Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

1327

Índex 1327

Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.

307 les relacions: Abadessa Olzet, Abu Said Bahadur Khan, Agència de Satara, Agnès (prenom), Aixarisme, Akçe, Ala al-Din Eretna, Alberget I Manfredi, Alfons el Benigne, Alfons IV de Portugal, Alfons XI de Castella, Ali Padshah, Almodí de Xàtiva, Alonso Fernández Coronel, Alt sòrab, Ambrogio Lorenzetti, Amir Coban, Andrònic III Paleòleg, Andreu d'Hongria, Anna d'Habsburg (1280-1327), Arnau Sescomes, Arquebisbat antic de Canterbury, Arquebisbat d'Agrigent, Arquebisbat d'Hamburg, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche, Arquebisbat de Fermo, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de l'Aquila, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Nàpols, Arquebisbat de Rennes, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Sàsser, Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie, Arquebisbat de Vàrmia, Ascoli Piceno, Asher ben Jehiel, Assó Visconti, Želovce, Bagdad Khatun, Baixkíria, Baldo degli Ubaldi, Banu Thàbit, Basílica de San Vitale, Basílica dels Sants XII Apòstols, Batalla de Getares, Beatriu d'Este (1268-1334), Beatriu de Castella i de Molina, ..., Bedreddin I İbrahim Bey, Beilicat de Ladik, Berar, Bernat de Sarrià, Bernat I de Cabrera, Bertrand du Pouget, Bisbat d'Adria-Rovigo, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Anagni-Alatri, Bisbat d'Aosta, Bisbat d'Argyll i de les Illes, Bisbat d'Arràs, Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino, Bisbat d'Asti, Bisbat d'Auxerre, Bisbat d'Avezzano, Bisbat d'Avranches, Bisbat d'Évreux, Bisbat d'Eichstätt, Bisbat d'Orleans, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Chartres, Bisbat de Cremona, Bisbat de Digne, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino, Bisbat de Galloway, Bisbat de Glandèves, Bisbat de Gubbio, Bisbat de Koper, Bisbat de Langres, Bisbat de Léon, Bisbat de Lo Puèi de Velai, Bisbat de Metz, Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi, Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza, Bisbat de Nardò-Gallipoli, Bisbat de Poreč i Pula, Bisbat de Terni-Narni-Amelia, Bisbat de Trieste, Bisbat de Viena del Delfinat, Bisbat suburbicari d'Albano, Bisbat suburbicari d'Òstia, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Blanca de Nàpols, Bonacolsi, Brestovec (Nitra), Brusník, Bukkur, Bursa, Carles de Calàbria, Carles IV de França, Casa de Balda, Casa de Medinaceli, Casa reial d'Aragó, Casal d'Urgell, Casal de Barcelona, Castell de Meià, Castell de Montesa, Castell-palau de Llutxent, Català antic, Catedral d'Osca, Cobànides, Comtat d'Empúries, Comtat d'Urgell, Comtat de Chester, Comtat de Clermont-en-Beauvaisis, Comtat de La Marca, Comtat de Lancaster, Comtat de Langres, Comtat de Ponthieu, Comtat de Sancerre, Comtat de Santa Coloma de Queralt, Conquesta feudal hispànica, Constança d'Aragó i d'Anjou, Constança de Sicília, Constança Manuel, Constantí I d'Imerètia, Constantí IV de Lampron, Corona d'Aragó, Coronatge, Correggio, Creu d'Alcoraç, Delsad Khatun, Dimaskh Khwadja, Dinastia jalayírida, Dinastia kinkhwàrida, Dinastia marínida, Dolný Lieskov, Dubinné, Ducat de Borbó, Ducats de França, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Eduard II d'Anglaterra, Eduard III d'Anglaterra, El nom de la rosa, Electorat del Palatinat, Elionor de Guzmán, Elisabet de Burgh, Elisabet de França (reina), Elisenda de Montcada, Emirat de Granada, Enric IV d'Avaugour, Església de fusta d'Hegge, Església de fusta d'Uvdal, Església de fusta de Reinli, Església de Sant Vicent de la Roqueta, Esteve Visconti, Eudes IV de Borgonya, Feltrino Montefeltro, Francesc I Manfredi, Francesco Petrarca, Frederic della Scala, Galeàs I Visconti, Governació de València, Gran Companyia Catalana, Guerra de la Independència d'Escòcia, Guerres romano-búlgares, Guillem d'Occam, Guillem Manfredi, Guiu de Penthièvre, Guiu XII de Laval, Hacob II de Tarsus, Haderslev, Hasan Coban, Història de la llengua catalana, Història del dret català, Història del Panjab, Història dels Països Catalans, Hucín, Ibn Battuta, Idhadj, Il-kanat, Invasions mongoles de Geòrgia, Isaïes de Constantinoble, Jacob ben David Bonjorn, Jaume el Just, Joan d'Aragó i d'Anjou, Joan I d'Armanyac, Joana d'Avaugour, Joana d'Evreux, Joana III de Borgonya, Judeoprovençal, Jueus catalans, Karauli, Karbala, Kebek, Khan-i Djahan Maqbul, Kružná, La abadía del crimen, La Selva del Camp, Laura de Noves, Les Masies de Voltregà, Liptovský Ján, Llista d'anys, Llista d'escriptors en llengua catalana, Llista de Bailiffs de Guernsey, Llista de batles de Campos, Llista de bisbes d'Agde, Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de monarques britànics, Llista de reis de Sardenya, Llista dels arquebisbes de Canterbury, Lluís de la Cerda, Lluís I de Borbó, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís IX de França, Lucca, Lupo di Francesco, Lusàcia, Malachov, María Díaz de Haro, Margarida de Provença, Maria de Molina, Maria de Valois, Marquesa d'Empúries, Mateu I Visconti, Mòdena, Meerut, Miquel d'Imerètia, Mobiliari del Monestir de Pedralbes, Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Monestir de Visoki Dečani, Montefeltro, Moscou, Muhàmmad Khan, Nördlingen, Nižný Kručov, Numeració del Casal d'Aragó, Oświęcim, Odoric de Pordenone, Ondarroa, Opole, Orde de Montesa, Orde de Sant Pau Primer Eremita, Patriarca Copte d'Alexandria, Pavlovce nad Uhom, Pere el Cerimoniós, Pere III d'Arborea, Phaltan, Plantagenet, Planudes, Plavé Vozokany, Ponç VI d'Empúries, Porta de San Sebastiano, Prats de Molló, Quirra, Rakovnica, Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou, Regne d'Anglaterra, Regne de Sèrbia (medieval), Reial d'or de Mallorca, Reus, Ricard Manfredi, Rinald Bonacolsi, Sanç IV de Castella, Sant Roc, Santa Prassede (títol cardenalici), Sarsina, Sati Beg, Sòrabs, Segon Imperi Búlgar, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Sainte Suzanne, Senyoriu d'Irlanda, Sestri Levante, Siginolf I Montefeltro, Suma de lògica, Tekeoğulları, Teodor I de Montferrat, Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats, Teresa, Teresa d'Entença, Timurtaix Coban, Trenč, Ugolino di Nerio, Varano, Vejle, Vescomtat de Lomanha, Visconti, Visolaje, Vrbovka, Xaikh Mahmud, Zombor, 1267, 1284, 2 de novembre, 25 d'abril, 28 de juliol, 3 de maig, 4 d'abril. Ampliar l'índex (257 més) »

Abadessa Olzet

Labadessa Sobirana d'Olzet fou la primera abadessa del monestir de Pedralbes, a Barcelona.

Nou!!: 1327 і Abadessa Olzet · Veure més »

Abu Said Bahadur Khan

Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.

Nou!!: 1327 і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »

Agència de Satara

L'agència de Satara fou una entitat de l'Índia britànica, a la presidència de Bombai, formada per dos principats: Aundh i Phaltan, sota autoritat del col·lector de Satara (el governador del districte de Satara).

Nou!!: 1327 і Agència de Satara · Veure més »

Agnès (prenom)

Agnès és un prenom femení català d'origen grec antic.

Nou!!: 1327 і Agnès (prenom) · Veure més »

Aixarisme

Laixarisme o escola aixarita (o, literalment ‘els aixarites’) va ser una de les primeres escoles teològiques de l'islam, basada en l'ensenyament d'Abu-l-Hàssan al-Aixarí.

Nou!!: 1327 і Aixarisme · Veure més »

Akçe

Akçe fou una moneda otomana de plata, coneguda a Europa com asper del grec aspron.

Nou!!: 1327 і Akçe · Veure més »

Ala al-Din Eretna

Alà-ad-Din Eretna (? - 1352) fou un oficial il-kànida d'ètnia uigur al servei d'Amir Coban i després sultà.

Nou!!: 1327 і Ala al-Din Eretna · Veure més »

Alberget I Manfredi

Alberget I Manfredi (Albergheto I Manfredi) va ser fill de Francesc I Manfredi.

Nou!!: 1327 і Alberget I Manfredi · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).

Nou!!: 1327 і Alfons el Benigne · Veure més »

Alfons IV de Portugal

Alfons IV de Portugal, dit el Brau (Lisboa, 1291 - ibíd., 1357), fou rei de Portugal (1325-1357).

Nou!!: 1327 і Alfons IV de Portugal · Veure més »

Alfons XI de Castella

Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).

Nou!!: 1327 і Alfons XI de Castella · Veure més »

Ali Padshah

Ali Padshah (+ 24 de juliol de 1336) fou un amir mongol, cap dels oirats, governador del Diyarbakir i promotor del kan Musa Khan.

Nou!!: 1327 і Ali Padshah · Veure més »

Almodí de Xàtiva

El Museu Municipal de l'Almodí de Xàtiva és el principal museu de la ciutat i un dels més destacats del País Valencià.

Nou!!: 1327 і Almodí de Xàtiva · Veure més »

Alonso Fernández Coronel

Castell d'Aguilar on es feu fort Fernández Coronel Alonso Fernández Coronel (Sevilla - Castell d'Aguilar, 1353) fou un personatge dels temps dels reis Alfons XI i Pere I de Castella dit «El Cruel».

Nou!!: 1327 і Alonso Fernández Coronel · Veure més »

Alt sòrab

L'alt sòrab és un dels dos dialectes principals del sòrab, concretament el que es parla al voltant dels enclavaments de Bautzen (Budyšin), Kamenz (Kamjenc) i Hoyerswerda (Wojerecy).

Nou!!: 1327 і Alt sòrab · Veure més »

Ambrogio Lorenzetti

''Mare de Déu amb Infant'', de 1319. La seua primera obra coneguda Ambrogio Lorenzetti, també dit Ambruogio Laurati, va ser un pintor italià de l'Escola senesa, nascut probablement l'any 1290.

Nou!!: 1327 і Ambrogio Lorenzetti · Veure més »

Amir Coban

Amir Coban o Čoban (امیر چوپان سلدوز) fou un amir o cap militar mongol, que va exercir gran influència al kanat mongol de Pèrsia (Il-kan).

Nou!!: 1327 і Amir Coban · Veure més »

Andrònic III Paleòleg

Andrònic III Paleòleg (en grec:, en llatí) (1296-1341) fou emperador romà d'Orient del 1328 al 1341.

Nou!!: 1327 і Andrònic III Paleòleg · Veure més »

Andreu d'Hongria

Escut heràldic d'Andreu d'Hongria Andreu d'Hongria o Andreu I de Nàpols (Aversa 30 d'octubre de 1327 - Aversa 18 de setembre de 1345), príncep d'Hongria, comte consort de Provença i rei consort de Nàpols (1343-1345).

Nou!!: 1327 і Andreu d'Hongria · Veure més »

Anna d'Habsburg (1280-1327)

Anna d'Habsburg, (Viena 1275/80-1327), filla primogènita de l'emperador Albert I d'Habsburg i d'Elisabet de Tirol, i serà educada en la cort per ser casada, com era el habitual en la seva època per a les dones.

Nou!!: 1327 і Anna d'Habsburg (1280-1327) · Veure més »

Arnau Sescomes

Façana de la Catedral de Tarragona on Sescomes exercí els últims anys de la seva vida. Arnau Sescomes (mas Sescomes, avui Les Comes, Puig-reig, diòcesi d'Urgell, segona meitat del - Tarragona, 1346) fou un polític i eclesiàstic que fou bisbe de Lleida (1327-1334), arquebisbe de Tarragona (1334-1346), ambaixador del rei Jaume II i conseller de Pere III de Catalunya.

Nou!!: 1327 і Arnau Sescomes · Veure més »

Arquebisbat antic de Canterbury

Sant Agustí de Canterbury Enric II Thomas Cranmer Larquebisbat de Canterbury (anglès: Archdiocese of Canterbury; llatí: Archidioecesis Cantuariensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.

Nou!!: 1327 і Arquebisbat antic de Canterbury · Veure més »

Arquebisbat d'Agrigent

Larquebisbat d'Agrigent (italià: Arcidiocesi di Agrigento; llatí: Archidioecesis Agrigentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1327 і Arquebisbat d'Agrigent · Veure més »

Arquebisbat d'Hamburg

Larquebisbat d'Hamburg (alemany: Erzbistum Hamburg; llatí: Archidioecesis Hamburgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Alemanya, que pertany a la regió eclesiàstica Hamburg.

Nou!!: 1327 і Arquebisbat d'Hamburg · Veure més »

Arquebisbat de Bourges

L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: 1327 і Arquebisbat de Bourges · Veure més »

Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche

Larquebisbat de Camerino-San Severino Marche (italià: arcidiocesi di Camerino-San Severino Marche; llatí: Archidioecesis Camerinensis-Sancti Severini in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1327 і Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche · Veure més »

Arquebisbat de Fermo

Larquebisbat de Fermo - Arquebisbat de Fermo, Archidioecesis Firmana - és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1327 і Arquebisbat de Fermo · Veure més »

Arquebisbat de Ferrara-Comacchio

Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1327 і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio · Veure més »

Arquebisbat de l'Aquila

LArquebisbat de l'Aquila (italià: arcidiocesi dell'Aquila) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica de la regió eclesiàstica Abruços-Molise, a Itàlia.

Nou!!: 1327 і Arquebisbat de l'Aquila · Veure més »

Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1327 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »

Arquebisbat de Nàpols

Larquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1327 і Arquebisbat de Nàpols · Veure més »

Arquebisbat de Rennes

bretó de ''Roazhon''. La basílica ''Saint-Aubin'' de Rennes. XIII. L'església de ''Notre-Dame-en-Saint-Melaine'', que del 1803 al 1844 fou la procatedral diocesana. s, des del 1801 forma part de la bisbat d'Évreux. Larquebisbat de Rennes (francès: Archidiocèse de Rennes, llatí: Archidioecesis Rhedonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1327 і Arquebisbat de Rennes · Veure més »

Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia

La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1327 і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia · Veure més »

Arquebisbat de Sàsser

Larquebisbat de Sàsser (italià: arcibisbat de Sassari; llatí: Archidioecesis Turritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1327 і Arquebisbat de Sàsser · Veure més »

Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia

Castellammare di Stabia. diòcesi de Vico Equense Larquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia (italià: arcidiocesi di Sorrento-Castellammare di Stabia; llatí: Archidioecesis Surrentina-Castri Maris o Stabiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1327 і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia · Veure més »

Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie

La cocatedral de Barletta Vista de la catedral de Trani El palau arxiepiscopal de Trani Larquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie (italià: arcidiocesi di Trani-Barletta-Bisceglie; llatí: Archidioecesis Tranensis-Barolensis-Vigiliensis (-Nazarensis)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1327 і Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie · Veure més »

Arquebisbat de Vàrmia

la cocatedral de Sant Jaume a Olsztyn Castell episcopal a Lidzbark Warmiński, seu de la diòcesi entre 1350 i 1795 Larquebisbat de Vàrmia (polonès: Archidiecezja warmińska, llatí: Archidioecesis Varmiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1327 і Arquebisbat de Vàrmia · Veure més »

Ascoli Piceno

Ascoli Piceno, històricament anomenada Ascoli, és una ciutat de la regió de les Marques, capital de la província d'Ascoli Piceno, amb 47.404 habitants l'any 2020.

Nou!!: 1327 і Ascoli Piceno · Veure més »

Asher ben Jehiel

Asher ben Jehiel, també anomenat el Roix o Rabenu Asher, (Colònia, 1250 - Toledo, Regne de Castella, 24 d'octubre de 1327) va ser un codificador del Talmud, un compilador de la llei rabínica, la Halacà, un rabí, i un comentarista del Talmud.

Nou!!: 1327 і Asher ben Jehiel · Veure més »

Assó Visconti

Assó Visconti (en italià: Azzone Visconti) (Ferrara, Senyoriu de Milà 1302 - Milà 1339) fou el senyor de Milà entre 1329 i 1339.

Nou!!: 1327 і Assó Visconti · Veure més »

Želovce

Želovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1327 і Želovce · Veure més »

Bagdad Khatun

Bagdad Khatun (? - 30 de novembre de 1335) fou una reina consort de Pèrsia sota els Il-kan.

Nou!!: 1327 і Bagdad Khatun · Veure més »

Baixkíria

Situació de la República de Baixkortostan Baixkortostan, oficialment la República de Baixkortostan, també coneguda com a Baixkíria, és una república de Rússia situada entre el Volga i els Urals a l'Europa de l'Est.

Nou!!: 1327 і Baixkíria · Veure més »

Baldo degli Ubaldi

Baldo degli Ubaldi (Perusa, Itàlia, 2 d'octubre de 1327 – Pavia, Itàlia, 28 d'abril de 1400) fou un jurista italià, deixeble de Bàrtolo de Sassoferrato i professor de les universitats de Bolonya, Perusa, Pisa, Pàdua i Pavia.

Nou!!: 1327 і Baldo degli Ubaldi · Veure més »

Banu Thàbit

Banu Thàbit o Banu Ammar fou una petita dinastia que va regnar a Trípoli de Líbia del 1327 al 1400.

Nou!!: 1327 і Banu Thàbit · Veure més »

Basílica de San Vitale

La basilica de San Vitale és una església de la ciutat de Roma, al rione Monti, a la via Nazionale.

Nou!!: 1327 і Basílica de San Vitale · Veure més »

Basílica dels Sants XII Apòstols

La Basílica dels Sants XII Apòstols és un lloc de culte catòlic, situat al centre històric de la ciutat de Roma, al barri de Trevi.

Nou!!: 1327 і Basílica dels Sants XII Apòstols · Veure més »

Batalla de Getares

La batalla de Getares fou un dels episodis de la Guerra de Granada.

Nou!!: 1327 і Batalla de Getares · Veure més »

Beatriu d'Este (1268-1334)

Beatriu d'Este (Ferrara 1268 - Milà, Senyoriu de Milà 1334) fou una noble italiana que fou senyora consort de Milà pel seu matrimoni.

Nou!!: 1327 і Beatriu d'Este (1268-1334) · Veure més »

Beatriu de Castella i de Molina

Beatriu de Castella (Toro, 8 de març de Zamora 1293 - Lisboa, 25 d'octubre de 1359), infanta de Castella i reina consort de Portugal (1325-1357).

Nou!!: 1327 і Beatriu de Castella i de Molina · Veure més »

Bedreddin I İbrahim Bey

Bedreddin I İbrahim Bey o Badr al-Din Ibrahim Beg fou un emir o beg de la dinastia dels Karaman-oğlu.

Nou!!: 1327 і Bedreddin I İbrahim Bey · Veure més »

Beilicat de Ladik

El beilicat de Ladik fou un estat turcman centrat a la ciutat de Ladik (Denizli/Laodicea del Licos) governat per la dinastia dels İnançoğulları (otomà antic Inandjoghullari).

Nou!!: 1327 і Beilicat de Ladik · Veure més »

Berar

Mapa de les Províncies Centrals i Berar. Fort a Akola, ciutat situada al centre de Berar. Berar fou una regió de l'Índia, al centre del país, a Vidarbha, actualment a l'extrem oriental de Maharashtra.

Nou!!: 1327 і Berar · Veure més »

Bernat de Sarrià

Escut de l'antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 - Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller al servei dels reis de la Corona d'Aragó, per als quals va exercir diverses funcions diplomàtiques i militars.

Nou!!: 1327 і Bernat de Sarrià · Veure més »

Bernat I de Cabrera

Bernat de Cabrera, XI vescomte de Cabrera o Bernat I de Cabrera (? - 1332) va ser un noble català del llinatge dels Cabrera.

Nou!!: 1327 і Bernat I de Cabrera · Veure més »

Bertrand du Pouget

Bertrand du Pouget —Bertrando del Poggetto — (1280 – 3 de febrer de 1352) va ser un diplomàtic papal i cardenal francès.

Nou!!: 1327 і Bertrand du Pouget · Veure més »

Bisbat d'Adria-Rovigo

El bisbat d'Adria-Rovigo (italià: diocesi di Adria-Rovigo; llatí: Dioecesis Adriensis-Rhodigiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1327 і Bisbat d'Adria-Rovigo · Veure més »

Bisbat d'Aire i Dacs

La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: 1327 і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »

Bisbat d'Anagni-Alatri

La catedral de sant Pau a Alatri El bisbat d'Anagni-Alatri (italià: Diocesi di Anagni-Alatri; llatí: Dioecesis Anagnina-Alatrina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1327 і Bisbat d'Anagni-Alatri · Veure més »

Bisbat d'Aosta

El bisbat d'Aosta (italià: diocesi di Aosta; llatí: Dioecesis Augustana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1327 і Bisbat d'Aosta · Veure més »

Bisbat d'Argyll i de les Illes

Restes de l'antiga catedral medieval de la diòcesi de les Isles (o de Sodor), dedicada a Sant Germà, a l'illa de St. Patrick, a la riba occidental de l'illa de Man. Sant Moluag de Lismore; a l'interior de l'actual església es conserves restes de l'antiga catedral de la diòcesi medieval d'Argyll. El bisbat d'Argyll i de les Illes (gaèlic: Sgìr-Easbuig Earraghàidheal 's nan Eilean, anglès: Roman Catholic Diocese of Argyll and the Isles, llatí: Dioecesis Ergadiensis et Insularum) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.

Nou!!: 1327 і Bisbat d'Argyll i de les Illes · Veure més »

Bisbat d'Arràs

Saint-Omer. VII i reconstruïda a partir del 1745, i avui seu del museu de les Belles Arts de la ciutat. L'entrada de l'ex palau episcopal d'Arràs, construït el 1770, i avui seu de la prefectura del Pas de Calais. El bisbat d'Arràs (francès: Diocèse d'Arras, llatí: Dioecesis Atrebatensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lilla.

Nou!!: 1327 і Bisbat d'Arràs · Veure més »

Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino

El bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (italià: diocesi di Assisi-Nocera Umbra-Gualdo Tadino; llatí: Dioecesis Assisiensis-Nucerina-Tadinensis) és una diòcesi sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2012 tenia 84.300 batejats d'un total de 88.600 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe (a títol personal) Domenico Sorrentino.

Nou!!: 1327 і Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino · Veure més »

Bisbat d'Asti

El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1327 і Bisbat d'Asti · Veure més »

Bisbat d'Auxerre

XVI, i avui seu de la prefectura de l'Yonne. V. La capella del seminari d'Auxerre, edificada entre el 1706 i el 1709. XII. El bisbat d'Auxerre (francès: Diocèse d'Auxerre, llatí: Dioecesis Antissiodorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1327 і Bisbat d'Auxerre · Veure més »

Bisbat d'Avezzano

El bisbat d'Avezzano (o dels Marsos) (italià: diocesi di Avezzano o dei Marsi; llatí: Dioecesis Marsorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1327 і Bisbat d'Avezzano · Veure més »

Bisbat d'Avranches

Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. Vista aèria del Mont Saint-Michel. L'abadia de la Santíssima Trinitat de La Lucerne. reliquies de sant Oberto (''saint Aubert''). El bisbat d'Avranches (francès: Diocèse d'Avranches, llatí: Dioecesis Abrincensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1327 і Bisbat d'Avranches · Veure més »

Bisbat d'Évreux

Mapa de les diòcesis històriques dea Normandia abans de la revolució francesa. relíquies de sant Taurí, primer bisbes d'Évreux, conservada a l'església dedicada al sant a la ciutat episcopal. X. L'antic palau episcopal d'Évreux, construït el segle XV pel bisbe Raoul du Fou, avui seu del museu de la ciutat. Bernay. El bisbat d'Évreux (francès: Diocèse d'Évreux, llatí: Dioecesis Ebroicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.

Nou!!: 1327 і Bisbat d'Évreux · Veure més »

Bisbat d'Eichstätt

El ''Collegium Willibaldinum'' d'Eichstätt, seu del seminari diocesà. Mapa del principat eclesiàstic d'Eichstätt el 1717. XVIII. El santuari Maria Brünnlein de Wemding, el més important lloc de pelegrinatge marià de la diòcesi, visitat pel Papa Joan Pau II el 1998. Escut de la diòcesi El bisbat d'Eichstätt (alemany: Bistum Eichstätt, llatí: Dioecesis Eystettensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.

Nou!!: 1327 і Bisbat d'Eichstätt · Veure més »

Bisbat d'Orleans

L'antic palau episcopal d'Orleans, construït entre el 1635 i el 1641, fou seu dels bisbes fins al 1905, quan esdevingué propietat de l'Estat. chiesa abbaziale ''Saint-Benoît'' de Fleury a Saint-Benoît-sur-Loire, fundada el 640; va ser la primera abadia francesa en seguir la regla de Sant Benet; per un cert període les relíquies del sant van reposar a l'abadia. VII. Félix Dupanloup, bisbe d'Orleans del 1849 al 1878. Estàtua eqüestre de santa Joana d'Arc, la ''doncella d'Orleans''. Participació dels bisbes francs al primer concili d'Orleans el 511. V. El bisbat d'Orleans (francès: Diocèse d'Orléans, llatí: Dioecesis Aurelianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: 1327 і Bisbat d'Orleans · Veure més »

Bisbat de Belluno-Feltre

cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1327 і Bisbat de Belluno-Feltre · Veure més »

Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti

catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi seminario a Cerreto Sannita seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II. s, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1327 і Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti · Veure més »

Bisbat de Cesena-Sarsina

El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1327 і Bisbat de Cesena-Sarsina · Veure més »

Bisbat de Chartres

Porta occidental de la catedral de Chartres. VII. XII. XVIII, que va ser la residència episcopal fins al 1905, avui allotja el museu de Belles Arts de la ciutat. El bisbat de Chartres (francès: Diocèse de Chartres, llatí: Dioecesis Carnutensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: 1327 і Bisbat de Chartres · Veure més »

Bisbat de Cremona

El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1327 і Bisbat de Cremona · Veure més »

Bisbat de Digne

L'ex catedral de Digne, dedicada a ''Notre-Dame-du-Bourg''. La ciutat d'Entrevaux, amb l'ex catedral en primer pla L'ex catedral de Sisteron L'ex catedral de Riez El bisbat de Digne (francès: Diocèse de Digne, llatí: Dioecesis Diniensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1327 і Bisbat de Digne · Veure més »

Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola

El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1327 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »

Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino

La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1327 і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino · Veure més »

Bisbat de Galloway

Restes de la ''Whithorn Priory'', la catedral de la diòcesi medieval Escut de l'antic bisbat de Whithorn-Galloway El bisbat de Galloway (anglès: Diocese of Galloway, llatí: Dioecesis Candidae Casae o Gallovidiana) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.

Nou!!: 1327 і Bisbat de Galloway · Veure més »

Bisbat de Glandèves

La part absidal de l'antiga catedral de Glandèves El bisbat de Glandèves (francès: Diocèse de Glandèves, llatí: Dioecesis Glandatensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1327 і Bisbat de Glandèves · Veure més »

Bisbat de Gubbio

El bisbat de Gubbio (italià: diocesi di Gubbio; llatí: Dioecesis Eugubina) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1327 і Bisbat de Gubbio · Veure més »

Bisbat de Koper

catedral de l'Assumpta i Sant Nazari a Koper El bisbat de Koper (eslovè: Škofija Koper; italià: Diocesi di Capodistria; llatí: Dioecesis Iustinopolitana) és una seu de l'Església catòlica a Eslovènia, sufragània de l'arquebisbat de Ljubljana.

Nou!!: 1327 і Bisbat de Koper · Veure més »

Bisbat de Langres

les armes del bisbe de Langres El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont.

Nou!!: 1327 і Bisbat de Langres · Veure més »

Bisbat de Léon

Les diòcesis històriques de Bretanya abans de la Revolució Francesa. L'antic seminari de Saint-Pol-de-Léon, construït el 1708, avui seu del ''lycée du Kreisker''. El darrer palau episcopal de Saint-Pol-de-Léon, acabat el 1706 i engrandit el 1750, avui '' Hôtel de ville''. L'església abacial del Relec, fundada vers el 1132. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Daoulas, fundada el 1173. Icona moderna de sant Pau Aurelià, que la tradició sosté com a fundador de la diòcesi. El bisbat de Leon (francès: Diocèse de Léon, llatí: Dioecesis Leonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1327 і Bisbat de Léon · Veure més »

Bisbat de Lo Puèi de Velai

La basiíica de Sant Julià a Brioude. El bisbat de Lo Puèi de Velai (francès: Diocèse de Le Puy-en-Velay, llatí: Dioecesis Aniciensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.

Nou!!: 1327 і Bisbat de Lo Puèi de Velai · Veure més »

Bisbat de Metz

VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1327 і Bisbat de Metz · Veure més »

Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi

catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1327 і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi · Veure més »

Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza

El bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza (italià: diocesi di Montepulciano-Chiusi-Pienza; llatí: Dioecesis Montis Politiani-Clusina-Pientina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1327 і Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza · Veure més »

Bisbat de Nardò-Gallipoli

El bisbat de Nardò-Gallipoli —diocesi di Nardò-Gallipoli; Dioecesis Neritonensis-Gallipolitana — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1327 і Bisbat de Nardò-Gallipoli · Veure més »

Bisbat de Poreč i Pula

El bisbat de Poreč i Pula - Porečko-pulska biskupija en croat; Diocesi di Parenzo e Pola en italià; Dioecesis Parentina et Polensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Rijeka.

Nou!!: 1327 і Bisbat de Poreč i Pula · Veure més »

Bisbat de Terni-Narni-Amelia

El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1327 і Bisbat de Terni-Narni-Amelia · Veure més »

Bisbat de Trieste

El bisbat de Trieste (italià: Dioecesis Tergestina; llatí: Dioecesis Tergestina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gorizia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1327 і Bisbat de Trieste · Veure més »

Bisbat de Viena del Delfinat

Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.

Nou!!: 1327 і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »

Bisbat suburbicari d'Albano

El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1327 і Bisbat suburbicari d'Albano · Veure més »

Bisbat suburbicari d'Òstia

El bisbat suburbicari d'Òstia és una seu de l'Església Catòlica sufragània de la diòcesi de Roma, pertanyent a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1327 і Bisbat suburbicari d'Òstia · Veure més »

Bisbat suburbicari de Velletri-Segni

El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1327 і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni · Veure més »

Blanca de Nàpols

Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.

Nou!!: 1327 і Blanca de Nàpols · Veure més »

Bonacolsi

Bonacolsi fou una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Màntua i a Mòdena, i el poder com a podestà a altres llocs.

Nou!!: 1327 і Bonacolsi · Veure més »

Brestovec (Nitra)

Brestovec és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.

Nou!!: 1327 і Brestovec (Nitra) · Veure més »

Brusník

Brusník és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1327 і Brusník · Veure més »

Bukkur

Bukkur (o Bakhar) fou un illa fortificada de l'Indus entre Sukkur (Sakhar) i Rohri, a la província del Sind, Pakistan.

Nou!!: 1327 і Bukkur · Veure més »

Bursa

Bursa (també coneguda històricament com a Brusa, en grec: Προύσσα, Prussa) és una ciutat del nord-oest de Turquia i la capital de la província de Bursa.

Nou!!: 1327 і Bursa · Veure més »

Carles de Calàbria

Escut d'armes de Carles de Calàbria Carles de Calàbria (1298 - Nàpols 1328), príncep de Nàpols i duc de Calàbria.

Nou!!: 1327 і Carles de Calàbria · Veure més »

Carles IV de França

Carles I de Navarra i IV de França el Bell (Clermont (Oise) 1294 - Vincennes 1328), rei de França i Navarra (1322-1328).

Nou!!: 1327 і Carles IV de França · Veure més »

Casa de Balda

La casa de Balda o de Valda és un dels més il·lustres i antics llinatges de la província de Guipúscoa, prestigiosa de parents majors en època anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carles I. Aquest noble llinatge va ser la primera raça que va habitar a Azcoitia, tenien la seva casa solar i Palau d'aquesta vila.

Nou!!: 1327 і Casa de Balda · Veure més »

Casa de Medinaceli

Armes dels de la Cerda La Casa de Medinaceli s'origina amb Alfons X, rei de Castella, i Violant d'Aragó (1235-), filla de Violant d'Hongria (1219-1251), que van tenir dos fills: el petit Sanç IV de Castella, que continua la casa reial de Castella, i l'hereu Ferran de la Cerda (mort el 1275), casat amb Blanca de França.

Nou!!: 1327 і Casa de Medinaceli · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: 1327 і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.

Nou!!: 1327 і Casal d'Urgell · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: 1327 і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell de Meià

El castell de Meià és un castell del municipi de Vilanova de Meià (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: 1327 і Castell de Meià · Veure més »

Castell de Montesa

El Castell de Montesa és un castell de la població valenciana de Montesa, a la comarca de la Costera.

Nou!!: 1327 і Castell de Montesa · Veure més »

Castell-palau de Llutxent

El Castell-palau de Llutxent, també anomenat Palau dels Pròxida, és un edifici situat al centre del nucli històric de Llutxent, la Vall d'Albaida, País Valencià.

Nou!!: 1327 і Castell-palau de Llutxent · Veure més »

Català antic

Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.

Nou!!: 1327 і Català antic · Veure més »

Catedral d'Osca

La Santa Església Catedral de la Transfiguració del Senyor d'Osca, —també coneguda com a catedral de Santa Maria d'Osca—, construïda en estil gòtic, va ser iniciada a finals del i conclosa a principis del.

Nou!!: 1327 і Catedral d'Osca · Veure més »

Cobànides

Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.

Nou!!: 1327 і Cobànides · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: 1327 і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: 1327 і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Chester

Armes del Comte de Chester: ''Azur, amb 3 garbes de blat El comtat de Chester fou una antiga jurisdicció de l'Anglaterra normanda centrada a Chester.

Nou!!: 1327 і Comtat de Chester · Veure més »

Comtat de Clermont-en-Beauvaisis

El comtat de Clermont (Clermont-en-Beauvaisis) fou una jurisdicció feudal de França centrada a Clermont-de-l'Oise.

Nou!!: 1327 і Comtat de Clermont-en-Beauvaisis · Veure més »

Comtat de La Marca

El comtat de La Marca - la Marcha, la Marche - fou una jurisdicció feudal d'Aquitània, al Llemosí, que forma la regió històrica occitana de la Marca llemosina.

Nou!!: 1327 і Comtat de La Marca · Veure més »

Comtat de Lancaster

El comtat de Lancaster fou una jurisdicció feudal creada a Anglaterra.

Nou!!: 1327 і Comtat de Lancaster · Veure més »

Comtat de Langres

El comtat de Langres fou una jurisdicció feudal de França formada pel territori entorn de Langres, l'antic pagus Lingonensis poblat pel poble dels lingons.

Nou!!: 1327 і Comtat de Langres · Veure més »

Comtat de Ponthieu

El comtat de Ponthieu fou una jurisdicció feudal del nord de França, sorgida com una marca defensiva de la Picardia contra els normands.

Nou!!: 1327 і Comtat de Ponthieu · Veure més »

Comtat de Sancerre

El comtat de Sancerre fou una jurisdicció feudal de França, centrada a Sancerre, a l'actual regió del Centre, departament del Cher.

Nou!!: 1327 і Comtat de Sancerre · Veure més »

Comtat de Santa Coloma de Queralt

El Comtat de Santa Coloma de Queralt té la casa comtal a Santa Coloma de Queralt.

Nou!!: 1327 і Comtat de Santa Coloma de Queralt · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: 1327 і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Constança d'Aragó i d'Anjou

Constança d'Aragó (València, 4 d'abril de 1300 - Castillo de Garcimuñoz, 19 d'octubre de 1327) fou infanta d'Aragó.

Nou!!: 1327 і Constança d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Nou!!: 1327 і Constança de Sicília · Veure més »

Constança Manuel

Constança Manuel (v 1320 - Santarém, Portugal 1345), infanta de Castella i reina consort de Castella i Lleó (1325-1327).

Nou!!: 1327 і Constança Manuel · Veure més »

Constantí I d'Imerètia

Constantí I (en gworgià კონსტანტინე I; mort el 1327) fou el fill gran i successor del seu pare David VII Narin com a rei d'Imerètia el 1293.

Nou!!: 1327 і Constantí I d'Imerètia · Veure més »

Constantí IV de Lampron

Constantí IV de Lampron fou patriarca de l'església armènia del 1322 al 1326.

Nou!!: 1327 і Constantí IV de Lampron · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: 1327 і Corona d'Aragó · Veure més »

Coronatge

El coronatge era un impost demanat pel monarca per a pagar les despeses derivades de la coronació del rei o de la reina.

Nou!!: 1327 і Coronatge · Veure més »

Correggio

Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.

Nou!!: 1327 і Correggio · Veure més »

Creu d'Alcoraç

La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».

Nou!!: 1327 і Creu d'Alcoraç · Veure més »

Delsad Khatun

Delshad Khatun o Dilshad Khatun —; Delsad vol dir ‘bon cor’— fou una princesa persa de la família dels cobànides, filla del visir cobànida Dimaskh Khwadja i neta d'Amir Coban.

Nou!!: 1327 і Delsad Khatun · Veure més »

Dimaskh Khwadja

Dimaskh Khwadja fou el tercer fill de l'amir Coban, principal figura dels cobànides.

Nou!!: 1327 і Dimaskh Khwadja · Veure més »

Dinastia jalayírida

La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Nou!!: 1327 і Dinastia jalayírida · Veure més »

Dinastia kinkhwàrida

La dinastia kinkhwàrida fou una dinastia que va governar el Tabaristan (Mazanderan) als segles  i. Era una branca col·lateral dels bawàndides.

Nou!!: 1327 і Dinastia kinkhwàrida · Veure més »

Dinastia marínida

Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.

Nou!!: 1327 і Dinastia marínida · Veure més »

Dolný Lieskov

Dolný Lieskov és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trenčín.

Nou!!: 1327 і Dolný Lieskov · Veure més »

Dubinné

Dubinné és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1327 і Dubinné · Veure més »

Ducat de Borbó

Escut d'armes dels senyors de Borbó i Borbó-Dampierre El ducat de Borbó fou una jurisdicció feudal de França, formada amb la senyoria de Borbó que el 1327 fou elevada a ducat sent senyor Lluís I de Borbó el Gran o el Coix (des de 1310).

Nou!!: 1327 і Ducat de Borbó · Veure més »

Ducats de França

Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.

Nou!!: 1327 і Ducats de França · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: 1327 і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: 1327 і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »

Eduard II d'Anglaterra

Eduard II, nascut a Caernarvon (País de Gal·les) el 25 d'abril del 1284 i mort a Berkeley (Gloucester) el 21 de setembre del 1327, fou rei d'Anglaterra des del 1307 fins al 1327.

Nou!!: 1327 і Eduard II d'Anglaterra · Veure més »

Eduard III d'Anglaterra

Eduard III d'Anglaterra (castell de Windsor, 13 de novembre 1312 - 21 de juny 1377), també conegut com a Eduard de Windsor abans del seu ascens, va ser rei d'Anglaterra des del 1327 fins a la seva mort el 1377, en un regnat de més de cinquanta anys.

Nou!!: 1327 і Eduard III d'Anglaterra · Veure més »

El nom de la rosa

El nom de la rosa (Il nome della rosa en l'italià original) és una novel·la d'Umberto Eco ambientada en un monestir benedictí l'any 1327.

Nou!!: 1327 і El nom de la rosa · Veure més »

Electorat del Palatinat

El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí.

Nou!!: 1327 і Electorat del Palatinat · Veure més »

Elionor de Guzmán

Elionor de Guzmán (Sevilla, 1310 - Talavera de la Reina, 1351) fou una noble castellana amant d'Alfons XI de Castella, amb qui va tenir el futur Enric II de Castella, fundador de la dinastia Trastàmara.

Nou!!: 1327 і Elionor de Guzmán · Veure més »

Elisabet de Burgh

El rei Robert Bruce i Elisabet de Burgh, del Seton Armorial Elisabet de Burgh (en anglès Elizabeth de Burgh, Dunfermline, 1289 – Cullen, 27 d'octubre de 1327) va ser la segona esposa de Robert I d'Escòcia (Robert Bruce).

Nou!!: 1327 і Elisabet de Burgh · Veure més »

Elisabet de França (reina)

Elisabet de França, (París, 1295- Norfolk, 22 d'agost del 1358) fou reina consort d'Anglaterra pel seu matrimoni amb Eduard II d'Anglaterra i regent del seu fill (1326-1330).

Nou!!: 1327 і Elisabet de França (reina) · Veure més »

Elisenda de Montcada

Escut d'Elisenda de Montcada Elisenda de Montcada i de Pinós (Aitona, c. 1292 - Barcelona, 19 de juliol de 1364) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1322-1327), ja que fou la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.

Nou!!: 1327 і Elisenda de Montcada · Veure més »

Emirat de Granada

LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: 1327 і Emirat de Granada · Veure més »

Enric IV d'Avaugour

Enric IV d'Avaugour (~1280 - 1 de febrer de 1334) fou senyor d'Avaugour a l'antic comtat de Goëlo.

Nou!!: 1327 і Enric IV d'Avaugour · Veure més »

Església de fusta d'Hegge

L'església de fusta d'Hegge és una stavkirke de la primera meitat del, al petit poblat d'Hegge, municipi d'Østre Slidre, Noruega.

Nou!!: 1327 і Església de fusta d'Hegge · Veure més »

Església de fusta d'Uvdal

L'església de fusta d'Uvdal l'any 2008. L'església de fusta d'Uvdal és una stavkirke de finals del que es troba a Uvdal, Noruega.

Nou!!: 1327 і Església de fusta d'Uvdal · Veure més »

Església de fusta de Reinli

L'església de fusta de Reinli és una stavkirke medieval del municipi de Sør-Aurdal, a la província d'Oppland, Noruega.

Nou!!: 1327 і Església de fusta de Reinli · Veure més »

Església de Sant Vicent de la Roqueta

Els edificis que formen Sant Vicent de la Roqueta constitueixen una de les primeres edificacions cristianes a la ciutat de València.

Nou!!: 1327 і Església de Sant Vicent de la Roqueta · Veure més »

Esteve Visconti

Al centre de la imatge Esteve Visconti (agenollat) en el seu sepulcre Esteve Visconti - Stefano Visconti (? - Milà, Senyoriu de Milà, 4 de juliol de 1327) fou un noble italià fill de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri.

Nou!!: 1327 і Esteve Visconti · Veure més »

Eudes IV de Borgonya

Escut d'armes d'Eudes IV de Borgonya, utilitzant les armes del seu oncle Eudes de Nevers Eudes IV de Borgonya-ducat i Eudes I de Borgonya-comtat (1295 - Sens 1350), duc de Borgonya (1315-1349) pel seu propi dret i comte de Borgonya i Artois (1330-1347) per dret de la seva esposa.

Nou!!: 1327 і Eudes IV de Borgonya · Veure més »

Feltrino Montefeltro

Feltrino Montefeltro o Feltrano Montefeltro era el fill de Frederic I Montefeltro.

Nou!!: 1327 і Feltrino Montefeltro · Veure més »

Francesc I Manfredi

Francesc I Manfredi va ser fill de'Alberget o Albergetí (Alberghetto o Albergettino), senyor de Brisighella, Quarneto i Baccagnano, un dels principals caps güelfs de la Romanya (mort a Imola el 23 d'abril de 1275).

Nou!!: 1327 і Francesc I Manfredi · Veure més »

Francesco Petrarca

fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.

Nou!!: 1327 і Francesco Petrarca · Veure més »

Frederic della Scala

Frederic della Scala (Federico della Scala) nascut entre 1296 i 1288 a Verona i mort a Trento probablement el 1349) era un noble i polític italià dins del Sacre Imperi Romanogermànic. Fou fill de Margherita Pallavicion i d'Albert della Scala anoment Picardo. El novembre 1288, son pare li fa fer-lo hereu universal junt amb el seu germà petit, Albert Novello que va morir el 1297. La seva mare va exercir la tutela. El 1307, quan va tenir aproximadament 20 anys va ser investit del Castell de Gazzo Veronese i poc després Cavalpone i Valpolicella. Va ser podestà de Vicenza el 1311 i de Verona de gener 1312 al març 1314. Podestà de Mòdena del 1317 al 1318 de Bèrgam el 1321, senyor de Bèrgam el 1324 i vicari imperial de Savona el 1327. L'emperador Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic li va confirmar la senyoria de Valpolicella i va tenir beneficis i rendes de diversos monestirs trentins. El 1309 va fundar la capella de Santa Clara a Santa Maria Antica i en va rebre la investidura feudal de l'abat de Santa Maria d'Organo. Es va casar a finals del amb Imperatrice, filla de Conrad d'Antioquia, comte d'Alba i Celano. Va deixar 8 fills dels que només cal esmentar a Caterina, abadessa des del 1367 del monestir de Santa Maria delle Vergini a Campomarzo.

Nou!!: 1327 і Frederic della Scala · Veure més »

Galeàs I Visconti

Galeàs I Visconti, en italià Galeazzo I Visconti, (? 1277 - Pèscia 1328) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Milà entre 1322 i 1327.

Nou!!: 1327 і Galeàs I Visconti · Veure més »

Governació de València

Les governacions del Regne de València El 1344 es van iniciar al Regne de València les reformes que imposarien el règim de governacions.

Nou!!: 1327 і Governació de València · Veure més »

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Nou!!: 1327 і Gran Companyia Catalana · Veure més »

Guerra de la Independència d'Escòcia

Hom coneix amb el nom de guerres d'independència d'Escòcia un conjunt de campanyes militars que van enfrontar a Escòcia i Anglaterra des de finals del fins a mitjans del.

Nou!!: 1327 і Guerra de la Independència d'Escòcia · Veure més »

Guerres romano-búlgares

Les guerres romano-búlgares o guerres búlgaro-bizantines van ser una sèrie de conflictes armats entre romans d'Orient i búlgars.

Nou!!: 1327 і Guerres romano-búlgares · Veure més »

Guillem d'Occam

fou un filòsof escolàstic i teòleg franciscà anglès, que es creu que va néixer a Ockham, un petit poble de Surrey.

Nou!!: 1327 і Guillem d'Occam · Veure més »

Guillem Manfredi

Guillem Manfredi (Imola, 1327 - 1367) va ser fill natural legitimat de Ricard Manfredi i Zeffirina Nordigli.

Nou!!: 1327 і Guillem Manfredi · Veure més »

Guiu de Penthièvre

Guiu de Bretanya, Guiu de Penthièvre o Guiu VII de Llemotges, (nascut el 1287 - mort el 27 de març de 1331), fou el segon fill del duc de Bretanya Artur II i de Maria de Llemotges, vescomtessa de Llemotges.

Nou!!: 1327 і Guiu de Penthièvre · Veure més »

Guiu XII de Laval

Armes portades per Guy XII de Laval en el moment del Segon tractat de Guérande (1381)). ''Esquarterat d'or amb creu de gules cantonada de setze alerons de blau ordenats 2 i 2 i carregada de cinc petxines de plata (Laval) i de gules sembrat de flors de lliri d'or (Châteaubriant). '' Guy XII de Laval o Joan de Laval (nascut després de 1327 - 21 d'abril de 1412) fou senyor de Laval, Vescomte de Rennes, baró de Vitré, senyor de Gavere i Acquigny castellà de Désert, i governador de Bretanya.

Nou!!: 1327 і Guiu XII de Laval · Veure més »

Hacob II de Tarsus

Hacob II de Tarsus o de Tars fou patriarca de l'església armènia del 1327 al 1341.

Nou!!: 1327 і Hacob II de Tarsus · Veure més »

Haderslev

Hadesrlev (en alemany Hadersleben) és una ciutat danesa de la península de Jutlàndia, és la capital del municipi de Hadesrlev que forma part de la regió de Syddanmark, ambdós creats l'1 de gener del 2007 com a part d'una reforma territorial.

Nou!!: 1327 і Haderslev · Veure més »

Hasan Coban

Amir Hasan Coban fou un príncep cobànida de Pèrsia fill d'amir Coban.

Nou!!: 1327 і Hasan Coban · Veure més »

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Nou!!: 1327 і Història de la llengua catalana · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: 1327 і Història del dret català · Veure més »

Història del Panjab

La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.

Nou!!: 1327 і Història del Panjab · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: 1327 і Història dels Països Catalans · Veure més »

Hucín

Hucín és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Banská Bystrica.

Nou!!: 1327 і Hucín · Veure més »

Ibn Battuta

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.

Nou!!: 1327 і Ibn Battuta · Veure més »

Idhadj

Idhadj o Malamir fou una antiga vila de l'Iran a la riba d'un afluent del Dudjayl o Karun al Luristan del sud.

Nou!!: 1327 і Idhadj · Veure més »

Il-kanat

Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: 1327 і Il-kanat · Veure més »

Invasions mongoles de Geòrgia

Les invasions mongoles de Geòrgia, van ser un enfrontament bèl·lic efectuat per l'Imperi Mongol que es desenvolupà en tres fases.

Nou!!: 1327 і Invasions mongoles de Geòrgia · Veure més »

Isaïes de Constantinoble

Isaïes o Esaïes (en grec medieval Ισάιας o Ἠσαΐας) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1323 al 1334.

Nou!!: 1327 і Isaïes de Constantinoble · Veure més »

Jacob ben David Bonjorn

Jacob ben David ben Bonjorn també conegut com a David Bonjorn del Barri o David ben Yom Tov (Cotlliure al voltant de 1300- Barcelona, probablement abans de 1361), fou un astrònom i astròleg jueu català.

Nou!!: 1327 і Jacob ben David Bonjorn · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: 1327 і Jaume el Just · Veure més »

Joan d'Aragó i d'Anjou

Joan d'Aragó i d'Anjou (1304 - el Pobo, Saragossa, 19 d'agost de 1334) fou un infant d'Aragó dedicat a la vida religiosa.

Nou!!: 1327 і Joan d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Joan I d'Armanyac

Joan I d'Armanyac (1311 - 16 de maig de 1373) fou comte d'Armanyac amb el Fesenzac i comte de Rodés de 1319 a 1373.

Nou!!: 1327 і Joan I d'Armanyac · Veure més »

Joana d'Avaugour

Joana d'Avaugour (vers 1300 - 28 de juliol de 1327) fou una noble bretona.

Nou!!: 1327 і Joana d'Avaugour · Veure més »

Joana d'Evreux

Joana d'Evreux (1310 - Brie, 4 de març de 1371) fou reina consort de França i Navarra (1325-1328).

Nou!!: 1327 і Joana d'Evreux · Veure més »

Joana III de Borgonya

Escut dels Comtes de Borgonya a partir de 1280 Joana III de Borgonya (1308 - 1347), comtessa de Borgonya i Artois (1330-1347) i duquessa consort de Borgonya (1318-1347).

Nou!!: 1327 і Joana III de Borgonya · Veure més »

Judeoprovençal

El judeoprovençal, també conegut com a shoadit (fr. antic: chouadit) o hebraico-comtadí, és una varietat d'occità actualment extinta.

Nou!!: 1327 і Judeoprovençal · Veure més »

Jueus catalans

Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.

Nou!!: 1327 і Jueus catalans · Veure més »

Karauli

Karauli dins l'agencia dels Estats de la Rajputana Oriental a l'Agència de Rajputana Escut Karauli fou un antic principat de l'agència de la Rajputana.

Nou!!: 1327 і Karauli · Veure més »

Karbala

El santuari i part de la ciutat Karbala, també coneguda com Karbala al-Muqàddassa o Karbala la Santa és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.

Nou!!: 1327 і Karbala · Veure més »

Kebek

Kebek o Qebeq (+ 1325/1326) fou kan del Kanat de Txagatai el 1309 i potser inicis del 1310, i altre cop del 1318 a la seva mort el 1325 o 1326.

Nou!!: 1327 і Kebek · Veure més »

Khan-i Djahan Maqbul

Kiwan al-Mulq Khan-i Djahan Maqbul fou ministre i conseller dels sultans de Delhi Muhammad Shah II Tughluk (1325-1351) i Firuz Shah Tughluk (1351-1388).

Nou!!: 1327 і Khan-i Djahan Maqbul · Veure més »

Kružná

Kružná és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1327 і Kružná · Veure més »

La abadía del crimen

La abadía del crimen (L'abadia del crim), fou un videojoc comercialitzat per Ópera Soft en 1988 basat en el llibre d'Umberto Eco El nom de la rosa.

Nou!!: 1327 і La abadía del crimen · Veure més »

La Selva del Camp

La Selva del Camp és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona.

Nou!!: 1327 і La Selva del Camp · Veure més »

Laura de Noves

Retrat de '''Laura de Noves''' Laura de Noves (Avinyó (Valclusa), 1308 - 6 d'abril de 1348) fou una dama provençal.

Nou!!: 1327 і Laura de Noves · Veure més »

Les Masies de Voltregà

Les Masies de Voltregà és un municipi de la comarca d'Osona i està situada al centre de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: 1327 і Les Masies de Voltregà · Veure més »

Liptovský Ján

Liptovský Ján és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Žilina, al centre-nord del país.

Nou!!: 1327 і Liptovský Ján · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1327 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'escriptors en llengua catalana

Tot seguit hi ha una llista d'autors destacats en llengua catalana, en ordre cronològic, per any de naixement.

Nou!!: 1327 і Llista d'escriptors en llengua catalana · Veure més »

Llista de Bailiffs de Guernsey

Escut de Guernsey La llista de Bailiffs de Guernsey inclou una relació de persones que han ocupat el càrrec de Bailiff de Guernsey, dependència de la corona britànica davant les costes de França.

Nou!!: 1327 і Llista de Bailiffs de Guernsey · Veure més »

Llista de batles de Campos

Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).

Nou!!: 1327 і Llista de batles de Campos · Veure més »

Llista de bisbes d'Agde

La llista de bisbes d'Agde és la següent.

Nou!!: 1327 і Llista de bisbes d'Agde · Veure més »

Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi

La llista de bisbes i arquebisbes d'Albi és la que segueix a sota.

Nou!!: 1327 і Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: 1327 і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes, senyors i ducs de Milà

La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.

Nou!!: 1327 і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1327 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de monarques britànics

Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).

Nou!!: 1327 і Llista de monarques britànics · Veure més »

Llista de reis de Sardenya

El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.

Nou!!: 1327 і Llista de reis de Sardenya · Veure més »

Llista dels arquebisbes de Canterbury

Llista de tots els Arquebisbes a la catedral de Canterbury Escut de l'Arquebisbe de Canterbury Llista dels Arquebisbes de Canterbury, des de la seva fundació el 597.

Nou!!: 1327 і Llista dels arquebisbes de Canterbury · Veure més »

Lluís de la Cerda

Lluís de la Cerda també anomenat Lluís d'Espanya (França, 1291 - La Mota de Ròse, 5 de juliol de 1348) fou príncep o sobirà nominal de les Illes Canàries (1344), senyor de Puerto de Santa María pel seu matrimoni (1306) amb Leonor de Guzmán.

Nou!!: 1327 і Lluís de la Cerda · Veure més »

Lluís I de Borbó

Lluís I de Borbó, anomenat "el Gran" o "el Coix" (le Boiteux) (c. 1280- 29 de gener de 1342), va ser un noble francès, fill del príncep Robert de França i, per tant, net de Lluís IX de França i de Beatriu de Borgonya, senyora de Borbó.

Nou!!: 1327 і Lluís I de Borbó · Veure més »

Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Lluís IV de Baviera (Múnic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.

Nou!!: 1327 і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Lluís IX de França

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.

Nou!!: 1327 і Lluís IX de França · Veure més »

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Nou!!: 1327 і Lucca · Veure més »

Lupo di Francesco

va ser un mestre d'obres i escultor actiu a Pisa i a Barcelona a la primera meitat del.

Nou!!: 1327 і Lupo di Francesco · Veure més »

Lusàcia

Lusàcia bilíngüe, on els sòrabs són més del 10% de la població Mapa de Lusàcia Lusàcia (alemany Lausitz, alt sòrab Łužica, baix sòrab Łužyca, polonès Łużyce, txec Lužice, a vegades nomenada Sòrbia, és una regió històrica entre els rius Bóbr-Kwisa i Elba al nord-oest d'Alemanya (estats de Saxònia i Brandenburg), el sud-est de Polònia (voivodats de Baixa Silèsia) i el nord de la República Txeca. Es divideix entre.

Nou!!: 1327 і Lusàcia · Veure més »

Malachov

Malachov és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Banská Bystrica.

Nou!!: 1327 і Malachov · Veure més »

María Díaz de Haro

María Díaz de Haro, anomenada la Bona (c. 1270 - 1342), fou la desena Senyora de Biscaia.

Nou!!: 1327 і María Díaz de Haro · Veure més »

Margarida de Provença

Margarida de Provença Margarida de Provença (~ 1221 - París, 20 de desembre de 1295) fou una infanta de Provença i reina consort de França (1234 - 1270).

Nou!!: 1327 і Margarida de Provença · Veure més »

Maria de Molina

Maria de Molina (1260 - Valladolid 1321) fou infanta de Castella i reina consort de Castella i Lleó (1284-1295).

Nou!!: 1327 і Maria de Molina · Veure més »

Maria de Valois

Maria de Valois (1309 - 1332), princesa de França.

Nou!!: 1327 і Maria de Valois · Veure més »

Marquesa d'Empúries

Marquesa d'Empúries (1322-1327) fou comtessa d'Empúries (1322).

Nou!!: 1327 і Marquesa d'Empúries · Veure més »

Mateu I Visconti

Mateu I Visconti o Mateo Magne Visconti dit «el Gran» (Invorio, 15 d'agost de 1250 - Milà, 24 de juny de 1322) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Milà entre 1294 i 1322.

Nou!!: 1327 і Mateu I Visconti · Veure més »

Mòdena

Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.

Nou!!: 1327 і Mòdena · Veure més »

Meerut

Meerut (també Merath) és una ciutat i corporació municipal a Uttar Pradesh, capital del districte de Meerut.

Nou!!: 1327 і Meerut · Veure més »

Miquel d'Imerètia

Miquel d'Imerètia (en georgià:, Mik'aili; mort l'any 1329) fou un sobirà d'Imerètia a Geòrgia occidental del.

Nou!!: 1327 і Miquel d'Imerètia · Veure més »

Mobiliari del Monestir de Pedralbes

Cofre conegut com la Caixa de la Reina.

Nou!!: 1327 і Mobiliari del Monestir de Pedralbes · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Pedralbes

El Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt monumental d'estil gòtic declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: 1327 і Monestir de Santa Maria de Pedralbes · Veure més »

Monestir de Visoki Dečani

El monestir de Visoki Dečani (en serbi: Манастир Високи Дечани) és un monestir ortodox serbi situat a Dečani, Kosovo, a 12 km al sud de la ciutat de Peć.

Nou!!: 1327 і Monestir de Visoki Dečani · Veure més »

Montefeltro

Els Montefeltro foren una important família italiana de l'edat mitjana, dividida en diverses branques, la principal de les quals fou la de comtes de Montefeltro i comtes i ducs d'Urbino.

Nou!!: 1327 і Montefeltro · Veure més »

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Nou!!: 1327 і Moscou · Veure més »

Muhàmmad Khan

Muhammad Khan (mort el 16 de juliol de 1338) fou un kan il-kànida proclamat pel jalayírida Hasan Buzurg.

Nou!!: 1327 і Muhàmmad Khan · Veure més »

Nördlingen

Nördlingen és un municipi alemany pertanyent a la comarca Donau-Ries dins l'estat federal de Baviera.

Nou!!: 1327 і Nördlingen · Veure més »

Nižný Kručov

Nižný Kručov és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1327 і Nižný Kručov · Veure més »

Numeració del Casal d'Aragó

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.

Nou!!: 1327 і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »

Oświęcim

Oświęcim (Auschwitz en alemany) és una ciutat polonesa situada al sud del voivodat de la Petita Polònia (Małopolska en polonès), a 50 km a l'oest de Cracòvia.

Nou!!: 1327 і Oświęcim · Veure més »

Odoric de Pordenone

Odoric de Pordenone o Oderic de Pordenone (vers 1286 a Villa Nuova (Villanova) prop de Pordenone al Friül - 14 de gener de 1331) fou un viatger de l'edat mitjana que va anar a la Xina.

Nou!!: 1327 і Odoric de Pordenone · Veure més »

Ondarroa

Ondarroa és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Lea-Artibai.

Nou!!: 1327 і Ondarroa · Veure més »

Opole

Opole és una ciutat del sud de Polònia, a la vora del riu Oder.

Nou!!: 1327 і Opole · Veure més »

Orde de Montesa

L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.

Nou!!: 1327 і Orde de Montesa · Veure més »

Orde de Sant Pau Primer Eremita

LOrde de Sant Pau Primer Eremita (en llatí: Ordo Sancti Pauli Primi Eremitae) és un orde monàstic catòlic fundat el a Hongria per Eusebi d'Esztergom.

Nou!!: 1327 і Orde de Sant Pau Primer Eremita · Veure més »

Patriarca Copte d'Alexandria

El patriarca copte d'Alexandria és el cap de l'Església Ortodoxa Copta, titulat Papa d'Alexandria i Patriarca de la Predicació de Sant Marc Evangelista i de tota l'Àfrica, amb seu a Alexandria.

Nou!!: 1327 і Patriarca Copte d'Alexandria · Veure més »

Pavlovce nad Uhom

Pavlovce nad Uhom és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1327 і Pavlovce nad Uhom · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: 1327 і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere III d'Arborea

Pere III d'Arborea fou fill d'Hug II d'Arborea.

Nou!!: 1327 і Pere III d'Arborea · Veure més »

Phaltan

Phaltan és un estat tributari protegit a l'agència de Satara al Dècan, presidència de Bombai.

Nou!!: 1327 і Phaltan · Veure més »

Plantagenet

Plantagenet fou una dinastia d'origen francès que governà a Anglaterra des de l'extinció de la dinastia normanda el 1154 fins al 1485.

Nou!!: 1327 і Plantagenet · Veure més »

Planudes

Planudes (en llatí Planudes, en grec) també anomenat Planudes Màxim, va ser un monjo i erudit constantinopolità de l'època romana d'Orient.

Nou!!: 1327 і Planudes · Veure més »

Plavé Vozokany

Plavé Vozokany és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.

Nou!!: 1327 і Plavé Vozokany · Veure més »

Ponç VI d'Empúries

Ponç VI d'Empúries Malgaulí o Ponç Hug V d'Empúries (v 1290 - 1322), comte d'Empúries i vescomte de Bas (1313-1322).

Nou!!: 1327 і Ponç VI d'Empúries · Veure més »

Porta de San Sebastiano

Arc de Drus (façana cap a la ciutat), la contraporta interna de la porta de San Sebastiano L'arc de Drus (façana cap a porta de San Sebastiano) L'arcàngel Miquel i la inscripció medieval L'actual porta de San Sebastiano ('porta de Sant Sebastià', en català) és la més gran i una de les portes millor conservades del cinturó defensiu de la Muralla Aureliana de Roma.

Nou!!: 1327 і Porta de San Sebastiano · Veure més »

Prats de Molló

Prats de Molló és la vila cap de la comuna de Prats de Molló i la Presta i del subcomarca de l'Alt Vallespir, pertanyent a la comarca nord-catalana del Vallespir.

Nou!!: 1327 і Prats de Molló · Veure més »

Quirra

Quirra és una subregió històrica de la Sardenya oriental, a la província d'Ogliastra.

Nou!!: 1327 і Quirra · Veure més »

Rakovnica

Rakovnica és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1327 і Rakovnica · Veure més »

Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou

Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou (1308 - ca. 1366) fou príncep d'Aragó, comte de Prades i baró d'Entença (1324-1341) i comte d'Empúries (1341-1364).

Nou!!: 1327 і Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: 1327 і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne de Sèrbia (medieval)

Regne de Sèrbia (serbi: Kraljevina Srbija, serbi ciríl·lic: Краљевина Србија) va ser el més important regne serbi establert en l'Edat mitjana a la península dels Balcans.

Nou!!: 1327 і Regne de Sèrbia (medieval) · Veure més »

Reial d'or de Mallorca

Reial d'or de Mallorca del Rei Sanç El Reial d'or de Mallorca fou una moneda medieval d'or creada per Jaume II de Mallorca l'any 1310 amb una llei de 23 quirats i una talla de 60 peces per marc, cosa que suposa un pes teòric de 3,83 gr.

Nou!!: 1327 і Reial d'or de Mallorca · Veure més »

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Nou!!: 1327 і Reus · Veure més »

Ricard Manfredi

Ricard Manfredi (Riccardo Manfredi) va ser fill de Francesc I Manfredi.

Nou!!: 1327 і Ricard Manfredi · Veure més »

Rinald Bonacolsi

Rinald Bonacolsi conegut per "Passerino" (? - Màntua 14 d'agost de 1328) era fill de Joan Bonacolsi, fou vicari de Màntua associat a son germà Guiu Bonacolsi el 1308 i a la mort de son germà el 1309 fou nomenat capità general perpetu de Màntua; el 1312 fou reconegut vicari imperial de Màntua.

Nou!!: 1327 і Rinald Bonacolsi · Veure més »

Sanç IV de Castella

Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).

Nou!!: 1327 і Sanç IV de Castella · Veure més »

Sant Roc

Sant Roc (Montpeller, Regne de Mallorca, 1348 o ca. 1295 - Voghera, Itàlia, 16 d'agost de 1376-79 o 1317) va ser un pelegrí occità que va anar a Roma i va tenir cura de malalts de pesta.

Nou!!: 1327 і Sant Roc · Veure més »

Santa Prassede (títol cardenalici)

El títol de cardenal de Santa Prassede (en català, Santa Pràxedes) correspon a una església titular que va ser erigida pel Papa Alexandre I al voltant de l'any 112.

Nou!!: 1327 і Santa Prassede (títol cardenalici) · Veure més »

Sarsina

Sarsina és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena, amb una població d'uns 4.000 habitants.

Nou!!: 1327 і Sarsina · Veure més »

Sati Beg

Al-sultana al-radila Sati Beg Khan Khallad Allah Mulkaha (morta després de 1345) fou una princesa il-kànida que va arribar a ocupar el tron de Pèrsia del 1338 al 1339 i com a consort del 1339 al 1343 (en rebel·lió de 1343 a vers 1346).

Nou!!: 1327 і Sati Beg · Veure més »

Sòrabs

Mapa de situació dels sòrabs Vestit nacional sòrab a Spreewald Els sòrabs són un grup humà d'Alemanya que parla sòrab, una llengua eslava.

Nou!!: 1327 і Sòrabs · Veure més »

Segon Imperi Búlgar

El Segon Imperi Búlgar (en búlgar: Второ българско царство, Vtorо Balgarskо Tsartsvo; en català medieval: Imperi de Latzaura) fou un estat medieval que existí entre els anys 1185 i 1396 (o 1422).

Nou!!: 1327 і Segon Imperi Búlgar · Veure més »

Senyoria d'Omeladès

La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.

Nou!!: 1327 і Senyoria d'Omeladès · Veure més »

Senyoria de Sainte Suzanne

La senyoria de Sainte Suzanne fou una jurisdicció feudal de Normandia originada al castell i la ciutat de Sainte-Suzanne (Mayenne) la qual va conèixer en 1.000 anys cinquanta senyors o propietaris successius entre les quals les famílies de Beaumont, de Beaumont-Brienne, d'Alençon, d'Albret, el rei de França i de Navarra, les famílies Fouquet de la Varenne, de Xampanya, de Choiseul-Praslin, les de Beauvau-Craon o la de Vaulogé.

Nou!!: 1327 і Senyoria de Sainte Suzanne · Veure més »

Senyoriu d'Irlanda

El Senyoriu d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupà l'illa d'Irlanda i que existí entre el i el, moment en el qual passà a ser un domini personal del rei d'Anglaterra.

Nou!!: 1327 і Senyoriu d'Irlanda · Veure més »

Sestri Levante

Sestri Levante és un municipi de 18.616 habitants de la ciutat metropolitana de Gènova.

Nou!!: 1327 і Sestri Levante · Veure més »

Siginolf I Montefeltro

Siginolf I Montefeltro (Sighinolfo conegut per Nolfo) (1290-1364) va ser fill de Frederic I Montefeltro.

Nou!!: 1327 і Siginolf I Montefeltro · Veure més »

Suma de lògica

La Summa Logicae o Suma de Lògica és un llibre de text de lògica escrit per Guillem d'Occam.

Nou!!: 1327 і Suma de lògica · Veure més »

Tekeoğulları

El beilicat de Teke o dels Tekeoğulları fou un dels principats turcmans que es van crear a Anatòlia després de la caiguda del Soldanat de Rum a l'època anomenada dels beilicats.

Nou!!: 1327 і Tekeoğulları · Veure més »

Teodor I de Montferrat

Teodor I de Montferrat, de nom complet: Teodor Comnè Ducas Paleòleg (en grec: Theódoros Komninós Ducas Àngelos Paleologos), fou marquès de Montferrat del 1306 al 1338, el primer de la dinastia Paleòleg que en va governar aquest marquesat.

Nou!!: 1327 і Teodor I de Montferrat · Veure més »

Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats

Hipotètica senyera original de 1112 formada per tres ceptres (pals) daurats sobre fons roig, on cada ceptre (pal) daurat representaria un territori: el primer al comtat de Barcelona, el segon al comtat de Besalú, i el tercer al comtat de Provença. La Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats és una teoria interpretativa sobre el significat de la Senyera Reial elaborada el 1909 per l'historiador andalús Narciso Sentenach y Cabañas.

Nou!!: 1327 і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats · Veure més »

Teresa

* Geografia.

Nou!!: 1327 і Teresa · Veure més »

Teresa d'Entença

Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.

Nou!!: 1327 і Teresa d'Entença · Veure més »

Timurtaix Coban

Timurtaix Coban (mort 1328; també apareix com Temürtas o Timür-Tash) fou un príncep cobànida, segon fill de l'amir Coban.

Nou!!: 1327 і Timurtaix Coban · Veure més »

Trenč

Trenč és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1327 і Trenč · Veure més »

Ugolino di Nerio

National Gallery Maestà'' de Duccio di Buoninsegna, els apòstols de la part superior de la qual serien obra d'Ugolino Ugolino di Nerio (1280? - 1349) va ser un pintor italià que va treballar a Siena, havent notícies d'ell només en el període comprès entre 1317 i 1327.

Nou!!: 1327 і Ugolino di Nerio · Veure més »

Varano

Els Varano foren una família senyorial italiana que va governar Camerino des del fins a començaments del XVI.

Nou!!: 1327 і Varano · Veure més »

Vejle

Vejle és una ciutat danesa del sud-est de la península de Jutlàndia, és la capital del municipi de Vejle que forma part de la regió de Syddanmark, ambdós creats l'1 de gener del 2007 com a part d'una reforma territorial.

Nou!!: 1327 і Vejle · Veure més »

Vescomtat de Lomanha

El vescomtat de Lomanha fou una jurisdicció feudal de Gascunya, sorgida de la divisió del ducat el 977.

Nou!!: 1327 і Vescomtat de Lomanha · Veure més »

Visconti

Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.

Nou!!: 1327 і Visconti · Veure més »

Visolaje

Visolaje és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trenčín.

Nou!!: 1327 і Visolaje · Veure més »

Vrbovka

Vrbovka és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1327 і Vrbovka · Veure més »

Xaikh Mahmud

Xaikh Mahmud (mort 1327) fou un príncep cobànida de Pèrsia, quart fill d'amir Coban.

Nou!!: 1327 і Xaikh Mahmud · Veure més »

Zombor

Zombor és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1327 і Zombor · Veure més »

1267

Sense descripció.

Nou!!: 1327 і 1267 · Veure més »

1284

Sense descripció.

Nou!!: 1327 і 1284 · Veure més »

2 de novembre

El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1327 і 2 de novembre · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1327 і 25 d'abril · Veure més »

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1327 і 28 de juliol · Veure més »

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1327 і 3 de maig · Veure més »

4 d'abril

El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1327 і 4 d'abril · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »