Accés més ràpid que el navegador!
139 les relacions: Alaşehir, Alda Ferrándis Aba-Omahet, Alfons Frederic d'Aragó, Almirós, Almogàver, Andrònic II Paleòleg, Aragó, Aragó!, Arenós (llinatge), Argos i Nàuplia, Atos, Bandera de Sant Jordi, Batalla d'Apros, Batalla d'Ània, Batalla d'Àulax, Batalla de Bafeus, Batalla de Cibistra, Batalla de Gal·lípoli (1305), Batalla de Gal·lípoli (1306), Batalla de Gal·lípoli (1312), Batalla de Germe, Batalla de Manolada, Batalla de Tira, Batalla del cap de l'Artaqui, Batalla del Cefís, Batalla del mont Hemus, Beilicat dels germiyànides, Beilicat dels karàsides, Beilicats d'Anatòlia, Berenguer d'Entença i de Montcada, Berenguer Estanyol d'Empúries, Bernat de Rocafort, Bernat de Roudor, Blasco Eximénez d'Arenós, Bonifaci de Verona, Calcis, Campanya de la Gran Companyia Catalana a Anatòlia, Candrè, Cap de l'Artaqui, Capítols d'Atenes, Casa d'Entença, Casa de la Ciutat (Barcelona), Cèsar (títol), Cinegir, Clarença, Companyia navarresa, Comtat de Brienne, Conquesta del Principat d'Acaia, Corberan d'Alet, Cranislau, Crònica de Ramon Muntaner, ..., Damala, Desperta Ferro!, Despotat de l'Epir, Direcció escènica, Domokós, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Edirne, En guàrdia!, Entrada de Roger de Flor a Constantinoble, Eubea, Exèrcit romà d'Orient, Ferran d'Aunés, Ferran de Mallorca, Ferran Eiximenis d'Arenós, Filadelfia (Lídia), Focea, Francesc de Montcada, Francocràcia, Gal·lípoli, Gilbert de Rocafort, Gualter V de Brienne, Guerres romano-búlgares, Guerres romano-otomanes, Guillem de Siscar, Guillem Galceran de Cartellà, Heraclea Cibistra, Història de Barcelona, Imperi Romà d'Orient, Infanteria lleugera, Joan II de Tessàlia, Jordi I Ghisi, Jordi Paquimeres, Kavala, Les quatre grans Cròniques, Llacuna Copaida, Llista de conflictes armats, Llista de guerres catalanes, Lluís de Borgonya, Manfred I d'Atenes, Marules, Massacre dels genovesos, Megaduc, Mercenari, Miquel IX Paleòleg, Monembasia, Monestir de la Gran Laura, Monestir de Sant Pantaleó, Monestir de Vatopedi, Monestir del Pintor, Nicèfor Gregoràs, Osman I, Palau de Blaquernes, Pau de Caltabellotta, Península de Gal·lípoli, Pera (Constantinoble), Pere el Gran, Pero Llopis, Porta del Ferro, Ramon Alquer, Ramon de Tous, Ramon Muntaner, Regne de Sicília, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Roger de Flor, Roger de Llúria, Roger de Llúria (almogàver), Russo de Finar, Sanç d'Aragó (castellà d'Amposta), Segle XIV, Segon Imperi Búlgar, Setge de Bursa, Setge de Khalandritsa, Setge de Magnèsia, Sidirókastron, Títols de l'Imperi Romà d'Orient, Tema (circumscripció administrativa), Teodor Svetoslav de Bulgària, Tibald de Cepoy, Tomàs III d'Autremencourt, Tomàs Magistre, Tràcia, Turcople, Venjança Catalana, Vilamarí (llinatge), Yakup bin Ali Şir, 1267, 15 d'agost, 15 de març. Ampliar l'índex (89 més) »
Alaşehir
Alaşehir o (grec: 'Φιλαδέλφεια, Filadelfia) és una ciutat de la província de Manisa, a Turquia, capital del districte d'Alaşehir a la regió de la mar Egea, situada a la vall del Kuzuçay (clàssic Cogamus), al peu de la muntanya Bozdağ (clàssica Tmolus o Tmolos).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Alaşehir · Veure més »
Alda Ferrándis Aba-Omahet
Alda Ferrándis Aba-Omahet (1238-1299/1300) va ser una senyora del llinatge valencià dels Arenós.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Alda Ferrándis Aba-Omahet · Veure més »
Alfons Frederic d'Aragó
Alfons Frederic d'Aragó (Anfós Frederic, en les fonts clàssiques), fill bastard de Frederic II de Sicília, fou vicari general de la Companyia catalana d'Orient entre els anys 1317 i 1330 (Catània, Sicília, 1294 - ?, d. 1338).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Alfons Frederic d'Aragó · Veure més »
Almirós
Almirós (grec: Αλμυρός), antigament Halmirós, és un poble i municipi grec situat a la unitat perifèrica de Magnèsia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Almirós · Veure més »
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Almogàver · Veure més »
Andrònic II Paleòleg
Andrònic II Paleòleg (grec: Ἀνδρόνικος Παλαιολόγος, Andrónikos Paleologos; nascut el 25 de març del 1259 i mort el 13 de febrer del 1332) fou emperador romà d'Orient entre el 1282 i el 1328 com a segon emperador de la dinastia Paleòleg.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Andrònic II Paleòleg · Veure més »
Aragó, Aragó!
