Comunicació

346 les relacions: Abadia de Port-Royal, Abadia de Sant Denís, Abadia del Mont Saint-Michel, Abadia dels Homes, Abraham ben Moisès ben Maimon, Abu-l-Baqà ar-Rundí, Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí, Agnès d'Antioquia, Agnès de Castella, Agnès de França i de Xampanya, Al-Àndalus, Al-Mansur Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Umar, Albert de Buxhövden, Alderney, Aleix I de Trebisonda, Aleix III Àngel, Aleix IV Àngel, Aleix V Murzufle, Alfons IX de Lleó, Alfons VIII de Castella, Almoster, Andidjan, Ankara, Anna de Bohèmia (duquessa de Silèsia), Antalya, Antic règim a França, Antiguitat tardana, Ardaixir ibn Hasan, Arquebisbat catòlic d'Atenes, Arquebisbat d'Ancona-Osimo, Arquebisbat d'Esztergom-Budapest, Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Corint, Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét, Arquebisbat de l'Aquila, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquitectura romànica d'Itàlia, Art romà, Art romà d'Orient, Azzo VI d'Este, İznik, Bagdad, Baha al-Din Sam I, Baijnath (Himachal Pradesh), Baix Imperi, Balduí I de Constantinoble, Bandera de Catalunya, Banias, ..., Barisó I d'Arborea, Basílica de la Santa Sang, Basili de Tirnovo, Batalla de Pemanè, Batalla de Pemanè (1224), Batalla de Steps, Belgaum, Berea de Macedònia, Berenguera de Castella, Bernat (abat de Sant Quirze, 1204), Bertold IV de Merània, Beyoğlu, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Amiens, Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino, Bisbat d'Ivrea, Bisbat d'Orange, Bisbat d'Usès, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Città di Castello, Bisbat de Comenge, Bisbat de Como, Bisbat de Forlì-Bertinoro, Bisbat de Győr, Bisbat de Locri-Gerace, Bisbat de Meaux, Bisbat de Nitra, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Poreč i Pula, Bisbat de Ratisbona, Bisbat de Rímini, Bisbat de Roma, Bisbat de Tempio-Ampurias, Bisbat de Vicenza, Bisbat de Winchester, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Bonifaci I de Montferrat, Boston (Anglaterra), Caiguda de Constantinoble, Canik, Casa reial d'Aragó, Castell de Cornellà, Catarisme, Catedral de Cefalù, Càldia, Cefalònia, Centelles (llinatge), Chesterfield, Colonialisme, Comtat de Bar-sur-Seine, Comtat de Borgonya, Comtat de Longueville, Comtat de Meulan, Comtat de Mortain, Comtat de Tours, Comtat del Maine, Concili de Lió II, Conquesta de Mallorca, Constança d'Antioquia, Constança d'Aragó i de Castella, Constança de Lleó, Constantí Làscaris, Constantinoble, Corona fèrria de Llombardia, Croada Albigesa, Cronologia del catarisme, Cursa de carros, David Comnè, Degà del Col·legi Cardenalici, Despotat de l'Epir, Dinastia Anuixtigínida, Dinastia Árpád, Dinastia Àngel, Dinastia Comnè, Dinastia d'Anjou, Dinastia ruríkida, Dinastia Stuart, Dioclea, Districte de Malda, Djamuqa, Ducat d'Atenes, Ducat de Demòtica, Ducats de França, Economia de l'Imperi Romà d'Orient, Egenolf II de Rappolstein, Egina, El Kef, Elio Pérez de Castro, Elionor d'Anglaterra, Elionor d'Aquitània, Emeric I d'Hongria, Enric I de Castella, Enric I de Flandes, Enric II d'Ístria, Enrico Dandolo, Entrada de les croades a Constantinoble, Era dels vikings, Era japonesa, Ermengol VIII d'Urgell, Escòpelos, Escola cretenca, Escut d'Hongria, Església de Sant Polieucte, Església de Santa Maria (Sant Martí Sarroca), Estàtua eqüestre de Gattamelata, Esteve Nemanja, Estrímon (tema), Eudòxia Angelina, Eudes III de Borgonya, Eufrosina Ducena, Exèrcit romà d'Orient, Família Levis, Felip II de França, Feodòssia, Genguis Khan, Germanes de l'Esperit Sant, Germans Livonians de l'Espasa, Germà II de Constantinoble, Golmés, Gran Canal, Gran Cisma d'Orient, Gran Companyia Catalana, Gran Príncep de la Rus de Kíev, Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient, Grecs, Guerau IV de Cabrera, Guerra de Chioggia, Guerres civils noruegues, Guerres otomanes a Europa, Guerres romano-búlgares, Guerres romano-otomanes, Guillem I d'Acaia, Guillem IX de Montpeller, Guillem VIII de Montpeller, Guiu Burgundione de Capraia, Guiu de Thouars, Guttorm Sigurdsson, Haakon IV de Noruega, Hazarasp, Håkon Sverresson, Henley-on-Thames, Hipòdrom de Constantinoble, Història d'Hongria, Història de Bòsnia i Hercegovina, Història de Creta, Història de Croàcia, Història de la medicina, Història de la tuberculosi, Història de Roma, Història de Tessalònica, Història del Sind, Humbert III de Savoia, Ibn al-Mudjawir, Icària, Illes Anglonormandes, Imperi de Nicea, Imperi de Trebisonda, Imperi Llatí, Imperi Romà d'Orient, Inge II, Irene Àngel, Irene d'Atenes, Irlanda normanda, Isaac Aaron, Isaac II Àngel, Isparta, Jaume el Conqueridor, Joan de Brienne, Joan III Ducas Vatatzes, Joan sense Terra, Joel, Jordi Paquimeres, Jurtxets, Kalhora, Kaykhusraw I, Khanià, Kilij Arslan II, Kilij Arslan III, Kutxlug, Ladislau III d'Hongria, Lemnos, Lidoriki, Llàtzer de Betània, Lleó Esgur, Llista d'anys, Llista d'emperadors romans d'Orient, Llista de Bailiffs de Jersey, Llista de comtes i ducs d'Anjou, Llista de municipis portuguesos, Llista de prínceps d'Acaia, Llista de reis de Noruega, Llista de reis de Tessalònica, Llista de sobirans i presidents del territori rus, Lluís I de Blois, Lur-i Buzurg, Manche, Maragha, Margaritone de Bríndisi, Maria de França i d'Aquitània, Maria de Montpeller, Mariscal de França, Medicina en el món islàmic medieval, Minamoto no Sanetomo, Minamoto no Yoriie, Miquel Coniata, Miquel I Àngel-Comnè, Miquel IV de Constantinoble, Miquel VIII Paleòleg, Montpeller, Montsegur, Mosquerola, Mozabits, Mudhàffar-ad-Din Uzbeg, Muizz al-Din Muhàmmad, Muralles de Constantinoble, Naiman, Nicèfor Gregoràs, Nicòpolis (tema), Nicetes Coniata, Normandia, Odó I de la Roche, Okhrida, Ora faz ost’o senhor de Navarra, Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant, Ortúkides, Otó II de Borgonya, Papa Innocenci III, Partitio terrarum imperii Romaniae, Patriarca de Constantinoble, Patriarcat d'Aquileia, Pau i Treva de Déu, Pays de Caux, Pàtria del Friül, Pèrgam, Peloponès (tema), Pere el Catòlic, Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó, Principat d'Acaia, Quarta Croada, Quersonès (tema), Ramon de Perella, Ramon de Sant Llorenç, Ramon Nonat, Ramon VI de Tolosa, Reconquesta de Constantinoble, Regne d'Anglaterra, Regne de Càndia, Regne de França, Regne de Geòrgia, Regne de Jerusalem, Regne de Tessalònica, Renald I de Dammartin, Sad ibn Zanguí, Sadaijin, Salafa Khatun, Samsun, Samuel ibn Tibon, San Pietro in Vincoli, Sança II de Lleó, Santa Bàrbara de Sensui, Santa Sofia (Istanbul), Söğüt, Sebastocràtor, Segon Imperi Búlgar, Senyoria de Montpeller, Setge de Constantinoble (1204), Setge de Montsegur, Shōgun, Shogunat Kamakura, Simó IV de Montfort, Simeó (personatge bíblic), Sinope, Soldanat de Rum, Taraz, Tayang, Tema de la Mar Egea, Tema de les Fortaleses Noves, Teodor Balsamó, Teodor I Làscaris, Tessalònica, Tessalònica (desambiguació), Tessalònica (tema), Toqto'a Khan, Torre de Londres, Trebišov, Trebisonda, Udaijin, Vescomtat d'Avranches, Vescomtat de Châtellerault, Vescomtat de Dijon, Vexin, Warnant-Dreye, Yahya ibn Ghàniya, 1 d'abril, 11 d'agost, 13 de desembre. Ampliar l'índex (296 més) » « Shrink índex

Abadia de Port-Royal

Ruïnes de l'antiga abadia de Port-Royal des Champs Port-Royal des Champs, o simplement Port-Royal, és una cèlebre abadia de religioses cistercenques, situada en una petita vall, al costat d'un estany, prop de Chevreuse (Sena i Oise).

Nou!!: 1204 і Abadia de Port-Royal · Veure més »

Abadia de Sant Denís

LAbadia de Sant Denís (en francès: Abbaye Saint-Denis) era una abadia situada al costat de la Basílica de Saint-Denis, a la perifèria de París (França).

Nou!!: 1204 і Abadia de Sant Denís · Veure més »

Abadia del Mont Saint-Michel

Labadia del Mont-Sant-Michel està situada a la localitat francesa de Mont-Saint-Michel,L'article específic dedicat a la geografia del lloc (el Mont Saint-Michel) apareix a l'article Mont Saint-Michel, el relatiu al municipi,a Le Mont-Saint-Michel, i el de la seva badia en l'article Badia del Mont Saint-Michel segons la nomenclatura oficial de l'INSEE). en el departament de Manche a la regió de Normandia. L'abadia està classificada com a monument històric francès, segons la llista de 1862. El lloc figura des de 1979 a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO al bé titulat «Mont Saint-Michel i la seva badia». Està gestionat pel Centre de Monuments Nacionals. Amb més de 1.355 milions de visitants l'any 2010, l'abadia és un dels principals llocs culturals visitats a França.

Nou!!: 1204 і Abadia del Mont Saint-Michel · Veure més »

Abadia dels Homes

Vista general del presbiteri de l'església de Saint-Étienne de Caen. L'abadia dels Homes (actualment església abacial de Saint-Étienne o Sant Esteve) és una de les dues grans abadies, juntament amb l'abadia de les Dames, fundades a la ciutat normanda de Caen, al departament francès de Calvados, per Guillem el Conqueridor.

Nou!!: 1204 і Abadia dels Homes · Veure més »

Abraham ben Moisès ben Maimon

Abraham ben Moisès ben Maimon, també conegut com a Rabeinu Abraham ben ha-Rambam i Abraham Maimuni (Fustat, 1186-7 de desembre de 1237) era el fill del rambam Maimònides i el va succeir com a naguid (‘líder’) de la comunitat jueva egípcia.

Nou!!: 1204 і Abraham ben Moisès ben Maimon · Veure més »

Abu-l-Baqà ar-Rundí

Abu-l-Baqà Sàlih ibn Xarif ar-Rundí —en àrab أبو البقاء صالح بن شريف الرندي.

Nou!!: 1204 і Abu-l-Baqà ar-Rundí · Veure més »

Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí

Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí (Tavira, Gharb al-Àndalus, 1204 - Madínat Manurqa, 1282) fou almoixerif (múixrif) i arrais de Manurqa (1234-1282), home il·lustrat, coneixedor de la llei islàmica i la medicina, filòleg, gramàtic i poeta.

Nou!!: 1204 і Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí · Veure més »

Agnès d'Antioquia

Agnès d'Antioquia (1154 – 1184) o, també, de Châtillon, pel cognom del seu pare, i també Anna, després del seu bateig ortodox, fou reina consort d'Hongria i àvia de la reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: 1204 і Agnès d'Antioquia · Veure més »

Agnès de Castella

Agnès de Castella (abans de 1172? - després de 1204?), o també Agnès de Manzanedo, era parenta, potser neta, de Sança de Castella, Reina d'Aragó, i fou la segona esposa de Guillem VIII, Senyor de Montpeller.

Nou!!: 1204 і Agnès de Castella · Veure més »

Agnès de França i de Xampanya

Agnès de França (1171 - 1240), princesa de França i emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient (1180-1183 i 1183-1185).

Nou!!: 1204 і Agnès de França i de Xampanya · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: 1204 і Al-Àndalus · Veure més »

Al-Mansur Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Umar

Al-Màlik al-Mansur Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Úmar ibn Xahanxah (vers 1171/1172 - Hama, 1220/1221) fou príncep aiúbida de Hama (1191-1221), historiador i mecenes.

Nou!!: 1204 і Al-Mansur Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Umar · Veure més »

Albert de Buxhövden

(també es pot trobar escrit com a Albert de Buxhoeveden, Buxthoeven, Buxhöwde, Albert von Apeldern) fou un bisbe de Livònia de 1199 a 1229, fundador de la vila de Riga, actual capital de Letònia.

Nou!!: 1204 і Albert de Buxhövden · Veure més »

Alderney

Alderney (francès Aurigny, normand Aoeur'gny) és la més septentrional de les Illes Anglonormandes i Dependència de la Corona Britànica.

Nou!!: 1204 і Alderney · Veure més »

Aleix I de Trebisonda

, dit el Gran, fou emperador de Trebisonda (1204 -1222).

Nou!!: 1204 і Aleix I de Trebisonda · Veure més »

Aleix III Àngel

Aleix III Àngel (grec: Ἀλέξιος Ἄγγελος, Aléxios Ànguelos) (nascut cap al 1153 i mort el 1211) fou emperador romà d'Orient entre el 1195 i el 1203.

Nou!!: 1204 і Aleix III Àngel · Veure més »

Aleix IV Àngel

Aleix IV Àngel (en grec:, en llatí) (vers 1182-8 de febrer del 1204) fou emperador romà d'Orient del 29 de juliol del 1203 al 28 de gener del 1204, nominalment junt al seu pare.

Nou!!: 1204 і Aleix IV Àngel · Veure més »

Aleix V Murzufle

Aleix V Murzufle o Aleix V Ducas Murzufle (en grec:, en llatí), conegut pel sobrenom de Murzufle, una paraula grega emprada per designar la proximitat de les celles o alguna característica similar relacionada amb les celles, fou emperador romà d'Orient del 28 de gener del 1204 a l'11 d'abril del mateix any.

Nou!!: 1204 і Aleix V Murzufle · Veure més »

Alfons IX de Lleó

Alfons IX de Lleó (Zamora, 1171-Vilanova de Sarria, 1230) fou rei de Lleó (1188-1230).

Nou!!: 1204 і Alfons IX de Lleó · Veure més »

Alfons VIII de Castella

Alfons VIII de Castella, anomenat el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou rei de Castella (1158-1214).

Nou!!: 1204 і Alfons VIII de Castella · Veure més »

Almoster

Almoster és un municipi de la comarca del Baix Camp, al Camp de Tarragona.

Nou!!: 1204 і Almoster · Veure més »

Andidjan

Andidjan (en uzbek Andijon; rus Andizan o Andizhan) és una ciutat de la vall de Fergana a la riba esquerra del Iaxartes o Sirdarià.

Nou!!: 1204 і Andidjan · Veure més »

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Nou!!: 1204 і Ankara · Veure més »

Anna de Bohèmia (duquessa de Silèsia)

Anna de Bohèmia —Anna Lehnická en txec, Anna Przemyślidka en polonès— (Praga, 1204 – 26 de juny del 1265) fou duquessa de Silèsia.

Nou!!: 1204 і Anna de Bohèmia (duquessa de Silèsia) · Veure més »

Antalya

Kenan Evren Caddesi Antalya, en català també Adalia i Atalia, és una ciutat de la costa mediterrània al sud de Turquia, capital de la província d'Antalya.

Nou!!: 1204 і Antalya · Veure més »

Antic règim a França

En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.

Nou!!: 1204 і Antic règim a França · Veure més »

Antiguitat tardana

V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.

Nou!!: 1204 і Antiguitat tardana · Veure més »

Ardaixir ibn Hasan

Ardaixir ibn Hasan Husam al-Dawla fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.

Nou!!: 1204 і Ardaixir ibn Hasan · Veure més »

Arquebisbat catòlic d'Atenes

Larquebisbat d'Atenes (grec: Ιερά Αρχιεπισκοπή Καθολικών Αθηνών, llatí: Archidioecesis Atheniensis) és una seu de l'Església Catòlica a Grècia, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1204 і Arquebisbat catòlic d'Atenes · Veure més »

Arquebisbat d'Ancona-Osimo

Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1204 і Arquebisbat d'Ancona-Osimo · Veure més »

Arquebisbat d'Esztergom-Budapest

Larquebisbat d'Esztergom-Budapest (hongarès: Esztergom-Budapesti Főegyházmegye; llatí: Archidioecesis Strigoniensis-Budapestinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica. El 2013 tenia 1.254.000 batejats d'un total de 2.088.000 habitants. L'arquebisbe d'Esztergom-Budapest té el títol de Primat d'Hongria. Des del 2002 està regida per l'arquebisbe cardenal Péter Erdõ.

Nou!!: 1204 і Arquebisbat d'Esztergom-Budapest · Veure més »

Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado

Larquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado (italià: Arcidiocesi di Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado; llatí: Archidioecesis Urbinatensis-Urbaniensis-Sancti Angeli in Vado) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1204 і Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado · Veure més »

Arquebisbat de Càpua

Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1204 і Arquebisbat de Càpua · Veure més »

Arquebisbat de Corint

Larquebisbat de Corint (llatí: Archidioecesis Corinthiensis) és una seu titular de l'Església Catòlica a Grècia.

Nou!!: 1204 і Arquebisbat de Corint · Veure més »

Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét

La cocatedral de l'Ascensió del Senyor a Kecskemét Larquebisbat de Kalocsa-Kecskemét (hongarès: Kalocsa-Kecskeméti főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Colocensis-Kecskemetensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria. Al 2016 tenia 364.996 batejats sobre una població de 530.565 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Balázs Bábel.

Nou!!: 1204 і Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét · Veure més »

Arquebisbat de l'Aquila

LArquebisbat de l'Aquila (italià: arcidiocesi dell'Aquila) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica de la regió eclesiàstica Abruços-Molise, a Itàlia.

Nou!!: 1204 і Arquebisbat de l'Aquila · Veure més »

Arquebisbat de Palerm

Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1204 і Arquebisbat de Palerm · Veure més »

Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1204 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »

Arquitectura romànica d'Itàlia

Basílica de Sant Marc de Venècia (1063-1092) baptisteri (1152-1363). Fou declarada patrimoni de la humanitat el 1987. Como Basílica de Sant Ambròs de Milà (1088-1099) La catedral de Mòdena (1099-1184) L'arquitectura romànica d'Itàlia comprèn un període de producció més ampli que el d'altres estats europeus: des dels precoços exemples dels darrers decennis del fins a, en algunes zones, tot el.

Nou!!: 1204 і Arquitectura romànica d'Itàlia · Veure més »

Art romà

Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a Praxíteles Per art romà s'entén l'art de l'antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals.

Nou!!: 1204 і Art romà · Veure més »

Art romà d'Orient

XII L'art romà d'Orient és l'art produït a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: 1204 і Art romà d'Orient · Veure més »

Azzo VI d'Este

Azzo VI d'Este (1170 - Verona, 18 de novembre de 1212), conegut com a Azzolino, va ser Marquès d'Este (marchio Eystensis), títol concedit el 1196 pel papa Celestí III, si bé els seus hereus foren designats tan sols podestà de la ciutat.

Nou!!: 1204 і Azzo VI d'Este · Veure més »

İznik

Imatge del llac d'İznik Yeşil Cami (la mesquita verda) İznik o İzniq és una localitat de l'actual Turquia que es correspon amb l'antiga ciutat de Nicea, coneguda pels seus dos concilis ecumènics, el primer i el setè de l'Església cristiana, i per haver estat capital de l'Imperi de Nicea.

Nou!!: 1204 і İznik · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: 1204 і Bagdad · Veure més »

Baha al-Din Sam I

Baha al-Din Sam I fou un sultà gúrida de la família shansabànida de Ghur, branca de Bamian, fill de Shams al-Din Muhammad al que va succeir el 1192.

Nou!!: 1204 і Baha al-Din Sam I · Veure més »

Baijnath (Himachal Pradesh)

Bajinath és una vila de l'Índia al districte de Kangra a Himachal Pradesh, a uns 15 km de Palampur, famosa pels seus temples.

Nou!!: 1204 і Baijnath (Himachal Pradesh) · Veure més »

Baix Imperi

El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.

Nou!!: 1204 і Baix Imperi · Veure més »

Balduí I de Constantinoble

Balduí I (1171-1206, conegut com a Balduí de Flandes) fou el primer emperador llatí.

Nou!!: 1204 і Balduí I de Constantinoble · Veure més »

Bandera de Catalunya

La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.

Nou!!: 1204 і Bandera de Catalunya · Veure més »

Banias

Cova de Pan Banias fou una antiga ciutat important de Síria i avui una vila menor coneguda en època cristiana com Cesarea Philippi, situada al peu del Mont Hermon (Ba'al-Hermon) a les altures del Golan a 150 km al nord de Jerusalem i 60 km al sud-oest de Damasc.

Nou!!: 1204 і Banias · Veure més »

Barisó I d'Arborea

Barisó I d'Arborea (?-1185) fou jutge d'Arborea.

Nou!!: 1204 і Barisó I d'Arborea · Veure més »

Basílica de la Santa Sang

La basílica de la Santa Sang (flamenc: Heilig-Bloedbasiliek, francès: Basilique du Saint-Sang) és una basílica menor catòlica a Bruges (Bèlgica).

Nou!!: 1204 і Basílica de la Santa Sang · Veure més »

Basili de Tirnovo

Basili fou bisbe de Tirnovo a Bulgària.

Nou!!: 1204 і Basili de Tirnovo · Veure més »

Batalla de Pemanè

La batalla de Pemanè va ser un combat de la Quarta Croada en la qual els croats, que havien constituït l'Imperi Llatí després de conquerir Constantinoble varen guanyar els nicens a la part asiàtica de l'estret dels Dardanels el desembre del 1204.

Nou!!: 1204 і Batalla de Pemanè · Veure més »

Batalla de Pemanè (1224)

La segona batalla de Pemanè fou un enfrontament armat entre l'exèrcit de l'Imperi Llatí i l'Imperi de Nicea que disputaven el domini per la regió de Bitínia.

Nou!!: 1204 і Batalla de Pemanè (1224) · Veure més »

Batalla de Steps

La batalla de Steps va lliurar-se al 13 d'octubre de 1213 a Montenaken entre les forces del ducat de Brabant i del principat de Lieja, a un lloc dit «Stepsheuvel» (trad. turó de Steps) al mig del camp d'Haspengouw.

Nou!!: 1204 і Batalla de Steps · Veure més »

Belgaum

Belgaum (kannada: ಬೆಳಗಾವಿ Belagaavi, marathi: बेळगांव Belgaon) és una ciutat i municipalitat de l'Índia a Karnataka, capital de la divisió de Belgaum, districte de Belgaum, subdivisió de Belgaum i taluka de Belgaum situada a, al peu de les muntanyes Sahyadri dels Ghats Occidentals a uns 779 metres d'altura i prop del riu Markandeya..

