Fundana

Gamaliel V

El Rabí Gamaliel V (365-380 AD) (en hebreu: רבן גמליאל החמישי) va ser un patriarca jueu. Gamaliel V era el fill i el successor del patriarca Hillel II.

Veure Emperador і Gamaliel V

Gamaliel VI

El Rabí Gamaliel VI (370-425AD) va ser el darrer Nasí de l'antic Sanedrí. Gamaliel VI va arribar al poder al voltant de l'any 400.

Veure Emperador і Gamaliel VI

Ganon

Ganon (ガノン, Ganon), també conegut com a Ganondorf (ガノンドロフ, Ganondorofu) en la seva forma Gerudo, equivalent a humana, l'anomenat Gran Rei Malvat o el Senyor de les Tenebres, és un personatge fictici de la franquícia de videojocs de The Legend of Zelda, creada per Shigeru Miyamoto, el 1986, títol com el primer joc de la saga, The Legend of Zelda.

Veure Emperador і Ganon

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Veure Emperador і Gòtia

Gege

Gege (xinès: 格格; Pinyin: Gégé) va ser l'estil o forma manxú d'adreçar-se a una princesa nascuda d'un emperador.

Veure Emperador і Gege

Gelat

El gelat són unes postres gelades elaborades industrialment o artesanament amb sucre i productes lactis (llet i nata, principalment) combinats amb extractes, essències, colorants i sabors; són ideals contra la calor.

Veure Emperador і Gelat

Gens Octàvia

La Gens Octàvia (en llatí Octavia gens) va ser un destacada família romana d'origen plebeu, famosa perquè l'emperador August en formava part.

Veure Emperador і Gens Octàvia

George Edward Bonsor Saint Martin

va ser un pintor, arqueòleg i historiador membre de la Reial Acadèmia de la Història d'origen anglès.

Veure Emperador і George Edward Bonsor Saint Martin

Geraint, fill d'Erbin

Geraint, fill d'Erbin (en gal·lès mitjà: Geraint uab Erbin) és un poema medieval gal·lès que rendeix homenatge a l'heroi Geraint i les seves gestes durant la batalla de Llongborth.

Veure Emperador і Geraint, fill d'Erbin

Goigs a sant Fèlix

Els Goigs a llaor del gloriós sant Fèlix màrtir (o simplement Goigs a sant Fèlix) són una composició dedicada a Fèlix de Roma, el compatró de Vilafranca del Penedès.

Veure Emperador і Goigs a sant Fèlix

Govern dels cent dies

Napoleó, per Andrea Appiani (1805) Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador.

Veure Emperador і Govern dels cent dies

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Veure Emperador і Gran Companyia Catalana

Gran Duc

Corona del Gran Duc de Luxemburg Gran Duc (femení: Gran Duquessa) és un títol hereditari europeu, utilitzat per certs monarques o per membres de famílies de certs monarques.

Veure Emperador і Gran Duc

Gran Príncep

El títol de Gran Príncep (llatí: magnus princeps; rus:великий князь; serbi:veliki župan; txec:velkokníže, polonès:wielki książę; alemany:Großfürst, finlandès:suuriruhtinas, danès:storfyrste, suec:storfurste, lituà:didysis kunigaikštis, hongarès:nagyfejedelem) és un títol que està just per sota de l'emperador o tsar, però és més alt que príncep.

Veure Emperador і Gran Príncep

Grat

Grat (Gratus) fou un soldat de la guàrdia pretoriana de Calígula que fou el que va trobar a Claudi amagat a palau després de l'assassinat de l'emperador i el va portar als soldats presentant-lo com un Germànic, l'hereu més adequat de l'imperi el tron del qual havia quedat vacant (Suetoni, Cl.

Veure Emperador і Grat

Gregori VII

Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.

Veure Emperador і Gregori VII

Gregori VIII (antipapa)

Gregori VIII (Llemosí, ? - Abadia de Cluny, 29 de gener del 1119) Antipapa de nom de baptisme Maurice Bourdin (Bardinus), al que l'emperador germànic Enric V, feu proclamar Papa en lloc de Gelasi II, i prengué el nom de Gregori VIII.

Veure Emperador і Gregori VIII (antipapa)

Guàrdia imperial

La guàrdia imperial o guàrdia de palau és un grup especial de soldats o un membre d'un imperi, en general estretament relacionats directament amb l'emperador.

Veure Emperador і Guàrdia imperial

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Veure Emperador і Guifré el Pilós

Guo Nüwang

Guo Nüwang (184-235 dC), formalment coneguda com a emperadriu Wende (文德皇后; literalment: 'L'emperadriu cortesa i virtuosa'), va ser una emperadriu de Cao Wei durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa.

Veure Emperador і Guo Nüwang

Guru Gobind Singh Ji

El Guru Gobind Singh Ji (en panjabi: ਗੁਰੂ ਗੋਬਿੰਦ ਸਿੰਘ) (Patna, 22 de desembre de 1666 - Nanded, 7 d'octubre de 1708) fou el fill, i el successor del novè Guru dels sikhs, el Guru Tegh Bahadur Sahib Ji.

Veure Emperador і Guru Gobind Singh Ji

Guru Tegh Bahadur Sahib Ji

Guru Tegh Bahadur Sahib Ji (en panjabi: ਗੁਰੂ ਤੇਗ਼ ਬਹਾਦਰ, pronunciació en panjabi:; 1 d'abril de 1621 - 24 de novembre de 1675), fou venerat com en el seu dia ho va ser el Guru Nanak Dev Ji, Tegh Bahadur Sahib Ji fou el novè guru (profeta) del sikhisme.

Veure Emperador і Guru Tegh Bahadur Sahib Ji

Hadrumet

Hadrumet (Hadrūmētum) fou una ciutat de la província romana de l'Àfrica, i més tard capital de la província de la Bizacena.

Veure Emperador і Hadrumet

Haiduc

Haiduc (1703) Retrat de Hajduk-Veljko, un destacat proscrit serbi que lluitava contra l'ocupació otomana durant la primera meitat del segle XIX. Un haiduc és un tipus d'infanteria irregular que es troba al centre i parts del sud-est d'Europa, des de principis del segle XVII fins a mitjans del.

Veure Emperador і Haiduc

Haile Selassie

Haile Selassie I d'Etiòpia (Ejersa Goro, Hararge, 23 de juliol de 1892 - Addis Abeba, 27 d'agost de 1975) va ser el darrer emperador d'Etiòpia, governant des del 1930 fins al 1974.

Veure Emperador і Haile Selassie

Haniwa

Els Haniwa ((埴輪, Haniwa?)) són figures de terracota que van ser elaborades per al seu ús en rituals i soterrades com a objectes funeraris durant el període Kofun de la història del Japó, període durant el qual es va desenvolupar una classe aristòcrata de governants militars, els quals van quedar representats en els haniwa.

Veure Emperador і Haniwa

Haribo

Haribo és una empresa de llaminadures alemanya.

Veure Emperador і Haribo

Heinrich Isaac

Heinrich Isaac (Brabant, 1450 - Florència, 1517) va ser un compositor brabanço.

Veure Emperador і Heinrich Isaac

Heliodor (sofista)

Heliodor (en llatí Heliodorus, en grec) va ser un sofista àrab que va viure en temps de l'emperador Caracal·la del que es va guanyar el favor d'una manera peculiar, i després de la mort d'aquest emperador fou prefecte d'una illa que no s'esmenta.

Veure Emperador і Heliodor (sofista)

Heracli

Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.

Veure Emperador і Heracli

Heraclones

Heracli, més conegut pel diminutiu Heraclones (en grec:, Heraclionas) fou un emperador romà d'Orient.

Veure Emperador і Heraclones

Higashiyama Tennō

(21 d'octubre de 1675 - 16 de gener de 1710) fou el 113è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.

Veure Emperador і Higashiyama Tennō

Hirohito

Hirohito (裕仁 en kanji, Tòquio, 29 d'abril de 1901 - Tòquio, 7 de gener de 1989) va ser el 124è emperador del Japó d'acord amb l'orde tradicional de successió, regnant entre 1926 i 1989.

Veure Emperador і Hirohito

Història d'Egipte

La història d'Egipte narra els esdeveniments que han tingut lloc a Egipte des dels primers habitants fins a l'actualitat.

Veure Emperador і Història d'Egipte

Història de l'art

La història de l'art és una branca de les ciències socials que estudia l'evolució de l'art a través del temps.

Veure Emperador і Història de l'art

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Veure Emperador і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Història de la literatura

La història de la literatura estudia l'evolució de la literatura al llarg del temps, des de les primeres manifestacions orals fins a l'actualitat.

Veure Emperador і Història de la literatura

Història de la República Centreafricana

Aquest article tracta sobre la història de la República Centreafricana des de l'arribada dels europeus fins a la història recent.

Veure Emperador і Història de la República Centreafricana

Història de Sèrbia

La història de Sèrbia es pot considerar que comença amb el primer estat serbi, Raška, que va ser fundat al per la casa de Vlastimirović; es va desenvolupar dins del Regne i l'Imperi serbi sota la casa de Nemanjić.

Veure Emperador і Història de Sèrbia

Història del papat

Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.

Veure Emperador і Història del papat

Història del republicanisme espanyol

Bandera de la II República Espanyola, utilitzada des de fa més d'un segle pel moviment republicà espanyol. A Espanya ha existit una persistent corrent de pensament republicana al llarg dels segles , i XXI, que no obstant això han cristal·litzat solament en dos curts períodes de la història que sumen menys de 10 anys de la història espanyola.

Veure Emperador і Història del republicanisme espanyol

Horaci

Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.

Veure Emperador і Horaci

Hueyi tlatoani

Còdex amb les conquestes d'Izcóatl El huei tlàtoani (amb les ortografies alternatives de weyi tlahtoani, uey tlajtoani o hueyi tlahtoani; i en plural huei tlàtòquê) és la designació nàhuatl de l'emperador asteca o mexica.

Veure Emperador і Hueyi tlatoani

Hug IV de Borgonya

Hug IV de Borgonya (1213 - Villaines-en-Duesmois 1271), duc de Borgonya (1218-1271).

Veure Emperador і Hug IV de Borgonya

Hug l'Abat

Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).

Veure Emperador і Hug l'Abat

Hug V de Borgonya

Hug V de Borgonya (1294 - Argilly 1315), duc de Borgonya (1306-1315).

Veure Emperador і Hug V de Borgonya

Humbert II de Savoia

Humbert II de Savoia, conegut amb el sobrenom de El Gras, (Carignano, Savoia v 1065 - 1103) fou el comte de Savoia entre 1080 i 1103.

Veure Emperador і Humbert II de Savoia

Iconografia dels sants

''Rosenhagmadonna'' de Stephan Lochner La iconografia dels sants presenta i inventaria les característiques dels atributs que identifiquen els Sants, com són la seva roba tradicional, objectes típics o animals de companyia.

Veure Emperador і Iconografia dels sants

Il·lustre

Il·lustre fou un antic títol i un tractament personal modern.

Veure Emperador і Il·lustre

Imperi

Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.

Veure Emperador і Imperi

Imperi Alemany

LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.

Veure Emperador і Imperi Alemany

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Veure Emperador і Imperi Austríac

Imperi Centreafricà

Imperi Centreafricà va ser el nom que la República Centreafricana va tenir després que el president Jean-Bédel Bokassa aconseguís el poder gràcies a un cop d'estat i s'autoproclamés emperador amb el nom de Bokassa I el 1976.

Veure Emperador і Imperi Centreafricà

Imperi del Brasil

LImperi del Brasil (en portuguès, Império do Brasil), denominat per la historiografia també com a Brasil Império, Brasil Imperial o Brasil Monàrquic, va ser un estat que va existir en el segle XIX i que comprenia, fins al 1825, aproximadament el territori que formen el Brasil i l'Uruguai actuals (aquest últim sota el nom de província cisplatina).

Veure Emperador і Imperi del Brasil

Imperi Habsburg

La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.

Veure Emperador і Imperi Habsburg

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Veure Emperador і Imperi Romà d'Orient

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Veure Emperador і Imperi Rus

Imperi Selèucida

LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Veure Emperador і Imperi Selèucida

Independència de Portugal

Portugal i el context peninsular l'any 1150 Dins dels límits de l'actual frontera política de Portugal han habitat al llarg dels segles diferents civilitzacions, partint dels pobles ibèrics preromans, i passant per romans, bàrbars, visigots i musulmans (Al-Àndalus i diverses taifes).

Veure Emperador і Independència de Portugal

Infanteria de Marina (Espanya)

El Cos d'Infanteria de Marina és una unitat operativa amfíbia d'elit enquadrada dins de l'Armada Espanyola.

Veure Emperador і Infanteria de Marina (Espanya)

Inques

Primera representació dels inques a Europa (1553), treta de la ''Crònica del Perú'', de Pedro Cieza de León Els inques ('ser') eren una ètnia sud-americana, originària dels Andes centrals del Perú, que habità en un principi les conques dels rius Vilcanota.

Veure Emperador і Inques

Interregne

Interregne és una interrupció en la normal successió dels monarques, com els reis, papes o emperadors.

Veure Emperador і Interregne

Irene d'Hongria

Prisca d'Hongria (després va prendre el nom dIrene o Eirene) (Esztergom, Hongria, 1088 – 13 d'agost del 1134) fou emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Emperador і Irene d'Hongria

Isaac Titsingh

Isaac Titsingh (Amsterdam, 10 de gener del 1745 - París, 2 de febrer del 1812) fou un cirurgià, erudit, agent comercial i ambaixador holandès.

Veure Emperador і Isaac Titsingh

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Veure Emperador і Isabel I de Castella

Isabel Maria de Bragança

Isabel Maria de Bragança i de Borbó (Lisboa 1801 - Benfica 1876), infanta de Portugal i regent del Regne (1826).

Veure Emperador і Isabel Maria de Bragança

Itàlia meridional

La Itàlia Meridional és la part sud de la península Itàlica i comprèn les regions d'Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria.

Veure Emperador і Itàlia meridional

Itikad Khan

Muhammad Murad, conegut com a Itikad Khan, fou un mogol d'origen caixmirí.

Veure Emperador і Itikad Khan

Ivan Alexandre de Bulgària

Ivan Alexandre de Bulgària (Ivan Aleksandăr) fou un emperador del Segon Imperi Búlgar que regnà entre 1331 i 17 de febrer de 1371.

Veure Emperador і Ivan Alexandre de Bulgària

Ivan VI de Rússia

Ivan VI Antonóvitx (Sant Petersburg, 1740-Schlüsselburg, 1764) fou breument tsar de Rússia (1740-1741).

Veure Emperador і Ivan VI de Rússia

Ivan Xixman

Ivan Xixman (en búlgar: Шишман Иван, Ivan Šišman), va governar com emperador (tsar) de Bulgària en Tàrnovo 1371-1395.

Veure Emperador і Ivan Xixman

James Keith

James Keith (Peterhead, Escòcia, 14 d'octubre de 1696 - Batalla de Hochkirch, 14 d'octubre de 1758) fou un militar escocès a les ordres de Frederic II de Prússia.

Veure Emperador і James Keith

Jean-Jacques Dessalines

Jean-Jacques Dessalines (Plaine-du-Nord (Haití), 20 de setembre de 1758 — Port-au-Prince, 17 d'octubre de 1806) va ser un militar i cap d'Estat haitià que va combatre durant la Revolució francesa (1789-1804), la Revolució haitiana (1791-1804), en tant que tinent-general al servei de Georges Biassou i a continuació de Toussaint Louverture.

Veure Emperador і Jean-Jacques Dessalines

Joan VI de Portugal

Joan VI de Portugal dit “el Clement” (Lisboa, 13 de maig de 1767 - ibídem 10 de març de 1826) fou príncep del Brasil (1788 - 1816); regent del Regne de Portugal (1792 - 1816); rei del Brasil (1816 - 1822); i rei de Portugal (1816 - 1826).

Veure Emperador і Joan VI de Portugal

Joana d'Àustria i de Portugal

Joana d'Àustria i de Portugal (Madrid, 24 de juny de 1535 - El Escorial, 7 de setembre de 1573) va ser una infanta de Castella i Aragó i arxiduquessa d'Àustria, esdevinguda princesa de Portugal per matrimoni.

Veure Emperador і Joana d'Àustria i de Portugal

Joana I de Flandes

Joana de Flandes o Joana d'Hainaut o Joana de Constantinoble, (1194 /1200 - abadia del Repos de Notre-Dame de Marquette 5 de desembre de 1244) fou comtessa de Flandes i d'Hainaut de 1205 a 1244.

Veure Emperador і Joana I de Flandes

Josefina de Beauharnais

L'Emperadriu Josefina el 1801 Josefina de Beauharnais (nom de naixença: Marie Josèphe Rose Tascher de la Pagerie) (Les Trois-Îlets, Martinica, 23 de juny de 1763 - Rueil-Malmaison, 29 de maig de 1814) coneguda universalment com a Josefina, fou coronada emperadriu de França el 1804 pel seu marit Napoleó Bonaparte a la mateixa cerimònia en què ell es va autoproclamar emperador.

Veure Emperador і Josefina de Beauharnais

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Veure Emperador і Josep Bonaparte

Joseph-Louis Gay-Lussac

Joseph-Louis Gay-Lussac (Sent Liunard, Llemosí, 6 de desembre de 1778 - París, 9 de maig de 1850) fou un destacat químic i físic francès.

Veure Emperador і Joseph-Louis Gay-Lussac

Julià (cèsar)

Julià (en llatí Iulianus) va ser el fill petit de l'usurpador del tron imperial romà d'Occident Constantí, conegut com a Constantí III.

Veure Emperador і Julià (cèsar)

Kagan

Un kagan, kakhan o gran kan és un títol equivalent al d'emperador en les llengües mongola i turca.

Veure Emperador і Kagan

Kawasaki Ki-61

El Kawasaki Ki-61 Hien (飞燕 oreneta) era un avió de caça japonès usat per la Força Aèria de l'Exèrcit Imperial Japonès.

Veure Emperador і Kawasaki Ki-61

Kàiser

Kàiser (Kaiser, en femení, Kaiserin), derivat, igual com el rus Tsar, del llatí Caesar, és la paraula que, en alemany, significa emperador en qualsevol context i situació; així, el títol de les memòries de Pu Yi Jo vaig ser l'emperador de la Xina en alemany és Ich war Kaiser von China, igual com en un llibre d'història alemany s'hi pot trobar una Liste der byzantinischen Kaiser (Llista d'emperadors romans d'Orient).

Veure Emperador і Kàiser

La Font de la Gràcia

La Font de la Gràcia, també coneguda com La Font de la Vida i subtitulada a partir del com El triomf de l'Església sobre la Sinagoga, és una obra pictòrica realitzada a l'oli sobre taula de roure.

Veure Emperador і La Font de la Gràcia

La fornera i l'emperador

La fornera i l'emperador (títol original en alemany: Die Deutschmeister) és una pel·lícula austríaca dirigida per Ernst Marischka, estrenada el 1955.

Veure Emperador і La fornera i l'emperador

La Fundació

La Fundació és el primer llibre de la trilogia de "La Fundació" escrita per Isaac Asimov (o Cicle de Tràntor com també es denomina).

Veure Emperador і La Fundació

La Princesa Mononoke

és una pel·lícula animada, dirigida i escrita per Hayao Miyazaki i produïda per l'estudi Ghibli que va ser llançada als cinemes japonesos al juliol de l'any 1997.

Veure Emperador і La Princesa Mononoke

Laietània

Laietània era la zona on antigament hi habitaven els laietans.

Veure Emperador і Laietània

Lasse Braun

Lasse Braun (nascut Alberto Ferro, 11 de gener de 1936 - 16 de febrer de 2015) va ser un pornògraf, director de cinema, productor, guionista, novel·lista i investigador italià.

Veure Emperador і Lasse Braun

Làbarum

Làbarum de Constantí I coronat pel crismóLàbarum (.

Veure Emperador і Làbarum

Legió I Adiutrix

Denari de Septimi Sever amb un homenatge a la I ''Adiutrix'': al revers es llegeix '''LEG I AD-IVT'''. La Legió I Adiutrix («ajudant») va ser una legió romana formada l'any 68, possiblement per Galba sota les ordres de Neró.

Veure Emperador і Legió I Adiutrix

Legió VI Victrix

La Legió VI Victrix va ser una legió romana fundada per Octavi l'any 41 aC, possiblement amb soldats de la Legió VI Ferrata que havien lluita amb Pompeu Magne en contra de Juli Cèsar.

Veure Emperador і Legió VI Victrix

Legió XII Fulminata

La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del.

Veure Emperador і Legió XII Fulminata

Lesa majestat

Crim de lesa majestat (del llatí Laesa maiestas, lesió contra la majestat) és un delicte genèric d'ordre públic contra la majestat, una ofensa a la dignitat del rei, l'emperador, o contra l'estat.

Veure Emperador і Lesa majestat

Li Feng (Shu Han)

Li Feng, nom estilitzat, va ser un oficial de l'estat de Shu Han durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa.

Veure Emperador і Li Feng (Shu Han)

Li Zicheng

Li Zicheng o Li Tzu-Ch'eng (22 de setembre de 1606, Shaanxi - 1645, Hubei) va ser un líder de rebel·lió que va ocasionar la caiguda de la dinastia Ming (1368-1644).

Veure Emperador і Li Zicheng

Liang Ji

Liang Ji (梁冀) mor el 159 i és el nom de cortesia Bozhuo (伯卓).

Veure Emperador і Liang Ji

Literatura clàssica

La literatura clàssica avui dia es considera aquella escrita en grec antic o en llatí i que forma part del cànon occidental.

Veure Emperador і Literatura clàssica

Literatura japonesa

La literatura japonesa, referida com la literatura escrita en llengua japonesa, es caracteritza per una gran riquesa.

Veure Emperador і Literatura japonesa

Literatura romana

El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.

Veure Emperador і Literatura romana

Liu Cong

Liu Cong —劉聰, nom estilitzat Xuanmen (玄門), malnom Zai (載), formalment Emperador Zhaowu de Han (Zhao) (漢(趙)昭武帝)— (?- 318) va ser un emperador de l'estat xinès/xiongnu de Zhao anteriors.

Veure Emperador і Liu Cong

Liu Shan

Liu Shan, (comunament mal pronunciat com Liu Chan), (207 – 271) va ser el segon i últim emperador de Shu Han durant l'era dels Tres Regnes de la Xina.

Veure Emperador і Liu Shan

Liu Yuan (Han Zhao)

Liu Yuan (劉淵) (mort el 310), nom de cortesia Yuanhai (元海), formalment Emperador Guangwen de Han (Zhao) (漢(趙)光文帝) va ser l'emperador fundador de l'estat xinès/xiongnu de Zhao anteriors.

Veure Emperador і Liu Yuan (Han Zhao)

Llac Tana

El llac Tana és la font del Nil Blau i el llac més gran d'Etiòpia, a l'Àfrica oriental.

Veure Emperador і Llac Tana

Lleis antisocialistes alemanyes

Publicació oficial de la primera Llei Antisocialista, 1878 Les Lleis anti-socialistes o Lleis socialistes (en alemany: Sozialistengesetze; oficialment Gesetz gegen die der gemeingefährlichen Bestrebungen Sozialdemokratie, aproximadament "Llei contra el perill públic dels esforços socialdemòcrates") van ser una sèrie de lleis aprovades després de dos intents fallits d'assassinar a l'emperador (Kaiser) Guillem I per part dels radicals Max Hodel i el Dr.

Veure Emperador і Lleis antisocialistes alemanyes

Llista d'emperadors del Japó

Tot seguit hi ha una llista dels emperadors del Japó.

Veure Emperador і Llista d'emperadors del Japó

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Veure Emperador і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Llista d'emperadors romans d'Orient

Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Emperador і Llista d'emperadors romans d'Orient

Llista de ciutats d'Etrúria

Aquesta és una llista de ciutats d'Etrúria:; Ameria: Ameria és considerada la ciutat més antiga d'Úmbria.

Veure Emperador і Llista de ciutats d'Etrúria

Llista de ducs de Borgonya

Llista de ducs de Borgonya, sobirans del Ducat de Borgonya.

Veure Emperador і Llista de ducs de Borgonya

Llista de governants d'Àustria

Àustria va estar governada per margraus, ducs, i arxiducs i emperadors.

Veure Emperador і Llista de governants d'Àustria

Llista de papes de Roma

Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.

Veure Emperador і Llista de papes de Roma

Llista de reis d'Hongria

Aquesta llista de reis d'Hongria inclou als grans prínceps (895–1000), els reis (1000–1918), i el regent Miklós Horthy (1920–1944).

Veure Emperador і Llista de reis d'Hongria

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.

Veure Emperador і Lluís el Germànic

Lluís I de Tàrent

Lluís de Tarent (1308 - Nàpols 1362), príncep de Nàpols; príncep de Tarent (1346-1362); comte de Provença i rei de Nàpols (1352-1362).

Veure Emperador і Lluís I de Tàrent

Lluís VII de França

Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.

Veure Emperador і Lluís VII de França

Lluís XI de França

Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.

Veure Emperador і Lluís XI de França

Lluís XII de França

Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).

Veure Emperador і Lluís XII de França

Loteria

La loteria és una forma de joc d'atzar que ofereix, a través del sorteig, un premi atractiu per tal de fer participar en el públic al sorteig.

Veure Emperador і Loteria

Lucien Bonaparte

Lucien Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 21 de març de 1775 - Viterbo, Estats Pontificis, 29 de juny de 1840) príncep de Canino i segon germà de Napoleó I. Capella dels Bonaparte a Canino Després de fer els estudis a França retornà a Còrsega el 1792, i acompanyà Pasquale Paoli en la seva campanya, però no tardà a separar-se d'ell, anant a Marsella amb tota la seva família.

Veure Emperador і Lucien Bonaparte

Luisa Todi

Luísa Rosa de Aguiar Todi (Setúbal, 9 de gener de 1753-Lisboa, 1 d'octubre de 1833) fou una cèlebre mezzosoprano portuguesa, amb una veu potent i rica junt a un gran talent dramàtic.

Veure Emperador і Luisa Todi

Madona Ke

La Madona Ke va ser la mainadera del jove Emperador Tianqi (1605-1627), el qual va ser Emperador de la Xina (Dinastia Ming) del 1620 fins al 1627.

Veure Emperador і Madona Ke

Maestà

''Maestà'', flanquejada pels Reis Mags, al fresc de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Fausta, esposa de Constantí, què podria haver estat font d'inspiració per la imatge de la ''Maiestà'' a occident Duccio, '' Maestà amb Vint Àngels i Dinou Sants'' (1308–1311), Museu de l'Òpera del Duomo, Siena Cimabue ''Maestà'', Basílica de Sant Francesc d'Assís Maestà ("majestat" en italià) designa un tema iconogràfic de l'art cristià medieval occidental que representa la Mare de Déu en majestat, asseguda en un tron, amb el Nen Jesús a la falda (al qual fa ella mateixa de tron), acompanyats a vegades d'àngels i sants; de forma similar a la Theotokos de l'art romà d'Orient.

Veure Emperador і Maestà

Mah Chuchak Begum

Mah Cuchak Begun —en ماہ چوچک بیگم— va ser emperadriu de l'Imperi Mogol, com a segona esposa de l'emperador Humayun.

Veure Emperador і Mah Chuchak Begum

Maharajà

Sikh Maharajà, maharajà de Kapurthala Maharajà (del sànscrit महाराज mahārāja, "gran rei", de mahānt, "gran" i rājan, "rei") és un títol nobiliari utilitzat pels prínceps sobirans de l'Índia, principalment pels hindús.

Veure Emperador і Maharajà

Manfred I de Sicília

Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).

Veure Emperador і Manfred I de Sicília

Manuel Bretón de los Herreros

Manuel Bretón de los Herreros (Quel, 19 de desembre de 1796 – Madrid, 8 de novembre de 1873) fou un escriptor, periodista i dramaturg, castellà.

Veure Emperador і Manuel Bretón de los Herreros

Manuel I de Portugal

Manuel I de Portugal, dit l'Afortunat (Alcochete, 1469 - Lisboa, 1521), fou infant de Portugal i rei de Portugal (1495-1521).

Veure Emperador і Manuel I de Portugal

Manxúria

Manxúria (manxú: Manju,, rus: Маньчжурия, mongol: Манж), més coneguda pel seu nom oficial de Dongbei Pingyuan, és una regió històrica d'Àsia oriental situada al nord-est de la Xina i que té una superfície de 801.600 km².

Veure Emperador і Manxúria

Marathes

Els marathes (मराठी माणसं o महाराष्ट्रीय) són un grup lingüístic indoari, que habita la regió de Maharashtra i altres estats de l'oest de l'Índia.

Veure Emperador і Marathes

Marí el Diaca

Marí (Loparo, illa de Rab, Croàcia, ca. 240 - San Marino, 366) fou un diaca dàlmata, tradicional fundador de la República de San Marino l'any 301.

Veure Emperador і Marí el Diaca

Marc Valeri Marcial

Marc Valeri Marcial, en llatí Marcus Valerius Martialis, sovint anomenat simplement Marcial (Bílbilis, Tarraconense, 43 dC - Bílbilis, Tarraconense, 104 dC), va ser un poeta llatí, d'origen hispà, cèlebre pels seus llibres d'epigrames.

Veure Emperador і Marc Valeri Marcial

Marcgravi

El marcgravi (en alemany Markgraf, de Mark, 'frontera', 'marca', i Graf, 'comte') és el nom donat al títol germànic equivalent al de marquès.

Veure Emperador і Marcgravi

Marcionisme

El marcionisme fou una de les primeres heretgies del cristianisme.

Veure Emperador і Marcionisme

Margarida de Baviera-Straubing

Margarida de Baviera-Straubing (1363 - Dijon 1423), infanta de Baviera i duquessa consort de Borgonya (1404-1419).

Veure Emperador і Margarida de Baviera-Straubing

Maria d'Aragó i de Castella

Maria d'Aragó (Còrdova, 29 de juny de 1482 - Lisboa, 7 de març de 1517) va ser una infanta de Castella i princesa d'Aragó, filla dels Reis Catòlics, esdevinguda reina consort de Portugal (1500-1517) pel seu matrimoni amb Manuel I.

Veure Emperador і Maria d'Aragó i de Castella

Maria de Borgonya

Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.

Veure Emperador і Maria de Borgonya

Maria de França i d'Aquitània

Maria de França i d'Aquitània (1145 - 11 de març del 1198) fou princesa de França i regent del comtat de Xampanya (1181 - 1187 i 1190 - 1197).

Veure Emperador і Maria de França i d'Aquitània

Maria de Luxemburg

s) Maria de Luxemburg (1305 - Issoudun, 1324) fou reina consort de França i Navarra (1322-1324).

Veure Emperador і Maria de Luxemburg

Maria de Mèdici (regent de França)

Maria de Mèdici (26 d'abril de 1575, Florència, ducat de Florència-4 de juliol de 1642, Colònia, Sacre Imperi romanogermànic) fou reina consort de França i Navarra (1600 - 1610) i regent de França (1610 - 1617).

Veure Emperador і Maria de Mèdici (regent de França)

Maria II de Portugal

Maria II de Portugal l'Educadora (Rio de Janeiro, 4 d'abril de 1819 - Lisboa, 15 de novembre de 1853), reina de Portugal (1826-1828) i (1834-1853).

Veure Emperador і Maria II de Portugal

Maria Leopoldina d'Àustria (reina de Portugal)

Maria Leopoldina d'Àustria (Viena, 22 de gener de 1797 - Rio de Janeiro, 11 de desembre de 1826) va ser arxiduquessa d'Àustria i emperadriu consort del Brasil (1822-1826) i reina consort de Portugal (1826) pel seu matrimoni amb Pere I del Brasil i IV de Portugal.

Veure Emperador і Maria Leopoldina d'Àustria (reina de Portugal)

Maria van Oosterwijk

''Gerro amb tulipes, roses i altres flors amb insectes'', 1669. Maria van Oosterwijk o Oosterwyck (Nootdorp, Països Baixos, 1630 - Uitdam, Països Baixos, 1693) va ésser una pintora neerlandesa barroca especialitzada en natures mortes.

Veure Emperador і Maria van Oosterwijk

Marquès

Corona de '''marquès'''. Marquès o marqués és un títol nobiliari superior al de comte i inferior al de duc.

Veure Emperador і Marquès

Marsili de Pàdua

Marsili de Pàdua (1275/80-1342/43) fou un filòsof, metge, teòleg i escriptor polític italià, nascut a Pàdua en una família de jutges i notaris.

Veure Emperador і Marsili de Pàdua

Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí —— (m. 791 o 792) fou valí de Barcelona (778-792) i de Saragossa (790-791).

Veure Emperador і Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

Matthew Perry

va ser un comodor de les forces navals dels Estats Units d'Amèrica (U.S. Navy).

Veure Emperador і Matthew Perry

Mausoleu de Qin Shi Huang

El mausoleu de Qin Shi Huang (en xinès: 秦始皇陵; en pinyin: qín shĭ huáng líng) és un recinte funerari de grans dimensions que inclou la tomba de Qin Shi Huang (221 aC – 10 de setembre de 210 aC), primer emperador de la Xina unificada, fundador de la dinastia reial Qin i descendent de la família Qin que governava a l'estat de Qin durant l'època dels Regnes Combatents.

Veure Emperador і Mausoleu de Qin Shi Huang

Max Weber

Maximilian Weber (Erfurt, 21 d'abril de 1864 – Múnic, 14 de juny de 1920) va ser un sociòleg, politòleg, filòsof, economista i jurista alemany.

Veure Emperador і Max Weber

Maz Kanata

Maz Kanata és un personatge de ficció de la saga de “La guerra de les galàxies” interpretat per Lupita Nyong'o, que apareix per primer cop l'any 2015 a la pel·lícula “Star Wars episodi VII: El despertar de la força”.

Veure Emperador і Maz Kanata

Mànlia Escantil·la

Mànlia Escantil·la (en llatí Manlia Scantilla) va ser una dama romana que va viure al.

Veure Emperador і Mànlia Escantil·la

Mèdic d'Otricoli

Mèdic o Sanç (Sanctus) fou un metge romà nadiu d’Ocriculum (actual Otricoli, província de Terni, Úmbria, Itàlia) que fou martiritzat en el regnat de l'emperador Marc Aureli.

Veure Emperador і Mèdic d'Otricoli

Món (heràldica)

El món d'atzur cintrat i creuat d'or a l'escut de Polinyà Un món, en heràldica, és una representació del globus imperial que duien a la mà els emperadors i que més tard van dur els reis, o que també estava situat sobre la corona dels sobirans, en forma de bola cintrada amb un cercle horitzontal i mig cercle superior vertical, i amb una creu al capdamunt, que pot adoptar diferents formes (grega, llatina, patent, potençada, etc.).

Veure Emperador і Món (heràldica)

Música prehistòrica

La música prehistòrica és la que va tenir lloc abans de l'arribada de l'escriptura dels pobles semítics i no s'ha de confondre amb la música tradicional de les cultures orals o els ritmes populars que han sobreviscut al pas del temps.

Veure Emperador і Música prehistòrica

Meng Chang

Meng Chang (919-965) va ser un emperador de l'Estat de Shu (934-965), un dels Deu Regnes, situat a la conca del Sichuan.

Veure Emperador і Meng Chang

Mestre dels oficis

El mestre dels oficis (magister officiorum) fou un oficial d'alt rang de la cort imperial romana que tenia el control i vigilància de totes les audiències amb l'emperador i també incloïa a la seva jurisdicció els funcionaris civils i militars.

Veure Emperador і Mestre dels oficis

Metrobús de València

El Metrobús és un servei d'autobusos metropolitans que operen entre diverses poblacions de la rodalia de l'Àrea Metropolitana de València, regentat per Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana i sota el llindar de l'Entitat Metropolitana de Transport de València.

Veure Emperador і Metrobús de València

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Veure Emperador і Monarca

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Veure Emperador і Monarquia

Monarquia absoluta

La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.

Veure Emperador і Monarquia absoluta

Monestir de Sant Martí d'Arle

El monestir de Sant Martí d'Arle fou un establiment religiós fundat a la rodalia de la ciutat d'Arle per Benet d'Aniana.

Veure Emperador і Monestir de Sant Martí d'Arle

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.

Veure Emperador і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

Mosaic romà

Mosaic dels dotze treballs d'Hèrcules procedent de Llíria, Camp de Túria Els mosaics romans s'elaboraven amb petites peces de ceràmica o altres materials de colors i formes diferents anomenades tessel·les, i per aquest motiu s'hi referien també com a opus tessellatum.

Veure Emperador і Mosaic romà

Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món

Corona Reial. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'Estat.

Veure Emperador і Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món

Muhàmmad al-Mahdí

Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Hàssan ibn Alí al-Qàïm al-Hujja al-Mahdí, o simplement Muhàmmad al-Mahdí, fou el suposat dotzè i darrer imam xiïta imamita (874-940).

Veure Emperador і Muhàmmad al-Mahdí

Muralla i torres del Kremlin de Moscou

La muralla i les torres del Kremlin de Moscou van ser construïdes al, entre els anys 1485 i 1495, al mateix lloc on abans havia estat la vella muralla de pedra blanca de l'època de Dmitri Ivànovitx Donskoi.

Veure Emperador і Muralla i torres del Kremlin de Moscou

Musikverein

La Musikverein a Viena, Àustria, és una sala de concerts que fou oberta al públic el 6 de gener de 1870, i és famosa per la seva acústica, la qual la situa entre les tres millors sales del món pel que fa a la sonoritat, i és la seu de l'Orquestra Filharmònica de Viena.

Veure Emperador і Musikverein

Nabi Samwil

Nabi Samwil, també al-Nabi Samuil és una població palestina, prop de Jerusalem, en un cim de 895 m d'altura.

Veure Emperador і Nabi Samwil

Nanyue

Nanyue (llenguao 南粤|p.

Veure Emperador і Nanyue

Napoleó (desambiguació)

* Napoleó és el nom de dos emperadors de França, de la dinastia Bonaparte.

Veure Emperador і Napoleó (desambiguació)

Napoleó Eugeni Lluís Bonaparte

El Príncep Imperial el 1874 Lluís Napoleó, del seu nom complet Napoleó Eugeni Lluís Joan Josep Napoleó, príncep imperial francès (París, 16 de març del 1856 - Sud-àfrica, 1 de juny del 1879), fou l'únic fill de Napoleó III, emperador de França i de la seva esposa Eugènia de Montijo.

Veure Emperador і Napoleó Eugeni Lluís Bonaparte

Napoleó III

Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).

Veure Emperador і Napoleó III

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.

Veure Emperador і Neró

Nicolas Gombert

Nicolas Gombert fou un mestre de capella i compositor francès francoflamenc del.

Veure Emperador і Nicolas Gombert

Nicolau Maquiavel

Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.

Veure Emperador і Nicolau Maquiavel

Nikolaus von Amsdorf

3Nikolaus von Amsdorf (Torgau, Saxònia, 1483 - Eisenach, Turíngia, 1565) fou un teòleg alemany.

Veure Emperador і Nikolaus von Amsdorf

Notre-Dame de París

upright.

Veure Emperador і Notre-Dame de París

Odó I de Savoia

Odó I de Savoia (v 1020 - 1060) fou comte de Mauriena, Belley i Chablais, antecedent del que fou després el comtat de Savoia, càrrec que va ocupar entre els anys 1051 i 1060.

Veure Emperador і Odó I de Savoia

Olivia de Havilland

Olivia de Havilland (Tòquio, 1 de juliol de 1916 - París, 25 de juliol de 2020) fou una actriu britànica i estatunidenca de teatre i cinema nascuda al Japó, germana gran de la també actriu Joan Fontaine.

Veure Emperador і Olivia de Havilland

Orador

Orador (llatí Orator) és la persona que parla en públic i el que destaca per la seva manera de parlar.

Veure Emperador і Orador

Ordes imperials de Mèxic

Els ordes imperials de Mèxic són les tres condecoracions instituïdes pel Primer Imperi Mexicà (1821-1823) i pel Segon Imperi Mexicà (1864-1867) per distingir les persones que se'n consideraven mereixedores.

Veure Emperador і Ordes imperials de Mèxic

Osaka

La ciutat d'Osaka (大阪市) és la tercera ciutat més gran del Japó amb una població de 2,7 milions d'habitants, malgrat que en horari laboral només la supera Tòquio.

Veure Emperador і Osaka

Otó Guillem de Borgonya

Otó Guillem de Borgonya (962 - 1026) fou comte de Borgonya (986-1026) i duc de Borgonya (1002-1004).

Veure Emperador і Otó Guillem de Borgonya

Ottavio Piccolomini

Ottavio Piccolomini (Florència, Toscana, 11 de novembre de 1599 - 11 d'agost de 1656 en caure del cavall) Fou un militar italià pertanyent a la família Piccolomini.

Veure Emperador і Ottavio Piccolomini

Padixah

Padixah, Padshah, Padeshah, Badishah o Badshah (Pādeshāh) és una denominació reial a manera de títol, composta del persa pād (‘mestre’) i de xāh (‘rei’), que fou adoptat per diversos monarques que reivindicaven el títol més alt, especialment el d'emperador.

Veure Emperador і Padixah

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Veure Emperador і Papa

Papa Benet I

va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 575 i el 579.

Veure Emperador і Papa Benet I

Papa Innocenci III

Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.

Veure Emperador і Papa Innocenci III

Papat franc

La "Donació de Pipí" (756): Pipí el Breu concedí els territories de Ravenna al Papa Esteve II Del 756 al 857, el papat va passar de l'òrbita de l'Imperi Romà d'Orient a la dels reis dels francs.

Veure Emperador і Papat franc

Patriarca de Moscou

L'Església dels Dotze Apòstols, seu domèstica dels Patriarques de Moscou El Patriarca de Moscou i de Totes les Rússies - ПатриархМосковский и всея Руси - és el títol del màxim representant de l'Església Ortodoxa Russa, també coneguda com a Patriarcat de Moscou.

Veure Emperador і Patriarca de Moscou

Pau de Westfàlia

La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.

Veure Emperador і Pau de Westfàlia

Paul von Hindenburg

Paul Ludwig Hans Anton von Beneckendorff und von Hindenburg (Posen, 2 d'octubre de 1847 – Neudeck, 2 d'agost de 1934), conegut normalment com a Paul von Hindenburg, fou un mariscal alemany durant el II Reich alemany i la Primera Guerra Mundial, i el president de la Primera República alemanya del 1925 al 1934.

Veure Emperador і Paul von Hindenburg

Peix serra comú

El peix serra comú (Pristis pristis) és una espècie de peix cartilaginós batoïdeu de la família Pristidae, que es troba a les aigües subtropicals de l'oceà Pacífic, entre les latituds 45°N i 17° S. Pot arribar a mesurar més de 5 metres.

Veure Emperador і Peix serra comú

Pena de mort

Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.

Veure Emperador і Pena de mort

Pere I del Brasil

Pere I del Brasil i IV de Portugal “el Rei Soldat” (Lisboa 1798 - íd. 1834) fou príncep del Brasil (1816-1822); regent del Regne (1821-1822); Emperador del Brasil (1822-1831) i Rei de Portugal (1826).

Veure Emperador і Pere I del Brasil

Pere II del Brasil

, encunyat El Magnànim, va ser emperador del Brasil des de l'any 1831 fins al 1889.

Veure Emperador і Pere II del Brasil

Perun

Il·lustració de 1998 de Perun per Maximilián Presniakov. En la mitologia eslava, Perun (Perun o Parom en eslovac) és el déu suprem del panteó, déu del tro i del llamp.

Veure Emperador і Perun

Philippe de Monte

Philippe de Monte, també conegut com a Philippus de Monte o Filippo di Monte (Mechelen, Flandes, ara Bèlgica, 1521 - Praga, Bohèmia, ara República Txeca, 4 de juliol de 1603) fou un compositor madrigalista belga.

Veure Emperador і Philippe de Monte

Pierre Napoléon Bonaparte

Pierre Napoléon Bonaparte (Roma, Itàlia, 11 d'octubre de 1815 - Versalles, França, 7 d'abril de 1881) 5.è príncep de Canino, fou un aventurer, militar i escriptor, fill de Lucien Bonaparte i Alexandrine de Bleschamps.

Veure Emperador і Pierre Napoléon Bonaparte

Pierre-Jean de Béranger

Pierre-Jean de Béranger (París, 19 d'agost de 1780 - 16 de juliol de 1857) fou un poeta i chansioner francès.

Veure Emperador і Pierre-Jean de Béranger

Plaça de Sant Marc

Panoràmica de la Plaça de Sant Marc. La '''plaça de Sant Marc''' de Venècia La ''Piazzetta'' de Sant Marc La plaça de Sant Marc (en italià Piazza San Marco) és l'«única» plaça de Venècia, i la seva principal destinació turística, abundant en fotògrafs, turistes i coloms.

Veure Emperador і Plaça de Sant Marc

Placídia

Placídia va ser una emperadriu consort romana, esposa de l'emperador romà d'Occident, Olibri.

Veure Emperador і Placídia

Poble (política)

Un poble és una pluralitat de persones considerades en conjunt, per exemple com a grup ètnic o com a nació.

Veure Emperador і Poble (política)

Portada/efemèride juny 23

23.

Veure Emperador і Portada/efemèride juny 23

Portoferraio

Portoferraio és un municipi italià que supera els 12 000 habitants.

Veure Emperador і Portoferraio

Príncep

Una princesa o príncep és un membre de la família regnant, normalment el fill del rei.

Veure Emperador і Príncep

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Veure Emperador і Primer Imperi Francès

Primera batalla de Tapae

Les dues primeres batalles de Tapae es van lliurar el 87 i 88 dC, entre l'exèrcit romà i els dacis.

Veure Emperador і Primera batalla de Tapae

Primera República Brasilera

La, també anomenada de vegades com la Primera República Brasilera, va ser el nom que es donava normalment a la República dels Estats Units del Brasil (en portuguès República dos Estados Unidos do Brasil) durant el període de 1889 a 1930.

Veure Emperador і Primera República Brasilera

Primera República Francesa

* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.

Veure Emperador і Primera República Francesa

Princeps

El Princeps ("primer ciutadà") va ser un títol de la primera etapa de l'Imperi Romà (Principat), que va rebre del Senat l'emperador Octavi August, l'any 28, en reconeixement del seu poder i prestigi polític.

Veure Emperador і Princeps

Publi Afrani Potit

Publi Afrani Potit (en llatí Publius Afranius Potitus) va ser un senador romà del.

Veure Emperador і Publi Afrani Potit

Raci Constant

Raci Constant (en llatí Racius Constans) va ser un governador romà del temps de l'Imperi.

Veure Emperador і Raci Constant

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Veure Emperador і Ramon Berenguer IV

Ran Zhi

Ran Zhi (冉智) (mort el 354 EC) va ser un príncep hereu de l'estat xinès de curta durada de Ran Wei.

Veure Emperador і Ran Zhi

Rebel·lió d'An Lushan

La rebel·lió d'An Lushan és el conflicte originat per la sublevació del general An Lu Shan i els seus successors contra el domini de la dinastia Tang, que provocà més de 36 milions de morts a la Xina.

Veure Emperador і Rebel·lió d'An Lushan

Regència mexicana

Agustí I de Mèxic. La regència mexicana va ser el govern del Primer Imperi Mexicà (1821-1823) i el Segon Imperi Mexicà (1864-1867) en absència de l'emperador de Mèxic durant tres períodes de govern.

Veure Emperador і Regència mexicana

Regne d'Arle

El regne d'Arle (o Arelat) va ser un domini franc-borgonyó o pròpiament borgonyó amb capitalitat a la ciutat d'Arle, establert l'any 934 en reunir-se els territoris que, separats del Sacre Imperi Romanogermànic després de l'interregne succeït a la mort de l'emperador Carles III el Gras el 888, van formar el regne de l'Alta Borgonya i el regne de la Baixa Borgonya.

Veure Emperador і Regne d'Arle

Regne d'Holanda

El Regne d'Holanda va ser instituït per Napoleó el 5 de juny del 1806, abolint la República Batava i fent de manera que la província més influent donés nom a tot el país.

Veure Emperador і Regne d'Holanda

Regne de Baviera

El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.

Veure Emperador і Regne de Baviera

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Veure Emperador і Regne de França

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Veure Emperador і Regne de les Dues Sicílies

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Veure Emperador і Regne de Sardenya

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Veure Emperador і Regne de Sicília

Reina regnant

Elisabet II del Regne Unit, una reina regnant a l'actualitat Una reina regnant és una dona que té per dret propi el títol de monarca en oposició a una reina consort, que ho és per estar casada amb un rei, una reina vídua, quan aquest és mort, una reina mare, si és vídua i el seu fill governa, o una reina regent, que governa temporalment mentre el successor per dret propi és un nen.

Veure Emperador і Reina regnant

Reliquiari dels Tres Reis

Reliquiari dels Reis Mags a la catedral de Colònia. El Reliquiari dels Tres Reis (en alemany Dreikönigenschrein) és un reliquiari del qual es diu que conté els ossos dels tres Reis Mags, també coneguts com els Tres Savis d'Orient o els Mags d'Orient.

Veure Emperador і Reliquiari dels Tres Reis

República Centreafricana

La República Centreafricana és un país sense sortida al mar, situat al centre d'Àfrica.

Veure Emperador і República Centreafricana

Representació LGTBIQ+ a les arts

En parlar de representació LGTBIQ+ a les arts es fa referència a la presència de personatges o històries relacionades amb aquest col·lectiu en diferents disciplines artístiques al llarg de la història.

Veure Emperador і Representació LGTBIQ+ a les arts

Robert II de Càpua

Mapa d'Itàlia el 1084 on es pot veure el Ducat de Càpua Robert II de Càpua (Últim príncep de Càpua i comte d'Aversa, fill de Jordà II i nebot de Robert I, mort el 1156).

Veure Emperador і Robert II de Càpua

Rosa d'Or del Papa

Rosa d'Or feta per Giuseppe i Pietro Paolo Spagna a Roma, cap al 1818/19. Actualment es troba entre les peces del Tresor Imperial del Palau Imperial Hofburg de Viena La Rosa d'Or del Papa és un ornament que els Papes de l'Església Catòlica beneeixen anualment.

Veure Emperador і Rosa d'Or del Papa

Sales de Rafael

Les quatre Stanze di Raffaello ("Estances de Rafael") al segon pis del Palau del Vaticà formen un conjunt de sales de recepció, la part pública dels apartaments papals.

Veure Emperador і Sales de Rafael

Salutació feixista

Dones saludant tropes nazis el 1938. La salutació feixista és la salutació que utilitzen en l'actualitat els seguidors dels moviments d'aquesta ideologia.

Veure Emperador і Salutació feixista

Salutació romana

En la pintura ''El jurament dels Horacis'' es representa la salutació romana, amb el braç estès i el palmell cap avall. La salutació romana és una salutació en el qual una persona estén el seu braç cap endavant, de manera recta, amb el palmell de la mà cap avall.

Veure Emperador і Salutació romana

Sant Carlemany

Carlemany imaginat per Albert Durer Sant Carlemany és una sant no oficial que està dedicat al culte de l'Emperador Carlemany (768-814) que mai va arribar a ser santificat.

Veure Emperador і Sant Carlemany

Santa Cruz (Rio de Janeiro)

Santa Cruz és un extens i poblat barri de classe mitjana-baixa i baixa de la zona oest de Rio de Janeiro, el més allunyat del centre de la ciutat.

Veure Emperador і Santa Cruz (Rio de Janeiro)

Santa Sofia (Istanbul)

Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.

Veure Emperador і Santa Sofia (Istanbul)

Sebastià I de Portugal

Sebastià I de Portugal, dit el Desitjat (Lisboa, 1554 - Kasr al-Kabir, Marroc, 1578), fou Rei de Portugal (1557-1578).

Veure Emperador і Sebastià I de Portugal

Segell (autenticació)

Recreació del segellat d'un document amb cera vermella o lacre i cintes Un segell és una marca sobre un document o objecte que permet verificar qui n'és l'autor.

Veure Emperador і Segell (autenticació)

Segon Imperi Mexicà

LImperi Mexicà és el nom donat a Mèxic en dues ocasions no consecutives durant el en les quals la forma de govern d'aquest país va ser la monarquia constitucional.

Veure Emperador і Segon Imperi Mexicà

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Veure Emperador і Segona Guerra Mundial

Seiryū

Una representació del drac blau xinès Seiryū és el nom japonès amb què s'anomena un drac de color blau, en la mitologia japonesa, que forma part dels quatre monstres divins.

Veure Emperador і Seiryū

Senyor

Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor. Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre quelcom o hom.

Veure Emperador і Senyor

Setge de Constantinoble (1203)

El primer setge de Constantinoble va tenir lloc el mes de juliol de l'any 1203 dins del marc de la Quarta Croada i va acabar amb l'enderrocament d'Aleix III i la coronació d'Aleix IV.

Veure Emperador і Setge de Constantinoble (1203)

Setge de Girona de 827

El setge de Girona de 827 fou un conflicte armat al comtat de Girona durant la Revolta d'Aissó entre els comtes autòctons i els francs.

Veure Emperador і Setge de Girona de 827

Setze Regnes

El període dels Setze Regnes a la Xina (xinès tradicional: 十六國; xinès simplificat: 十六国; pinyin: Shíliù Guó), fou una sèrie de nombrosos i efímers regnes establerts al nord de la Xina i regions properes entre el 304 i el 439, quan Wei del Nord va reunificar Xina i la dinastia Jin es va retirar al sud de la Xina.

Veure Emperador і Setze Regnes

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Veure Emperador і Sexualitat a l'antiga Roma

Shaku (bastó ritual)

miniatura Shaku (en japonès, 笏 / しゃく) o Hu (en xinès, 笏) és un bastó ritual o ceptre pla d'origen xinès, que s'utilitza al Japó i també actualment o històricament a la Xina, Corea, Vietnam i a les Illes Ryūkyū.

Veure Emperador і Shaku (bastó ritual)

Shi Le

Shi Le (石勒) (274–333), nom de cortesia Shilong (世龍), formalment Emperador Ming dels Zhao (posteriors) ((後)趙明帝), va ser l'emperador fundador de l'estat jie/xinès dels Zhao posteriors.

Veure Emperador і Shi Le

Sikhisme

El sikhisme (en panjabi: ਸਿੱਖ ਧਰਮ, transliteració: sikh dharma, del sànscrit śiṣya «deixeble, aprenent», o śikṣa, «instrucció»), conegut tradicionalment com a gurmat (literalment, «el consell dels gurus») o dharma sikh («doctrina dels sikhs»), és un sistema filosoficoreligiós basat en els ensenyaments del Guru Nanak Dev Ji i deu gurus sikhs del Panjab del.

Veure Emperador і Sikhisme

Simone Martini

Simone Martini (Siena, 1284 - Avinyó, Regne de França, 1344), conegut també com a "Simone Sanese", fou un dels grans pintors del Trecento a italià, va pertànyer a l'escola senesa a la qual pertanyien també els grans pintors Duccio di Buoninsegna, Lippo Memmi i els germans Ambrogio i Pietro Lorenzetti.

Veure Emperador і Simone Martini

Sinagoga de Colonia

La Sinagoga de Colònia es troba en la Roonstraße d'aquesta ciutat alemanya.

Veure Emperador і Sinagoga de Colonia

Sinagoga de Plovdiv

La Sinagoga de Plòvdiv és una sinagoga a la ciutat de Plòvdiv situada a Bulgària.

Veure Emperador і Sinagoga de Plovdiv

Sinocentrisme

La Sinosfera de països on s'usen els caràcters xinesos per escriure l'idioma oficial del país. En verd fosc llocs on s'usen els ideogrames xinesos gairebé exclusivament (Taiwan, Hong Kong, i Macau). Mig verd - on s'usen ideogrames simplificats principalment però continuen usant-se els tradicionals (Singapur i Malàisia).

Veure Emperador і Sinocentrisme

Sistema monetari carolingi

Europa a la mort de Carlemany. Aleshores només hi havia tres sistemes monetaris: el bizantí, el musulmà i el novell carolingi, que també havien adoptat els regnes anglosaxons britànics El sistema monetari carolingi fou un model monetari implantat per Carlemany mitjançant una reforma legislativa efectuada la darrera part del seu regnat (768-814) i que va ser sostingut pels seus successors i pobles veïns.

Veure Emperador і Sistema monetari carolingi

Sonata per a piano núm. 10 (Beethoven)

Beethoven va compondre la Sonata per a piano núm.

Veure Emperador і Sonata per a piano núm. 10 (Beethoven)

Stadttempel

L'Stadttempel o "temple de la ciutat" és la principal sinagoga de Viena, capital d'Àustria.

Veure Emperador і Stadttempel

Studium (sacerdoci)

studium era un dels tres pilars juntament amb l'imperium i el sacerdotium on es va assentar la cultura llatina a partir de l'edat mitjana.

Veure Emperador і Studium (sacerdoci)

Sulpícia Mèmmia

Sulpícia Mèmmia (en llatí Sulpicia Memmia) va ser una de les tres mullers de l'emperador Alexandre Sever (222-235).

Veure Emperador і Sulpícia Mèmmia

Sun Liang

Sun Liang (243 - 260 EC) va ser el segon emperador de Wu Oriental durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa.

Veure Emperador і Sun Liang

Sun Xiu

Sun Xiu (235 – 3 de setembre del 264), nom estilitzat Zilie (子烈), formalment Emperador Jing de Wu (Oriental), fou el tercer emperador de Wu Oriental durant el període dels Tres Regnes de l'antiga Xina.

Veure Emperador і Sun Xiu

Supervisor

Esquema d'una jerarquia on "f" és l'element superior del que depenen tots els altres. Un cap, superior, encarregat, supervisor o director és algú que en una jerarquia té autoritat sobre algú altre per ser considerat en aquesta en un grau, rang, importància o valor més alt.

Veure Emperador і Supervisor

Suppó

Suppó I (?-5 de març de 824) va ser un noble Franc amb possessions al Regne d'Italia.

Veure Emperador і Suppó

Tabú dels noms

El tabú dels noms és un costum xinès segons el qual està prohibit dir o escriure determinats noms, que comprenen.

Veure Emperador і Tabú dels noms

Taejo de Joseon

Taejo de Joseon (27 d'octubre de 1335 fins al 18 de juny de 1408,. R 1392-1398), nascut com a Yi Seong-gye, el seu canvi de nom és Yi Dan, va ser el fundador i primer rei de la dinastia Joseon de Corea, i la figura principal en derrocar el rei U, el darrer de la dinastia Goryeo.

Veure Emperador і Taejo de Joseon

Téboursouk

Teboursouk o Téboursouk és una ciutat de Tunísia, a la governació de Béja, situada uns 40 km al sud de la ciutat de Béja, i a 6 km de la ciutat romana de Dougga.

Veure Emperador і Téboursouk

Teatre cantat tradicional xinès

Teatre cantat tradicional xixès o "òpera xinesa" Teatre cantat tradicional xinès a l'ôpera de Pequín Lòpera xinesa o teatre cantat tradicional xinès (en xinès, 戲曲 xìqǔ) és el teatre xinès, és a dir fet a la Xina, des dels seus orígens fins al.

Veure Emperador і Teatre cantat tradicional xinès

Teng Fanglan

Teng Fanglan, formalment coneguda com a Emperadriu Teng, va ser una emperadriu de Wu Oriental durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa.

Veure Emperador і Teng Fanglan

Teodora (muller de Justinià I)

Teodora (grec: Θεοδώρα, Theodora) (ca. 500 – 28 de juny del 548) fou una emperadriu romana d'Orient, esposa de l'emperador Justinià I.

Veure Emperador і Teodora (muller de Justinià I)

Teodora l'Armènia

Teodora l'Armènia (Paflagònia, 805/810 - Constantinoble, 867) fou una emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient, esposa de Teòfil i mare de Miquel III, de qui fou regent entre el gener de 842 i març de 856.

Veure Emperador і Teodora l'Armènia

Teonàs

Teonàs va ser el setzè patriarca d'Alexandria, des de l'any 282 al 300.

Veure Emperador і Teonàs

Termes de Neró

Les Termes de Neró també anomenades Thermae Alexandrinae van ser unes Termes de l'antiga Roma.

Veure Emperador і Termes de Neró

Terra plana

equador per passar a l'altra banda del globus. La Terra plana és un antic concepte que definia la Terra com una superfície plana, és a dir, un full de paper o un plànol finit, en forma de disc.

Veure Emperador і Terra plana

Tewodros II d'Etiòpia

Tewodros II d'Etiòpia (c. 1818, Qwara, Dembiya, c. 1818 - Amba Mariam, Etiòpia, 13 d'abril del 1868) fou un emperador d'Abissínia (avui en dia Etiòpia), que va regnar entre l'11 de febrer del 1855 i el 13 d'abril del 1868.

Veure Emperador і Tewodros II d'Etiòpia

Tintura (tèxtil)

medieval de Sedan (Ardenes), maig del 2007). La tintura és l'operació per acolorir una matèria tèxtil.

Veure Emperador і Tintura (tèxtil)

Tokugawa Ieyasu

Tokugawa Ieyasu, en japonès 徳川 家康, (31 de gener de 1543 - 1 de juny de 1616), va ser el fundador i primer shogun del Tokugawa bakufu (Shogunat Tokugawa) del Japó, que va durar del 1600, any de la batalla de Sekigahara, fins a la Restauració Meiji el 1868.

Veure Emperador і Tokugawa Ieyasu

Tractat d'Ulm (1647)

El Tractat d'Ulm o Treva d'Ulm (en alemany: Waffenstillstand von Ulm) és un tractat de pau signat a la ciutat d'Ulm el 14 de març de 1647 entre el Regne de França, Suècia i l'Electorat de Baviera.

Veure Emperador і Tractat d'Ulm (1647)

Tractat de la Haia (1701)

El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.

Veure Emperador і Tractat de la Haia (1701)

Tractat de Madrid (1526)

Carles V, un dels signants del tractat Francesc I, va signar el tractat però més endavant se'n va desdir El Tractat de Madrid, firmat el 14 de gener de 1526, fou un tractat entre l'emperador Carles V i Francesc I de França.

Veure Emperador і Tractat de Madrid (1526)

Tractat de Zamora

El tractat de Zamora fou un tractat del 1143 resultant de la Conferència de Zamora en el qual Alfons I de Portugal i Alfons VII de Lleó i Castella signen la pau.

Veure Emperador і Tractat de Zamora

Treva de Niça

La Treva de Niça va ser un tractat signat a Niça entre l'emperador Carles V i Francesc I de França el 18 de juny de 1538 per aturar durant 10 anys els enfrontaments pels territoris italians del Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure Emperador і Treva de Niça

Tron del Crisantem

El Tron del Crisantem es troba a Kyoto i actualment només es fa servir en les cerimònies de coronació dels emperadors japonesos El Tron del Crisantem és el terme comú que se li dona al tron imperial del Japó.

Veure Emperador і Tron del Crisantem

Tsar

Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.

Veure Emperador і Tsar

Turandot

Turandot és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini, sobre llibret italià de Giuseppe Adami i Renato Simoni, basat en la peça teatral homònima (1762) de Carlo Gozzi.

Veure Emperador і Turandot

Unificació alemanya

L'imperi alemany de 1871-1918. Com que la part germanòfona del plurinacional Imperi austríac va ser exclosa, aquesta construcció geogràfica va representar una solució anomenada Alemanya petita (Kleindeutsch). Frederic Guillem IV La unificació alemanya fou un procés polític endegat al que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany.

Veure Emperador і Unificació alemanya

Universitat medieval

s Les universitats medievals van ser les institucions educatives pertanyents a les cultures cristianes europees de la baixa edat mitjana que van substituir les escoles palatines, monàstiques i episcopals existents des de l'alta edat mitjana.

Veure Emperador і Universitat medieval

Varegs

Els varegs (del nòrdic antic væringjar; en grec, βάραγγοι, βαριάγοι, varangoi, variagoi; en rus i ucraïnès, варяги, varyagi/varyahy) eren vikings de l'actual Suècia, que van anar cap a l'est i el sud a través del que avui és Rússia, Belarús i Ucraïna, principalment en els segles  i.

Veure Emperador і Varegs

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Veure Emperador і Vassallatge

Víctor Manuel I de Sardenya

El rei Víctor Manuel I de Sardenya. Víctor Manuel I de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1759 - Moncalieri 1824) fou duc de Savoia i rei de Sardenya des de l'any 1802 fins a la seva abdicació l'any 1821.

Veure Emperador і Víctor Manuel I de Sardenya

Víctor Manuel III d'Itàlia

Víctor Manuel III d'Itàlia (Nàpols, 11 de novembre de 1869 - Alexandria, 28 de desembre de 1947) fou un aristòcrata italià, que va esdevenir el tercer rei d'Itàlia, el nou estat nascut arran de la unificació del.

Veure Emperador і Víctor Manuel III d'Itàlia

Verània

Verània (en llatí Verania) va ser una dama romana del temps de l'Imperi.

Veure Emperador і Verània

Vertebrats de les Illes Balears

A continuació es posarà una relació d'animals vertebrats de les Illes Balears.

Veure Emperador і Vertebrats de les Illes Balears

Vescomte

Corona de vescomte Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.

Veure Emperador і Vescomte

Via Claudia Nova

La via Claudia Nova va ser una antiga via romana que va construir l'emperador Claudi l'any 47 per unir la via Cecília amb la via Tiburtina.

Veure Emperador і Via Claudia Nova

Viadana (feu imperial)

Viadana fou un feu imperial de Llombardia, cedit per l'emperador a Sopramonte Cavalcabò el 1158, amb el títol de marquès; el feu li fou confirmat el 1196.

Veure Emperador і Viadana (feu imperial)

Vilanova (genealogia)

Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.

Veure Emperador і Vilanova (genealogia)

Vil·la Popea

La Vil·la Popea (en llatí Villa Poppaea) és una vil·la romana situada al peu del Vesuvi, prop de Nàpols, al sud d'Itàlia, que data dels primers temps imperials.

Veure Emperador і Vil·la Popea

Vizi privati, pubbliche virtù

Vizi privati, pubbliche virtù és una pel·lícula italiana del 1976 dirigida per Miklós Jancsó.

Veure Emperador і Vizi privati, pubbliche virtù

Voivodat de Sèrbia i Banat de Tamis

Voivodat de Sèrbia i Banat de Tamis o Voivodat serbi i Banat de Tamis va ser una província (ducat) de l'Imperi austríac que va existir entre el 1849 i el 1860.

Veure Emperador і Voivodat de Sèrbia i Banat de Tamis

Wang Ye

Wang Ye va ser un polític de Cao Wei durant el període tardà dels Tres Regnes de la història xinesa.

Veure Emperador і Wang Ye

Westwerk

''Westwerk'' de la catedral de Santa Maria de Hildesheim des del nord-est El westwerk (de l'alemany, en anglès westwork, en francès massif occidental) és el cos occidental, a manera de nàrtex de diversos pisos, d'algunes esglésies carolíngies, otonianes i romàniques de filiació imperial; és difícil trobar-ne exemples fora de l'àrea central del Sacre Imperi Germànic.

Veure Emperador і Westwerk

Wu Sangui

Wu Sangui (Gaoyou, Jiangsu, Xina. 1612 - 12 d'octubre de 1678 a Hengyang, Hunan, Xina) General dels Ming va ser una figura clau en la caiguda de la dinastia Ming i l'establiment per part dels manxús de la dinastia Qing.

Veure Emperador і Wu Sangui

Xa

Xa (literalment ‘rei’) és un títol reial que fou utilitzat històricament per les principals figures de les monarquies iranianes.

Veure Emperador і Xa

Xi Zheng

Xi Zheng (mort el 278 EC), nom estilitzat Lingxian (令先), va ser un polític de Shu Han durant el període dels tardans Tres Regnes de la història xinesa.

Veure Emperador і Xi Zheng

Xia Fa

Fa va ser el setzè i penúltim emperador de la dinastia Xia de la Xina.

Veure Emperador і Xia Fa

Xiahou Ba

Xiahou Ba (mort el 259 EC), nom estilitzat Zhongquan (仲權), va ser un general militar de Cao Wei durant l'era dels Tres Regnes de la història xinesa.

Veure Emperador і Xiahou Ba

Xie

Xie (契, pinyin: Xiè), és un ancestre mitològic de la dinastia Shang, el qual es diu que va ser un cortesà del mitològic emperador Shun.

Veure Emperador і Xie

Xuayb ibn Úmar

Xuayb ibn Úmar, anomenat a les fonts gregues Saipis i Sait (en grec Σαΐπης i Σαήτ), fou emir de Creta del 855 al 880.

Veure Emperador і Xuayb ibn Úmar

Xufa de València

Camp de xufes a Alboraia. Seqüència d'imatges mostrant el cultiu de la xufa. Xufa de València és una denominació d'origen protegida (DOP), aprovada l'any 1995, per protegir la xufa produïda tradicionalment a l'horta de València i els municipis del voltant, la qual és utilitzada majoritàriament per fer l'orxata.

Veure Emperador і Xufa de València

Yan Xiang (Dinastia Han)

Yan Xiang va ser un ministre servint sota el senyor de la guerra Yuan Shu durant el període de la tardana Dinastia Han Oriental de la història xinesa.

Veure Emperador і Yan Xiang (Dinastia Han)

Yao Chang

Yao Chang (姚萇) (331–394), nom de cortesia Jingmao (景茂), formalment Emperador Wuzhao dels Qin (anteriors) ((後)秦武昭帝), va ser l'emperador fundador de l'estat xinès/qiang de Qin anteriors.

Veure Emperador і Yao Chang

Yohanan ben Zakai

El Rabí Yohanan ben Zakai (en hebreu: יוחנן בן זכאי) conegut també amb l'acrònim: ריב״ז (Ribaz), va viure a Palestina en el, i va morir en l'any 73 dC, després d'haver estat testimoni de la conquesta de Jerusalem i de la destrucció del seu Temple per part de l'Exèrcit romà de Titus, fill de l'Emperador Vespasià.

Veure Emperador і Yohanan ben Zakai

Yue Fei

Yue Fei (Tangyin, Henan, 24 de març de 1103 - Hangzhou, Zhejiang, 27 de gener de c. 1141 o 1142) fou un heroi nacional xinès.

Veure Emperador і Yue Fei

(182) Elsa

(182) Elsa és un asteroide que s'hi troba al cinturó d'asteroides descobert el 7 de febrer de 1878 per Johann Palisa des de l'observatori de Pula, a Croàcia.

Veure Emperador і (182) Elsa

(45) Eugènia

(45) Eugènia és l'asteroide núm.

Veure Emperador і (45) Eugènia

1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Emperador і 1 d'octubre

14

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).

Veure Emperador і 14

1557

;Països Catalans.

Veure Emperador і 1557

16 d'abril

El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.

Veure Emperador і 16 d'abril

1763

Llinda al carrer Sant Josep de Calella.

Veure Emperador і 1763

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Veure Emperador і 1814

1832

;Països Catalans.

Veure Emperador і 1832

1892

Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.

Veure Emperador і 1892

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Veure Emperador і 1975

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.

Veure Emperador і 20 de maig

21 de gener

El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Emperador і 21 de gener

222

El 222 (CCXXII) fou un any comú començat en dimarts de l'edat antiga.

Veure Emperador і 222

23 de juliol

El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.

Veure Emperador і 23 de juliol

23 de juny

El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Emperador і 23 de juny

24 d'abril

El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.

Veure Emperador і 24 d'abril

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Emperador і 25 de març

27 aC

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i 117 D (verd).

Veure Emperador і 27 aC

27 d'agost

El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.

Veure Emperador і 27 d'agost

382

El 382 (CCCLXXXII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Emperador і 382

421

El 421 (CDXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Emperador і 421

501

L'any 501 (DI en numeració romana) fou un any comú iniciat en dilluns del calendari Julià.

Veure Emperador і 501

778

;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.

Veure Emperador і 778

778 - La Chanson de Roland

778 - La Chanson de Roland és una pel·lícula documental estrenada a Espanya el 28 de gener de 2011.

Veure Emperador і 778 - La Chanson de Roland

També conegut com Emperadriu, Emperatriu.

, Byakko, Caesar (joc), Cakravartin, Calendari republicà francès, Camembert de Normandia, Campanya de l'Adriàtica (1914-1918), Cao Rui, Cao Xun, Cao Yu (príncep), Cao Zhi, Capitular de Quierzy, Carlemany, Carles I d'Anjou, Carles I de Borgonya, Carles I de Valois, Carles IV d'Espanya, Carles IV de França, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castell d'Ancy-le-Franc, Castell de Saint-Ulrich, Castello Maniace, Català, Catedral de la Dormició, Catedral de Reims, Caterina d'Aragó, Caterina d'Àustria, Cavaller, Cavalls de Sant Marc, Ceioni Albí, Chronicum Salernitanum, Ciril d'Alexandria, Codi Gregorià, Colonialisme, Colosseu, Columna de Pompeu, Comtat de Savoia, Comtat de Zülpich, Comte, Concert per a piano núm. 26 (Mozart), Conclave de 1669–1670, Conferència de Perpinyà (1415), Confirmació papal, Consell de Ministres de l'Imperi Mexicà, Constança d'Aragó i de Castella, Constança de Sicília, Constantí VI, Constantí XI Paleòleg, Copparo, Cornamusa, Corona (ornament), Corona fèrria de Llombardia, Coronació de Napoleó I, Creu Roja, Cultura xinesa, Cursa de cavalls, Darth Vader, Dèspota, Denis Diderot, Despotisme hidràulic, Dia de la Fundació Nacional, Dihya ibn Khalifa al-Kalbí, Dinastia Bragança, Dinastia Ming, Dinastia Qing, Dinastia Savoia, Dinastia Xin, Diner, Djebel Marchana, Domènec Badia i Leblich, Dong Zhongshu, Dou Wu, Dracs i Masmorres (pel·lícula), Dret romà, Duc, Ducat de Borgonya, Ducat de Spoleto, Eberard de Friül, Edat mitjana, Egipte (província romana), El Mite de la longevitat, El Pireu, El príncep, Elisabet d'Anglaterra (1214-1241), Emperador (desambiguació), Emperador a casa, rei a l'estranger, Emperador dels francesos, Emperador He del Qi del Sud, Emperador Jiaqing, Emperador Wen de Liu Song, Emperadriu Guo (Ming), Emperadriu He, Emperadriu Liang Na, Emperadriu Ma (Ming), Emperadriu Mao (Ming), Emperadriu Wu (Zhaolie), Emperadriu Yang Yan, Emperadriu Yang Zhi, Emperadriu Zhang (Liu Shan, anterior), Emperadriu Zhang (Liu Shan, posterior), Emperadriu Zhang Yan, Emperadriu Zhen (Cao Fang), Enric II de França, Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic, Església catòlica a França, Estat nació, Estudi General de Lleida, Ethiopian Airlines, Etruscs, Eudes III de Borgonya, Eugeni de Savoia, Exèrcit Imperial de Manxukuo, Expedició japonesa a Taiwan (1874), Falcó pelegrí, Família Imperial del Japó, Família Rothschild, Fú Jiān, Felip II de Castella, Felip II de França, Felip V d'Espanya, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, Filoteu Cocci, Flavi Honori, Força Terrestre d'Autodefensa del Japó, Forma Urbis, Francesc Ferran d'Àustria, Francisco Maldonado, Francisco Pizarro González, František Tůma, Fu Sheng, Gal·lèria Fundana, Gamaliel V, Gamaliel VI, Ganon, Gòtia, Gege, Gelat, Gens Octàvia, George Edward Bonsor Saint Martin, Geraint, fill d'Erbin, Goigs a sant Fèlix, Govern dels cent dies, Gran Companyia Catalana, Gran Duc, Gran Príncep, Grat, Gregori VII, Gregori VIII (antipapa), Guàrdia imperial, Guifré el Pilós, Guo Nüwang, Guru Gobind Singh Ji, Guru Tegh Bahadur Sahib Ji, Hadrumet, Haiduc, Haile Selassie, Haniwa, Haribo, Heinrich Isaac, Heliodor (sofista), Heracli, Heraclones, Higashiyama Tennō, Hirohito, Història d'Egipte, Història de l'art, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la literatura, Història de la República Centreafricana, Història de Sèrbia, Història del papat, Història del republicanisme espanyol, Horaci, Hueyi tlatoani, Hug IV de Borgonya, Hug l'Abat, Hug V de Borgonya, Humbert II de Savoia, Iconografia dels sants, Il·lustre, Imperi, Imperi Alemany, Imperi Austríac, Imperi Centreafricà, Imperi del Brasil, Imperi Habsburg, Imperi Romà d'Orient, Imperi Rus, Imperi Selèucida, Independència de Portugal, Infanteria de Marina (Espanya), Inques, Interregne, Irene d'Hongria, Isaac Titsingh, Isabel I de Castella, Isabel Maria de Bragança, Itàlia meridional, Itikad Khan, Ivan Alexandre de Bulgària, Ivan VI de Rússia, Ivan Xixman, James Keith, Jean-Jacques Dessalines, Joan VI de Portugal, Joana d'Àustria i de Portugal, Joana I de Flandes, Josefina de Beauharnais, Josep Bonaparte, Joseph-Louis Gay-Lussac, Julià (cèsar), Kagan, Kawasaki Ki-61, Kàiser, La Font de la Gràcia, La fornera i l'emperador, La Fundació, La Princesa Mononoke, Laietània, Lasse Braun, Làbarum, Legió I Adiutrix, Legió VI Victrix, Legió XII Fulminata, Lesa majestat, Li Feng (Shu Han), Li Zicheng, Liang Ji, Literatura clàssica, Literatura japonesa, Literatura romana, Liu Cong, Liu Shan, Liu Yuan (Han Zhao), Llac Tana, Lleis antisocialistes alemanyes, Llista d'emperadors del Japó, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista d'emperadors romans d'Orient, Llista de ciutats d'Etrúria, Llista de ducs de Borgonya, Llista de governants d'Àustria, Llista de papes de Roma, Llista de reis d'Hongria, Lluís el Germànic, Lluís I de Tàrent, Lluís VII de França, Lluís XI de França, Lluís XII de França, Loteria, Lucien Bonaparte, Luisa Todi, Madona Ke, Maestà, Mah Chuchak Begum, Maharajà, Manfred I de Sicília, Manuel Bretón de los Herreros, Manuel I de Portugal, Manxúria, Marathes, Marí el Diaca, Marc Valeri Marcial, Marcgravi, Marcionisme, Margarida de Baviera-Straubing, Maria d'Aragó i de Castella, Maria de Borgonya, Maria de França i d'Aquitània, Maria de Luxemburg, Maria de Mèdici (regent de França), Maria II de Portugal, Maria Leopoldina d'Àustria (reina de Portugal), Maria van Oosterwijk, Marquès, Marsili de Pàdua, Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, Matthew Perry, Mausoleu de Qin Shi Huang, Max Weber, Maz Kanata, Mànlia Escantil·la, Mèdic d'Otricoli, Món (heràldica), Música prehistòrica, Meng Chang, Mestre dels oficis, Metrobús de València, Monarca, Monarquia, Monarquia absoluta, Monestir de Sant Martí d'Arle, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Mosaic romà, Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món, Muhàmmad al-Mahdí, Muralla i torres del Kremlin de Moscou, Musikverein, Nabi Samwil, Nanyue, Napoleó (desambiguació), Napoleó Eugeni Lluís Bonaparte, Napoleó III, Neró, Nicolas Gombert, Nicolau Maquiavel, Nikolaus von Amsdorf, Notre-Dame de París, Odó I de Savoia, Olivia de Havilland, Orador, Ordes imperials de Mèxic, Osaka, Otó Guillem de Borgonya, Ottavio Piccolomini, Padixah, Papa, Papa Benet I, Papa Innocenci III, Papat franc, Patriarca de Moscou, Pau de Westfàlia, Paul von Hindenburg, Peix serra comú, Pena de mort, Pere I del Brasil, Pere II del Brasil, Perun, Philippe de Monte, Pierre Napoléon Bonaparte, Pierre-Jean de Béranger, Plaça de Sant Marc, Placídia, Poble (política), Portada/efemèride juny 23, Portoferraio, Príncep, Primer Imperi Francès, Primera batalla de Tapae, Primera República Brasilera, Primera República Francesa, Princeps, Publi Afrani Potit, Raci Constant, Ramon Berenguer IV, Ran Zhi, Rebel·lió d'An Lushan, Regència mexicana, Regne d'Arle, Regne d'Holanda, Regne de Baviera, Regne de França, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Reina regnant, Reliquiari dels Tres Reis, República Centreafricana, Representació LGTBIQ+ a les arts, Robert II de Càpua, Rosa d'Or del Papa, Sales de Rafael, Salutació feixista, Salutació romana, Sant Carlemany, Santa Cruz (Rio de Janeiro), Santa Sofia (Istanbul), Sebastià I de Portugal, Segell (autenticació), Segon Imperi Mexicà, Segona Guerra Mundial, Seiryū, Senyor, Setge de Constantinoble (1203), Setge de Girona de 827, Setze Regnes, Sexualitat a l'antiga Roma, Shaku (bastó ritual), Shi Le, Sikhisme, Simone Martini, Sinagoga de Colonia, Sinagoga de Plovdiv, Sinocentrisme, Sistema monetari carolingi, Sonata per a piano núm. 10 (Beethoven), Stadttempel, Studium (sacerdoci), Sulpícia Mèmmia, Sun Liang, Sun Xiu, Supervisor, Suppó, Tabú dels noms, Taejo de Joseon, Téboursouk, Teatre cantat tradicional xinès, Teng Fanglan, Teodora (muller de Justinià I), Teodora l'Armènia, Teonàs, Termes de Neró, Terra plana, Tewodros II d'Etiòpia, Tintura (tèxtil), Tokugawa Ieyasu, Tractat d'Ulm (1647), Tractat de la Haia (1701), Tractat de Madrid (1526), Tractat de Zamora, Treva de Niça, Tron del Crisantem, Tsar, Turandot, Unificació alemanya, Universitat medieval, Varegs, Vassallatge, Víctor Manuel I de Sardenya, Víctor Manuel III d'Itàlia, Verània, Vertebrats de les Illes Balears, Vescomte, Via Claudia Nova, Viadana (feu imperial), Vilanova (genealogia), Vil·la Popea, Vizi privati, pubbliche virtù, Voivodat de Sèrbia i Banat de Tamis, Wang Ye, Westwerk, Wu Sangui, Xa, Xi Zheng, Xia Fa, Xiahou Ba, Xie, Xuayb ibn Úmar, Xufa de València, Yan Xiang (Dinastia Han), Yao Chang, Yohanan ben Zakai, Yue Fei, (182) Elsa, (45) Eugènia, 1 d'octubre, 14, 1557, 16 d'abril, 1763, 1814, 1832, 1892, 1975, 20 de maig, 21 de gener, 222, 23 de juliol, 23 de juny, 24 d'abril, 25 de març, 27 aC, 27 d'agost, 382, 421, 501, 778, 778 - La Chanson de Roland.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat