Taula de continguts
119 les relacions: Abaqa, Ad extirpanda, Adrià V, Al-Azraq, Aliança francomongola, Anell del Pescador, Arquebisbat de Narbona, Assalt al castell d'Alaró, Atac a Serinhan, Atac a Tudela, Aymar d'Àvila, Basílica dels Sants XII Apòstols, Batalla de Besalú, Batalla de Tagliacozzo, Batalla del coll de Panissars, Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols, Berenguela Alonso de Molina, Bernard Ayglier, Bernat de Sarrià, Bisbat de Foligno, Bisbat de Lo Puèi de Velai, Bisbat de Nimes, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Carles I d'Anjou, Carles I de Valois, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Catalano dei Malavolti, Catedral de Sant Martí (Utrecht), Climent, Combat de Malta, Combat de Nicòtena, Combat de Santa Maria, Conclave, Confiscació del Regne de Mallorca, Conradí de Sicília, Coronació papal, Crema de Peralada, Croada contra la Corona d'Aragó, Cronologia del catarisme, Diòcesi d'Osma-Sòria, Diòcesi de Cadis i Ceuta, Doctrina de l'Església Catòlica, Domingo Suárez, Edat mitjana al País Valencià, Edat mitjana als Països Catalans, Eduvigis d'Andechs, Elecció papal de 1264–65, Elecció papal de 1268–71, Elecció papal de 1280-81, Enric de Castella el Senador, ... Ampliar l'índex (69 més) »
Abaqa
Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.
Veure Climent IV і Abaqa
Ad extirpanda
Una representació artística de la Inquisició, mostrant la sentència de mort durant un acte de fe (c. 1495). La butlla Ad extirpanda va ser promulgada pel papa Innocenci IV el 15 de maig de 1252, sent posteriorment confirmada per Alexandre IV el 30 de novembre de 1259, i per Climent IV el 3 de novembre de 1265.
Veure Climent IV і Ad extirpanda
Adrià V
Adrià V (Gènova, (1205) - † Viterbo, 18 d'agost de 1276) va ser Papa de l'Església Catòlica a partir del 1276.
Veure Climent IV і Adrià V
Al-Azraq
''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.
Veure Climent IV і Al-Azraq
Aliança francomongola
Carta enviada per l'il-kan mongol Öljaitü al rei Felip IV de França el 1305 per proposar-li una col·laboració militar Els croats francs i l'Imperi Mongol feren diversos intents de teixir una aliança francomongola contra el seu enemic comú, els califats islàmics, durant el.
Veure Climent IV і Aliança francomongola
Anell del Pescador
''Annulus piscatoris'' del Papa Lleó XIII. Anell de Joan Pau II L'anell del Pescador és part de la regàlia portada pel Papa, cap de l'Església Catòlica i successor de Sant Pere, pescador de professió.
Veure Climent IV і Anell del Pescador
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Veure Climent IV і Arquebisbat de Narbona
Assalt al castell d'Alaró
L'assalt al castell d'Alaró va ser una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó, amb el resultat de la derrota mallorquina i la confiscació del Regne de Mallorca per Pere el Gran.
Veure Climent IV і Assalt al castell d'Alaró
Atac a Serinhan
L'atac a Serinhan, esdevingut el febrer de 1286, fou un dels darrers combats de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Climent IV і Atac a Serinhan
Atac a Tudela
El Setge de Tudela de 1283 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Climent IV і Atac a Tudela
Aymar d'Àvila
Fra Aymar, O.P., fou un religiós castellà, que esdevingué bisbe d'Àvila entre 1274 i 1284.
Veure Climent IV і Aymar d'Àvila
Basílica dels Sants XII Apòstols
La Basílica dels Sants XII Apòstols és un lloc de culte catòlic, situat al centre històric de la ciutat de Roma, al barri de Trevi.
Veure Climent IV і Basílica dels Sants XII Apòstols
Batalla de Besalú
La batalla de Besalú de setembre de 1285 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Climent IV і Batalla de Besalú
Batalla de Tagliacozzo
La Batalla de Tagliacozzo va tenir lloc el 23 d'agost de 1268 amb la victòria de Carles d'Anjou, rei de Sicília, sobre Conradí, duc de Suàbia.
Veure Climent IV і Batalla de Tagliacozzo
Batalla del coll de Panissars
La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.
Veure Climent IV і Batalla del coll de Panissars
Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols
La batalla naval de Sant Feliu de Guíxols fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Climent IV і Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols
Berenguela Alonso de Molina
Berenguela (o Berenguera) Alfonso de Molina (? - 17 de juliol de 1272, Narbona, enterrada al Convent de Sant Francesc de Narbona) era filla de Teresa Pires de Bragança i l'infant Alfons de Molina i, per tant, neta d'Alfons IX de Lleó i cosina germana del rei castellà Alfons X el Savi.
Veure Climent IV і Berenguela Alonso de Molina
Bernard Ayglier
Bernard Ayglier (1216, Lió - 4 d'abril de 1282, Abadia de Montecassino) fou un religiós benedictí francès.
Veure Climent IV і Bernard Ayglier
Bernat de Sarrià
Escut de l'antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 - Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller al servei dels reis de la Corona d'Aragó, per als quals va exercir diverses funcions diplomàtiques i militars.
Veure Climent IV і Bernat de Sarrià
Bisbat de Foligno
El bisbat de Foligno (italià: diocesi di Foligno; llatí: Dioecesis Fulginatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Veure Climent IV і Bisbat de Foligno
Bisbat de Lo Puèi de Velai
La basiíica de Sant Julià a Brioude. El bisbat de Lo Puèi de Velai (francès: Diocèse de Le Puy-en-Velay, llatí: Dioecesis Aniciensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.
Veure Climent IV і Bisbat de Lo Puèi de Velai
Bisbat de Nimes
L'ex catedral de Sant Joan Baptista a Alès El Bisbat de Nimes (francès: Diocèse de Nîmes, llatí: Dioecesis Nemausensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Avinyó.
Veure Climent IV і Bisbat de Nimes
Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto
abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Climent IV і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Veure Climent IV і Carles I d'Anjou
Carles I de Valois
Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).
Veure Climent IV і Carles I de Valois
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).
Veure Climent IV і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Catalano dei Malavolti
Escut de la família Malavolti Fra Catalano dei Malavolti (Bolonya, 1210 aC - Ermita de Ronzano, 1285).
Veure Climent IV і Catalano dei Malavolti
Catedral de Sant Martí (Utrecht)
La Catedral de Sant Martí o la Catedral d'Utrecht (en neerlandés: Dom van Utrecht), és un edifici religiós d'arquitectura gòtica, que va ser la catedral catòlica de la diòcesi d'Utrecht als Països Baixos durant l'edat mitjana la seva primera construcció va ser de l'any 1254, estant dedicada a Sant Martí de Tours.
Veure Climent IV і Catedral de Sant Martí (Utrecht)
Climent
* Biografies.
Veure Climent IV і Climent
Combat de Malta
El combat de Malta fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols, ocorregut el 8 de juny de 1283.
Veure Climent IV і Combat de Malta
Combat de Nicòtena
El Combat de Nicòtena va esdevindre l'11 d'octubre de 1282 entre l'esquadra catalana, dirigida per Pere de Queralt i d'Anglesola, d'una banda, i l'estol angeví, de Nàpols i de Marsella, i les galeres de la República de Pisa, de l'altra.
Veure Climent IV і Combat de Nicòtena
Combat de Santa Maria
El Combat de Santa Maria dit així per ocórrer el dia de l'Assumpció de Maria de 1285 a Girona.
Veure Climent IV і Combat de Santa Maria
Conclave
La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.
Veure Climent IV і Conclave
Confiscació del Regne de Mallorca
Es coneix com la Confiscació del Regne de Mallorca l'operació bèl·lica per la qual el rei de Catalunya i Aragó, Pere el Gran, s'annexionà l'any 1285 el Regne de Mallorca en el context de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Climent IV і Confiscació del Regne de Mallorca
Conradí de Sicília
Conradí de Sicília, Conradí el Jove o Conrad V (castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Nàpols 1268), duc de Suàbia, rei titular de Jerusalem i rei de Sicília (1254-1258).
Veure Climent IV і Conradí de Sicília
Coronació papal
arxiudata.
Veure Climent IV і Coronació papal
Crema de Peralada
La crema de Peralada fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Climent IV і Crema de Peralada
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Veure Climent IV і Croada contra la Corona d'Aragó
Cronologia del catarisme
Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.
Veure Climent IV і Cronologia del catarisme
Diòcesi d'Osma-Sòria
La diòcesi d'Osma-Sòria és una seu episcopal dependent de l'arxidiòcesi de Burgos, a Castella i Lleó, Espanya.
Veure Climent IV і Diòcesi d'Osma-Sòria
Diòcesi de Cadis i Ceuta
La diòcesi de Cadis i Ceuta, en llatí, Dioecesis Gadicensis et Septensis, és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sevilla.
Veure Climent IV і Diòcesi de Cadis i Ceuta
Doctrina de l'Església Catòlica
La doctrina de l'Església Catòlica o, simplement, la doctrina catòlica és el conjunt de totes les veritats de la fe professades per l'Església Catòlica.
Veure Climent IV і Doctrina de l'Església Catòlica
Domingo Suárez
Sepulcre de fra Domingo Suárez a la catedral d'Àvila. Fra Domingo Suárez o Juárez, O.F.M., fou un religiós castellà, que esdevingué bisbe d'Àvila entre els any 1263 i 1271.
Veure Climent IV і Domingo Suárez
Edat mitjana al País Valencià
Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.
Veure Climent IV і Edat mitjana al País Valencià
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Climent IV і Edat mitjana als Països Catalans
Eduvigis d'Andechs
Eduvigis (Andechs, Baviera, 1174 - Trzebnica, Polònia, 15 d'octubre de 1243) va ser duquessa de Silèsia i Polònia, vídua, va fer-se monja cistercenca a Trzebnica.
Veure Climent IV і Eduvigis d'Andechs
Elecció papal de 1264–65
L'Elecció papal de 1264–65 fou convocada després de la mort del Papa Urbà IV i va acabar amb l'elecció del seu successor el Papa Climent IV.
Veure Climent IV і Elecció papal de 1264–65
Elecció papal de 1268–71
Palau Papal de Viterbo, el sostre del qual es va treure per accelerar l'elecció L'Elecció papal de 1268–71, després de la mort del Papa Climent IV, ha estat l'elecció més llarga en la història de l'Església catòlica.
Veure Climent IV і Elecció papal de 1268–71
Elecció papal de 1280-81
L'elecció papal de 1280-1281 es va celebrar el 22 de setembre de 1280 al 22 de febrer del 1281 després de la mort del Papa Nicolau III i en va resultar elegit Simon de Brion, que va prendre el nom de Papa Martí IV.
Veure Climent IV і Elecció papal de 1280-81
Enric de Castella el Senador
Enric de Castella, dit el Senador (6 de març de 1230 – Roa, 11 d'agost de 1303), fou infant de Castella.
Veure Climent IV і Enric de Castella el Senador
Escuts d'armes papals
Durant com a mínim 800 anys, cadascun dels papes ha tingut el seu escut d'armes personal, a més de l'escut d'armes de la Santa Seu.
Veure Climent IV і Escuts d'armes papals
Felip d'Anjou-Nàpols
Felip d'Anjou-Nàpols, també conegut com a Felip de Sicília (1255/56 — 1277), fou rei nominal de Tessalònica i príncep consort d'Acaia.
Veure Climent IV і Felip d'Anjou-Nàpols
Filippo Benizi
Filippo Benizi o Benizzi (Florència, 15 d'agost de 1233 - Todi, 22 d'agost de 1285) fou un religiós toscà, prevere i frare i superior general de l'Orde dels Servents de Maria.
Veure Climent IV і Filippo Benizi
Frares Crucífers
Els Pares Crucífers o Fratres Cruciferi formaren un orde religiós de frares mendicants que es difongué a Itàlia al i, potser, a Anglaterra poc després, tot i que aquest orde podria haver estat un altre, de canonges regulars, del mateix nom.
Veure Climent IV і Frares Crucífers
Gilbert de Clare, 7è comte de Gloucester
, va ser un poderós noble anglès.
Veure Climent IV і Gilbert de Clare, 7è comte de Gloucester
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Veure Climent IV і Gran Companyia Catalana
Gregori X
Gregori X (Piacenza, vers 1210 - † Arezzo, 10 de gener de 1276) va ser papa de l'Església Catòlica del 1272 al 1276.
Veure Climent IV і Gregori X
Guerra de Sicília (1282-1294)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Veure Climent IV і Guerra de Sicília (1282-1294)
Guilhem Fabre
Guillem Fabre (fl. mitjans) va ser un trobador i burgès de Narbona.
Veure Climent IV і Guilhem Fabre
Guillem Durand
Guillem Durand, Guillem V Durand o Durand el Vell, (Puègmiçon, c. 1230 - Roma, 1 de novembre de 1296), també conegut com a Durand, Durandus, Durant, Duranti o Durantis (de la forma llatina Durandi filius, com a vegades signava), fou un canonista i escriptor litúrgic occità.
Veure Climent IV і Guillem Durand
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Veure Climent IV і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història del mètode científic
Representació virtual de l'experiment de Galileu, que va deixar caure des de dalt de la Torre inclinada de Pisa una bala de canó i una altra d'escopeta, per demostrar que totes dues queien a la mateixa velocitat La història del mètode científic és la història de la metodologia de la recerca científica, que és diferent de la història de la ciència.
Veure Climent IV і Història del mètode científic
Història del País Valencià
citació.
Veure Climent IV і Història del País Valencià
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure Climent IV і Història del papat
Honori IV
Honori IV (Roma, vers 1210 - mort el 3 d'abril de 1287) va ser papa de l'Església Catòlica del 1285 al 1287.
Veure Climent IV і Honori IV
Incursions mongoles a Palestina
Les incursions dels mongols a Palestina van tenir lloc al final de les Croades, com a continuació d'una sèrie d'incursions mongols a Pèrsia i Síria entre els anys 1260 i 1300.
Veure Climent IV і Incursions mongoles a Palestina
Infern - Cant Dinovè
El cant dinovè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la tercera fossa del vuitè cercle; l'escenari és un terreny de pedra fosca ("lívida") en la qual s'obren multitud de pous circulars.
Veure Climent IV і Infern - Cant Dinovè
Interregne
Interregne és una interrupció en la normal successió dels monarques, com els reis, papes o emperadors.
Veure Climent IV і Interregne
Invasió de la Vall d'Aran (1283)
La invasió de la Vall d'Aran per part de tropes franceses comandades per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa va tenir lloc l'1 de novembre de 1283, en reclamació dels drets del regne de França, arran d'un nomenament fet pel papa Climent IV a favor de Carles I d'Anjou.
Veure Climent IV і Invasió de la Vall d'Aran (1283)
Itàlia meridional
La Itàlia Meridional és la part sud de la península Itàlica i comprèn les regions d'Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria.
Veure Climent IV і Itàlia meridional
Jacme Alaric
E nós que érem en ualencia uench-nos Jacme Alarich ab los tartres e altre missatge de Grècia que y havia, e dixeren-nos de part del gran cha, qui era Rei dels tartres, que ell hauia cor e volentat d'ajudar-nos, e que venguéssem a alayas o en altre loc e que ell eixiria a nós, e per sa terra trobaríem ço que mester auríem e així poríem ab ells ensems conquerir lo Sepulcre.
Veure Climent IV і Jacme Alaric
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Climent IV і Jaume el Conqueridor
Jordi Acropolita
Jordi Acropolita (en llatí Georgius Acropolita, en grec) (Constantinoble, 1220 - desembre del 1282) fou el fill del gran logoteta romà d'Orient Constantí Acropolita i va pertànyer a una família noble romana d'Orient que va tenir estreta relació amb la família imperial dels Ducas.
Veure Climent IV і Jordi Acropolita
Llista d'eleccions papals
La primera elecció papal seguint ''In nomine Domini'' (1059) va tenir lloc a San Pietro in Vincoli abans que a l'Antiga basílica de Sant Pere per l'oposició secular intensa al nou procés de selecció papal. La llista d'eleccions papals inclou les 110 eleccions papals que han donat com a resultat els papes actualment reconeguts per l'Església catòlica com a legítims.
Veure Climent IV і Llista d'eleccions papals
Llista de bisbes de Lo Puèi de Velai
La llista de bisbes del bisbat de Lo Puèi de Velai amb seu a lo Puèi de Velai, és la següent.
Veure Climent IV і Llista de bisbes de Lo Puèi de Velai
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Veure Climent IV і Llista de papes de Roma
Llista de papes sexualment actius
Aquesta és una llista de papes sexualment actius, sacerdots catòlics que no eren celibes abans que es convertissin en papes, i papes casats legalment.
Veure Climent IV і Llista de papes sexualment actius
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Veure Climent IV і Llista de reis de Sicília i Nàpols
Loderingo degli Andalò
Fra Loderingo degli Andalò o Loderengo (Bolonya, cap a 1210 - Ronzano, 1293) va ser un religiós i polític italià.
Veure Climent IV і Loderingo degli Andalò
Luchetto Gattilusio
Luchetto Gattilusio (en occità, Luchetz Gateluz o Luquet Gatelus) (Gènova,... vers 1230-1307...) fou un comerciant, polític güelf i trobador italià, del qual ens han pervingut poesies en occità.
Veure Climent IV і Luchetto Gattilusio
Marco Polo
John Lloyd i John Mitchinson.
Veure Climent IV і Marco Polo
Maria d'Aragó i d'Hongria
Maria d'Aragó i d'Hongria (ca. 1248-1268 - Saragossa) fou infanta d'Aragó i monja, l'última filla del rei Jaume el Conqueridor i Violant d'Hongria.
Veure Climent IV і Maria d'Aragó i d'Hongria
Marquesa de la Guàrdia
o Marquesa de Cervera fou benefactora, pledejant, doble comanadora dels monestirs de Sant Joan de Cervera i Sant Joan d'Alguaire.
Veure Climent IV і Marquesa de la Guàrdia
Milícia de Maria Gloriosa
L'orde de la Milícia de Maria Gloriosa o orde de Santa Maria Gloriosa (en llatí Ordo Militiae Mariae Gloriosa, coneguts també com a Orde de Santa Maria de la Torre, orde dels Cavallers de la Mare de Déu i col·loquialment com a Cavallers de Santa Maria o Fratri Gaudenti, va ser un orde militar fundat el 1261, data que va rebre la regle de mans del papa Urbà IV.
Veure Climent IV і Milícia de Maria Gloriosa
Miquel VIII Paleòleg
Miquel VIII Paleòleg (en grec) (1234-1282) fou emperador de Nicea i després de conquerir Constantinoble va adoptar el títol d'emperador romà d'Orient del 1260 al 1282.
Veure Climent IV і Miquel VIII Paleòleg
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Veure Climent IV і Narbona
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Climent IV і Nàpols
Nom papal
La llista dels papes de l'Església Catòlica Un nom papal o nom pontifical és el nom regnal que pren un papa.
Veure Climent IV і Nom papal
Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau
LOrde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau o Orde de l'Espasa fou un orde militar fundat poc abans de 1231 a Gascunya i dissolta en 1273, amb l'objectiu de mantenir la pau als territoris de l'arquebisbat d'Aush.
Veure Climent IV і Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau
Pacte d'Oloron
El Pacte d'Oloron o Tractat d'Oloron va ser acordat el 27 de juliol de 1287 entre Alfons el Franc i Eduard I d'Anglaterra, a la població vescomtal d'Auloron e Senta Maria al Bearn (actualment França).
Veure Climent IV і Pacte d'Oloron
Panteons i tombes de sobirans a Itàlia
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on hi ha les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que hi ha en llocs de l'actual Itàlia.
Veure Climent IV і Panteons i tombes de sobirans a Itàlia
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Climent IV і Papa
Papat de Perusa
La tomba del papa Benet XI a Perusa Perusa va ser una residència papal durant molt de temps durant el.
Veure Climent IV і Papat de Perusa
Papat de Viterbo
Palau Papal de Viterbo Amb una llarga història com a avantatge per a les forces dels antipapes que amenaçaven Roma, Viterbo es va convertir en una ciutat papal el 1243.
Veure Climent IV і Papat de Viterbo
Penitenciari major
Penitenciari major és el títol que rep el cardenal prefecte que presideix el Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica, assistit per un regent, dos oficials és i un consell de prelats.
Veure Climent IV і Penitenciari major
Pere de Morella
Pere de Morella (Morella, c. 1200 - Roma, 1 de setembre de 1283) va ser un bisbe de Mallorca del.
Veure Climent IV і Pere de Morella
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Climent IV і Pere el Gran
Regàlia i insígnies papals
tiara, la triple corona, representa les tres funcions del Papa com a "pastor suprem", "mestre suprem" i "summe sacerdot". La creu d'or sobre la bola del món que corona la tiara simbolitza la sobirania de Jesús. La Regàlia Papal i les insígnies són les peces de vestir pròpies del Papa, en les seves capacitats de cap de l'Església Catòlica Romana i sobirà de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.
Veure Climent IV і Regàlia i insígnies papals
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Veure Climent IV і Regne de les Dues Sicílies
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Climent IV і Regne de Nàpols
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Climent IV і Regne de Sicília
Revolta de Perpinyà
La Revolta de Perpinyà fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Climent IV і Revolta de Perpinyà
Robert III de Flandes
Robert III de Flandes, o Robert de Dampierre, dit també Robert de Béthune (feu de la seva mare) (1247 † Ypres, 17 de setembre de 1322), fill de Guiu de Dampierre i de Mafalda de Béthune fou comte de Nevers amb Violant de Borgonya (1272- 1280), comte de Flandes (1305- 1322).
Veure Climent IV і Robert III de Flandes
Roger Bacon
Roger Bacon (Ilchester, comtat de Somerset, v. 1220 - Oxford, 11 de juny de 1292) fou un filòsof, teòleg i reconegut científic anglès; va estudiar teologia a Oxford, i fou deixeble de Robert Grosseteste i d'Adam Marsh, i més tard es va traslladar a París.
Veure Climent IV і Roger Bacon
Sant Gèli (municipi del Gard)
Sant Geli (en occità, i Saint Gilles o Saint-Gilles-du-Gard en francès) és un municipi francès al departament del Gard (regió d'Occitània).
Veure Climent IV і Sant Gèli (municipi del Gard)
Santuccia Terrebotti
Santuccia Terrebotti o Carabotti (Gubbio, Úmbria, ca. 1237 - Roma, 1305) fou una monja benedictina, que reformà l'orde femení amb la congregació observant de les Serventes de Maria o Santucce.
Veure Climent IV і Santuccia Terrebotti
Saqueig d'Agde
El saqueig d'Agde, el febrer de 1286, fou un dels darrers combats de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Climent IV і Saqueig d'Agde
Serventes de Maria (Santucce)
La Congregació Benedictina de les Serventes de Maria o Orde de les Santucce fou un orde monàstic femení, fundat el 1265 a Gubbio (Úmbria) per Santuccia Terrebotti i amb difusió a les regions del centre d'Itàlia.
Veure Climent IV і Serventes de Maria (Santucce)
Setge d'Elna
El Setge d'Elna, entre el 22 i el 25 de maig del 1285, fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Climent IV і Setge d'Elna
Setge d'Ull
El Setge d'Ull, de 1283 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Climent IV і Setge d'Ull
Setge de Girona de 1285
El setge de Girona de 1285 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Climent IV і Setge de Girona de 1285
Setge de Messina (1282)
El Setge de Messina de 1282 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Veure Climent IV і Setge de Messina (1282)
Setge de Salses (1285)
El Setge de Salses fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Climent IV і Setge de Salses (1285)
Tadeu II Montefeltro
Tadeu II Montefeltro va ser fill de Montefeltrano II Montefeltro.
Veure Climent IV і Tadeu II Montefeltro
Teresa Gil de Vidaure
Teresa Gil de Vidaure (? - València, 15 de juliol de 1285) fou una dama navarresa, amant i tercera muller de Jaume I d'Aragó.
Veure Climent IV і Teresa Gil de Vidaure
Tractat de Viterbo
Tractat signat el 27 de maig del 1267 a la ciutat de Viterbo entre Carles I d'Anjou, Balduí II de Constantinoble i Guillem II d'Acaia, per tal de restituir l'Imperi Llatí.
Veure Climent IV і Tractat de Viterbo
Trobador
Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.
Veure Climent IV і Trobador
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Veure Climent IV і Vespres Sicilianes
Vuitena Croada
Il·lustració del Setge de Tunis La vuitena croada fou una campanya militar engegada per Lluís IX de França i adreçada contra el regne de Tunísia, en la qual moriren ell i el seu fill.
Veure Climent IV і Vuitena Croada
També conegut com Guiu Folc, Guy de Foulques, Papa Climent IV.