Comunicació

326 les relacions: Abadia de Bonafont, Abadia de Cava, Abadia territorial de Montecassino, Abu-Assida Muhàmmad II, Abu-Hafs Úmar I, Aggtelek, Ajuntament d'Ares del Maestrat, Akhis, Albert II de Cuijk, Alfons X de Castella, Almogàver, Amadeu V de Savoia, Amanieu de Sescars, Amir Coban, Andrònic II Paleòleg, Andrònic III Paleòleg, Andreuot d'Arborea, Antoni Gisbert i Pérez, Aragó (cognom), Arbre de ciència, Armada Reial del senyor rei d'Aragó, Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni, Arquebisbat d'Ancona-Osimo, Arquebisbat d'Embrun, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Càller, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Chieti-Vasto, Arquebisbat de Cosenza-Bisignano, Arquebisbat de Cracòvia, Arquebisbat de Crotona-Santa Severina, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Patres, Arquebisbat de Pisa, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Riga, Arquebisbat de Rossano-Cariati, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, Arquebisbat de Spoleto-Norcia, Arquebisbat de Tolosa, Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie, Arquebisbat de Zagreb, ..., Arquitectura de la Provença, Artal IV d'Alagón, Úmar ibn Wíghran ibn Mandil, Azzo VIII d'Este, Šarišské Dravce, Šípkov, Žíp, Žitná-Radiša, Čelovce (Banská Bystrica), Baronia de Verges, Basílica de San Vitale, Basílica de Sant Climent del Laterà, Basílica de Santi Cosma e Damiano, Batalla de Catanzaro, Batalla de Falconara, Batalla de Llucmajor, Batalla de Lucocisterna, Batalla de Macomer, Batalla de San Gavino, Batalla del cap Orlando, Baydu, Bàybars II, Beatriu de Bretanya, Beatriu de Navarra (1242-1295), Beatriu de Savoia, Bedreddin Mahmud Bey, Bernat VI de Comenge, Bernat VII de Comenge, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti, Bisbat d'Anagni-Alatri, Bisbat d'Arràs, Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino, Bisbat d'Asti, Bisbat d'Avellino, Bisbat d'Avezzano, Bisbat d'Isernia-Venafro, Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Bèrgam, Bisbat de Bozen-Brixen, Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti, Bisbat de Comenge, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Grosseto, Bisbat de Gubbio, Bisbat de Jesi, Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno, Bisbat de Lucera-Troia, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi, Bisbat de Nevers, Bisbat de Parma, Bisbat de Pavia, Bisbat de Pàdua, Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Pozzuoli, Bisbat de Saint-Brieuc, Bisbat de Sàmbia, Bisbat de Senigallia, Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo, Bisbat de Sulmona-Valva, Bisbat de Teano-Calvi, Bisbat de Teramo-Atri, Bisbat de Termoli-Larino, Bisbat de Tortona, Bisbat de Toul, Bisbat de Trivento, Bisbat de Verona, Bisbat de Vicenza, Blanca de Borgonya, Blanca de Nàpols, Blasco d'Alagón el Vell, Calàbria, Cardenal vicari, Carles I d'Hongria, Carles I de Valois, Carles II d'Anjou, Carles IV de França, Carles Martell d'Anjou, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Casal de La Rochefoucauld, Castell d'Y Waun, Castell de Beaumaris, Castell de Brodick, Castell de Castellcir, Castell de Conwy, Castell de Fregenal de la Sierra, Castell de Verges, Catedral de Clarmont-Ferrand, Catedral de Palerm, Càpua, Cesena, Comtat d'Agen, Comtat d'Étampes, Comtat de Comenge, Comtat de Guînes, Comtat de Laval, Comtat de Pallars Sobirà, Comtat de Périgord, Conquesta aragonesa de Sardenya, Constantí I de Tessàlia, Copríncep d'Andorra, Corona d'Aragó, Cronicó Barceloní I, Cronologia del catarisme, Csanád Telegdi, Diego López V d'Haro, Dinastia Borgonya, Dinastia Kart, Districte de Nasik, Dolné Naštice, Dover (Anglaterra), Duwa, Eduard I de Bar, Eduardo González Hurtebise, Elisabet de França (reina), Els Aragó de Sicília, Enric II de Rodés, Era de l'exploració, Erik VI de Dinamarca, Escola florentina, Escut de Polònia, Eudes IV de Borgonya, Eustaqui de Beaumarchais, Felip IV de França, Ferran el Catòlic, Ferran IV de Castella, Flavio Gioia, Fogatge, Francesco Grimaldi, Frederic II de Sicília, Front Nacional Sicilià, Gansu, Gaykhatu, Güneri Bey, Gerard de Lunèl, Germans de la Vida Pobra, Gran Companyia Catalana, Gregori Coniades, Guerra de Sicília (1282-1294), Guillem Galceran de Cartellà, Hethum II, Història d'Eslovàquia, Història d'Hongria, Història d'Occitània, Història de Còrsega, Història de Noruega, Horné Naštice, Hussam-ad-Din Muhanna, Il-kanat, Illa de Wight, Innocenci VI, Isabel de Castella i de Molina, Isabel de Valois (1292-1309), Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II de Mallorca, Joan I Orsini, Joan II de Montfort, Joana de Flandes, Jofre de Foixà, Jordà de Pisa, Kováčovce, Kutlugh Shah Noyan, Ladislau I de Polònia, Laridjan, Llista d'anys, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Rosselló, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de monarques de Polònia, Llista de municipis portuguesos, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís de Nàpols, Lunèl, Mahmud Ghazan, Mahra (regió), Malatesta da Verucchio, Malik Fakhr al-Din, Malik Shams al-Din II, María Díaz de Haro, Marco Polo, Margarida de Provença, Margarida, comtessa d'Anjou, Maria Arpad d'Hongria, Maria de Molina, Marià II d'Arborea, Marià III d'Arborea, Massís de Taba, Mateu I Visconti, Menorca, Milà, Mkhargrdzéli, Mudgal, Muhàmmad ibn Thàbit, Muhàmmad II al-Faqih, Muhàmmad Xah Khaldji, Nawruz, Nicèfor Cumnos, Nicolau Gorranus, Occitània del segle XIV al XVII, Okhrida, Olivença, Opus Anglicanum, Osman I, Otó Visconti, Paio Gomes Chariño, Paixà Musa Beg, Pau d'Anagni, Pau de Caltabellotta, Pàmies, Pere el Gran, Pere I de Montcada i d'Aragó, Pere Ramon I de Comenge, Pic de Sant Bertomieu, Podlužany (Trenčín), Ponç V d'Empúries, Presa de Squillace, Qishn i Socotra, Quart de Poblet, Queretes, Rambert Malatesta el canonge, Ramon Berenguer V de Provença, Ramon Roger I de Pallars Sobirà, Ramsau bei Berchtesgaden, Ràixid ibn Muhàmmad, Regne d'Escòcia, Regne de Mallorca, Regne de Polònia, Regne de Sicília, Ribera del Duero (vi), Robert II de Borgonya, Roger Bernat III de Foix, Rokycany, Rolle, Rubió, Sanç IV de Castella, Sant Feliu de Cadins, Sant Marc de Roma, Sant Roc, Santa Maria de Vilabertran, Santa Maria in Cosmedin, Sayf al-Din Sulayman Bey I, Scarpetta Ordelaffi, Sent Sever (Landes), Setge de Siracusa (1298), Sibil·la I de Pallars Sobirà, Sikenica, Simó de Limburg, Sondershausen, Taddeo Gaddi, Tadeu I Montefeltro, Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats, Tercer Orde Regular de Sant Francesc, Thàbit ibn Mandil, Toktu Khan, Tommaso Acciaiuoli, Toros III, Tractat d'Alcañices, Trondheim, Usedom, Vernár, Vescomtat d'Orte, Violant d'Aragó i d'Hongria, Visconti, 1 d'agost, 12 de juny, 13 d'octubre, 24 de juny. Ampliar l'índex (276 més) » « Shrink índex

Abadia de Bonafont

Labadia de Bonafont és una abadia cistercenca situada entre les comunes comengeses de Propiari i Seps, al departament de l'Alta Garona (regió d'Occitània).

Nou!!: 1295 і Abadia de Bonafont · Veure més »

Abadia de Cava

L'abadia de Cava o de la Santíssima Trinitat, formalment abadia territorial de la Santissima Trinità di Cava de' Tirreni - Abbazia territoriale di Santissima Trinità di Cava de' Tirreni; Abbatia Territorialis Sanctissimae Trinitatis Cavensis - és una abadia benedictina al terme comunal de Cava de' Tirreni i alhora una seu episcopal de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica de la Campània.

Nou!!: 1295 і Abadia de Cava · Veure més »

Abadia territorial de Montecassino

Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1295 і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »

Abu-Assida Muhàmmad II

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (II) Abu-Assida fou fill pòstum de Yahya II al-Wàthiq, emir hàfsida com a successor del seu cosí primer Abu-Hafs Úmar I el 1295.

Nou!!: 1295 і Abu-Assida Muhàmmad II · Veure més »

Abu-Hafs Úmar I

Abu-Hafs Úmar (I) ibn Yahya fou emir hàfsida proclamat pels notables amb la neutralitat dels àrabs, el 1284.

Nou!!: 1295 і Abu-Hafs Úmar I · Veure més »

Aggtelek

Aggtelek és un poble de la regió de Borsod-Abaúj-Zemplén (Hongria).

Nou!!: 1295 і Aggtelek · Veure més »

Ajuntament d'Ares del Maestrat

LAjuntament de d'Ares de Maestrat, també conegut com la Llotja o els Perxes, és un edifici d'arcades gòtiques i elements mudèjars, datat del, http://www.aresdelmaestrat.es/es/content/nucleo-urbano situat al centre del municipi d'Ares del Maestrat, a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: 1295 і Ajuntament d'Ares del Maestrat · Veure més »

Akhis

Els akhis -en singular akhi o ahilik - (modern ahi) fou una organització religiosa d'Anatòlia que van arribar amb els dervixos turcmans i es van establir principalment a les ciutats.

Nou!!: 1295 і Akhis · Veure més »

Albert II de Cuijk

Albert II de Cuijk (altres ortografies Cuyck, Cuijk, Cuyk, Cuiq), (±1134-1200) fou prebost del capítol de Sant Joan d'Utrecht (1174 ‑…), ardiaca de Sant Lambert de Lieja (… ‑1295) i príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1195 a 1200.

Nou!!: 1295 і Albert II de Cuijk · Veure més »

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Nou!!: 1295 і Alfons X de Castella · Veure més »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: 1295 і Almogàver · Veure més »

Amadeu V de Savoia

Amadeu V de Savoia, dit «el Gran», (Castell del Bourget, Savoia, 1249 - Avinyó, 16 d'octubre de 1323) fou el comte de Savoia entre 1285 i 1323.

Nou!!: 1295 і Amadeu V de Savoia · Veure més »

Amanieu de Sescars

Amanieu de Sescars (... 1278-1295…) fou un trobador d'origen controvertit, encara que en l'actualitat no hi ha dubte que es tracta d'un personatge català.

Nou!!: 1295 і Amanieu de Sescars · Veure més »

Amir Coban

Amir Coban o Čoban (امیر چوپان سلدوز) fou un amir o cap militar mongol, que va exercir gran influència al kanat mongol de Pèrsia (Il-kan).

Nou!!: 1295 і Amir Coban · Veure més »

Andrònic II Paleòleg

Andrònic II Paleòleg (grec: Ἀνδρόνικος Παλαιολόγος, Andrónikos Paleologos; nascut el 25 de març del 1259 i mort el 13 de febrer del 1332) fou emperador romà d'Orient entre el 1282 i el 1328 com a segon emperador de la dinastia Paleòleg.

Nou!!: 1295 і Andrònic II Paleòleg · Veure més »

Andrònic III Paleòleg

Andrònic III Paleòleg (en grec:, en llatí) (1296-1341) fou emperador romà d'Orient del 1328 al 1341.

Nou!!: 1295 і Andrònic III Paleòleg · Veure més »

Andreuot d'Arborea

Andreuot d'Arborea fou fill il·legítim de Joan d'Arborea i de Vera Cappai.

Nou!!: 1295 і Andreuot d'Arborea · Veure més »

Antoni Gisbert i Pérez

''Afusellament de Torrijos i els seus companys'', obra d’'''Antonio Pérez''' Antonio Gisbert Pérez (Alcoi, 19 de desembre de 1834 - París, 26 de novembre de 1901) fou un pintor alcoià de temàtica històrica, en l'època de transició entre el romanticisme i el realisme.

Nou!!: 1295 і Antoni Gisbert i Pérez · Veure més »

Aragó (cognom)

Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: 1295 і Aragó (cognom) · Veure més »

Arbre de ciència

Arbre de ciència (Arbor Scientiae) és una de les obres més extenses i característiques de Ramon Llull, escrita a Roma entre 1295 i 1296.

Nou!!: 1295 і Arbre de ciència · Veure més »

Armada Reial del senyor rei d'Aragó

L'Armada Reial del senyor Rei d'Aragó (o estol reial) fou la força naval alçada i noliejada pel rei d'Aragó, i conjuntament amb l'Armada de la Diputació General de Catalunya, l'Armada de la Diputació General de València, l'Armada de Catalunya, l'armada de Barcelona, l'Armada de València i l'Armada de Mallorca formaven les forces militars navals de la Corona d'Aragó, una de les més poderoses i efectives, sinó la que més, en el mediterrani de l'edat mitjana.

Nou!!: 1295 і Armada Reial del senyor rei d'Aragó · Veure més »

Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni

L'abadia benedictina de Cava Larquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni (italià: Arcidiocesi di Amalfi-Cava de' Tirreni; llatí: Archidioecesis Amalphitana-Cavensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni · Veure més »

Arquebisbat d'Ancona-Osimo

Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat d'Ancona-Osimo · Veure més »

Arquebisbat d'Embrun

XII. L' arquebisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat d'Embrun · Veure més »

Arquebisbat de Benevent

basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Benevent · Veure més »

Arquebisbat de Bolonya

La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Bolonya · Veure més »

Arquebisbat de Bourges

L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Bourges · Veure més »

Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni

Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni · Veure més »

Arquebisbat de Càller

Larquebisbat de Càller (italià: arcidiocesi di Cagliari; llatí: Archidioecesis Calaritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Càller · Veure més »

Arquebisbat de Càpua

Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Càpua · Veure més »

Arquebisbat de Chieti-Vasto

cocatedral de San Giuseppe a Vasto Larquebisbat de Chieti-Vasto (italià: Arcidiocesi di Chieti-Vasto; llatí: Archidioecesis Theatina-Vastensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Chieti-Vasto · Veure més »

Arquebisbat de Cosenza-Bisignano

Façana del Santuari de Sant Francesc de Paula Larquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Cosenza-Bisignano · Veure més »

Arquebisbat de Cracòvia

La Universitat Pontifícia Joan Pau II, instituïda pel Papa Joan Pau II al 1981 com a Acadèmia Pontifícia Teològica. El santuari de la Divina Misericordia de Cracovia-Lagiewniki, dedicat a vida i a la memòria de santa Faustina Kowalska. El seminari diocesà de Cracòvia. Escut de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Cracòvia és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Cracòvia · Veure més »

Arquebisbat de Crotona-Santa Severina

Larquebisbat de Crotona-Santa Severina (italià: arcidiocesi di Crotone-Santa Severina; llatí: Archidioecesis Crotonensis-Sanctae Severinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina · Veure més »

Arquebisbat de Florència

Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Florència · Veure més »

Arquebisbat de Lió

El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Lió · Veure més »

Arquebisbat de Narbona

L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Narbona · Veure més »

Arquebisbat de Palerm

Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Palerm · Veure més »

Arquebisbat de Patres

basílica de Sant Andreu Apòstol de Patres. Larquebisbat de Patres (grec: Αρχιεπισκοπική Λατινική Βαρωνία της Πάτρας, llatí: Archidioecesis Patracensis o Patrensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Patres · Veure més »

Arquebisbat de Pisa

Larquebisbat de Pisa (italià: arcidiocesi di Pisa; llatí: archidioecesis Pisana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica pertanyent a la regió eclesiàstica de la Toscana.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Pisa · Veure més »

Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »

Arquebisbat de Riga

Mapa del principat eclesiàstico de Riga el 1260 (en groc) Larquebisbat de Riga (letó:Rīgas arhidiecēze, llatí: Archidioecesis Rigensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Letònia.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Riga · Veure més »

Arquebisbat de Rossano-Cariati

Quadre amb la imatge de Maria Santissima Achiropita a la catedral homònima de Rossano Cúpula de la cocatedral de San Michele Arcangelo de Cariati Larquebisbat de Rossano-Cariati (italià: arcidiocesi di Rossano-Cariati; llatí: Archidioecesis Rossanensis-Cariatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Rossano-Cariati · Veure més »

Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia

La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia · Veure més »

Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino

Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino · Veure més »

Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia

Castellammare di Stabia. diòcesi de Vico Equense Larquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia (italià: arcidiocesi di Sorrento-Castellammare di Stabia; llatí: Archidioecesis Surrentina-Castri Maris o Stabiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia · Veure més »

Arquebisbat de Spoleto-Norcia

Sense descripció.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Spoleto-Norcia · Veure més »

Arquebisbat de Tolosa

Interior de l'antiga catedral de Nostre Senyora a Saint-Bertrand-de-Comminges L'antiga catedral de la Nativitat de la Mare de Déu a Rieux-Volvestre Larquebisbat de Tolosa (francès: archidiocèse de Toulouse; llatí: Archidioecesis Tolosana; occità: archidiocèsi de Tolosa) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Tolosa · Veure més »

Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie

La cocatedral de Barletta Vista de la catedral de Trani El palau arxiepiscopal de Trani Larquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie (italià: arcidiocesi di Trani-Barletta-Bisceglie; llatí: Archidioecesis Tranensis-Barolensis-Vigiliensis (-Nazarensis)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie · Veure més »

Arquebisbat de Zagreb

El Palau arxiepiscopal de Zagreb Larquebisbat de Zagreb (croat: Zagrebačka nadbiskupija; llatí: Archidioecesis Zagrebiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Croàcia.

Nou!!: 1295 і Arquebisbat de Zagreb · Veure més »

Arquitectura de la Provença

L'arquitectura de la Provença inclou una rica col·lecció de monuments a Occitània de l'Imperi romà, monestirs cistercencs del període romànic, palaus i esglésies medievals, fortificacions de l'època de Lluís XIV, així com nombrosos pobles dalt de turons i fines esglésies.

Nou!!: 1295 і Arquitectura de la Provença · Veure més »

Artal IV d'Alagón

Artal IV d'Alagón (? - 1295) va ser un noble valencià d'origen aragonès, camarlenc del rei Jaume el Just, 4t senyor de Sástago.

Nou!!: 1295 і Artal IV d'Alagón · Veure més »

Úmar ibn Wíghran ibn Mandil

Úmar ibn Wíghran ibn Mandil fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.

Nou!!: 1295 і Úmar ibn Wíghran ibn Mandil · Veure més »

Azzo VIII d'Este

Azzo VIII d'Este (mort el 31 de gener de 1308) va ser senyor de Ferrara, Mòdena i Reggio des del 1293 fins a la seva mort.

Nou!!: 1295 і Azzo VIII d'Este · Veure més »

Šarišské Dravce

Šarišské Dravce és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1295 і Šarišské Dravce · Veure més »

Šípkov

Šípkov és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trenčín.

Nou!!: 1295 і Šípkov · Veure més »

Žíp

Žíp és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1295 і Žíp · Veure més »

Žitná-Radiša

Žitná-Radiša és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trenčín.

Nou!!: 1295 і Žitná-Radiša · Veure més »

Čelovce (Banská Bystrica)

Čelovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1295 і Čelovce (Banská Bystrica) · Veure més »

Baronia de Verges

La Baronia de Verges fou una jurisdicció senyorial centrada al Castell de Verges i que comprenia també Bellcaire d'Empordà i la Tallada d'Empordà.

Nou!!: 1295 і Baronia de Verges · Veure més »

Basílica de San Vitale

La basilica de San Vitale és una església de la ciutat de Roma, al rione Monti, a la via Nazionale.

Nou!!: 1295 і Basílica de San Vitale · Veure més »

Basílica de Sant Climent del Laterà

La basílica de Sant Climent és un complex d'edificis a Roma (Itàlia) centrats al voltant d'una església catòlica dedicada al papa Climent I. El lloc és notable per ser un registre arqueològic de la història religiosa, política i arquitectònica de Roma de principis de l'era cristiana fins a l'edat mitjana.

Nou!!: 1295 і Basílica de Sant Climent del Laterà · Veure més »

Basílica de Santi Cosma e Damiano

La basílica de Sant Cosme i Sant Damià és una església al Fòrum Romà, formada per diversos edificis romans originals.

Nou!!: 1295 і Basílica de Santi Cosma e Damiano · Veure més »

Batalla de Catanzaro

La Batalla de Catanzaro fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Nou!!: 1295 і Batalla de Catanzaro · Veure més »

Batalla de Falconara

La Batalla de Falconara fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Nou!!: 1295 і Batalla de Falconara · Veure més »

Batalla de Llucmajor

La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.

Nou!!: 1295 і Batalla de Llucmajor · Veure més »

Batalla de Lucocisterna

La Batalla de Lucocisterma (1324) va ésser una de les confrontacions entre la Corona d'Aragó i la República de Pisa durant la conquesta aragonesa de Sardenya.

Nou!!: 1295 і Batalla de Lucocisterna · Veure més »

Batalla de Macomer

El 1295 el papa Bonifaci VIII proclamà la pau d'Anagni per tancar la Guerra de les Vespres Sicilianes, en la que Jaume II cedia el regne de Sicília al papa i en rebia 12.000 lliures torneses i, en clàusula secreta, la infeudació del regne de Còrsega i Sardenya.

Nou!!: 1295 і Batalla de Macomer · Veure més »

Batalla de San Gavino

La batalla de San Gavino va ésser la primera de les confrontacions entre el Jutjat d'Arborea i la República de Pisa durant la conquesta aragonesa de Sardenya per part de la Corona d'Aragó.

Nou!!: 1295 і Batalla de San Gavino · Veure més »

Batalla del cap Orlando

La batalla del cap Orlando fou una batalla ocorreguda entre el 3 i el 4 de juliol de 1299 en el context de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Sicília.

Nou!!: 1295 і Batalla del cap Orlando · Veure més »

Baydu

Baydu (o Baidu, rus Байду) (mort 1295) fou el sisè dels il-kans de Pèrsia, net d'Hulagu.

Nou!!: 1295 і Baydu · Veure més »

Bàybars II

Al-Màlik al-Mudhàffar Rukn-ad-Din Bàybars al-Jaixnkir ——, més conegut simplement com al-Mudhàffar Bàybars o com Bàybars II, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1309-1310).

Nou!!: 1295 і Bàybars II · Veure més »

Beatriu de Bretanya

Baatriu de Bretanya, dama de Laval, Vitré, Hédé, nascuda el 1295, morta el 9 de desembre de 1384, filla d'Artur II, duc de Bretanya i de Violant de Dreux, comtessa de Montfort.

Nou!!: 1295 і Beatriu de Bretanya · Veure més »

Beatriu de Navarra (1242-1295)

Beatriu de Navarra (1242-1295) fou filla de Teobald I de Navarra i la seva tercera esposa Margarida de Borbó. Entre els seus germans hi havia Teobald II de Navarra i Enric I de Navarra. També és coneguda com a Beatriu de Xampanya.

Nou!!: 1295 і Beatriu de Navarra (1242-1295) · Veure més »

Beatriu de Savoia

Beatriu de Savoia (1206 -desembre del 1266) fou una infanta de Savoia i comtessa consort de Provença (1219-1245).

Nou!!: 1295 і Beatriu de Savoia · Veure més »

Bedreddin Mahmud Bey

Bedreddin Mahmud Bey (Badr al-Din Mahmud Beg) fou emir o beg (bey) de la dinastia dels Karaman-oğhlu o Karamanoğulları, sovint anomenada també karamànida o dels karamànides.

Nou!!: 1295 і Bedreddin Mahmud Bey · Veure més »

Bernat VI de Comenge

Bernat VI de Comenge (? - entre 1295-1300) va ser comte de Comenge de 1241 al 1295.

Nou!!: 1295 і Bernat VI de Comenge · Veure més »

Bernat VII de Comenge

Bernat VII de († Buset, 21 de juliol de 1312), va ser comte de Comenge de 1295 a 1312.

Nou!!: 1295 і Bernat VII de Comenge · Veure més »

Bisbat d'Aire i Dacs

La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: 1295 і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »

Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti

La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1295 і Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti · Veure més »

Bisbat d'Anagni-Alatri

La catedral de sant Pau a Alatri El bisbat d'Anagni-Alatri (italià: Diocesi di Anagni-Alatri; llatí: Dioecesis Anagnina-Alatrina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1295 і Bisbat d'Anagni-Alatri · Veure més »

Bisbat d'Arràs

Saint-Omer. VII i reconstruïda a partir del 1745, i avui seu del museu de les Belles Arts de la ciutat. L'entrada de l'ex palau episcopal d'Arràs, construït el 1770, i avui seu de la prefectura del Pas de Calais. El bisbat d'Arràs (francès: Diocèse d'Arras, llatí: Dioecesis Atrebatensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lilla.

Nou!!: 1295 і Bisbat d'Arràs · Veure més »

Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino

El bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (italià: diocesi di Assisi-Nocera Umbra-Gualdo Tadino; llatí: Dioecesis Assisiensis-Nucerina-Tadinensis) és una diòcesi sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2012 tenia 84.300 batejats d'un total de 88.600 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe (a títol personal) Domenico Sorrentino.

Nou!!: 1295 і Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino · Veure més »

Bisbat d'Asti

El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1295 і Bisbat d'Asti · Veure més »

Bisbat d'Avellino

La Capella de San Modestino, a l'interior de la catedral d'Avellino El bisbat d'Avellino (italià: Diocesi di Avellino; llatí: Dioecesis Abellinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1295 і Bisbat d'Avellino · Veure més »

Bisbat d'Avezzano

El bisbat d'Avezzano (o dels Marsos) (italià: diocesi di Avezzano o dei Marsi; llatí: Dioecesis Marsorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1295 і Bisbat d'Avezzano · Veure més »

Bisbat d'Isernia-Venafro

El bisbat d'Isernia-Venafro —Diocesi di Isernia-Venafro; Dioecesis Aeserniensis-Venafrensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1295 і Bisbat d'Isernia-Venafro · Veure més »

Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi

El bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi —diocesi di Oppido Mamertina-Palmi; Dioecesis Oppidensis-Palmarum — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 180.200 batejats d'un total 187.200 habitants. Està regida pel bisbe Francesco Milito. La patrona de la diòcesi és Santa Maria Anunciata.

Nou!!: 1295 і Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi · Veure més »

Bisbat d'Orvieto-Todi

El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1295 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »

Bisbat de Bèrgam

L'entrada de la Cúria episcopal de Bèrgam. El seminari de la diòcesi. El bisbat de Bèrgam (italià: diocesi di Bergamo; llatí: Dioecesis Bergomensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Bèrgam · Veure més »

Bisbat de Bozen-Brixen

Il duomo di Bolzano, església co-catedral El bisbat de Brixen o pel seu nom italià Bisbat de Bressanone, fou una jurisdicció eclesiàstica i feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Bozen-Brixen · Veure més »

Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti

catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi seminario a Cerreto Sannita seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II. s, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti · Veure més »

Bisbat de Comenge

V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Comenge · Veure més »

Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola

El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »

Bisbat de Grosseto

El bisbat de Grosseto (italià:diocesi di Grosseto; llatí: Dioecesis Grossetana) és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Grosseto · Veure més »

Bisbat de Gubbio

El bisbat de Gubbio (italià: diocesi di Gubbio; llatí: Dioecesis Eugubina) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Gubbio · Veure més »

Bisbat de Jesi

El bisbat de Jesi (italià: diocesi di Jesi; llatí: Dioecesis Aesina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Jesi · Veure més »

Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno

El bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno (en italià diocesi di Latina-Terracina-Sezze-Priverno; en llatí: Dioecesis Latinensis-Terracinensis-Setina-Privernensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno · Veure més »

Bisbat de Lucera-Troia

cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Lucera-Troia · Veure més »

Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa

cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »

Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi

catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi · Veure més »

Bisbat de Nevers

s. La capella del convent ''Saint-Gildard'', on morí Bernadette Soubirous. Castell dels bisbes de Nevers a Prémery. El bisbat de Nevers (francès: Diocèse de Nevers, llatí: Dioecesis Nivernensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Nevers · Veure més »

Bisbat de Parma

Davallament de la creu'' de Benedetto Antelami dins de la catedral de Parma. L'església de San Bernard de ll'abadia de Fontevivo. El baptisteri de Parma. palau episcopal. El bisbat de Parma (italià: diocesi di Parma; llatí: Dioecesis Parmensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Parma · Veure més »

Bisbat de Pavia

sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Pavia · Veure més »

Bisbat de Pàdua

El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Pàdua · Veure més »

Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis

L'antic palau episcopal de Pàmies, vist des del campanar de la catedral, i avui seu de l'ajuntament. XII. El bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis (francès: Diocèse de Pamiers, Couserans et Mirepoix; llatí: Dioecesis Apamiensis-Conseranensis-Mirapicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis · Veure més »

Bisbat de Piacenza-Bobbio

El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »

Bisbat de Pozzuoli

El bisbat de Pozzuoli (italià: Diocesi di Pozzuoli; llatí: Dioecesis Puteolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Pozzuoli · Veure més »

Bisbat de Saint-Brieuc

Restes de l'abadia de Beauport a Paimpol, fundada el 1202. L'abadia de Boquen a Plénée-Jugon, fundada el 1137. sant Brieuc''. El bisbat de Saint-Brieuc (francès: Diocèse Saint-Brieuc, llatí: Dioecesis Briocensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Saint-Brieuc · Veure més »

Bisbat de Sàmbia

La diòcesi de Sàmbia (letó: Samlandi piiskoppide loend; alemany: Fürstbistum Samland; llatí: Dioecesis Sambiensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Prússia.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Sàmbia · Veure més »

Bisbat de Senigallia

El bisbat de Senigallia —diocesi di Senigallia; Dioecesis Senogalliensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Senigallia · Veure més »

Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo

cocatedral de Sant Bartolomeu a Pontecorvo. Santa Maria della Libera a Aquino. El bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo (italià: diocesi di Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo; llatí: Dioecesis Sorana-Cassinensis-Aquinatensis-Pontiscurvi) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo · Veure més »

Bisbat de Sulmona-Valva

El bisbat de Sulmona-Valva (italià: diocesi di Sulmona-Valva; llatí: Dioecesis Sulmonensis-Valvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Sulmona-Valva · Veure més »

Bisbat de Teano-Calvi

El bisbat de Teano-Calvi (italià: diocesi di Teano-Calvi; llatí: Dioecesis Theanensis-Calvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Teano-Calvi · Veure més »

Bisbat de Teramo-Atri

Basílica Cocatedral d'Atri Santa Maria di Propezzano El bisbat de Teramo-Atri (italià: diocesi di Teramo-Atri; llatí: Dioecesis Aprutina seu Teramensis-Hatriensis seu Atriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pescara-Penne, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Teramo-Atri · Veure més »

Bisbat de Termoli-Larino

El bisbat de Termoli-Larino —diocesi di Termoli-Larino; Dioecesis Thermularum-Larinensis — és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Termoli-Larino · Veure més »

Bisbat de Tortona

El bisbat de Tortona (italià: diocesi di Tortona; llatí: Dioecesis Derthonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Tortona · Veure més »

Bisbat de Toul

L'antic palau episcopal, construït a partir del 1739 durant l'episcopat d'Escipió-Jérôme Bégon, i avui ''Hôtel de Ville''. Nicolau de Mira. XIII. El bisbat de Toul (francès: diocèse de Toul, llatí: Dioecesis Tullensis) fou una jurisdicció eclesiàstica amb centre a la ciutat de Toul.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Toul · Veure més »

Bisbat de Trivento

El bisbat de Triveneto (italià: diocesi di Triveneto; llatí: Dioecesis Triventina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Trivento · Veure més »

Bisbat de Verona

La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Verona · Veure més »

Bisbat de Vicenza

La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1295 і Bisbat de Vicenza · Veure més »

Blanca de Borgonya

Blanca de Borgonya (1295 - abadia de Maubuisson, Pontoise, abril de 1326) fou infanta de Borgonya i reina consort de França i Navarra (1322).

Nou!!: 1295 і Blanca de Borgonya · Veure més »

Blanca de Nàpols

Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.

Nou!!: 1295 і Blanca de Nàpols · Veure més »

Blasco d'Alagón el Vell

Blasco d'Alagón el Vell o Blasco d'Alagona (? - Messina, 1301) fou un noble valencià d'origen aragonès que inicià la branca siciliana dels Alagón, essent anomenats en italià Alagona.

Nou!!: 1295 і Blasco d'Alagón el Vell · Veure més »

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: 1295 і Calàbria · Veure més »

Cardenal vicari

Cardenal vicari (italià: Cardinale Vicari) és el títol que se li dona al vicari general de la diòcesi de Roma per a la porció de la diòcesi a Itàlia, prescindint de la del Vaticà, que recau al Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: 1295 і Cardenal vicari · Veure més »

Carles I d'Hongria

Carles I d'Hongria, o Carles Robert d'Anjou-Hongria (en hongarès Károly Róbert) (Nàpols, 1288 - Visegrád, 1342) va ser rei d'Hongria durant la primera meitat del, el primer de la dinastia angevina a ocupar el tron hongarès.

Nou!!: 1295 і Carles I d'Hongria · Veure més »

Carles I de Valois

Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).

Nou!!: 1295 і Carles I de Valois · Veure més »

Carles II d'Anjou

Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).

Nou!!: 1295 і Carles II d'Anjou · Veure més »

Carles IV de França

Carles I de Navarra i IV de França el Bell (Clermont (Oise) 1294 - Vincennes 1328), rei de França i Navarra (1322-1328).

Nou!!: 1295 і Carles IV de França · Veure més »

Carles Martell d'Anjou

Carles Martell (8 de setembre de 1271 -12 d'agost de 1295, Nàpols), conegut com a Carles I, Carles Martell d'Anjou o, en italià, Carlo Martello, va ser el primogènit del rei Carles II de Nàpols de la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília i Maria d'Hongria, la filla del rei Esteve V d'Hongria.

Nou!!: 1295 і Carles Martell d'Anjou · Veure més »

Casal d'Aragó

senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: 1295 і Casal d'Aragó · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: 1295 і Casal de Barcelona · Veure més »

Casal de La Rochefoucauld

'''Blasó dels senyors de La Rochefoucauld''': ''Burelat de argent i atzur amb tres espigues de gules enquadernant sobre el tot, el del cap escapçat'' (l'espiga del cap escapçada per la vora de l'escut) La casa de La Rochefoucauld és una de les més antigues i il·lustres famílies de la noblesa francesa, els orígens de la qual remunten als senyors de La Roche a Charente al segle X i XI (Proves oficials de noblesa: 1019; canviat a Rochefoucauld al.

Nou!!: 1295 і Casal de La Rochefoucauld · Veure més »

Castell d'Y Waun

El Castell d'Y Waun (en gal·lès Castell y Waun, en anglès, Chirk Castle) és un castell situat a la població gal·lesa de Y Waun, al comtat de Wrecsam.

Nou!!: 1295 і Castell d'Y Waun · Veure més »

Castell de Beaumaris

El castell de Beaumaris, localitzat a Beaumaris, Anglesey al País de Gal·les, està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1986 amb el nom de Castells i fortificacions del rei Eduard I a Gwynedd.

Nou!!: 1295 і Castell de Beaumaris · Veure més »

Castell de Brodick

El castell de Brodick (en anglès Brodick Castle) és un castell situat prop del port de Brodick, a l'illa d''Arran, en el Fiord de Clyde (Escòcia).

Nou!!: 1295 і Castell de Brodick · Veure més »

Castell de Castellcir

El castell de Castellcir, o Castell Cir, és un castell romànic del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès.

Nou!!: 1295 і Castell de Castellcir · Veure més »

Castell de Conwy

El castell de Conwy és un castell que es troba a la localitat de Conwy, a la costa nord de Gal·les, Regne Unit.

Nou!!: 1295 і Castell de Conwy · Veure més »

Castell de Fregenal de la Sierra

El Castell de Fregenal de la Sierra és al centre de la població de Fregenal de la Sierra en la província de Badajoz). És una fortalesa que degué servir, com l'anomenada Conventual a Mèrida, per a reconcentrar i mantenir les hosts que en casos determinats fossin necessaris fos distribuir entre els forts de la comarca. La seva construcció s'atribueix als Templers, a qui es va atorgar el lloc després de la presa de Sevilla en 1248 sabent-se que més tard l'utilitzarien els cavallers de l'Orde de Sant Jaume. És de planta poligonal irregular i posseeix set torres, sis d'elles quadrades i una pentagonal. Sobre l'arc apuntat de la porta apareix, esculpit en marbre, l'escut dels Templers. Aquesta magnífica fortalesa data del, creient-se que el 1295 Sanç IV a Sevilla per portar a fi la seva construcció; es conserva força bé constituint un dels monuments més importants d'Extremadura; però va estar enderrocat en part per realitzar diverses reformes urbanes. En la part que ocuparen les construccions interiors d'aquest castell, i la seva plaça d'armes, s'hi troba la plaça de braus.

Nou!!: 1295 і Castell de Fregenal de la Sierra · Veure més »

Castell de Verges

El castell de Verges era el nucli primigeni de Verges, al Baix Empordà.

Nou!!: 1295 і Castell de Verges · Veure més »

Catedral de Clarmont-Ferrand

La catedral de Clarmont-Ferrand, o de la Nostra Senyora de l'Assumpció, és un edifici gòtic a Clarmont-Ferrand, França, que va ser precedida, al mateix emplaçament, de tres santuaris cristians.

Nou!!: 1295 і Catedral de Clarmont-Ferrand · Veure més »

Catedral de Palerm

La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.

Nou!!: 1295 і Catedral de Palerm · Veure més »

Càpua

Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.

Nou!!: 1295 і Càpua · Veure més »

Cesena

Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.

Nou!!: 1295 і Cesena · Veure més »

Comtat d'Agen

El comtat d'Agen o Comtat d'Agenès (en francès Agénois) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a Gascunya.

Nou!!: 1295 і Comtat d'Agen · Veure més »

Comtat d'Étampes

El comtat d'Étampes fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: 1295 і Comtat d'Étampes · Veure més »

Comtat de Comenge

El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.

Nou!!: 1295 і Comtat de Comenge · Veure més »

Comtat de Guînes

Escut del Comtat de Guînes El comtat de Guînes fou una jurisdicció feudal del nord de França centrat a Guînes a la moderna regió Nord-Pas de Calais.

Nou!!: 1295 і Comtat de Guînes · Veure més »

Comtat de Laval

La senyoria i després comtat de Laval fou una jurisdicció feudal de França centrada al castell de Laval a la riba del riu Mayenne construït pel primer senyor de Laval, Guiu I, que era vassall del comte del Maine, d'origen desconegut, i que va governar la regió des de vers el 1020 o poc després.

Nou!!: 1295 і Comtat de Laval · Veure més »

Comtat de Pallars Sobirà

El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).

Nou!!: 1295 і Comtat de Pallars Sobirà · Veure més »

Comtat de Périgord

El comtat de Périgord fou una jurisdicció feudal d'Aquitània centrada a la població de Perigús.

Nou!!: 1295 і Comtat de Périgord · Veure més »

Conquesta aragonesa de Sardenya

La Conquesta de Sardenya fou una campanya militar per part de la Corona d'Aragó encapçalada per Jaume el Just entre 1323 i 1329.

Nou!!: 1295 і Conquesta aragonesa de Sardenya · Veure més »

Constantí I de Tessàlia

Constantí de Tessàlia o Constantí Ducas o Constantí Àngel, fou governant de Tessàlia, regió que li fou confiada a la mort del seu pare, Joan Àngel-Comnè Ducas.

Nou!!: 1295 і Constantí I de Tessàlia · Veure més »

Copríncep d'Andorra

Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.

Nou!!: 1295 і Copríncep d'Andorra · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: 1295 і Corona d'Aragó · Veure més »

Cronicó Barceloní I

El Cronicó Barceloní I és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.

Nou!!: 1295 і Cronicó Barceloní I · Veure més »

Cronologia del catarisme

Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.

Nou!!: 1295 і Cronologia del catarisme · Veure més »

Csanád Telegdi

Csanád Telegdi (c. 1280 - † 1349) fou el trentacinquè arquebisbe d'Esztergom i membre de l'alta noblesa hongaresa del.

Nou!!: 1295 і Csanád Telegdi · Veure més »

Diego López V d'Haro

Diego López V d'Haro (mort en 1310) conegut com l'Intrús, era fill de Diego López III d'Haro i Constança de Bearn, i germà de Lope Díaz III d'Haro.

Nou!!: 1295 і Diego López V d'Haro · Veure més »

Dinastia Borgonya

La Dinastia Borgonya fou un llinatge de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1139 fins a l'any 1383; el Regne de Castella des de 1127 fins a l'any 1369, així com al Regne de Lleó durant els anys en què se separà del Regne de Castella.

Nou!!: 1295 і Dinastia Borgonya · Veure més »

Dinastia Kart

La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.

Nou!!: 1295 і Dinastia Kart · Veure més »

Districte de Nasik

El districte de Nasik o Nashik és una divisió administrativa de Maharashtra, Índia, amb capital a la ciutat de Nasik o Nashik.

Nou!!: 1295 і Districte de Nasik · Veure més »

Dolné Naštice

Dolné Naštice és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trenčín.

Nou!!: 1295 і Dolné Naštice · Veure més »

Dover (Anglaterra)

Dover (pronunciat /ˈdoʊvər/; en català antic Dobla) és un municipi del Regne Unit, situat al comtat de Kent, a l'extrem sud-est de l'illa de Gran Bretanya.

Nou!!: 1295 і Dover (Anglaterra) · Veure més »

Duwa

Duwa, Tuwa, Du'a o Doa Ledjan (mort el 1307) fou kan de Txagatai (1282 –1307).

Nou!!: 1295 і Duwa · Veure més »

Eduard I de Bar

Eduard I de Bar nascut cap a 1295, mort el novembre 1336 a Famagusta, va ser comte de Bar de 1302 a 1336.

Nou!!: 1295 і Eduard I de Bar · Veure més »

Eduardo González Hurtebise

Eduardo González Hurtebise (Madrid, 1876 - Barcelona, 1921) fou un historiador i arxiver de la Corona d'Aragó.

Nou!!: 1295 і Eduardo González Hurtebise · Veure més »

Elisabet de França (reina)

Elisabet de França, (París, 1295- Norfolk, 22 d'agost del 1358) fou reina consort d'Anglaterra pel seu matrimoni amb Eduard II d'Anglaterra i regent del seu fill (1326-1330).

Nou!!: 1295 і Elisabet de França (reina) · Veure més »

Els Aragó de Sicília

Els Aragó de Sicília van ser un branca menor de la nissaga reial catalano-aragonesa de la Casa d'Aragó fundada al segle XIII.

Nou!!: 1295 і Els Aragó de Sicília · Veure més »

Enric II de Rodés

Enric II de Rodés (c. 1236 - 4 de setembre de 1304) va ser un noble occità i trobador.

Nou!!: 1295 і Enric II de Rodés · Veure més »

Era de l'exploració

Tordesillas hi és representada, Biblioteca Estense, Mòdena. L'era de l'exploració o l'era dels descobriments fou un període que començaria el i que va continuar fins al, durant el qual els vaixells europeus, principalment espanyols i portuguesos, van recórrer el món a la recerca de noves rutes i socis comercials per alimentar el naixent capitalisme d'Europa.

Nou!!: 1295 і Era de l'exploració · Veure més »

Erik VI de Dinamarca

Erik VI de Dinamarca Erik VI Menved dit Menved (mal home) (Copenhaguen, 1274 - Roskilde, 1320).

Nou!!: 1295 і Erik VI de Dinamarca · Veure més »

Escola florentina

Sant Francesc dona la seva capa a un cavaller pobre'' (vers 1295), església Superior de Sant Francesc, Assís Giotto di Bondone, ''Noli me tangere (Crist ressuscitat i Maria Magdalena'' (vers 1304). Capella de l'Arena (o dels Scrovegni). Pàduaboda de la Mare de Déu'', (vers 1304). Capella de l'Arena (o dels Scrovegni). PàduaAndrea Orcagna, ''El triomf dels morts'', Pintura al fresc, (1350). Capella de la Santa Creu. Florència S'anomena escola florentina el conjunt d'artistes influïts per l'estil naturalista desenvolupat el, en bona part influïts per la pintura de Giotto, i que en el esdevé l'escola principal del món.

Nou!!: 1295 і Escola florentina · Veure més »

Escut de Polònia

Lescut de Polònia, conegut com l'Àguila Blanca (en polonès Orzeł Biały), fou adoptat per primera vegada el 1295 durant el regnat de Premislau II i, en la seva variant actual, data de 1990.

Nou!!: 1295 і Escut de Polònia · Veure més »

Eudes IV de Borgonya

Escut d'armes d'Eudes IV de Borgonya, utilitzant les armes del seu oncle Eudes de Nevers Eudes IV de Borgonya-ducat i Eudes I de Borgonya-comtat (1295 - Sens 1350), duc de Borgonya (1315-1349) pel seu propi dret i comte de Borgonya i Artois (1330-1347) per dret de la seva esposa.

Nou!!: 1295 і Eudes IV de Borgonya · Veure més »

Eustaqui de Beaumarchais

Segell Eustaqui de Beaumarchais. Eustaqui de Beaumarchais (1240 - 1295) fou senescal del Regne de França.

Nou!!: 1295 і Eustaqui de Beaumarchais · Veure més »

Felip IV de França

Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.

Nou!!: 1295 і Felip IV de França · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: 1295 і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran IV de Castella

Ferran IV de Castella, anomenat l'Emplaçat (Sevilla, 1285 - Jaén, 1312), fou rei de Castella (1295-1312).

Nou!!: 1295 і Ferran IV de Castella · Veure més »

Flavio Gioia

Flavio Gioia (Amalfi, entre el 1250 i el 1300 – Amalfi…) hauria estat, segons alguns, un inventor i navegant italià que va viure entre els segles  i, a qui se li atribueix la invenció o el perfeccionament de la brúixola.

Nou!!: 1295 і Flavio Gioia · Veure més »

Fogatge

El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.

Nou!!: 1295 і Fogatge · Veure més »

Francesco Grimaldi

Francesco Grimaldi, fill de Guglielmo Grimaldi i de Giacoba, fou el líder dels Güelfs que capturà la Roca de Mònaco la nit del 8 de gener de 1297.

Nou!!: 1295 і Francesco Grimaldi · Veure més »

Frederic II de Sicília

Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).

Nou!!: 1295 і Frederic II de Sicília · Veure més »

Front Nacional Sicilià

El Front Nacional Sicilià (Frunti Nazziunali Sicilianu en sicilià, Fronte Nazionale Siciliano en italià) és un partit polític de Sicília (Itàlia), que propugna la independència de l'illa.

Nou!!: 1295 і Front Nacional Sicilià · Veure més »

Gansu

() és una província situada al nord-oest de la República Popular de la Xina.

Nou!!: 1295 і Gansu · Veure més »

Gaykhatu

Gaykhatu (també Gaikhatu, Гайхату, Гайхалт, que vol dir "sorprenent" del mongol gaikhakh.

Nou!!: 1295 і Gaykhatu · Veure més »

Güneri Bey

Güneri Bey o Güneri Beg (? - 19 d'abril del 1300) fou emir o beg de la dinastia dels Karaman-oğhlu.

Nou!!: 1295 і Güneri Bey · Veure més »

Gerard de Lunèl

Gerard de Lunèl o de Ròcafòrt (Lunèl, Erau, Llenguadoc-Rosselló, 1270-1274 - Montesanto, actual Potenza Picena, Macerata, Itàlia, 1295-1299) fou un noble provença, retirat com a eremita.

Nou!!: 1295 і Gerard de Lunèl · Veure més »

Germans de la Vida Pobra

La Societat de Pobres Ermitans d'Angelo Clareno, Orde dels Frares Clarens o Pobres Eremites va ser un orde religiós originat com una reforma observant de l'orde franciscà.

Nou!!: 1295 і Germans de la Vida Pobra · Veure més »

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Nou!!: 1295 і Gran Companyia Catalana · Veure més »

Gregori Coniades

Gregori Coniades (?-1320; en llatí) fou un astrònom romà d'Orient, metge i matemàtic, que va viatjar a Pèrsia per aprendre'n i al seu retorn va fundar una escola d'astronomia a Trebisonda, protegit per l'emperador Aleix II Comnè de Trebisonda (1297-1330).

Nou!!: 1295 і Gregori Coniades · Veure més »

Guerra de Sicília (1282-1294)

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Nou!!: 1295 і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »

Guillem Galceran de Cartellà

Guillem Galceran de Cartellà (les Planes d'Hostoles, 1230 - 1306) fou el cap dels almogàvers durant la conquesta del regne de Sicília.

Nou!!: 1295 і Guillem Galceran de Cartellà · Veure més »

Hethum II

Hethum II (armeni: Հեթում Ա) (1266- agost del 1307) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Lleó III, que va succeir el seu pare quan va morir el 1289.

Nou!!: 1295 і Hethum II · Veure més »

Història d'Eslovàquia

(1) Coronació de Maria Teresa a la catedral de Sant Martí; (2) Cova de Dominica; (3) Bandera de Txecoslovàquia; (4) Edifici de l'antiga Universitat d'Istropolitana; (5) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (6) Solimà I; (7) Castell de Spiš; (8) Bandera republicana eslovaca de l'entreguerres; (9) Bandera de la República d'Eslovàquia independent La història d'Eslovàquia explica els canvis socials, econòmics i polítics esdevinguts a Eslovàquia de la prehistòria mateixa fins als nostres dies.

Nou!!: 1295 і Història d'Eslovàquia · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: 1295 і Història d'Hongria · Veure més »

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Nou!!: 1295 і Història d'Occitània · Veure més »

Història de Còrsega

Còrsega és una illa de la Mediterrània, habitada des de temps neolítics.

Nou!!: 1295 і Història de Còrsega · Veure més »

Història de Noruega

El vaixell d'Oseberg, al Museu de Vaixells Vikings d'Oslo La història de Noruega es remunta a l'alta edat mitjana, que coincideix amb la irrupció, a finals del, dels navegants vikings en la història europea amb activitats comercials, de saqueig i de colonització.

Nou!!: 1295 і Història de Noruega · Veure més »

Horné Naštice

Horné Naštice és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trenčín.

Nou!!: 1295 і Horné Naštice · Veure més »

Hussam-ad-Din Muhanna

Hussam-ad-Din Muhanna fou senyor de Tadmur i amir al-arab (cap dels beduïns) del Soldanat Mameluc a Síria.

Nou!!: 1295 і Hussam-ad-Din Muhanna · Veure més »

Il-kanat

Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: 1295 і Il-kanat · Veure més »

Illa de Wight

L'illa de Wight forma un comtat insular de la costa sud d'Anglaterra, davant les ciutats de Southampton i Portsmouth, l'antiga Portus Magnus.

Nou!!: 1295 і Illa de Wight · Veure més »

Innocenci VI

Innocenci VI, nascut Étienne Aubert (1282 o 1295 – 12 de setembre de 1362), Papa a Avinyó des de 1352 fins a 1362, successor de Climent VI, era originari de la diòcesi de Les Monts, a Llemotges (avui part de la comuna de Beyssac, departament de Corrèze), i, després d'ensenyar dret civil a Tolosa, va ser bisbe de Noyon i més tard de Clarmont.

Nou!!: 1295 і Innocenci VI · Veure més »

Isabel de Castella i de Molina

Isabel de Castella (Toro, Zamora 1283 - 1328), infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1291-1295) i vescomtessa de Llimotges.

Nou!!: 1295 і Isabel de Castella i de Molina · Veure més »

Isabel de Valois (1292-1309)

Isabel de Valois, nascuda el 1292, morta el 1309, fou una princesa francesa, filla de Carles I de Valois, comte de Valois i de la seva primera dona Margarida d'Anjou.

Nou!!: 1295 і Isabel de Valois (1292-1309) · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: 1295 і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: 1295 і Jaume el Just · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Nou!!: 1295 і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Joan I Orsini

Joan I Orsini fou comte palatí i senyor de Cefalònia i Zante des del 1303 fins a la seva mort el 1317, anteriorment el seu pare li va assignar el senyoriu de Lèucada (1295).

Nou!!: 1295 і Joan I Orsini · Veure més »

Joan II de Montfort

Joan II de Montfort, també anomenat Joan de Bretanya (nascut cap a 1294, a Hennebont - mort al mateix lloc el 26 de setembre de 1345), fill d'Artur II de Bretanya, duc de Bretanya, i de Iolanda de Dreux, comtessa de Montfort l'Amaury, fou comte de Montfort-l'Amaury (1330- 1345), comte de Richmond (1341- 1342), i després duc pretendent de Bretanya (1341- 1345).

Nou!!: 1295 і Joan II de Montfort · Veure més »

Joana de Flandes

Joana de Flandes Joana de Flandes, nascuda el 1295 i morta el 1374, fou una princesa francesa filla de Lluís I de Flandes, comte de Nevers, i de Joana de Rethel, comtessa de Rethel.

Nou!!: 1295 і Joana de Flandes · Veure més »

Jofre de Foixà

Jofre de Foixà fou un trobador català, fill segon de Bernat de Foixà, del llinatge empordanès dels Foixà, vassalls del comte d'Empúries.

Nou!!: 1295 і Jofre de Foixà · Veure més »

Jordà de Pisa

Giordano da Pisa (Pisa, Toscana, 1260 - Piacenza, 19 d'agost de 1311) fou un frare dominic italià.

Nou!!: 1295 і Jordà de Pisa · Veure més »

Kováčovce

Kováčovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1295 і Kováčovce · Veure més »

Kutlugh Shah Noyan

Kutlugh Shah Noyan (? - 1307) fou un emir mongol al servei dels il-kànides de Pèrsia, membre de la tribu Mangit i descendent d'un general de Genguis Khan de nom Jedei Noyan.

Nou!!: 1295 і Kutlugh Shah Noyan · Veure més »

Ladislau I de Polònia

anomenat també Ladislau el Nan, de la dinastia Piast, fou el tercer fill de Casimir I de Cuiàvia.

Nou!!: 1295 і Ladislau I de Polònia · Veure més »

Laridjan

Laridjan o Larijan és un districte del comtat d'Amol a la província de Mazanderan a l'Iran, on hi ha la muntanya Damavand.

Nou!!: 1295 і Laridjan · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1295 і Llista d'anys · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: 1295 і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de comtes de Cerdanya

Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: 1295 і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »

Llista de comtes de Rosselló

Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: 1295 і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »

Llista de comtes, senyors i ducs de Milà

La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.

Nou!!: 1295 і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1295 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de monarques de Polònia

Polònia ha estat dirigida per ducs (v.962 - 1025, 1032 - 1076, 1079 - 1295, 1296 - 1300 i 1306 - 1320) i dels reis (1025 - 1032, 1076 - 1079, 1295 - 1296, 1300 - 1305 i 1320 - 1795).

Nou!!: 1295 і Llista de monarques de Polònia · Veure més »

Llista de municipis portuguesos

Aquesta és una llista de municipis (concelhos) portuguesos ordenats alfabèticament.

Nou!!: 1295 і Llista de municipis portuguesos · Veure més »

Llista de reis de Castella

s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.

Nou!!: 1295 і Llista de reis de Castella · Veure més »

Llista de reis de Mallorca

El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.

Nou!!: 1295 і Llista de reis de Mallorca · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: 1295 і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Lluís de Nàpols

Lluís de Nàpols, de Tolosa, Lluís d'Anjou o sant Lluís bisbe (Castell de Nocera de’ Pagani febrer de 1275 - Castell de Brinhòla 19 d'agost de 1297) fou fill de Carles II d'Anjou i bisbe de Tolosa des del 29 de desembre de 1296 fins a la seva mort.

Nou!!: 1295 і Lluís de Nàpols · Veure més »

Lunèl

Lunèl (en francès: Lunel) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: 1295 і Lunèl · Veure més »

Mahmud Ghazan

Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.

Nou!!: 1295 і Mahmud Ghazan · Veure més »

Mahra (regió)

La regió de Mahra és el territori poblat pels mahra (tribu) excloent l'illa de Socotra.

Nou!!: 1295 і Mahra (regió) · Veure més »

Malatesta da Verucchio

Malatesta I da Verrucchio, (1212-Rimini 1312) fou fill de Malatesta della Penna.

Nou!!: 1295 і Malatesta da Verucchio · Veure més »

Malik Fakhr al-Din

Malik Fakhr al-Din fou malik de la dinastia Kart d'Herat.

Nou!!: 1295 і Malik Fakhr al-Din · Veure més »

Malik Shams al-Din II

Malik Shams al Din II fou malik de la dinastia Kart d'Herat.

Nou!!: 1295 і Malik Shams al-Din II · Veure més »

María Díaz de Haro

María Díaz de Haro, anomenada la Bona (c. 1270 - 1342), fou la desena Senyora de Biscaia.

Nou!!: 1295 і María Díaz de Haro · Veure més »

Marco Polo

John Lloyd i John Mitchinson.

Nou!!: 1295 і Marco Polo · Veure més »

Margarida de Provença

Margarida de Provença Margarida de Provença (~ 1221 - París, 20 de desembre de 1295) fou una infanta de Provença i reina consort de França (1234 - 1270).

Nou!!: 1295 і Margarida de Provença · Veure més »

Margarida, comtessa d'Anjou

Margarida d'Anjou (1273 - París, 31 de desembre de 1299) fou princesa de Nàpols i comtessa d'Anjou (1290-1299).

Nou!!: 1295 і Margarida, comtessa d'Anjou · Veure més »

Maria Arpad d'Hongria

Maria Arpad d'Hongria (1257 - Nàpols, 25 de març de 1323) fou princesa d'Hongria i reina consort de Nàpols (1285-1309).

Nou!!: 1295 і Maria Arpad d'Hongria · Veure més »

Maria de Molina

Maria de Molina (1260 - Valladolid 1321) fou infanta de Castella i reina consort de Castella i Lleó (1284-1295).

Nou!!: 1295 і Maria de Molina · Veure més »

Marià II d'Arborea

Marià II d'Arborea (? - 1295) fou Jutge d'Arborea com a fill de Pere II d'Arborea i IV de Bas.

Nou!!: 1295 і Marià II d'Arborea · Veure més »

Marià III d'Arborea

Marià III d'Arborea (1285-1321) fou fill il·legítim de Joan d'Arborea i de Vera Cappai.

Nou!!: 1295 і Marià III d'Arborea · Veure més »

Massís de Taba

El massís de Taba, Tabe en francès, (també anomenat de Sant Bertomieu, de La Frau o muntanya de Taba) és un massís muntanyós de la vessant nord dels Pirineus, situat al departament de l'Arieja.

Nou!!: 1295 і Massís de Taba · Veure més »

Mateu I Visconti

Mateu I Visconti o Mateo Magne Visconti dit «el Gran» (Invorio, 15 d'agost de 1250 - Milà, 24 de juny de 1322) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Milà entre 1294 i 1322.

Nou!!: 1295 і Mateu I Visconti · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: 1295 і Menorca · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: 1295 і Milà · Veure més »

Mkhargrdzéli

LArmènia Zacàrida o Armènia Zakarian (armeni Զաքարյան Հայաստան) fou el nom donat a l'estat constituït pels territoris armenis infeudats per la reina georgiana Tamar a la família dels Zacàrides (Mkhargrdzéli-Zachariades segons els noms georgià i armeni, მხარგრძელი, Mkhargrdzeli i Երկայնաբազուկ, Yerkaynbazook, que signifie «del braç llarg»), el 1201.

Nou!!: 1295 і Mkhargrdzéli · Veure més »

Mudgal

Mudgal (en kannada: ಮುದಗಲ್) és un panchayat town a la taluka de Lingsugur (districte de Raichur) a l'estat de Karnataka.

Nou!!: 1295 і Mudgal · Veure més »

Muhàmmad ibn Thàbit

Muhàmmad ibn Thàbit fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.

Nou!!: 1295 і Muhàmmad ibn Thàbit · Veure més »

Muhàmmad II al-Faqih

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (II) al-Faqih ibn Muhàmmad (1234-1302) fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada del 1273 al 1302.

Nou!!: 1295 і Muhàmmad II al-Faqih · Veure més »

Muhàmmad Xah Khaldji

Muhàmmad Xah Khaldji Ala al-Din fou sultà de Delhi (1296-1316).

Nou!!: 1295 і Muhàmmad Xah Khaldji · Veure més »

Nawruz

L'amir Nawruz o Nowruz (en persa: nrz / nowrz / nowruz: نوروز, “nova llum”; és també el nom del “nou any” persa en l'equinocci de primavera festa de Nowruz) o Nauruz o Nevrouz fou un fill del general mongol Argun Agha, d'origen oirat, que fou administrador civil de Pèrsia sota domini mongol entre 1243 i 1255, abans del període il-kànida.

Nou!!: 1295 і Nawruz · Veure més »

Nicèfor Cumnos

Nicèfor Cumnos (en llatí Nicephorus Chumnus, en grec Νικηφόρος Χοῦμνος) fou un filòsof i home d'estat romà d'Orient del i començaments del nascut probablement a Constantinoble pertanyia sens dubte a una de les famílies més nobles de l'imperi.

Nou!!: 1295 і Nicèfor Cumnos · Veure més »

Nicolau Gorranus

Nicolau Gorranus (Gorron (França), 1232 – 1295) (el nom del qual també apareix com a Nicolaus Gorran, Nikolaus von Gorra, Nicolaus de Gorrain, Nicolaus de Gorran, Nicolas de Mans, Nicolaus de Gorena, Nicolaus de Gorron, Nicolaus Gorhamus, Nicolaus Gorraeus, Nicolaus Gorranus, Nicolaus Gorraus o Nicolaus Gorrenc) fou dominic i un preeminent predicador i comentarista de les escriptures.

Nou!!: 1295 і Nicolau Gorranus · Veure més »

Occitània del segle XIV al XVII

La història d'Occitània dels segles XIV al XVII es caracteritza per la resistència a la lenta però inexorable incorporació a França i a la pèrdua dels seus estats.

Nou!!: 1295 і Occitània del segle XIV al XVII · Veure més »

Okhrida

Okhrida o Ocrida (macedònic: Ohrid) és una ciutat del sud-oest de Macedònia del Nord, a la riba del llac homònim.

Nou!!: 1295 і Okhrida · Veure més »

Olivença

Olivença, (en català i portuguès, en castellà i oficialment Olivenza) és una població espanyola situada a la província de Badajoz i reivindicada per Portugal.

Nou!!: 1295 і Olivença · Veure més »

Opus Anglicanum

Colònia (Alemanya) Capa pluvial Butler-Bowden (''circa'' 1330-1350) al Victoria and Albert Museum de Londres Opus Anglicanum (en llatí, obra anglesa) és un terme que s'aplicà internacionalment al final del i durant tot el als brodats anglesos d'aquell període i a altres brodats d'estil similar.

Nou!!: 1295 і Opus Anglicanum · Veure més »

Osman I

Osman I (o) (1258-1326) va ser cabdill de la tribu turca dels Kayı i el fundador de la dinastia que va establir i governar l'Imperi Otomà.

Nou!!: 1295 і Osman I · Veure més »

Otó Visconti

Otó Visconti (1207 - San Donato Milanese, Comtat de Xampanya 1295) fou l'Arquebisbe de Milà i primer Senyor de Milà de la família Visconti.

Nou!!: 1295 і Otó Visconti · Veure més »

Paio Gomes Chariño

Sarcòfag de Paio Gomes Chariño. Paio Gomes Chariño de Sotomaior (c. 1225 - 1295) va ser un poeta i noble gallec.

Nou!!: 1295 і Paio Gomes Chariño · Veure més »

Paixà Musa Beg

Paixà Musa Beg (? - Ermenek, gener de 1345) fou emir o bei de la dinastia dels karamànides.

Nou!!: 1295 і Paixà Musa Beg · Veure més »

Pau d'Anagni

La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).

Nou!!: 1295 і Pau d'Anagni · Veure més »

Pau de Caltabellotta

La Pau de Caltabellotta fou un tractat de pau signat el 31 d'agost de 1302 prop de la ciutat siciliana de Caltabellotta entre Frederic II de Sicília d'una banda, i Carles II de Nàpols i Carles I de Valois de l'altra, que posà fi a la Guerra de Sicília.

Nou!!: 1295 і Pau de Caltabellotta · Veure més »

Pàmies

Pàmies (en occità Pàmias; la forma oficial francesa és Pamiers) és un municipi sota l'estat francès, situat al departament de l'Arieja, a Occitània; és cap d'una sotsprefectura, i és travessat pel riu Arieja.

Nou!!: 1295 і Pàmies · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: 1295 і Pere el Gran · Veure més »

Pere I de Montcada i d'Aragó

Pere Ramon I de Montcada i d'Aragó o Pere I de Montcada (Segle XIII - 1266/67), baró d'Aitona i senescal de Barcelona, fou un noble i militar català.

Nou!!: 1295 і Pere I de Montcada i d'Aragó · Veure més »

Pere Ramon I de Comenge

Pere Ramon I (c. 1295 - 16 d'abril de 1341) va ser senyor de Serrieres i, des de 1339, comte de Comenge.

Nou!!: 1295 і Pere Ramon I de Comenge · Veure més »

Pic de Sant Bertomieu

El pic de Sant Bertomieu (o en francès Saint-Barthélemy) és un cim dels Pirineus de 2 348 m situat al departament de l'Arieja.

Nou!!: 1295 і Pic de Sant Bertomieu · Veure més »

Podlužany (Trenčín)

Podlužany és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trenčín.

Nou!!: 1295 і Podlužany (Trenčín) · Veure més »

Ponç V d'Empúries

Ponç V o Ponç Hug IV d'Empúries (ca. 1264-1313) fou comte d'Empúries (1277-1313) i vescomte de Bas (1285-1291).

Nou!!: 1295 і Ponç V d'Empúries · Veure més »

Presa de Squillace

La Presa de Squillace fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Nou!!: 1295 і Presa de Squillace · Veure més »

Qishn i Socotra

Mapa El Sultanat de Qishn i Socotra fou un sultanat del Iemen conegut també com a Sultanat de Mahra o Sultanat dels Banu Afrar o encara com l'Estat de Mahra de la Terra Ferma i Socotra.

Nou!!: 1295 і Qishn i Socotra · Veure més »

Quart de Poblet

Quart de Poblet és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: 1295 і Quart de Poblet · Veure més »

Queretes

Queretes o Cretes, en espanyol i oficialment Cretas, és una vila i municipi de la comarca del Matarranya (província de Terol, a la comunitat autònoma d'Aragó).

Nou!!: 1295 і Queretes · Veure més »

Rambert Malatesta el canonge

Rambert Malatesta el canonge fou fill de Malatesta I da Verrucchio.

Nou!!: 1295 і Rambert Malatesta el canonge · Veure més »

Ramon Berenguer V de Provença

Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V (o IV) de Provença (Ais de Provença, 1196/1200 - 26 d'agost de 1245) fou comte de Provença i comte de Forcalquer (1209-1245).

Nou!!: 1295 і Ramon Berenguer V de Provença · Veure més »

Ramon Roger I de Pallars Sobirà

Ramon Roger I de Pallars Sobirà (? - 1295) fou comte de Pallars Sobirà.

Nou!!: 1295 і Ramon Roger I de Pallars Sobirà · Veure més »

Ramsau bei Berchtesgaden

Localització de Ramsau bei Berchtesgaden respecte a la Regierungsbezirk de l'Alta Baviera i al Districte de Berchtesgadener Land Ramsau bei Berchtesgaden és un municipi de l'Alta Baviera situat al districte de Berchtesgadener Land, prop de la frontera amb Àustria, a uns 35 km de Salzburg i a 150 km de Múnic.

Nou!!: 1295 і Ramsau bei Berchtesgaden · Veure més »

Ràixid ibn Muhàmmad

Ràixid ibn Muhàmmad ibn Thàbit fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.

Nou!!: 1295 і Ràixid ibn Muhàmmad · Veure més »

Regne d'Escòcia

El Regne d'Escòcia (en scots: Kinrick o Escocia; en gàidhlig: Rìoghachd na h-Alba) fou un estat situat al nord-oest d'Europa que ocupà la part nord de l'illa de la Gran Bretanya (l'actual Escòcia) i que existí entre el i el, moment en el qual va integrar-se en el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Anglaterra.

Nou!!: 1295 і Regne d'Escòcia · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: 1295 і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Polònia

El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.

Nou!!: 1295 і Regne de Polònia · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Nou!!: 1295 і Regne de Sicília · Veure més »

Ribera del Duero (vi)

Ribera del Duero és una denominació d'origen que comprèn els vinyars d'una franja de territori adjacent al Riu Duero.

Nou!!: 1295 і Ribera del Duero (vi) · Veure més »

Robert II de Borgonya

Robert II de Borgonya Robert II de Borgonya (1248 - Vernon-sur-Seine 1306), duc de Borgonya (1271-1306).

Nou!!: 1295 і Robert II de Borgonya · Veure més »

Roger Bernat III de Foix

Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).

Nou!!: 1295 і Roger Bernat III de Foix · Veure més »

Rokycany

Rokycany és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1295 і Rokycany · Veure més »

Rolle

Rolle és una vila de Suïssa, al cantó de Vaud i al districte de Nyon que al fou capital d'una senyoria, feu del comte de Savoia.

Nou!!: 1295 і Rolle · Veure més »

Rubió

Rubió és un municipi de la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra, Catalunya.

Nou!!: 1295 і Rubió · Veure més »

Sanç IV de Castella

Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).

Nou!!: 1295 і Sanç IV de Castella · Veure més »

Sant Feliu de Cadins

Sant Feliu de Cadins és un antic monestir de l'orde del Cister femení als afores de Cabanes (Alt Empordà).

Nou!!: 1295 і Sant Feliu de Cadins · Veure més »

Sant Marc de Roma

Sant Marc de Roma és una basílica de Roma situada a la Piazza Venezia, al davant del Palazzo Venezia.

Nou!!: 1295 і Sant Marc de Roma · Veure més »

Sant Roc

Sant Roc (Montpeller, Regne de Mallorca, 1348 o ca. 1295 - Voghera, Itàlia, 16 d'agost de 1376-79 o 1317) va ser un pelegrí occità que va anar a Roma i va tenir cura de malalts de pesta.

Nou!!: 1295 і Sant Roc · Veure més »

Santa Maria de Vilabertran

Santa Maria de Vilabertran és un monestir romànic situat a Vilabertran (Alt Empordà).

Nou!!: 1295 і Santa Maria de Vilabertran · Veure més »

Santa Maria in Cosmedin

Santa Maria in Cosmedin o de Schola Graeca és una basílica a la plaça de la Bocca della Verità de Roma (Itàlia).

Nou!!: 1295 і Santa Maria in Cosmedin · Veure més »

Sayf al-Din Sulayman Bey I

Sayf al-Din Sulayman Bey I fou el primer emir de la dinastia dels Ashraf Oghullari (de vegades esmentats com Ashràfides).

Nou!!: 1295 і Sayf al-Din Sulayman Bey I · Veure més »

Scarpetta Ordelaffi

Scarpetta Ordelaffi fou fill de Teobald I Ordelaffi.

Nou!!: 1295 і Scarpetta Ordelaffi · Veure més »

Sent Sever (Landes)

Sent Sever (en francès Saint-Sever) és un municipi francès situat en el departament de les Landes, a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: 1295 і Sent Sever (Landes) · Veure més »

Setge de Siracusa (1298)

El Setge de Siracusa fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Nou!!: 1295 і Setge de Siracusa (1298) · Veure més »

Sibil·la I de Pallars Sobirà

Sibil·la I de Pallars i Ventimiglia-Làscaris (1282 - 1330) fou comtessa de Pallars Sobirà (1295 - 1330).

Nou!!: 1295 і Sibil·la I de Pallars Sobirà · Veure més »

Sikenica

Sikenica és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.

Nou!!: 1295 і Sikenica · Veure més »

Simó de Limburg

Simó de Limburg (nascut ±1177 - mort l'1 d'agost de 1295 a Roma) príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1193 a 1194.

Nou!!: 1295 і Simó de Limburg · Veure més »

Sondershausen

Sondershausen és una ciutat d'Alemanya a l'Estat de Turíngia, capital del cercle del seu nom i antiga capital del principat de (Schwarzburg-Sondershausen), situada al peu del Hainleite, i als marges del riu Wipper.

Nou!!: 1295 і Sondershausen · Veure més »

Taddeo Gaddi

L'''Apparició de l'àngel als pastors'' (1338) és considerada la primera escena nocturna de l'art occidental que ens haja arribat (Santa Croce, Florència) Taddeo Gaddi (1295 - 1366) va ser un pintor italià del.

Nou!!: 1295 і Taddeo Gaddi · Veure més »

Tadeu I Montefeltro

Tadeu I Montefeltro (vers 1180-1251) va ser el fill de Montefeltrano I Montefeltro.

Nou!!: 1295 і Tadeu I Montefeltro · Veure més »

Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats

Hipotètica senyera original de 1112 formada per tres ceptres (pals) daurats sobre fons roig, on cada ceptre (pal) daurat representaria un territori: el primer al comtat de Barcelona, el segon al comtat de Besalú, i el tercer al comtat de Provença. La Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats és una teoria interpretativa sobre el significat de la Senyera Reial elaborada el 1909 per l'historiador andalús Narciso Sentenach y Cabañas.

Nou!!: 1295 і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats · Veure més »

Tercer Orde Regular de Sant Francesc

El Tercer Orde Regular de Sant Francesc (en llatí Tertius Ordo Regularis Sancti Francisci) és un institut de vida consagrada de l'Església catòlica.

Nou!!: 1295 і Tercer Orde Regular de Sant Francesc · Veure més »

Thàbit ibn Mandil

Thàbit ibn Mandil fou emir dels Banu Mandil del Chelif.

Nou!!: 1295 і Thàbit ibn Mandil · Veure més »

Toktu Khan

Toktu Khan, Toktu, Toktogu, Toqtaï, Toqto’té, Tokhta, Toqta, Tokhtai o Tokhtogha (segle XII), fou un kan de l'Horda d'Or, fill de Mongke Temur i successor de Tulabugha.

Nou!!: 1295 і Toktu Khan · Veure més »

Tommaso Acciaiuoli

Tommaso Acciaiuoli, conegut per Mannino fou fill de Niccola Acciaiuoli de Florència.

Nou!!: 1295 і Tommaso Acciaiuoli · Veure més »

Toros III

Toros III (armeni: Թորոս Երրորդ) (vers 1271- 23 de juliol del 1298)) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Lleó III, que va succeir al seu germà Hethum II quan va abdicar per retirar-se a un monestir el 1293. Al cap de pocs mesos Toros va cridar al seu germà per ajudar en una aliança amb els mongols i el 1294 Hethum va assolir altre cop la corona però Toros III va restar rei associat.

Nou!!: 1295 і Toros III · Veure més »

Tractat d'Alcañices

El document del tractat d'Alcañices, en l'Arxiu Nacional de Torre do Tombo El tractat de Alcañices (en portugués Alcanizes) fou signat entre els sobirans de Lleó i Castella, Ferran IV (1295-1312), i de Portugal, Dionís I (1279-1325), el 12 de setembre de 1297, a la població lleonesocastellana d'Alcañices.

Nou!!: 1295 і Tractat d'Alcañices · Veure més »

Trondheim

Trondheim - - històricament anomenada Kaupangen, Nidaros i Trondhjem, és una ciutat i municipi de Noruega, capital del comtat de Trøndelag.

Nou!!: 1295 і Trondheim · Veure més »

Usedom

Mapa de situació de l'illa d''''Usedom''' o '''Uznam''' Usedom (nom alemany) o Uznam (en polonès) és una gran illa d'Alemanya i Polònia.

Nou!!: 1295 і Usedom · Veure més »

Vernár

Vernár és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1295 і Vernár · Veure més »

Vescomtat d'Orte

El vescomtat d'Orte (en francès Orthe) fou una jurisdicció feudal de Gascunya que abraçava un territori similar a l'actual cantó de Peyrehorade, al sud de Dacs amb tretze parròquies: Orte (Orthevielle), Peyrehorade (Igaas), Lanne (Port-de-Lanne), Sant Esteve d'Orte (Saint-Étienne-d'Orthe), Belús, Orist, Sant Lon (Saint-Lon-les-Mines), Pey, Siest, Cagnotte, Cazorditte, Cauneille i Oeyregave (les dues darreres foren baronies vinculades a la casa vescomtal).

Nou!!: 1295 і Vescomtat d'Orte · Veure més »

Violant d'Aragó i d'Hongria

Violant d'Aragó (?, 1236 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 1301) va ser infanta d'Aragó i reina consort de Castella (1252-1284).

Nou!!: 1295 і Violant d'Aragó i d'Hongria · Veure més »

Visconti

Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.

Nou!!: 1295 і Visconti · Veure més »

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1295 і 1 d'agost · Veure més »

12 de juny

El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1295 і 12 de juny · Veure més »

13 d'octubre

El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1295 і 13 d'octubre · Veure més »

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1295 і 24 de juny · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant