Taula de continguts
319 les relacions: Abat de Poblet, Abu-Alí Úmar, Abu-Hafs ibn Sayrí, Abu-Muhàmmad al-Gharnatí, Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí, Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, Al Tall, Alaró, Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla, Alcúdia, Alcoraia, Algaida, Almallutx, Andratx, Armada Reial del senyor rei d'Aragó, Art de Catalunya, Art romànic de la Baixa Cerdanya, Aspàreg de la Barca, Ato I de Foces, Álvaro Santamaría Arández, Balears (província romana), Banyalbufar, Baronia del Pariatge, Batalla de Formentera (1109), Batalla de Menorca (1109), Batalla de Portopí, Batalla del Puig de Santa Maria, Búger, Bec de Ferrutx, Ben Abet, Bendinat, Berenguer de Castellbisbal, Berenguer de Palou II, Berenguer de Puigpardines, Berenguer Durfort, Berenguer Gairan, Bernat de Santa Eugènia de Berga, Bernat Guillem d'Entença, Bernat III de Centelles, Bescuit de mar, Binilagant, Binissalem, Bisbat de Mallorca, Blanca Picany, Call d'Inca, Calvià, Camí dels Reis (Mallorca), Campanet, Canonges Regulars de Sant Antoni, Cant de la Sibil·la, ... Ampliar l'índex (269 més) »
Abat de Poblet
Josep Alegre, abat de Poblet 1998-2015 Labat de Poblet és el pare espiritual del monestir de Poblet.
Veure Conquesta de Mallorca і Abat de Poblet
Abu-Alí Úmar
Úmar ibn Àhmad ibn Úmar al-Amirí, conegut com a Abu-Alí Úmar, era un intel·lectual d'una nissaga que es pretenia descendent del califa Úmar ibn al-Khattab.
Veure Conquesta de Mallorca і Abu-Alí Úmar
Abu-Hafs ibn Sayrí
Abu-Hafs ibn Sayrí (Mallorca, 24 de novembre de 1156 - 14 de febrer de 1231) fou un potentat mayurquí emparentat amb el darrer valí musulmà de Mayurqa, Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, en els temps de la Croada contra Al-Mayurqa.
Veure Conquesta de Mallorca і Abu-Hafs ibn Sayrí
Abu-Muhàmmad al-Gharnatí
Abu-Muhàmmad al-Gharnatí (en àrab Abū Muhammad al-Garnatī), originari de Granada, va ser l'últim cadi i imam de Mayurqa.
Veure Conquesta de Mallorca і Abu-Muhàmmad al-Gharnatí
Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí
Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí (Tavira, Gharb al-Àndalus, 1204 - Madínat Manurqa, 1282) fou almoixerif (múixrif) i arrais de Manurqa (1234-1282), home il·lustrat, coneixedor de la llei islàmica i la medicina, filòleg, gramàtic i poeta.
Veure Conquesta de Mallorca і Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí
Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí
Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, altrament conegut també pel nom de Muhàmmad ibn Alí ibn Mussa, i apel·lat en les fonts cristianes com a Abu Iehie o Aboheihe, fou el darrer valí musulmà almohade de les Illes Orientals d'al-Àndalus (1208-1229).
Veure Conquesta de Mallorca і Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí
Al Tall
Al Tall va ser un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat el 1975, reconegut per la fecunda trajectòria i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora del seu país a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepció mediterrània de la música popular.
Veure Conquesta de Mallorca і Al Tall
Alaró
Alaró és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Alaró
Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla
Alí ibn Mujàhid al-Amirí Iqbal-ad-Dawla (?, c. 1010 - Saragossa, 1081) va ser emir de Dàniya entre els anys 1044 i 1076 de l'era cristiana.
Veure Conquesta de Mallorca і Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla
Alcúdia
Alcúdia (pronunciació local) és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523; i està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió és de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants.
Veure Conquesta de Mallorca і Alcúdia
Alcoraia
Alcoraia és una possessió de Montuïri (Mallorca) situada al sud-est del terme municipal que es troba dividia entre Alcoraia Nou i Alcoraia Vell.
Veure Conquesta de Mallorca і Alcoraia
Algaida
Algaida és una vila i municipi de Mallorca situat al centre de l'illa, a l'est de la capital, i que pertany a la comarca del Pla.
Veure Conquesta de Mallorca і Algaida
Almallutx
* La possessió d'Almallutx, al terme municipal d'Escorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Almallutx
Andratx
Andratx és una vila i municipi del sud-oest de Mallorca, a la costa de la serra de Tramuntana.
Veure Conquesta de Mallorca і Andratx
Armada Reial del senyor rei d'Aragó
L'Armada Reial del senyor Rei d'Aragó (o estol reial) fou la força naval alçada i noliejada pel rei d'Aragó, i conjuntament amb l'Armada de la Diputació General de Catalunya, l'Armada de la Diputació General de València, l'Armada de Catalunya, l'armada de Barcelona, l'Armada de València i l'Armada de Mallorca formaven les forces militars navals de la Corona d'Aragó, una de les més poderoses i efectives, sinó la que més, en el mediterrani de l'edat mitjana.
Veure Conquesta de Mallorca і Armada Reial del senyor rei d'Aragó
Art de Catalunya
Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.
Veure Conquesta de Mallorca і Art de Catalunya
Art romànic de la Baixa Cerdanya
Santa Maria de Talló Lart romànic de la Baixa Cerdanya es dona principalment en l'arquitectura religiosa de les seves esglésies.
Veure Conquesta de Mallorca і Art romànic de la Baixa Cerdanya
Aspàreg de la Barca
Aspàreg de la Barca (Montpeller, ~1170 - Tarragona, 1233) fou un destacat religiós occità, prebost de Sant Esteve de Tolosa, bisbe de Comenge, bisbe de Pamplona i arquebisbe de Tarragona.
Veure Conquesta de Mallorca і Aspàreg de la Barca
Ato I de Foces
Ato I de Foces (també anomenat Atón, Atho, Atto o Hato) (en llatí: Atto de Focibus) (?-1244) va ser un cavaller i ric-home aragonès del llinatge dels Foces, senyor de Foces i senyor d'Alcàsser.
Veure Conquesta de Mallorca і Ato I de Foces
Álvaro Santamaría Arández
Álvaro Santamaría Arández (Borriol, Plana Alta, 1917 - Palma, 13 de desembre 2004) fou un mestre i historiador valencià.
Veure Conquesta de Mallorca і Álvaro Santamaría Arández
Balears (província romana)
Divisió provincial de Dioclecià del 298, amb sis províncies a les quals s'afegeix la ''Tingitana'' per constituir la ''Diòcesis Hispaniarum''. Balears fou un província romana creada el dC que comprenia les Illes Gimnèsies i les Pitiüses.
Veure Conquesta de Mallorca і Balears (província romana)
Banyalbufar
Banyalbufar és una vila i municipi mallorquí situat a l'oest de l'illa, entre la serra de Tramuntana i la mar Mediterrània.
Veure Conquesta de Mallorca і Banyalbufar
Baronia del Pariatge
La Baronia del Pariatge o Baronia d'Andratx fou una baronia de Mallorca que comprenia els territoris sota jurisdicció del bisbe i del rei de Mallorca d'acord amb el contracte de pariatge signat el 1323.
Veure Conquesta de Mallorca і Baronia del Pariatge
Batalla de Formentera (1109)
La batalla de Formentera fou una de les batalles de la croada noruega i de les incursions normandes a les Illes Balears.
Veure Conquesta de Mallorca і Batalla de Formentera (1109)
Batalla de Menorca (1109)
La batalla de Menorca de 1109 fou una de les batalles de la croada noruega i de les incursions normandes a les Illes Balears.
Veure Conquesta de Mallorca і Batalla de Menorca (1109)
Batalla de Portopí
La Batalla de Portopí, també anomenada Batalla de la Porrassa, va tenir lloc a l'actual terme de Calvià, entorn del coll de la Batalla, a la Serra de Portopí, el 12 de setembre de 1229 entre l'exèrcit de Jaume el Conqueridor de la Corona d'Aragó i Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, el valí de Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Batalla de Portopí
Batalla del Puig de Santa Maria
La batalla del Puig de Santa Maria, coneguda simplement com la batalla del Puig, es produí l'any 1237 en la campanya per a conquerir la ciutat de València.
Veure Conquesta de Mallorca і Batalla del Puig de Santa Maria
Búger
Búger (pronunciat Buja) és un municipi del Raiguer de Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Búger
Bec de Ferrutx
El Bec de Ferrutx,Segons els mapes 1:25.000 de l'editorial Alpina i OpenStreetMap.
Veure Conquesta de Mallorca і Bec de Ferrutx
Ben Abet
Ben Abet, també escrit Benhabet, en àrab Ibn Abbād, fou un senyor andalusí mallorquí nascut a final del i mort el que apostatà i es passà al cristianisme durant la Conquesta de Mallorca del Rei en Jaume el 1229.
Veure Conquesta de Mallorca і Ben Abet
Bendinat
Bendinat és una localitat residencial costanera i una antiga possessió del terme de Calvià, a Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Bendinat
Berenguer de Castellbisbal
Berenguer de Castellbisbal (?- ciutat de Nàpols, 6 de febrer de 1254) fou un frare dominic que fou bisbe de Girona.
Veure Conquesta de Mallorca і Berenguer de Castellbisbal
Berenguer de Palou II
Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.
Veure Conquesta de Mallorca і Berenguer de Palou II
Berenguer de Puigpardines
Berenguer de Puigpardines (Sant Privat d'en Bas, Comtat de Besalú ? - ?), fou un cronista català que presumptivament visqué en el.
Veure Conquesta de Mallorca і Berenguer de Puigpardines
Berenguer Durfort
Berenguer Durfort era ciutadà de Barcelona i pertanyia a la Casa del rei d'Aragó.
Veure Conquesta de Mallorca і Berenguer Durfort
Berenguer Gairan
Berenguer Gairan (Montpeller, segle XIII - ?, ?) va ser un marí occità al servei de Jaume I d'Aragó durant la Croada contra Al-Mayûrqa.
Veure Conquesta de Mallorca і Berenguer Gairan
Bernat de Santa Eugènia de Berga
Bernat de Santa Eugènia de Berga, també anomenat Bernat de Santaeugènia o Bernat de Montgrí i de Santa Eugènia, (Torroella de Montgrí, ? - Torroella de Montgrí, 1269) va ser cavaller, governador del Regne de Mallorques i conseller del rei Jaume I d'Aragó.
