Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Obrir a Google Maps

Taula de continguts

808 les relacions: Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr, Abd-ar-Rahman al-Fihrí, Administració provincial romana, Aferrapedres, Al Tall, Alexandre VI, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alguerès, Aligi Sassu, Almogàver, Amatori Rugby Alghero, Andreu Febrer i Callís, Anglesita, Anicet (llibert), Anna Dodas i Noguer, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Antioco Casula, Antisti Sosià, Antoine de Saint-Exupéry, Antonello Satta, Antoni Ciuffo, Antoni Llinàs i Massanet, Antoni Lofrasso, Antoni Soggiu, Antonio Gramsci, Antonio Lepori, Antonio Segni, Api Claudi Pulcre (cònsol 54 aC), Apià, Aranyó (peix), Arbus, Aristàgores de Milet, Arnau Descolomer, Arquitectura prehistòrica, Arquitectura romànica, Article salat, Arzachena, Assemini, Atlàntida, Atles Català, Aulus Corneli Màmmula (pretor 217 aC), Aulus Hostili Cató, Aulus Manli Torquat (cònsol 164 aC), Aulus Terenci Varró Murena, Ausiàs March, Ísili, Ötzi, Òlbia (Sardenya), ... Ampliar l'índex (758 més) » « Shrink índex

Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr

Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr (m. 720?) fou valí d'Ifríqiya (711, interinament, i 713-715).

Veure Sardenya і Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr

Abd-ar-Rahman al-Fihrí

Abd-ar-Rahman ibn Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí, més conegut simplement com a Abd-ar-Rahman al-Fihrí (? - 755), fou un general musulmà, besnet del conqueridor d'Ifríqiya, Uqba ibn Nafi, i membre d'una important nissaga àrab d'aquesta regió, els fíhrides, sota els omeies i els abbàssides.

Veure Sardenya і Abd-ar-Rahman al-Fihrí

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Veure Sardenya і Administració provincial romana

Aferrapedres

L'aferrapedres, l'aferra-roques, la guineu o el pau (Callionymus maculatus) és una espècie de peix de la família dels cal·lionímids i de l'ordre dels perciformes.

Veure Sardenya і Aferrapedres

Al Tall

Al Tall va ser un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat el 1975, reconegut per la fecunda trajectòria i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora del seu país a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepció mediterrània de la música popular.

Veure Sardenya і Al Tall

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Veure Sardenya і Alexandre VI

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Veure Sardenya і Alfons el Benigne

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.

Veure Sardenya і Alfons el Cast

Alguerès

L'alguerès o alguerés (pron. algueresa) és el dialecte del català que se parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya.

Veure Sardenya і Alguerès

Aligi Sassu

Escultura "Cavallo Impennato" a Milà. Aligi Sassu (Milà, Itàlia 1912 - Pollença, Illes Balears 2000) fou un pintor italià d'origen sard.

Veure Sardenya і Aligi Sassu

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Veure Sardenya і Almogàver

Amatori Rugby Alghero

L'Amatori Rugby Alghero és un equip de rugbi de la ciutat de l'Alguer.

Veure Sardenya і Amatori Rugby Alghero

Andreu Febrer i Callís

Andreu Febrer i Callís (Vic, 1375/1380 - Vic, 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor en català de La Divina Comèdia de Dante.

Veure Sardenya і Andreu Febrer i Callís

Anglesita

Langlesita és un mineral de plom de la classe dels sulfats.

Veure Sardenya і Anglesita

Anicet (llibert)

Anicet (en llatí Anicetus) fou un llibert de Neró del que abans n'havia estat tutor.

Veure Sardenya і Anicet (llibert)

Anna Dodas i Noguer

Anna Dodas i Noguer (Folgueroles, Osona, 2 de novembre de 1962 - voltants de Briçac, Occitània, agost de 1986) va ser una poeta catalana.

Veure Sardenya і Anna Dodas i Noguer

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Veure Sardenya і Antiga Roma

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Veure Sardenya і Antiguitat clàssica

Antioco Casula

Antioco Casula, més conegut com a Montanaru (Desulo, 1878-1957) fou un poeta sard.

Veure Sardenya і Antioco Casula

Antisti Sosià

Antisti Sosià (Antistius Sosianus) era un magistrat romà del.

Veure Sardenya і Antisti Sosià

Antoine de Saint-Exupéry

Antoine Marie Jean-Baptiste Roger de Saint-Exupéry (Lió, França, 29 de juny de 1900 - Desaparegut en accident d'aviació al sud de França durant la guerra, 31 de juliol de 1944), va ser un escriptor, poeta i aviador francès.

Veure Sardenya і Antoine de Saint-Exupéry

Antonello Satta

Antonello Satta (Gavoi, Província de Nuoro 1929 – Càller, 2003) és un escriptor sard, una de les figures eminents de la cultura sarda de la segona meitat del.

Veure Sardenya і Antonello Satta

Antoni Ciuffo

Antoni Ciuffo (Sàsser, Sardenya 1879 - Barcelona 1911), conegut com a Ramon Clavellet fou un escriptor alguerès d'origen napolità, un dels fundadors del Centre Catalanista La Palmavera.

Veure Sardenya і Antoni Ciuffo

Antoni Llinàs i Massanet

Pare Fra Antoni Llinàs i Massanet nat a Artà el 17 de gener de 1635, rebé la primera formació a l'escola dels observants del seu poble.

Veure Sardenya і Antoni Llinàs i Massanet

Antoni Lofrasso

Antoni Lofrasso (l'Alguer, 1520 - Càller 1595) fou un militar alguerès i escriptor en castellà.

Veure Sardenya і Antoni Lofrasso

Antoni Soggiu

Antoni Soggiu és un metge alguerès, impulsor de la revista Verd Alguer i membre destacat d'Òmnium Cultural de l'Alguer.

Veure Sardenya і Antoni Soggiu

Antonio Gramsci

Antonio Gramsci (Ales, 22 de gener del 1891 - Roma, 27 d'abril del 1937) fou un escriptor, polític i filòsof italià d'origen sard.

Veure Sardenya і Antonio Gramsci

Antonio Lepori

Antonio Lepori és un lingüista sard, gran estudiós del dialecte campidanès i de les seves relacions amb l'italià i el sard escrits.

Veure Sardenya і Antonio Lepori

Antonio Segni

Antonio Segni (Sàsser, Sardenya, 1891 - Roma, 1972) fou un polític democristià italià, que fou Primer Ministre d'Itàlia en dues ocasions a finals de la dècada del 1950 i President d'Itàlia entre el 1962 i 1964.

Veure Sardenya і Antonio Segni

Api Claudi Pulcre (cònsol 54 aC)

Api Claudi Pulcre (Appius Claudius Pulcher) va ser un magistrat romà del.

Veure Sardenya і Api Claudi Pulcre (cònsol 54 aC)

Apià

Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.

Veure Sardenya і Apià

Aranyó (peix)

belgues. Exemplar fotografiat a l'illa de Lemnos (Grècia). miniatura Exemplar capturat al nord de Gal·les. L'aranyó, l'aranyeta, l'aranya capçuda o l'aranya (Echiichthys vipera) és una espècie de peix de la família dels traquínids i l'única del gènere Echiichthys.

Veure Sardenya і Aranyó (peix)

Arbus

Arbus (en sard, Arbus) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.

Veure Sardenya і Arbus

Aristàgores de Milet

Aristàgores de Milet o Aristàgoras de Milet (en llatí Aristagoras, en grec antic Αρισταγόρας "Aristagóras") fou un governant de Milet a finals del segle VI aC i començaments del V aC.

Veure Sardenya і Aristàgores de Milet

Arnau Descolomer

Arnau Descolomer (Mas Colomer, Amer, - Santa Coloma de Queralt, 17 de setembre de 1410), president de la Generalitat de Catalunya entre 1384 i 1389, havia estat nomenat per les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga el 4 de juliol de 1384.

Veure Sardenya і Arnau Descolomer

Arquitectura prehistòrica

Restes de construcció megalítica d'arc pla a Stonehenge El terme Arquitectura prehistòrica a les primeres construccions humanes documentades, que es poden situar en moments prehistòrics.

Veure Sardenya і Arquitectura prehistòrica

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Veure Sardenya і Arquitectura romànica

Article salat

Exemple de recuperació identitària "'''es''' teu poble" de l'article salat a Sa Riera (Begur) Article salat és el nom que rep un tipus d'article determinat emprat a diversos indrets de la Romània que es caracteritza perquè el nucli del seu morfema és una sibilant o, més precisament, perquè deriva del demostratiu llatí ipse; per aquest motiu, en àmbit científic també és conegut com a article (derivat d') ipse.

Veure Sardenya і Article salat

Arzachena

Arzachena (en gal·lurès Alzachèna i en sard Alzachena) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sàsser.

Veure Sardenya і Arzachena

Assemini

Assemini (sard Assèmini) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.

Veure Sardenya і Assemini

Atlàntida

El capità Nemo visitant les restes de l'Atlàntida. L'Atlàntida, segons la mitologia grega, hauria estat una illa o un continent enfonsat sota les aigües en temps remots a causa d'un terratrèmol.

Veure Sardenya і Atlàntida

Atles Català

LAtles català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham (1325-1387).

Veure Sardenya і Atles Català

Aulus Corneli Màmmula (pretor 217 aC)

Aulus Corneli Màmmula (en Aulus Cornelius Mammula) va ser un magistrat romà del.

Veure Sardenya і Aulus Corneli Màmmula (pretor 217 aC)

Aulus Hostili Cató

Aulus Hostili Cató (Aulus Hostilius Cato) va ser un magistrat romà del.

Veure Sardenya і Aulus Hostili Cató

Aulus Manli Torquat (cònsol 164 aC)

Aulus Manli Torquat (Aulus Manlius A. f. T. n. Torquatus) va ser un magistrat romà.

Veure Sardenya і Aulus Manli Torquat (cònsol 164 aC)

Aulus Terenci Varró Murena

Aulus Terenci Varró Murena (Aulus Terentius Varro Murena) va ser un militar i polític romà del.

Veure Sardenya і Aulus Terenci Varró Murena

Ausiàs March

Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.

Veure Sardenya і Ausiàs March

Ísili

Ísili (en sard, Ìsili) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.

Veure Sardenya і Ísili

Ötzi

Ötzi (també conegut amb els noms de l'Home de gel, l'Home de Similaun, l'Home de Hauslabjoch o la Mòmia de Hauslabjoch) és el cadàver momificat d'un home que fou trobat en una glacera dels Alps el 1991.

Veure Sardenya і Ötzi

Òlbia (Sardenya)

Òlbia (antigament en català: Terranova, en sard Terranoa, en gal·lurès Tarranóa, en italià Olbia) és una ciutat de Sardenya de la província de Sàsser.

Veure Sardenya і Òlbia (Sardenya)

Òstia

Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.

Veure Sardenya і Òstia

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.

Veure Sardenya і Àfrica (província romana)

Àngel Ceràvola

Àngel Ceràvola és un cantant alguerès.

Veure Sardenya і Àngel Ceràvola

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Veure Sardenya і Balaguer

Balars

Els balars (Balari; Βαλαροί) foren una tribu de Sardenya que poblava l'interior de l'illa, i que és esmentada per Plini el vell i Estrabó com una de les més grans entre els pobles nadius.

Veure Sardenya і Balars

Bandera d'Itàlia

La bandera d'Itàlia és la bandera tricolor que representa l'estat italià formada per tres franges verticals d'igual amplada amb els colors blanc (al centre), vermell (al batent) i verd (a l'asta).

Veure Sardenya і Bandera d'Itàlia

Bandera de Còrsega

La bandera de Còrsega va ser adoptada pel general i pare de la nació corsa Pasquale di Paoli el 1755 i estava basada en la bandera tradicional utilitzada anteriorment.

Veure Sardenya і Bandera de Còrsega

Bandera de Sardenya

La bandera de Sardenya, popularment coneguda com sos bator moros (els quatre moros en sard), és la bandera reconeguda de la Regió autònoma de Sardenya.

Veure Sardenya і Bandera de Sardenya

Bandolerisme

Cartell sobre el bandoler Joaquín Murieta El bandolerisme és una activitat criminal duta a terme per bandes armades (normalment amb armes de foc), comandades per un capitost, contra persones o contra propietats.

Veure Sardenya і Bandolerisme

Barbagia Rossa

Barbagia Rossa fou un grup armat d'extrema esquerra que va actuar a Sardenya entre 1978 i 1982.

Veure Sardenya і Barbagia Rossa

Barbaricini

Barbaricini (Βαρβαρικῖνοι) és el nom que es va donar a la caiguda de l'Imperi Romà, als habitants de l'interior de Sardenya, nom que era una derivació de "Barbari vicini".

Veure Sardenya і Barbaricini

Baronia de Pinós

La Baronia de Pinós fou una jurisdicció senyorial que des del va pertànyer al llinatge dels Pinós.

Veure Sardenya і Baronia de Pinós

Barretina

Barretina plana Barretina portada al cap Grup d'homes amb barretina Traginers amb barretina Barretina musca Barretines grogues llargues La barretina és una lligadura tradicional catalana de llana, en forma de bossa, habitualment de color vermell o morat, normalment de dos a quatre pams, a voltes amb un rivet negre a l'extrem.

Veure Sardenya і Barretina

Bartomeu Gerp

Bartomeu Gerp, també citat com Berp, i llatinitzat Gerbius (Llíria, Camp de Túria), fou un matemàtic, teòleg i astròleg valencià.

Veure Sardenya і Bartomeu Gerp

Basilisc (emperador)

Flavi Basilisc August (Flavius Basiliscus Augustus; Βασιλίσκος, mort el 476/477) fou emperador romà d'Orient durant els anys 475 i 476.

Veure Sardenya і Basilisc (emperador)

Batalla d'Ad Decimum

Ad Decimum és el nom donat a una batalla decisiva lliurada el 13 de setembre del 533 a la plana de Sidi Fathallah on actualment hi ha la ciutat tunisiana de Ben Arous, en la qual el general romà d'Orient Belisari va derrotar els vàndals liderats per Gelimer.

Veure Sardenya і Batalla d'Ad Decimum

Batalla de Catanzaro

La Batalla de Catanzaro fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Veure Sardenya і Batalla de Catanzaro

Batalla de Falconara

La Batalla de Falconara fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Veure Sardenya і Batalla de Falconara

Batalla de Gagliano

La batalla de Gagliano fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Veure Sardenya і Batalla de Gagliano

Batalla de la Mediterrània

La batalla de la Mediterrània va ser el complex d'operacions aèries i navals que va tenir lloc a la conca mediterrània durant la Segona Guerra Mundial, de juny de 1940 a maig de 1945.

Veure Sardenya і Batalla de la Mediterrània

Batalla de Llucmajor

La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.

Veure Sardenya і Batalla de Llucmajor

Batalla de Macomer

El 1295 el papa Bonifaci VIII proclamà la pau d'Anagni per tancar la Guerra de les Vespres Sicilianes, en la que Jaume II cedia el regne de Sicília al papa i en rebia 12.000 lliures torneses i, en clàusula secreta, la infeudació del regne de Còrsega i Sardenya.

Veure Sardenya і Batalla de Macomer

Batalla de Ponça (1300)

La batalla de Ponça del 1300 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Veure Sardenya і Batalla de Ponça (1300)

Batalla de Sanluri

La Batalla de Sanluri tingué lloc el 30 de juny de 1409 al sud de Sardenya, entre l'exèrcit de la Corona d'Aragó i l'exèrcit sard del jutjat d'Arborea.

Veure Sardenya і Batalla de Sanluri

Batalla del cap Orlando

La batalla del cap Orlando fou una batalla ocorreguda entre el 3 i el 4 de juliol de 1299 en el context de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Sicília.

Veure Sardenya і Batalla del cap Orlando

Bavosa morruda

Femella fotografiada a Sardenya. Mascle fotografiat a Croàcia. Il·lustració (circa 1860) Mascle Argelers (el Rosselló, la Catalunya del Nord). Il·lustració del 1828 Exemplar de Còrsega La bavosa morruda (Tripterygion tripteronotum) és un peix teleosti de la família dels tripterígids i de l'ordre dels perciformes que, moltes vegades, és emprat com a peix d'aquari.

Veure Sardenya і Bavosa morruda

Belisari

Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.

Veure Sardenya і Belisari

Benicarló

Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.

Veure Sardenya і Benicarló

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Veure Sardenya і Benito Mussolini

Bernat Hug de Rocabertí

Creu de l'orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital Bernat Hug de Rocabertí i d'Erill (entre 1415/1420-1485) pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.

Veure Sardenya і Bernat Hug de Rocabertí

Bernat III de Cabrera

Bernat III de Cabrera, vescomte de Cabrera, vescomte de Bas i comte d'Osona (? – Tordehumos (Castella), 1368) va ser un noble català de la Baixa edat mitjana, fill segon del vescomte de Bas i de Cabrera, Bernat II de Cabrera.

Veure Sardenya і Bernat III de Cabrera

Bernat IV de Cabrera

Bernat IV de Cabrera, dit Bernardí, (1352 - Catània (Sicília), 1423) ostentà els títols de vescomte de Cabrera, baró de Montclús, comte d'Osona (1373), vescomte de Bas (1381) i comte de Mòdica (1393).

Veure Sardenya і Bernat IV de Cabrera

Betil

Elagàbal, a Emesa, i el seu «betil». nuràgic de Tamuli (Macomer, Sardenya) Betil (llatí Baetylus, grec Βαίτνλος Báitylos, derivat de l'hebreu Beth-El que significa casa de déu) era una pedra objecte d'adoració a la regió de Llevant.

Veure Sardenya і Betil

Biant de Priene

Biant de Priene (Bias) fou un dels Set savis de Grècia que va viure cap al.

Veure Sardenya і Biant de Priene

Bisbat de Roma

El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure Sardenya і Bisbat de Roma

Bonifaci I de Montferrat

Bonifaci I de Montferrat (en italià: Bonifacio del Monferrato; en grec: Βονιφάτιος Μομφερρατικός, Vonifàtios Momferratikós), també conegut com a Bonifaci I de Tessalònica o Bonifaci I d'Aleramici, 1150 - 4 de setembre, 1207) fou marquès de Montferrat i rei de Tessalònica.

Veure Sardenya і Bonifaci I de Montferrat

Bonifaci VIII

Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.

Veure Sardenya і Bonifaci VIII

Bosa

Bosa és una ciutat i municipi italià, situat a la costa nord-oest de l'illa de Sardenya, a la Província d'Oristany, a 46 kms al sud-est de L'Alguer.

Veure Sardenya і Bosa

Bostar (comandant a Sardenya)

Bostar fou un general cartaginès.

Veure Sardenya і Bostar (comandant a Sardenya)

Branca Doria

Branca Doria (vers 1233-1325), membre de la notable família gibel·lina genovesa dels Doria.

Veure Sardenya і Branca Doria

Brigades Roges

Les Brigades Roges (en italià Brigate Rosse), foren una organització armada marxista-leninista italiana fundada l'any 1970.

Veure Sardenya і Brigades Roges

Buenos Aires

Av. 25 de mayo Buenos Aires, oficialment la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (CABA) és la capital federal de l'Argentina, i n'és la ciutat i el port més important.

Veure Sardenya і Buenos Aires

Bunifaziu

Bunifaziu (en francès Bonifacio) és una ciutat de Còrsega.

Veure Sardenya і Bunifaziu

Cabot vermell

El cabot vermell (Tripterygion melanurum) és un peix de la família dels tripterígids i de l'ordre dels perciformes.

Veure Sardenya і Cabot vermell

Cabras

Cabras o Crabas (en sard) és un municipi sard a la regió de Campidano di Oristano (província d'Oristany, illa de Sardenya).

Veure Sardenya і Cabras

Cabrera

Cabrera és una petita illa de l'arxipèlag balear situada a 13,5 km al sud de Mallorca.

Veure Sardenya і Cabrera

Cagliari Calcio

El Cagliari Calcio (en sard Casteddu) és un club de futbol de la ciutat de Càller a Sardenya (Itàlia).

Veure Sardenya і Cagliari Calcio

Califat Omeia

El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.

Veure Sardenya і Califat Omeia

Campidanès

Idiomes i dialectes parlats a l'illa de Sardenya. El campidanès o campidanés és un dialecte del sard parlat al sud de Sardenya, a la ciutat metropolitana de Càller, a la província de Nuoro i a la província de Sardenya del Sud.

Veure Sardenya і Campidanès

Campionat d'Europa de Pitch and Putt 2007

El Campionat d'Europa de Pitch and Putt disputat l'any 2007 a Chia (Sardenya) va ser organitzat per l'Associació Italiana de Pitch and Putt, sota les directrius de l'Associació Europea de Pitch and Putt (EPPA), i va comptar amb la participació de 10 seleccions nacionals.

Veure Sardenya і Campionat d'Europa de Pitch and Putt 2007

Canya (música)

contrafagot i de la canya de clarinet Una canya, inxa o llengüeta és el generador de so de molts instruments de vent.

Veure Sardenya і Canya (música)

Capoterra

Capoterra (antigament en català: Caboterra i en sard, Cabuderra) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.

Veure Sardenya і Capoterra

Carbònia

Carbònia o Carbonia en sard és un municipi italià a la província de Sardenya del Sud (subregió de Sulcis-Iglesiente, regió de Sardenya).

Veure Sardenya і Carbònia

Carinyena

La carinyena, també anomenada samsó, és una varietat de cep negra.

Veure Sardenya і Carinyena

Carles II d'Anjou

Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).

Veure Sardenya і Carles II d'Anjou

Carles Manuel III de Sardenya

Gravat de Carles Manuel III de Sardenya. Carles Manuel III de Sardenya (Torí, Savoia 1701 - íd., Regne de Sardenya-Piemont 1773) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1730 i 1773, i duc de Milà entre 1733 i 1736.

Veure Sardenya і Carles Manuel III de Sardenya

Carles Manuel IV de Sardenya

Carles Manuel IV de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1751 - Roma, Estats Pontificis 1819) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya des de 1796 fins a 1802.

Veure Sardenya і Carles Manuel IV de Sardenya

Carlo Chabran

Carlo Giuseppe Valentino Chiabrano, també Chabran, Chiabran, Ciabran, Ciabrano o Ciatrano, (Piemont, 1723 - 1795) fou un notable violinista i compositor italià.

Veure Sardenya і Carlo Chabran

Carloforte

Carloforte, també conegut en lígur tabarquí com a U Pàize (literalment, ‘El País') és un municipi italià, situat a l'illa de Sardenya, concretament a la província de Sardenya del Sud dins la regió de Sulcis-Iglesiente.

Veure Sardenya і Carloforte

Carta de Logu

Primera pàgina de la Carta de Logu La Carta de Logu és el recull de lleis de dret civil i penal del jutjat o logu d'Arborea.

Veure Sardenya і Carta de Logu

Cartago (municipi)

Els ports púnics de Cartago Cartago és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, situada uns 10 km al nord-est de Tunis.

Veure Sardenya і Cartago (municipi)

Carxofera

La carxofera, carxofer o escarxofera (Cynara cardunculus var. scolymus) és una planta conreada del gènere Cynara.

Veure Sardenya і Carxofera

Castell de Xàtiva

Castell de Xàtiva El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa situada a la serra del Castell a dalt de la ciutat valenciana de Xàtiva.

Veure Sardenya і Castell de Xàtiva

Castelsardo

Castellsard o Castell Sard, antigament Castell Aragonès o Castell d'Empúries, Caltheddu, Casteddu Sardu o Casteddu Genovesu i Castelsardo, és un municipi sard, situat a l'illa de Sardenya i a la província de Sàsser.

Veure Sardenya і Castelsardo

Casu marzu

El casu marzu (en sard, "formatge podrit") és un producte alimentari típic de Sardenya, que desperta molta curiositat a causa del seu procés típic d'elaboració.

Veure Sardenya і Casu marzu

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Sardenya і Catalanisme

Catalanitat de Cristòfor Colom

La tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom ha estat defensada per diversos historiadors al llarg dels anys; està enfrontada a la majoritàriament acceptada tesi genovesa.

Veure Sardenya і Catalanitat de Cristòfor Colom

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Veure Sardenya і Català

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Sardenya і Catalunya

Cató el Censor

Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.

Veure Sardenya і Cató el Censor

Càlic

Càlic era un grup de música d'arrel tradicional alguerés, equivalent en lo estil de Riproposta mediterrània als Al Tall.

Veure Sardenya і Càlic

Càller

Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.

Veure Sardenya і Càller

Cònsol romà

Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.

Veure Sardenya і Cònsol romà

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Veure Sardenya і Còrsega

Còrsega i Sardenya

Corsica et Sardinia era el nom de la província romana que agrupava les illes de Còrsega i Sardenya, cedides per Cartago al, després de la Primera Guerra Púnica.

Veure Sardenya і Còrsega i Sardenya

Cúpula

Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.

Veure Sardenya і Cúpula

Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals

El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) és una associació no-governamental fundada el 1974 per Aureli Argemí i Roca, antic monjo de l'Abadia de Montserrat i antic secretari de l'abat Aureli Maria Escarré i Jané.

Veure Sardenya і Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals

Ceràmica cardial

La ceràmica cardial rep aquest nom per estar decorada amb impressions de la vorada dentada i d'un sinuós seguit de petxines d'escopinyes, d'un bivalve anomenat tradicionalment Cardium (o algun derivat com Dinocardium o Acanthocardia), perquè la seva forma general recorda a la d'un cor.

Veure Sardenya і Ceràmica cardial

Cerussita

La cerussita és un mineral de la classe dels carbonats.

Veure Sardenya і Cerussita

Cervera (llinatge)

Cervera és un llinatge de l'aristocràcia militar catalana que prengué el cognom de Cervera en ser-ne castlans i derivada dels senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (anomenat postèriorment de Castellfollit de Riubregós) a l'alta Segarra.

Veure Sardenya і Cervera (llinatge)

Clarinet doble

Un clarinet doble és un instrument aeròfon consistent en dos tubs paral·lels fets de canya, d'os d'ocell o de metall, que es toquen siimultàniament, amb una llengüeta simple en cada un d'ells.

Veure Sardenya і Clarinet doble

Claudi Helpidi

Claudi Helpidi (en Claudius Helpidius) va ser un polític romà del.

Veure Sardenya і Claudi Helpidi

Clemente Biondetti

Clemente Biondetti va ser un pilot de curses automobilístiques italià que va arribar a disputar curses de Fórmula 1.

Veure Sardenya і Clemente Biondetti

Cleto Maule

Cleto Maule (Gambellara, 14 de març de 1931 - Punta Marana, Olbia, Sardenya, 28 de juliol de 2013) va ser un ciclista italià, que fou professional entre 1954 i 1961.

Veure Sardenya і Cleto Maule

Climent XI

Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.

Veure Sardenya і Climent XI

Codi ISTAT

El codi ISTAT (en italià codice ISTAT) és un codi d'identificació dels municipis italians elaborat amb finalitats estadístiques per l'Istituto Nazionale di Statistica (ISTAT).

Veure Sardenya і Codi ISTAT

Colúmbids

Els colúmbids (Columbidae) són una família d'ocells de l'ordre dels columbiformes, a la qual pertanyen els coloms i les tórtores.

Veure Sardenya і Colúmbids

Colltort comú

El colltort o formiguer (Jynx torquilla) és un representant força primitiu dels pícids i que, de fet, és bastant diferent dels altres picots.

Veure Sardenya і Colltort comú

Consell Regional de Sardenya

Consell Regional de Sardenya (Consiglio Regionale di Sardegna) és l'òrgan de màxim poder legislatiu de Sardenya, regió amb Estatut Especial aprovat el 1948.

Veure Sardenya і Consell Regional de Sardenya

Conservatoria delle Coste

La Conservatoria delle Coste (Conservatori de les Costes), oficialment Conservatoria delle Coste della Sardegna en italià i Conservatoria de sas Costeras de sa Sardigna en sard és una agència de la Regió Autònoma de Sardenya establerta per la Llei regional de 29 de maig 2007, N° 2.

Veure Sardenya і Conservatoria delle Coste

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Veure Sardenya і Consolat de Mar

Constantí II de Torres

Constantí II de Torres conegut com "de Martis" va succeir al seu pare Barisó II de Torres com a jutge de Torres el 1186.

Veure Sardenya і Constantí II de Torres

Corall vermell

El corall vermell (Corallium rubrum) és una espècie d'antozou octacoral·li de l'ordre Alcyonacea.

Veure Sardenya і Corall vermell

Coraller

Un coraller és la persona que té com a ofici capturar i treballar el corall.

Veure Sardenya і Coraller

Cornos

Cornos (en grec antic Κόρνος) va ser una antiga ciutat de l'oest de Sardenya i capital de la part occidental de l'illa segons Titus Livi.

Veure Sardenya і Cornos

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Veure Sardenya і Corona d'Aragó

Cors

Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.

Veure Sardenya і Cors

Corsis

Els corsis o corsins (en llatí corsi, en grec antic Κορσοί) eren un poble de Sardenya esmentat tant per Plini el Vell com per Claudi Ptolemeu entre les tribus de l'interior de l'illa.

Veure Sardenya і Corsis

Corts de Barcelona (1368-1369)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona en 1368-1369, durant el període de regència de la Generalitat de Catalunya.

Veure Sardenya і Corts de Barcelona (1368-1369)

Corts de Barcelona (1372-1373)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona, en 1372-1373, durant el període de regència de la Generalitat de Catalunya.

Veure Sardenya і Corts de Barcelona (1372-1373)

Corts de Barcelona (1379-1380)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona, en 1379-1380, sent President de la Generalitat en Ramon Gener.

Veure Sardenya і Corts de Barcelona (1379-1380)

Corts de Montsó (1376)

Les Corts de Montsó de 1376, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Barcelona estant, el 24 d'octubre de 1375, per a celebrar-se el 25 de novembre, però foren prorrogades o posposades fins al 27 de març de 1376, en què es van obrir en el castell de Montsó, amb l'assistència d'aragonesos, catalans, valencians, mallorquins i rossellonesos, i tancades el 12 de setembre del mateix any; amb l'objectiu d'aconseguir recursos per a la guerra contra el duc d'Anjou i per a la defensa de Sardenya.

Veure Sardenya і Corts de Montsó (1376)

Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga

Les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Alzira estant, el 2 de juliol de 1382, per a celebrar-se el 30 de setembre a Montsó o a Gandesa, segons la voluntat reial.

Veure Sardenya і Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga

Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Alfons el Magnànim a Sant Cugat del Vallès el 21 de març de 1419, quasi tres anys més tard d'heretar la corona d'Aragó a la mort del seu pare Ferran d'Antequera el 2 d'abril de 1416.

Veure Sardenya і Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420)

Corts de Vilafranca-Barcelona

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Vilafranca del Penedès en 1367.

Veure Sardenya і Corts de Vilafranca-Barcelona

Cosa (Ansedònia)

Fragment de la muralla. Cosa fou una antiga ciutat d'Etrúria a la costa entre Portus Herculis i Graviscae.

Veure Sardenya і Cosa (Ansedònia)

Creu d'Alcoraç

La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».

Veure Sardenya і Creu d'Alcoraç

Creu de Sant Jordi

Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.

Veure Sardenya і Creu de Sant Jordi

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Veure Sardenya і Cristòfor Colom

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Veure Sardenya і Croada contra la Corona d'Aragó

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Veure Sardenya і Croades

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Veure Sardenya і Cronologia de la història de Catalunya

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Veure Sardenya і Cronologia de la repressió del català

Cullera

Cullera metàl·lica. Una cullera és un estri que consisteix en una cavitat poc profunda, ovalada o rodona, a l'extrem d'un mànec per on s'agafa.

Veure Sardenya і Cullera

Cultura dels nurags

Bronze sard, Museu arqueològic nacional de CàllerNurag Arresi a Sant'Anna ArresiNurag Santu Antine, Torralba Temple de Pou de Santa Cristina, Paulilátino Tomba de gegants de Dorgali La cultura dels nurags fou una cultura de l'edat del bronze i l'edat del ferro desenvolupada a Sardenya entre els segles XVII i I aC.

Veure Sardenya і Cultura dels nurags

Cultura talaiòtica

250px La cultura talaiòtica és l'etapa cultural que es desenvolupà a les Illes Balears - entenent aquestes com a Mallorca i Menorca - durant l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro.

Veure Sardenya і Cultura talaiòtica

Cuneo

Cuneo -en piemontès Coni- és un municipi italià a la província de Cuneo (regió del Piemont).

Veure Sardenya і Cuneo

Dalmau VIII de Rocabertí

Dalmau VIII de Rocabertí i Ferrandis d'Híxar, fou vescomte de Rocabertí i de Peralada des de 1403 a 1454.

Veure Sardenya і Dalmau VIII de Rocabertí

Decimomannu

Decimomannu (en sard, Dèximu Mannu) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.

Veure Sardenya і Decimomannu

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.

Veure Sardenya і Decrets de Nova Planta

Democràcia Proletària

Democràcia Proletària (DP) fou un partit polític italià d'extrema esquerra.

Veure Sardenya і Democràcia Proletària

Dialecte consecutiu

Un dialecte consecutiu és una varietat territorial d'un idioma procedent del seu trasplantament des de l'àrea d'un dialecte constitutiu, és a dir, que la seva àrea és una zona d'expansió d'un domini lingüístic.

Veure Sardenya і Dialecte consecutiu

Diòcesis dels Països Catalans

Les diòcesis que tenen seu als Països Catalans han sofert canvis territorials al llarg de la història.

Veure Sardenya і Diòcesis dels Països Catalans

Diputació del General del Regne d'Aragó

La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.

Veure Sardenya і Diputació del General del Regne d'Aragó

Disdèrids

Els disdèrids (Dysderidae) són una família d'aranyes araneomorfes.

Veure Sardenya і Disdèrids

Dolianova

Dolianova (en sard Partiolla) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.

Veure Sardenya і Dolianova

Domènec Ram i Lanaja

Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445), eclesiàstic i polític.

Veure Sardenya і Domènec Ram i Lanaja

Domici Alexandre

Domici Alexandre o Alexandre I va ser un general romà d'origen pannoni o frigi.

Veure Sardenya і Domici Alexandre

Domini lingüístic

El domini lingüístic és el territori on es parla un idioma.

Veure Sardenya і Domini lingüístic

Doms de la Renaixença Catalana

Els Doms de la Renaixença Catalana són un conjunt de doms submarins situats a l'àrea de la Mar Mediterrània equidistant entre la desembocadura del riu Roine, l'illa de Sardenya i l'illa de Menorca, al voltant de les coordenades 41° 15′ 44″ N/5° 28′ 6″ E.

Veure Sardenya і Doms de la Renaixença Catalana

Domusnovas

Domusnovas (en sard, Domunoas) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.

Veure Sardenya і Domusnovas

Dorgali

Dorgali (en sard, Durgàli) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Nuoro.

Veure Sardenya і Dorgali

Dret lingüístic del català

La llengua catalana és legislada pel dret de diferents entitats administratives on històricament s'ha parlat.

Veure Sardenya і Dret lingüístic del català

Dugesia

Dugesia és un gènere de triclàdide dugèsid que es troba en hàbitats d'aigua dolça i, rarament, en aigües salobres. Se'n coneixen unes vuitanta espècies que es distribueixen al llarg d'una extensa distribució geogràfica que inclou Àfrica, Euràsia i Australàsia.

Veure Sardenya і Dugesia

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Veure Sardenya і Edat antiga

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Veure Sardenya і Edat mitjana de Catalunya

Edat moderna de Catalunya

L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.

Veure Sardenya і Edat moderna de Catalunya

Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català.

Veure Sardenya і Eduard Toda i Güell

Efecte fundador

Il·lustració simple de l'efecte fundador. La població original és a l'esquerra amb tres possibles poblacions fundadores a la dreta. Els mlabri de Tailàndia L'efecte fundador fou definit per Ernst Mayr l'any 1963 com l'efecte de l'establiment d'una nova població a partir d'un número reduït d'individus, transportant només una petita fracció de la variació genètica de la població original.

Veure Sardenya і Efecte fundador

Efisio Pintor Sirigu

Efisio Luigi Pintor Sirigu també anomenat Pintoreddu (Càller, 10 d'octubre 1765 - 7 de febrer 1814) fou un advocat, polític i poeta sard.

Veure Sardenya і Efisio Pintor Sirigu

El Camí

Logotíp d'El CamíMarina Baixa El Camí és un itinerari senyalitzat de senderisme cultural que recorre les terres de parla catalana per fomentar la cohesió social i l'autoconeixement de tots aquests territoris.

Veure Sardenya і El Camí

Elba (illa)

Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.

Veure Sardenya і Elba (illa)

Eleccions legislatives italianes de 1953

Les eleccions legislatives italianes de 1953 se celebraren el 7 de juny.

Veure Sardenya і Eleccions legislatives italianes de 1953

Eleccions legislatives italianes de 1958

Les eleccions legislatives italianes de 1958 se celebraren el 25 de maig.

Veure Sardenya і Eleccions legislatives italianes de 1958

Eleccions legislatives italianes de 1963

Les eleccions legislatives italianes de 1963 se celebraren el 28 d'abril.

Veure Sardenya і Eleccions legislatives italianes de 1963

Eleccions legislatives italianes de 1987

Les eleccions legislatives italianes de 1987 se celebraren el 14 de juny.

Veure Sardenya і Eleccions legislatives italianes de 1987

Eleccions legislatives italianes de 2006

Les eleccions legislatives italianes de 2006 se celebraren el 9 i 10 d'abril.

Veure Sardenya і Eleccions legislatives italianes de 2006

Eleccions regionals de Sardenya de 1953

Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya se celebraren el 14 de juny de 1953.

Veure Sardenya і Eleccions regionals de Sardenya de 1953

Eleccions regionals de Sardenya de 1957

Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya se celebraren el 16 de juny de 1957.

Veure Sardenya і Eleccions regionals de Sardenya de 1957

Eleccions regionals de Sardenya de 1961

Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya se celebraren el 18 de juny de 1961.

Veure Sardenya і Eleccions regionals de Sardenya de 1961

Eleccions regionals de Sardenya de 1965

Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya se celebraren el 13 de juny de 1965.

Veure Sardenya і Eleccions regionals de Sardenya de 1965

Eleccions regionals de Sardenya de 1969

Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya se celebraren el 15 de juny de 1969.

Veure Sardenya і Eleccions regionals de Sardenya de 1969

Eleccions regionals de Sardenya de 1974

Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya se celebraren el 17 de juny de 1974.

Veure Sardenya і Eleccions regionals de Sardenya de 1974

Eleccions regionals de Sardenya de 1979

Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya se celebraren el 17 de juny de 1979.

Veure Sardenya і Eleccions regionals de Sardenya de 1979

Eleccions regionals de Sardenya de 1984

Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya se celebraren el 24 de juny de 1984.

Veure Sardenya і Eleccions regionals de Sardenya de 1984

Eleccions regionals de Sardenya de 1989

Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya se celebraren l'11 de juny de 1989.

Veure Sardenya і Eleccions regionals de Sardenya de 1989

Eleccions regionals de Sardenya de 1994

Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya se celebraren a dues voltes el 12 i el 26 de juny de 1994.

Veure Sardenya і Eleccions regionals de Sardenya de 1994

Eleccions regionals de Sardenya de 1999

Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya se celebraren a dues voltes el 12 i el 27 de juny de 1999.

Veure Sardenya і Eleccions regionals de Sardenya de 1999

Eleccions regionals de Sardenya de 2004

Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya i per a escollir el president de Sardenya se celebraren a dues voltes el 12 i el 13 de juny de 2004.

Veure Sardenya і Eleccions regionals de Sardenya de 2004

Element Florístic Tirrènic Balear

S'anomena Element Florístic Tirrènic Balear el grup corològic balear que inclou els endemismes d'origen tirrenià, que són ara els tàxons localitzats a les illes de la Mediterrània Occidental (Gimnèsies, Pitiüses, illes de Ieras, Còrsega, Sardenya, illes Toscanes i fins i tot illots propers a la Costa de Sicília).

Veure Sardenya і Element Florístic Tirrènic Balear

Elena Ledda

Elena Ledda és una cantant sarda nascuda a Selargius, a prop de Càller, el 1959.

Veure Sardenya і Elena Ledda

Elionor d'Arborea

Elionor d'Arborea o Elionor de Molins de Rei (Sard: Elianora de Arbarèe, Molins de Rei, 1340-Oristany, 1403) va succeir el seu germà Hug III d'Arborea i va apaivagar la revolta republicana que l'havia assassinat el 1383.

Veure Sardenya і Elionor d'Arborea

Elmas

Elmas històricament en català El Mas (en sard, Su Masu) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.

Veure Sardenya і Elmas

Emirat de Dàniyya

Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.

Veure Sardenya і Emirat de Dàniyya

Enclavament lingüístic

Un enclavament lingüístic o illa lingüística és un territori petit on, de manera aïllada, es parla una llengua diferent de la que l'envolta.

Veure Sardenya і Enclavament lingüístic

Enni

Quint Enni (Quintus Ennius; Rudiae, 239 aC-169 aC) va ser un poeta i dramaturg romà, conegut sobretot pels seus ''Annals''.

Veure Sardenya і Enni

Enrico Berlinguer

Enrico Berlinguer (IPA) (25 de maig de 1922 – 11 de juny de 1984) va ser un polític italià, secretari general del Partit Comunista Italià (PCI) des de 1972 fins a la seva mort.

Veure Sardenya і Enrico Berlinguer

Ermenguer

Ermenguer fou el primer comte d'Empúries (~813- ~817).

Veure Sardenya і Ermenguer

Església de Sant Bertomeu (Xàbia)

L'església de Sant Bertomeu és un temple catòlic situat al nord-est de la vila valenciana de Xàbia, al centre del primitiu recinte medieval i la part més alta.

Veure Sardenya і Església de Sant Bertomeu (Xàbia)

Esglésies

Esglésies (antigament Chiesa, i avui dia en sard Igrèsias i italià Iglesias) és una ciutat de Sardenya, a la província de Sardenya del Sud.

Veure Sardenya і Esglésies

Espuri Carvili Màxim Ruga

Espuri Carvili Màxim Ruga (en llatí Spurius Carvilius Sp. F. C. N. Maximus Ruga) va ser un magistrat romà del.

Veure Sardenya і Espuri Carvili Màxim Ruga

Espuri Cluvi

Espuri Cluvi (en llatí Spurius Cluvius) va ser un magistrat romà.

Veure Sardenya і Espuri Cluvi

Estatut d'autonomia de Friül-Venècia Júlia

Estatut regional de Friül-Venècia Júlia fou aprovat mitjançant la llei constitucional número 1 de 31 de gener de 1963 en aplicació de l'article 116 de la Constitució de la República Italiana.

Veure Sardenya і Estatut d'autonomia de Friül-Venècia Júlia

Estornell negre

'' Sturnus unicolor'' L'estornell negre (Sturnus unicolor) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels estúrnids (Sturnidae).

Veure Sardenya і Estornell negre

Estret de Bonifacio

L'estret de Bonifacio (en cors Bocche di Bunifaziu, en francès Bouches de Bonifacio, en gal·lurès Bocchi di Bunifaziu, en italià Bocche di Bonifacio) és el canal marítim que separa l'illa de Còrsega (França) de l'illa de Sardenya (Itàlia) i que comunica la mar Tirrena amb la part occidental de la mar Mediterrània (els italians anomenen aquest sector «mar de Sardenya»).

Veure Sardenya і Estret de Bonifacio

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Veure Sardenya і Etruscs

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Sardenya і Europa

Eusebi de Vercelli

Eusebi de Vercelli (Eusebius Vercellensis) va ser un religiós que va viure al, bisbe de Vercelli i campió de l'ortodòxia.

Veure Sardenya і Eusebi de Vercelli

Exarcat de Ravenna

L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Sardenya і Exarcat de Ravenna

Exònim

Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.

Veure Sardenya і Exònim

Falcó d'Elionor

El falcó d'Elionor, falcó marí o falcó de la reina (Falco eleonorae) és un rapinyaire que pertany a la família dels falcònids (Falconidae).

Veure Sardenya і Falcó d'Elionor

Fauna de Catalunya

Les perdius xerres són uns dels ocells comuns a Catalunya. La fauna de Catalunya es compon, a grans trets, d'una combinació d'una minoritat d'animals endèmics de la regió i una majoritat d'animals que també són presents en altres indrets.

Veure Sardenya і Fauna de Catalunya

Favara

Favara és un municipi del País Valencià de la comarca de la Ribera Baixa.

Veure Sardenya і Favara

Felip d'Anglesola

Felip d'Anglesola, president de la Generalitat de Catalunya l'any 1380, havia estat nomenat per les Corts reunides a Barcelona el 17 de gener d'aquell any.

Veure Sardenya і Felip d'Anglesola

Felip de Mallorca

Felip de Mallorca (Perpinyà 1288- Nàpols 1340) fou infant de Mallorca i regent del regne de Mallorca (1324-1335).

Veure Sardenya і Felip de Mallorca

Fenícia

Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U.

Veure Sardenya і Fenícia

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Veure Sardenya і Ferran d'Antequera

Ferrer Colom

Ferrer Colom (? - Lleida, 4 de desembre de 1340) fou governador general del Comtat d'Urgell (1323 - 1333), conseller reial, i bisbe de Lleida (1334 - 1340).

Veure Sardenya і Ferrer Colom

Fiscalitat

La fiscalitat es refereix a dues coses: la primera fa esment a la legislació fiscal entesa com el conjunt de les lleis i de les normes que es refereixen als impostos, la segona és el sistema fiscal, conjunt d'instruments establerts per les administracions per regular l'obtenció de recursos econòmics provinents especialment de la recaptació d'impostos.

Veure Sardenya і Fiscalitat

Fonteu

* Tit Fonteu, legat de Publi Corneli Escipió a Hispània.

Veure Sardenya і Fonteu

Formatge

Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.

Veure Sardenya і Formatge

Fortunacià

Fortunacià (Fortunatianus, derivat del cognomen Fortunatus, 'afortunat') és el nom dels següents personatges.

Veure Sardenya і Fortunacià

Fortza Paris

Fortza Paris és un moviment polític regionalista actiu a Sardenya.

Veure Sardenya і Fortza Paris

Fosgenita

La fosgenita és un mineral de plom i clor de la classe dels carbonats.

Veure Sardenya і Fosgenita

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Sardenya і França

Franca Masu

és una cantant sarda, i més concretament algueresa, que canta en alguerès (català), sard, italià i castellà.

Veure Sardenya і Franca Masu

Francesc Carles de Borja

Francesc Carles de Borja-Centelles i Fernández de Velasco o Carles de Borja-Centelles (8 de desembre 1573 — 7 de febrer 1632), Duc de Gandia, Marquès de Llombai i comte d'Oliva (1595-1632).

Veure Sardenya і Francesc Carles de Borja

Francesc d'Arinyó

Francesc d'Arinyó (? segona meitat Segle XIV - ? 1429), fou un escriptor català en llengua llatina.

Veure Sardenya і Francesc d'Arinyó

Francesco Cossiga

Francesco Cossiga (Sàsser, 26 de juliol de 1928 - Roma, 17 d'agost de 2010) fou un polític, jurista i professor sard pertanyent a la democràcia cristiana italiana que ocupà el càrrec de vuitè President de la República Italiana entre 1985 i 1992.

Veure Sardenya і Francesco Cossiga

Frederic II de Sicília

Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).

Veure Sardenya і Frederic II de Sicília

Futbol a Itàlia

miniatura El futbol és l'esport amb més seguidors a Itàlia.

Veure Sardenya і Futbol a Itàlia

Gai Atili Règul

Gai Atili Règul (en Caius Atilius M. F. M. N. Regulus) va ser un magistrat romà, probablement fill de Marc Atili Règul, cònsol dues vegades.

Veure Sardenya і Gai Atili Règul

Gai Aureli Escaure

Gai Aureli Escaure (en llatí Caius Aurelius Scaurus) va ser un magistrat romà.

Veure Sardenya і Gai Aureli Escaure

Gai Aurunculeu (pretor)

Gai Aurunculeu (en llatí Caius Aurunculeius) va ser un magistrat romà del.

Veure Sardenya і Gai Aurunculeu (pretor)

Gai Cassi Longí (governador)

Gai Cassi Longí (Caius Cassius Longinus) va ser un jurista i governador romà.

Veure Sardenya і Gai Cassi Longí (governador)

Gai Cicereu

Gai Cicereu (en llatí Caius Cicereius) era secretari (scriba) de Publi Corneli Escipió Africà el vell.

Veure Sardenya і Gai Cicereu

Gai Estertini

Gai Estertini (en llatí Caius Stertinius) va ser un magistrat romà del.

Veure Sardenya і Gai Estertini

Gai Megaboc

Gai Megaboc (en llatí Caius Megabocchus) va ser un magistrat romà del.

Veure Sardenya і Gai Megaboc

Gai Papiri Carbó (pretor)

Gai Papiri Carbó (en llatí Caius Papirius Carbó) va ser un magistrat romà.

Veure Sardenya і Gai Papiri Carbó (pretor)

Gai Semproni Grac

Gai Semproni Grac (Gaius Sempronius Gracchus) (159 aC o 154 aC - 121 aC) va ser un polític romà cap del partit popular, que va continuar el camí polític iniciat pel seu germà Tiberi Semproni Grac quan aquell va morir.

Veure Sardenya і Gai Semproni Grac

Gai Valeri Leví (cònsol)

Gai Valeri Leví (en Caius Valerius Laevinus) va ser un magistrat romà.

Veure Sardenya і Gai Valeri Leví (cònsol)

Gal·lurès

En groc, la zona on es parla el dialecte gal·lurès El gal·lurès o gal·lurés (en llengua sarda, gadduresu) és, segons la majoria dels lingüistes, un dialecte del cors influenciat per la llengua sarda que es parla a la zona més septentrional de l'illa de Sardenya, al costat de l'estret que separa Sardenya de Còrsega.

Veure Sardenya і Gal·lurès

Garnatxa

Garnatxa negra La garnatxa és una varietat de cep negra que dona un raïm de taula i vinífer.

Veure Sardenya і Garnatxa

Garric

El garric (Quercus coccifera) és una planta semblant a l'alzina però de port arbustiu.

Veure Sardenya і Garric

Garsa

La garsa eurasiàtica o senzillament garsa o blanca (Pica pica) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels còrvids.

Veure Sardenya і Garsa

Gastronomia d'Itàlia

La cuina d'Itàlia és extremadament variada.

Veure Sardenya і Gastronomia d'Itàlia

Gastronomia de les Illes Balears

La gastronomia de les Illes Balears és fruit de l'herència gastronòmica dels fenicis, romans, àrabs, catalans i altres cultures culinàries properes, i de la seva condició insular i marítima, és sobretot una cuina casolana de pagès i de mariner, amb un ús destacat del porc, de l'aviram, dels llegums, de l'arròs i del peix.

Veure Sardenya і Gastronomia de les Illes Balears

Gat (tauró)

Ou de gat dins d'una càpsula còrnia. ''Scyliorhinus canicula'' Ous de gat Posta d'un exemplar femella El gat, gató, gat ver(Scyliorhinus canicula) és una espècie de peix cartilaginós carcariniforme de la família dels esciliorrínids, corrent als Països Catalans.

Veure Sardenya і Gat (tauró)

Gavino Pes

Gavino Pes (Don Baignu), (Tempio Pausania, 31 de juliol 1724 - 24 d'octubre 1795), fou un sacerdot i poeta sard, de família noble.

Veure Sardenya і Gavino Pes

Gàl·lia Cisalpina

Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.

Veure Sardenya і Gàl·lia Cisalpina

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Veure Sardenya і Gènova

Gelimer

Gelimer (en grec antic Γελίμερ, 480 - 553) va ser el darrer rei dels vàndals (530-534).

Veure Sardenya і Gelimer

Gens Antònia

La gens Antònia (Antonia gens) va ser una família romana, amb branques patrícia i plebea.

Veure Sardenya і Gens Antònia

Gens Cornèlia

La gens Cornèlia (Cornelia gens) va ser una gens romana, patrícia i plebea, una de les més distingides, que va produir un gran nombre d'homes il·lustres.

Veure Sardenya і Gens Cornèlia

Genseric

Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).

Veure Sardenya і Genseric

Gentilici

Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).

Veure Sardenya і Gentilici

Geríon (mitologia)

Geríon o Gerió (Geryon) és un gegant alat de la mitologia grega format per tres cossos humans sencers units per la cintura, fill de Crisàor i Cal·lírroe.

Veure Sardenya і Geríon (mitologia)

Gian Maria Volonté

Gian Maria Volonté (Milà, 9 d'abril de 1933 - Flórina, 6 de desembre de 1994) va ser un actor italià.

Veure Sardenya і Gian Maria Volonté

Gilabert de Pròixida i de Centelles

Gilabert de Pròixida —Próixita o Pròixita— i de Centelles (València, ? – Gènova, 1405) fou un poeta valencià.

Veure Sardenya і Gilabert de Pròixida i de Centelles

Giovanni de Riu

Giovanni de Riu va ser un pilot de curses automobilístiques italià que va arribar a disputar curses de Fórmula 1.

Veure Sardenya і Giovanni de Riu

Giovanni Francesco Fara

Giovanni Francesco Fara (Sàsser, 4 de febrer de 1543 - Bosa, 1591) fou un escriptor sard en llatí.

Veure Sardenya і Giovanni Francesco Fara

Giovanni Lilliu

Giovanni Lilliu (Barumini, 13 de març de 1914 - Càller, 19 de febrer de 2012) fou un arqueòleg i historiador sard.

Veure Sardenya і Giovanni Lilliu

Giovanni Pietro Cubeddu

Giovanni Pietro Cubeddu (Pattada, 1748 - Oristany 1828) és un escriptor sard en logudorès.

Veure Sardenya і Giovanni Pietro Cubeddu

Giuseppe Verdi

fou un compositor d'òpera italià.

Veure Sardenya і Giuseppe Verdi

Gneu Octavi (pretor 205 aC)

Gneu Octavi (en llatí Cnaeus Octavius) va ser un magistrat romà que va viure entre els segles i II aC.

Veure Sardenya і Gneu Octavi (pretor 205 aC)

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Veure Sardenya і Gneu Pompeu Magne

Gneu Servili Gemin

Gneu Servili Gemin (Gnaeus Servilius P. f. Q. n. Geminus) va ser un magistrat romà del.

Veure Sardenya і Gneu Servili Gemin

Gobius ater

Gobius ater és una peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Veure Sardenya і Gobius ater

Goddes

Goddes (en llatí Goddas o Godas) era un noble d'origen got al servei del rei vàndal Gelimer.

Veure Sardenya і Goddes

Goigs

'''Goigs''' de Sant Pere Màrtir (1917) Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants.

Veure Sardenya і Goigs

Gonnesa

Gonnesa és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.

Veure Sardenya і Gonnesa

Gonnosfanadiga

Gonnosfanadiga (en sard, Gonnos Fanàdiga) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.

Veure Sardenya і Gonnosfanadiga

Gorgos de Messènia

Gorgos (Gorgus) fou el fill de l'heroi messeni Aristòmenes, i va ser promès a la jove amb l'ajut de la qual es va escapar quan fou capturat per un cos de mercenaris cretencs al servei d'Esparta.

Veure Sardenya і Gorgos de Messènia

Gozo

Gozo, antigament Gozzo i, en català medieval, el Goi, és una illa de la mar Mediterrània entre Sicília i la costa d'Àfrica, separada per un estret de l'illa de Malta, amb la qual forma la República de Malta.

Veure Sardenya і Gozo

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Veure Sardenya і Gran Companyia Catalana

Grazia Deledda

Grazia Deledda (Nuoro, Sardenya, 27 de setembre de 1871 - Roma, 15 d'agost de 1936) fou una novel·lista i poeta italiana guardonada amb el Premi Nobel de Literatura de l'any 1926, i figura clau de la literatura sarda en italià del.

Veure Sardenya і Grazia Deledda

Gros (moneda)

Un gros era una moneda d'argent que normalment tenia una puresa de 12 diners de fi, per aquest motiu es pot trobar denominat com gros de 12 diners cosa que indica el seu grau de puresa, actualment 958 mil·lèsimes, i no la seva equivalència en diners circulants, que es determinava normativament i rebia el nom de for (per exemple en la creació del ral de Mallorca el rei fixa una "llei de 11 diners" i un valor de "16 diners menuts").

Veure Sardenya і Gros (moneda)

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Veure Sardenya і Guerra civil

Guerra dels Mercenaris

La Guerra dels Mercenaris o Guerra líbia va ser una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès durant i al final la Primera Guerra Púnica, i que va comptar amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control cartaginès.

Veure Sardenya і Guerra dels Mercenaris

Guerra llatina

La guerra llatina fou un conflicte lluitat entre el 340 aC i el 338 aC per la Lliga llatina contra l'hegemonia imposada per la República de Roma.

Veure Sardenya і Guerra llatina

Guerra veneciano-genovesa

La guerra veneciano-genovesa fou un conflicte entre la República de Gènova i la República de Venècia lluitat al mar Egeu pel control del mediterrani oriental entre 1350 i 1355, fou guanyat per Gènova.

Veure Sardenya і Guerra veneciano-genovesa

Guerres Púniques

cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.

Veure Sardenya і Guerres Púniques

Guillem de Capraia

Guillem de Capraia fou membre de la família dels comtes de Capraia, una branca dels comtes de Prato.

Veure Sardenya і Guillem de Capraia

Guillem Hug de Rocabertí

Guillem Hug de Rocabertí pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.

Veure Sardenya і Guillem Hug de Rocabertí

Guineu roja

La guineu roja o rabosa (Vulpes vulpes) és un mamífer de la família dels cànids.

Veure Sardenya і Guineu roja

Guspini

Guspini (en sard, Gùspini) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.

Veure Sardenya і Guspini

Hamílcar (210 aC)

Hamílcar (en llatí Hamilcar, en grec antic Ἀμίλχαρ) va ser un almirall cartaginès que va dirigir la flota d'observació que els cartaginesos van enviar durant la Segona Guerra Púnica per vigilar els moviments romans a Sicília.

Veure Sardenya і Hamílcar (210 aC)

Hamílcar (480 aC)

Hamílcar (en llatí Hamilcar, en grec antic Ἀμίλχαρ) va ser un general cartaginès, mort durant la batalla d'Himera l'any 480 aC, un dels episodis de la gran expedició grega a Sicília.

Veure Sardenya і Hamílcar (480 aC)

Hamílcar Barca

Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.

Veure Sardenya і Hamílcar Barca

Hanníbal Giscó

Hanníbal Giscó (300-290 aC - 260 aC) va ser un general cartaginès al càrrec de les tropes púniques (navals i terrestres) durant la Primera Guerra Púnica contra la República Romana.

Veure Sardenya і Hanníbal Giscó

Hannó

Hannó (（Ἄννων) fou un dels noms més comuns de Cartago, més fins i tot que Amílcar i Anníbal.

Veure Sardenya і Hannó

Hannó (235 aC)

Hannó fou un dels deu ambaixadors enviats per Cartago a Roma l'any 235 aC.

Veure Sardenya і Hannó (235 aC)

Hannó (239 aC)

Hannó fou un militar cartaginès enviat a Sardenya l'any 239 aC per sotmetre als mercenaris que, seguint l'exemple dels mercenaris a Àfrica, s'havien revoltat i havien matat al general Bostar.

Veure Sardenya і Hannó (239 aC)

Hannó (259 aC)

Hannó va ser un governador cartaginès al que mencionen Joan Zonaràs i Orosi.

Veure Sardenya і Hannó (259 aC)

Hannó (noble 215 aC)

Hannó fou un noble cartaginès que segons Titus Livi va ser l'instigador de la revolta del cap sard Hampsicora durant la Segona Guerra Púnica.

Veure Sardenya і Hannó (noble 215 aC)

Helichrysum italicum

L'helichrysum italicum, sempreviva olorosa, garlanda o ramell de sant Ponç és un arbust de la família de les asteràcies (compostes) present a Europa i Àfrica, sobretot a les zones seques i pedregoses, a les vores de camins i carreteres (ruderal).

Veure Sardenya і Helichrysum italicum

Henri Cartier-Bresson

va ser un cèlebre fotògraf francès que molts consideren el pare del fotoreportatge, la fotografia de carrer i la fotografia natural, una activitat que li va fer adoptar el format de 35 mm de bell antuvi.

Veure Sardenya і Henri Cartier-Bresson

Hilari Diaca

Hilari Diaca (Hilarius Diaconus) fou un eclesiàstic nascut a Sardenya i que va exercir a Roma a la meitat del, anomenat Hilari Diaca per distingir-lo d'altres Hilaris.

Veure Sardenya і Hilari Diaca

Himilcó (406 aC)

Himilcó (Himilco) fou un militar cartaginès fill d'Hannó, comandant juntament amb Anníbal (409 aC), fill de Giscó, de la gran expedició a Sicília (406 aC).

Veure Sardenya і Himilcó (406 aC)

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Veure Sardenya і Hispània

Història antiga de Sicília

La història de Sicília en l'antiguitat és convulsa, donada la posició estratègica de l'illa al Mediterrani.

Veure Sardenya і Història antiga de Sicília

Història d'Itàlia

La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.

Veure Sardenya і Història d'Itàlia

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Veure Sardenya і Història d'Occitània

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Veure Sardenya і Història de Barcelona

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Veure Sardenya і Història de Catalunya

Història de Còrsega

Còrsega és una illa de la Mediterrània, habitada des de temps neolítics.

Veure Sardenya і Història de Còrsega

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Veure Sardenya і Història de l'Imperi Romà

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Veure Sardenya і Història de la llengua catalana

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Sardenya і Història de les Illes Balears

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Veure Sardenya і Història de Mallorca

Història de Tunísia

Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.

Veure Sardenya і Història de Tunísia

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Veure Sardenya і Història del dret català

Història geològica de Catalunya

l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), mostra les principals unitats estructurals del relleu de Catalunya, plecs, falles, discordances, bassaments i límits i la seva correspondència amb els temps geològics. La història geològica de Catalunya és la història geològica del territori resultant i actualment constituït pel relleu de tres grans dominis o unitats: la Serralada Pirinenca, la Depressió Central (formant part de la depressió geològica de l'Ebre) i el Sistema Mediterrani Català.

Veure Sardenya і Història geològica de Catalunya

Hug I d'Arborea

Hug I d'Arborea, conegut també com a Hug II Ponç de Cervera, Hug II de Bas o Hug Poncet, (Oristany (Sardenya) 1178) net de Barisó I d'Arborea i de la segona dona d'aquest, Agalbursa.

Veure Sardenya і Hug I d'Arborea

Hug II d'Arborea

Hug II d'Arborea fou fill il·legítim de Marià III d'Arborea i de Paulesa de Serra (o de Lacon).

Veure Sardenya і Hug II d'Arborea

Hug II dels Baus

Hug II dels Baus (? - Sardenya, 1179) fou el primer fill de Ramon I dels Baus pertanyent a la senyoria dels Baus, a Provença.

Veure Sardenya і Hug II dels Baus

Ibn Jubayr

Abu-l-Hussayn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Jubayr al-Kinaní, conegut com a Ibn Jubayr —en àrab أبو الحسين محمد بن أحمد بن جبير الكناني, Abū-l-Ḥusayn Muḥammad ibn Aḥmad ibn Jubayr al-Kinānī— (València, 1145 - Alexandria, 29 de novembre de 1217) fou un geògraf, viatger i poeta andalusí; el seu llibre de viatges Rihla és força conegut al món àrab.

Veure Sardenya і Ibn Jubayr

Ignasi d'Antioquia

Ignasi d'Antioquia (província romana de Síria, c. 35 dC - Roma, 108) conegut com a Ignasi el Teòfor o Ignasi el Deifer (epítet que vol dir —segons ell mateix— ‘aquell que porta Déu al cor’), fou un dels pares de l'Església del, mort vers l'any 107/116.

Veure Sardenya і Ignasi d'Antioquia

Iliens

Els iliens (en llatí Ilienses, en grec antic Ἰλιεῖς) eren un poble de l'interior de Sardenya, que semblen ser una de les tribus muntanyenques més importants.

Veure Sardenya і Iliens

Illa de Tabarca

Lilla de Tabarca o l'illa Plana (únics topònims normatius en valencià segons el Corpus Toponímic Valencià), també popularment Nova Tabarca, és una illa de la Mediterrània, la més gran de les illes del País Valencià.

Veure Sardenya і Illa de Tabarca

Illes Lavezzi

Les Illes Lavezzi (en cors Isuli Lavezzi, en francès Îles Lavezzi) és un petit arxipèlag de la Mar Mediterrània, situat al sud de l'illa de Còrsega i més concretament a l'estret de Bonifacio, el qual separa Còrsega de Sardenya.

Veure Sardenya і Illes Lavezzi

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Sardenya і Imperi Romà

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Veure Sardenya і Imperi Romà d'Occident

Incendi forestal

Incendis de l'Alt Empordà de 2012. A la foto, el foc des de Terrades el matí del 23 de juliol Castelltallat, durant l'any 2011, que mostra els troncs cremats i la reducció de les branques de la capçada com a efecte de l'incendi de l'any 1998 any 2001. Helicòpter bombarder a Collserola, Barcelona Un incendi forestal és la propagació d'un foc sense control a través d'una superfície forestal arbrada o no.

Veure Sardenya і Incendi forestal

Indipendèntzia Repùbrica de Sardigna

Indipendentzia Repubrica de Sardigna (Independència República de Sardenya en sard), també conegut com a iRS, és un partit polític que reclama pacíficament la independència de l'illa de Sardenya, actualment regió autònoma de l'estat italià.

Veure Sardenya і Indipendèntzia Repùbrica de Sardigna

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Veure Sardenya і Inquisició espanyola

Interglacial Riss-Würm

Cicles glacials i interglacials. CO2 atmosfèric, mesurat a partir de mostres de nuclis de gel des de fa 800.000 L'interglacial Riss-Würm va ser un període climàtic temperat de la Terra entre la glaciació de Riss i la glaciació de Würm, que es va produir cap al 110.000 a 90.000 aC.

Veure Sardenya і Interglacial Riss-Würm

Iolaenses

Els iolaenses o també iolais (en llatí iolaenses o iolais, en grec antic Ἰόλαοι Ἰολάειοι o Ἰολαεῖς) eren un poble antic de Sardenya que semblen haver estat una de les nacions natives de l'illa.

Veure Sardenya і Iolaenses

Iolau

Iolau (en grec antic Ἰόλαος, Iolaos) fou un heroi, fill d'Íficles i d'Automedusa, la filla d'Alcàtou.

Veure Sardenya і Iolau

Isòtop

Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.

Veure Sardenya і Isòtop

Italo Calvino

Italo Calvino (Santiago de las Vegas, Cuba, 15 d'octubre de 1923 - Siena, 19 de setembre de 1985) fou un dels més grans escriptors italians del.

Veure Sardenya і Italo Calvino

Italouruguaians

Els italouruguaians (castellà: ítalo-uruguayos; italià: italo-uruguaiani o italo-uruguagio) són els italians residents a l'Uruguai així com els seus descendents.

Veure Sardenya і Italouruguaians

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Sardenya і Itàlia

Itàlia romana

Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.

Veure Sardenya і Itàlia romana

Ittiri

Ittiri és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sàsser.

Veure Sardenya і Ittiri

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Veure Sardenya і Jaume el Just

Jaume Huguet

fou un pintor gòtic català.

Veure Sardenya і Jaume Huguet

Jean Henri Dunant

Jean Henri Dunant (Ginebra, Suïssa, 8 de maig de 1828 - Heiden, 30 d'octubre de 1910) fou un home de negocis suís que portà a terme diferents iniciatives humanitàries.

Veure Sardenya і Jean Henri Dunant

Jeroni Araolla

Jeroni Araolla (en sard, Hieronimu; en italià, Gerolamo) fou un poeta, polític i eclesiàstic sard, nascut a Sàsser entre 1500 i 1520 en una família noble i benestant, i mort entre 1595 i 1615.

Veure Sardenya і Jeroni Araolla

Joan de Bardaixí

Joan de Bardaixí (? – 1451?), militar hospitaler, fill del poderós Justícia d'Aragó Berenguer de Bardaixí.

Veure Sardenya і Joan de Bardaixí

Joan de Casanova

Joan de Casanova (Barcelona, 1387 - Florència, 1436) fou un cardenal i escriptor català en llengua llatina.

Veure Sardenya і Joan de Casanova

Joan Desgarrigues

Joan Desgarrigues fou un personatge originari del Rosselló que havia professat a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, de la que havia arribat a ocupar el càrrec de comanador del Mas Déu, la casa mare del Rosselló.

Veure Sardenya і Joan Desgarrigues

Joan Fiveller

Joan Fiveller o, en ortografia antiga, Johan Fivaller (Barcelona?, - c. 1434) fou conseller (1406-1427) i conseller en cap (1418-1419 i 1427-1428) de la ciutat de Barcelona.

Veure Sardenya і Joan Fiveller

Joan Francesc Simon i Delitala

Joan Francesc Simon i Delitala (l'Alguer 1762 - 1819) fou un teòleg i bibliòfil alguerès.

Veure Sardenya і Joan Francesc Simon i Delitala

Joan I de Foix

Joan I de Grailly o Joan I de Foix (1382 - Maseras, 1436) fou vescomte de Castellbò (1406-1423); comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan i Gabardà, i captal de Buch (1413-1436); vescomte de Lautrec (1425-1436); i comte de Bigorra (1415-1436).

Veure Sardenya і Joan I de Foix

Joan Mates

Joan Mates fou un pintor gòtic, català documentat entre 1390 - 1431, que s'inscriu dins del corrent que s'ha anomenat estil gòtic internacional de Catalunya, sorgit al voltant de la personalitat de Lluís Borrassà.

Veure Sardenya і Joan Mates

Joan Pais i Melis

Joan Pais i Melis (l'Alguer 1875 - Càller, Sardenya 1964) fou un gramàtic, músic i poeta alguerès.

Veure Sardenya і Joan Pais i Melis

Joan Peana

fou un sacerdot i promotor cultural de l'Alguer, on es va dedicar a l'ensenyament del català.

Veure Sardenya і Joan Peana

Jocs Florals

Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.

Veure Sardenya і Jocs Florals

Jordi Carbonell i de Ballester

Jordi Carbonell i de Ballester (Barcelona, 23 d'abril de 1924 - Barcelona, 22 d'agost de 2016) fou un polític i filòleg català, net de l'escultor Pere Carbonell i Huguet.

Veure Sardenya і Jordi Carbonell i de Ballester

Jornades Internacionals de Corti

El poble de Corti, on té lloc la trobada. Jornades Internacionals de Corti (en cors: Ghjurnate Internaziunale di Corti; en francès: Journées internationales de Corte; en italià: Giornate internazionali di Corte) és una celebració anyal celebrada a la ciutat de Corti (Còrsega) des de 1987.

Veure Sardenya і Jornades Internacionals de Corti

José Patiño Rosales

Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. José Patiño y Rosales (Milà, 11 d'abril de 1666 - San Ildefonso (Segòvia), 3 de novembre de 1736) fou un dels ministres més importants del regnat de Felip V.

Veure Sardenya і José Patiño Rosales

Josep Antoni de Rubí i de Boixadors

Josep Antoni de Rubí i de Boixadors (Barcelona, 14 de maig de 1669, Brussel·les, 31 de desembre de 1740), el marquès de Rubí, fou un militar català.

Veure Sardenya і Josep Antoni de Rubí i de Boixadors

Josep Frank

Josep Frank (l'Alguer, 1830-1900) fou escriptor alguerès.

Veure Sardenya і Josep Frank

Josep Oriol Anguera de Sojo

Josep Oriol Anguera de Sojo (Barcelona, 11 d'octubre de 1879 - † Barcelona, 1956) fou un advocat i polític català.

Veure Sardenya і Josep Oriol Anguera de Sojo

Juan María Medina Ayllón

va ser un escultor andalús que es va instal·lar a Catalunya.

Veure Sardenya і Juan María Medina Ayllón

Juanni Spano

Juanni Spano (en sard, però més sovint en italià: Giovanni Spano o Spanu) (Ploaghe, Sardenya 1803- Càller, 1882) fou un capellà i lingüísta sard, considerat un dels fundadors de la recerca arqueològica a Sardenya.

Veure Sardenya і Juanni Spano

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Veure Sardenya і Juli Cèsar

Julio Alberoni

Giulio Alberoni, també conegut, en castellà, com Julio Alberoni (Fiorenzicola, 31 de maig de 1664 - 1664 - Piacenza, 16 de juny, 1752) va ser un cardenal italià, que fou un primer ministre de Felip V. Nasqué dins una família humil –era fill d'un vinyater– al ducat de Parma (actualment a Itàlia); primerament s'educà a l'escola de monjos barnabites de Piacenza, i més tard, per mediació dels vicelegats papals de Ravenna, estudià la carrera eclesiàstica.

Veure Sardenya і Julio Alberoni

Julivert

El julivert (Petroselinum crispum), és una espècie de planta amb flors del gènere Petroselinum dins la família de les apiàcies.

Veure Sardenya і Julivert

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Veure Sardenya і Justinià I

Jutjat d'Arborea

Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.

Veure Sardenya і Jutjat d'Arborea

Jutjat de Càller

El jutjat de Càller fou una jurisdicció feudal de l'illa de Sardenya, un dels quatre que existien a l'illa al derivats probablement de jurisdiccions romans d'Orient ja existents al.

Veure Sardenya і Jutjat de Càller

Jutjat de Gallura

Mapa dels jutjats de Sardenya. Gallura era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.

Veure Sardenya і Jutjat de Gallura

Jutjat de Torres

Torres (també anomenat Logudoro) era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.

Veure Sardenya і Jutjat de Torres

Khair ed-Din Barba-rossa

Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.

Veure Sardenya і Khair ed-Din Barba-rossa

L'Alguer

L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.

Veure Sardenya і L'Alguer

L'Aplec Internacional

Quatre participants de l'Aplec Internacional de l'Alguer del 2021. L'Aplec Internacional és un mostra de la cultura popular catalana organitzada per Adifolk que va començar l'any 1988 per donar-ne a conèixer la realitat i varietat de la cultura popular i tradicional catalana i dels Països Catalans al món.

Veure Sardenya і L'Aplec Internacional

La Maddalena

La Maddalena (en gal·lurès A Madalena) és un municipi insular italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sàsser.

Veure Sardenya і La Maddalena

Lanusei

Lanusei (en sard Lanusè) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Nuoro.

Veure Sardenya і Lanusei

Launeddas

Els launeddas, el Clarinet triple és un dels instruments musicals de vent de fusta més antics de la mediterrània (900 aC) i que en l'actualitat només es troba a Sardenya, consisteix en tres tubs amb llengüeta simple, que formen part del mateix cos de canya.

Veure Sardenya і Launeddas

Lígur

El lígur és una llengua romànica, consistent en un grup de dialectes parlats a Ligúria, regió situada administrativament al nord de la República Italiana, al sud del Piemont, a Carloforte i a Calasetta (Sardenya), i en algunes zones de costa mediterrània francesa i Mònaco.

Veure Sardenya і Lígur

Lesbos

L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.

Veure Sardenya і Lesbos

Limoncello

El limoncello (AFI italià, limonˈtʃɛlːo) (de vegades limoncino o limonello) és un licor de llimona originari d'Itàlia, produït en particular a la península sorrentina (entre el Golf de Nàpols i el Golf de Salern) i Capri, així com a Sicília, Sardenya, Calàbria, a l’illa d'Ischia i a Ligúria.

Veure Sardenya і Limoncello

Linx nòrdic

El linx nòrdic, gat cerver, gat cerval, llop cerver, llop cerval o gatillop (Lynx lynx) és un fèlid de mida mitjana natiu dels boscos d'Europa i Sibèria.

Veure Sardenya і Linx nòrdic

Literatura sarda

Literatura sarda és la literatura feta en sard, la llengua romànica pròpia de l'illa de Sardenya, o bé en altres llengües per part d'escriptors sards.

Veure Sardenya і Literatura sarda

Llatins

Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.

Veure Sardenya і Llatins

Lleó III l'Isàuric

L'Imperi Romà d'Orient, en lila, quan Lleó III va accedir al tron el 717. En verd l'imperi dels omeies. Lleó III l'Isàuric (en grec:, Leon) anomenat anteriorment Conó (Konon), fou emperador romà d'Orient del 718 al 741, fundador de la dinastia isàurica.

Veure Sardenya і Lleó III l'Isàuric

Lledoner

El lledoner (Celtis australis L.), també conegut com a lledó, és un arbre de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica.

Veure Sardenya і Lledoner

Llengües d'Itàlia

grec '''(GC)''' Les llengües d'Itàlia són els idiomes que es parlen a Itàlia i que a banda de l'italià són o han estat les llengües maternes de certs estrats socials.

Veure Sardenya і Llengües d'Itàlia

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Veure Sardenya і Llengües romàniques

Llengua fenícia

La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.

Veure Sardenya і Llengua fenícia

Lleonard II d'Alagó i Arborea

Lleonard II d'Alagó i Arborea (Oristany, 1436- 1494, Xàtiva, Regne de Valencia) fou un noble sard d'origen català, dels Alagó.

Veure Sardenya і Lleonard II d'Alagó i Arborea

Lliga italiana de futbol

La Lliga italiana de futbol és el campionat de lliga d'Itàlia, tradicionalment anomenat Scudetto.

Veure Sardenya і Lliga italiana de futbol

Lliga Sarda

La Lliga Sarda (Lega Sarda) fou un moviment independentista sard fundat el 1943 per Bastià Pirisi.

Veure Sardenya і Lliga Sarda

Lliga Sud

La Lliga Sud és una organització política del sud d'Itàlia, formada el 14 de setembre de 1997 a Melfi, Basilicata, amb seccions als Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata, Calàbria, Sicília i Sardenya, amb l'objectiu de formar una república separada al sud d'Itàlia que portarà el nom de República Federal d'Ausònia.

Veure Sardenya і Lliga Sud

Llista d'agermanaments de municipis valencians

Açò és una llista d'agermanaments de municipis valencians, ordenats alfabèticament per nom del municipi (sense l'article definit): els agermanaments d'Altea, pertanyents al Douzelage, apareixen marcats en blau.

Veure Sardenya і Llista d'agermanaments de municipis valencians

Llista d'espècies de liocrànids

Aquesta és la llista d'espècies de liocrànids,.

Veure Sardenya і Llista d'espècies de liocrànids

Llista d'illes d'Itàlia

Illes d'Itàlia. A continuació una llista de les principals illes de la República Italiana.

Veure Sardenya і Llista d'illes d'Itàlia

Llista d'illes de la mar Mediterrània

A la mar Mediterrània hi ha nombroses illes que s'enumeren per diferents conceptes.

Veure Sardenya і Llista d'illes de la mar Mediterrània

Llista d'illes per població

Aquesta és una llista de les illes del món ordenades per població.

Veure Sardenya і Llista d'illes per població

Llista d'illes per superfície

Aquesta és una llista de les illes del món ordenades per àrea.

Veure Sardenya і Llista d'illes per superfície

Llista de cardenals naturals dels Països Catalans

En aquesta llista de cardenals naturals dels Països Catalans s'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).

Veure Sardenya і Llista de cardenals naturals dels Països Catalans

Llista de ciutats d'Etrúria

Aquesta és una llista de ciutats d'Etrúria:; Ameria: Ameria és considerada la ciutat més antiga d'Úmbria.

Veure Sardenya і Llista de ciutats d'Etrúria

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Veure Sardenya і Llista de comtes de Barcelona

Llista de conflictes armats

Llista de conflictes armats, algunes batalles i guerres seleccionades, al llarg de la història occidental, ordenades cronològicament i separades per èpoques.

Veure Sardenya і Llista de conflictes armats

Llista de cornamuses

La denominació de cornamusa aplega un gran nombre d'instruments que, malgrat diferències importants quant a afinació, construcció, morfologia, etc.

Veure Sardenya і Llista de cornamuses

Llista de jutges d'Arborea

Els jutges (sobirans) d'Arborea governaven el Jutjat d'Arborea, a l'oest de Sardenya.

Veure Sardenya і Llista de jutges d'Arborea

Llista de jutges de Càller

Els jutges de Càller (en realitat Calaris) foren els sobirans del Jutjat de Càller a Sardenya.

Veure Sardenya і Llista de jutges de Càller

Llista de jutges de Gallura

Els jutges de Gallura foren els sobirans del Jutjat de Gallura a Sardenya.

Veure Sardenya і Llista de jutges de Gallura

Llista de micronacions

Aquesta és una llista de micronacions que són documentades online o per documentació escrita, i que tenen alguna forma d'interacció amb el món real.

Veure Sardenya і Llista de micronacions

Llista de moviments independentistes

La llista de moviments i partits polítics independentistes està ordenada geogràficament i per la nació a la que els mateixos grups afirmen defensar.

Veure Sardenya і Llista de moviments independentistes

Llista de papes de Roma

Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.

Veure Sardenya і Llista de papes de Roma

Llista de províncies romanes

Aquest article inclou la llista de divisions de l'administració provincial romana al llarg de diferents períodes històrics.

Veure Sardenya і Llista de províncies romanes

Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa

Tot seguit es presenta una llista dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al continent europeu. Aquesta llista s'organitza classificant els béns culturals i naturals per estats (vegeu també la llista específica del Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans).

Veure Sardenya і Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa

Lluciana Sari

Lluciana Sari és la primera veu algueresa que arriba discogràficament al Principat de Catalunya durant els inicis de la Cançó, concretament l'any 1962, amb bones interpretacions de temes d'un dels principals autors de cançons del "país català" de Sardenya, Antoni Cao ("El país meu").

Veure Sardenya і Lluciana Sari

Logudor

Jutjats sards El Logudor (Logudoru; Logudoro) és una de les principals regions de l'illa de Sardenya, situada a la part nord-occidental i centrada a Sàsser.

Veure Sardenya і Logudor

Logudorès

El logudorès o logudorés (de Logudor, literalment lloc d'or, regió de Sardenya) és un dialecte del sard, parlat al nord de l'illa de Sardenya, i considerat el més pur, raó per la qual és emprat com a koiné, tot i que no és universalment acceptat.

Veure Sardenya і Logudorès

Longevitat

La longevitat i la durada de la vida són conceptes relacionats amb la biologia i amb l'evolució de les cèl·lules i òrgans que componen els cossos dels éssers vius i els seus canvis amb el transcórrer de la seva vida.

Veure Sardenya і Longevitat

Lucífer de Càller

Lucífer de Càller o Lucífer de Caralis (Lucífer Calaritanus) (Càller, Sardenya, s. III - 370) fou un bisbe sard, defensor de l'ortodòxia catòlica contra l'arrianisme.

Veure Sardenya і Lucífer de Càller

Luci Atili (pretor)

Luci Atili (en llatí Lucius Atilius) va ser un magistrat romà del.

Veure Sardenya і Luci Atili (pretor)

Luci Aureli Orestes (cònsol 126 aC)

Luci Aureli Orestes (Lucius Aurelius L.F. L. N. Orestes) va ser un magistrat romà fill de ''Lucius Aurelius L.F. L. N. Orestes''.

Veure Sardenya і Luci Aureli Orestes (cònsol 126 aC)

Luci Corneli Cinna (pretor)

Luci Corneli Cinna - Lucius Cornelius L. F. N. Cinna - (segle II aC) va ser un magistrat romà.

Veure Sardenya і Luci Corneli Cinna (pretor)

Luci Corneli Escipió (cònsol 259 aC)

Luci Corneli Escipió (en Lucius Cornelius Scipio) va ser un magistrat romà.

Veure Sardenya і Luci Corneli Escipió (cònsol 259 aC)

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Veure Sardenya і Luci Corneli Sul·la

Luci Emili Pap (cònsol)

Luci Emili Pap (en Lucius Aemilius Q. F. CN.) va ser un magistrat romà, net de Quint Emili Pap.

Veure Sardenya і Luci Emili Pap (cònsol)

Luci Furi Fil (pretor)

Luci Furi Fil (en llatí Lucius Furius Philus), va ser un magistrat romà del.

Veure Sardenya і Luci Furi Fil (pretor)

Luci Lucceu

Luci Lucceu (en llatí Lucius Lucceius Q. F.) va ser un historiador romà, amic de Ciceró i enemistat amb Tit Pomponi Àtic per motius desconeguts.

Veure Sardenya і Luci Lucceu

Luci Mummi

Luci Mummi (en Lucius Mummius) va ser un magistrat romà.

Veure Sardenya і Luci Mummi

Luci Opi Salinàtor

Luci Opi Salinàtor (Lucius Oppius Salinator) va ser un magistrat romà del.

Veure Sardenya і Luci Opi Salinàtor

Luci Porci Licí (cònsol)

Luci Porci Licí (en llatí Lucius Porcius Licinus) va ser un magistrat romà fill de ''Lucius Porcius Licinus''.

Veure Sardenya і Luci Porci Licí (cònsol)

Luci Terenci Istra

Luci Terenci Istra (en llatí Lucius Terentius Istra) va ser un magistrat romà que va tenir la seva activitat durant el.

Veure Sardenya і Luci Terenci Istra

Luci Valeri Triari

Luci Valeri Triari (en llatí Lucius Valerius Triarius) va ser un magistrat romà del segle I aC.

Veure Sardenya і Luci Valeri Triari

Ludovisi

Els Ludovisi foren una família italiana de Bolonya, on van exercir molts càrrecs a partir del.

Veure Sardenya і Ludovisi

Macomer

Macomer (en sard Macumère) és un municipi sard, situat a l'illa de Sardenya i a la província de Nuoro.

Veure Sardenya і Macomer

Magó (396 aC)

Magó (Μάγων) fou comandant de la marina cartaginesa sota Himilcó, en la guerra contra Dionís I el Vell (396 aC).

Veure Sardenya і Magó (396 aC)

Malc de Cartago

Malc (Malchus; Μάλχος o Μάλιχος) fou un general cartaginès del qual explica l'historiador Justí que va ser dels primers que va estendre el poder de la ciutat de Cartago, primer en guerres contra les tribus númides i més tard amb la dominació sobre part de Sicília.

Veure Sardenya і Malc de Cartago

Mallerenga blava eurasiàtica

La mallerenga blava eurasiàtica, mallerenga blava, ferreret, ferrerolet, ferrerico blau o primavera blava (Cyanistes caeruleus o Parus caeruleus) és una espècie d'ocell de la família dels pàrids que habita tota mena d'arbredes, encara que no tant les de coníferes.

Veure Sardenya і Mallerenga blava eurasiàtica

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Veure Sardenya і Mallorca

Malvasia del Rosselló

El trobat o malvasia del Rosselló (en alguerès torbat), és una varietat de cep blanca relacionada amb la malvasia.

Veure Sardenya і Malvasia del Rosselló

Mamertins

Mamertins (en osc mamertini, fills de Mart) era el nom que van prendre els habitants de Messana a partir del quan uns mercenaris van assumir el poder a la ciutat.

Veure Sardenya і Mamertins

Mamut

Els mamuts (Mammuthus) són un gènere de proboscidis extints que es caracteritzaven per tenir llargs ullals corbs i, en les espècies septentrionals, un espès pelatge.

Veure Sardenya і Mamut

Mamut de Sardenya

El mamut de Sardenya (Mammuthus lamarmorae) fou una espècie de mamut endèmica de la conca del Mediterrani.

Veure Sardenya і Mamut de Sardenya

Manuel de Llauder i de Camín

, vescomte de Llauder i marquès de la Vall de Ribes fou un militar i polític català.

Veure Sardenya і Manuel de Llauder i de Camín

Manuel Pagès i Mercader

Manuel Pagès i Mercader (Barcelona, 20 d'abril de 1883 - Barcelona, 24 de febrer de 1968) fou un polític nacionalista català.

Veure Sardenya і Manuel Pagès i Mercader

Mar Balear

La mar Balear és una àrea de la mar Mediterrània Occidental situada al voltant de les illes Balears.

Veure Sardenya і Mar Balear

Mar de Sardenya

La mar de Sardenya (en sard Mare de Sardigna, en italià Mar di Sardegna) és l'àrea de la Mediterrània occidental situada al Mar Balear entre la costa oest de l'illa de Sardenya i l'arxipèlag Balear.

Veure Sardenya і Mar de Sardenya

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Sardenya і Mar Mediterrània

Mar Tirrena

La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.

Veure Sardenya і Mar Tirrena

Maracalagonis

Maracalagonis és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.

Veure Sardenya і Maracalagonis

Marc Aci Balb

Marc Aci Balb (Marcus Atius Balbus, 105 - 51 aC) va ser un polític romà de finals del període republicà, membre d'una família plebea.

Veure Sardenya і Marc Aci Balb

Marc Atili Serrà (triumvir)

Marc Atili Serrà (en llatí Marcus Atilius Serranus) va ser un magistrat romà.

Veure Sardenya і Marc Atili Serrà (triumvir)

Marc Cecili Metel (cònsol)

Marc Cecili Metel (en llatí Marcus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus) va ser un magistrat romà.

Veure Sardenya і Marc Cecili Metel (cònsol)

Marc Egea i Ger

Marc Egea i Ger (Barcelona, 1973) és un músic, compositor i poeta català establert a Sant Iscle de Vallalta.

Veure Sardenya і Marc Egea i Ger

Marc Emili Escaure (cònsol)

Marc Emili Escaure (en llatí Marcus Aemilius Scaurus) va ser un magistrat romà, el primer d'importància dins la família dels Emili Escaure.

Veure Sardenya і Marc Emili Escaure (cònsol)

Marc Emili Escaure (governador)

Marc Emili Escaure (en llatí Marcus Aemilius Escaurus) va ser un magistrat romà, fill de Marc Emili Escaure (cònsol).

Veure Sardenya і Marc Emili Escaure (governador)

Marc Emili Lèpid (cònsol 78 aC)

Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius Q. f. M. n. Lepidus) va ser un magistrat romà del.

Veure Sardenya і Marc Emili Lèpid (cònsol 78 aC)

Marc Fabi Buteó (pretor)

Marc Fabi Buteó (en llatí Marcus Fabius Buteo) va ser un magistrat romà.

Veure Sardenya і Marc Fabi Buteó (pretor)

Marc Luri

Marc Luri (en llatí Marcus Lurius) va ser un magistrat romà del.

Veure Sardenya і Marc Luri

Marc Perpenna Ventó

Hispània Citerior Marc Perpenna Ventó (en Marcus Perpenna Vento) va ser un polític i militar romà del segle I aC.

Veure Sardenya і Marc Perpenna Ventó

Marc Pinari Posca

Marc Pinari Posca (Marcus Pinarius Posca) va ser un magistrat romà del.

Veure Sardenya і Marc Pinari Posca

Marc Pomponi Mató

Marc Pomponi Mató (en llatí Marcus Pomponius M'. F. M'. N. Matho) va ser un magistrat romà.

Veure Sardenya і Marc Pomponi Mató

Marc Popil·li Lenat (cònsol 173 aC)

Marc Popil·li Lenat (Marcus Popillius P. f. P. n. Laenas) va ser un magistrat romà del.

Veure Sardenya і Marc Popil·li Lenat (cònsol 173 aC)

Marcel·lí d'Il·líria

Marcel·lí o Marcel·lià (Marcellianus o Marcellinus) fou un oficial romà que es va erigir en governant independent d'Il·líria després de la mort d'Aeci el 454.

Veure Sardenya і Marcel·lí d'Il·líria

Mare de Déu del Bonaire

Santa Maria de Bonaria a Cagliari. La Mare de Déu del Bonaire és una de les advocacions marianes de la Benaventurada Verge Maria.

Veure Sardenya і Mare de Déu del Bonaire

Margarida de Prades

Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410), pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.

Veure Sardenya і Margarida de Prades

Maria Anna de Savoia (emperadriu d'Àustria)

Maria Anna de Savoia, emperadriu d'Àustria (Roma 1803 - Praga 1884).

Veure Sardenya і Maria Anna de Savoia (emperadriu d'Àustria)

Maria Clotilde de França

Maria Clotilde de França (Versalles, Regne de França, 1759 - Nàpols, Regne de Nàpols, 1802) fou una princesa francesa i reina consort del Regne de Sardenya-Piemont.

Veure Sardenya і Maria Clotilde de França

Maria Cristina de Savoia

Maria Cristina de Savoia, reina de les Dues Sicílies (Càller, 14 de novembre de 1812 - Palau de Caserta, 21 de gener de 1836).

Veure Sardenya і Maria Cristina de Savoia

Maria de Sicília

Maria de Sicília (Catània, 1363 – Lentini, 1401) fou reina de Sicília (1377-1401), filla i hereva de Frederic el Senzill.

Veure Sardenya і Maria de Sicília

Maria Pia de Savoia (reina de Portugal)

Maria Pia de Savoia (Torí, 16 d'octubre de 1847 - Stupinigi, Torí, 5 de juliol de 1911) va ser una princesa italiana, primer del regne de Sardenya i després d'Itàlia.

Veure Sardenya і Maria Pia de Savoia (reina de Portugal)

Maria Teresa de Savoia (comtessa d'Artois)

Maria Teresa de Savoia, comtessa d'Artois (Torí 1756 - Graz 1805).

Veure Sardenya і Maria Teresa de Savoia (comtessa d'Artois)

Maria Teresa de Savoia (duquessa de Parma)

Maria Teresa de Savoia (Roma, Estats Pontificis 1803 - Lucca, Regne d'Itàlia 1879) fou una princesa de Regne de Sardenya que va esdevenir duquessa consort de Lucca i Parma.

Veure Sardenya і Maria Teresa de Savoia (duquessa de Parma)

Marià IV d'Arborea

Marià IV d'Arborea el Gran (en sard: Marianu de Arbaree, 1329 -1375), fou fill d'Hug II d'Arborea i jutge d'Arborea entre el 1345 i 1375.

Veure Sardenya і Marià IV d'Arborea

Marià Salusi I

Marià Salusi I fou jutge de Càller.

Veure Sardenya і Marià Salusi I

Mario Melis

Mario Melis (Tortolì, 10 de juny de 1921 – Nuoro, 1 de novembre de 2003) fou un polític sard.

Veure Sardenya і Mario Melis

Marrubiu

Marrubiu (en sard, Marrùbiu) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província d'Oristany.

Veure Sardenya і Marrubiu

Marta (espècie)

La marta o el mart (Martes martes) és una espècie de mamífer de la família dels mustèlids comuna a la major part d'Europa.

Veure Sardenya і Marta (espècie)

Martí el Jove

Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).

Veure Sardenya і Martí el Jove

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Veure Sardenya і Martí l'Humà

Mateu Lluís Símon i Delitala

Mateu Lluís Símon i Delitala (l'Alguer, 21 de setembre de 1761 - París, 10 de maig de 1816) fou un magistrat, polític i intel·lectual alguerès.

Veure Sardenya і Mateu Lluís Símon i Delitala

Matteo Madao

Matteo Madao (Ozieri, 9 de gener de 1723 - Càller 1800) fou un religiós i escriptor sard.

Veure Sardenya і Matteo Madao

Maurici d'Agaunum

Maurici d'Agaunum (Tebes, Alt Egipte, segona meitat del - Saint-Maurici, Valais, Suïssa, 21 de juliol de l'any 303 o 304) va ser un militar de l'exèrcit romà, comandant de la Legió Tebana.

Veure Sardenya і Maurici d'Agaunum

Max Leopold Wagner

Max Leopold Wagner, (Múnic, 17 de setembre de 1880-Washington, 9 de setembre de 1962) va ser un dels lingüistes més importants per a l'estudi de la llengua sarda.

Veure Sardenya і Max Leopold Wagner

Megalitisme

Menhir a Kergadiou, Bretanya, França El megalitisme és un tret cultural caracteritzat per la construcció de megàlits: estructures arquitectòniques fetes amb enormes blocs de pedra, en general escassament desbastats.

Veure Sardenya і Megalitisme

Melchiorre Murenu

fou un escriptor sard.

Veure Sardenya і Melchiorre Murenu

Menes (llibert)

Menes (en llatí Menas, en grec antic) va ser un llibert de Pompeu Magne i de Sext Pompeu.

Veure Sardenya і Menes (llibert)

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Veure Sardenya і Menorca

Miguel de Cervantes Saavedra

Miguel de Cervantes SaavedraA la seva signatura apareixia «Cerbantes» amb b, però se'l coneix amb l'ortografia «Cervantes», utilitzada pels impressors de les seves obres.

Veure Sardenya і Miguel de Cervantes Saavedra

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Veure Sardenya і Milà

Mines de Gavà

El jaciment arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà, també conegudes com a Mines de Can Tintorer, és un jaciment neolític que ocupa les zones de Can Tintorer, les Ferreres i Rocabruna del municipi de Gavà (Baix Llobregat, Barcelona).

Veure Sardenya і Mines de Gavà

Misenum

Misenum (en Misenum, en Μισηνόν) era el nom d'un promontori, un cap i un port a Campània: el Misenum Promontorium i al costat el Portus Misenus, a la part nord del Sinus Cumanus (moderna badia de Nàpols), al sud d'Itàlia.

Veure Sardenya і Misenum

Molins de Rei

Escut sense oficialitzar de Molins de Rei. Bandera no oficialitzada de Molins de Rei. Molins de Rei és una vila i municipi de Catalunya, situat a la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.

Veure Sardenya і Molins de Rei

Moneda catalana

pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.

Veure Sardenya і Moneda catalana

Monserrato

Monserrato (en llengua sarda, Pauli) és un municipi italià, a la regió Campidano di Cagliari de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.

Veure Sardenya і Monserrato

Montserrat (desambiguació)

* Toponímia.

Veure Sardenya і Montserrat (desambiguació)

Mozzarella

La mozzarella és un formatge de pasta filada fet amb llet de vaca i, originàriament, de búfala.

Veure Sardenya і Mozzarella

Mufló

El mufló (o antigament mufró o moltó de Còrsega) (del grup Ovis orientalis orientalis) es reconeix pel seu aspecte d'ovella, car aquesta darrera té el seu origen en el mufló.

Veure Sardenya і Mufló

Murta (licor)

La murta o murtra (pronunciat multa en alguerès; murta en sard; mirto en italià) és un licor molt popular i tradicional a les illes de Sardenya i Còrsega.

Veure Sardenya і Murta (licor)

Murta (planta)

La murta, murtra, murter, mirter, murtrer o murtrera (Myrtus communis) és una planta de la família de les mirtàcies que creix a les dues vores de la Mediterrània.

Veure Sardenya і Murta (planta)

Mussol comú

El mussol comú o mussol (Catalunya) o miula (Illes Balears) (Athene noctua) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Sardenya і Mussol comú

Nacionalisme

Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Veure Sardenya і Nacionalisme

Nacionalisme aragonès

Una estrelada aragonesa. El nacionalisme aragonès és un moviment polític que defensa que Aragó té història, idioma, lleis i cultura pròpies suficients per a tenir una major autonomia i fins i tot per a conformar una nació independent.

Veure Sardenya і Nacionalisme aragonès

Nasreddín

El mestre Nasreddín o en Johà, protagonista d'històries curtes, sobretot de tradició oral, és un personatge mític dins la cultura popular dels països islàmics, encara que no exclusivament.

Veure Sardenya і Nasreddín

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Veure Sardenya і Nàpols

Neàpolis de Sardenya

Neàpolis (en llatí Neapolis, en grec antic Νεάπολις, en sard Nabui) era una ciutat de Sardenya, una de les principals de l'illa a la costa oest, quasi a l'extrem sud d'aquesta costa.

Veure Sardenya і Neàpolis de Sardenya

Neolític magribí

El neolític al Magrib té una uniformitat cultural a tota la regió i al Sàhara, amb un neolític de tradició capsiana al Sàhara i a l'oest d'Algèria, i alhora un neolític de Marroc i Tunísia de tradició iberomauritana; a les zones on no existia cap de les dues cultures, es troba un neolític típic saharià-magribí.

Veure Sardenya і Neolític magribí

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.

Veure Sardenya і Neró

Nicolau I Ludovisi

Nicolau I Ludovisi (1613-Càller 25-12-1664), era fill de Orazio Ludovisi (1561-1640) i de Flaminia Bentivoglio.

Veure Sardenya і Nicolau I Ludovisi

Nimfodor de Siracusa

Nimfodor de Siracusa (Nymphodorus) fou un historiador grec del, que va viure en temps de Filip II de Macedònia i d'Alexandre el Gran, vers la meitat del segle.

Veure Sardenya і Nimfodor de Siracusa

Nuoro

Nùgoro (en italià i oficialment, Nuoro) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Nuoro.

Veure Sardenya і Nuoro

Nurag

Nurag Losa d'Abbasanta, de planta triangular. Els nurags (en sard nuraghe, nurake, nuraxi -pronunciat nuragi-, nuragu) són unes construccions de l'edat del bronze, exclusives de l'illa de Sardenya, que foren construïdes per una civilització a la qual han donat el nom: la nuràgica o Cultura dels nurags.

Veure Sardenya і Nurag

Obra Cultural de l'Alguer

Obra Cultural de l'Alguer (abreujat OCA) és una entitat creada el 1985 a l'Alguer que té com a finalitat fonamental promocionar la cultura algueresa i sobretot la peculiaritat lingüística del català.

Veure Sardenya і Obra Cultural de l'Alguer

Obrint Pas

Obrint Pas va ser un grup de música procedent de la ciutat de València.

Veure Sardenya і Obrint Pas

Obsidiana

Lobsidiana és una roca ígnia extrusiva pertanyent al grup dels silicats, formada per silicats d'alumini i un gran percentatge (70 % o més) de sílice (diòxid de silici, SiO₂).

Veure Sardenya і Obsidiana

Ocier

Ocier (en sard Othieri, en italià Ozieri) o és un municipi sard, situat a l'illa de Sardenya i a la província de Sàsser.

Veure Sardenya і Ocier

Oli d'oliva

L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.

Veure Sardenya і Oli d'oliva

Oliana

Oliana és una vila i municipi de Catalunya, situat a la part sud de la comarca de l'Alt Urgell, que s'estén entre l'esquerra del riu Segre, entre la serra de Turp i el congost dels Espluvins.

Veure Sardenya і Oliana

Oliena

Oliena (en sard, Ulìana) és un municipi sard, situat a l'illa de Sardenya i a la província de Nuoro.

Veure Sardenya і Oliena

Onofre Cabell

Onofre Cabell (Barcelona, ? - L'Alguer, Sardenya, 1618) fou un músic i teòleg català.

Veure Sardenya і Onofre Cabell

Operació Carn Picada

LOperació Carn Picada (anglès: Operation Mincemeat) va ser un pla de distracció britànic durant la Segona Guerra Mundial, que va reeixir fer creure a l'Alt Comandament Alemany (OKW) que els aliats envairien els Balcans i Sardenya en comptes de Sicília, l'objectiu real.

Veure Sardenya і Operació Carn Picada

Orígens del poblament prehistòric a les illes Balears

En la recerca dels orígens del poblament prehistòric a les illes Balears, durant algunes dècades es va mantenir una visió de la primera presència humana a les illes que es basava en 2 pilars bàsics.

Veure Sardenya і Orígens del poblament prehistòric a les illes Balears

Oreopitec

L'oreopitec (Oreopithecus bambolii) és una espècie prehistòrica de primat que visqué durant en el Miocè.

Veure Sardenya і Oreopitec

Oristany

Oristany (en sard Aristanis, en italià i oficialment Oristano) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i capital de l'homònima província d'Oristany.

Veure Sardenya і Oristany

Orosei

Orosei (en sard, Orosèi) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Nuoro, dins la subregió de Baronia.

Veure Sardenya і Orosei

Oruç Reis

Oruç Reis, també anomenat Oruç Barba-rossa (d'aquí que també sigui conegut com a Aruj) (Mitilene, vers 1474- Tlemcen, 1518) fou un corsari al servei de l'Imperi Otomà, que va governar Algèria com a bei d'Alger i beglerbegi (governador en cap) de la Mediterrània occidental.

Veure Sardenya і Oruç Reis

Ossi

Ossi (en sard, Ossi) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sàsser.

Veure Sardenya і Ossi

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Veure Sardenya і Països Catalans

Pacte per Itàlia

Pacte per Itàlia (en italià Patto per l'Italia) fou una coalició electoral de centre italiana constituïda per a les eleccions legislatives italianes de 1994, que pretenia ser una alternativa tant a llista de dretes (Pol de les Llibertats, de Silvio Berlusconi) com la d'esquerres (Aliança dels Progressistes, d'Achille Occhetto).

Veure Sardenya і Pacte per Itàlia

Palau de Racconigi

El Palau de Racconigi és un palau situat a la localitat homònima de la regió del Piemont.

Veure Sardenya і Palau de Racconigi

Palau Ducal de Gandia

El palau Ducal de Gandia, conegut també com el palau dels Borja, és un dels edificis d'arquitectura civil més característic i impressionant del seu temps.

Veure Sardenya і Palau Ducal de Gandia

Pantel·leria

Pantel·leria (en italià Pantelleria, sicilià Pantiddirìa, en àrab Kawsara o Kusira deformació de Cossyra) és una illa italiana situada entre l'oest de Sicília (a uns 100 km) i la costa de Tunísia (a uns 70 km).

Veure Sardenya і Pantel·leria

Paolo Mossa

Paolo Mossa (Bonorva, província de Sàsser 1821 - 1892) fou un escriptor sard.

Veure Sardenya і Paolo Mossa

Papa Fabià

Fabià (?, ? - Roma, 20 de gener de 250) va ser papa de Roma del 236 al 250, màrtir i santificat per diverses esglésies cristianes.

Veure Sardenya і Papa Fabià

Papa Hilari

Hilari (Sardenya? - Roma 468) va ser bisbe de Roma de 461 a 468.

Veure Sardenya і Papa Hilari

Papa Joan V

Joan V (Antioquia?, ? - Roma, 2 d'agost del 686) va ser Papa de l'Església Catòlica del 685 al 686.

Veure Sardenya і Papa Joan V

Papa Pasqual I

Pasqual I (Roma ? – íd. 11 de febrer del 824) fou Papa de l'Església catòlica des del 817 al 824.

Veure Sardenya і Papa Pasqual I

Papa Poncià

Poncià (Roma, ? - Sardenya, c. 236) va ser el divuitè bisbe de Roma.

Veure Sardenya і Papa Poncià

Papa Símmac

Símmac (Sardenya ? - Roma 514) fou escollit papa el 22 de novembre de 498.

Veure Sardenya і Papa Símmac

Papamosques gris

El papamosques gris o matamosques (Muscicapa striata) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que es pot observar als Països Catalans.

Veure Sardenya і Papamosques gris

Parc Nacional de Chaambi

El Parc Nacional de Chaambi o Chambi és una zona de la governació de Kasserine amb qualificació de parc nacional, que ocupa una superfície de 6.723 hectàrees.

Veure Sardenya і Parc Nacional de Chaambi

Parc Nacional de les illes Zembra i Zembretta

|gestor.

Veure Sardenya і Parc Nacional de les illes Zembra i Zembretta

Parc natural

El Parc Natural del Delta de l'Ebre forma part de la Llista de zones humides d'interès internacional i de la xarxa Natura 2000 L'any 1969, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) definí un parc natural com “un paisatge natural, que de vegades inclou elements de paisatge conreat i assentaments humans, que ha estat protegit i és accessible al públic”.

Veure Sardenya і Parc natural

Pare Noel

Il·lustració de Thomas Nast (1881) que, amb Clement Clarke Moore ajudava a crear la imatge moderna de Pare Noël. El Pare Noel, Pare Nadal, Santa Claus o Sant Nicolau és un personatge mitològic present a molts països que porta regals de Nadal.

Veure Sardenya і Pare Noel

Paret seca

La paret seca o pedra seca, i també pedra en sec, és una tècnica de construcció tradicional i popular que es fa a partir de pedres encaixades sense l'ús de cap tipus d'argamassa per unir-les, només sorra seca per acabar d'omplir els buits que hi puguin quedar.

Veure Sardenya і Paret seca

Partit Democràtic (Itàlia)

El Partit Democràtic (en italià Partito Democratico, PD) és un partit polític italià de centre-esquerra fundat el 14 d'octubre de 2007.

Veure Sardenya і Partit Democràtic (Itàlia)

Partit Sard d'Acció

El Partit Sard d'Acció (en sard: Partidu Sardu, en italià: Partito Sardo d'Azione) és un partit polític independentista sard, fundat el 1920 per Davide Cova, Emilio Lussu i altres veterans de la Brigada Sàsser.

Veure Sardenya і Partit Sard d'Acció

Pasquale Paoli

Pasquale Paoli (francès Pascal Paoli) (Morosaglia, 5 d'abril de 1725 - Londres, 5 de febrer de 1807) fou un dirigent polític cors, líder de la nació, considerat el pare de la pàtria corsa.

Veure Sardenya і Pasquale Paoli

Passerell

El passerell eurasiàtic o senzillament passerell, (Linaria cannabina) és un ocell esvelt de la família dels fringíl·lids i molt apreciat, pel seu cant semblant al del canari, com a ocell de gàbia.

Veure Sardenya і Passerell

Pau d'Anagni

La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).

Veure Sardenya і Pau d'Anagni

Púnics

Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.

Veure Sardenya і Púnics

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Veure Sardenya і Península Ibèrica

Península Itàlica

La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Veure Sardenya і Península Itàlica

Peppino Mereu

Peppinu Mereu (Tonara, província de Nuoro, Sardenya 1872-1901) fou un escriptor popular sard.

Veure Sardenya і Peppino Mereu

Pere de Càller-Torres

Pere de Càler o Pietro Torchitorio III de Càller (... - mort el 1188) va ser Jutge de Càller de 1163 a 1188, fill de Gunnari I de Torres.

Veure Sardenya і Pere de Càller-Torres

Pere de Santamans

Pere de Santamans, president de la Generalitat de Catalunya entre 1380 i la seva mort en 1383, havia estat nomenat per substituir a Felip d'Anglesola, mort abans d'acabar el seu mandat.

Veure Sardenya і Pere de Santamans

Pere de Torrelles i de Blanes

Pere de Torrelles i de Blanes (? - l'Alguer, Sardenya 1410).

Veure Sardenya і Pere de Torrelles i de Blanes

Pere Diaca de Tomi

Pere Diaca de Tomi (Petrus Diaconus, Pétros) fou un dels caps dels monjos coneguts com a escites, sorgits de la diòcesi de Tomi a la riba sud del Danubi al.

Veure Sardenya і Pere Diaca de Tomi

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Veure Sardenya і Pere el Cerimoniós

Pere I d'Arborea

Pere I d'Arborea o Pere I de Lacon fou fill de Barisó I d'Arborea, que es va coronar rei de Sardenya a la mort del seu pare amb el suport de la major part de la noblesa favorable als pisans.

Veure Sardenya і Pere I d'Arborea

Pere III d'Arborea

Pere III d'Arborea fou fill d'Hug II d'Arborea.

Veure Sardenya і Pere III d'Arborea

Pere Voltas i Montserrat

Pere Voltas i Montserrat (La Selva del Camp, 1879 - Barcelona, 1947) fou un eclesiàstic, escriptor, poliglot, humanista, orientalista, filòsof, assagista i orador català.

Veure Sardenya і Pere Voltas i Montserrat

Picot garser gros

El picot garser gros (Dendrocopos major) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes i el més popular dels picots europeus.

Veure Sardenya і Picot garser gros

Pietro Cerone

Pietro Cerone (1566-1625) va ser un teòric de la música i cantant italià de finals del Renaixement.

Veure Sardenya і Pietro Cerone

Pietro de Litala

Pietro de Litala o Pietro Delitala (Bosa, Sardenya, 1550 - 1590?) fou un escriptor sard, fill del vescomte de Sanluri.

Veure Sardenya і Pietro de Litala

Pintura gòtica de la Corona d'Aragó

Retaule amb Sant Joan, Maria Magdalena, Sant Jaume i Sant Pau La pintura gòtica de la Corona d'Aragó és la pintura realitzada des de les darreres dècades del fins a finals del a les terres d'aquesta.

Veure Sardenya і Pintura gòtica de la Corona d'Aragó

Piombino

Piombino és una comuna de la costa de Toscana, enfront d'Elba, a la regió de Toscana, província de Livorno.

Veure Sardenya і Piombino

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Veure Sardenya і Pisa

Pobles de la mar

Els pobles de la mar són un conjunt de pobles que emprengueren un moviment migratori entre mitjans del i principis del.

Veure Sardenya і Pobles de la mar

Pompeo Calvia

Pompeo Calvia (Sàsser, 1857-1919) fou un escriptor sard.

Veure Sardenya і Pompeo Calvia

Ponç de Gualba

Ponç de Gualba fou un eclesiàstic català (?, s. XIII - Barcelona, 1334).

Veure Sardenya і Ponç de Gualba

Populònia

Populònia (en llatí Populonia o Populonium, en grec antic Ποπλώνιον) va ser una antiga ciutat d'Etrúria, a la costa, enfront de l'illa d'Elba, a uns 8 km al nord de Piombino.

Veure Sardenya і Populònia

Port de Barcelona

El port de Barcelona és un port marítim, industrial, comercial i pesquer situat al llarg de la Ciutat Vella i el peu de la muntanya de Montjuïc, en el tram de costa entre la Barceloneta i el Far del Llobregat.

Veure Sardenya і Port de Barcelona

Port de Torres

Port de Torres (en català antic lo Port, en sasserès Posthudorra i en italià Porto Torres) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sàsser.

Veure Sardenya і Port de Torres

Port del Comte (desambiguació)

* Geografia.

Veure Sardenya і Port del Comte (desambiguació)

Portoscuso

Portoscuso (en sard, Portescusi) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.

Veure Sardenya і Portoscuso

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Veure Sardenya і Prehistòria

Prehistòria occitana

L'Occitània és un país ric en jaciments arqueològics antics i de gran importància.

Veure Sardenya і Prehistòria occitana

Presa de Squillace

La Presa de Squillace fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Veure Sardenya і Presa de Squillace

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Veure Sardenya і President de la Generalitat de Catalunya

President de Sardenya

Aquesta és una llista dels Presidents de la Regió de Sardenya des de 1946 fins ara, així com dels vicepresidents i dels presidents de la Junta Regional de Sardenya.

Veure Sardenya і President de Sardenya

Primer tractat romanocartaginès

El primer tractat romanocartaginès fou un tractat d'amistat i assistència recíproca entre la República Romana i Cartago, les dues potències emergents del Mediterrani.

Veure Sardenya і Primer tractat romanocartaginès

Primera Croada

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Veure Sardenya і Primera Croada

Primera Guerra Púnica

La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.

Veure Sardenya і Primera Guerra Púnica

Primera República Francesa

* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.

Veure Sardenya і Primera República Francesa

Proboscidis

Els proboscidis (Proboscidea) són un ordre pertanyent als mamífers placentaris.

Veure Sardenya і Proboscidis

Província d'Òlbia-Tempio

La província d'Òlbia-Tempio (en italià, provincia di Olbia-Tempio; en sard, provìntzia de Terranòa-Tèmpiu i, en gal·lurès, pruvìncia di Tarranóa-Tèmpiu) és una antiga província de la regió de Sardenya a Itàlia.

Veure Sardenya і Província d'Òlbia-Tempio

Província d'Oristany

La Província d'Oristany, (Provìntzia de Aristanis en sard, Provincia di Oristano en italià) és una província que forma part de la regió de Sardenya, a Itàlia.

Veure Sardenya і Província d'Oristany

Província de Càller

La Província de Càller (en italià Provincia di Cagliari i en llengua sarda Provìncia de Casteddu) és una antiga província de la regió autònoma de Sardenya, a Itàlia.

Veure Sardenya і Província de Càller

Província de Nuoro

La província de Nùgoro és una província que forma part de la regió de Sardenya dins Itàlia.

Veure Sardenya і Província de Nuoro

Província de Sàsser

La província de Sàsser (en italià provincia di Sassari i en sard provìntzia de Tàtari) és una província que forma part de la regió de Sardenya, a Itàlia.

Veure Sardenya і Província de Sàsser

Província de Tula

La província de Tula (Ту́льская о́бласть, Túlskaia óblast) és un subjecte federal de Rússia els límits actuals del qual foren definits el 26 de setembre de 1937.

Veure Sardenya і Província de Tula

Províncies d'Itàlia

Corona pel títol de província A Itàlia, la província és una divisió administrativa de nivell intermedi entre el municipi (comune) i la regió (regione).

Veure Sardenya і Províncies d'Itàlia

Publi Corneli Sul·la (pretor)

Publi Corneli Sul·la (en llatí Publius Cornelius Sulla) va ser un magistrat romà.

Veure Sardenya і Publi Corneli Sul·la (pretor)

Publi Fonteu Capitó

Publi Fonteu Capitó (en llatí Publius Fonteius Capito) va ser un magistrat romà del.

Veure Sardenya і Publi Fonteu Capitó

Publi Manli Vulsó

Publi Manli Vulsó (en llatí Publius Manlius Vulso) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Sardenya і Publi Manli Vulsó

Pula (Sardenya)

Pula és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.

Veure Sardenya і Pula (Sardenya)

Puteoli

Puteoli (en grec antic Ποτίολοι) era una ciutat de la costa de Campània a la part nord del Sinus Cumanus (l'actual Golf de Nàpols) i a l'est de la badia anomenada Sinus Baianus.

Veure Sardenya і Puteoli

Qüestor

El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.

Veure Sardenya і Qüestor

Quartu Sant'Elena

Quart (en sard, Cuartu Sant'Aleni, en italià Quartu Sant'Elena) és un municipi italià, situat a Sardenya i a la ciutat metropolitana de Càller.

Veure Sardenya і Quartu Sant'Elena

Quartucciu

Quartucciu (en sard, Cuartuciu) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.

Veure Sardenya і Quartucciu

Quint Fulvi Flac (cònsol segle III aC)

Quint Fulvi Flac (en Quintus Fulvius M. Q. F. N. Flaccus) va ser un magistrat romà que exercí de cònsol en diverses ocasions i dictador romà entre altres magistratures al segle III aC.

Veure Sardenya і Quint Fulvi Flac (cònsol segle III aC)

Quint Lutaci Càtul (cònsol 78 aC)

Quint Lutaci Càtul (en Quintus Lutatius Q. F. Q. N. Catulus) va ser un magistrat romà del.

Veure Sardenya і Quint Lutaci Càtul (cònsol 78 aC)

Quint Nevi Mató

Quint Nevi Mató (en llatí Quintus Naevius Matho) va ser un magistrat romà.

Veure Sardenya і Quint Nevi Mató

Quintino Sella

Quintino Sella (Mosso, Biella, 7 de juliol de 1827 - Biella, Piemont, 14 de març de 1884) va ser un científic, economista, polític i estadista italià.

Veure Sardenya і Quintino Sella

Raci Constant

Raci Constant (en llatí Racius Constans) va ser un governador romà del temps de l'Imperi.

Veure Sardenya і Raci Constant

Rafael Caria

Rafael Caria (l'Alguer, Sardenya, 1941 - 9 d'abril del 2008) va ser un filòleg i poeta alguerès.

Veure Sardenya і Rafael Caria

Raimondu Congiu

Raimondu Congiu (Oliena, província de Nuoro, 15 d'octubre de 1763 - 1813) és un escriptor sard, fill de Francesco Congiu i de Luigia Ledda.

Veure Sardenya і Raimondu Congiu

Ral·li de Sardenya

Chris Atkinson a l'edició del 2008. El Ral·li de Sardenya (oficialment en italià: Rally d'Italia Sardegna) és un ral·li que es disputa des del 2004 a l'illa de Sardenya.

Veure Sardenya і Ral·li de Sardenya

Ramsès II

conegut per R (en grec antic era conegut com a, Ὀσυμανδύας Osymandýas), fou el tercer faraó de la dinastia XIX d'Egipte.

Veure Sardenya і Ramsès II

Rata cellarda

La rata cellarda (o de plomall), al Rosselló rat dormidor (Eliomys quercinus), és un rosegador del gènere Eliomys.

Veure Sardenya і Rata cellarda

Ratpenat de ferradura mitjà

El ratpenat de ferradura mitjà (Rhinolophus mehelyi) és una espècie de ratpenat que es troba a l'Afganistan, Algèria, Armènia, l'Azerbaidjan, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Eslovènia, Espanya, França, Geòrgia, Grècia, l'Iran, l'Iraq, Israel, Itàlia, Líbia, Macedònia del Nord, el Marroc, Portugal, Romania, Rússia, Sèrbia, Montenegro, Tunísia i Turquia.

Veure Sardenya і Ratpenat de ferradura mitjà

Ratpenat de musell llarg

El ratpenat de musell llarg (Myotis myotis) és l'espècie més grossa del gènere Myotis, d'aspecte robust i ales amples.

Veure Sardenya і Ratpenat de musell llarg

Ratpenat de Natterer

Exemplars de ratpenats de Natterer volant. Ratpenat de Natterer. El ratpenat de Natterer (Myotis nattereri) és una espècie que es troba arreu d'Europa.

Veure Sardenya і Ratpenat de Natterer

Ratpenat de vores clares

El ratpenat de vores clares (Pipistrellus kuhlii) forma colònies d'una vintena d'individus, a tot estirar.

Veure Sardenya і Ratpenat de vores clares

Regió amb Estatut Especial

Regions amb estatut especial Regió amb Estatut Especial, a Itàlia, és una regió que gaudeix d'una forma particular d'autonomia amb estatut, segons preveu l'article 116 de la Constitució italiana.

Veure Sardenya і Regió amb Estatut Especial

Regions d'Itàlia

Administrativament, Itàlia està dividida en vint regions.

Veure Sardenya і Regions d'Itàlia

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Veure Sardenya і Regne de Sardenya

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Veure Sardenya і Regne de Sardenya-Piemont

Reineta sarda

La reineta sarda (Hyla sarda) és una espècie d'amfibi de la família dels hílids.

Veure Sardenya і Reineta sarda

Remundu Piras

Remundu Piras (Villanova Monteleone, Sardenya 1905 - 1978) és un poeta en llengua sarda.

Veure Sardenya і Remundu Piras

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Veure Sardenya і República de Gènova

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Veure Sardenya і República Romana

Riformatori Sardi

Riformatori Sardi (RS) és un moviment polític format a Sardenya el 1993, d'ideologia catòlica i liberaldemocràtica que es proposa el reformisme regional sard.

Veure Sardenya і Riformatori Sardi

Romanització de Menorca

Es denomina romanització de Menorca al procés que va comportar l'ocupació militar romana: la colonització i la gradual aculturació de la població indígena talaiòtica que, al capdavall, portaria a la seva extinció definitiva com a cultura diferenciada.

Veure Sardenya і Romanització de Menorca

Romeu de Corbera

Romeu de Corbera (Barcelona, ? - València, 1445) fou un almirall i general de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó Acompanyà Martí l'Humà en la recuperació de l'illa de Sardenya el 1409 i com a pagament pels seus serveis fou nomenat mestre de l'orde de Montesa en 1410.

Veure Sardenya і Romeu de Corbera

Rorqual comú

El rorqual comú (Balaenoptera physalus) amb 20-21 m de llargada corporal i 70 tones de pes és el misticet més abundant a la Mediterrània.

Veure Sardenya і Rorqual comú

Rosasita

La rosasita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany i dona nom al grup rosasita de minerals.

Veure Sardenya і Rosasita

Roses

Roses és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.

Veure Sardenya і Roses

Rufri Crispí

Rufri Crispí (en Rufrius Crispinus) va ser un cavaller romà contemporani dels emperadors Claudi i Neró.

Veure Sardenya і Rufri Crispí

Rutili Taure Emilià Pal·ladi

Rutili Taure Emilià Pal·ladi (Rutilius Taurus Aemilianus Palladius), conegut també només com a Pal·ladi va ser un escriptor romà, autor d'un tractat d'agricultura conegut com a Opus agriculturae (a voltes conegut com a De Re Rustica, no confondre amb el De Re Rustica de Luci Juni Moderat), a manera d'un calendari de pagès, amb totes les operacions connectades amb l'agricultura i la vida rural arranjades en ordre regular i per estacions.

Veure Sardenya і Rutili Taure Emilià Pal·ladi

Salvador (nom)

Salvador és un nom propi masculí habitual a tot el domini lingüístic del català.

Veure Sardenya і Salvador (nom)

Salvador d'Horta

Urna amb el cos del sant a l'església de Santa Rosalia de Càller Salvador d'Horta (Santa Coloma de Farners, desembre de 1520 - Càller, 18 de març de 1567), religiós franciscà i miracler popular, és venerat com a sant de l'Església catòlica, que en celebra la memòria litúrgica el 18 de març.

Veure Sardenya і Salvador d'Horta

Salvatore Vidal

Salvatore Vidal (Maracalagonis 1581 - Roma 1647 fou un escriptor sard, anomenat realment Giovanni Andrea Contini. Estudià a Càller, on es graduà en dret civil i canònic. Després es consagrà sacerdot i durant uns anys fou comissari apostòlic de la Santa Croada.

Veure Sardenya і Salvatore Vidal

Samassi

Samassi és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.

Veure Sardenya і Samassi

San Gavino Monreale

San Gavino Monreale (en sard, Santu 'Ainju) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.

Veure Sardenya і San Gavino Monreale

San Giovanni Suergiu

San Giovanni Suergiu (en sard, Santu Juanni Sruexu) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.

Veure Sardenya і San Giovanni Suergiu

San Sperate

San Sperate (en sard, Santu Sperau) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.

Veure Sardenya і San Sperate

Sanç I de Mallorca

Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).

Veure Sardenya і Sanç I de Mallorca

Sanluri

Sanluri (en sard Seddori) és un municipi sard, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.

Veure Sardenya і Sanluri

Sant Feliu de Llobregat

Sant Feliu de Llobregat és un municipi català, capital de la comarca del Baix Llobregat.

Veure Sardenya і Sant Feliu de Llobregat

Sant Longí

Longí o Longinus és segons la tradició cristiana el soldat romà que en l'Evangeli segons Joan traspassà el costat de Jesús de Natzaret amb una llança, un cop mort a la creu.

Veure Sardenya і Sant Longí

Sant'Antioco

Sant'Antioco (en sard, Santu Antiogu) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.

Veure Sardenya і Sant'Antioco

Santa Pau

Santa Pau és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.

Veure Sardenya і Santa Pau

Sard

El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.

Veure Sardenya і Sard

Sardana

Ventura La Capritxosa, Esmuc La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya.

Veure Sardenya і Sardana

Sardina

Una llauna de sardines oberta. Un plat de sardines. Sardines a la brasa. La sardina o sarda (Sardina pilchardus) és un peix de l'ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de color blavós, amb els flancs i el ventre de color argentat brillant, que habita les zones costaneres i que es captura i consumeix en grans quantitats pel seu gran valor nutritiu.

Veure Sardenya і Sardina

Sardinia

Sardínia, llatí Sardinia, grec Σαρδώ, fou el nom clàssic de l'illa de Sardenya.

Veure Sardenya і Sardinia

Sarroch

Sarroch és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la ciutat metropolitana de Càller.

Veure Sardenya і Sarroch

Sasserès

Situació del sassarès (en marró) entre les altres parles de Sardenya El sasserès o sasserés (o turritanu, o turritanu), un diasistema que segons diversos estudiosos és un idioma individual (codi ISO 639 sdc), és una llengua de transició entre el gal·lurès i el sard, amb fortes influències del cors, lígur, català, castellà i toscà.

Veure Sardenya і Sasserès

Sàsser

Sàsser (sassarès i italià Sassari; sard Thàthari) és la capital de la província de Sàsser a la Sardenya, actualment una regió autònoma d'Itàlia.

Veure Sardenya і Sàsser

Símbols nacionals de Catalunya

Portada de ''Lo verdader catalá''. Un home amb barretina a la vora de l'escut. Els símbols nacionals de Catalunya són aquells elements i icones que són representatius o característics de Catalunya, de la seva població i de la seva cultura i història.

Veure Sardenya і Símbols nacionals de Catalunya

Sòcrates Escolàstic

Sòcrates Escolàstic (en llatí Socrates Scholasticus, en grec) fou un orador i historiògraf religiós de parla grega autor d'una Historia eclesiàstica.

Veure Sardenya і Sòcrates Escolàstic

Sbikha

Sbikha o Essbikha és una ciutat de Tunísia, a la governació de Kairuan, situada uns 40 km al nord de Kairuan, amb una població de prop de 5.000 habitants, i capçalera d'una delegació de 68.740 habitants.

Veure Sardenya і Sbikha

Segimon Arquer

Segimon Arquer (Càller, Sardenya 1523 - Toledo 1571) fou un humanista i teòleg sard.

Veure Sardenya і Segimon Arquer

Segon tractat romanocartaginès

Gràcies a Polibi se sap de l'existència d'un segon tractat romanocartaginès.

Veure Sardenya і Segon tractat romanocartaginès

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Veure Sardenya і Segona Guerra Púnica

Selargius

Selargius (en sard, Ceraxus) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.

Veure Sardenya і Selargius

Senglar

El senglar, porc senglar o porc salvatge (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també n'hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.

Veure Sardenya і Senglar

Sennori

Sennori (en sard Sènnaru) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sàsser.

Veure Sardenya і Sennori

Separatisme

El separatisme és una ideologia que promou la desunió d'una o diverses parts d'una entitat.

Veure Sardenya і Separatisme

Serramanna

Serramanna (en sard, Serramanna) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.

Veure Sardenya і Serramanna

Serrenti

Serrenti és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.

Veure Sardenya і Serrenti

Sestu

Sestu (en sard, Sestu) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.

Veure Sardenya і Sestu

Setge de Messina (1300)

El Setge de Messina de 1300 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Veure Sardenya і Setge de Messina (1300)

Setge de Siracusa (1298)

El Setge de Siracusa fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Veure Sardenya і Setge de Siracusa (1298)

Settimo San Pietro

Settimo San Pietro (en sard, Sètimu) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.

Veure Sardenya і Settimo San Pietro

Sevi Nicànor

Sevi Nicànor (en llatí Saevius Nicànor) va ser un gramàtic romà mencionat per Suetoni que diu que va ser el primer gramàtic que va adquirir reputació entre els romans mitjançant l'ensenyament.

Veure Sardenya і Sevi Nicànor

Sext Peduceu (governador)

Sext Peduceu (en llatí Sextus Peducaeus) va ser un magistrat romà.

Veure Sardenya і Sext Peduceu (governador)

Sext Pompeu Pius

Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (en llatí Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill petit de Pompeu Magne i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia.

Veure Sardenya і Sext Pompeu Pius

Sibil·la

Sibiŀla dèlfica, fresc de Miquel Àngel a la capella Sixtina La sibil·la (en grec antic Σίβυλλα) és un personatge de la mitologia grega i romana.

Veure Sardenya і Sibil·la

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Sardenya і Sicília

Simó Ballester

Simó Ballester àlies Tort (Manacor ??? - Palma 1457) va ser un dels cabdills de la Revolta Forana mallorquina (1450-1453).

Veure Sardenya і Simó Ballester

Simó Salvador

Simó Salvador fou un religiós i diplomàtic català nascut a la Selva del Camp el 1369.

Veure Sardenya і Simó Salvador

Siniscola

Siniscola (en sard Thiniscòle) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Nuoro, a la regió de la Baronia.

Veure Sardenya і Siniscola

Sinnai

Sinnai (en sard Sìnnia) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.

Veure Sardenya і Sinnai

Siurell

El siurell és una peça de ceràmica tradicional de Mallorca que té una funció de lleure i com a xiulet.

Veure Sardenya і Siurell

Soca de Niça

Una soca de Niça La soca (segons l'occità de Niça) o socca és una especialitat culinària de Niça i la seua rodalia.

Veure Sardenya і Soca de Niça

Sorso

Sorso (en sasserès Sòssu) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sàsser.

Veure Sardenya і Sorso

Stuart Conquest

Stuart Conquest (Ilford, Anglaterra, 1 de març de 1967) és un jugador d'escacs anglès, que té el títol de Gran Mestre Internacional des de 1991.

Veure Sardenya і Stuart Conquest

Su Populu Sardu

El Muvimentu su Populu Sardu (Moviment del Poble Sard, MPS o SPS), és un partit polític nacionalista sard creat el 1972, de caràcter marxista i anticolonialista.

Veure Sardenya і Su Populu Sardu

Sulci

Sulci (Σολκοί) fou una de les principals ciutats de Sardenya a la costa sud-oest, a una illa anomenada actualment Santu Antiogu (it. Sant'Antioco), unida a l'illa principal per un istme, al sud del qual hi ha una gran badia coneguda per golf de Palmas, antigament Sulcitanus Portus.

Veure Sardenya і Sulci

Sussa

''Ribat'' de Sussa Sussa, coneguda també per la forma francesa del seu nom, Sousse, és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima i tercera ciutat del país.

Veure Sardenya і Sussa

Tabarka

Tabarka des del turó Tabarka és una ciutat de Tunísia a la governació de Jendouba, on forma l'única delegació de la costa, situada uns 58 km al nord de Jendouba i a 17 km de la frontera algeriana.

Veure Sardenya і Tabarka

Talaiot

'''Talaiot''' de sa Clova des Xot (Artà, Mallorca) '''Talaiot''' de Torellonet Vell (Menorca) Un talaiot és una estructura prehistòrica de forma generalment troncocònica, construïda amb pedres de grans dimensions col·locades en sec, de 3 a 10 metres d'alçada.

Veure Sardenya і Talaiot

Tallareta cuallarga

La tallareta cuallarga o busqueret roig (Curruca undata; syn: sylvia undata) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Tant el mascle com la femella presenten un plomatge similar.

Veure Sardenya і Tallareta cuallarga

Taperera

La taperera (Capparis spinosa L.) és una espècie de planta de la família de les caparàcies.

Veure Sardenya і Taperera

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Veure Sardenya і Tarragona

Tartessos

Tartessos va ser el lloc pel qual els grecs coneixien la primera civilització d'Occident, hereva de la cultura megalítica andalusa, que es va desenvolupar en el triangle format per les actuals ciutats de Huelva, Sevilla i San Fernando; a la costa sud-oest de la península Ibèrica, va tenir com a eix el riu Tartessos, que els romans van anomenar després Baetis i els àrabs Guadalquivir; no obstant això, res no és segur, i diversos autors tracten de situar el riu Tartessos als boscos de l'Odiel i el Tinto (ria de Huelva), al mar Menor, a les boques del Guadiana o al mateix Tajo.

Veure Sardenya і Tartessos

Tòtila

Tòtila enderrocant les muralles de Florència Tòtila va ser rei dels Ostrogots (541-552).

Veure Sardenya і Tòtila

Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial)

El front italià (en alemany Italienfront o Südwestfront, «front sud-oest») inclou totes les operacions bèl·liques lliurades entre el Regne d'Itàlia i els seus aliats contra els exèrcits d'Àustria-Hongria i Alemanya al sector delimitat per la frontera amb Suïssa i la riba nord del golf de Venècia, que formen part dels grans esdeveniments de la Primera Guerra Mundial.

Veure Sardenya і Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial)

Tempio Pausania

Tempio Pausania és una ciutat de Sardenya de la província de Sàsser.

Veure Sardenya і Tempio Pausania

Terralba

Terralba (en sard Terrarba) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província d'Oristany.

Veure Sardenya і Terralba

Terranova (desambiguació)

* Terranova i Labrador, província del Canadà.

Veure Sardenya і Terranova (desambiguació)

Tespíades (filles de Tespi)

Tespíades, segons la mitologia grega, és la denominació conjunta de les cinquanta filles de Tespi.

Veure Sardenya і Tespíades (filles de Tespi)

Teulada (Sardenya)

Teulada és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.

Veure Sardenya і Teulada (Sardenya)

Tiberi Claudi Asel (pretor 206 aC)

Tiberi Claudi Asel (Tiberius Claudius Asellus) va ser tribú militar amb el cònsol Gai Claudi Neró (207 aC), i després pretor el 206 aC quan va obtenir Sardenya com a província.

Veure Sardenya і Tiberi Claudi Asel (pretor 206 aC)

Tiberi Claudi Neró (cònsol 202 aC)

Tiberi Claudi Neró (en llatí Tiberius Claudius Nero) va ser un magistrat romà.

Veure Sardenya і Tiberi Claudi Neró (cònsol 202 aC)

Tiberi Semproni Grac (cònsol 177 aC)

Tiberi Semproni Grac (en llatí Tiberius Sempronius P. F. TIB. N. Gracchus), va ser un magistrat romà, i el pare dels Gracs.

Veure Sardenya і Tiberi Semproni Grac (cònsol 177 aC)

Tiberi Semproni Grac (cònsol 238 aC)

Tiberi Semproni Grac (en llatí Tiberius Sempronius TIB. F. C. N. Gracchus), va ser un magistrat romà del.

Veure Sardenya і Tiberi Semproni Grac (cònsol 238 aC)

Tiberi Semproni Llong (cònsol 193 aC)

Tiberi Semproni Llong (en llatí Tiberius Sempronius Ti. F. C. N. Longus) va ser un magistrat romà del segles II i II aC.

Veure Sardenya і Tiberi Semproni Llong (cònsol 193 aC)

Tibula

Tibula (Τιβουλα) va ser una ciutat de Sardenya prop de l'extrem nord de l'illa, on s'aturaven els navegants que venien de Còrsega.

Veure Sardenya і Tibula

Tit Albuci

Tit Albuci (Titus Albucius) va ser un magistrat romà que va estudiar i va viure a Atenes al final del.

Veure Sardenya і Tit Albuci

Tit Otacili Cras

Tit Otacili Cras (en llatí Titus Otacilius Crassus) va ser un general romà actiu durant la Segona Guerra Púnica.

Veure Sardenya і Tit Otacili Cras

Tombes dels comtes de Barcelona

Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.

Veure Sardenya і Tombes dels comtes de Barcelona

Tortolì

Tortolí (català) o Tortolì (italià) (en sard, Tòrtuelie o Tòrtuele) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Nuoro.

Veure Sardenya і Tortolì

Tortuga d'estany

La tortuga d'estany (Emys orbicularis) és una tortuga de la família dels emídids (Emydidae).

Veure Sardenya і Tortuga d'estany

Tortuga grega

La tortuga grega o tortuga mora (Testudo graeca) és una de les cinc espècies de tortuga classificades tradicionalment dins el gènere Testudo, juntament amb espècies properes com la tortuga marginada (T. marginata), la tortuga mediterrània (T. hermanni) o la tortuga de Horsfield (T. horsfieldii).

Veure Sardenya і Tortuga grega

Tortuga marginada

La tortuga marginada (Testudo marginata) és una de les vuit espècies de tortuga classificades dins el gènere Testudo, juntament amb espècies properes com ara la tortuga mediterrània (T. hermanni) o la tortuga grega (T. graeca).

Veure Sardenya і Tortuga marginada

Tortuga mediterrània

La tortuga mediterrània o tortuga de terra (Testudo hermanni) és una espècie de tortuga de la família dels testudínids.

Veure Sardenya і Tortuga mediterrània

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Veure Sardenya і Toscana

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Veure Sardenya і Tractat d'Utrecht

Tractat de la Haia (1720)

El Tractat de la Haia de 1720 és un tractat signat el 17 de febrer de 1720 a la ciutat neerlandesa de la Haia.

Veure Sardenya і Tractat de la Haia (1720)

Tractat de Rastatt

El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.

Veure Sardenya і Tractat de Rastatt

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Veure Sardenya і Tunísia

Turris Libyssonis

Turris Libyssonis (Πύργος Λιβύσσωνος) va ser una ciutat de Sardenya a la costa nord, a la badia o Golf d'Asinara.

Veure Sardenya і Turris Libyssonis

Tyto balearica

Tyto balearica és una òliba gegant extinta, que va viure a Europa Occidental durant el Miocè superior, Pliocè i el Plistocè.

Veure Sardenya і Tyto balearica

Tzazó

Tzazó o Zanó (en llatí Tzatzo, Tzatzon o Zanon) (circa 475 - 15 de desembre de 533) fill de Gelaris, net de Genzó i besnet de Genseric, era un noble vàndal germà del rei Gelimer (530 - 534), l'últim governant del regne dels Vàndals al nord d'Àfrica.

Veure Sardenya і Tzazó

Unió de Sardenyes

Unió de Sardenyes - Projecte Nacionalitari (UDS) és un partit polític italià democristià de tarannà regionalista sard.

Veure Sardenya і Unió de Sardenyes

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Veure Sardenya і Unificació italiana

Uta (Itàlia)

Uta o Uda és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.

Veure Sardenya і Uta (Itàlia)

Utrecht

Casa natal del Papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima.

Veure Sardenya і Utrecht

Vaca mallorquina

Vaca mallorquina La vaca mallorquina és la raça de vaca pròpia de l'illa de Mallorca, descendent del tronc boví roig convex de l'àrea mediterrània, del qual deriven també les vaques de Còrsega i Sardenya.

Veure Sardenya і Vaca mallorquina

Valentinià III

Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).

Veure Sardenya і Valentinià III

Vall d'Aosta

En blau, a l'esquerra del mapa, la vall d'Aosta. Amb un cercle, la plana padana La vall d'Aosta (en arpità: Vâl d'Aoûta, en italià: Valle d'Aosta, en francès: Vallée d'Aoste) és una regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia.

Veure Sardenya і Vall d'Aosta

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Veure Sardenya і Vàndals

Vènet

El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).

Veure Sardenya і Vènet

Víctor Amadeu II de Savoia

Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).

Veure Sardenya і Víctor Amadeu II de Savoia

Víctor I

Víctor I (Àfrica, ? - Roma, 198/199) va ser bisbe de Roma (189-198/199), considerat papa i sant per l'Església catòlica.

Veure Sardenya і Víctor I

Víctor Manuel I de Sardenya

El rei Víctor Manuel I de Sardenya. Víctor Manuel I de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1759 - Moncalieri 1824) fou duc de Savoia i rei de Sardenya des de l'any 1802 fins a la seva abdicació l'any 1821.

Veure Sardenya і Víctor Manuel I de Sardenya

Vercelli

Vercelli és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, província de Vercelli.

Veure Sardenya і Vercelli

Vernaccia

La vernaccia és una varietat de raïm blanc conreat al centre i sud d'Itàlia, i també a Sardenya.

Veure Sardenya і Vernaccia

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Veure Sardenya і Verona

Vescomtat de Bas

El vescomtat de Besalú, després anomenat Vescomtat de Bas, fou una jurisdicció feudal sorgida com a seguiment del desaparegut comtat de Besalú.

Veure Sardenya і Vescomtat de Bas

Vescomtat de Pallars

Escut dels vescomtes de Vilamur El vescomtat de Pallars fou una jurisdicció feudal del comtat de Pallars i després del Pallars Jussà.

Veure Sardenya і Vescomtat de Pallars

Vi escumós

miniatura L'escumós és un vi que ha sofert una segona fermentació dels seus sucres naturals una vegada embotellat que conté diòxid de carboni natural a una pressió d'entre 3 i 5 atmosferes a una temperatura de 20 °C.

Veure Sardenya і Vi escumós

Vicentello d'Istria

Vicentello d'Istria fou un senyor feudal cors, partidari de la corona catalanoaragonesa.

Veure Sardenya і Vicentello d'Istria

Villacidro

Villacidro (en sard Biddacidru, a vegades escrit Biddexidru o Biddexirdu) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.

Veure Sardenya і Villacidro

Villasor

Villasor (en sard, Bidda Sorris) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.

Veure Sardenya і Villasor

Violer trist

El violer trist o violer (Matthiola fruticulosa) és una herba perenne que creix en llocs secs i rocallosos de la conca mediterrània, excepte a Còrsega i Sardenya.

Veure Sardenya і Violer trist

Vipsani Lenat

Vipsani Lenat (Vipsanius Laenas) va ser un magistrat romà del.

Veure Sardenya і Vipsani Lenat

Virrei

García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.

Veure Sardenya і Virrei

Visconti

Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.

Veure Sardenya і Visconti

Visentu Porru

Visentu Porru (Villanovafranca, Marmilla, Sardenya, 1773 - Càller, 23 de març de1836) fou un religiós lingüista i filòleg sard.

Veure Sardenya і Visentu Porru

Voltor comú

Voltor comú volant. Cap del voltor comú. El voltor comú (Gyps fulvus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels accipitriformes i de la família dels accipítrids. És una de les majors rapinyaires que es pot trobar a la península Ibèrica que supera en envergadura (fins a 260 cm) fins i tot a l'àguila imperial ibèrica.

Veure Sardenya і Voltor comú

Xarxa Vives d'Universitats

La Xarxa Vives d'Universitats (XVU) és una associació sense ànim de lucre que representa i coordina l’acció conjunta de 22 universitats dels territoris d'Andorra, Espanya, França i Itàlia on hi ha un percentatge significatiu de població de parla catalana.

Veure Sardenya і Xarxa Vives d'Universitats

Xucla

Exemplar mascle fotografiat a la Toscana (Itàlia). miniatura Exemplar femella fotografiat a la Toscana. Exemplars a la venda a un mercat de l'illa d'Ortígia (província de Siracusa, Itàlia) La xucla, xucla vera, la caua, la gerla (Bal. gèl·lera), el mata-soldats i, a tort el gerret o gerret imperial (Spicara maena) és una espècie de peix de la família dels centracàntids.

Veure Sardenya і Xucla

Yahya ibn Tamim

Yahya ibn Tamim fou emir zírida, fill de Tamim ibn al-Muïzz, al que va succeir a la seva mort el 1108.

Veure Sardenya і Yahya ibn Tamim

Yazid II

Yazid ibn Abd-al-Màlik o Yazid II (Damasc 687-724) va ser un califa omeia marwànida que va governar entre 720 i la seva mort, de tuberculosi, el 724.

Veure Sardenya і Yazid II

1 d'abril

El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 1 d'abril

1297

; Països Catalans.

Veure Sardenya і 1297

1323

;Països Catalans.

Veure Sardenya і 1323

1354

Porta dels Apòstols de la catedral de València.

Veure Sardenya і 1354

14 de juny

El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 14 de juny

15 de febrer

El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Sardenya і 15 de febrer

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 15 de març

16 d'agost

El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 16 d'agost

16 d'octubre

El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 16 d'octubre

16 de juliol

El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 16 de juliol

16 de novembre

El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 16 de novembre

1717

;Països Catalans.

Veure Sardenya і 1717

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Veure Sardenya і 1718

1847

;Països Catalans.

Veure Sardenya і 1847

186 aC

El 186 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Sardenya і 186 aC

1871

;Països Catalans.

Veure Sardenya і 1871

1882

Barcelona, carrer de Pelai.

Veure Sardenya і 1882

1885

Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.

Veure Sardenya і 1885

19 de juny

El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 19 de juny

1911

;Països Catalans.

Veure Sardenya і 1911

1922

;Països Catalans.

Veure Sardenya і 1922

1932

;Països Catalans.

Veure Sardenya і 1932

1934

;Països Catalans.

Veure Sardenya і 1934

1943

;Països Catalans.

Veure Sardenya і 1943

1962

;Països Catalans.

Veure Sardenya і 1962

1972

1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Veure Sardenya і 1972

1974

;Països Catalans.

Veure Sardenya і 1974

1994

1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.

Veure Sardenya і 1994

2 de juny

El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 2 de juny

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 20 de juny

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Veure Sardenya і 2005

2012

L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.

Veure Sardenya і 2012

21 de setembre

El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 21 de setembre

22 d'agost

El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 22 d'agost

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 22 de setembre

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 23 de maig

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 24 de juny

24 de novembre

El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 24 de novembre

25 de maig

El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 25 de maig

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 25 de març

26 de juliol

El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 26 de juliol

27 d'octubre

El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 27 d'octubre

27 de setembre

El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 27 de setembre

28 d'abril

El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 28 d'abril

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 29 de setembre

3 de juny

El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 3 de juny

5 de juliol

El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Sardenya і 5 de juliol

6 de febrer

El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Sardenya і 6 de febrer

707

El 707 (DCCVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Sardenya і 707

També conegut com Sardegna, Sardigna, Sardinna, Sardinnia.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat