Accés més ràpid que el navegador!
268 les relacions: Abat de Poblet, Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí, Adolf II de Waldeck, Ador, Adrià V, Ahnentafel, Al-Azraq, Al-Maris, Alícia de Xampanya-Jerusalem, Alcoi, Aliança francomongola, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Almogàver, Alzira, Andreu d'Albalat, Annauir, Aragó (cognom), Arbre de Sobrarbe, Arquebisbat d'Acerenza, Arquebisbat d'Aush, Arquebisbat d'Esztergom-Budapest, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Càller, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Cosenza-Bisignano, Arquebisbat de Gaeta, Arquebisbat de Gènova, Arquebisbat de Matera-Irsina, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Pesaro, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbat de Veszprém, Arxidiòcesi de València, Atanasi III d'Alexandria, Ayerbe, Čakanovce (Košice), Àhmad al-Badawí, Baixa Cerdanya, Baronia de Montpalau, Barranc de la Batalla, Basílica de Santa Maria Major, Batalla d'Alcoi, Bàybars I, Begís, Beilicat dels karamànides, Beneixama, Beniopa, Biar, Bidovce, Bisbat d'Acqui, ..., Bisbat d'Alba, Bisbat d'Anagni-Alatri, Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro, Bisbat d'Autun, Bisbat d'Aversa, Bisbat d'Isernia-Venafro, Bisbat d'Orange, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Bayeux i Lisieux, Bisbat de Brno, Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano, Bisbat de Chartres, Bisbat de Die, Bisbat de Dubrovnik, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino, Bisbat de Gubbio, Bisbat de Locri-Gerace, Bisbat de Lucera-Troia, Bisbat de Mâcon, Bisbat de Sàmbia, Bisbat de Terni-Narni-Amelia, Bisbat de Thérouanne, Bisbat de Trebinje-Mrkan, Bisbat de Verona, Bisbat suburbicari d'Òstia, Bisbat suburbicari de Frascati, Bisbat suburbicari de Palestrina, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Blanca d'Artois, Bonacolsi, Cardenal protodiaca, Carladès, Carles II d'Anjou, Casa de Nemanjić, Casa reial d'Aragó, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Castell de Xàtiva, Castell de Xiu, Catarisme, Catedral d'Osca, Catedral de Badajoz, Catedral de Brussel·les, Catedral de València, Caudiel, Cavalcavo, Chronicon Benifassani, Clarença, Comtat de Cerdanya, Comtat de Joigny, Comtat de Ribagorça, Comtat de Saarbrücken, Comtat del Rosselló, Comtats de Rosselló i Cerdanya, Conclave, Conquesta de Navarra, Constança de Sicília, Constança de Sicília (desambiguació), Constantí Meliteniotes, Convent de Sant Francesc de Barcelona, Convent de Sant Francesc de Castelló d'Empúries, Corts Catalanes, Creu d'Alcoraç, Cristòfor II de Dinamarca, Croada Albigesa, Cronologia de la història de Catalunya, Cronologia del catarisme, Cup (enologia), Degà del Col·legi Cardenalici, Dimarts 13, Dinastia Kart, Divriği, Drassanes Reials de Barcelona, Ducat d'Àustria, Ducat de Beaufort, Ducat de Nemours, Edat mitjana al País Valencià, Edat mitjana als Països Catalans, Elecció papal de 1276 (setembre), Elisabet d'Aragó i d'Hongria, Eric V, Erik VI de Dinamarca, Esclarmonda de Foix i de Cardona, Escola Zhengyi, Escut de les Illes Balears, Església de Sant Esteve (València), Església de Sant Jordi d'Alcoi, Església de Sant Martí (València), Església de Santa Eulària (Palma), Felip d'Anjou-Nàpols, Felip III de França, Felip IV de França, Fredes, Gerard de Villamagna, Gianciotto Malatesta, Gran Companyia Catalana, Gregori X, Guifré el Pilós, Guillem II de Montclús, Història d'Alcoi, Història d'Àustria, Història d'Hongria, Història de les Illes Balears, Història de Villena, Història del País Valencià, Honori IV, Horné Semerovce, Illes Balears, Imperi Seljúcida, Innocenci V, Jaspert de Botonac i de Castellnou, Jaspert V de Castellnou, Jaume de Cervera (senyor de Gebut), Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Joan XX, Joan XXI, Jofre III de Rocabertí, Jueus catalans, Jur nad Hronom, Karamanoğlu Mehmed Bey, Kötschach-Mauthen, Kerîmeddin Karaman Bey, La Pobla de Benifassà, La Tor d'Alvèrnia, La Vall de Laguar, Lemnos, Licari, Llívia, Llibre dels fets, Llista d'anys, Llista d'escriptors en llengua catalana, Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Rosselló, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de governants i prínceps de Transsilvània, Llista de municipis portuguesos, Llista de reis de Jerusalem, Llista de reis de Mallorca, Lluís d'Evreux, Llutxent, Loriguilla, Malik Shams al-Din I, Manuel de Borgonya, Margarida d'Acaia, Maria de Brabant, Medina de Fes, Miramar (Mallorca), Monestir de Rača, Monestir de Santa Maria de Benifassà, Montaverner, Moros i Cristians d'Alcoi, Moros i Cristians d'Alcoi en honor de Sant Jordi, Mudèjar, Nicèfor I Àngel, Nicolau II d'Alexandria, Numeració del Casal d'Aragó, Otó Visconti, Palau dels Reis de Mallorca, Palma, Pamplona, Pandya, Pastorel·la, Patriarca Ortodox d'Alexandria, Pedrui, Penàguila, Penitenciari major, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Perpinyà, Pinamonte Bonacolsi, Planes (Comtat), Portada/article març 26, Príncep Hisaaki, Principat de Zeta, Protodiaca, Qalàwun, Ramon Folc V de Cardona, Ramon Folc VI de Cardona, Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia, Regne de Mallorca, Regne de València, Renald I de Gueldre, Rin de la Carrasca, Rodolf I d'Alemanya, Roger Bernat III de Foix, Roger de Cannes, Sanç I de Mallorca, Sant Jordi, Santa Maria dels Àngels de Valença, Senyal Reial (segle XIII-XIV), Senyera reial, Senyoria de Broyes, Senyoria de Commercy, Senyoria de Montpeller, Setge de Montesa, Shōgun, Shogunat Kamakura, Siger de Brabant, Svinica, Tekovská Breznica, Torre àrab de l'Ermita de Sant Miquel, Torre del Palau d'Antella, Turá, Vakhtang III de Geòrgia, Veľké Chlievany, Venceslau II, Vescomtat d'Urtx, Villena, Viver, Zadar, 27 de juliol, 5 de juny. Ampliar l'índex (218 més) »
Abat de Poblet
Josep Alegre, abat de Poblet 1998-2015 Labat de Poblet és el pare espiritual del monestir de Poblet.
Nou!!: 1276 і Abat de Poblet · Veure més »
Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí
Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí (Tavira, Gharb al-Àndalus, 1204 - Madínat Manurqa, 1282) fou almoixerif (múixrif) i arrais de Manurqa (1234-1282), home il·lustrat, coneixedor de la llei islàmica i la medicina, filòleg, gramàtic i poeta.
Nou!!: 1276 і Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí · Veure més »
Adolf II de Waldeck
Adolf II de Waldeck (Waldeck (?), 1250 – Lieja, 13 de desembre de 1302) fou comte de Waldeck des de 1270 fins a 1276 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1301 a 1302.
Nou!!: 1276 і Adolf II de Waldeck · Veure més »
Ador
Ador és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.
Nou!!: 1276 і Ador · Veure més »
Adrià V
Adrià V (Gènova, (1205) - † Viterbo, 18 d'agost de 1276) va ser Papa de l'Església Catòlica a partir del 1276.
Nou!!: 1276 і Adrià V · Veure més »
Ahnentafel
El sistema Ahnentafel, també conegut com el sistema de numeració de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jerónimo de Sosa el 1676 com un mètode de numeració dels avantpassats en una genealogia ascendent.
Nou!!: 1276 і Ahnentafel · Veure més »
Al-Azraq
''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.
Nou!!: 1276 і Al-Azraq · Veure més »
Al-Maris
Al-Maris fou una regió de Núbia, al sud d'Egipte (a partir d'Assuan) i nord del Sudan.
Nou!!: 1276 і Al-Maris · Veure més »
Alícia de Xampanya-Jerusalem
Alix o Alícia de Xampanya nascuda cap a 1195/1196, morta l'any 1247.
Nou!!: 1276 і Alícia de Xampanya-Jerusalem · Veure més »
Alcoi
Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
Nou!!: 1276 і Alcoi · Veure més »
Aliança francomongola
Carta enviada per l'il-kan mongol Öljaitü al rei Felip IV de França el 1305 per proposar-li una col·laboració militar Els croats francs i l'Imperi Mongol feren diversos intents de teixir una aliança francomongola contra el seu enemic comú, els califats islàmics, durant el.
Nou!!: 1276 і Aliança francomongola · Veure més »
Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.
Nou!!: 1276 і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: 1276 і Almogàver · Veure més »
Alzira
Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.
Nou!!: 1276 і Alzira · Veure més »
Andreu d'Albalat
Andreu d'Albalat, el seu nom en llatí medieval eclesiàstic va ser Andreas Albalatus fou bisbe de València des de 1248 a 1276.
Nou!!: 1276 і Andreu d'Albalat · Veure més »
Annauir
Annauir és una xicoteta població de la comarca de la Costera al País Valencià, encaixada entre la falda occidental de la serra Vernissa i la vora dreta del riu Cànyoles.
Nou!!: 1276 і Annauir · Veure més »
Aragó (cognom)
Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: 1276 і Aragó (cognom) · Veure més »
Arbre de Sobrarbe
L'Arbre de Sobrarbe és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'or, una alzina desarrelada, amb set arrels, en els seus colors naturals, coronada amb una creu llatina tallada i de gules.
Nou!!: 1276 і Arbre de Sobrarbe · Veure més »
Arquebisbat d'Acerenza
Larquebisbat d'Acerenza (italià: bisbat di Acerenza; llatí: Archidioecesis Acheruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1276 і Arquebisbat d'Acerenza · Veure més »
Arquebisbat d'Aush
L'arquebisbat d'Aush és una divisió eclesiàstica de França, que abraça el departament del Gers.
Nou!!: 1276 і Arquebisbat d'Aush · Veure més »
Arquebisbat d'Esztergom-Budapest
Larquebisbat d'Esztergom-Budapest (hongarès: Esztergom-Budapesti Főegyházmegye; llatí: Archidioecesis Strigoniensis-Budapestinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica. El 2013 tenia 1.254.000 batejats d'un total de 2.088.000 habitants. L'arquebisbe d'Esztergom-Budapest té el títol de Primat d'Hongria. Des del 2002 està regida per l'arquebisbe cardenal Péter Erdõ.
Nou!!: 1276 і Arquebisbat d'Esztergom-Budapest · Veure més »
Arquebisbat de Bourges
L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 1276 і Arquebisbat de Bourges · Veure més »
Arquebisbat de Càller
Larquebisbat de Càller (italià: arcidiocesi di Cagliari; llatí: Archidioecesis Calaritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1276 і Arquebisbat de Càller · Veure més »
Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 1276 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »
Arquebisbat de Cosenza-Bisignano
Façana del Santuari de Sant Francesc de Paula Larquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1276 і Arquebisbat de Cosenza-Bisignano · Veure més »
Arquebisbat de Gaeta
Larquebisbat de Gaeta (italià: arcidiocesi di Gaeta; llatí: Archidioecesis Caietana) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1276 і Arquebisbat de Gaeta · Veure més »
Arquebisbat de Gènova
Larxidiòcesi de Gènova (en llatí: Archidioecesis Ianuensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Ligúria.
Nou!!: 1276 і Arquebisbat de Gènova · Veure més »
Arquebisbat de Matera-Irsina
Larquebisbat de Matera-Irsina (italià: arcidiocesi di Matera-Irsina; llatí: Archidioecesis Materanensis-Montis Pelusii) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1276 і Arquebisbat de Matera-Irsina · Veure més »
Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1276 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »
Arquebisbat de Pesaro
Larquebisbat de Pesaro (italià: arquebisbat de Pesaro; llatí: Archidioecesis Pisaurensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1276 і Arquebisbat de Pesaro · Veure més »
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen. El Palauo arxiepiscopal de Rouen, l'únic palauo episcopal de França que segueix sent de proprietat eclesiàstica després l'antic règim i fins avui El castell de Gaillon, que fou residència estival dels arquebisbes de Rouen fins a la revolució francesa. Abadia de la Trinitat a Fécamp. Restes de l'església abacial ''Saint-Pierre'' de Jumièges. Larquebisbat de Rouen (francès: Archidiocèse de Rouen, llatí: Archidioecesis Rothomagensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1276 і Arquebisbat de Rouen · Veure més »
Arquebisbat de Veszprém
El palau arxiepiscopal de Veszprém. La basílica menor de Santa Teresa de Keszthely. Vista aèria de l'abadia cistercenca de Zirc. Larquebisbat de Veszprém (hongarès: Veszprémi főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Veszprimiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.
Nou!!: 1276 і Arquebisbat de Veszprém · Veure més »
Arxidiòcesi de València
LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).
Nou!!: 1276 і Arxidiòcesi de València · Veure més »
Atanasi III d'Alexandria
Atanasi III d'Alexandria va ser patriarca Ortodox d'Alexandria de l'any 1276 al 1316.
Nou!!: 1276 і Atanasi III d'Alexandria · Veure més »
Ayerbe
Ayerbe és un municipi aragonès a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.
Nou!!: 1276 і Ayerbe · Veure més »
Čakanovce (Košice)
Čakanovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1276 і Čakanovce (Košice) · Veure més »
Àhmad al-Badawí
Abu-l-Fityan Àhmad al-Badawí, més conegut simplement com a Àhmad al-Badawí —— (Fes, 1200 - Tanta, 24 d'agost del 1276) fou un asceta sufí marroquí conegut com a sayyid Badawí.
Nou!!: 1276 і Àhmad al-Badawí · Veure més »
Baixa Cerdanya
Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.
Nou!!: 1276 і Baixa Cerdanya · Veure més »
Baronia de Montpalau
La Baronia de Montpalau va ser una jurisdicció senyorial creada al pels Montseny.
Nou!!: 1276 і Baronia de Montpalau · Veure més »
Barranc de la Batalla
El barranc de la Batalla és un barranc situat al sud de la ciutat d'Alcoi, al País Valencià.
Nou!!: 1276 і Barranc de la Batalla · Veure més »
Basílica de Santa Maria Major
La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.
Nou!!: 1276 і Basílica de Santa Maria Major · Veure més »
Batalla d'Alcoi
La Batalla d'Alcoi va tindre lloc a finals del mes d'abril de l'any 1276, i va enfrontar cristians i musulmans.
Nou!!: 1276 і Batalla d'Alcoi · Veure més »
Bàybars I
Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).
Nou!!: 1276 і Bàybars I · Veure més »
Begís
Begís (en castellà i oficialment, Bejís) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: 1276 і Begís · Veure més »
Beilicat dels karamànides
El beilicat dels karamànides (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos beilicats d'Anatòlia.
Nou!!: 1276 і Beilicat dels karamànides · Veure més »
Beneixama
Beneixama és una població del País Valencià situada a la comarca històrica de l'Alcoià, (encara que a la zona administrativa de l'Alt Vinalopó), a la subcomarca de la Vall de Beneixama.
Nou!!: 1276 і Beneixama · Veure més »
Beniopa
Beniopa és una població del terme municipal de Gandia, situada al nord-oest de la ciutat de Gandia amb la qual forma un sol nucli urbà.
Nou!!: 1276 і Beniopa · Veure més »
Biar
Via verda col-end Atzucac de la vila, a prop del castell Biar és una població del País Valencià.
Nou!!: 1276 і Biar · Veure més »
Bidovce
Bidovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1276 і Bidovce · Veure més »
Bisbat d'Acqui
El bisbat d'Acqui (italià: Diocesi di Acqui; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1276 і Bisbat d'Acqui · Veure més »
Bisbat d'Alba
El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1276 і Bisbat d'Alba · Veure més »
Bisbat d'Anagni-Alatri
La catedral de sant Pau a Alatri El bisbat d'Anagni-Alatri (italià: Diocesi di Anagni-Alatri; llatí: Dioecesis Anagnina-Alatrina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1276 і Bisbat d'Anagni-Alatri · Veure més »
Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro
El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro —diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro; Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1276 і Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro · Veure més »
Bisbat d'Autun
Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Nou!!: 1276 і Bisbat d'Autun · Veure més »
Bisbat d'Aversa
El bisbat d'Aversa (italià: Diocesi di Aversa; llatí: Dioecesis Aversana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1276 і Bisbat d'Aversa · Veure més »
Bisbat d'Isernia-Venafro
El bisbat d'Isernia-Venafro —Diocesi di Isernia-Venafro; Dioecesis Aeserniensis-Venafrensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1276 і Bisbat d'Isernia-Venafro · Veure més »
Bisbat d'Orange
Orange - Diocèse d'Orange, Dioecesis Arausiensis -) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.
Nou!!: 1276 і Bisbat d'Orange · Veure més »
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1276 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »
Bisbat de Bayeux i Lisieux
Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. ex-catedral de Sant Pere a Lisieux. basílica de Santa Teresa de Lisieux, construïda a partir del 1929 i consagrada l'11 de juliol de 1954. És el segon lloc de pelegrinatge més important de França, després de la basílica de Lorda. La basílica menor de ''Notre-Dame de la Délivrande'' a Douvres-la-Délivrande. L'entrada de l'antic palau episcopal de Bayeux, avui seu del museu Baron Gérard. L'antic seminari diocesà, construït a partir del 1693, avui seu d'institucions culturals ciutadanes. abbaye aux Dames'' de Caen. El bisbat de Bayeux (francès: Diocèse de Bayeux, llatí: Dioecesis Baiocensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: 1276 і Bisbat de Bayeux i Lisieux · Veure més »
Bisbat de Brno
Escut de la diòcesi El bisbat de Brno (txec: Diecéze brněnská; llatí: Archidioecesis Lancianensis-Ortonensis) és una seu de l'Església catòlica a Txèquia, sufragània de l'arquebisbat d'Olomouc. Al 2012 tenia 535.500 batejats d'un total de 1.360.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Vojtěch Cikrle.
Nou!!: 1276 і Bisbat de Brno · Veure més »
Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano
El bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano (italià: Diocesi di Cerignola-Ascoli Satriano; llatí: Dioecesis Ceriniolensis-Asculana Apuliae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1276 і Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano · Veure més »
Bisbat de Chartres
Porta occidental de la catedral de Chartres. VII. XII. XVIII, que va ser la residència episcopal fins al 1905, avui allotja el museu de Belles Arts de la ciutat. El bisbat de Chartres (francès: Diocèse de Chartres, llatí: Dioecesis Carnutensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 1276 і Bisbat de Chartres · Veure més »
Bisbat de Die
El bisbat de Die - Diocèse de Die, Dioecesis Diensis - és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.
Nou!!: 1276 і Bisbat de Die · Veure més »
Bisbat de Dubrovnik
El bisbat de Dubrovnik - Dubrovačka biskupija; Dioecesis Ragusina - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Split-Makarska.
Nou!!: 1276 і Bisbat de Dubrovnik · Veure més »
Bisbat de Faenza-Modigliana
El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1276 і Bisbat de Faenza-Modigliana · Veure més »
Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1276 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »
Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino
La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1276 і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino · Veure més »
Bisbat de Gubbio
El bisbat de Gubbio (italià: diocesi di Gubbio; llatí: Dioecesis Eugubina) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1276 і Bisbat de Gubbio · Veure més »
Bisbat de Locri-Gerace
El bisbat de Locri-Gerace (diocesi di Locri-Gerace, Dioecesis Locrensis-Hieracensis -Sanctae Mariae de Pulsi)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 122.000 batejats d'un total 133.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Francesco Oliva.
Nou!!: 1276 і Bisbat de Locri-Gerace · Veure més »
Bisbat de Lucera-Troia
cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1276 і Bisbat de Lucera-Troia · Veure més »
Bisbat de Mâcon
El bisbat de Mâcon (francès: Diocèse de Mâcon, llatí: Dioecesis Matisconensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1276 і Bisbat de Mâcon · Veure més »
Bisbat de Sàmbia
La diòcesi de Sàmbia (letó: Samlandi piiskoppide loend; alemany: Fürstbistum Samland; llatí: Dioecesis Sambiensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Prússia.
Nou!!: 1276 і Bisbat de Sàmbia · Veure més »
Bisbat de Terni-Narni-Amelia
El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1276 і Bisbat de Terni-Narni-Amelia · Veure més »
Bisbat de Thérouanne
La llista dels bisbes de Thérouanne conservada a l'església de ''Saint-Martin'' de Thérouanne. Audomar. Saint-Omer. El bisbat de Thérouanne (francès: Diòcese de Thérouanne, llatí: Dioecesis Morinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1276 і Bisbat de Thérouanne · Veure més »
Bisbat de Trebinje-Mrkan
El bisbat de Trebinje-Mrkan (bosnià: Trebinjsko-mrkanska biskupija; llatí: Dioecesis Tribuniensis-Marcanensis) és una seu de l'Església catòlica a Bòsnia i Hercegovina, sufragània de l'arquebisbat de Sarajevo.
Nou!!: 1276 і Bisbat de Trebinje-Mrkan · Veure més »
Bisbat de Verona
La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1276 і Bisbat de Verona · Veure més »
Bisbat suburbicari d'Òstia
El bisbat suburbicari d'Òstia és una seu de l'Església Catòlica sufragània de la diòcesi de Roma, pertanyent a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1276 і Bisbat suburbicari d'Òstia · Veure més »
Bisbat suburbicari de Frascati
El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1276 і Bisbat suburbicari de Frascati · Veure més »
Bisbat suburbicari de Palestrina
El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1276 і Bisbat suburbicari de Palestrina · Veure més »
Bisbat suburbicari de Velletri-Segni
El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1276 і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni · Veure més »
Blanca d'Artois
Blanca d'Artois (nascuda vers el 1248, morta el 2 de maig de 1302), regenta de Navarra 1274-1284, després comtessa de Lancaster, fou filla de Robert I comte d'Artois, mort el 1250, i de Matilde de Brabant.
Nou!!: 1276 і Blanca d'Artois · Veure més »
Bonacolsi
Bonacolsi fou una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Màntua i a Mòdena, i el poder com a podestà a altres llocs.
Nou!!: 1276 і Bonacolsi · Veure més »
Cardenal protodiaca
El cardenal protodicaca és el primer cardenal de l'orde diaconal, és a dir, el cardenal diaca nominat des de fa més temps.
Nou!!: 1276 і Cardenal protodiaca · Veure més »
Carladès
El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.
Nou!!: 1276 і Carladès · Veure més »
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Nou!!: 1276 і Carles II d'Anjou · Veure més »
Casa de Nemanjić
Escut d'armes dels Nemanjić La Casa de Nemanjić (serbi: Немањићи; en català: Nemanyitx) va ser la dinastia real de la Sèrbia de l'edat mitjana.
Nou!!: 1276 і Casa de Nemanjić · Veure més »
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Nou!!: 1276 і Casa reial d'Aragó · Veure més »
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Nou!!: 1276 і Casal d'Aragó · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: 1276 і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell de Xàtiva
Castell de Xàtiva El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa situada a la serra del Castell a dalt de la ciutat valenciana de Xàtiva.
Nou!!: 1276 і Castell de Xàtiva · Veure més »
Castell de Xiu
El castell de Xiu és una construcció defensiva militar que se situa al terme municipal de Llutxent (Vall d'Albaida, País Valencià).
Nou!!: 1276 і Castell de Xiu · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: 1276 і Catarisme · Veure més »
Catedral d'Osca
La Santa Església Catedral de la Transfiguració del Senyor d'Osca, —també coneguda com a catedral de Santa Maria d'Osca—, construïda en estil gòtic, va ser iniciada a finals del i conclosa a principis del.
Nou!!: 1276 і Catedral d'Osca · Veure més »
Catedral de Badajoz
La Catedral de Badajoz (o Catedral de Sant Joan Bautista) està situada en la Plaça d'Espanya, en el centre de Badajoz, a Extremadura.
Nou!!: 1276 і Catedral de Badajoz · Veure més »
Catedral de Brussel·les
La catedral de Brussel·les, també coneguda com a Catedral de Sant Miquel i Santa Gudula de Brussel·les, és una església situada al turó de Treurenberg de Brussel·les, a Bèlgica, al lloc on ja al hi havia una antiga església romànica.
Nou!!: 1276 і Catedral de Brussel·les · Veure més »
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Nou!!: 1276 і Catedral de València · Veure més »
Caudiel
Caudiel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: 1276 і Caudiel · Veure més »
Cavalcavo
Escut de la família Cavalcavo Els Cavalcavo -en italià Cavalcabò- foren una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Cremona i van exercir com a podestà a Mòdena, Faenza, Cremona, Parma, Reggio, Vicenza, Alessandria, Bergamo, Arezzo, Brèscia, Florència, Milà, Valtellina, Perusa i Fano.
Nou!!: 1276 і Cavalcavo · Veure més »
Chronicon Benifassani
El Chronicon Benifassani és un cronicó de la sèrie de Cronicons Rivipullensis redactats en llatí i que tingueren origen en el Monestir de Ripoll.
Nou!!: 1276 і Chronicon Benifassani · Veure més »
Clarença
Clarença (en grec:, en llatí) fou una ciutat que va existir durant l'edat mitjana.
Nou!!: 1276 і Clarença · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: 1276 і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Joigny
El comtat de Joigny (llatí evolucionat Jauviaco, Joviniaci, Joniaci i altres variacions) fou una jurisdicció feudal de França sorgida al a l'enton del castell de Joigny, fundat per Renard I, vescomte de Sens, mort el 6 de gener del 996 o 999.
Nou!!: 1276 і Comtat de Joigny · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: 1276 і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Saarbrücken
El comtat de Saarbrücken fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb centre a la població d'aquest nom esmentada per primer cop el 960 i 977.
Nou!!: 1276 і Comtat de Saarbrücken · Veure més »
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: 1276 і Comtat del Rosselló · Veure més »
Comtats de Rosselló i Cerdanya
Els Comtats de Rosselló i Cerdanya o senzillament Els Comtats van ser els territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei de Mallorca des del 1276 i fins al 1344 formant part de la Corona de Mallorca.
Nou!!: 1276 і Comtats de Rosselló i Cerdanya · Veure més »
Conclave
La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: 1276 і Conclave · Veure més »
Conquesta de Navarra
Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.
Nou!!: 1276 і Conquesta de Navarra · Veure més »
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Nou!!: 1276 і Constança de Sicília · Veure més »
Constança de Sicília (desambiguació)
* Constança de Sicília (1249 - 1302) reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302),.
Nou!!: 1276 і Constança de Sicília (desambiguació) · Veure més »
Constantí Meliteniotes
Constantí Meliteniotes fou un ardiaca romà d'Orient originari de Melitene, que va viure vers el 1276, que fou partidari i defensor de la unió de les esglésies llatina i grega.
Nou!!: 1276 і Constantí Meliteniotes · Veure més »
Convent de Sant Francesc de Barcelona
El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el primer i principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona.
Nou!!: 1276 і Convent de Sant Francesc de Barcelona · Veure més »
Convent de Sant Francesc de Castelló d'Empúries
El Convent de Sant Francesc fou un convent franciscà a l'est del nucli de Castelló d'Empúries proper a l'antic camí de Roses fundat per tradició pel mateix Francesc d'Assís tot i que les fonts documentals apunten el 1276 com a data de fundació.
Nou!!: 1276 і Convent de Sant Francesc de Castelló d'Empúries · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: 1276 і Corts Catalanes · Veure més »
Creu d'Alcoraç
La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».
Nou!!: 1276 і Creu d'Alcoraç · Veure més »
Cristòfor II de Dinamarca
Cristòfor II (29 de setembre de 1276 - Nyköping, 2 d'agost de 1332).
Nou!!: 1276 і Cristòfor II de Dinamarca · Veure més »
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Nou!!: 1276 і Croada Albigesa · Veure més »
Cronologia de la història de Catalunya
Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.
Nou!!: 1276 і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »
Cronologia del catarisme
Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.
Nou!!: 1276 і Cronologia del catarisme · Veure més »
Cup (enologia)
Trull de Rin de la Carrasca Cup és un recipient sobre el qual es trepitja el raïm i on el most que s'obté es va transformant en vi.
Nou!!: 1276 і Cup (enologia) · Veure més »
Degà del Col·legi Cardenalici
El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.
Nou!!: 1276 і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »
Dimarts 13
En les cultures de Grècia i alguns dels països de cultura hispana, com Espanya, Cuba, Uruguai, Paraguai, Argentina, Xile, Perú, Veneçuela, Mèxic, Colòmbia, Equador i altres, es considera dimarts 13 un dia de mala sort.
Nou!!: 1276 і Dimarts 13 · Veure més »
Dinastia Kart
La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.
Nou!!: 1276 і Dinastia Kart · Veure més »
Divriği
Gran Mesquita i Hospital de Divriği Divriği és una ciutat de Turquia, capital d'un districte del mateix nom al sud-est de la província de Sivas, a la vora del riu Çaltı Çayı (afluent del Kara Su (afluent de l'Eufrates). No hi ha dades sobre la seva població actual (2009), però era de només 4.500 habitants el 1930, de 10.389 el 1970, de 15.974 el 1985 i 17.664 el 1990.
Nou!!: 1276 і Divriği · Veure més »
Drassanes Reials de Barcelona
Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.
Nou!!: 1276 і Drassanes Reials de Barcelona · Veure més »
Ducat d'Àustria
El ducat d'Àustria fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, creat el 1156 en el que fins aleshores era la Marca Oriental de Baviera.
Nou!!: 1276 і Ducat d'Àustria · Veure més »
Ducat de Beaufort
La senyoria, després comtat i finalment ducat de Beaufort fou una jurisdicció feudal del Regne de França a la Xampanya.
Nou!!: 1276 і Ducat de Beaufort · Veure més »
Ducat de Nemours
Nemours fou una senyoria al Gâtinais a mig camí entre Fontainebleau i Château-Landon, a la riba esquerra del riu Loing.
Nou!!: 1276 і Ducat de Nemours · Veure més »
Edat mitjana al País Valencià
Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.
Nou!!: 1276 і Edat mitjana al País Valencià · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: 1276 і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Elecció papal de 1276 (setembre)
L'elecció papal de setembre de 1276 és l'única tercera elecció papal en un mateix any, el 1276, que rep el sobrenom dAny dels quatre papaes.
Nou!!: 1276 і Elecció papal de 1276 (setembre) · Veure més »
Elisabet d'Aragó i d'Hongria
Tomba d'Elisabet d'Aragó a la basílica de Saint-Denis Elisabet d'Aragó (?, 1245 - Cosenza, Calàbria, 1271) va ser reina de França del 1270 al 1271, gràcies al seu casament amb Felip III de França, i infanta d'Aragó.
Nou!!: 1276 і Elisabet d'Aragó i d'Hongria · Veure més »
Eric V
Erik Klipping (Laaland, 1249 - Finderup, 22 de novembre de 1286) fou rei de Dinamarca (Eric V, 1259-1286) i fill de Cristòfol I. Fins al 1264 governà sota els consells de la seva mare, la competent reina vídua Margarida Sambiria.
Nou!!: 1276 і Eric V · Veure més »
Erik VI de Dinamarca
Erik VI de Dinamarca Erik VI Menved dit Menved (mal home) (Copenhaguen, 1274 - Roskilde, 1320).
Nou!!: 1276 і Erik VI de Dinamarca · Veure més »
Esclarmonda de Foix i de Cardona
Palau dels Reis de Mallorca (Perpinyà), residència habitual de la reina Esclarmonda de Foix (Comtat de Foix, 1260 - Perpinyà, 1316), fou reina del Regne de Mallorca (1276-1285) i infanta del comtat de Foix.
Nou!!: 1276 і Esclarmonda de Foix i de Cardona · Veure més »
Escola Zhengyi
L'Escola Zhengyi, Zhengyi Dao (xinès : 正一道), que es pot traduir com a "Veritat i unitat" o "Unitat ortodoxa", és un moviment taoista que dona continuïtat a un reagrupament estratègic realitzat durant la dinastia Yuan.
Nou!!: 1276 і Escola Zhengyi · Veure més »
Escut de les Illes Balears
LEscut de les Illes Balears es constitueix de «quatre barres vermelles en sentit vertical sobre fons groc, creuades diagonalment, per una banda, blava col·locada des de l'angle superior dret a la part inferior oposada.
Nou!!: 1276 і Escut de les Illes Balears · Veure més »
Església de Sant Esteve (València)
L'església de Sant Esteve és una de les més antigues de la ciutat, ja present en la immediata conquesta de Jaume I. Es troba al barri de la Xerea, a la plaça de Sant Esteve, cantonada amb el carrer dels Venerables, a la ciutat de València, l'Horta, País Valencià.
Nou!!: 1276 і Església de Sant Esteve (València) · Veure més »
Església de Sant Jordi d'Alcoi
L'Església de Sant Jordi d'Alcoi, a pesar de la seua escassa grandària, és un dels temples més importants d'aquesta població valenciana per la seua relació amb la festa de moros i cristians.
Nou!!: 1276 і Església de Sant Jordi d'Alcoi · Veure més »
Església de Sant Martí (València)
L'església de Sant Martí, de Sant Martí Bisbe i Sant Antoni Abat, és una de les més antigues de la ciutat de València, ubicada al principi del carrer Sant Vicent.
Nou!!: 1276 і Església de Sant Martí (València) · Veure més »
Església de Santa Eulària (Palma)
L'església de Santa Eulària és una església parroquial gòtica de Mallorca que es troba a la plaça homònima.
Nou!!: 1276 і Església de Santa Eulària (Palma) · Veure més »
Felip d'Anjou-Nàpols
Felip d'Anjou-Nàpols, també conegut com a Felip de Sicília (1255/56 — 1277), fou rei nominal de Tessalònica i príncep consort d'Acaia.
Nou!!: 1276 і Felip d'Anjou-Nàpols · Veure més »
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Nou!!: 1276 і Felip III de França · Veure més »
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Nou!!: 1276 і Felip IV de França · Veure més »
Fredes
Fredes és un poble situat al terme municipal de la Pobla de Benifassà, al Baix Maestrat (nord del País Valencià).
Nou!!: 1276 і Fredes · Veure més »
Gerard de Villamagna
Gherardo di Villamagna o Gherardo Mecatti (Villamagna, Bagno a Ripoli, Toscana, ca. 1174 - ca. 1245) fou un eremita italià, membre del Tercer Orde Regular de Sant Francesc.
Nou!!: 1276 і Gerard de Villamagna · Veure més »
Gianciotto Malatesta
Giovanni Malatesta (Rimini, 1240/1244-?, 1304), conegut com Gianciotto o Gianne Sciancato («Joan el Coix») va ser un noble i podestà italià.
Nou!!: 1276 і Gianciotto Malatesta · Veure més »
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Nou!!: 1276 і Gran Companyia Catalana · Veure més »
Gregori X
Gregori X (Piacenza, vers 1210 - † Arezzo, 10 de gener de 1276) va ser papa de l'Església Catòlica del 1272 al 1276.
Nou!!: 1276 і Gregori X · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: 1276 і Guifré el Pilós · Veure més »
Guillem II de Montclús
Guillem II de Montclús (?-v.1276) va ser un noble català de la Baixa edat mitjana, baró de Montclús.
Nou!!: 1276 і Guillem II de Montclús · Veure més »
Història d'Alcoi
La història d'Alcoi recull els esdeveniments rellevants ocorreguts a la població d'Alcoi al llarg del temps.
Nou!!: 1276 і Història d'Alcoi · Veure més »
Història d'Àustria
Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.
Nou!!: 1276 і Història d'Àustria · Veure més »
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Nou!!: 1276 і Història d'Hongria · Veure més »
Història de les Illes Balears
Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: 1276 і Història de les Illes Balears · Veure més »
Història de Villena
Mapa del terme de Villena que mostra els vestigis arqueològics trobats en ell. La història de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià) es remunta al Paleolític mitjà, període en què s'han trobat els testimoniatges de presència humana més antics.
Nou!!: 1276 і Història de Villena · Veure més »
Història del País Valencià
citació.
Nou!!: 1276 і Història del País Valencià · Veure més »
Honori IV
Honori IV (Roma, vers 1210 - mort el 3 d'abril de 1287) va ser papa de l'Església Catòlica del 1285 al 1287.
Nou!!: 1276 і Honori IV · Veure més »
Horné Semerovce
Horné Semerovce és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.
Nou!!: 1276 і Horné Semerovce · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: 1276 і Illes Balears · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: 1276 і Imperi Seljúcida · Veure més »
Innocenci V
Pierre de Tarentaise, conegut com a Innocenci V, (Champagny-en-Vanoise, prop de Moûtiers, Comtat de Savoia, 1225 – Roma, 22 de juny de 1276) durant quatre mesos va ser papa de l'Església Catòlica el 1276.
Nou!!: 1276 і Innocenci V · Veure més »
Jaspert de Botonac i de Castellnou
Jaspert de Botonac i de Castellnou (?, - València, 1288) fou un eclesiàstic i jurista català, probablement germà de Pere Arnau de Botonac i pertanyent per part de pare a una família noble dels voltants de Narbona i per part de mare a l'alta nissaga dels Castellnou, radicada al Rosselló i al Vallespir.
Nou!!: 1276 і Jaspert de Botonac i de Castellnou · Veure més »
Jaspert V de Castellnou
Jaspert V de Castellnou, vescomte de Castellnou, fou un noble i militar català dels segles i, almirall de la flota catalana.
Nou!!: 1276 і Jaspert V de Castellnou · Veure més »
Jaume de Cervera (senyor de Gebut)
Jaume de Cervera (?, 1276) fou un noble del llinatge dels Cervera de la subbranca de Gebut i Algerri.
Nou!!: 1276 і Jaume de Cervera (senyor de Gebut) · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: 1276 і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: 1276 і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Joan XX
Mai hi ha hagut un Papa Joan XX, perquè el papa número 20 amb aquest nom, el cardenal Pedro Julião, quan va ser elegit papa el 1276, va decidir saltar-se el número "XX" i va prendre el nom de Joan XXI.
Nou!!: 1276 і Joan XX · Veure més »
Joan XXI
Joan XXI (Lisboa, 1215 - Viterbo, 20 de maig de 1277) él el nom que Pedro Julião va triar quan va ser elegit papa de l'Església Catòlica, per un mandat del 1276 al 1277.
Nou!!: 1276 і Joan XXI · Veure més »
Jofre III de Rocabertí
Jofre III de Rocabertí (? - ?, 1282) fou vescomte de Rocabertí (1229 - 1282).
Nou!!: 1276 і Jofre III de Rocabertí · Veure més »
Jueus catalans
Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.
Nou!!: 1276 і Jueus catalans · Veure més »
Jur nad Hronom
Jur nad Hronom és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.
Nou!!: 1276 і Jur nad Hronom · Veure més »
Karamanoğlu Mehmed Bey
Karaman. Şemseddin I Mehmed Bey o Karamanoğlu Mehmet Bey fou beg (bey) de la dinastia dels karamànides.
Nou!!: 1276 і Karamanoğlu Mehmed Bey · Veure més »
Kötschach-Mauthen
Kötschach-Mauthen és un municipi austríac, dins de l'estat de Caríntia.
Nou!!: 1276 і Kötschach-Mauthen · Veure més »
Kerîmeddin Karaman Bey
Kerîmeddin Karaman Bey o Karim al-Din Karaman Beg fou un cap turcman fundador de la dinastia dels Karaman-oğhlu o Karamanoğulları, sovint anomenada també karamànida o dels karamànides.
Nou!!: 1276 і Kerîmeddin Karaman Bey · Veure més »
La Pobla de Benifassà
La Pobla de Benifassà és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: 1276 і La Pobla de Benifassà · Veure més »
La Tor d'Alvèrnia
La senyoria de La Tor fou una jurisdicció feudal d'Alvèrnia, origen de la família de La Tor, que després fou La Tor d'Alvèrnia quan el 1389 Bertran IV de La Tor, fill de Guiu i de Maria de Roger de Beaufort, es va casar amb Maria d'Alvèrnia, comtessa hereva d'Alvèrnia; aquesta nissaga es va estendre fins al comte Joan III de La Tor d'Alvèrnia (1467-1501).
Nou!!: 1276 і La Tor d'Alvèrnia · Veure més »
La Vall de Laguar
La Vall de Laguar és un municipi del País Valencià a l'oest de la comarca de la Marina Alta, a les comarques centrals del País Valencià.
Nou!!: 1276 і La Vall de Laguar · Veure més »
Lemnos
Mapa de l'illa Lemnos (Limnos) és una illa grega situada al nord de la mar Egea, al sud-oest d'Imbros i nord-oest de Lesbos.
Nou!!: 1276 і Lemnos · Veure més »
Licari
Mapa de l'Imperi Romà d'Orient i dels Estats Llatins d'Orient, vers 1265. fou un almirall d'origen llombard del al servei de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: 1276 і Licari · Veure més »
Llívia
Llívia (pronunciació local) és un municipi català de la Baixa Cerdanya, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Cerdanya.
Nou!!: 1276 і Llívia · Veure més »
Llibre dels fets
El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.
Nou!!: 1276 і Llibre dels fets · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1276 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'escriptors en llengua catalana
Tot seguit hi ha una llista d'autors destacats en llengua catalana, en ordre cronològic, per any de naixement.
Nou!!: 1276 і Llista d'escriptors en llengua catalana · Veure més »
Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi
La llista de bisbes i arquebisbes d'Albi és la que segueix a sota.
Nou!!: 1276 і Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: 1276 і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: 1276 і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: 1276 і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Nou!!: 1276 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »
Llista de governants i prínceps de Transsilvània
XIX). El Principat de Transsilvània es va caracteritzar per ser una monarquia electiva on l'alta noblesa hongaresa dirigia aquesta unitat politicoadministrativa independent, que va existir entre els segles XVI i XVIII.
Nou!!: 1276 і Llista de governants i prínceps de Transsilvània · Veure més »
Llista de municipis portuguesos
Aquesta és una llista de municipis (concelhos) portuguesos ordenats alfabèticament.
Nou!!: 1276 і Llista de municipis portuguesos · Veure més »
Llista de reis de Jerusalem
El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat.
Nou!!: 1276 і Llista de reis de Jerusalem · Veure més »
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Nou!!: 1276 і Llista de reis de Mallorca · Veure més »
Lluís d'Evreux
Lluís d'Evreux (França, 3 de maig de 1276 - París, 19 de maig de 1319) va ser un príncep francès, fill del de Felip III de França, esdevingut comte d'Évreux i de Beaumont-le-Roger el 1316.
Nou!!: 1276 і Lluís d'Evreux · Veure més »
Llutxent
Llutxent és un municipi del País Valencià situat a la Vall d'Albaida.
Nou!!: 1276 і Llutxent · Veure més »
Loriguilla
Loriguilla (en castellà i oficialment, Loriguilla, i en la parla xurra, Lauriguilla) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.
Nou!!: 1276 і Loriguilla · Veure més »
Malik Shams al-Din I
Malik Shams al-Din I Muhammad fou el primer malik (rei) de la dinastia Kart d'Herat.
Nou!!: 1276 і Malik Shams al-Din I · Veure més »
Manuel de Borgonya
Manuel de Borgonya i de Suàbia o Manuel de Castella (Carrión de los Condes, 1234 - Peñafiel, 25 de desembre de 1283) fou infant de Castella i de Lleó i senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena.
Nou!!: 1276 і Manuel de Borgonya · Veure més »
Margarida d'Acaia
Margarida de Villehardouin o Margarida d'Acaia (1266 – 1315) fou la segona filla de Guillem II de Villehardouin, príncep d'Acaia i de la seva tercera esposa Anna Ducas.
Nou!!: 1276 і Margarida d'Acaia · Veure més »
Maria de Brabant
Maria de Brabant Maria de Brabant (Lovaina, Ducat de Brabant 1254 i morta a Meulan-en-Yvelines 12 de gener de 1321), fou infanta de Brabant i reina consort de França (1274-1285).
Nou!!: 1276 і Maria de Brabant · Veure més »
Medina de Fes
La Medina de Fes el Bali és la part més vella i emmurallada de la ciutat de Fes, Marroc.
Nou!!: 1276 і Medina de Fes · Veure més »
Miramar (Mallorca)
Miramar és una possessió situada a Valldemossa, just en el límit d'aquest municipi i Deià.
Nou!!: 1276 і Miramar (Mallorca) · Veure més »
Monestir de Rača
El monestir de Rača El Patriarca Pavle, que va ser monjo al monestir de Rača Interior del monestir El monestir de Rača (en serbi: Манастир Рача, Manastir Rača) és un monestir ortodox serbi proper al poble de Rača i 7 km al sud de Bajina Bašta.
Nou!!: 1276 і Monestir de Rača · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Benifassà
El Reial convent de Santa Maria de Benifassà és un monestir fundat per l'orde del Cister, actualment ocupat per monges cartoixanes, i situat dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, al terme municipal de La Pobla de Benifassà, Baix Maestrat (País Valencià).
Nou!!: 1276 і Monestir de Santa Maria de Benifassà · Veure més »
Montaverner
Montaverner és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: 1276 і Montaverner · Veure més »
Moros i Cristians d'Alcoi
Esquadra Filada Vascos,Nom oficial. Font: Ajuntament d'Alcoi 2006 Esquadra de Negres, 2007 Ambaixada cristiana durant el Dia de ''l'alardo'', any 2009. Les festes de Moros i Cristians d'Alcoi (l’Alcoià) són una festa popular en què es recrea la lluita entre dos bàndols, musulmà i cristià.
Nou!!: 1276 і Moros i Cristians d'Alcoi · Veure més »
Moros i Cristians d'Alcoi en honor de Sant Jordi
La Festa de Moros i Cristians d'Alcoi en honor de Sant Jordi té una estructura de tres dies establerta i un origen estrictament religiós.
Nou!!: 1276 і Moros i Cristians d'Alcoi en honor de Sant Jordi · Veure més »
Mudèjar
Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.
Nou!!: 1276 і Mudèjar · Veure més »
Nicèfor I Àngel
Nicèfor Andrònic I o Nicèfor I Comnè Ducas, fou dèspota de l'Epir a la mort del seu pare Miquel II l'any 1266 o 1268, fins a la seva mort vers l'any 1297.
Nou!!: 1276 і Nicèfor I Àngel · Veure més »
Nicolau II d'Alexandria
Nicolau II d'Alexandria va ser patriarca Ortodox d'Alexandria de l'any 1263 al 1276.
Nou!!: 1276 і Nicolau II d'Alexandria · Veure més »
Numeració del Casal d'Aragó
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.
Nou!!: 1276 і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »
Otó Visconti
Otó Visconti (1207 - San Donato Milanese, Comtat de Xampanya 1295) fou l'Arquebisbe de Milà i primer Senyor de Milà de la família Visconti.
Nou!!: 1276 і Otó Visconti · Veure més »
Palau dels Reis de Mallorca
El Palau dels Reis de Mallorca (o Castell Reial de Mallorca, o Castell Major) és un dels monuments més importants de la ciutat de Perpinyà, de la comarca del Rosselló i de la Catalunya Nord.
Nou!!: 1276 і Palau dels Reis de Mallorca · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: 1276 і Palma · Veure més »
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Nou!!: 1276 і Pamplona · Veure més »
Pandya
Mapa del regne Pandya sota Jatavarman Sundara Pandya (1251 - 1283) Escultura Pandya Inscripció Pandya a Koneswaram La dinastia Pandya o Imperi Pandya o Regne dels pandyes (tàmil பாண்டியர்) fou un antic estat dràvida del sud de l'Índia.
Nou!!: 1276 і Pandya · Veure més »
Pastorel·la
Pastorel·la, imatge del segle XV La pastorel·la (occ. pastorela) és un gènere trobadoresc.
Nou!!: 1276 і Pastorel·la · Veure més »
Patriarca Ortodox d'Alexandria
El patriarca d'Alexandria i de tot Àfrica o patriarca de l'Església Ortodoxa d'Alexandria és el cap de la jurisdicció autocèfala canònica de l'Església Ortodoxa a Egipte i a la resta de l'Àfrica.
Nou!!: 1276 і Patriarca Ortodox d'Alexandria · Veure més »
Pedrui
Ermita de Pedrui Pedrui (o Petroi) va ser un castre amb Roda, actualment desaparegut, de la comarca històrica de la Ribagorça.
Nou!!: 1276 і Pedrui · Veure més »
Penàguila
Penàguila és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alcoià.
Nou!!: 1276 і Penàguila · Veure més »
Penitenciari major
Penitenciari major és el títol que rep el cardenal prefecte que presideix el Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica, assistit per un regent, dos oficials és i un consell de prelats.
Nou!!: 1276 і Penitenciari major · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: 1276 і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: 1276 і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: 1276 і Pere el Gran · Veure més »
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Nou!!: 1276 і Perpinyà · Veure més »
Pinamonte Bonacolsi
Pinamonte Bonacolsi fou fill presumptament de Rinald Bonacolsi senyor de Folato en feu de l'abadia de San Zenone de Verona el 1206.
Nou!!: 1276 і Pinamonte Bonacolsi · Veure més »
Planes (Comtat)
Planes, també anomenat Planes de la Baronia, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat.
Nou!!: 1276 і Planes (Comtat) · Veure més »
Portada/article març 26
Categoria:Articles del dia de març de la portada 600k.
Nou!!: 1276 і Portada/article març 26 · Veure més »
Príncep Hisaaki
El va ser el vuitè shogun del shogunat Kamakura del Japó; va governar entre el 1289 i 1308.
Nou!!: 1276 і Príncep Hisaaki · Veure més »
Principat de Zeta
Escut del Principat de Zeta. Territori del Principat de Zeta. El Principat de Zeta (montenegrí: Зета, llatí: Zeta) va ser un antic principat d'Europa el territori del qual comprenia aproximadament l'actual Montenegro.
Nou!!: 1276 і Principat de Zeta · Veure més »
Protodiaca
Retrat d'un protodiaca ortodox, obra d'Ilià Repin, 1877 (Galeria Tretiakov, Moscou). Un protodiaca, paraula derivada del significat grec proto, primera i diakonos, diaca, és un títol utilitzat a les Esglésies catòlica i ortodoxa.
Nou!!: 1276 і Protodiaca · Veure més »
Qalàwun
Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Qalàwun al-Alfí as-Salihí an-Najmí al-Alaí ——, més conegut simplement com al-Mansur Qalàwun o com Qalàwun, (país kiptxak, actualment Ucraïna, vers 1222 - el Caire, 11 de novembre de 1290), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1279-1290).
Nou!!: 1276 і Qalàwun · Veure més »
Ramon Folc V de Cardona
Ramon Folc V de Cardona (?, 1220 - Mallol, 5 de juny de 1276) fou vescomte de Cardona (1241-1276).
Nou!!: 1276 і Ramon Folc V de Cardona · Veure més »
Ramon Folc VI de Cardona
Ramon Folc VI de Cardona (26 de maig de 1259 - 31 d'octubre de 1320), anomenat el Prohom Vinculador, fou vescomte de Cardona (1276-1320) i governador de Girona.
Nou!!: 1276 і Ramon Folc VI de Cardona · Veure més »
Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia
Hospital Vell El Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia, també conegut com a Conjunt Històric Artístic (Zones de l'Hospital Vell), és un conjunt medieval entre els carrers de l'Hospital i de Guillem de Castro al barri de Sant Francesc de la ciutat de València.
Nou!!: 1276 і Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: 1276 і Regne de Mallorca · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: 1276 і Regne de València · Veure més »
Renald I de Gueldre
Renald I de Gueldre, anomenat el Barallós (nascut vers 1255, mort a Montfort el 9 d'octubre de 1326), fou comte de Gueldre i de Zutphen de 1271 a 1326 i duc de Limburg de 1279 a 1288.
Nou!!: 1276 і Renald I de Gueldre · Veure més »
Rin de la Carrasca
Rin de la Carrasca o Rin és un poblet deshabitat del municipi d'Isàvena, de la comarca de la Ribagorça de l'Aragó, dalt de la Serra del Jordal (que aplega als 1.556 metres), a sobre del seus contraforts i a tramuntana del municipi.
Nou!!: 1276 і Rin de la Carrasca · Veure més »
Rodolf I d'Alemanya
Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.
Nou!!: 1276 і Rodolf I d'Alemanya · Veure més »
Roger Bernat III de Foix
Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).
Nou!!: 1276 і Roger Bernat III de Foix · Veure més »
Roger de Cannes
Roger de Cannes (1060 - 30 de desembre de 1129) (en italià: Ruggero di Canne) va ser bisbe de Canes.
Nou!!: 1276 і Roger de Cannes · Veure més »
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Nou!!: 1276 і Sanç I de Mallorca · Veure més »
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Nou!!: 1276 і Sant Jordi · Veure més »
Santa Maria dels Àngels de Valença
Santa Maria dels Àngels (Santa Maria dos Anjos) és una església romànica construïda a la segona meitat del i consagrada el 1276 situada dins el nucli antic de la fortalesa de Valença.
Nou!!: 1276 і Santa Maria dels Àngels de Valença · Veure més »
Senyal Reial (segle XIII-XIV)
El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).
Nou!!: 1276 і Senyal Reial (segle XIII-XIV) · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: 1276 і Senyera reial · Veure més »
Senyoria de Broyes
La senyoria de Broyes fou una jurisdicció feudal de la Xampanya centrada al castell de Broyes al cantó de Sézanne.
Nou!!: 1276 і Senyoria de Broyes · Veure més »
Senyoria de Commercy
La senyoria de Commercy fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al comtat de Sorcy.
Nou!!: 1276 і Senyoria de Commercy · Veure més »
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Nou!!: 1276 і Senyoria de Montpeller · Veure més »
Setge de Montesa
El setge de Montesa fou un dels darrers episodis de la Conquesta del Regne de València.
Nou!!: 1276 і Setge de Montesa · Veure més »
Shōgun
Minamoto no Yoritomo, primer ''shōgun'' del ''shogunat Kamakura''. En la història del Japó, el terme shōgun (将軍, lit. «comandant de l'exèrcit») es referia a un rang militar i títol històric concedit directament per l'emperador.
Nou!!: 1276 і Shōgun · Veure més »
Shogunat Kamakura
El va ser el primer règim militar feudal japonès establert pels shōguns des de 1185 fins al 1333.
Nou!!: 1276 і Shogunat Kamakura · Veure més »
Siger de Brabant
Siger de Brabant (Ducat de Brabant, c. 1240 - Orvieto, c.1284) fou un filòsof medieval escolàstic, principal figura de l'averroisme llatí.
Nou!!: 1276 і Siger de Brabant · Veure més »
Svinica
Svinica és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1276 і Svinica · Veure més »
Tekovská Breznica
Tekovská Breznica és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Banská Bystrica.
Nou!!: 1276 і Tekovská Breznica · Veure més »
Torre àrab de l'Ermita de Sant Miquel
La Torre Àrab de l'Ermita de Sant Miquel de Corbera, es troba sobre un turó proper a la població, anomenat de Sant Miquel.
Nou!!: 1276 і Torre àrab de l'Ermita de Sant Miquel · Veure més »
Torre del Palau d'Antella
La Torre del Palau d'Antella és l'únic element que persisteix l'antic palau senyorial d'Antella, construït durant els assentaments àrabs; presenta grans proporcions i està dotat d'àmplies cambres.
Nou!!: 1276 і Torre del Palau d'Antella · Veure més »
Turá
Turá és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.
Nou!!: 1276 і Turá · Veure més »
Vakhtang III de Geòrgia
Vakhtang III fou un rei de Geòrgia, nomenat pel kan Il-kan per fer front a la revolta de son germà David VIII que tenia el suport del poble.
Nou!!: 1276 і Vakhtang III de Geòrgia · Veure més »
Veľké Chlievany
Veľké Chlievany és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trenčín.
Nou!!: 1276 і Veľké Chlievany · Veure més »
Venceslau II
Gravat de Jan Matejko (s. XIX) representant Venceslau II Venceslau II —en txec: Václav II., en polonès: Wacław II — (27 de setembre de 1271 - 21 de juny de 1305) va ser rei de Bohèmia (1278 -1305), rei de Polònia (1300 - 1305, com a Venceslau I) i Duc d'Opole (1291 - 1305).
Nou!!: 1276 і Venceslau II · Veure més »
Vescomtat d'Urtx
El vescomtat d'Urtx (a l'edat mitjana, Urg) fou una jurisdicció feudal dels comtats de Cerdanya i Conflent.
Nou!!: 1276 і Vescomtat d'Urtx · Veure més »
Villena
Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.
Nou!!: 1276 і Villena · Veure més »
Viver
Viver és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: 1276 і Viver · Veure més »
Zadar
Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.
Nou!!: 1276 і Zadar · Veure més »
27 de juliol
El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1276 і 27 de juliol · Veure més »
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1276 і 5 de juny · Veure més »
