Taula de continguts
46 les relacions: Baixa Cerdanya, Baronia del Pariatge, Batalla de Llucmajor, Batalla naval de Càller, CEIP Rei Jaume III, Comtat d'Armanyac, Comtats de Rosselló i Cerdanya, Conquesta aragonesa de Sardenya, Crònica de Ramon Muntaner, Creu d'Alcoraç, Croada contra la Corona d'Aragó, Dobler, Florí d'or d'Aragó, Gabriel Ensenyat Pujol, Gilabert de Centelles i de Castellet, Governador general de Mallorca, Gran Companyia Catalana, Guerra dels armanyaguesos, Huguet de Totzó, Illes Balears, Isabel de Sabran, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Lleis Palatines, Mallorquí, Montpeller, Palma, Pariatge, Pere de Mallorca, Pere I d'Urgell, Pere II d'Urgell, Pere Marsili, Perpinyà, Presa de Fraisse, Regió d'Armanyac, Regne de Mallorca, Reial d'or de Mallorca, Riambau de Corbera, Sanç I de Mallorca, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Montpeller, Setge d'Esglésies, Setge de Castel di Castro, Sistema monetari mallorquí, 1343.
Baixa Cerdanya
Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.
Veure Corona de Mallorca і Baixa Cerdanya
Baronia del Pariatge
La Baronia del Pariatge o Baronia d'Andratx fou una baronia de Mallorca que comprenia els territoris sota jurisdicció del bisbe i del rei de Mallorca d'acord amb el contracte de pariatge signat el 1323.
Veure Corona de Mallorca і Baronia del Pariatge
Batalla de Llucmajor
La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.
Veure Corona de Mallorca і Batalla de Llucmajor
Batalla naval de Càller
La Batalla de Càller fou un dels episodis de la conquesta aragonesa de Sardenya per Jaume el Just.
Veure Corona de Mallorca і Batalla naval de Càller
CEIP Rei Jaume III
Aules a la façana del carrer Bartomeu Sastre El CEIP Rei Jaume III és un centre públic d'educació infantil i primària de la vila de Llucmajor, a Mallorca.
Veure Corona de Mallorca і CEIP Rei Jaume III
Comtat d'Armanyac
Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.
Veure Corona de Mallorca і Comtat d'Armanyac
Comtats de Rosselló i Cerdanya
Els Comtats de Rosselló i Cerdanya o senzillament Els Comtats van ser els territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei de Mallorca des del 1276 i fins al 1344 formant part de la Corona de Mallorca.
Veure Corona de Mallorca і Comtats de Rosselló i Cerdanya
Conquesta aragonesa de Sardenya
La Conquesta de Sardenya fou una campanya militar per part de la Corona d'Aragó encapçalada per Jaume el Just entre 1323 i 1329.
Veure Corona de Mallorca і Conquesta aragonesa de Sardenya
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Veure Corona de Mallorca і Crònica de Ramon Muntaner
Creu d'Alcoraç
La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».
Veure Corona de Mallorca і Creu d'Alcoraç
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Veure Corona de Mallorca і Croada contra la Corona d'Aragó
Dobler
Dobler de Jaume III de Mallorca El dobler és una denominació genuïna del català per a designar la moneda de dos diners, valor que apareix per primera vegada a Mallorca amb la creació del sistema monetari mallorquí per part de Jaume II de Mallorca l'any 1300.
Veure Corona de Mallorca і Dobler
Florí d'or d'Aragó
Florí d'or de Florència del 1347 Florí d'or de Florència del 1340 El florí d'or d'Aragó (o florí d'or català) és el nom amb què era coneguda una moneda catalana d'or creada per Jaume III de Mallorca a Perpinyà el 1342 a imitació de la moneda del mateix nom que es feia a Florència, i represa per Pere III a partir del 1346.
Veure Corona de Mallorca і Florí d'or d'Aragó
Gabriel Ensenyat Pujol
Gabriel Ensenyat Pujol (Andratx, 1961) és un historiador mallorquí.
Veure Corona de Mallorca і Gabriel Ensenyat Pujol
Gilabert de Centelles i de Castellet
Gilabert de Centelles i de Castellet (? - 1368) fou Senyor de les baronies de Nules i de Centelles, fou un conseller del rei Pere III el Cerimoniós, militar i governador general de Mallorca.
Veure Corona de Mallorca і Gilabert de Centelles i de Castellet
Governador general de Mallorca
El governador general del Regne de Mallorca, fou la més alta magistratura reial al Regne de Mallorca i tenia un caràcter unipersonal.
Veure Corona de Mallorca і Governador general de Mallorca
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Veure Corona de Mallorca і Gran Companyia Catalana
Guerra dels armanyaguesos
La guerra dels armanyaguesos va ser un conflicte militar que es va desenvolupar a Catalunya entre 1388 i 1391.
Veure Corona de Mallorca і Guerra dels armanyaguesos
Huguet de Totzó
Huguet de Totzó, o Hug de Totzó, (Rosselló, segles -), noble i almirall rossellonès de la Corona de Mallorca actiu durant el regnat de Sanç de Mallorca, la regència de Felip de Mallorca i el regnat de Jaume III.
Veure Corona de Mallorca і Huguet de Totzó
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Corona de Mallorca і Illes Balears
Isabel de Sabran
Diner d'Acaia de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Isabel de Sabran (França, 1297 - Catània, Sicília, 7 de maig de 1315) fou infanta de Mallorca, baronessa de Matagrifó, senyora d'Artà i de Clarença i princesa titular d'Acaia.
Veure Corona de Mallorca і Isabel de Sabran
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Corona de Mallorca і Jaume el Conqueridor
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Veure Corona de Mallorca і Jaume II de Mallorca
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Veure Corona de Mallorca і Jaume III de Mallorca
Lleis Palatines
Leges Palatinae Iacobi III Regis Maioricarum Les Lleis Palatines són el corpus legislatiu publicat per Jaume III de Mallorca el 9 de maig de 1337.
Veure Corona de Mallorca і Lleis Palatines
Mallorquí
El mallorquí és el subdialecte del balear parlat a l'illa de Mallorca, que fa part del dialecte balear i del bloc oriental del català.
Veure Corona de Mallorca і Mallorquí
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Veure Corona de Mallorca і Montpeller
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Veure Corona de Mallorca і Palma
Pariatge
Un pariatge (escrit també pareatge) és un condomini d'un territori entre dos senyors.
Veure Corona de Mallorca і Pariatge
Pere de Mallorca
Pere de Mallorca (? - Batalla de Kortrijk al comtat de Flandes 1302 ?) fou infant de Mallorca.
Veure Corona de Mallorca і Pere de Mallorca
Pere I d'Urgell
Pere I d'Urgell o Pere de Portugal (Coïmbra, 23 de febrer de 1187 - Mallorca, 2 de juny de 1258) fou infant de Portugal, comte consort d'Urgell (1229-1231) i, en dues ocasions, senyor de Mallorca (1231-1244 i 1254-1256).
Veure Corona de Mallorca і Pere I d'Urgell
Pere II d'Urgell
Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).
Veure Corona de Mallorca і Pere II d'Urgell
Pere Marsili
Pere Marsili fou un pare dominic, arxidiaca del Bisbat de Mallorca, cronista i ambaixador reial al servei de Jaume II d'Aragó.
Veure Corona de Mallorca і Pere Marsili
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Veure Corona de Mallorca і Perpinyà
Presa de Fraisse
La Presa de Fraisse fou una de les batalles de la Guerra dels armanyaguesos.
Veure Corona de Mallorca і Presa de Fraisse
Regió d'Armanyac
LArmanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) és una regió històrica dins de Gascunya, situada a la conca d'Aquitània, i que forma actualment, en bona part, el departament francès del Gers.
Veure Corona de Mallorca і Regió d'Armanyac
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Veure Corona de Mallorca і Regne de Mallorca
Reial d'or de Mallorca
Reial d'or de Mallorca del Rei Sanç El Reial d'or de Mallorca fou una moneda medieval d'or creada per Jaume II de Mallorca l'any 1310 amb una llei de 23 quirats i una talla de 60 peces per marc, cosa que suposa un pes teòric de 3,83 gr.
Veure Corona de Mallorca і Reial d'or de Mallorca
Riambau de Corbera
Riambau de Corbera (?, Barcelona - 1354, l'Alguer, Sardenya), militar i darrer governador general de Sardenya (1348-54).
Veure Corona de Mallorca і Riambau de Corbera
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Veure Corona de Mallorca і Sanç I de Mallorca
Senyoria d'Omeladès
La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.
Veure Corona de Mallorca і Senyoria d'Omeladès
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Veure Corona de Mallorca і Senyoria de Montpeller
Setge d'Esglésies
El Setge d'Esglésies va ser una de les confrontacions entre la Corona d'Aragó i la República de Pisa durant la conquesta aragonesa de Sardenya.
Veure Corona de Mallorca і Setge d'Esglésies
Setge de Castel di Castro
El Setge de Castel di Castro fou un dels episodis de la conquesta aragonesa de Sardenya per Jaume el Just.
Veure Corona de Mallorca і Setge de Castel di Castro
Sistema monetari mallorquí
Diner de Jaume II de Mallorca, creador del '''sistema monetari mallorquí''' (1300-1858) El sistema monetari mallorquí és l'organització monetària de que es va dotar el Regne de Mallorca a partir de l'any 1300, en que fou creat per Jaume II de Mallorca fins que fou definitivament abolit el 1858, tot i que des de finals del regnat de Felip V s'havien deixat de batre els seus valors a conseqüència de la Guerra de Successió, tot i dos breus períodes de batiments excepcionals en temps de Ferran VII.
Veure Corona de Mallorca і Sistema monetari mallorquí
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Corona de Mallorca і 1343
També conegut com Casa de Mallorca.