Veure Conquesta de Mallorca і Bernat de Santa Eugènia de Berga
Bernat Guillem d'Entença
Sepulcre de Bernat Guillem d'Entença al monestir del Puig. Bernat Guillem d'Entença (?-El Puig de Santa Maria, 1237) fou senyor de Fraga.
Veure Conquesta de Mallorca і Bernat Guillem d'Entença
Bernat III de Centelles
Bernat III de Centelles fou un cavaller català del llinatge dels Centelles, senyor de la baronia de Centelles.
Veure Conquesta de Mallorca і Bernat III de Centelles
Bescuit de mar
Mostra de galeta marina (bescuit) de prop de 1852, conservada al Museu de Kronborg (Dinamarca). El bescuit de mar o galeta de mar és una mena de pa adaptat a les necessitats de conservació dels vaixells antics.
Veure Conquesta de Mallorca і Bescuit de mar
Binilagant
Binilagant és una antiga possessió del terme municipal de Llucmajor (Mallorca), situada al nord d'aquest municipi, a la zona muntanyosa i humida del massís de Randa (per això, hom coneix els pagesos d'aquest paratge com a costerins, en contraposició amb els marinencs o pagesos de la Marina).
Veure Conquesta de Mallorca і Binilagant
Binissalem
Molí fariner de Binissalem. Binissalem, antigament i ocasionalment Robines, és una vila i municipi de Mallorca situat a la comarca geogràfica del Raiguer.
Veure Conquesta de Mallorca і Binissalem
Bisbat de Mallorca
El bisbat de Mallorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, sufragània de l'arquebisbat de València.
Veure Conquesta de Mallorca і Bisbat de Mallorca
Blanca Picany
fou una noble mallorquina esposa del filòsof Ramon Llull amb qui va tenir dos fills i amb qui va compartir la vida durant uns anys.
Veure Conquesta de Mallorca і Blanca Picany
Call d'Inca
El Call d'Inca és un antic nucli d'habitatges i comerços els propietaris dels quals eren practicants de la religió jueva.
Veure Conquesta de Mallorca і Call d'Inca
Calvià
Calvià és una vila i municipi costaner de la serra de Tramuntana de Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Calvià
Camí dels Reis (Mallorca)
El camí dels Reis és un antic camí de Palma, avui asfaltat, convertit en carretera i parcialment urbanitzat, que va de la Indioteria a Gènova, i que antigament arribava fins a Bendinat.
Veure Conquesta de Mallorca і Camí dels Reis (Mallorca)
Campanet
Campanet és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Campanet
Canonges Regulars de Sant Antoni
Els Germans Hospitalers de Sant Antoni o Canonges Regulars de Sant Agustí de l'Orde de Sant Antoni Abat (en llatí Canonici Regulares Sancti Agustini Ordinis Sancti Antonii Abbatis) era un orde de canonges regulars, de tipus monàstic i militar, dedicat a l'assistència hospitalària i la cura dels malalts d'ergotisme, malaltia molt freqüent a l'Edat mitjana i coneguda amb el nom de foc de Sant Antoni.
Veure Conquesta de Mallorca і Canonges Regulars de Sant Antoni
Cant de la Sibil·la
El Cant de la Sibil·la o Senyal del Judici (nom que hi rep a l'Alguer) és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l'edat mitjana al sud d'Europa fins que al el Concili de Trento (1545-1563) va anar fent-lo desaparèixer.
Veure Conquesta de Mallorca і Cant de la Sibil·la
Capella de la Pedra Sagrada
La Capella de la Pedra Sagrada és una capella situada al terme de Calvià, Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Capella de la Pedra Sagrada
Carròs (cavaller)
és el nom amb què es coneix a les fonts cristianes el cavaller d'origen germànic, fill del genovès Alamanno Costa que originà el llinatge valencià dels Carròs.
Veure Conquesta de Mallorca і Carròs (cavaller)
Carrer d'Ataülf
El carrer d'Ataülf de Barcelona rep el seu nom del rei visigot Ataülf (mort a Barcelona el 415), qui va assolir el comandament de molt jove i va convertir Barcelona en cort i capital dels seus estats.
Veure Conquesta de Mallorca і Carrer d'Ataülf
Carrer de Mallorca
El Carrer de Mallorca és un carrer de l'Eixample de Barcelona.
Veure Conquesta de Mallorca і Carrer de Mallorca
Carrer de Sant Miquel
El carrer Sant Miquel és un carrer del centre de la ciutat de Mallorca que va de les Avingudes fins a la plaça Major.
Veure Conquesta de Mallorca і Carrer de Sant Miquel
Casa d'Olesa
La Casa d'Olesa és una de les principals famílies aristocràtiques de Mallorca i de l'extint Regne de Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Casa d'Olesa
Casa de Berga
La casa de Berga fou una casa nobiliària del Regne de Mallorca originària de Berga i que formava part de les Nou Cases.
Veure Conquesta de Mallorca і Casa de Berga
Casa de Safortesa
La casa de Safortesa (sovint escrit de manera arcaica i prenormativa Zaforteza) fou una casa nobiliària del Regne de Mallorca de les més importants.
Veure Conquesta de Mallorca і Casa de Safortesa
Casa de Sureda
La casa de Sureda fou una casa nobiliària del Regne de Mallorca originària de Catalunya.
Veure Conquesta de Mallorca і Casa de Sureda
Casa de Togores
La casa de Togores fou una casa nobiliària de la Corona d'Aragó establerta a Mallorca just després de la Conquesta i amb branques al Regne de València.
Veure Conquesta de Mallorca і Casa de Togores
Casa de Verí
La casa de Verí fou una casa nobiliària del Regne de Mallorca arribada el que formava part de les Nou Cases.
Veure Conquesta de Mallorca і Casa de Verí
Castell de Bellver
El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").
Veure Conquesta de Mallorca і Castell de Bellver
Castell de Plegamans
Castell de Plegamans és un castell d'estil gòtic construït entre els segles i al municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Conquesta de Mallorca і Castell de Plegamans
Castell de Querol (Alt Camp)
El castell de Querol ocupa un peny de roca a 565 m. d'altitud sota del qual s'estructura el poble.
Veure Conquesta de Mallorca і Castell de Querol (Alt Camp)
Castell de Rocamora (Montferri)
El castell de Rocamora està situat a Montferri (Alt Camp) i antigament fou conegut com a castell de Montferri o de Puigtinyós.
Veure Conquesta de Mallorca і Castell de Rocamora (Montferri)
Castell de Santueri
El castell de Santueri és una fortificació inexpugnable situada damunt uns penya-segats de les serres del Migjorn de Mallorca (terme de Felanitx) a una alçada de 408 metres.
Veure Conquesta de Mallorca і Castell de Santueri
Castell de Tamarit
El castell de Tamarit està situat sobre un promontori a la vora de la mar Mediterrània, al terme municipal de Tarragona.
Veure Conquesta de Mallorca і Castell de Tamarit
Castell del Moro
El castell del Moro (popularment castell des Moro), conegut també amb el nom de Castellet del Molí, és una construcció defensiva dèpoca medieval situada al municipi mallorquí de Deià.
Veure Conquesta de Mallorca і Castell del Moro
Castell del Rei (Pollença)
El castell del Rei és un castell roquer situat a la muntanya del Castell del Rei, a la vall de Ternelles, a Pollença, i té una alçada de 492 m. A l'època romana, ja fou usat com a fortificació i en l'època musulmana fou, amb el castell d'Alaró l'últim reducte de resistència a les tropes catalanes que van envair Mallorca el 1229.
Veure Conquesta de Mallorca і Castell del Rei (Pollença)
Castell del Temple
El Temple, dit també Castell del Temple i, antigament, Almudaina de Gomera o Almudaina Gumara, és una antiga fortificació islàmica de la ciutat de Mallorca que després de la Conquesta Catalana passà a l'Orde del Temple, de la qual rebé el nom.
Veure Conquesta de Mallorca і Castell del Temple
Castelló d'Empúries
Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.
Veure Conquesta de Mallorca і Castelló d'Empúries
Castellitx
Castellitx és una antiga alqueria del terme d'Algaida (Mallorca).
Veure Conquesta de Mallorca і Castellitx
Catedral de Mallorca
La catedral de Mallorca, dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu), és la seu episcopal de la diòcesi de Mallorca, i està situada a la ciutat de Palma.
Veure Conquesta de Mallorca і Catedral de Mallorca
Cavall de guerra
L'emperador Qianlong a cavall. Pintura de Giuseppe Castiglione, datada entre 1739 i 1758 Un cavall de guerra és qualsevol cavall usat en operacions militars regulars o irregulars.
Veure Conquesta de Mallorca і Cavall de guerra
Chabèrt de Barbairan
Escut de Chabèrt de Barbairan Chabèrt de Barbaira (en català Jasbert de Barberà), fou un militar occità faïdit nascut a Barbairan en el si d'un llinatge nobiliari càtar.
Veure Conquesta de Mallorca і Chabèrt de Barbairan
Clovis Dardentor
Clovis Dardentor és una novel·la de ficció de l'escriptor Juli Verne publicada el 1896.
Veure Conquesta de Mallorca і Clovis Dardentor
Coanegra
Indret de la Vall de Coanegra Coanegra és una contrada i vall del terme de Santa Maria del Camí a Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Coanegra
Comandes catalanes de l'orde del Temple
La creu patent roja fou la més utilitzada per l'orde del TempleL'orde religiosomilitar del Temple va néixer a Terra Santa a inicis del després que la Primera Croada hagués conquerit Síria i Palestina.
Veure Conquesta de Mallorca і Comandes catalanes de l'orde del Temple
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Conquesta de Mallorca і Comtat d'Empúries
Comte l'Arnau
El Comte Arnau és un personatge noble de la mitologia catalana.
Veure Conquesta de Mallorca і Comte l'Arnau
Conquesta catalanoaragonesa de Menorca
La Conquesta de Menorca fou la invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades, duta a terme en el marc de la campanya militar de confiscació del Regne de Mallorca, durant la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Conquesta de Mallorca і Conquesta catalanoaragonesa de Menorca
Conquesta d'Ares
La conquesta d'Ares fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València empresa amb èxit, el gener de l'any 1232 per Jaume I el Conqueridor.
Veure Conquesta de Mallorca і Conquesta d'Ares
Conquesta de les Illes Balears
La conquesta de les Illes Balears és el nom amb el qual és conegut el conjunt de les diferents croades (conquestes) de la Corona d'Aragó que es van produir el contra les Illes Orientals d'al-Àndalus.
Veure Conquesta de Mallorca і Conquesta de les Illes Balears
Conquesta de Mallorca (desambiguació)
* Conquesta islàmica de Mallorca (903), operació militar que culminà amb l'expulsió dels romans d'Orient de l'illa de Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Conquesta de Mallorca (desambiguació)
Conquesta del País Valencià
La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).
Veure Conquesta de Mallorca і Conquesta del País Valencià
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Veure Conquesta de Mallorca і Conquesta feudal hispànica
Conveni de Calataiud
El Conveni de Calataiud fou un pacte de vassallatge signat entre Abū Zayd i Jaume I el Conqueridor el 20 d'abril de 1229 a Calataiud.
Veure Conquesta de Mallorca і Conveni de Calataiud
Convent de Santa Margalida (Palma)
El convent de Santa Margalida fou un convent de monges agustines establert a la ciutat de Mallorca el i que existí fins al, quan fou desamortitzat i convertit en hospital militar.
Veure Conquesta de Mallorca і Convent de Santa Margalida (Palma)
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Conquesta de Mallorca і Corona d'Aragó
Corts de Barcelona (1228)
Representació de les Corts de 1228 a les pintures murals de la conquesta de Mallorca Les Corts Catalanes celebrades el desembre de 1228, sota el regnat de Jaume el Conqueridor tingueren com a escenari Barcelona i en elles amb representants dels estaments socials de l'època es decidí després de tres dies de deliberacions, la Conquesta de Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Corts de Barcelona (1228)
Cos Militar de Sanitat
El Cos Militar de Sanitat està enquadrat en la Subsecretaria de Defensa del Ministeri homònim, depèn operativament del Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) amb la missió de donar suport operatiu, preventiu i pericial a les Forces Armades.
Veure Conquesta de Mallorca і Cos Militar de Sanitat
Croada pisano-catalana
La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.
Veure Conquesta de Mallorca і Croada pisano-catalana
Cronologia de la història de Catalunya
Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.
Veure Conquesta de Mallorca і Cronologia de la història de Catalunya
Cum a nobis petitur
La butlla Cum a nobis petitur d'Innocenci IV datada el 14 d'abril de 1248, pocs anys després de la conquesta de Mallorca i de la creació i dotació del bisbat de Mallorca, relaciona la divisió parroquial de Mallorca que romandrà sota la jurisdicció del nou bisbat.
Veure Conquesta de Mallorca і Cum a nobis petitur
Dalmau V de Rocabertí
Dalmau V de Rocabertí (?, ? - Mallorca, 1229) fou vescomte de Rocabertí, fill i hereu del vescomte Jofre II de Rocabertí i possiblement de Maria d'Empúries, per tant, era cunyat del comte d'Empúries.
Veure Conquesta de Mallorca і Dalmau V de Rocabertí
Damas Calvet i de Budallès
Damas Calvet i de Budallés (Figueres, 11 de desembre de 1836 - Barcelona, 2 de novembre de 1891) fou un enginyer, poeta i dramaturg català.
Veure Conquesta de Mallorca і Damas Calvet i de Budallès
Drassanes Reials de Barcelona
Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.
Veure Conquesta de Mallorca і Drassanes Reials de Barcelona
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Conquesta de Mallorca і Edat mitjana
Edat mitjana al País Valencià
Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.
Veure Conquesta de Mallorca і Edat mitjana al País Valencià
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Conquesta de Mallorca і Edat mitjana als Països Catalans
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Conquesta de Mallorca і Edat mitjana de Catalunya
Emirat de Mayūrqa
La taifa de Mallorca o emirat de Mayurqa és un nom convencional que designa els períodes d'independència política durant la dominació musulmana, la primera taifa abastaria el període des del desmembrament de l'emirat de Dàniya fins a la dominació almoràvit 1076-1115, la segona des que Mallorca esdevingué el darrer reducte almoràvit fins a la conquesta almohade 1158-1203 i la tercera taifa des de la Batalla de les Navas de Tolosa, fins a la Conquesta de Mallorca per part de Jaume I, 1212-1229.
Veure Conquesta de Mallorca і Emirat de Mayūrqa
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Veure Conquesta de Mallorca і En guàrdia!
Es Rafal (Montuïri)
es Rafal (de l'àrab rahal) és una possessió mallorquina situada al nord del nucli urbà de Montuïri.
Veure Conquesta de Mallorca і Es Rafal (Montuïri)
Esclavitud a Mallorca
''El mercat d'esclaus'', de Jean-Léon Gérôme (''c''. 1885) L'esclavitud a l'illa de Mallorca es remunta a temps immemorials i, igual que a la península Ibèrica amb la seua història esclavista, fou una pràctica habitual durant l'edat mitjana.
Veure Conquesta de Mallorca і Esclavitud a Mallorca
Església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx
L'església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx és una església d'Algaida (Mallorca) situada a l'antiga alqueria de Castellitx, de la qual pren el nom.
Veure Conquesta de Mallorca і Església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx
Església de Sant Jaume (Palma)
LEsglésia de Sant Jaume és una església parroquial gòtica de Mallorca que es troba al carrer homònim.
Veure Conquesta de Mallorca і Església de Sant Jaume (Palma)
Església de Sant Miquel (Palma)
L'església de Sant Miquel és una església parroquial gòtica de Mallorca que es troba al carrer de sant Miquel.
Veure Conquesta de Mallorca і Església de Sant Miquel (Palma)
Església de Sant Miquel de Campanet
Sant Miquel de Campanet és una església situada al Pla de Tel del terme de Campanet.
Veure Conquesta de Mallorca і Església de Sant Miquel de Campanet
Església de Sant Pere d'Escorca
L'església de Sant Pere d'Escorca és una església del terme d'Escorca, a l'Illa de Mallorca, situada a l'antiga alqueria d'Escorca, que donà nom a l'església i a tot el terme.
Veure Conquesta de Mallorca і Església de Sant Pere d'Escorca
Església de Santa Eulària (Palma)
L'església de Santa Eulària és una església parroquial gòtica de Mallorca que es troba a la plaça homònima.
Veure Conquesta de Mallorca і Església de Santa Eulària (Palma)
Esporles
Esporles (pronunciat Aspórlas) és una vila i municipi de la serra de Tramuntana de Mallorca, a les Illes Balears.
Veure Conquesta de Mallorca і Esporles
Establiments
Possessió de Sarrià Dibuix de s'antiga possessió de Son Vent Escut d'Establiments Establiments és un barri residencial de Palma, situat al districte nord de la ciutat.
Veure Conquesta de Mallorca і Establiments
Felanitx
Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.
Veure Conquesta de Mallorca і Felanitx
Ferrer de Santmartí
Ferrer de Santmartí (1189-1247) fou un noble català senyor dels castells d'Olèrdola, Sant Martí Sarroca, Subirats, Eramprunyà, Castellet i últim membre masculí del llinatge dels Santmartí.
Veure Conquesta de Mallorca і Ferrer de Santmartí
Ferreret (amfibi)
El ferreret (o ferreguet, forma que conviu amb la primera a Mallorca) és una espècie (Alytes muletensis) d'amfibi anur de la família Discoglossidae, endèmica de la serra de Tramuntana i de la Serra de Llevant, a Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Ferreret (amfibi)
Festa de l'Estendard
La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229.
Veure Conquesta de Mallorca і Festa de l'Estendard
Festes del Rei en Jaume
Les festes del Rei en Jaume a Calvià commemoren el desembarcament, amb una certa teatralització de les batalles produïdes a les costes de Santa Ponça.
Veure Conquesta de Mallorca і Festes del Rei en Jaume
Fonèvol
Un fonèvol és una arma de setge medieval, com un trabuquet, però més petit,DCVB-fonèvol:"...
Veure Conquesta de Mallorca і Fonèvol
Font d'Albenya
La font d'Albenya és una font de mina situada a la possessió d'Albenya, al municipi d'Algaida, Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Font d'Albenya
Font de sa Mata Escrita
La font de sa Mata Escrita, també dita font de sa Mata Vella, és una font que es troba a la possessió de sa Mata Escrita o de sa Mata Vella, al terme municipal d'Algaida, a Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Font de sa Mata Escrita
Fra Joan Ballester
Joan Ballester (1305 o 1306 - Ciutat de Mallorca, 30 de setembre de 1374) fou prior general de l'orde del Carme.
Veure Conquesta de Mallorca і Fra Joan Ballester
Galceran IV de Pinós
Galceran IV de Pinós, dit El Vell (?-Bagà 1277), fou un noble, senyor (ca. 1212-1277) de les baronies i castells de Pinós, Vallmanya, l'Espà, Gósol, Saldes, Querforadat, Gisclareny, Alguaire, Lillet, Tàrrega, Talteüll, Albesa, Menàrguens, Fórnols (empenyorada a Galceran per la comtessa Aurembiaix d'Urgell), Sant Jaume, Llevança, Gaià i Llo i els llocs de Bagà, Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, la vall de la Vansa i diversos béns als Prats i a la Manresana i als castells de Josa, Sant Martí dels Castells, Cava, Ansovell, La Guàrdia de Ripoll (1229-1277) i Queralt.
Veure Conquesta de Mallorca і Galceran IV de Pinós
Gil II d'Atrosillo
Gil II d'Atrosillo (també Egidio d'Atrosillo) (? - ?) va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Atrosillo.
Veure Conquesta de Mallorca і Gil II d'Atrosillo
Gilabert III de Cruïlles
Detall de les pintures murals de la conquesta de Mallorca al Palau Aguilar de Barcelona representant una escena de campanya entre el Rei en Jaume, i Berenguer de Palou. En segon terme s'hi representa Berenguer de Cruïlles i Bernat de Centelles. Gilabert III de Cruïlles i II de Calonge va ser senyor de Cruïlles i Calonge.
Veure Conquesta de Mallorca і Gilabert III de Cruïlles
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Veure Conquesta de Mallorca і Gran Companyia Catalana
Guerau VI de Cervelló
Guerau VI de Cervelló (? - Mallorca, 1230) va ser un cavaller català del llinatge dels Cervelló.
Veure Conquesta de Mallorca і Guerau VI de Cervelló
Guerra convencional
Retirada de la Grande Armée de Rússia (1813) La guerra convencional és un tipus de guerra que es realitza utilitzant teories, mitjans, estratègies i tàctiques tradicionals, en el context d'un conflicte armat entre dos o més estats obertament hostils.
Veure Conquesta de Mallorca і Guerra convencional
Guillem de Cabanelles
Guillem de Cabanelles (?-24 de novembre de 1234) fou bisbe de Girona (1227-1234).
Veure Conquesta de Mallorca і Guillem de Cabanelles
Guillem de Claramunt
Guillem de Claramunt (?,? - Mallorca, 1230), Cavaller.
Veure Conquesta de Mallorca і Guillem de Claramunt
Guillem de Montgrí
Guillem de Montgrí (Torroella de Montgrí, cap al 1195- 21 de juny de 1273) va ser un eclesiàstic català del.
Veure Conquesta de Mallorca і Guillem de Montgrí
Guillem de Palafolls
Guillem de Palafolls va ser un noble i cavaller català, senyor de la baronia de Palafolls.
Veure Conquesta de Mallorca і Guillem de Palafolls
Guillem de Sant Vicenç
Guillem de Sant Vicenç (–) fou un noble català.
Veure Conquesta de Mallorca і Guillem de Sant Vicenç
Guillem I de Cervelló
Guillem I de Cervelló (Segle XII-?) va ser un cavaller català del llinatge dels Cervelló.
Veure Conquesta de Mallorca і Guillem I de Cervelló
Guillem II de Montcada i de Bearn
Guillem II de Montcada i de Bearn, o Guillem de Montcada i de Castellvell, fou vescomte de Bearn, Auloron, Brulhès i Gabardà (1223-1229) i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1229).
Veure Conquesta de Mallorca і Guillem II de Montcada i de Bearn
Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans)
Guillem IV de Cervera "el Monjo" (1156 - Monestir de Poblet, 1244) va ser un cavaller del llinatge català dels Cervera, senyor de Juneda i Castelldans.
Veure Conquesta de Mallorca і Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans)
Guillem Terrassa i Ponç
Guillem Terrassa i Ponç (Palma, Mallorca, 1709 — 1778), fou un historiador i religiós mallorquí.
Veure Conquesta de Mallorca і Guillem Terrassa i Ponç
Guillema I de Castellvell
Guillema de Castellvell i de Vilademuls (? - 1228).
Veure Conquesta de Mallorca і Guillema I de Castellvell
Història d'Alacant
Ceràmica ibèrica procedent del jaciment de Lucentum. Els orígens d'Alacant es remunten probablement a la civilització ibera.
Veure Conquesta de Mallorca і Història d'Alacant
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Veure Conquesta de Mallorca і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història de la pólvora als Països Catalans
Crònica de Bernardino Gómez Miedes L'ús de la pólvora a Catalunya està documentat per primer cop per part del rei Jaume el Conqueridor durant la conquesta de Mallorca el 1229 a la crònica sarraïna Kitab Tarih Mayurqa del, i més tard a la conquesta de València del mateix Jaume I el 1234.
Veure Conquesta de Mallorca і Història de la pólvora als Països Catalans
Història de les Illes Balears
Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Conquesta de Mallorca і Història de les Illes Balears
Història de Peníscola
1969 La història de Peníscola és la història del municipi de Peníscola, amb el títol de ciutat des de l'any 1709, i del territori on es troba, des de l'antiguitat fins als nostres dies.
Veure Conquesta de Mallorca і Història de Peníscola
Història del País Valencià
citació.
Veure Conquesta de Mallorca і Història del País Valencià
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Veure Conquesta de Mallorca і Història dels Països Catalans
Host de Berenguer II de Palou a Mallorca
La host de Berenguer Palou II a Mallorca fou alçada per Berenguer de Palou II, bisbe de Barcelona, a instàncies del rei Jaume I per a la Croada contra Al-Mayûrqa.
Veure Conquesta de Mallorca і Host de Berenguer II de Palou a Mallorca
Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca
La Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca fou alçada per En Guillem II de Bearn i Montcada, Vescomte de Bearn a instàncies del Rei en Jaume I per a la Croada contra Al-Mayûrqa.
Veure Conquesta de Mallorca і Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca
Host Senyorial
La host senyorial era la host llevada per un senyor feudal segons les lleis del dret feudal.
Veure Conquesta de Mallorca і Host Senyorial
Hug IV d'Empúries
Hug IV d'Empúries (ca.1170 - Mallorca, 1230) fou comte d'Empúries de 1200 fins a la seva mort el 1230.
Veure Conquesta de Mallorca і Hug IV d'Empúries
Hug Jofre I de Rocabertí
Hug Jofre I de Rocabertí fou regent del vescomtat de Rocabertí (1229 - 1250).
Veure Conquesta de Mallorca і Hug Jofre I de Rocabertí
Hug V de Mataplana
Hug V de Mataplana pertanyia al llinatge dels Mataplana i era fill d'Hug IV de Mataplana i Guillema de Sales.
Veure Conquesta de Mallorca і Hug V de Mataplana
Ibn Amira al-Makhzumí
Abu-l-Mutàrrif Àhmad ibn Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn al-Hussayn ibn Àhmad ibn Amira al-Makhzumí, més conegut senzillament pel seu sobrenom o pseudònim (xuhra) com a Ibn Amira o com a Ibn Amira al-Makhzumí (Alzira, finals de 1186 - Tunis, 26 de novembre de 1260), fou un historiador, poeta i jurista andalusí d'època almohade.
Veure Conquesta de Mallorca і Ibn Amira al-Makhzumí
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Conquesta de Mallorca і Illes Balears
Illes Orientals d'al-Àndalus
Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.
Veure Conquesta de Mallorca і Illes Orientals d'al-Àndalus
Jaciment arqueològic d'Almallutx
* El Jaciment arqueològic talaiòtic d'Almallutx, un conjunt arqueològic que comprèn tres santuaris i un poblat talaiòtic.
Veure Conquesta de Mallorca і Jaciment arqueològic d'Almallutx
Jaciment arqueològic islàmic d'Almallutx
El jaciment arqueològic islàmic d'Almallutx és un jaciment arqueològic d'època islàmica situat a la vall d'Almallutx i inundat d'ençà dels anys setanta per les aigües del Gorg Blau.
Veure Conquesta de Mallorca і Jaciment arqueològic islàmic d'Almallutx
Jaume de Cervera (senyor de Gebut)
Jaume de Cervera (?, 1276) fou un noble del llinatge dels Cervera de la subbranca de Gebut i Algerri.
Veure Conquesta de Mallorca і Jaume de Cervera (senyor de Gebut)
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Conquesta de Mallorca і Jaume el Conqueridor
Joan Martínez d'Eslava
Joan Martínez d'Eslava fou el primer cavaller que entrà a la ciutat de Mallorca en la conquesta cristiana de la ciutat, el 31 de desembre de 1229.
Veure Conquesta de Mallorca і Joan Martínez d'Eslava
Jofre III de Rocabertí
Jofre III de Rocabertí (? - ?, 1282) fou vescomte de Rocabertí (1229 - 1282).
Veure Conquesta de Mallorca і Jofre III de Rocabertí
Jueus mallorquins
La comunitat jueva de Mallorca es remunta als temps romans.
Veure Conquesta de Mallorca і Jueus mallorquins
Juz (administració)
El mot àrab juz (de l'àrab, lit. ‘part’; pl. ajzà) fou emprat per denominar les divisions administratives o districtes en què s'organitzava una cora.
Veure Conquesta de Mallorca і Juz (administració)
Juz' d'Inkan
El juz d'Inkan era un dels dotze ajzà o demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa de Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Juz' d'Inkan
Juz' de Muntuy
El Juz de Muntuy fou un dels dotze ajzà o demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa de Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Juz' de Muntuy
Juz' de Muruh
El Juz de Muruh fou un dels dotze ajzà o demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa de Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Juz' de Muruh
Kitāb Tā’rīẖ Mayūrqa
El Kitāb Tāʾrīẖ Mayūrqa (‘Llibre de la història de Mallorca’) és una crònica àrab dels fets ocorreguts durant la conquesta de Mallorca escrita per l'historiador àrab Ibn Amira al-Makhzumí.
Veure Conquesta de Mallorca і Kitāb Tā’rīẖ Mayūrqa
La Porrassa
La Porrassa és una possessió mallorquina del terme de Calvià.
Veure Conquesta de Mallorca і La Porrassa
Laiar
Laiar és un llogaret del municipi mallorquí de Sencelles Aquest petit nucli està situat al sud del terme municipal i el travessa la carretera MA-3110 entre Sencelles i Algaida.
Veure Conquesta de Mallorca і Laiar
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Veure Conquesta de Mallorca і Literatura catalana
Llàntia de bitàcola
Bitàcola del vaixell HMS Trincomalee, una fragata de vela de 1817. La xemeneia de llautó correspon a la llàntia que va a l'interior. Una llàntia de bitàcola era un instrument de navegació emprat per a donar llum a l'agulla nàutica o brúixola i a l'ampolleta.
Veure Conquesta de Mallorca і Llàntia de bitàcola
Llibre del Repartiment
Els llibres de repartiment són registres de donacions reials després de les conquestes de terres d'al-Àndalus.
Veure Conquesta de Mallorca і Llibre del Repartiment
Llibre del Repartiment de Mallorca
El Llibre del Repartiment de Mallorca, és la denominació genèrica que reben un conjunt de còdex medievals on s'indica com es varen repartir els béns immobles de Mallorca una vegada conquerida l'illa el 1229.
Veure Conquesta de Mallorca і Llibre del Repartiment de Mallorca
Llibre dels fets
El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.
Veure Conquesta de Mallorca і Llibre dels fets
Llinatge dels Banyuls
Els Banyuls foren una coneguda dinastia de cavallers catalans que posseïa diverses senyories al Rosselló, el Conflent el Vallespir i el Capcir, de les quals destacaven Nyer, Montferrer, Porcinyans, Fórnols, Puig, Real i Odelló.
Veure Conquesta de Mallorca і Llinatge dels Banyuls
Llista de conflictes armats
Llista de conflictes armats, algunes batalles i guerres seleccionades, al llarg de la història occidental, ordenades cronològicament i separades per èpoques.
Veure Conquesta de Mallorca і Llista de conflictes armats
Llista de guerres catalanes
Els catalans, al llarg de la història, han viscut diferents conflictes bèl·lics que han configurat la seva identitat i els seus lligams polítics.
Veure Conquesta de Mallorca і Llista de guerres catalanes
Llista de topònims mallorquins precatalans
La toponímia de l'illa de Mallorca es pot classificar en dos grans grups: la que és formada a partir d'arrels catalanes i la que és formada a partir d'elements que no són catalans, és a dir, la que és formada abans de la conquesta de Mallorca el.
Veure Conquesta de Mallorca і Llista de topònims mallorquins precatalans
Llista de tractats militars
XIV d'''Epitoma rei militaris'' Considerant els diversos aspectes de la guerra, els exèrcits i les operacions militars, una llista de tractats militars permet ubicar cada obra temporalment, facilitant la seva consulta i les comparacions amb obres similars.
Veure Conquesta de Mallorca і Llista de tractats militars
Lloret de Vistalegre
Lloret de Vistalegre (popularment també Llorito) és una vila i municipi situat al centre de l'illa de Mallorca, a la comarca del Pla.
Veure Conquesta de Mallorca і Lloret de Vistalegre
Llubí
Llubí (antigament Castell-Llubí) és un municipi mallorquí de la comarca del Pla, al nord-est de Ciutat de Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Llubí
Llucamet
Llucament és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada a la part meridional del terme i devora la costa.
Veure Conquesta de Mallorca і Llucamet
Maça (llinatge)
El llinatge dels Maça era un llinatge aragonès que formà diverses branques: Maça de Liçana, Maça de Sangarrén, Maça de Vergua, Maça de Las Cellas.
Veure Conquesta de Mallorca і Maça (llinatge)
Maça de Liçana
Maça Liçana, Maça de Liçana o Maza Lizana és un llinatge de rics-homes i senyors establerts al Regne de València arran de la conquesta per Jaume I. Entre els seus dominis, van ostentar els senyorius de Moixent, Novelda, Monòver, la Font de la Figuera o Xinosa, entre altres.
Veure Conquesta de Mallorca і Maça de Liçana
Macià Manera i Roscar
Macià Manera i Roscar «Titi» (Montuïri, 23 de desembre de 1962 - Montuïri, 28 de gener de 2017) fou un activista polític mallorquí.
Veure Conquesta de Mallorca і Macià Manera i Roscar
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Conquesta de Mallorca і Mallorca
Mallorca (desambiguació)
* Geografia.
Veure Conquesta de Mallorca і Mallorca (desambiguació)
Mandró (arma)
Bola de pedra aproximadament rodona, emprada com a projectil de mandró que es troba a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Datada a la Dinastia XVIII i probablement relacionada amb els pobles Blemis d'Etiòpia. Un mandró era una arma individual de projectil de propulsió muscular que consistia en una fona fermada al cap d'un bastó amb una trena de cànem, de lli, de pell o d'un altre material flexible i fort.
Veure Conquesta de Mallorca і Mandró (arma)
Mare de Déu de la Salut (Palma)
La Mare de Déu de la Salut és una imatge de la Mare de Déu que es troba a la parròquia de Sant Miquel de Palma.
Veure Conquesta de Mallorca і Mare de Déu de la Salut (Palma)
Marina de guerra catalana
Galera catalana de l'almirall Galceran de Requesens i Joan de Soler. Vegeu que remolca la seva barca de panescalm. * La xurma és amb terçols, amb tres remers a cada banc cadascun amb el seu rem. Hi ha una separació palesa dels rems en grups de tres.*El nombre de rems i la proporció de les figures no són correctes.
Veure Conquesta de Mallorca і Marina de guerra catalana
Mascalvó
Mascalvó (normativament segons l'IEC) o Mascalbó fou un antic terme rural de Tarragona que es va incorporar a Reus el 1591, i està situat prop del Barranc de Porpres o de Mascalbó, en direcció de Reus a Salou.
Veure Conquesta de Mallorca і Mascalvó
Mataplana (llinatge)
Escut d'armes del llinatge dels Mataplana (segons l'Armorial de Gelre) Els Mataplana eren un dels més antics llinatges de l'aristocràcia militar catalana, els orígens dels quals es remunten a la Llegenda dels Nou Barons de la Fama.
Veure Conquesta de Mallorca і Mataplana (llinatge)
Míner
Míner és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al nord, a la zona muntanyosa.
Veure Conquesta de Mallorca і Míner
Mestre de la conquesta de Mallorca
Detall de las ''Pintures murals de la conquesta de Mallorca'' conservades al Museu Nacional d'Art de Catalunya Mestre de la conquesta de Mallorca, és el nom pel que es coneix l'autor anònim de diverses pintures realitzades a la fi del, d'estil romànic tardà o principis del gòtic.
Veure Conquesta de Mallorca і Mestre de la conquesta de Mallorca
Miquel de Bennàsser
Miquel de Bennàsser, de naixement Ibn Sayri, fou un frare dominic mallorquí convers durant la Conquesta de Mallorca i fundador del convent de Sant Domingo de Palma.
Veure Conquesta de Mallorca і Miquel de Bennàsser
Miquel Fabra
Miquel Fabra (Regne de Castella?, finals del s. XII - València) va ser un religiós que acompanyà Sant Domènec de Guzmán en la fundació de l'Orde dels Predicadors i que fou confessor del rei Jaume I el Conqueridor.
Veure Conquesta de Mallorca і Miquel Fabra
Miquel Mataró Monserrat
Miquel Mataró Monserrat (finals, Llucmajor, Mallorca - mitjans, Llucmajor) fou un polític conservador mallorquí batle de Llucmajor en els períodes 1920-23 i 1924-30.
Veure Conquesta de Mallorca і Miquel Mataró Monserrat
Mite fundacional
Un mite fundacional és el mite que explica els orígens d'un poble, ja sigui a partir de la creació del món, com de la fundació de l'assentament del centre de la pàtria o terra original.
Veure Conquesta de Mallorca і Mite fundacional
Monells
Monells és una entitat de població al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, comarca del Baix Empordà.
Veure Conquesta de Mallorca і Monells
Monestir de la Real
El Monestir de la Real o Monestir de Santa Maria de la Real és un antic monestir cistercenc al barri del Secar de la Real i a tres quilòmetres de les murades de la ciutat de Palma.
Veure Conquesta de Mallorca і Monestir de la Real
Morro d'Almallutx
El Morro d'Almallutx és un esperó del massís dels Tossals Verds.
Veure Conquesta de Mallorca і Morro d'Almallutx
Mossàrab de les Illes Balears
El mossàrab de les Illes Balears, dit també romanç andalusí de les Illes Balears, romanç precatalà i romanç prejaumí, és la varietat lingüística romànica parlada a les Illes Balears a partir de l'evolució del llatí vulgar abans de la Conquesta catalana.
Veure Conquesta de Mallorca і Mossàrab de les Illes Balears
Murades de Palma
Plànol de Palma de 1644, on es veu el recinte de les murades. Les murades de Palma eren un conjunt d'elements defensius que envoltaven la ciutat, entre els quals hi havia bastions, revellins, portes, torres, un vall i el perímetre de la murada.
Veure Conquesta de Mallorca і Murades de Palma
Museu d'Història de Catalunya
El Museu d'Història de Catalunya (MHC) és un museu ubicat al Palau de Mar de Barcelona, creat amb la missió de narrar als seus visitants la cultura i la història de Catalunya, cosa que fa mitjançant una col·lecció d'objectes i documents que s'hi relacionen, de recreacions històriques i ambientacions i d'equipaments audiovisuals i informàtics, que acosten de manera lúdica a la història d'aquesta nació, pretenent estimular així, alhora que informar, l'interès sobre l'evolució de la cultura catalana.
Veure Conquesta de Mallorca і Museu d'Història de Catalunya
Museu Picasso de Barcelona
El Museu Picasso de Barcelona és el museu de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Picasso.
Veure Conquesta de Mallorca і Museu Picasso de Barcelona
Noms de la ciutat de Mallorca
Panoràmica de la ciutat medieval La ciutat de Mallorca va ser fundada el pels romans i és la capital de l'illa homònima d'ençà de la destrucció de Pol·lèntia durant el Baix Imperi.
Veure Conquesta de Mallorca і Noms de la ciutat de Mallorca
Noms de les Illes Balears
Les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental situat entre Sardenya, la Península Ibèrica i la Barbaria.
Veure Conquesta de Mallorca і Noms de les Illes Balears
Nunó Sanç
Nunó Sanç (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).
Veure Conquesta de Mallorca і Nunó Sanç
Oliver de Tèrme
Oliver de Termes, en occità Olivièr de Tèrme, va ser un dels més cèlebres cavallers occitans del.
Veure Conquesta de Mallorca і Oliver de Tèrme
Orde de la Mercè
LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.
Veure Conquesta de Mallorca і Orde de la Mercè
Orgue del Convent de Santa Magdalena
El Convent de Santa Magdalena de Palma es troba al número 2 de la plaça de Santa Magdalena de la ciutat de Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Orgue del Convent de Santa Magdalena
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Conquesta de Mallorca і Països Catalans
Pacs (família)
La família Pacs (cognom normalitzat), Pachs (majoritària en la documentació) o Pax (forma primerenca i llatinitzada), va ser una família d'origen català arribada a l'illa de Mallorca a partir de la Conquesta el 1229.
Veure Conquesta de Mallorca і Pacs (família)
Palau Reial de Torroella
El Palau Reial, Palau lo Mirador o Casa Carles és a l'espai anomenat la cellera al mig de la vila de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà, al límit amb l'Alt Empordà, prop de la Costa Brava, tenint el nord el massís del Montgrí, i al sud la plana on desemboquen el riu Ter i el Daró.
Veure Conquesta de Mallorca і Palau Reial de Torroella
Palau Reial Major
El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
Veure Conquesta de Mallorca і Palau Reial Major
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Palma
Palmanova
Badia de Palmanova. Palmanova és una localitat turística que pertany a l'ajuntament de Calvià (Mallorca).
Veure Conquesta de Mallorca і Palmanova
Parc Arqueològic del Puig de la Morisca
Vista del Puig de la Morisca El Parc Arqueològic del Puig de la Morisca és un parc arqueològic situat a la localitat calvianera de Santa Ponça entorn del Puig de la Morisca que engloba diversos jaciments arqueològics però també conjunts etnològics i atractius naturals i paisatgístics.
Veure Conquesta de Mallorca і Parc Arqueològic del Puig de la Morisca
Pérola
Pérola és una possessió de Llucmajor, Mallorca, situada al nord del terme municipal, a la zona muntanyosa, prop de la carretera que uneix Llucmajor amb Porreres.
Veure Conquesta de Mallorca і Pérola
Peguera (Calvià)
Peguera és un nucli turístic i residencial i una antiga possessió del terme de Calvià, a Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Peguera (Calvià)
Pelegrín d'Atrosillo
Pelegrín d'Atrosillo (? - ?) va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Atrosillo.
Veure Conquesta de Mallorca і Pelegrín d'Atrosillo
Pelfort de Rabastens
Pelfort I de Rabastens fou el senyor més important de Rabastens i cavaller.
Veure Conquesta de Mallorca і Pelfort de Rabastens
Peníscola
Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Veure Conquesta de Mallorca і Peníscola
Pere Antoni Mataró Monserrat
Pere Antoni Mataró Monserrat (finals, Llucmajor, Mallorca - 1932, Llucmajor) fou un polític conservador mallorquí batle de Llucmajor en el període 1918-20, diputat provincial i president de la Diputació Provincial de Balears (1923-24).
Veure Conquesta de Mallorca і Pere Antoni Mataró Monserrat
Pere d'Albalat
Catedral de Tarragona Pere d'Albalat, en aragonès Pero d'Albalat, (Aragó, ? - Tarragona, 1251) fou bisbe de Lleida (1236-1237) i arquebisbe de Tarragona (1237-1251).
Veure Conquesta de Mallorca і Pere d'Albalat
Pere de Centelles
Pere de Centelles (?, - Barcelona, 28 de març de 1252) fou un religiós català elegit bisbe de Barcelona de 1241 a 1252.
Veure Conquesta de Mallorca і Pere de Centelles
Pere I d'Urgell
Pere I d'Urgell o Pere de Portugal (Coïmbra, 23 de febrer de 1187 - Mallorca, 2 de juny de 1258) fou infant de Portugal, comte consort d'Urgell (1229-1231) i, en dues ocasions, senyor de Mallorca (1231-1244 i 1254-1256).
Veure Conquesta de Mallorca і Pere I d'Urgell
Pere Martell
va ser un navegant català, còmit de galeres, armador i potent comerciant marítim amb interessos comercials en diversos ports de la Mediterrània occidental.
Veure Conquesta de Mallorca і Pere Martell
Pero Cornel III
Pero Cornel III (en català Pere Cornell) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Cornel.
Veure Conquesta de Mallorca і Pero Cornel III
Pero Maça de Sangarrén
conquesta de Mallorca*Nota: les armes heràldiques de Pero Maça no es corresponen amb els registres consultats Pero Maça de Sangarrén (?-1245) va ser un cavaller aragonès senyor de Sangarrén.
Veure Conquesta de Mallorca і Pero Maça de Sangarrén
Petra (Mallorca)
Petra és una vila i municipi del Pla de Mallorca, que confronta amb Vilafranca de Bonany, Sant Joan, Sineu, Ariany, Santa Margalida, Artà, Sant Llorenç del Cardassar i Manacor.
Veure Conquesta de Mallorca і Petra (Mallorca)
Pintures murals de la conquesta de Mallorca
Les Pintures murals de la conquesta de Mallorca estan formades per un conjunt de tres plafons de frescs que formen part d'un cicle narratiu sobre la conquesta de Mallorca pel rei Jaume el Conqueridor.
Veure Conquesta de Mallorca і Pintures murals de la conquesta de Mallorca
Plaça de ses Verdures
La plaça de ses Verdures o directament sa Plaça (i oficialment plaça de la Constitució) és una plaça situada al centre de Manacor i constitueix uns dels eixos socials i històrics més importants de la ciutat.
Veure Conquesta de Mallorca і Plaça de ses Verdures
Plaça del Mercat (Palma)
La plaça del Mercat de Palma es troba al centre de la ciutat, davant l'església de Sant Nicolau, a l'antic llit de la Riera.
Veure Conquesta de Mallorca і Plaça del Mercat (Palma)
Pollença
Pollença és una vila i municipi del nord de Mallorca, al peu de la serra de Tramuntana, que limita amb els termes municipals de Campanet, Escorca, Alcúdia i Sa Pobla.
Veure Conquesta de Mallorca і Pollença
Ponç IV d'Empúries
Ponç IV d'Empúries o Ponç Hug III d'Empúries (c. 1205 - 1269) fou comte d'Empúries (1230-1269).
Veure Conquesta de Mallorca і Ponç IV d'Empúries
Pont Vell (Castelló d'Empúries)
El pont Vell és una obra d'enginyeria d'època medieval situada al municipi de Castelló d'Empúries (Alt Empordà) que permet el pas sobre el curs de la Muga entre Castelló d'Empúries i el camí a les Vernedes, el cortal Mare de la Font, Fortià i Figueres.
Veure Conquesta de Mallorca і Pont Vell (Castelló d'Empúries)
Port de Palma
El Port de Palma. El Port de Palma és el port principal de la dita ciutat i el més important de l'illa, i està format per un conjunt d'abrics naturals i artificials i d'instal·lacions per a l'embarcament i desembarcament de persones i mercaderies.
Veure Conquesta de Mallorca і Port de Palma
Profecies de Bernat de Mogoda
Profecies de Bernat de Mogoda és un poema de noranta-dues quartetes amb profecies, probablement de mitjan, falsament atribuït al cavaller Bernat de Mogoda, el qual participà en la campanya de Conquesta de Mallorca amb Jaume I d'Aragó (1229).
Veure Conquesta de Mallorca і Profecies de Bernat de Mogoda
Puig Caragoler de Femenia
El Puig Caragoler de Femenia és una muntanya de Mallorca situada dins el terme d'Escorca que té una altura de 920 m. Està situat dins les terres de la possessió de Femenia, entre el Puig Roig i les terres de Mortitx.
Veure Conquesta de Mallorca і Puig Caragoler de Femenia
Puig de Sa Morisca (jaciment arqueològic)
El jaciment arqueològic del Puig de la Morisca és un conjunt de diferents estructures prehistòriques situades dins el Parc Arqueològic del Puig de la Morisca, a la localitat de Santa Ponça del terme de Calvià.
Veure Conquesta de Mallorca і Puig de Sa Morisca (jaciment arqueològic)
Quarterada
Les dimensions del terreny de joc del Camp Nou són de 105x68 m, que donen una superfície de joc de 7140 m², només un menyspreable 0,52% superior a l'extensió d'una quarterada (7103 m²) La quarterada és la principal unitat de mesura de superfície de la terra agrícola a Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Quarterada
Querol
Querol és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, que s'estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l'Alt Penedès i Anoia, i s'estén en la seva major part a l'esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud.
Veure Conquesta de Mallorca і Querol
Ramon Alemany de Cervelló i de Querol
Ramon Alemany de Cervelló i de Querol (? - Mallorca, 1230) va ser un cavaller català del llinatge dels Cervelló.
Veure Conquesta de Mallorca і Ramon Alemany de Cervelló i de Querol
Ramon de Bell Lloc
Ramon de Bell Lloc (–) fou un noble català.
Veure Conquesta de Mallorca і Ramon de Bell Lloc
Ramon de Plegamans
Ramon de Plegamans va ser el cavaller més important de la família Plegamans i el que donà major prestigi a aquest llinatge.
Veure Conquesta de Mallorca і Ramon de Plegamans
Ramon de Santmartí
Ramon de Santmartí fou un noble català que participà en la conquesta de Mallorca el 1229 juntament amb altres membres de la seva família (Pere de Santmartí, Ferrer de Santmartí i Guillem de Santmartí).
Veure Conquesta de Mallorca і Ramon de Santmartí
Ramon de Tèrme
Ramon III de Tèrme (c. 1170 - Carcassona, c. 1210) va ser senyor de Tèrme (Llenguadoc) i altres possessions de la zona.
Veure Conquesta de Mallorca і Ramon de Tèrme
Ramon II de Tortosa
Ramon II de Tortosa (Ramon de Montcada i de Tornamira) (?, 1188 - Portopí, Mallorca, 1229) va ser Senyor de Tortosa i participà en la Croada contra Al-Mayûrqa, morint a la Batalla de Portopí.
Veure Conquesta de Mallorca і Ramon II de Tortosa
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Veure Conquesta de Mallorca і Ramon Llull
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Ramon Muntaner
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Veure Conquesta de Mallorca і Regne de Mallorca
Repartiment
El repartiment era un sistema de donacions reials fetes després de les conquestes de terres de l'Àndalus especialment dins la Corona d'Aragó.
Veure Conquesta de Mallorca і Repartiment
Repartiment d'indis
El repartiment d'indis va ser un sistema de treball semiforçat imposat pels espanyols en diversos llocs d'Amèrica, des de finals del fins a principis del XIX.
Veure Conquesta de Mallorca і Repartiment d'indis
Repoblament de Mallorca
El repoblament de Mallorca va ser un procés de colonització de l'illa de Mallorca portat a terme per la Corona d'Aragó que tengué per finalitat l'establiment de població fixa després del trasbals poblacional que suposà la croada contra Al-Mayûrqa.
Veure Conquesta de Mallorca і Repoblament de Mallorca
Restauració de la Catedral de Mallorca
Interior de la Catedral de Mallorca, amb el baldaquí dissenyat per Gaudí La restauració de la Catedral de Mallorca va ser realitzada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí entre 1903 i 1914.
Veure Conquesta de Mallorca і Restauració de la Catedral de Mallorca
Riera de Riudemeia
La Riera de Riudemeia o Riera d'Òrrius es troba al Parc de la Serralada Litoral, la qual, temps enrere, quan l'aigua no era tan escassa, se'n deia el riu de Meia.
Veure Conquesta de Mallorca і Riera de Riudemeia
Rocaia
Rocaia fou una captiva cristiana convertida a l'islam, esposa de l'emir hàfsida Muhàmmad al-Mustànsir de Tunis.
Veure Conquesta de Mallorca і Rocaia
Rodrigo de Liçana
Rodrigo de Liçana (en català: Roderic de Liçana; en castellà: Rodrigo de Lizana) (? - 1251) va ser un cavaller aragonès amb feu al Somontano del llinatge dels Liçana.
Veure Conquesta de Mallorca і Rodrigo de Liçana
Roger de Flor
Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.
Veure Conquesta de Mallorca і Roger de Flor
Saló del Tinell
El saló del Tinell quan era l'església del convent de Santa Clara als anys 1920 El Saló del Tinell —antigament anomenat la Sala del Borboll— és una gran estança al Palau Reial Major de Barcelona, accessible des de la plaça del Rei.
Veure Conquesta de Mallorca і Saló del Tinell
Salvà
Salvà és un cognom o llinatge molt estès als Països Catalans i del qual també se'n troben variants als estats de França, Itàlia i Suïssa.
Veure Conquesta de Mallorca і Salvà
Sangarrén
Sangarrén és un municipi d'Espanya a la província d'Osca, a l'Aragó.
Veure Conquesta de Mallorca і Sangarrén
Sant Elm
Sant Elm és una localitat turística de Mallorca situada al terme d'Andratx, davant l'illa de la Dragonera.
Veure Conquesta de Mallorca і Sant Elm
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.
Veure Conquesta de Mallorca і Sant Feliu de Guíxols
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Veure Conquesta de Mallorca і Sant Jordi
Sant Llorenç des Cardassar
Sant Llorenç del Cardassar (col·loquialment Sant Llorenç des Cardassar), antigament Bellver o Sant Llorenç de Bellver, és una vila i municipi de la comarca del Llevant de l'illa de Mallorca que confronta amb els municipis de Manacor, Petra, Artà i Son Servera.
Veure Conquesta de Mallorca і Sant Llorenç des Cardassar
Sant Martí d'Alanzell
Sant Martí d'Alanzell és una possessió de Mallorca situada dins el terme de Vilafranca de Bonany.
Veure Conquesta de Mallorca і Sant Martí d'Alanzell
Santa Maria de Jonqueres
Santa Maria de Jonqueres o Santa Magdalena és una església al municipi de Maià de Montcal (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Conquesta de Mallorca і Santa Maria de Jonqueres
Santa Maria de Roses
Santa Maria de Roses fou un monestir benedictí fundat sobre les restes de la ciutat de Rhode, a l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal de Roses (Alt Empordà).
Veure Conquesta de Mallorca і Santa Maria de Roses
Santa Ponça
Santa Ponça és una urbanització turística i residencial i una antiga possessió del terme de Calvià, a Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Santa Ponça
Santanyí
Santanyí és una vila i municipi de Mallorca, el més meridional de l'illa.
Veure Conquesta de Mallorca і Santanyí
Santuari de la Mare de Déu de la Bona Pau
El Santuari de la Mare de Déu de la Bona Pau és una petita església de Mallorca situada al Puig de Sant Miquel del terme de Montuïri.
Veure Conquesta de Mallorca і Santuari de la Mare de Déu de la Bona Pau
Santuari de Santa Llucia de Mancor
El santuari de Santa Llucia és una petita església situada al cim d'un puig del terme de Mancor, a l'Illa de Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Santuari de Santa Llucia de Mancor
Saqueig de Barenys
El saqueig de Barenys de 1406 fou un atac pirata a la costa catalana.
Veure Conquesta de Mallorca і Saqueig de Barenys
Símbols nacionals de Catalunya
Portada de ''Lo verdader catalá''. Un home amb barretina a la vora de l'escut. Els símbols nacionals de Catalunya són aquells elements i icones que són representatius o característics de Catalunya, de la seva població i de la seva cultura i història.
Veure Conquesta de Mallorca і Símbols nacionals de Catalunya
Seca de Mallorca
La seca de Mallorca és un taller de moneda sota control públic on es va encunyar el numerari mallorquí.
Veure Conquesta de Mallorca і Seca de Mallorca
Senyal Reial (segle XIII)
Senyera Reial coronant una torre en l'assalt final del Setge de Madīna Mayūrqa (1229) durant la Conquesta de Mallorca. Tot al llarg de l'edat mitjana el nombre de pals del Senyal Reial i la Senyera Reial fou variable. (''Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290; MNAC'').
Veure Conquesta de Mallorca і Senyal Reial (segle XIII)
Serra de na Burguesa
La Serra de na Burguesa, dita també simplement na Burguesa, és una cadena muntanyosa que fa part de la Serra de Tramuntana i que separa els termes de Calvià, i Palma.
Veure Conquesta de Mallorca і Serra de na Burguesa
Ses Salines
Salines de sa Vall ''Talaia Joana'' Les Salines (col·loquialment ses Salines), antigament les Salines de Santanyí, és una vila i municipi mallorquí pertanyent a la comarca del Migjorn, fronterer de Campos i Santanyí.
Veure Conquesta de Mallorca і Ses Salines
Setge d'Alaró
* Setge d'Alaró (902) durant la Conquesta islàmica de Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Setge d'Alaró
Setge d'Alaró (1231)
El Setge d'Alaró de 1231 fou una de les batalles de la Croada contra Al-Mayûrqa de Jaume el Conqueridor.
Veure Conquesta de Mallorca і Setge d'Alaró (1231)
Setge d'Artà
El Setge d'Artà fou una de les batalles de la Croada contra Al-Mayûrqa de Jaume el Conqueridor, esdevinguda el 1230.
Veure Conquesta de Mallorca і Setge d'Artà
Setge de Borriana
El Setge de Borriana de 1233 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.
Veure Conquesta de Mallorca і Setge de Borriana
Setge de Madîna Mayûrqa
El setge de Madîna Mayûrqa fou una de les batalles de la Croada contra Al-Mayûrqa de Jaume el Conqueridor.
Veure Conquesta de Mallorca і Setge de Madîna Mayûrqa
Setge de Morella (1232)
La conquesta de Morella fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València amb èxit, l'any 1232.
Veure Conquesta de Mallorca і Setge de Morella (1232)
Setge de Pollença
El Setge de Pollença fou una de les batalles de la Croada contra Al-Mayûrqa de Jaume el Conqueridor.
Veure Conquesta de Mallorca і Setge de Pollença
Sindicatura de Comptes de les Illes Balears
La Sindicatura de Comptes de les Illes Balears és l'òrgan al qual correspon la fiscalització externa de l'activitat econòmica, financera i comptable del sector públic de les Illes Balears.
Veure Conquesta de Mallorca і Sindicatura de Comptes de les Illes Balears
Sineu
Sineu (pronunciat) és una vila i municipi del Pla de Mallorca, en ple centre geogràfic de l'illa.
Veure Conquesta de Mallorca і Sineu
Sistema de vigilància i defensa de la costa de Mallorca
Mapa de les principals fortificacions costaneres de Mallorca L'illa de Mallorca comptava amb un sistema de vigilància i defensa de la costa format per un conjunt nombrós de talaies i torres repartides entorn de tota la costa que tenien com a finalitat vigilar la presència d'enemics per estar preparats davant una possible invasió o, al més sovint, incursió pirata.
Veure Conquesta de Mallorca і Sistema de vigilància i defensa de la costa de Mallorca
Sistema monetari mallorquí
Diner de Jaume II de Mallorca, creador del '''sistema monetari mallorquí''' (1300-1858) El sistema monetari mallorquí és l'organització monetària de que es va dotar el Regne de Mallorca a partir de l'any 1300, en que fou creat per Jaume II de Mallorca fins que fou definitivament abolit el 1858, tot i que des de finals del regnat de Felip V s'havien deixat de batre els seus valors a conseqüència de la Guerra de Successió, tot i dos breus períodes de batiments excepcionals en temps de Ferran VII.
Veure Conquesta de Mallorca і Sistema monetari mallorquí
Son Espases
Son Espases és una antiga possessió de la ciutat de Mallorca situada a l'Horta d'Amunt el topònim del qual es conserva actualment en diversos elements de les terres que abraçava.
Veure Conquesta de Mallorca і Son Espases
Son Esteve
Son Esteve és una possessió fortificada situada al municipi d'Andratx, a Mallorca, concretament a prop de la variant sud que enllaça la carretera Palma-Andratx amb la del Port d'Andratx.
Veure Conquesta de Mallorca і Son Esteve
Son Fornés
El jaciment arqueològic de Son Fornés, ocasionalment anomenat Son Forners, és un dels més importants de la prehistòria balear.
Veure Conquesta de Mallorca і Son Fornés
Son Gual
Son Gual és una antiga possessió situada al terme municipal de Palma, Mallorca, al barri de Sant Jordi, al districte de Llevant, vora l'autovia Palma-Manacor.
Veure Conquesta de Mallorca і Son Gual
Son Mas
La possessió de Son Mas, també coneguda com a castell de Son Mas, és una possessió fortificada situada a la vila d'Andratx, a Mallorca.
Veure Conquesta de Mallorca і Son Mas
Son Reus
Son Reus és una possessió del terme municipal de Palma, Mallorca, que és situada al pla de Sant Llorenç, prop de la carretera de Sóller, entre les possessions de Son Serra, Son Amar, el Rafalot, Son Frau i Son Bibiloni.
Veure Conquesta de Mallorca і Son Reus
Son Servera
Son Servera, escrit també Son Cervera, és una vila i municipi mallorquí situat al nord-est de l'illa, pertanyent a la comarca de Llevant.
Veure Conquesta de Mallorca і Son Servera
Son Vida
Son Vida és una barriada de la ciutat de Palma, a l'illa de Mallorca, situda al sector oriental de la serra de na Burguesa.
Veure Conquesta de Mallorca і Son Vida
Taifa del moixerif
La taifa de Minurka fou un estat musulmà que va existir sobre l'illa de Menorca al.
Veure Conquesta de Mallorca і Taifa del moixerif
Tamarit (Tarragona)
Tamarit o Tamarit de Mar, per diferenciar-lo de Tamarit de Llitera, és un poble adscrit al municipi de Tarragona situat vora la desembocadura del riu Gaià.
Veure Conquesta de Mallorca і Tamarit (Tarragona)
Tàctica militar
Gravat que representa el segon atac en la batalla de Dreux, a les Guerres de religió a França. Tàctica Militar (grec: Taktik) és el conjunt dels mètodes d'atac i defensa contra un enemic en la batalla.
Veure Conquesta de Mallorca і Tàctica militar
Torre dels Enagistes
Torre dels Enagistes La Torre dels Enagistes o Torre d'en Ribera és un recinte defensiu i habitatge rural de Manacor, propi de les cases senyorials del.
Veure Conquesta de Mallorca і Torre dels Enagistes
Torre Vella de Salou
La Torre Vella de Salou, o Torre de Carles V, és una torre de defensa construïda a Salou.
Veure Conquesta de Mallorca і Torre Vella de Salou
Torrent Gros (Mallorca)
El torrent Gros a Ciutat Jardí El torrent Gros és un torrent de Mallorca que neix de la unió del torrent d'Esporles i del torrent de Bunyola prop de Son Sardina, ja dins el terme municipal de Palma.
Veure Conquesta de Mallorca і Torrent Gros (Mallorca)
Trabuquet
Un trabuquet, o trabuc, era una màquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i castells durant l'edat mitjana.
Veure Conquesta de Mallorca і Trabuquet
Tractat de Capdepera
El Tractat de Capdepera va ser la solució adoptada per incorporar a Menorca sota el domini de la Corona de Aragó després de la conquesta de Mallorca el 1229.
Veure Conquesta de Mallorca і Tractat de Capdepera
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Veure Conquesta de Mallorca і Via Làctia
Vila-seca
Vila-seca és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès, compresa entre els termes municipals de Tarragona, la Canonja, Reus, Cambrils, Riudoms i Salou.
Veure Conquesta de Mallorca і Vila-seca
Vil·la romana de Banyeres
La vil·la romana de Banyeres és una vil·la romana situada dins el terme de Son Cervera i localitzada i parcialment excavada gràcies a unes obres a la carretera adjacent el 2012.
Veure Conquesta de Mallorca і Vil·la romana de Banyeres
Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona
Es conserven dues butlles sobre la vinculació de Mallorca i Menorca al Bisbat de Girona dels papes Formós I (892, butlla del papa Formós) i Romà I (897), que fan referència a la pertinença de les “insulas maiorica scilet et minoricam” al Bisbat de Girona, regit aleshores pel bisbe Servus Dei.
Veure Conquesta de Mallorca і Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona
Visions & Cants
Visions & Cants és un llibre de poesia escrit per Joan Maragall i publicat l'any 1900.
Veure Conquesta de Mallorca і Visions & Cants
Xarq al-Àndalus
Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.
Veure Conquesta de Mallorca і Xarq al-Àndalus
Xeremiers
Colla de xeremiers (Pep Ordóñez i Andreu David) A Mallorca el mot xeremier s'ha utilitzat per a designar el sonador de les xeremies i també el que sona el flabiol i tamborí indiferentment.
Veure Conquesta de Mallorca і Xeremiers
Ximeno II d'Urrea
Ximeno II d'Urrea (també Eiximèn d'Urrea o Ximèn d'Urrea i d'Híxar) (?- 1240).
Veure Conquesta de Mallorca і Ximeno II d'Urrea
Xuaip
Xuaip de Xivert és l'apel·lació amb què es coneix a les fonts cristianes el cabdill no identificat dels mayurquins en els temps de la Croada contra Al-Mayûrqa.
Veure Conquesta de Mallorca і Xuaip
Zayyan ibn Mardanix
Zayyan ibn Mudafi ibn Yússuf ibn Sad ibn Mardanix al-Judhamí, més conegut simplement com Zayyan ibn Mardanix (Onda (Plana Baixa), ? - Tunis, 1270) fou el darrer emir de Balànsiya.
Veure Conquesta de Mallorca і Zayyan ibn Mardanix
Zulema l'astròloga
Zulema o Mare d'Alí de la Palomera (c. 1190 - ?) va ser una astròloga sarraïna.
Veure Conquesta de Mallorca і Zulema l'astròloga
10 de setembre
El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta de Mallorca і 10 de setembre
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta de Mallorca і 12 de setembre
També conegut com Croada contra Al-Mayûrqa.
, Capella de la Pedra Sagrada, Carròs (cavaller), Carrer d'Ataülf, Carrer de Mallorca, Carrer de Sant Miquel, Casa d'Olesa, Casa de Berga, Casa de Safortesa, Casa de Sureda, Casa de Togores, Casa de Verí, Castell de Bellver, Castell de Plegamans, Castell de Querol (Alt Camp), Castell de Rocamora (Montferri), Castell de Santueri, Castell de Tamarit, Castell del Moro, Castell del Rei (Pollença), Castell del Temple, Castelló d'Empúries, Castellitx, Catedral de Mallorca, Cavall de guerra, Chabèrt de Barbairan, Clovis Dardentor, Coanegra, Comandes catalanes de l'orde del Temple, Comtat d'Empúries, Comte l'Arnau, Conquesta catalanoaragonesa de Menorca, Conquesta d'Ares, Conquesta de les Illes Balears, Conquesta de Mallorca (desambiguació), Conquesta del País Valencià, Conquesta feudal hispànica, Conveni de Calataiud, Convent de Santa Margalida (Palma), Corona d'Aragó, Corts de Barcelona (1228), Cos Militar de Sanitat, Croada pisano-catalana, Cronologia de la història de Catalunya, Cum a nobis petitur, Dalmau V de Rocabertí, Damas Calvet i de Budallès, Drassanes Reials de Barcelona, Edat mitjana, Edat mitjana al País Valencià, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Emirat de Mayūrqa, En guàrdia!, Es Rafal (Montuïri), Esclavitud a Mallorca, Església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx, Església de Sant Jaume (Palma), Església de Sant Miquel (Palma), Església de Sant Miquel de Campanet, Església de Sant Pere d'Escorca, Església de Santa Eulària (Palma), Esporles, Establiments, Felanitx, Ferrer de Santmartí, Ferreret (amfibi), Festa de l'Estendard, Festes del Rei en Jaume, Fonèvol, Font d'Albenya, Font de sa Mata Escrita, Fra Joan Ballester, Galceran IV de Pinós, Gil II d'Atrosillo, Gilabert III de Cruïlles, Gran Companyia Catalana, Guerau VI de Cervelló, Guerra convencional, Guillem de Cabanelles, Guillem de Claramunt, Guillem de Montgrí, Guillem de Palafolls, Guillem de Sant Vicenç, Guillem I de Cervelló, Guillem II de Montcada i de Bearn, Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans), Guillem Terrassa i Ponç, Guillema I de Castellvell, Història d'Alacant, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la pólvora als Països Catalans, Història de les Illes Balears, Història de Peníscola, Història del País Valencià, Història dels Països Catalans, Host de Berenguer II de Palou a Mallorca, Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca, Host Senyorial, Hug IV d'Empúries, Hug Jofre I de Rocabertí, Hug V de Mataplana, Ibn Amira al-Makhzumí, Illes Balears, Illes Orientals d'al-Àndalus, Jaciment arqueològic d'Almallutx, Jaciment arqueològic islàmic d'Almallutx, Jaume de Cervera (senyor de Gebut), Jaume el Conqueridor, Joan Martínez d'Eslava, Jofre III de Rocabertí, Jueus mallorquins, Juz (administració), Juz' d'Inkan, Juz' de Muntuy, Juz' de Muruh, Kitāb Tā’rīẖ Mayūrqa, La Porrassa, Laiar, Literatura catalana, Llàntia de bitàcola, Llibre del Repartiment, Llibre del Repartiment de Mallorca, Llibre dels fets, Llinatge dels Banyuls, Llista de conflictes armats, Llista de guerres catalanes, Llista de topònims mallorquins precatalans, Llista de tractats militars, Lloret de Vistalegre, Llubí, Llucamet, Maça (llinatge), Maça de Liçana, Macià Manera i Roscar, Mallorca, Mallorca (desambiguació), Mandró (arma), Mare de Déu de la Salut (Palma), Marina de guerra catalana, Mascalvó, Mataplana (llinatge), Míner, Mestre de la conquesta de Mallorca, Miquel de Bennàsser, Miquel Fabra, Miquel Mataró Monserrat, Mite fundacional, Monells, Monestir de la Real, Morro d'Almallutx, Mossàrab de les Illes Balears, Murades de Palma, Museu d'Història de Catalunya, Museu Picasso de Barcelona, Noms de la ciutat de Mallorca, Noms de les Illes Balears, Nunó Sanç, Oliver de Tèrme, Orde de la Mercè, Orgue del Convent de Santa Magdalena, Països Catalans, Pacs (família), Palau Reial de Torroella, Palau Reial Major, Palma, Palmanova, Parc Arqueològic del Puig de la Morisca, Pérola, Peguera (Calvià), Pelegrín d'Atrosillo, Pelfort de Rabastens, Peníscola, Pere Antoni Mataró Monserrat, Pere d'Albalat, Pere de Centelles, Pere I d'Urgell, Pere Martell, Pero Cornel III, Pero Maça de Sangarrén, Petra (Mallorca), Pintures murals de la conquesta de Mallorca, Plaça de ses Verdures, Plaça del Mercat (Palma), Pollença, Ponç IV d'Empúries, Pont Vell (Castelló d'Empúries), Port de Palma, Profecies de Bernat de Mogoda, Puig Caragoler de Femenia, Puig de Sa Morisca (jaciment arqueològic), Quarterada, Querol, Ramon Alemany de Cervelló i de Querol, Ramon de Bell Lloc, Ramon de Plegamans, Ramon de Santmartí, Ramon de Tèrme, Ramon II de Tortosa, Ramon Llull, Ramon Muntaner, Regne de Mallorca, Repartiment, Repartiment d'indis, Repoblament de Mallorca, Restauració de la Catedral de Mallorca, Riera de Riudemeia, Rocaia, Rodrigo de Liçana, Roger de Flor, Saló del Tinell, Salvà, Sangarrén, Sant Elm, Sant Feliu de Guíxols, Sant Jordi, Sant Llorenç des Cardassar, Sant Martí d'Alanzell, Santa Maria de Jonqueres, Santa Maria de Roses, Santa Ponça, Santanyí, Santuari de la Mare de Déu de la Bona Pau, Santuari de Santa Llucia de Mancor, Saqueig de Barenys, Símbols nacionals de Catalunya, Seca de Mallorca, Senyal Reial (segle XIII), Serra de na Burguesa, Ses Salines, Setge d'Alaró, Setge d'Alaró (1231), Setge d'Artà, Setge de Borriana, Setge de Madîna Mayûrqa, Setge de Morella (1232), Setge de Pollença, Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, Sineu, Sistema de vigilància i defensa de la costa de Mallorca, Sistema monetari mallorquí, Son Espases, Son Esteve, Son Fornés, Son Gual, Son Mas, Son Reus, Son Servera, Son Vida, Taifa del moixerif, Tamarit (Tarragona), Tàctica militar, Torre dels Enagistes, Torre Vella de Salou, Torrent Gros (Mallorca), Trabuquet, Tractat de Capdepera, Via Làctia, Vila-seca, Vil·la romana de Banyeres, Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona, Visions & Cants, Xarq al-Àndalus, Xeremiers, Ximeno II d'Urrea, Xuaip, Zayyan ibn Mardanix, Zulema l'astròloga, 10 de setembre, 12 de setembre.