'''«C'''ridaven Aragón! Aragón!» Batalla de Cibistra (1304)Crònica de Ramon Muntaner(Còdex del 1342) El crit Aragó, Aragó! (en aragonès: Aragón, Aragón!) fou el crit de guerra principal que proferien les hosts militars del Casal d'Aragó; la raó és que era el cognom dels sobirans i era bramat unànimement per aragonesos, catalans, mallorquins, valencians i sicilians, tots súbdits del Casal d'Aragó.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Aragó, Aragó! · Veure més »
Arenós (llinatge)
El llinatge dels Arenós era un llinatge valencià d'origen aragonès, descendents del llinatge dels Tarazona.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Arenós (llinatge) · Veure més »
Argos i Nàuplia
Argos i Nàuplia va ser una senyoria medieval de Morea o Acaia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Argos i Nàuplia · Veure més »
Atos
El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Atos · Veure més »
Bandera de Sant Jordi
La Bandera de Sant Jordi fou la bandera de la Diputació del General de Catalunya.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Bandera de Sant Jordi · Veure més »
Batalla d'Apros
La Batalla d'Apros fou un enfrontament que tingué lloc el juny del 1305 a Apros, prop de la ciutat tràcia de Rodostó, entre la Companyia Catalana d'Orient i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla d'Apros · Veure més »
Batalla d'Ània
La Batalla d'Ània es va lliurar entre el mes de juny i juliol del 1304 a Ània (Península d'Anatòlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia l'emperador romà d'Orient, Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques del beilicat (o gavella) de Tin.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla d'Ània · Veure més »
Batalla d'Àulax
La Batalla d'Àulax (també anomenada Batalla de Filadelfia) fou una batalla decisivaSáez Abad, cap.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla d'Àulax · Veure més »
Batalla de Bafeus
La Batalla de Bafeus es lliurà el 27 de juliol del 1302 a la plana de Bafeus (situada entre Nicea i Nicomèdia), i va enfrontar les tropes de l'Imperi Romà d'Orient contra les tropes de l'emir turc Osman I, fundador de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla de Bafeus · Veure més »
Batalla de Cibistra
La batalla de Cibistra (també anomenada batalla de les Muntanyes del Taure o batalla del Taurus) que, segons el cronista Ramon Muntaner, s'hauria produït la Diada de la Mare de Déu d'Agost (15 d'agost) del 1304 a Cibistra, prop de les Muntanyes del Taure (Anatòlia).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla de Cibistra · Veure més »
Batalla de Gal·lípoli (1305)
La Batalla de Gal·lípoli va ser una batalla de la guerra de la Venjança Catalana que va tenir lloc a Tràcia el 1305 on els almogàvers assetjats a la ciutat de Gal·lípoli van trencar el setge de l'exèrcit romà d'Orient causant-li nombroses baixes.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla de Gal·lípoli (1305) · Veure més »
Batalla de Gal·lípoli (1306)
La Defensa de Gal·lipoli es va lliurar el juliol de 1306 a Gal·lípoli (Tràcia), i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient contra tropes de genovesos i romans d'Orient comandats per Antoni Spinola.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla de Gal·lípoli (1306) · Veure més »
Batalla de Gal·lípoli (1312)
La batalla de Gal·lípoli es va lliurar el 1312 entre l'exèrcit del Regne de Sèrbia, enviat per Esteve Milutin,Bartusis, Mark, The Late Byzantine Army, (University of Pennsylvania Press, 1997), 83.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla de Gal·lípoli (1312) · Veure més »
Batalla de Germe
La Batalla de Germe es va lliurar entre el mes d'abril i maig del 1304Montcada cap.XIII a Germe (Anatòlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques de l'emirat dels germiyànides.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla de Germe · Veure més »
Batalla de Manolada
La batalla de Manolada es va lliurar el 5 de juliol del 1316 a Manolada, en les planes d'Elis al Peloponès entre les tropes de Lluís de Borgonya i les de l'infant Ferran de Mallorca, que reclamaven els drets de les seves esposes al Principat d'Acaia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla de Manolada · Veure més »
Batalla de Tira
La Batalla de Tira es va lliurar entre el mes de juny i juliol del 1304 a Tira (Anatòlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia a l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques de l'Emirat de Menteşe-oğhlu (Gabella de Mendeixa), de l'Emirat dels germiyànides (Gabella de Cesa) i de l'emirat de Tin (Gabella de Tin).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla de Tira · Veure més »
Batalla del cap de l'Artaqui
La Batalla del cap de l'Artaqui o batalla del riu Cízic es va lliurar l'octubre de 1303 a la península d'Anatòlia, prop del cap de l'Artaqui, i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia l'emperador Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques de l'Emirat dels karàsides.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla del cap de l'Artaqui · Veure més »
Batalla del Cefís
La batalla del Cefís o, més correctament, batalla d'HalmirósVegeu Fonts i ubicació.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla del Cefís · Veure més »
Batalla del mont Hemus
La Batalla del mont Hemus es va lliurar el 6 de juliol del 1306 a peu del mont Hemus (Carpats al llindar de Tràcia).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Batalla del mont Hemus · Veure més »
Beilicat dels germiyànides
El beilicat dels germiyànides (també anomenat Kermiyān, Germiyan, Germiyanoğulları o beilicat de Cesa) va ser un dels beilicats d'Anatòlia i tenia per capital la ciutat de Kütahya, a l'actual Turquia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Beilicat dels germiyànides · Veure més »
Beilicat dels karàsides
El beilicat dels karàsides (també anomenat Karesi, Karasi, o Karesioğulları, o beilicat del Cap de l'Artaqui) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1299 i 1361 i estava situada aproximadament a la regió de la Mar de Màrmara, a l'actual Turquia, amb capital a Balikesri.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Beilicat dels karàsides · Veure més »
Beilicats d'Anatòlia
XV Els beilicats d'Anatòlia foren els petits emirats turcs governats per beis tot al llarg d'Anatòlia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Beilicats d'Anatòlia · Veure més »
Berenguer d'Entença i de Montcada
Berenguer d'Entença (Móra d'Ebre - 1307) va ser un noble català del llinatge dels Entença.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Berenguer d'Entença i de Montcada · Veure més »
Berenguer Estanyol d'Empúries
Berenguer Estanyol d'Empúries va ser el vicari general del Ducat d'Atenes durant quatre anys des del 1312 al 1316.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Berenguer Estanyol d'Empúries · Veure més »
Bernat de Rocafort
Bernat de Rocafort (o Berenguer de Rocafort) (Morella?/Barcelona? - Aversa, 1309) fou un militar valencià o català, cabdill dels almogàvers.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Bernat de Rocafort · Veure més »
Bernat de Roudor
Bernat de Roudor (?, - ?). Cavaller de la Companyia Catalana d'Orient, originari de la comarca del Llobregat.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Bernat de Roudor · Veure més »
Blasco Eximénez d'Arenós
Blasco Eximénis d'Arenós dit "el Major" (?-1273/1274) va ser un cavaller del llinatge valencià dels Arenós, tercer senyor d'Arenós.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Blasco Eximénez d'Arenós · Veure més »
Bonifaci de Verona
Bonifaci de Verona (Bonifacio da Verona; mort a finals del 1317 o principis del 1318) fou un senyor croat llombard de la Francocràcia de finals del i principis del.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Bonifaci de Verona · Veure més »
Calcis
Calcis (Χαλκίδα; a l'edat mitjana coneguda com a Negrepont, en italià Negroponte; Χαλκίς) és la ciutat més important de l'illa d'Eubea i la capital de la perifèria d'Eubea, a la regió de la Grècia Central.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Calcis · Veure més »
Campanya de la Gran Companyia Catalana a Anatòlia
La campanya de la Gran Companyia Catalana a Anatòlia fou una sèrie d'enfrontaments militars que oposaren la Gran Companyia Catalana, combatent a sou de l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg i l'Imperi Otomà a principis del a Anatòlia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Campanya de la Gran Companyia Catalana a Anatòlia · Veure més »
Candrè
Candrè (grec: Χανδρηνός, Khandrinós; fl. 1305-1310/11) fou un general romà d'Orient que es distingí per les seves expedicions reeixides contra la Gran Companyia Catalana.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Candrè · Veure més »
Cap de l'Artaqui
El Cap de l'Artaqui (en turc: Kapıdağ Yarımadası) (també anomenat península de Cízic, península de Kapu-Dagh, o Arctonès) és un gran cap de Turquia situat a Anatòlia i que vessa a la mar de Màrmara.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Cap de l'Artaqui · Veure més »
Capítols d'Atenes
Els Capítols d'Atenes foren un conjunt de proposicions presentades pels síndics i els consellers catalans que es reuniren en assemblea a Atenes el 20 de maig del 1380.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Capítols d'Atenes · Veure més »
Casa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença La casa d'Entença fou una antiga dinastia de la Corona d'Aragó que es va originar al poble del mateix nom, actualment a la Franja de Ponent, vers el.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Casa d'Entença · Veure més »
Casa de la Ciutat (Barcelona)
La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Veure més »
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Cèsar (títol) · Veure més »
Cinegir
Cinegir (Kynaígeiros, Κυναίγειρος) fou fill d'Euferió i germà del poeta Èsquil.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Cinegir · Veure més »
Clarença
Clarença (en grec:, en llatí) fou una ciutat que va existir durant l'edat mitjana.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Clarença · Veure més »
Companyia navarresa
Companyia navarresa, fou el nom d'una tropa de mercenaris, la major part procedents de Navarra i Gascunya, que va lluitar entre finals del i començaments del, contractats pel romanent dels estats croats que havien format part de l'Imperi Llatí.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Companyia navarresa · Veure més »
Comtat de Brienne
El Comtat de Brienne era un comtat medieval de França centrat a Brienne-le-Château.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Comtat de Brienne · Veure més »
Conquesta del Principat d'Acaia
El 1306, Felip I del Piemont i Isabel I d'Acaia foren requerits a presentar-se davant de Carles II d'Anjou.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Conquesta del Principat d'Acaia · Veure més »
Corberan d'Alet
Corberan d'Alet (?, Navarra – Tira, Anàtolia, 1304) (també Corberan Dalet, Corberan de Lehet o Corberan Delet) fou senescal de la Companyia Catalana d'Orient.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Corberan d'Alet · Veure més »
Cranislau
Cranislau (Chranisthlabus, Sausi Crisanislao) fou militar búlgar que, havent estat derrotat pels romans d'Orient, acceptà de passar al seu servei.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Cranislau · Veure més »
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »
Damala
Damala fou un castell de Grècia, l'antiga acròpolis de la ciutat de Trezè la qual durant l'edat mitjana va quedar deshabitada i així estava quan hi van arribar els croats llatins després del 1205.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Damala · Veure més »
Desperta Ferro!
El crit Desperta Ferro!, que en català medieval era Desperta Ferres!, fou un dels crits de guerra emprat pels almogàvers.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Desperta Ferro! · Veure més »
Despotat de l'Epir
El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Despotat de l'Epir · Veure més »
Direcció escènica
De peu, una directora escènica entre altres membres del seu equip, durant un assaig El director d'escena és la persona responsable que en l'àmbit de les arts escèniques (principalment teatre i òpera) sigui supervisada i dirigida l'escenificació d'una obra, unificant criteris i conductes de variats esforços i aspectes de la producció, com els decorats, els vestidors, els efectes especials, la il·luminació, els moviments dels actors i a vegades fins les coreografies quan aquestes no tenen ja un coreògraf que s'ocupa d'elles.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Direcció escènica · Veure més »
Domokós
Domokós (grec: Δομοκός; antigament Thaumakos, Θαυμακός) és un municipi de la unitat perifèrica grega de la Grècia Central.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Domokós · Veure més »
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Ducat d'Atenes · Veure més »
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Ducat de Neopàtria · Veure més »
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Edirne · Veure més »
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і En guàrdia! · Veure més »
Entrada de Roger de Flor a Constantinoble
Lentrada de Roger de Flor a Constantinoble és la temàtica escollida pel pintor malagueny José Moreno Carbonero per a la tela que havia de decorar el saló de conferències del Palau del Senat espanyol.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Entrada de Roger de Flor a Constantinoble · Veure més »
Eubea
Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Eubea · Veure més »
Exèrcit romà d'Orient
L'exèrcit romà d'Orient (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Exèrcit romà d'Orient · Veure més »
Ferran d'Aunés
Ferran d'Aunés (aragonès: Ferrando d'Ahonés; en castellà: Fernando de Ahonés), (?,? - Constantinoble, 1305) va ser un richome aragonès i almirall de la flota de la Companyia Catalana d'Orient i de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Ferran d'Aunés · Veure més »
Ferran de Mallorca
fou infant de Mallorca.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Ferran de Mallorca · Veure més »
Ferran Eiximenis d'Arenós
frame Ferran Eiximenis d'Arenós o Ferrando Eximénez d'Arenós (s. XIII-s. XIV) va ser un noble valencià del llinatge d'origen aragonès dels Arenós.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Ferran Eiximenis d'Arenós · Veure més »
Filadelfia (Lídia)
Filadelfia (en llatí Philadelpheia, en grec antic Φιλαδέλφεια), actualment: Alaşehir, era una ciutat de l'antiguitat clàssica que formava part de Lídia, al nord-oest de les muntanyes Tmolos, al sud del riu Cogamos, a uns 40 km de Sardes, segons diu Plini el Vell.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Filadelfia (Lídia) · Veure més »
Focea
Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Focea · Veure més »
Francesc de Montcada
Francesc de Montcada i de Montcada (València, 1586 - Goch, Renània, 1635) va ser un militar, diplomàtic i escriptor valencià pertanyent a l'antic llinatge català dels Montcada, gran d'Espanya al servei del comte-duc Olivares, tercer marquès d'Aitona, vescomte d'Illa de Cabrera i de Bas, comte d'Osona, baró de Llagostera i Mestre Racional de Catalunya.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Francesc de Montcada · Veure més »
Francocràcia
El començament de la Francocràcia: la divisió de l'Imperi Romà d'Orient després de la Quarta Croada. Estats grecs i llatins al sud de Grècia cap al 1210 El Mediterrani oriental ca. 1450 dC. S'hi mostren l'Imperi Otomà, la part que sobrevivia de l'Imperi Romà d'Orient (en lila) i les diverses possessions llatines a Grècia. La Francocràcia (Φραγκοκρατία, Frankokratía, 'Francocràcia', 'govern dels francs'), també coneguda com a Llatinocràcia (Λατινοκρατία, Latinokratía, 'govern dels llatins') i, pels dominis venecians, Venetocràcia (Βενετοκρατία, Venetokratía o Ενετοκρατία, Enetokratia), fou el període de la història de Grècia després de la Quarta Croada (1204), quan es van establir un nombre d'estats croats principalment francesos i italians al territori del dissolt Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Francocràcia · Veure més »
Gal·lípoli
El port de Gal·lípoli Gal·lípoli o Gal·lípol (en Gelibolu; en Καλλίπολις, Kal·lípolis, literalment 'ciutat bella') és una ciutat de Turquia localitzada a la península de Gal·lípoli, i forma un districte de la província de Çanakkale.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Gal·lípoli · Veure més »
Gilbert de Rocafort
Gilbert de Rocafort (Segle XIII - Segle XIV) fou un militar de la Companyia Catalana d'Orient.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Gilbert de Rocafort · Veure més »
Gualter V de Brienne
Gualter V de Brienne o Gualter I d'Atenes (circa. 1275 - 15 de març, del 1311) nascut a Brienne-le-Château, Aube, Xampanya, França.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Gualter V de Brienne · Veure més »
Guerres romano-búlgares
Les guerres romano-búlgares o guerres búlgaro-bizantines van ser una sèrie de conflictes armats entre romans d'Orient i búlgars.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Guerres romano-búlgares · Veure més »
Guerres romano-otomanes
Les guerres romano-otomanes foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre els turcs otomans i l'Imperi Romà d'Orient que conduïren a la destrucció final de l'Imperi Romà d'Orient i l'ascens de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Guerres romano-otomanes · Veure més »
Guillem de Siscar
Guillem de Siscar o Guillén de Sischar (?, s. XIII – Redostó, 1305) fou un cavaller.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Guillem de Siscar · Veure més »
Guillem Galceran de Cartellà
Guillem Galceran de Cartellà (les Planes d'Hostoles, 1230 - 1306) fou el cap dels almogàvers durant la conquesta del regne de Sicília.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Guillem Galceran de Cartellà · Veure més »
Heraclea Cibistra
Heraclea Cibistra, Cibistra o Kibistra prop de la moderna Ereğli (Konya) a Turquia), fou una ciutat de l'antiguitat coneguda simplement com a Cibistra. Cibistra (llatí Cybistra, grec Kybistra) fou una fortalesa a Capadòcia, propera a la de Castabala i a la ciutat de Tiana, a mig camí entre Mazaca i les Portes Cilícies, més propera a aquestes (2/3 des Mazaca a Cibistra i 1/3 des aquesta a les Portes). Alguns la situen a Kara Hissar a uns 50 km al sud-sud-oest de Mazaca però la majoria d'erudits la situen força lluny. Tingué certa importància durant els temps hel·lènics a causa de la seva estratègia posició geogràfica propera on s'inicia la Porta del Ferro. Alhora, aquesta situació provocà que diverses vegades fos saquejada pels exèrcits que transitaven per l'antiga via romana; així succeí quan els àrabs envaïren l'Àsia Menor (805-832). Fou conquerida pels turcs seljúcides el. A prop seu Nure Sufi Bey hi fundà Ereğli, que esdevingué la primera capital del Beylik de Karaman-oğlu. L'estat de Karaman es caracteritzà per la seva resistència a integrar-se a l'Imperi Otomà. El 1101, en el marc de la croada de 1101, un brillant i indisciplinat exèrcit comandat per Guillem IX de Poitiers fou totalment desfet pels turcs a la batalla d'Heraclea. En les seves proximitats va tenir lloc la batalla de Cibistra entre les tropes de la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor i l'exèrcit otomà.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Heraclea Cibistra · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Història de Barcelona · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Infanteria lleugera
Sergent britànic amb uniforme de campanya (1898). La infanteria lleugera és un tipus especialitzat d'Infanteria, pensada per a les incursions en profunditat en el territori enemic.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Infanteria lleugera · Veure més »
Joan II de Tessàlia
Joan II de Tessàlia o Joan II Àngel-Comnè Ducas, fou el darrer governant de Tessàlia de la dinastia Àngel-Comnè, regió que li fou confiada a la mort del seu pare, Constantí I. A a seva mort el territori de Joan II va quedar repartit entre l'Imperi Romà d'Orient, els magnats locals i els catalans, que van fundar el Ducat de Neopàtria.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Joan II de Tessàlia · Veure més »
Jordi I Ghisi
Jordi I Ghisi (italià: Giorgio I Ghisi; mort el 15 de març del 1311) fou un senyor feudal llatí a la Grècia sota el domini franc.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Jordi I Ghisi · Veure més »
Jordi Paquimeres
Jordi Paquimeres (en llatí Georgius Pachymeres, en grec antic Γεώργιος ὁ Παχυμερής 'Geórgios ho Pakhimerís') (Nicea 1242- Constantinoble ca. 1310) va ser un filòsof, matemàtic, historiador i un dels darrers i més importants escriptors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Jordi Paquimeres · Veure més »
Kavala
La ciutat antiga Kavala (a l'antiguitat, Νεάπολις, Neápolis; a l'edat mitjana, Χριστόπολις, Khristópolis; en català medieval, Cristopol) és una ciutat de Grècia, la segona del nord del país i principal port de Macedònia oriental, a la badia de Kavala, enfront de l'illa de Tassos.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Kavala · Veure més »
Les quatre grans Cròniques
Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Les quatre grans Cròniques · Veure més »
Llacuna Copaida
s. La llacuna Copaida (Κωπαΐς, Kōpaís; en grec modern: Κωπαΐδα, Kopáida), de vegades anomenat també llacuna Cefísia, va ser un extens llac pantanós d'entre 3 a 5 metres de profunditat i una superfície d'uns 328 km² situat a la regió de Beòcia, al centre de Grècia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Llacuna Copaida · Veure més »
Llista de conflictes armats
Llista de conflictes armats, algunes batalles i guerres seleccionades, al llarg de la història occidental, ordenades cronològicament i separades per èpoques.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Llista de conflictes armats · Veure més »
Llista de guerres catalanes
Els catalans, al llarg de la història, han viscut diferents conflictes bèl·lics que han configurat la seva identitat i els seus lligams polítics.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Llista de guerres catalanes · Veure més »
Lluís de Borgonya
Moneda encunyada per Lluís de Borgonya. Escut d'armes de Lluís de Borgonya. Lluís de Borgonya (1297 – 2 d'agost del 1316) fou príncep consort d'Acaia i pretendent al Regne de Tessalònica.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Lluís de Borgonya · Veure més »
Manfred I d'Atenes
Manfred I d'Atenes, també conegut com Manfred d'Aragó o Manfred de Sicília o Manfred de Trinacria, (Catània, 1306 – Trapani, 9 novembre 1317) fou Duc d'Atenes des de l'any 1312 fins a la seva mort, el 1317.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Manfred I d'Atenes · Veure més »
Marules
Marules fou un militar romà d'Orient que, amb el títol de gran arcont, comandà les tropes romanes d'Orient formant brigada amb la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor durant la campanya militar contra els turcs d'Anatòlia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Marules · Veure més »
Massacre dels genovesos
La Massacre dels genovesos és l'enfrontament armat que es produí el setembre del 1303 a Constantinoble entre la colònia de mercaders genovesos residents a la ciutat i les tropes almogàvers de la Companyia Catalana d'Orient.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Massacre dels genovesos · Veure més »
Megaduc
El megaduc de l'Imperi Romà d'Orient Aleix Apocauc (1341-1345) El megaduc (Megas Doux, Μέγας Δουξ, en grec; megadux en llatí) fou el quart càrrec en importància després de l'emperador romà d'Orient dins de l'alta jerarquia politicomilitar de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Megaduc · Veure més »
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Mercenari · Veure més »
Miquel IX Paleòleg
Miquel IX Paleòleg (en grec:, Mikhaïl ho Paleologos) (17 d'abril del 1277 al 12 d'octubre del 1320) fou el fill gran d'Andrònic II Paleòleg i Anna d'Hongria (filla d'Esteve V d'Hongria), i fou associat pel seu pare al tron el 1294.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Miquel IX Paleòleg · Veure més »
Monembasia
Promontori de Monembasia, vista des del port de Gefira Badia de Monemvasia Monembasia (català medieval: Malvasia;;, també apareix Benefshe i Monvasya), és una vila medieval fortificada ubicada en una petita península de la costa est del Peloponès, a Grècia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Monembasia · Veure més »
Monestir de la Gran Laura
El Monestir de la Gran Laura (en grec: Μεγίστη Λαύρα, Megísti Lávra), és un monestir ortodox del Mont Atos, el primer a ser-hi fundat i que ostenta el major nivell jeràrquic d'entre els 20 monestirs de l'Atos.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Monestir de la Gran Laura · Veure més »
Monestir de Sant Pantaleó
El monestir de Sant Pantaleó (en grec: Άγιος Παντελεήμων, Àgios Pandeleímon, en rus: Пантелеймонов, conegut com a Rossikon, Ρωσσικόν), és un monestir ortodox rus del Mont Atos, sota jurisdicció del Patriarcat de Constantinoble (i no del Patriarcat de Moscou).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Monestir de Sant Pantaleó · Veure més »
Monestir de Vatopedi
El monestir de Vatopedi (Βατοπεδίου) és un monestir ortodox del Mont Atos, el segon en la jerarquiaMasoliver, Alexandre, 1981, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.100, de la muntanya sagrada.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Monestir de Vatopedi · Veure més »
Monestir del Pintor
El monestir del Pintor (en búlgar: Зографски манастир, Zografski manastir; en grec: Μονή Ζωγράφου, Moní Zografu) és un monestir ortodox búlgar del Mont Atos.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Monestir del Pintor · Veure més »
Nicèfor Gregoràs
Nicèfor Gregoràs o Grègores (en llatí Nicephorus Gregoras, en grec Νικηφόρος ὁ Γρηγορᾶς) (Heraclea Pòntica, 1296 - Heraclea Pòntica, 1360) va ser un historiador que va viure a l'Imperi Romà d'Orient als segles i.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Nicèfor Gregoràs · Veure més »
Osman I
Osman I (o) (1258-1326) va ser cabdill de la tribu turca dels Kayı i el fundador de la dinastia que va establir i governar l'Imperi Otomà.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Osman I · Veure més »
Palau de Blaquernes
Ubicació del '''Palau de Blaquernes''' a Constantinoble El Palau de Blaquernes o de Blanquerna (Βλαχερναί; Tekfur) foren el conjunt de palaus, esglésies i residències dels emperadors romans d'Orient radicat al nord-oest de la ciutat de Constantinoble, al barri de Blaquernes.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Palau de Blaquernes · Veure més »
Pau de Caltabellotta
La Pau de Caltabellotta fou un tractat de pau signat el 31 d'agost de 1302 prop de la ciutat siciliana de Caltabellotta entre Frederic II de Sicília d'una banda, i Carles II de Nàpols i Carles I de Valois de l'altra, que posà fi a la Guerra de Sicília.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Pau de Caltabellotta · Veure més »
Península de Gal·lípoli
La península de Gal·lípoli (Gelibolu Yarımadası; Χερσόνησος της Καλλίπολης, Khersónissos tis Kalípolis; en català medieval, Gal·lípol), a l'antiguitat anomenada Quersonès Traci (Chersonesus Thracica), és una petita península de Turquia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Península de Gal·lípoli · Veure més »
Pera (Constantinoble)
Mapa de les ciutats de Pera i de Constantinoble el 1422 Pera va ser una ciutat fundada com a colònia comercial per la República de Gènova després de la Conquesta de Constantinoble (1204) a mans dels croats occidentals durant la Quarta Croada.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Pera (Constantinoble) · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Pere el Gran · Veure més »
Pero Llopis
Pero Llopis (?, s. XIII – Redostó, 1305) formà part de la Companyia Catalana d'Orient, de la qual fou Adalill.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Pero Llopis · Veure més »
Porta del Ferro
La Porta del Ferro (també anomenada: Porta de Cilícia o Portes de Cilícia) (en turc: Külek Boazi o Gülek Boğazı) (Turquia) és la principal porta (pas) de les muntanyes del Taure central i està situada entre els massissos de Bolkar a l'oest, i Aladag a l'est.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Porta del Ferro · Veure més »
Ramon Alquer
Ramon Alquer (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, - ?, segle XIV) va ser un cavaller de la Companyia Catalana d'Orient, originari de la comarca del Llobregat.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Ramon Alquer · Veure més »
Ramon de Tous
Ramon de Tous (?, - ?, segle XIV) va ser un cavaller de la Companyia Catalana d'Orient.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Ramon de Tous · Veure més »
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Ramon Muntaner · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Regne de Sicília · Veure més »
Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Roger de Flor
Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Roger de Flor · Veure més »
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Roger de Llúria · Veure més »
Roger de Llúria (almogàver)
Roger de Llúria (Neopàtria, 1321? - Tebes, 1370) fou un mariscal almogàver i vicari general dels ducats d'Atenes i Neopàtria.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Roger de Llúria (almogàver) · Veure més »
Russo de Finar
Russo de Finar (també Rosso de Finar o Russo de Finale) (?, ? - Constantinoble, setembre de 1303).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Russo de Finar · Veure més »
Sanç d'Aragó (castellà d'Amposta)
Sanç d'Aragó (Principat de Catalunya, –) fou frare hospitaler i castellà d'Amposta del 1328 al 1341.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Sanç d'Aragó (castellà d'Amposta) · Veure més »
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Segle XIV · Veure més »
Segon Imperi Búlgar
El Segon Imperi Búlgar (en búlgar: Второ българско царство, Vtorо Balgarskо Tsartsvo; en català medieval: Imperi de Latzaura) fou un estat medieval que existí entre els anys 1185 i 1396 (o 1422).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Segon Imperi Búlgar · Veure més »
Setge de Bursa
El setge de Bursa va ocórrer el 1326, quan els otomans van idear un audaç pla per apoderar-se de la ciutat de Bursa.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Setge de Bursa · Veure més »
Setge de Khalandritsa
El Setge de Khalandritsa fou un dels combats de la conquesta del Principat d'Acaia.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Setge de Khalandritsa · Veure més »
Setge de Magnèsia
El Setge de Magnèsia fou un dels episodis de la Companyia Catalana d'Orient a l'Imperi Romà d'Orient, que tingué lloc quan els grecs es revoltaren contra els catalans el 1304.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Setge de Magnèsia · Veure més »
Sidirókastron
Sidirókastron (castell de Ferro en grec: Σιδηρόκαστρον) va ser un assentament fortificat medieval a la muntanya Eta en la Grècia central, esmentat per primer cop al.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Sidirókastron · Veure més »
Títols de l'Imperi Romà d'Orient
Basili II amb vestidura de triomf, que exemplifica la Corona Imperial per àngels. Els títols de l'Imperi Romà d'Orient eren molts d'ells merament honorífics, perquè teòricament l'únic governant era l'emperador.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Títols de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »
Teodor Svetoslav de Bulgària
Teodor Svetoslav I Terter (Тодор Светослав, Todor Svetoslav o Теодор Светослав, Teodor Svetoslav) regnà com a tsar de Bulgària del 1300 al 1322.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Teodor Svetoslav de Bulgària · Veure més »
Tibald de Cepoy
Tibald de Cepoy (Segle XIII - Segle XIV) fou un militar francès al servei de Carles de Valois i del papa Climent V, també fou un efimer Comandant en Cap de la Companyia Catalana d'Orient, entre 1307 i 1309.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Tibald de Cepoy · Veure més »
Tomàs III d'Autremencourt
Tomàs III d'Autremencourt o Stromoncourt (mort el 15 de març del 1311) fou el quart senyor de Salona (actual Amfissa), a la Grècia Central, i l'últim de la seva família.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Tomàs III d'Autremencourt · Veure més »
Tomàs Magistre
Tomàs Magistre (en llatí Thomas Magister, en grec), va ser un retòric i gramàtic romà d'Orient que va florir cap a l'any 1310.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Tomàs Magistre · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Tràcia · Veure més »
Turcople
Turcople (plural turcopols, turcoples, turcopoles, turcopolis, turcopels) és el terme amb què es coneixia als membres de la soldadesca mercenària d'origen turc (el nom prové del grec medieval τουρκoπουλος, turkopoloi.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Turcople · Veure més »
Venjança Catalana
català o el "monstre sanguinari" que persegueix les fantasies dels nens o omple el folklore de la cultura dels balcans. La Venjança Catalana fou la guerra d'extermini i saqueig sistemàtic endegada per la Companyia Catalana d'Orient contra la població civil grega de l'Imperi Romà d'Orient entre els anys 1305 i 1307, en venjança i represàlia per l'assassinat a traïció de Roger de Flor i l'intent d'anihilació de la Companyia mentre aquesta es trobava acantonada a Gal·lípoli.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Venjança Catalana · Veure més »
Vilamarí (llinatge)
Escut d'armes dels Vilamarí Els Vilamarí foren un llinatge de la noblesa catalana medieval possiblement oriünd del poble de Vilamarí (Pla de l'Estany).
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Vilamarí (llinatge) · Veure més »
Yakup bin Ali Şir
Yakub Beg I o Yakup bin Ali Şir fou bei o emir fundador del Beylik de Germiyan-oğhlu o Germiyan.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і Yakup bin Ali Şir · Veure més »
1267
Sense descripció.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 1267 · Veure més »
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 15 d'agost · Veure més »
15 de març
El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gran Companyia Catalana і 15 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Campanya catalana a l'Àsia menor, Companyia Catalana, Companyia Catalana d'Orient, Companyia Catalana d’Orient, Companyia catalana, Companyia catalana d'Orient, Companyia catalana d'orient, Expedició a Orient, Gran Companyia.