Nou!!: 1204 і Belgaum · Veure més »

Berea de Macedònia

Berea（Beroea) era una ciutat de Macedònia situada a la part nord del país al districte d'Emàtia, a la vora d'un afluent de l'Haliacmó i al peu del Mont Bèrmion, tal com diu Estrabó. La tradició deia que la va fundar Beres, fill del mític Macèdon, o la filla del mític rei de Berea, fill al seu torn de Macèdon. Existia segurament des de l'entorn de l'any 1000 aC i va ser poblada pels briges fins que els van substituir els macedonis. És esmentada per primer cop quan l'atenenc Càl·lies la va atacar l'any 432 aC, però sense èxit, segons Tucídides. Sota el regne de Macedònia era la segona ciutat després de Pel·la. Després de la batalla de Pidna el 168 aC es va rendir al cònsol romà Luci Emili Paulus Macedònic i va ser inclosa a la tercera regió de Macedònia. Pau de Tars i Silas es van retirar a aquesta ciutat de Tessalònica cap a l'any 54 o 55, on van trobar molt bona acollida per part dels residents jueus. Sòpater, un nadiu de la ciutat, va acompanyar a Pau a l'Àsia. Llucià de Samòsata descriu la ciutat i diu que era gran i populosa. La Taula de Peutinger diu que es trobava a uns 45 km (30.000 passes) de Pella i lItinerari d'Antoní diu que era a 75 km (51.000 passes) de Tessalònica. Dioclecià la va erigir en una de les dues capitals de Macedònia. Va ser una de les primeres ciutats gregues a tenir bisbe, en la persona d'Onèsim, probablement un llibert de Filèmon de Colosses. Sota els romans d'Orient era una de les ciutats importants del tema de Macedònia. Al va caure en mans dels búlgars i va agafar el nom de Ber. El 1185 els normands de Sicília la van conquerir i el 1204 els croats llatins. Va passar als serbis a la meitat del. Els otomans la van ocupar el 8 de maig de 1387, i l'anomenaren Karaferye, 'Berea negra'. Correspon a la moderna vila de Berea o Véria.

Nou!!: 1204 і Berea de Macedònia · Veure més »

Berenguera de Castella

Berenguera de Castella (Segòvia 1180 - Monestir de Santa Maria la Real de Las Huelgas, Burgos 1246) fou reina de Castella (1217) i reina consort de Lleó (1197-1204).

Nou!!: 1204 і Berenguera de Castella · Veure més »

Bernat (abat de Sant Quirze, 1204)

Bernat fou abat del monestir Sant Quirze de Colera almenys el 1204.

Nou!!: 1204 і Bernat (abat de Sant Quirze, 1204) · Veure més »

Bertold IV de Merània

Bertold IV de Merània o Andechs-Merània, II d'Ístria i de Carniola (mort el 12 d'agost de 1204) va ser comte d'Andechs (des 1173).

Nou!!: 1204 і Bertold IV de Merània · Veure més »

Beyoğlu

Beyoğlu és un districte d'Istanbul, Turquia, situat en la part europea de la ciutat i separat del nucli antic (península històrica) pel Corn d'Or.

Nou!!: 1204 і Beyoğlu · Veure més »

Bisbat d'Aire i Dacs

La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: 1204 і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »

Bisbat d'Amiens

L'antic palau episcopal d'Amiens, seu dels bisbes fins al 1905. Vitrall de la catedral. Les tres portes de la façana principal de la catedral, construïda entre el 1220 I el 1230. Albert. L'església abacial de Corbie. església abacial de Saint-Riquier. El bisbat d'Amiens (francès: Diocèse d'Amiens, llatí: Dioecesis Ambianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: 1204 і Bisbat d'Amiens · Veure més »

Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino

El bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (italià: diocesi di Assisi-Nocera Umbra-Gualdo Tadino; llatí: Dioecesis Assisiensis-Nucerina-Tadinensis) és una diòcesi sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2012 tenia 84.300 batejats d'un total de 88.600 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe (a títol personal) Domenico Sorrentino.

Nou!!: 1204 і Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino · Veure més »

Bisbat d'Ivrea

El bisbat d'Ivrea (italià: bisbat di Ivrea; llatí: Dioecesis Eporediensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1204 і Bisbat d'Ivrea · Veure més »

Bisbat d'Orange

Orange - Diocèse d'Orange, Dioecesis Arausiensis -) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.

Nou!!: 1204 і Bisbat d'Orange · Veure més »

Bisbat d'Usès

El bisbat d'Usès o Uzès fou una divisió eclesiàstica de França centrada a la ciutat d'Usès.

Nou!!: 1204 і Bisbat d'Usès · Veure més »

Bisbat de Belluno-Feltre

cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1204 і Bisbat de Belluno-Feltre · Veure més »

Bisbat de Città di Castello

El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1204 і Bisbat de Città di Castello · Veure més »

Bisbat de Comenge

V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.

Nou!!: 1204 і Bisbat de Comenge · Veure més »

Bisbat de Como

El bisbat de Como (italià: diocesi de Como; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1204 і Bisbat de Como · Veure més »

Bisbat de Forlì-Bertinoro

La cocatedral de Bertinoro. La catedral de Forlì L'església de Ronco L'església del Seminari episcopal de Bertinoro Basílica menore de San Rufillo. L'església de Coccolia Façana de l'Abadia de Sant'Ellero L'església de Castrocaro Terme El bisbat de Forlì-Bertinoro (italià: diocesi di Forlì-Bertinoro; llatí: Dioecesis Foroliviensis-Brittinoriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1204 і Bisbat de Forlì-Bertinoro · Veure més »

Bisbat de Győr

El bisbat de Győr (hongarès: Győri egyházmegye, llatí: Dioecesis Iaurinensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat de Esztergom-Budapest.

Nou!!: 1204 і Bisbat de Győr · Veure més »

Bisbat de Locri-Gerace

El bisbat de Locri-Gerace (diocesi di Locri-Gerace, Dioecesis Locrensis-Hieracensis -Sanctae Mariae de Pulsi)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 122.000 batejats d'un total 133.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Francesco Oliva.

Nou!!: 1204 і Bisbat de Locri-Gerace · Veure més »

Bisbat de Meaux

El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.

Nou!!: 1204 і Bisbat de Meaux · Veure més »

Bisbat de Nitra

El palau episcopal. El bisbat de Nitra (eslovac: Biskupstvo Nitra; llatí: Dioecesis Nitriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bratislava.

Nou!!: 1204 і Bisbat de Nitra · Veure més »

Bisbat de Piacenza-Bobbio

El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1204 і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »

Bisbat de Poreč i Pula

El bisbat de Poreč i Pula - Porečko-pulska biskupija en croat; Diocesi di Parenzo e Pola en italià; Dioecesis Parentina et Polensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Rijeka.

Nou!!: 1204 і Bisbat de Poreč i Pula · Veure més »

Bisbat de Ratisbona

El bisbat de Ratisbona és una seu episcopal de l'església Catòlica a Alemanya, sufragani de l'arquebisbat de Múnic i Freising.

Nou!!: 1204 і Bisbat de Ratisbona · Veure més »

Bisbat de Rímini

El bisbat de Rímini (italià: diocesi di Rimini; llatí: Dioecesis Ariminensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1204 і Bisbat de Rímini · Veure més »

Bisbat de Roma

El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1204 і Bisbat de Roma · Veure més »

Bisbat de Tempio-Ampurias

El bisbat de Tempio-Ampurias —diocesi di Tempio-Ampurias; Dioecesis Templensis-Ampuriensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1204 і Bisbat de Tempio-Ampurias · Veure més »

Bisbat de Vicenza

La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1204 і Bisbat de Vicenza · Veure més »

Bisbat de Winchester

XII, seu de l'antiga catedral fundada pel bisbe Birino. Finestral de l'abadia de Dorchester, representant el bisbe Birino. El bisbat de Winchester (anglès: Diocese of Winchester; llatí: Dioecesis Wintoniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.

Nou!!: 1204 і Bisbat de Winchester · Veure més »

Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto

abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1204 і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto · Veure més »

Bonifaci I de Montferrat

Bonifaci I de Montferrat (en italià: Bonifacio del Monferrato; en grec: Βονιφάτιος Μομφερρατικός, Vonifàtios Momferratikós), també conegut com a Bonifaci I de Tessalònica o Bonifaci I d'Aleramici, 1150 - 4 de setembre, 1207) fou marquès de Montferrat i rei de Tessalònica. Va ser nomenat el cabdill de la Quarta Croada. Era el tercer fill de Guillem V de Montferrat i de Judit de Babenberg i nasqué després que el seu pare retornés de la segona croada. Els seus germans grans foren Guillem I de Montferrat, comte de Jaffa i Ascaló, i Conrad I de Montferrat, qui arribà a ser rei consort de Jerusalem.

Nou!!: 1204 і Bonifaci I de Montferrat · Veure més »

Boston (Anglaterra)

Boston és un municipi del Regne Unit, situat al comtat de Lincolnshire (Anglaterra) i és la ciutat més gran del districte homònim (Borough of Boston) que es va crear el 1974.

Nou!!: 1204 і Boston (Anglaterra) · Veure més »

Caiguda de Constantinoble

La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: 1204 і Caiguda de Constantinoble · Veure més »

Canik

Canik (pronunciat Janik) és un dels principals districtes en què està dividida la ciutat i província de Samsun, Turquia.

Nou!!: 1204 і Canik · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: 1204 і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Castell de Cornellà

El Castell de Cornellà, també conegut popularment com el Castell del Borni, és una obra del municipi de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: 1204 і Castell de Cornellà · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: 1204 і Catarisme · Veure més »

Catedral de Cefalù

La catedral de Cefalù, envoltada de palmeres, és de pedra daurada i es fon amb el penya-segat de la Roca.

Nou!!: 1204 і Catedral de Cefalù · Veure més »

Càldia

Càldia (en grec medieval Χαλδία, Khaldia) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat al nord-est d'Anatòlia, des de la frontera amb Geòrgia fins a Amisos, amb Trebisonda a la part central com a capital.

Nou!!: 1204 і Càldia · Veure més »

Cefalònia

Cefalònia (Κεφαλονιά, Kefalonià; en català medieval Xifalònia) o Cefal·lènia (Κεφαλληνία) és una illa de la mar Jònica.

Nou!!: 1204 і Cefalònia · Veure més »

Centelles (llinatge)

Els Centelles (en llatí: Centelles, Sentelles, Centellis, Centillas) són una família de la més alta noblesa del Principat de Catalunya que remunta el seu origen al temps de l'Imperi Carolingi.

Nou!!: 1204 і Centelles (llinatge) · Veure més »

Chesterfield

Chesterfield (pronunciat /ˈtʃɛs.təˌfiːld/) és una ciutat britànica del comtat de Derbyshire, a Anglaterra.

Nou!!: 1204 і Chesterfield · Veure més »

Colonialisme

Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.

Nou!!: 1204 і Colonialisme · Veure més »

Comtat de Bar-sur-Seine

Mapa de França el 1180. Bar-sur-Seine es troba al sud de la Xampanya al quadrant superior dret. El comtat de Bar-sur-Seine va ser una senyoria a França durant l'edat mitjana.

Nou!!: 1204 і Comtat de Bar-sur-Seine · Veure més »

Comtat de Borgonya

Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.

Nou!!: 1204 і Comtat de Borgonya · Veure més »

Comtat de Longueville

Longueville fou una jurisdicció feudal a l'actual Normandia creada com a comtat passat el 1040 per Guillem I el Conqueridor i donat al seu fidel Gautier Giffard que va morir el 1083.

Nou!!: 1204 і Comtat de Longueville · Veure més »

Comtat de Meulan

El comtat de Meulan i de Beaumont-le-Roger fou una jurisdicció feudal; el primer estava situat al Vexin, i el segon a Normandia.

Nou!!: 1204 і Comtat de Meulan · Veure més »

Comtat de Mortain

Mortain en un mapa de la Normandia històrica El comtat de Mortain fou una jurisdicció feudal centrada a la població de Mortain a Normandia.

Nou!!: 1204 і Comtat de Mortain · Veure més »

Comtat de Tours

El comtat de Tours fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Tours.

Nou!!: 1204 і Comtat de Tours · Veure més »

Comtat del Maine

El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.

Nou!!: 1204 і Comtat del Maine · Veure més »

Concili de Lió II

És considerat per l'Església Catòlica com el XIV concili ecumènic, i el sisè dels celebrats a Occident.

Nou!!: 1204 і Concili de Lió II · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Nou!!: 1204 і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Constança d'Antioquia

Constança d'Antioquia (1127 † 1163), princesa d'Antioquia, filla de Bohemond II d'Antioquia i d'Alix de Jerusalem.

Nou!!: 1204 і Constança d'Antioquia · Veure més »

Constança d'Aragó i de Castella

Sepulcre romà de Constança d'Aragó a la catedral de Palerm Corona de Constança d'Aragó, Palerm, tresor de la catedral Constança d'Aragó i de Castella (vers 1179 - Catània, Sicília, 23 de juny de 1222) fou una princesa de la Corona d'Aragó, reina consort d'Hongria (1198-1204) i emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic (1210-1222).

Nou!!: 1204 і Constança d'Aragó i de Castella · Veure més »

Constança de Lleó

Constança Alfons o de Lleó (Lleó, ca. 1202 - Las Huelgas, 7 d'octubre de 1242) va ser una infanta de Lleó i religiosa cistercenca.

Nou!!: 1204 і Constança de Lleó · Veure més »

Constantí Làscaris

Constantí XI Làscaris o simplement Constantí Làscaris, ja que en no haver estat coronat no té ordinal a bona part de les llistes d'emperadors (?-1205), fou el darrer emperador romà d'Orient durant la conquesta de Constantinoble pels croats (1204).

Nou!!: 1204 і Constantí Làscaris · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: 1204 і Constantinoble · Veure més »

Corona fèrria de Llombardia

La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.

Nou!!: 1204 і Corona fèrria de Llombardia · Veure més »

Croada Albigesa

La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.

Nou!!: 1204 і Croada Albigesa · Veure més »

Cronologia del catarisme

Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.

Nou!!: 1204 і Cronologia del catarisme · Veure més »

Cursa de carros

Recreació d'una cursa de carros romana Recreació d'una cursa romana amb dos cavalls (''bigae'') Les curses de carros van ser un dels espectacles més populars de l'antiga Grècia (ἁρματοδρομία, harmatodromia) i de l'Imperi Romà (ludi circenses).

Nou!!: 1204 і Cursa de carros · Veure més »

David Comnè

David Comnè (1184 – 1212) va ser creador de l'Imperi de Trebisonda, juntament amb el seu germà gran Aleix I Comnè, conquerint els territoris al sud de la mar Negra que anteriorment pertanyien a l'Imperi Romà d'Orient, encara que només Aleix va ser coronat emperador.

Nou!!: 1204 і David Comnè · Veure més »

Degà del Col·legi Cardenalici

El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.

Nou!!: 1204 і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »

Despotat de l'Epir

El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: 1204 і Despotat de l'Epir · Veure més »

Dinastia Anuixtigínida

La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.

Nou!!: 1204 і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »

Dinastia Árpád

La dinastia Árpád és la primera que regnà a Hongria del 896 al 1301, segons el nom del seu primer duc, Árpád d'Hongria, que regnà del 896 al 907.

Nou!!: 1204 і Dinastia Árpád · Veure més »

Dinastia Àngel

Els Àngel, en grec medieval Ἄγγελος, van ser una família noble grega que van proporcionar tres emperadors de l'Imperi Romà d'Orient i van governar entre el 1185 i el 1204.

Nou!!: 1204 і Dinastia Àngel · Veure més »

Dinastia Comnè

Comnè, en grec antic Κομνηνός, en plural Κομνηνοί, llatí Comnenus i Comneni, fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient probablement d'origen italià que va emigrar a orient en temps de Constantí el Gran o poc després, i que va governar l'Imperi romà d'Orient des del 1057 al 1185 i més endavant a través dels Gran Comnè (Μεγαλοκομνηνοί) va fundar i va governar l'Imperi de Trebisonda des del 1204 al 1461.

Nou!!: 1204 і Dinastia Comnè · Veure més »

Dinastia d'Anjou

El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.

Nou!!: 1204 і Dinastia d'Anjou · Veure més »

Dinastia ruríkida

La dinastia Rúrik, ruríkida o dels ruríkides (belarús: Ру́рыкавічы, romanitzat: Ryurykavichy; rus: Рю́риковичи, romanitzat: Ryúrikovichi, IPA:; ucraïnès: Рю́риковичі, romanitzat: Riurykovychi; literalment "fills/descendents de Rúrik") fou una dinastia fundada pel príncep dels varegs Rúrik, que es va establir a Nóvgorod cap a l'any 862 d.C. Els ruríkides van ser la dinastia governant de la Rus de Kíev (després de la conquesta de Kíev per Oleg de Nóvgorod el 882) abans que es desintegrés definitivament a mitjan, així com els successors dels principats de Rus i les repúbliques de Rus de Nóvgorod, Pskov, Vladímir-Súzdal, Riazan, Smolensk, Galítsia-Volínia (després del 1199), Txernígov i el Gran Ducat de Moscou (des del 1263).

Nou!!: 1204 і Dinastia ruríkida · Veure més »

Dinastia Stuart

Blasó de la Casa d'Estuard. La dinastia Estuard neix d'una família d'origen bretó i escocès.

Nou!!: 1204 і Dinastia Stuart · Veure més »

Dioclea

Dioclea va ser una ciutat de Dalmàcia on va néixer l'emperador Dioclecià.

Nou!!: 1204 і Dioclea · Veure més »

Districte de Malda

El districte de Malda (de vegades districte de Maldaha) és una divisió administrativa de Bengala Occidental, divisió de Jaipalguri.

Nou!!: 1204 і Districte de Malda · Veure més »

Djamuqa

Djamuqa fou cap de la tribu dels djadjirat, una tribu mongola vers 1175-1204/1208 Vers 1175/1180 Temudjin (el futur Genguis Khan) fou sorprès per una banda de mongols markit i encara que va poder escapar, la seva dona Borte va ser feta presonera; llavors va obtenir l'ajut de Djamuqa dels djadjirat i de Togrul Khan dels kerait, i els markit foren derrotats a la vora del Bu'ura, afluent del Selenga i van haver d'entregar a la presonera.

Nou!!: 1204 і Djamuqa · Veure més »

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.

Nou!!: 1204 і Ducat d'Atenes · Veure més »

Ducat de Demòtica

El ducat de Demòtica va ser un estat efímer creat pels croats en territori romà d'Orient, a Tràcia, l'any 1204 durant la Quarta Croada.

Nou!!: 1204 і Ducat de Demòtica · Veure més »

Ducats de França

Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.

Nou!!: 1204 і Ducats de França · Veure més »

Economia de l'Imperi Romà d'Orient

La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: 1204 і Economia de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Egenolf II de Rappolstein

Egelolf o Egenolf II de Rappolstein fou fill d'Ulric d'Urselingen com a senyor de Rappolstein, i constructor del castell de Saint-Ulrich.

Nou!!: 1204 і Egenolf II de Rappolstein · Veure més »

Egina

Lilla d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.

Nou!!: 1204 і Egina · Veure més »

El Kef

miniatura El Kef o Le Kef és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima i capçalera també de dues delegacions, amb el nom de Kef Oest i Kef Est, que se situen en aquests vents de la ciutat.

Nou!!: 1204 і El Kef · Veure més »

Elio Pérez de Castro

Elio Pérez de Castro, dita també Eilo o Eylo, va ser una noble dama lleonesa de la Baixa edat mitjana.

Nou!!: 1204 і Elio Pérez de Castro · Veure més »

Elionor d'Anglaterra

Elionor d'Anglaterra o Elionor Plantagenet (Domfront, França, 1162 - Burgos, 1214) fou princesa d'Anglaterra i reina consort de Castella (1177-1214).

Nou!!: 1204 і Elionor d'Anglaterra · Veure més »

Elionor d'Aquitània

Elionor i el seu fill Joan sense TerraElionor d'Aquitània (Bordeus, 1122 - abadia de Fontevrault, 1204) va ser una important figura històrica que va exercir el poder com a duquessa d'Aquitània (1137-1204) i reina consort de França (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).

Nou!!: 1204 і Elionor d'Aquitània · Veure més »

Emeric I d'Hongria

Emeric I d'Hongria (1174 - 1204) (en hongarès: Imri), fou rei d'Hongria, Croàcia, Dalmàcia i Eslavònia des del 1196 fins a la seva mort el 1204.

Nou!!: 1204 і Emeric I d'Hongria · Veure més »

Enric I de Castella

Enric I de Castella (1204 - Palència 1217) fou rei de Castella (1214-1217).

Nou!!: 1204 і Enric I de Castella · Veure més »

Enric I de Flandes

Enric I de Flandes (Henricus, Ἑνρῖκος) fou emperador llatí (1206-1216).

Nou!!: 1204 і Enric I de Flandes · Veure més »

Enric II d'Ístria

Enric II d'Ístria i I de Carniola fou marcgravi d'aquestos territoris, fill del duc Bertold IV de Merània.

Nou!!: 1204 і Enric II d'Ístria · Veure més »

Enrico Dandolo

Tomba d'Enrico Dandolo. Enrico Dandolo, en llatí Henricus Dandolo (1107, República de Venècia - 1205, Constantinoble) fou un dux de Venècia des del 1192 fins al 1205 durant la Quarta Croada.

Nou!!: 1204 і Enrico Dandolo · Veure més »

Entrada de les croades a Constantinoble

Entrada de les croades a Constantinoble (en francès, L'entrée des croisés à Constantinople o La prise de Constantinople par les croisés) és una pintura del romàntic francès Eugène Delacroix que es troba al museu del Louvre, a París.

Nou!!: 1204 і Entrada de les croades a Constantinoble · Veure més »

Era dels vikings

esquema en T d'Isidor de Sevilla L'era dels vikings fou el període comprès entre 793 i 1066 a Escandinàvia i Anglaterra, després de l'era del ferro germànica (l'era de Vendel a Suècia).

Nou!!: 1204 і Era dels vikings · Veure més »

Era japonesa

Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.

Nou!!: 1204 і Era japonesa · Veure més »

Ermengol VIII d'Urgell

Ermengol VIII d'Urgell, anomenat Ermengol VIII el de Sant Hilari (1158 - Sant Hilari Sacalm, 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).

Nou!!: 1204 і Ermengol VIII d'Urgell · Veure més »

Escòpelos

Escòpelos (en grec Σκόπελος, Skópelos) és una illa grega de l'Egeu occidental, una de les Espòrades Septentrionals.

Nou!!: 1204 і Escòpelos · Veure més »

Escola cretenca

XVII, ('' Museu de Pavlos i Alexandra Kanellopoulou'', Atenes). Escola cretenca o escola de Creta va ser una important escola pictòrica, coneguda també amb el nom descola post-bizantina, moviment que va florir en l'Illa de Creta mentre estava sota el control de la República de Venècia entre 1204 i 1669.

Nou!!: 1204 і Escola cretenca · Veure més »

Escut d'Hongria

Representació de l'escut a Budapest L'escut d'Hongria fou adoptat el 3 de juliol de 1990, en substitució del vigent durant el règim comunista.

Nou!!: 1204 і Escut d'Hongria · Veure més »

Església de Sant Polieucte

L'església de Sant Polieucte (grec: Ναός τουΑγίουΠολυεύκτου, Naós tu Agiu Polievktu; turc: Ayios Polieuktos Kilisesi) fou una antiga església romana d'Orient construïda a Constantinoble (actual Istanbul) per la noble Anícia Juliana i dedicada a Sant Polieucte.

Nou!!: 1204 і Església de Sant Polieucte · Veure més »

Església de Santa Maria (Sant Martí Sarroca)

L'Església de Santa Maria és una església romànica del, situada al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, Alt Penedès.

Nou!!: 1204 і Església de Santa Maria (Sant Martí Sarroca) · Veure més »

Estàtua eqüestre de Gattamelata

''Estàtua eqüestre de Gattamelata'' de Donatello L'estàtua eqüestre de Gattamelata, es tracta d'una escultura monumental, realitzada en bronze el 1453 per Donatello, per a la plaça de la Basílica de Sant Antoni de Pàdua (Itàlia), encarregada per l'esposa i fill del propi condottiere Erasmo de Narni anomenat Gattamelata.

Nou!!: 1204 і Estàtua eqüestre de Gattamelata · Veure més »

Esteve Nemanja

Esteve Nemanja (antic eslau eclesiàstic: Стѣфань Неманя; serbi: Стефан Немања, pronunciació:ˈstɛfaːn 'nɛmaɲa; catalanitzat: Esteve Nemanya), va néixer al voltant de l'any 1113,Veselinović A, Ljušić R.Srpske dinastije.

Nou!!: 1204 і Esteve Nemanja · Veure més »

Estrímon (tema)

El tema de l'Estrímon (en grec medieval θέμα Στρυμόνος) va ser un tema (una província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient situat en la zona que correspondria a l'actual Macedònia grega.

Nou!!: 1204 і Estrímon (tema) · Veure més »

Eudòxia Angelina

Eudòxia Angelina, en grec medieval Ευδοκία Αγγελίνα, en serbi Evdokija Anđel, que va morir cap al 1211, o una mica després, va ser la reina consort d'Esteve el Primercoronat de Sèrbia, fill d'Esteve Nemanja, des de l'any 1196 fins al 1198.

Nou!!: 1204 і Eudòxia Angelina · Veure més »

Eudes III de Borgonya

Eudes III de Borgonya (agost de 1165 - Lió, 6 de juliol de 1218) fou duc de Borgonya entre 1192 i 1218.

Nou!!: 1204 і Eudes III de Borgonya · Veure més »

Eufrosina Ducena

Eufrosina Ducena Camaterina, en grec medieval Ευφροσύνη Δούκαινα Καματερίνα, nascuda cap a l'any 1155 i morta el 1211, va ser una emperadriu consort de l'emperador romà d'Orient Aleix III Àngel.

Nou!!: 1204 і Eufrosina Ducena · Veure més »

Exèrcit romà d'Orient

L'exèrcit romà d'Orient (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps.

Nou!!: 1204 і Exèrcit romà d'Orient · Veure més »

Família Levis

La família Levis fou una nissaga aristocràtica del Regne de França que era vassalla dels Montfort; va esdevenir famosa quan al Guiu o Gui de Levis va participar en la croada albigesa i va rebre la senyoria de Miralpeix (Mirepoix) al Llenguadoc.

Nou!!: 1204 і Família Levis · Veure més »

Felip II de França

Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).

Nou!!: 1204 і Felip II de França · Veure més »

Feodòssia

Feodòssia (en Феодосія, del rus Феодосия; Feodossia), a l'antiguitat dita Teodòsia (Theodosia) i a l'edat mitjana Cafa (del lígur Cafà, en Caffa; en Kefe) és una municipalitat i ciutat de la República Autònoma de Crimea, Ucraïna, ara ocupat per Rússia, a la costa de la mar Negra.

Nou!!: 1204 і Feodòssia · Veure més »

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.

Nou!!: 1204 і Genguis Khan · Veure més »

Germanes de l'Esperit Sant

Les Germanes Hospitalàries de l'Esperit Sant (a França), Canongesses de l'Esperit Sant (a Polònia) o, a Espanya, Comanadores de l'Esperit Sant són un orde monàstic femení format per una federació de comunitats independents, amb noms diferents en cada lloc.

Nou!!: 1204 і Germanes de l'Esperit Sant · Veure més »

Germans Livonians de l'Espasa

Els Germans Livonians de l'Espasa (en llatí Fratres militiae Christi, literalment la "Fraternitat de l'Exèrcit de Crist"), també coneguts com a Cavallers de Crist, Germans de l'Espasa, Cavallers Portaespases o Milícia de Crist de Livònia, foren un orde militar fundat el 1202 per Albert von Buxhoeveden, bisbe de Riga (príncep-bisbe de Livònia), i compost per monjos guerrers alemanys (de Livònia).

Nou!!: 1204 і Germans Livonians de l'Espasa · Veure més »

Germà II de Constantinoble

Germà II de Constantinoble va ser un religiós grec, nascut a Anaplios a la Propòntida.

Nou!!: 1204 і Germà II de Constantinoble · Veure més »

Golmés

Golmés és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

Nou!!: 1204 і Golmés · Veure més »

Gran Canal

El Gran Canal des del Ponte dell'Accademia; en primer pla el Palazzo Cavalli-Franchetti, en la distància l'església de Santa Maria della Salute. El Gran Canal vist des de l'espai el 2001. El Gran Canal (Canal Grande en italià; en venecià, Canalasso) és el principal canal de Venècia.

Nou!!: 1204 і Gran Canal · Veure més »

Gran Cisma d'Orient

El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.

Nou!!: 1204 і Gran Cisma d'Orient · Veure més »

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Nou!!: 1204 і Gran Companyia Catalana · Veure més »

Gran Príncep de la Rus de Kíev

Moneda de Vladímir I de Kíev (revers) Yaroslav el Savi (revers) Versió moderna de les armes de la Rus de Kíev, incloses a l'actual escut d'Ucraïna Gran Príncep va ser el títol del sobirà de la Rus de Kíev, el regne medieval eslau que existí entre els segles IX i a les terres de les actuals Ucraïna, Rússia i Belarús, amb capital a la ciutat de Kíev.

Nou!!: 1204 і Gran Príncep de la Rus de Kíev · Veure més »

Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient

La història de Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient coincideix principalment amb la de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: 1204 і Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: 1204 і Grecs · Veure més »

Guerau IV de Cabrera

Escut d'armes del vescomtes d'Àger Escut d'armes dels comtes Cabrera-Urgell Guerau IV de Cabrera (1196-1229) fou vescomte de Cabrera i vescomte d'Àger (conegut com a Guerau III).

Nou!!: 1204 і Guerau IV de Cabrera · Veure més »

Guerra de Chioggia

La Guerra de Chioggia va ser una de les guerres més dures d'entre les esdevingudes entre la República de Gènova i la República de Venècia (Guerra venecianogenovesa), que va tenir lloc entre els anys 1376 i 1381.

Nou!!: 1204 і Guerra de Chioggia · Veure més »

Guerres civils noruegues

Inge Haraldsson. Dibuix de Wilhelm Wetlesen, en una edició de 1899 de la Heimskringla. Les guerres civils noruegues (en noruec, Borgerkrigstiden) són un terme utilitzat per a designar el període de la història de Noruega entre 1130 i 1240.

Nou!!: 1204 і Guerres civils noruegues · Veure més »

Guerres otomanes a Europa

'''Setge de Viena (1683)''' Les guerres otomanes a Europa són les guerres de l'Imperi Otomà a Europa també conegudes com a guerres turques, particularment en textos antics europeus.

Nou!!: 1204 і Guerres otomanes a Europa · Veure més »

Guerres romano-búlgares

Les guerres romano-búlgares o guerres búlgaro-bizantines van ser una sèrie de conflictes armats entre romans d'Orient i búlgars.

Nou!!: 1204 і Guerres romano-búlgares · Veure més »

Guerres romano-otomanes

Les guerres romano-otomanes foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre els turcs otomans i l'Imperi Romà d'Orient que conduïren a la destrucció final de l'Imperi Romà d'Orient i l'ascens de l'Imperi Otomà.

Nou!!: 1204 і Guerres romano-otomanes · Veure més »

Guillem I d'Acaia

Guillem I d'Acaia (?-1209), més conegut com a Guillem de Champlitte, anomenat El Xampanyès en record dels seus orígens, fou fundador del Principat d'Acaia el 1205.

Nou!!: 1204 і Guillem I d'Acaia · Veure més »

Guillem IX de Montpeller

Guillem IX de Montpeller (ca. 1190-1204) fou senyor i baró de Montpeller.

Nou!!: 1204 і Guillem IX de Montpeller · Veure més »

Guillem VIII de Montpeller

Guillem VIII de Montpeller (1157-1203) va ser senyor de Montpeller, fill i successor de Guillem VII de Montpeller i de Matilda de Borgonya.

Nou!!: 1204 і Guillem VIII de Montpeller · Veure més »

Guiu Burgundione de Capraia

Guiu Burgundione fou fill i successor de Rodolfo Burgundione.

Nou!!: 1204 і Guiu Burgundione de Capraia · Veure més »

Guiu de Thouars

Guiu de Thouars, mort el 13 d'abril de 1213 a Chemillé, tercer fill de Geoffroi IV, vescomte de thouars i d'Estimada de Lusignan.

Nou!!: 1204 і Guiu de Thouars · Veure més »

Guttorm Sigurdsson

Guttorm Sigurdsson —Guthormr Sigurðarson en nòrdic antic— (1199- 11 d'agost del 1204) fou el Rei de Noruega de gener a agost del 1204, durant l'era de guerra civil noruega.

Nou!!: 1204 і Guttorm Sigurdsson · Veure més »

Haakon IV de Noruega

'''Haakon IV''' i el seu fill Magnus VI. Ilustració del Flateyjarbók. Haakon IV (en nòrdic antic, Hákon Hákonarson; en noruec, Håkon Håkonsson) (Østfold, 1204 - Kirkwall, Illes Òrcades, 15 de desembre de 1263).

Nou!!: 1204 і Haakon IV de Noruega · Veure més »

Hazarasp

Hazarasp (Mil Cavalls) fou una antiga ciutat del Khwarizm a la riba esquerra de l'Oxus o Amudarià.

Nou!!: 1204 і Hazarasp · Veure més »

Håkon Sverresson

Håkon Sverresson en noruec, Hákon Sverrisson en nòrdic antic (1182 – 1 de gener del 1204) fou rei de Noruega entre 1202 i 1204.

Nou!!: 1204 і Håkon Sverresson · Veure més »

Henley-on-Thames

Henley-on-Thames és una localitat britànica pertanyent al Comtat d'Oxfordshire, al marge occidental del riu Tàmesi, 9 milles (14km) del nord-oest de Reading, 7 milles (11km) de l'oest de Maidenhead i 23 milles (37 km) al sud-est d'Oxford, prop del trifini d'Oxfordshire, Berkshire i Buckinghamshire.

Nou!!: 1204 і Henley-on-Thames · Veure més »

Hipòdrom de Constantinoble

L'hipòdrom de Constantinoble actualment LHipòdrom de Constantinoble va ser el centre esportiu i social de Constantinoble, avui Istanbul.

Nou!!: 1204 і Hipòdrom de Constantinoble · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: 1204 і Història d'Hongria · Veure més »

Història de Bòsnia i Hercegovina

Bòsnia i Hercegovina Vista panoràmica de Mostar Bòsnia i Hercegovina ha estat un país compost per pobles il·liris i governat per diferents ens d'Europa i dels Balcans.

Nou!!: 1204 і Història de Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

Història de Creta

frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.

Nou!!: 1204 і Història de Creta · Veure més »

Història de Croàcia

La història de Croàcia comença al principi del període neolític.

Nou!!: 1204 і Història de Croàcia · Veure més »

Història de la medicina

El ''Corpus Hipocràtic'' és una col·lecció de les primeres obres mèdiques de l'antiga Grècia que està fortament associada amb l'antic metge grec Hipòcrates i els seus ensenyaments. ''Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp'' de Rembrandt. La història de la medicina és la branca de la història dedicada a l'estudi dels coneixements i pràctiques mèdiques al llarg del temps.

Nou!!: 1204 і Història de la medicina · Veure més »

Història de la tuberculosi

XIX. Consumpció, tisi, escròfula, mal de Pott, tabes mesentèrica, mal del rei o pesta blanca: de tots aquestes maneres s'ha conegut la tuberculosi al llarg de la història.

Nou!!: 1204 і Història de la tuberculosi · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: 1204 і Història de Roma · Veure més »

Història de Tessalònica

La Torre Blanca, un dels símbols de Tessalònica La història de Tessalònica o Salònica (en grec modern i antic, Θεσσαλονίκη, Thessaloníki; en judeocastellà, סלוניקה; en turc, Selânik; i en búlgar, Sólun) es refereix a la història de la segona ciutat en grandària de Grècia.

Nou!!: 1204 і Història de Tessalònica · Veure més »

Història del Sind

El Sind és una regió històrica sotmesa a múltiples dominacions al llarg de la seva història, el territori de la qual correspon a grans trets amb la moderna província pakistanesa del Sind.

Nou!!: 1204 і Història del Sind · Veure més »

Humbert III de Savoia

Humbert III de Savoia dir «el Benaurat» o «el Sant» (Veillane, Savoia, 1136 - Chambéry, 1189) fou el comte de Savoia entre 1148 i 1189.

Nou!!: 1204 і Humbert III de Savoia · Veure més »

Ibn al-Mudjawir

Jamal-ad-Din (o Najm-ad-Din) Abu-l-Fat·h Yússuf ibn Yaqub ibn Muhàmmad aix-Xaybaní ad-Dimaixqí (en àrab Jamāl (o Najm) ad-Dīn Abu l-Fatḥ Yūsuf b. Yaʿqūb b. Muḥammad ax-Xaybānī ad-Dimaxqī), més conegut com a Ibn al-Mujàwir (en àrab Ibn al-Mujāwir) (Damasc, 1204-1291), fou un viatger persa nascut a Damasc el 1204, autor de l'obra Tarikh al-Mustàbsir (o Tarikh al-Mustànsir), una font important per a la geografia, la història i la societat de l'Aràbia occidental i del sud al començament del.

Nou!!: 1204 і Ibn al-Mudjawir · Veure més »

Icària

Icària (en grec Ικαρία) és una illa de Grècia a la mar Egea, a l'oest de Samos.

Nou!!: 1204 і Icària · Veure més »

Illes Anglonormandes

Les illes Anglonormandes o illes del Canal (en anglès, Channel Islands; i en francès, Îles Anglo-normandes) són un grup d'illes del canal de la Mànega situades a l'oest de la península de Cotentin.

Nou!!: 1204 і Illes Anglonormandes · Veure més »

Imperi de Nicea

LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.

Nou!!: 1204 і Imperi de Nicea · Veure més »

Imperi de Trebisonda

LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.

Nou!!: 1204 і Imperi de Trebisonda · Veure més »

Imperi Llatí

LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.

Nou!!: 1204 і Imperi Llatí · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: 1204 і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Inge II

Inge II — també Inge Bårdsson en noruec, Ingi Bárðarson en nòrdic antic; (1185 – 23 d'abril del 1217) fou rei de Noruega de 1204 a 1217 enmig de les darreres de les Guerres Civils Noruegues.

Nou!!: 1204 і Inge II · Veure més »

Irene Àngel

Irene Àngel (més endavant anomenada Maria) (1180/1184-27 d'agost de 1208) fou filla de l'emperador romà d'Orient Isaac II Àngel i la seva primera esposa, potser, de nom Herina i possiblement membre de la família Tornices.

Nou!!: 1204 і Irene Àngel · Veure més »

Irene d'Atenes

Irene fou una emperadriu romana d'Orient (797-802) nascuda a Atenes vers 752 i morta a Constantinoble el 9 d'agost de 803.

Nou!!: 1204 і Irene d'Atenes · Veure més »

Irlanda normanda

Una torre prop de Quin (Clare). Els normands van consolidar la seva presència a Irlanda construint centenars de castells i torres com aquesta. El Castell de Trim (1169-) és la major construcció del període Irlanda en 1014. Un mosaic de regnes. Zones sota control normand en 1300. La Irlanda normanda comprèn el període medieval tardà a l'illa d'Irlanda, marcat per la invasió cambro-normanda que va sofrir des de 1169 fins a 1171, quan Enric II d'Anglaterra va desembarcar a Waterford i la va proclamar «Ciutat Reial».

Nou!!: 1204 і Irlanda normanda · Veure més »

Isaac Aaron

Isaac Aaron (Corint) va ser un aristòcrata i intèrpret grec a la cort romana d'Orient.

Nou!!: 1204 і Isaac Aaron · Veure més »

Isaac II Àngel

Isaac II Àngel (en grec:, en llatí), fou emperador romà d'Orient del 1185 al 1195 i entre 1203 i 1204 associat amb Aleix IV Àngel, entre ambdós períodes fou deposat pel seu germà Aleix III Àngel, que el va fer cegar i empresonar.

Nou!!: 1204 і Isaac II Àngel · Veure més »

Isparta

Isparta és una ciutat de Turquia capital de la província d'Isparta.

Nou!!: 1204 і Isparta · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: 1204 і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Joan de Brienne

Coronació de Joan de Brienne com a Rei de Jerusalem amb Maria de Montferrat, a finals del s.XIII, al MS ''Histoire d'Outremer'' pintat a Acre. (''Biblioteca Medicea-Laurenziana'', Florència). Joan I de Brienne (nascut cap a 1170/1175 - mort el 27 de maç de 1237 a Constantinoble fou rei de Jerusalem de 1210 a 1225, i després emperador llatí de 1229 a 1237. Era fill segon d'Erard II de Brienne, comte de Brienne i d'Agnès de Montfaucon o de Montbéliard/Montpelgard (vers 1150 - + després de 1199).

Nou!!: 1204 і Joan de Brienne · Veure més »

Joan III Ducas Vatatzes

Joan III Ducas Làscaris Vatatzes (Demòtica, 1193 - Nimfeu, 1254) fou emperador de Nicea (1222 - 1254/1255).

Nou!!: 1204 і Joan III Ducas Vatatzes · Veure més »

Joan sense Terra

Joan d'Anglaterra o Joan Plantagenet (24 de desembre del 1166- 19 d'octubre del 1216) fou rei d'Anglaterra (1199-1216).

Nou!!: 1204 і Joan sense Terra · Veure més »

Joel

Joel (en llatí Joel, en grec) fou un historiador romà d'Orient que va viure al final del i començaments del i va escriure, que és una història de diversos fets notables històrics sobretot bizantins.

Nou!!: 1204 і Joel · Veure més »

Jordi Paquimeres

Jordi Paquimeres (en llatí Georgius Pachymeres, en grec antic Γεώργιος ὁ Παχυμερής 'Geórgios ho Pakhimerís') (Nicea 1242- Constantinoble ca. 1310) va ser un filòsof, matemàtic, historiador i un dels darrers i més importants escriptors de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: 1204 і Jordi Paquimeres · Veure més »

Jurtxets

Els jurtxets (xinès tradicional: 女眞, transcrit jou-tchen; xinès simplificat: 女真; pinyin: nǚzhēn; transcripció arabopersa jurtxe) fou un poble tungús de Manxúria que va habitar la regió al voltant del riu Amur, que actualment marca la frontera oriental entre Rússia i la Xina.

Nou!!: 1204 і Jurtxets · Veure més »

Kalhora

La dinastia Kalhora (o dels kalhores) fou una nissaga que va governar al Sind (Pakistan) del 1701 al 1783.

Nou!!: 1204 і Kalhora · Veure més »

Kaykhusraw I

Giyath-ad-Din Kaykhusraw I fou sultà de Rum del 1192 al 1197 i del 1205 al 1211.

Nou!!: 1204 і Kaykhusraw I · Veure més »

Khanià

La Canea (en la Canea), més coneguda per la seva transcripció Khanià (en Χανιά, AFI), és la segona ciutat més gran de l'illa de Creta, a la costa nord de l'illa, a uns 70 km a l'oest de Réthimno i a 145 km a l'oest d'Iràklio.

Nou!!: 1204 і Khanià · Veure més »

Kilij Arslan II

Izz-ad-Din al-Màlik al-Muzzim Kilij Arslan ibn Messud també Kılıç Arslan II (? - 26 d'agost de 1192), fou sultà de Rum amb capital a Konya.

Nou!!: 1204 і Kilij Arslan II · Veure més »

Kilij Arslan III

Kilij Arslan III fou efímer soldà de Rum o Konya del 1204 al 1205.

Nou!!: 1204 і Kilij Arslan III · Veure més »

Kutxlug

Kutxlug (pot aparèixer també com a Kutchlug o Kuchlug) fou el darrer kan dels kara khitai (de facto 1211-1213, de iure 1213-1218) Era fill de Tayang, el kan dels naiman.

Nou!!: 1204 і Kutxlug · Veure més »

Ladislau III d'Hongria

Ladislau III d'Hongria (en hongarès III. László) (?, 1199 - Viena, 7 de maig de 1205), de la dinastia Árpád, fou rei d'Hongria entre el 1204 i el 1205). Fill d'Emeric I d'Hongria i la infanta Constança d'Aragó (1179 - 1222), filla d'Alfons I el Cast i Sança de Castella. Ladislau fou coronat rei en vida del seu pare, el 26 d'agost de 1204, per tal d'assegurar així la successió. El germà d'Emeric, Andreu II d'Hongria prometé protegir el nen i actuar de regent del regne mentre aquest fou menor. Però quan el rei Emeric va morir, la seva vídua, Constança, temé que Andreu fes matar Ladislau per obtenir el tron. La mare se'l va emportar de fugida a Viena i es van refugiar a la cort del duc Leopold VI d'Àustria, però al cap de poc de temps Ladislau morí, a Viena. Fou enterrat a Székesfehérvár (Hongria), i Andreu II fou coronat oficialment rei d'Hongria aquell mateix any. Constança d'Aragó no tornà mai més a Hongria, i es casà el 1210 a Messina amb l'emperador Frederic II. D'aquesta nova unió nasqué Enric VII d'Alemanya (1211-1235), duc de Suàbia.

Nou!!: 1204 і Ladislau III d'Hongria · Veure més »

Lemnos

Mapa de l'illa Lemnos (Limnos) és una illa grega situada al nord de la mar Egea, al sud-oest d'Imbros i nord-oest de Lesbos.

Nou!!: 1204 і Lemnos · Veure més »

Lidoriki

Lidoriki (Λιδωρίκι) és una població i antic municipalitat de la Fòcida, a la regió de la Grècia Central.

Nou!!: 1204 і Lidoriki · Veure més »

Llàtzer de Betània

Llàtzer de Betània és un personatge bíblic que apareix només en el Nou Testament, germà de Maria i Marta de Betània.

Nou!!: 1204 і Llàtzer de Betània · Veure més »

Lleó Esgur

Lleó Esgur fou un governador roma d'Orient casat amb Eudòxia Angelina, filla d'Aleix III Àngel, que va quedar com a dèspota de Tessàlia i el Peloponès el 1204 quan els croats van ocupar Constantinoble.

Nou!!: 1204 і Lleó Esgur · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1204 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'emperadors romans d'Orient

Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: 1204 і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »

Llista de Bailiffs de Jersey

Escut de Jersey Aquests és una llista dels bailiffs de Jersey.

Nou!!: 1204 і Llista de Bailiffs de Jersey · Veure més »

Llista de comtes i ducs d'Anjou

Llista dels comtes d'Anjou, després ducs d'Anjou.

Nou!!: 1204 і Llista de comtes i ducs d'Anjou · Veure més »

Llista de municipis portuguesos

Aquesta és una llista de municipis (concelhos) portuguesos ordenats alfabèticament.

Nou!!: 1204 і Llista de municipis portuguesos · Veure més »

Llista de prínceps d'Acaia

Aquesta és la llista de prínceps d'Acaia, que foren prínceps feudals llatins que van governar el Principat d'Acaia, un dels estats creats després de la conquesta de Constantinoble pels croats el 1204.

Nou!!: 1204 і Llista de prínceps d'Acaia · Veure més »

Llista de reis de Noruega

Escut de Noruega Aquesta és una llista de Monarques de Noruega (en noruec: kongerekken o kongerekka) que comença l'any 872, després de la Batalla de Hafrsfjord, quan el rei Harald Harfager va unificar diversos petits regnes amb el regne del seu pare.

Nou!!: 1204 і Llista de reis de Noruega · Veure més »

Llista de reis de Tessalònica

Els reis de Tessalònica foren els sobirans varen governar el Regne de Tessalònica després de la Conquesta de la Constantinoble durant la Quarta Croada.

Nou!!: 1204 і Llista de reis de Tessalònica · Veure més »

Llista de sobirans i presidents del territori rus

Heus aquí la llista dels sobirans dels territoris que han fet possible la unificació el 1547 del territori rus per part d'Ivan IV el Terrible.

Nou!!: 1204 і Llista de sobirans i presidents del territori rus · Veure més »

Lluís I de Blois

Lluís I de Blois (1172 - 14 d'abril de 1205) va ser comte de Blois (1191-1205).

Nou!!: 1204 і Lluís I de Blois · Veure més »

Lur-i Buzurg

Els atabegs del Gran Luristan o Lur-i Burzurg, foren una dinastia de sobirans amb títol d'atabegs que va governar a part del territori del Luristan entre 1115 i 1424 amb capital a Idadj o Idhadj (més tard Malamir, moderna Ida).

Nou!!: 1204 і Lur-i Buzurg · Veure més »

Manche

La Manche o la Mànega (50) és un departament francès situat a la regió de Normandia.

Nou!!: 1204 і Manche · Veure més »

Maragha

Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.

Nou!!: 1204 і Maragha · Veure més »

Margaritone de Bríndisi

Margaritone de Brindisi (Margarito di Brindisi) fou un pirata de la Pulla, d'origen grec, que va esdevenir almirall de Sicília el 1184.

Nou!!: 1204 і Margaritone de Bríndisi · Veure més »

Maria de França i d'Aquitània

Maria de França i d'Aquitània (1145 - 11 de març del 1198) fou princesa de França i regent del comtat de Xampanya (1181 - 1187 i 1190 - 1197).

Nou!!: 1204 і Maria de França i d'Aquitània · Veure més »

Maria de Montpeller

Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.

Nou!!: 1204 і Maria de Montpeller · Veure més »

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Nou!!: 1204 і Mariscal de França · Veure més »

Medicina en el món islàmic medieval

Foli d'un manuscrit àrab del Dioscòrides Pedaci, ''De Materia Medica'', 1229Dins la història de la medicina, la medicina islàmica, també coneguda com a medicina grecoàrab o medicina grecoislàmica, es refereix a la ciència de la medicina desenvolupada en l'edat d'or de l'islam, i escrita en àrab, la lingua franca de la civilització islàmica.

Nou!!: 1204 і Medicina en el món islàmic medieval · Veure més »

Minamoto no Sanetomo

va ser el tercer shogun del shogunat Kamakura i l'últim líder del clan Minamoto del Japó.

Nou!!: 1204 і Minamoto no Sanetomo · Veure més »

Minamoto no Yoriie

Tomba de Minamoto no Yoriie a Shuzenji va ser el segon shogun del shogunat Kamakura del Japó.

Nou!!: 1204 і Minamoto no Yoriie · Veure més »

Miquel Coniata

Miquel Coniata o Acominat (en grec Μιχαήλ Χωνιάτης o Ἀκομινάτος), (Chonae, Frígia, ca. 1140 – monestir de Bodonitsa, Molos, Phthiotis, 1220) fou un arquebisbe cismàtic i escriptor.

Nou!!: 1204 і Miquel Coniata · Veure més »

Miquel I Àngel-Comnè

Miquel I Àngel-Comnè 1170-1215 (en realitat Miquel I Àngel-Comnè Ducas) també conegut com a Miquel I Ducas fou el primer governant del nou estat que en temps del seu fill es coneixeria amb el nom de Despotat de l'Epir, una regió que anteriorment formava part de l'Imperi Romà d'Orient i que, després de la conquesta de Constantinoble pels croats s'esperava que seria una regió governada per la República de Venècia.

Nou!!: 1204 і Miquel I Àngel-Comnè · Veure més »

Miquel IV de Constantinoble

Miquel IV Autorià (en grec medieval Μιχαήλ Δʹ Ἀυτωρειανός) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1208 fins a la seva mort el 1212.

Nou!!: 1204 і Miquel IV de Constantinoble · Veure més »

Miquel VIII Paleòleg

Miquel VIII Paleòleg (en grec) (1234-1282) fou emperador de Nicea i després de conquerir Constantinoble va adoptar el títol d'emperador romà d'Orient del 1260 al 1282.

Nou!!: 1204 і Miquel VIII Paleòleg · Veure més »

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Nou!!: 1204 і Montpeller · Veure més »

Montsegur

Montsegur (Montsegur en occità; Montségur en francès) és un poble situat al País d'Olmes, departament de l'Arieja, regió d'Occitània, França, i centre administratiu de la comuna que duu el seu nom.

Nou!!: 1204 і Montsegur · Veure més »

Mosquerola

Mosquerola (en xurro, Mosquerhuela; en castellà i oficialment, Mosqueruela) és un municipi de l'Aragó, de la comarca de Gúdar-Javalambre.

Nou!!: 1204 і Mosquerola · Veure més »

Mozabits

Els mozabits, anomenats At Mzab o At Aghlan, en àrab algerià: Beni Mzab, ‘fills de Mzab’, són un grup ètnic amazic que viuen principalment a la regió del Mzab a Algèria i els grans ciutats d'Algèria.

Nou!!: 1204 і Mozabits · Veure més »

Mudhàffar-ad-Din Uzbeg

Mudhàffar-ad-Din Uzbeg fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1210-1225), fill de Muhàmmad Pahlawan i successor del seu germà Nusrat al-Din Abu Bakr.

Nou!!: 1204 і Mudhàffar-ad-Din Uzbeg · Veure més »

Muizz al-Din Muhàmmad

Muizz al-Din Muhàmmad Muizz al-Din Muhàmmad en persa سلطان شہاب الدین محمد غوری (abans de ser nomenat sultà es va dir Xihab al-Din Muhammad ibn Sam) fou un soldà gúrida de la família xansabànida de Ghur, germà de Ghiyath al-Din Muhammad al que va succeir a la seva mort el 1203.

Nou!!: 1204 і Muizz al-Din Muhàmmad · Veure més »

Muralles de Constantinoble

Mapa de les muralles La porta de Belgrad Les muralles de Constantinoble són les muralles que defensaren Constantinoble durant més de mil anys.

Nou!!: 1204 і Muralles de Constantinoble · Veure més »

Naiman

Els naiman fou un dels principals pobles turcomongols, que habitaven probablement l'actual districte del Kobdo, i del costat de l'Ubsa Nor, fins a l'Irtix Negre i el Zaisan Nor, i de l'altra part fins al riu Selenga superior.

Nou!!: 1204 і Naiman · Veure més »

Nicèfor Gregoràs

Nicèfor Gregoràs o Grègores (en llatí Nicephorus Gregoras, en grec Νικηφόρος ὁ Γρηγορᾶς) (Heraclea Pòntica, 1296 - Heraclea Pòntica, 1360) va ser un historiador que va viure a l'Imperi Romà d'Orient als segles  i.

Nou!!: 1204 і Nicèfor Gregoràs · Veure més »

Nicòpolis (tema)

El tema de Nicòpolis (en grec medieval θέμα Νικοπόλεως, thema Nikopoleōs) va ser un tema o província civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situada al nord-oest de Grècia.

Nou!!: 1204 і Nicòpolis (tema) · Veure més »

Nicetes Coniata

Nicetes Coniata o Nicetes Acominat (Nicetas Choniates o Nicetas Acominatus, (en grec medieval Νικήτας Ἀκομινάτος) va ser un historiador romà d'Orient nadiu de Cones (Χωναί o Χῶναι, Khone, l'antiga Colosses) a Frígia, que va néixer cap a la meitat del. Era descendent d'una família noble. Va ser governador de Filipòpolis, nomenat el 1189 per l'emperador Isaac II Àngel (1185-1195) quan els búlgars estaven revoltats i l'emperador Frederic I del Sacre Imperi s'acostava aquell any amb un exèrcit de cent cinquanta mil homes. També va ser logoteta, (equivalent a ministre o secretari d'estat), praefectus sacri cubiculi (o encarregat de la cambra reial), i va tenir altres càrrecs d'importància. Va portar el títol de senador. Era a Constantinoble l'any 1204 quan va ser ocupada pels llatins en la Quarta Croada i en va fer una esplèndida narració sens dubte molt fidel. Van cremar el seu palau en la lluita, però va poder escapar després de moltes aventures perilloses, amb la seva família cap a Nicea amb l'ajut d'un mercader venecià. A Nicea va viure a la cort de l'emperador Teodor I Làscaris i va seguir escrivint el gran treball històric que portava el seu nom. Va morir a Nicea probablement després del 1216. S'ha buscat la seva tomba sense resultats. La seva obra bàsica es titula Història, corol·lari de deu obres d'un o més llibres cadascuna (21 en total) que narren les biografies i els fets dels emperadors entre 1118 i 1206: Joan II Comnè (1118-1143), en un sol llibre. Manuel I Comnè (1143-1180), en set llibres. Aleix II Comnè (1180-1183), en un sol llibre. Andrònic I Comnè (1183-1185) en dos llibres. Isaac II Àngel (1185-1195), en tres llibres. Aleix IV Àngel (1195-1203), en tres llibres. Isaac II Àngel i el seu fill Aleix (1203-1204), en un sol llibre. Aleix V Murzufle (1204), en un sol llibre. Segueix un llibre que porta per títol Urbs Capta, o els esdeveniments durant i immediatament després de la presa de Constantinoble l'any 1204, en un sol llibre, i finalitza l'obra amb Balduí I de Constantinoble (1204-1206) primer emperador llatí, en un sol llibre. També va escriure un Θησαυρὸς ὀρθοδοξίας (Thissavrós Orthodoxias) en 27 llibres i algunes produccions menors. El seu germà gran Miquel Coniata va escriure Μονοδία sobre la vida de Nicetes, en vers bombàstic.

Nou!!: 1204 і Nicetes Coniata · Veure més »

Normandia

Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.

Nou!!: 1204 і Normandia · Veure més »

Odó I de la Roche

Odó de la Roche o Otó de la Roche, (?-mort abans del 1234) fou un noble de la Borgonya, procedent de la família que eren senyors del castell de La Roche-sur-l'Ognon. Es va unir a la crida per la Quarta Croada i fou el primer duc d'Atenes; el 1211 va conquerir Tebes i la rodalia, que va afegir al seu ducat.

Nou!!: 1204 і Odó I de la Roche · Veure més »

Okhrida

Okhrida o Ocrida (macedònic: Ohrid) és una ciutat del sud-oest de Macedònia del Nord, a la riba del llac homònim.

Nou!!: 1204 і Okhrida · Veure més »

Ora faz ost’o senhor de Navarra

“Ora faz ost’o senhor de Navarra” és una cantiga d'escarn o maldit i la primera obra conservada de la literatura galaicoportuguesa, així com una de les seves primeres manifestacions escrites.

Nou!!: 1204 і Ora faz ost’o senhor de Navarra · Veure més »

Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant

L'Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant, en llatí Ordo Sancti Spiritus, és un orde religiós catòlic, de tipus militar hospitaler, fundat per Guiu de Montpeller al final del per a l'atenció als pobres, malalts i nens abandonats.

Nou!!: 1204 і Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant · Veure més »

Ortúkides

Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.

Nou!!: 1204 і Ortúkides · Veure més »

Otó II de Borgonya

Otó I d'Andechs i Merània (i Otó II de Borgonya) (1180- 1234) fou comte d'Andechs, duc de Merània (o Andechs-Merània i comte de Borgonya per matrimoni amb la comtessa Beatriu II de Borgonya. El seu germà Enric va rebre el govern de les marques d'Ístria i de Carniola, que formaven part del ducat de Merània i per tant subjectes feudalment a Otó, però a la seva mort el 1228, aquestos territoris van passar també a ser administrats directament per Otó.

Nou!!: 1204 і Otó II de Borgonya · Veure més »

Papa Innocenci III

Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.

Nou!!: 1204 і Papa Innocenci III · Veure més »

Partitio terrarum imperii Romaniae

La Partitio terrarum imperii Romaniae ('divisió de les terres de l'Imperi Romà ') va ser un tractat signat pels croats després del saqueig de Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, durant la Quarta Croada l'any 1204.

Nou!!: 1204 і Partitio terrarum imperii Romaniae · Veure més »

Patriarca de Constantinoble

El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.

Nou!!: 1204 і Patriarca de Constantinoble · Veure més »

Patriarcat d'Aquileia

El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.

Nou!!: 1204 і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: 1204 і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Pays de Caux

Pays de Caux és una regió de Normandia, França.

Nou!!: 1204 і Pays de Caux · Veure més »

Pàtria del Friül

Pàtria del Friül (friülès Patrie dal Friûl) fou l'apel·latiu que va rebre, del 1077 al 1420, l'estat del Patriarca d'Aquileia, que en molts aspectes funcionà com un veritable estat fins que fou annexat a la República de Venècia el 1420.

Nou!!: 1204 і Pàtria del Friül · Veure més »

Pèrgam

Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).

Nou!!: 1204 і Pèrgam · Veure més »

Peloponès (tema)

El tema del Peloponès o tema del Peloponnès va ser un tema (divisió civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient que ocupava la península del Peloponès, al sud de Grècia.

Nou!!: 1204 і Peloponès (tema) · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: 1204 і Pere el Catòlic · Veure més »

Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó

La Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó es produí l'any 1220 i fou liderada per Rodrigo de Liçana i Pero Ferrández d'Açagra, sobirà independent de la Senyoria d'Albarrasí.

Nou!!: 1204 і Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó · Veure més »

Principat d'Acaia

El principat d'Acaia va ser un estat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.

Nou!!: 1204 і Principat d'Acaia · Veure més »

Quarta Croada

La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.

Nou!!: 1204 і Quarta Croada · Veure més »

Quersonès (tema)

El tema de Quersonès, en grec medieval θέμα Χερσῶνος, va ser un tema o divisió administrativa civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient coneguda antigament com a Klímata.

Nou!!: 1204 і Quersonès (tema) · Veure més »

Ramon de Perella

Ramon de Perella (c. 1185-?), va ser un noble del País d'Olmes (alt comtat de Foix) desposseït dels seus dominis amb la croada albigesa.

Nou!!: 1204 і Ramon de Perella · Veure més »

Ramon de Sant Llorenç

Ramon de Sant Llorenç (- Tarragona, 1217) va ser un sacerdot vinculat amb la Seu de Tarragona, d'on en va ser canonge i Paborde.

Nou!!: 1204 і Ramon de Sant Llorenç · Veure més »

Ramon Nonat

Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240) fou un religiós mercedari, cardenal.

Nou!!: 1204 і Ramon Nonat · Veure més »

Ramon VI de Tolosa

Ramon VI de Tolosa, anomenat el Vell (Sant Geli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), fou comte de Melguelh (Ramon IV, 1173-1190), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença (de 1194 a 1222).

Nou!!: 1204 і Ramon VI de Tolosa · Veure més »

Reconquesta de Constantinoble

La reconquesta de Constantinoble de 1261 significà la conquesta de la ciutat, dominada fins llavors per l'Imperi Llatí, per l'Imperi de Nicea, i la restauració de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: 1204 і Reconquesta de Constantinoble · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: 1204 і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne de Càndia

El regne de Càndia o ducat de Càndia va ser el nom que va rebre l'illa de Creta durant la dominació veneciana del 1205 al 1669.

Nou!!: 1204 і Regne de Càndia · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: 1204 і Regne de França · Veure més »

Regne de Geòrgia

El Regne de Geòrgia (en georgià: საქართველოს სამეფო, Sak’art’velos Samep’o) fou un estat medieval fundat entre el 1008-1010 pel rei Bagrat III, el qual unificà territoris de l'antic Regne d'Ibèria que estaven sota control sassànida i altres petits feus cristians de la zona del Caucas, completant la tasca que el duc de Tao, Gurguèn, s'havia proposat de fer el 975.

Nou!!: 1204 і Regne de Geòrgia · Veure més »

Regne de Jerusalem

El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.

Nou!!: 1204 і Regne de Jerusalem · Veure més »

Regne de Tessalònica

El Regne de Tessàlonica fou un estat croat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.

Nou!!: 1204 і Regne de Tessalònica · Veure més »

Renald I de Dammartin

Renald de Dammartin, nascut cap a 1165, mort el 1227, va ser comte de Boulogne de 1190 a 1227, Comte de dammartin (Renald I de Dammartin) de 1200 a 1214, comte d'Aumale de 1204 a 1206 i Comte de mortain de 1206 a 1214.

Nou!!: 1204 і Renald I de Dammartin · Veure més »

Sad ibn Zanguí

Abu-Xujà Izz-ad-Din Sad ibn Zanguí ibn Mawdud, més conegut simplement com a Sad I ibn Zanguí o Zankí o Zengi (? - 5 de novembre de 1226) fou atabeg salghúrida de Fars, fill i successor de Tekla.

Nou!!: 1204 і Sad ibn Zanguí · Veure més »

Sadaijin

El sadaijin (左 大臣), traduït com el Ministeri de l'Esquerra, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i durant l'era Heian.

Nou!!: 1204 і Sadaijin · Veure més »

Salafa Khatun

Salafa Khatun fou la darrera princesa dels atabegs ahmadílides de Maragha.

Nou!!: 1204 і Salafa Khatun · Veure més »

Samsun

Samsun (Σαμψούντα, Sampsunda; en italià medieval, Simisso; en Ἀμισός, Àmisos) és una ciutat de Turquia i el centre-vila de la província del mateix nom Samsun és la major ciutat i la capital econòmica de la Regió de la Mar Negra i està situada a Anatòlia a la vora d'aquest mar.

Nou!!: 1204 і Samsun · Veure més »

Samuel ibn Tibon

Samuel ibn Tibon (c. 1150, Lunèl, Llenguadoc - c. 1230, Marsella) fou un filòsof i metge jueu conegut per les seves traduccions de literatura rabínica jueva de l'àrab a l'hebreu.

Nou!!: 1204 і Samuel ibn Tibon · Veure més »

San Pietro in Vincoli

La Basílica de San Pietro in Vincoli o de Sant Pere in Vincoli (‘Sant Pere encadenat’) és una basílica de Roma coneguda per tenir l'estàtua del Moisès de Miquel Àngel.

Nou!!: 1204 і San Pietro in Vincoli · Veure més »

Sança II de Lleó

Sança II del Lleó (~ 1192 - Monestir de Villabuena, ca. 1243) fou reina ''de iure'' de Lleó (1230).

Nou!!: 1204 і Sança II de Lleó · Veure més »

Santa Bàrbara de Sensui

Santa Bàrbara de Sensui és l'església romànica del poble de Sensui, pertanyent al terme municipal de Salàs de Pallars, de la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: 1204 і Santa Bàrbara de Sensui · Veure més »

Santa Sofia (Istanbul)

Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.

Nou!!: 1204 і Santa Sofia (Istanbul) · Veure més »

Söğüt

Museu d'Ertuğrul Gazi a Söğüt. Söğüt (grec: Θηβάσιο, Thivàssio) és un poble i un districte de la Província de Bilecik a la Regió de la Màrmara (Turquia).

Nou!!: 1204 і Söğüt · Veure més »

Sebastocràtor

El sebastocràtor (del grec, sebastokràtor) va ser un títol establert per l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè, al i que també van portar membres de la reialesa d'estats fronterers a l'Imperi Romà d'Orient: l'Imperi Búlgar i l'Imperi Serbi.

Nou!!: 1204 і Sebastocràtor · Veure més »

Segon Imperi Búlgar

El Segon Imperi Búlgar (en búlgar: Второ българско царство, Vtorо Balgarskо Tsartsvo; en català medieval: Imperi de Latzaura) fou un estat medieval que existí entre els anys 1185 i 1396 (o 1422).

Nou!!: 1204 і Segon Imperi Búlgar · Veure més »

Senyoria de Montpeller

La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.

Nou!!: 1204 і Senyoria de Montpeller · Veure més »

Setge de Constantinoble (1204)

El segon setge croat sobre Constantinoble va tenir lloc entre gener i abril de 1204 i va ser provocat pel no pagament de la quantitat convinguda entre l'emperador Aleix IV Àngel i els croats perquè aquests el posessin en el tron.

Nou!!: 1204 і Setge de Constantinoble (1204) · Veure més »

Setge de Montsegur

El setge de Montsegur (maig de 1243 - 16 de març de 1244) és un episodi bèl·lic que s'emmarca en els esdeveniments de la Croada albigesa.

Nou!!: 1204 і Setge de Montsegur · Veure més »

Shōgun

Minamoto no Yoritomo, primer ''shōgun'' del ''shogunat Kamakura''. En la història del Japó, el terme shōgun (将軍, lit. «comandant de l'exèrcit») es referia a un rang militar i títol històric concedit directament per l'emperador.

Nou!!: 1204 і Shōgun · Veure més »

Shogunat Kamakura

El va ser el primer règim militar feudal japonès establert pels shōguns des de 1185 fins al 1333.

Nou!!: 1204 і Shogunat Kamakura · Veure més »

Simó IV de Montfort

Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.

Nou!!: 1204 і Simó IV de Montfort · Veure més »

Simeó (personatge bíblic)

Simeó era un ancià jueu, "home just i temerós de Déu", que apareix citat a lEvangeli segons Lluc, Lc 2, 22-35, reconeixent Jesús com al Messies.

Nou!!: 1204 і Simeó (personatge bíblic) · Veure més »

Sinope

Sinope és un port de la costa de la Mar Negra, capital de la província turca homònima.

Nou!!: 1204 і Sinope · Veure més »

Soldanat de Rum

El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: 1204 і Soldanat de Rum · Veure més »

Taraz

Taraz (Тараз), antigament Talàs (Талас), Jàmbil (Жамбыл) o Djambul (Джамбу́л), i Aulié-Ata (Әулие́-Ата; Аулие́-Ата; اولياه اتا; تراز) és una ciutat i centre de la província de Jàmbil al Kazakhstan.

Nou!!: 1204 і Taraz · Veure més »

Tayang

Tayang o Taiboga Khan (Taïbuqa o Balbuqa) fou kan dels naiman vers 1197-1204.

Nou!!: 1204 і Tayang · Veure més »

Tema de la Mar Egea

El tema de la Mar Egea, en grec medieval θέμα τοῦ ΑἰγαίουΠελάγους, va ser un tema o província de l'Imperi Romà d'Orient situada a la part nord de la mar Egea i creat a mitjans del.

Nou!!: 1204 і Tema de la Mar Egea · Veure més »

Tema de les Fortaleses Noves

Les Fortaleses Noves o Neokastra (en grec medieval Νεόκαστρα, 'Fortaleses Noves', o θέμα Νεοκάστρων, i en llatí Neocastri o Neocastron) va ser un tema o província civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient que va existir entre els segles  i al nord-oest d'Anatòlia (a l'actual Turquia).

Nou!!: 1204 і Tema de les Fortaleses Noves · Veure més »

Teodor Balsamó

Teodor Balsamó (en llatí Theodorus Balsamo) va ser un canonista grec nascut a Constantinoble.

Nou!!: 1204 і Teodor Balsamó · Veure més »

Teodor I Làscaris

Teodor I Làscaris (Constantinoble 1174 - Nicea 1222) fou el primer emperador de Nicea (1204 - 1222).

Nou!!: 1204 і Teodor I Làscaris · Veure més »

Tessalònica

Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.

Nou!!: 1204 і Tessalònica · Veure més »

Tessalònica (desambiguació)

* Tessalònica (tema), tema o divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: 1204 і Tessalònica (desambiguació) · Veure més »

Tessalònica (tema)

El tema de Tessalònica (en grec medieval θέμα Θεσσαλονίκης) va ser un tema (una província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient situada al sud dels Balcans.

Nou!!: 1204 і Tessalònica (tema) · Veure més »

Toqto'a Khan

Toqto'a Khan fou kan dels markit vers 1190-1204 És esmentat vers 1175/1180 com a cap d'una banda de markits (Toqto'a-bäki o Toktagha) que va atacar a Temujin (el futur Genguis Khan) que va poder escapar, però la seva dona Borte va ser feta presonera; Temujin, amb l'ajut d'un cap mongol, Djamuqa, de la tribu dels djadjirat, i de Togrul Khan (després Wang Khan) dels kerait, va derrotar els markit a la vora del Bu'ura, afluent del Selenga i va recuperar a la seva muller; aquesta havia estat violada per un dels segrestadors, Tchilgerboko, i al cap de 9 mesos va donar a llum al seu fill Jotxi que podia ser de Gengis Khan o de Tchilgerboko.

Nou!!: 1204 і Toqto'a Khan · Veure més »

Torre de Londres

El Palau Reial i Fortalesa de Sa Majestat La Torre de Londres —His Majesty's Royal Palace and Fortress The Tower of London —, més conegut per la Torre de Londres (en anglès, Tower of London), és un castell històric situat a la ribera nord del riu Tàmesi al centre de Londres, Anglaterra.

Nou!!: 1204 і Torre de Londres · Veure més »

Trebišov

Trebišov és una ciutat d'Eslovàquia.

Nou!!: 1204 і Trebišov · Veure més »

Trebisonda

Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.

Nou!!: 1204 і Trebisonda · Veure més »

Udaijin

El Udaijin (右 大臣), traduït com Ministeri de la Dreta, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i Heian.

Nou!!: 1204 і Udaijin · Veure més »

Vescomtat d'Avranches

El vescomtat d'Avranches es va constituir el.

Nou!!: 1204 і Vescomtat d'Avranches · Veure més »

Vescomtat de Châtellerault

El vescomtat de Châtellerault fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: 1204 і Vescomtat de Châtellerault · Veure més »

Vescomtat de Dijon

El vescomtat de Dijon fou una jurisdicció feudal de Borgonya.

Nou!!: 1204 і Vescomtat de Dijon · Veure més »

Vexin

El Vexin és una regió de França.

Nou!!: 1204 і Vexin · Veure més »

Warnant-Dreye

Warnant-Dreye (en való Wernant-Dreye), és un antic municipi de Bèlgica, compost de dos nuclis: Warnant i Dreye.

Nou!!: 1204 і Warnant-Dreye · Veure més »

Yahya ibn Ghàniya

Yahya ibn Ishaq ibn Ghàniya, més conegut com a Yahya ibn Ghàniya, fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya del 1188 al 1237.

Nou!!: 1204 і Yahya ibn Ghàniya · Veure més »

1 d'abril

El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1204 і 1 d'abril · Veure més »

11 d'agost

L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1204 і 11 d'agost · Veure més »

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1204 і 13 de desembre · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant